Blog Meritxell Roigé i Pedrola

World Sports Games Tortosa 2019, un gran repte de país

Meritxell Roigé i Pedrola — Fri, 23 Mar 2018 00:00:00 +0100

En poc més d’un any, Tortosa serà seu d’un esdeveniment internacional esportiu com són els World Sports Games. És el primer cop que aquests jocs, per a esportistes amateurs, s’organitzen en un entorn tan obert, ja que hem implicat a cinc municipis més de les Terres de l’Ebre: Amposta, Móra d’Ebre, Gandesa, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita. Precisament aquest fet va ser un dels factors claus per a la victòria de la candidatura de Tortosa, i de les Terres de l’Ebre, una regió que destaca per la seva convivència, amb un entorn natural excepcional i una dotació d’infraestructura turística i esportiva d’excel·lència.

Creiem que aquest esdeveniment és una oportunitat única per consolidar la política pública esportiva de país, l’esport no professional, popular, el practicat per tothom. No només volem que els participants trobin un plantejament esportiu excel·lent, sinó que també siguin capaços de conèixer el territori, la nostra cultura, barrejar-se amb la ciutadania, amb qui creiem indispensable que visquin els jocs com un moment important de la vida i història de la ciutat.

Els World Sports Games 2019 són un repte no només per a Tortosa i les Terres de l’Ebre, sinó que els plantegem com un gran repte de país. L’any vinent no hi ha previst cap altre esdeveniment esportiu d’aquest nivell i Catalunya ha de poder aprofitar aquesta oportunitat. Seran milers els esportistes que estaran al nostre territori durant una setmana. Vindran a competir, en fins a catorze disciplines esportives, però també a conèixer un territori amb les seves famílies, per això cal projectar Tortosa com a capital d’un territori amb una riquesa patrimonial i natural que els convida a tornar.

Seran un gran projecte però no el podem fer sols, necessitem i volem fer partícips a tota la ciutadania tant en l’àmbit esportiu com de voluntariat.

El voluntariat és el secret perquè els World Sports Games siguin tot un èxit. Estic convençuda que amb la xarxa d’entitats que tenim a la ciutat, però també a la resta de municipis que en seran subseus, ens permetran fer possible els millors jocs. Un repte il·lusionant.

Meritxell Roigé
Alcaldessa de Tortosa

Sobre l’accident de #Freginals

Meritxell Roigé i Pedrola — Thu, 24 Mar 2016 18:51:00 +0100

Enguany arribem a la Setmana Santa amb el cor trencat . Els atemptats de Brussel·les s’afegeixen al dol per la tragèdia de l’autocar de Freginals al Montsià , en uns dies en què, per lògica, hauríem de ser positius, amb l’arribada de la primavera i en plenes vacances escolars de Pasqua. Els que, des del primer moment, hem viscut tot l’operatiu d’emergències de l’accident de l’autocar de Freginals, tenim una barreja d’estupefacció i ràbia continguda per la mort d’aquelles tretze noies, que es mescla amb l'agraïment davant l’eficàcia del dispositiu organitzat immediatament després del sinistre. En una situació extraordinària com la viscuda aquests dies, amb la intervenció de desenes de persones i col·lectius, algú pot pensar que el caos és inevitable. Ben al contrari. Des del primer minut, els professionals d’emergències, mobilitzats pel Govern de la Generalitat, han actuat amb una professionalitat i coordinació exemplars. Bombers, Mossos, Protecció Civil, Policia Local i equips sanitaris han estat en tot moment al nivell que demandava la situació.

Més enllà dels professionals, en una tragèdia com aquesta, comforta veure l’elevada dosi d’humanitat de la nostra societat. Parlo de les persones anònimes que tan bon punt van tenir coneixement de l’abast de l’accident, van anar a donar sang als hospitals, es van oferir per fer d’intèrprets i, fins i tot, van posar a disposició allotjaments per als afectats. La resposta de tot l’equip professional de l’Hotel Corona Tortosa, on es va instal·lar el centre de comandament, i del Parador de Tortosa on s’han allotjat els familiars de les víctimes, mereix també el màxim reconeixement.

Situacions com la que vam viure diumenge passat posen a prova també la capacitat organitzativa de les administracions i la resposta institucional. En aquest sentit, cal destacar la presència del conseller d’Interior, Jordi Jané, dirigint l’operatiu des de minuts després que es produís l’accident, i la del president Puigdemont, que va estar-se tot el dia a Tortosa fent costat als equips d’emergències, ferits i familiars. El conseller de Salut va afegir-se per informar puntualment de l’evolució dels ferits, al qual va sumar-se l’endemà la consellera de Presidència i el Vicepresident. La transcendència de la tragèdia va tenir gran impacte a Itàlia, d’on eren la majoria de les víctimes, circumstància que va portar a la visita del primer ministre, Matteo Renzi. L’escalf que va rebre el premier italià per part del president Puigdemont i de l’alcalde de Tortosa, molt afectat pel trist sinistre, va contrastar malauradament amb la fredor mostrada en tot moment per l’executiu espanyol. Acostumats a les deslleialtats del govern central, segurament algú pot pensar que no ve d’una més. Però és precisament en aquestes situacions quan toca estar a l’alçada de les circumstàncies. Em quedo amb la imatge de país i societat acollidora que hem demostrat davant d’una tragèdia que mai oblidarem, especialment les tretze noies que hi van deixar la vida i que sempre recordarem.

Meritxell Roigé i Pedrola
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tortosa
Diputada al Parlament de Catalunya

27S, emprenem el camí cap al futur

Meritxell Roigé i Pedrola — Wed, 01 Jul 2015 23:59:00 +0200

Falten menys de tres mesos per a les eleccions més importants que haurà viscut Catalunya en la seva història democràtica. Entretant es van clarificant les coses i tothom es va posant al seu lloc. El president de la Generalitat manté l’oferiment d’incorporar gent de la societat civil, en particular de les entitats que articulen des del carrer el moviment sobiranista, a una llista el més àmplia i transversal possible per al 27-S. L’oferiment l’ha fet a les entitats, no pas als partits polítics, tal i com ha hagut de precisar fa poques hores el president, recordant que ha estat una “proposta”, no pas una “imposició”, tot respectant la seva neutralitat. Malgrat la claredat dels termes, no han faltat les crítiques interessades, vingudes de diversos sectors, especialment d’aquells –curiosament- que han fet clarament un pas enrere en la defensa de la construcció d’un nou país i s’han llençat als braços dels que s’oposen obertament al procés. ICV ha apostat pel suïcidi polític abans de morir d’inanició, sabedors que a ulls de Podem els Herrera i Camats també són vella política i, per tant, també els fan nosa. La intencionalitat de l’estratègia és clara, més enllà de salvar-se ells, almenys durant un temps: intentar subvertir el procés, diluir el debat nacional i aprofitar la inèrcia de Podemos a l’Estat per intentar obrir forat al mapa electoral català.

Però, com sabem, Catalunya no és Espanya. I això s’ha tornat a demostrar en les últimes eleccions municipals. El resultat de la franquícia de Podemos a Barcelona, amb Colau al capdavant, ha estat més aviat limitat, malgrat que els seus primers dies al capdavant de l’alcaldia semblen propis d’algú que governa amb una majoria més àmplia i que no requereix de les complicitats que acabarà necessitant si vol continuar sent alcaldessa.

Per tant, que ningú no s’enganyi. El 27S es decideix el futur del nostre país i el de la seva gent. Es decideix sobre el futur de les nostres pensions, sobre la qualitat de la sanitat i l’ensenyament públics i sobre el benestar de tota una societat. En una Catalunya lliure tindrem més eines per lluitar contra l’empobriment econòmic, social i cultural, que ens representa continuar vivint dins l’Estat espanyol.

Quan el president fa una nova crida a la unitat no és per afegir pressió a les entitats o als partits favorables al procés. La unitat és la clau de l’èxit d’aquest projecte compartit que és Catalunya.

Meritxell Roigé i Pedrola
Diputada al Parlament
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tortosa

Gerard Vergés, el poeta alquimista

Meritxell Roigé i Pedrola — Fri, 17 Apr 2015 08:21:00 +0200

Aquesta setmana, l’Arts Santa Mònica ha acollit l’homenatge al poeta i escriptor Gerard Vergés, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort, que es va produir el dia de Sant Jordi de l’any passat. En un acte organitzat conjuntament entre l’Ajuntament de Tortosa i la Institució de les Lletres Catalanes, s’ha volgut reivindicar la importància de l’obra d’un dels tortosins i ebrencs més universals, un home transversal pel que fa a formació i coneixement. Un poeta, escriptor, traductor, però també farmacèutic, divulgador, agitador cultural, un humanista. Guanyador de nombrosos premis (Carles Riba de poesia, Josep Pla, Crítica de Serra d’Or, Josep Vallverdú,...), la seva producció literària es va donar a conèixer en la seva etapa de maduresa. Amb un tarannà perfeccionista i meticulós, Gerard Vergés, home de ciència i de lletres, amb un posat tímid i elegant al mateix temps, ha estat considerat com “el més modern dels clàssics” pel seus editors.

Vergés va emprendre el seu últim viatge ara fa un any, però ens va deixar un valuós llegat que és conegut i reconegut per molta gent, però segurament encara és terreny inexplorat per a moltes persones que tenen ara l’oportunitat de descobrir-lo. La seva poesia va ressonar dimarts en les parets del claustre de l’Arts Santa Mònica, recitada per amics, poetes, escriptors, gent del món de la cultura, que estimava Vergés i que admirava la seva obra. Si homenatges com aquest serveixen per estendre una mica més el coneixement sobre el treball d’aquest poeta alquimista, haurà valgut la pena.

En aquest país nostre, les inèrcies fan que de vegades, també en el món de la cultura, costi de reconèixer que els grans noms de la literatura, de la ciència, o de les arts, poden sorgir del lloc més insospitat. La clau per a identificar-los és quan constates que, malgrat el seu origen local, el seu llenguatge és universal. Com el de Gerard Vergés.

Meritxell Roigé
Diputada al Parlament
Primera Tinent d'Alcalde de l'ajuntament Tortosa

El país es construeix des dels municipis

Meritxell Roigé i Pedrola — Fri, 13 Feb 2015 09:07:00 +0100

Aquest divendres faltaran 100 dies exactes per a les eleccions locals del 24 de maig, en què s’hauran d’escollir els representants polítics als 947 ajuntaments i 65 entitats municipals descentralitzades (EMD) de Catalunya. Aquests són els primers comicis d’un any, aquest 2015, que tindrà dues convocatòries més: la ja anunciada pel president Artur Mas pel 27 de setembre d’eleccions al Parlament de Catalunya, i les eleccions al Congrés i al Senat, que previsiblement seran durant l’últim trimestre. Aquest serà, per tant, un any electoral, en què es renovaran el Parlament i els governs, i la ciutadania haurà de prendre decisions importants que afectaran el rumb dels municipis i del país no només durant els propers anys, sinó que aquesta vegada l’impacte d’aquestes convocatòries, especialment la del Parlament de Catalunya, serà molt més gran i marcarà el futur del nostre país.

Efectivament, les eleccions del 27-S, anunciades el mes passat pel president, són el plebiscit que hauríem volgut i que vam haver de convertir en una consulta realitzada amb força èxit, malgrat la rotunda oposició de l’Estat. Culminarà d’aquesta manera la primera fase d’un procés i, si la majoria de les catalanes i dels catalans així ho volen, començarem una nova fase il·lusionant i engrescadora de construcció d’un nou país.

Abans però d’aquests transcendentals comicis, la ciutadania està cridada a exercir el seu dret a vot en les eleccions municipals del maig vinent. Com és obvi, en aquestes eleccions els electors jutjaran l’obra feta pels alcaldes, alcaldesses i els seus governs locals durant els últims quatre anys. Amb tot, no podem perdre de vista el paper que han tingut, que tenen, i que continuaran tenint, els ajuntaments catalans en la construcció nacional de Catalunya. La ciutadania, la societat civil organitzada i les institucions públiques són els puntals que donen força al procés polític que està vivint el nostre país. Tots aquells que estem al capdavant dels ajuntaments tenim el repte de continuar sumant majories per assolir l’objectiu d’una Catalunya en llibertat. És per això que el resultat de les properes municipals és clau per afrontar també amb bona forma i millors condicions el repte del 27 de setembre.

Des de CiU, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, hem estat sempre treballant per uns millors pobles i ciutats, perquè creiem en tot el país, des del poble més petit fins a la capital de Catalunya, Barcelona, i perquè apostem per un país d’oportunitats basat en l’equilibri territorial. I aquest proper mandat municipal tenim la il·lusió i la voluntat de continuar treballant des dels municipis per un país millor. Perquè és evident que el nostre futur com a país comença als municipis, a tots els pobles i ciutats de Catalunya, i perquè és des de la proximitat als ciutadans com es pot construir aquest nou país.

Meritxell Roigé i Pedrola
1a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i diputada al Parlament de Catalunya

Desprès del 9N seguim fent camí

Meritxell Roigé i Pedrola — Thu, 13 Nov 2014 11:52:00 +0100

Una presidenta de partit que fa de portaveu de la Fiscalia i demana que sigui implacable amb el Govern català. Un ministre de Justícia intimidant més de 2,3 milions de persones que han expressat lliurement la seva opinió. Menyspreu del Govern del PP davant d’una votació massiva i d’un civisme exemplar. Un president del Govern de l’Estat que només sap recórrer a la desqualificació i al menyspreu per referir-se al que està succeint al nostre país, un conflicte territorial de primera magnitud. Els sistemes informàtics de la Generalitat atacats greument amb l’objectiu de boicotejar el 9-N. El cap de premsa del Partit Popular nomenat director de la televisió pública. Un exdiputat del PP i exministre de Franco buscat per la Interpol pels crims del franquisme. Segurament, si ens estalviéssim les sigles i els noms, algú podria pensar que estem referint-nos a qualsevol lloc del món on el terme garanties democràtiques no té traducció possible. Però no és el cas, això és Espanya. Any 2014.

En efecte, aquells que ja hem nascut en democràcia, i que no hem patit els embats de la dictadura, estem veient una Espanya en blanc i negre, que no té res a veure amb com avança el nostre país. Només cal comparar l’última compareixença de Mariano Rajoy, aquest mateix dimecres, dedicant només 5 minuts a la consulta del passat 9-N, en termes absolutament de menyspreu. I ara comparem aquesta compareixença amb les del president Mas, on se sotmet el temps que faci falta a les preguntes de la premsa, en català, en castellà, en anglès i en francès.

Però malauradament no és només una qüestió de formes. El problema té molt de calat. I la societat catalana, i després del 9-N encara més, ha iniciat un procés de desconnexió davant de les amenaces que arriben de Madrid. El president ho ha dit en la sessió de control al Parlament. No tenim por. No hem de tenir por. Per moltes querelles que ens caiguin. Efectivament, el temps de mirar a Espanya i esperar un gest s’esgota. Però s’ha de fer, que no sigui dit. Per això cal valorar i és necessària l’estratègia del president Mas d’explorar totes les vies possibles de diàleg. Encara que la resposta ja hagi estat donada, en forma de cop de porta. Ens hem de carregar de raons davant d’Europa i del món sencer. I això és el que hem estat fent al llarg d’aquest any. Buscar totes les vies per fer possible que els catalans i catalanes puguin decidir el futur polític.

I ara també, no ho oblidem, el partit es juga a casa nostra. Que ningú no ho dubti. L’èxit de procés al nostre país depèn, més que mai, de nosaltres mateixos. Tenim l’aval de la societat, que diumenge es va expressar lliurement i democràtica. Ara és l’hora de la política. I de la generositat. Ara calen acords, i estar a l’alçada del que la gent ens demana i espera de nosaltres . Només així, junts, podem construir un nou país lliure.

Meritxell Roigé i Pedrola
Diputada al Parlament
Primera Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tortosa

Monarquia o república? Catalunya

Meritxell Roigé i Pedrola — Fri, 13 Jun 2014 00:00:00 +0200

Des de l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles l’actualitat no coneix gairebé matisos. Les eleccions al Parlament Europeu sembla que van ser el segle passat i la crisi al PSOE, amb la corresponent dimissió del seu secretari general, està sent un mer tràmit administratiu sense gaire escarafalls. Fins i tot la recent dimissió de Pere Navarro, al PSC, no pot aspirar a grans portades. I tot plegat gràcies al rei. Certament, Espanya és un país ben estrany. Ni el fenomen Podemos, sorgit al caliu de les acampades del 15-M a la Puerta del Sol, ha estat capaç d’atenuar l’efecte Felip VI. No es recorda una unanimitat d’editorials i portades en els diaris de Madrid, tan propensos a les ganivetades, com la que s’ha viscut els últims dies. Quanta germanor! Una camaraderia que aquest dimecres ha tingut la seva translació al Congrés dels Diputats, on una majoria tan aclaparadora com ideològicament dispar (PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias) han votat favorablement a la llei d’abdicació.

Confesso que sóc propensa a prendre partit, a favor o en contra, d’allò que estigui en debat. I que poques vegades opto pel camí del mig. Però mai com ara m’ha semblat tan encertada una abstenció com la que el grup parlamentari de CiU al Congrés ha expressat aquest dimecres. Ni monarquia ni república. Catalunya! És just reconèixer el paper de la monarquia durant la transició, i la seva contribució a l’enfortiment de la democràcia, després de 40 anys de dictadura. Però el regnat de Joan Carles I ha tingut clarobscurs, especialment en el seu tram final, com tothom sap. Ara bé, no és per aquest motiu que es justifica l’abstenció de CiU, sinó com a resposta al buit sistemàtic de PP i PSOE. I perquè cada cop estem més lluny, seguim un altre camí.

Com poden pretendre ara apel·lar al sentit d’estat que CiU ha demostrat al llarg de la seva història en un moment com l’actual, en què socialistes i populars actuen units contra Catalunya i el seu dret a decidir el futur com a poble? L’enuig del PP i PSOE a l’abstenció de CiU és d’un cinisme d’alt nivell. I això sí que és política petita. Tal i com va afirmar el President Mas els desitgem que els vagi tot bé però aquesta no és la nostra causa. Nosaltres continuarem treballant per fer possible la democràcia, per què el proper 9 de novembre els catalans puguem exercir el nostre dret a decidir.

Meritxell Roigé i Pedrola
Diputada al Parlament
Tinent d'Alcalde de l'ajuntament de Tortosa

Sense novetats

Meritxell Roigé i Pedrola — Thu, 06 Feb 2014 00:00:00 +0100

Les últimes notícies amb què ens obsequia l’establishment espanyol en relació al procés obert a Catalunya continua sense aportar canvis significatius, ni tan sols de matís, a la doctrina coneguda del “no, perquè no”. I parlo d’establishment expressament, perquè la croada anti-consulta, com veiem tots els dies, ataca des de molts fronts, no només el governamental. Tenim l’exemple recent del debat entre el President Artur Mas i l’expresident Felipe González, on vam poder veure i escoltar com es pot negar amb rotunditat la llibertat democràtica d’un poble a decidir el seu futur sense perdre ni un moment el somriure i, a sobre, convenint que qui t’ho diu continua sent la veu de la consciència del socialisme democràtic espanyol.

La paret que va dibuixar Felipe González, contra la qual segons ell ens estimbarem els catalans, ens sembla més flonja segurament perquè les seves declaracions arriben pocs dies després dels atacs de la plana major del Partit Popular, en l’esperat desembarcament al nostre país, on tothom esperava sentir quin era el Pla que Mariano Rajoy tenia per a Catalunya. I el Pla de Rajoy ha resultat ser la paret de Felipe però amb filferro de punxes. Les barbaritats que van deixar anar Sánchez Camacho, Núñez Feijoo i altres no mereixen massa comentaris i només el rebuig més absolut.

Per tant, som on érem. Més ben dit, ells estan on sempre han estat. En canvi, Catalunya, amb el Govern, el President Mas i la societat civil al capdavant, continuem avançant en aquest procés netament democràtic mentre l’Estat continua fent el sord i a nivell internacional creix l’interès per una qüestió que ja transcendeix els límits de Catalunya i d’Espanya.

Sense novetats a l’Estat Espanyol però amb tota la seguretat que a Catalunya ho farem possible.

Meritxell Roigé i Pedrola
Diputada al Parlament de Catalunya
Primera Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tortosa