https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/ Mon, 06 Apr 2015 11:00:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13636/es-un-incompliment-flagrant-de-la-constitucio-que-cap-govern-espanyol-hagi-fomentat-les-ll https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13636/es-un-incompliment-flagrant-de-la-constitucio-que-cap-govern-espanyol-hagi-fomentat-les-ll Mon, 06 Apr 2015 11:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13636/es-un-incompliment-flagrant-de-la-constitucio-que-cap-govern-espanyol-hagi-fomentat-les-ll enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13311/ens-han-venut-que-la-reforma-del-codi-penal-lluita-contra-la-corrupcio https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13311/ens-han-venut-que-la-reforma-del-codi-penal-lluita-contra-la-corrupcio Thu, 05 Feb 2015 13:30:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/13311/ens-han-venut-que-la-reforma-del-codi-penal-lluita-contra-la-corrupcio enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12799/al-senat-estan-molt-acostumats-a-cridar https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12799/al-senat-estan-molt-acostumats-a-cridar Fri, 24 Oct 2014 14:50:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12799/al-senat-estan-molt-acostumats-a-cridar enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12115/si-ens-retiren-les-urnes-haurem-guanyat https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12115/si-ens-retiren-les-urnes-haurem-guanyat Mon, 02 Jun 2014 07:46:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/12115/si-ens-retiren-les-urnes-haurem-guanyat enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11815/macusen-de-ser-un-renegat-i-un-traidor https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11815/macusen-de-ser-un-renegat-i-un-traidor Mon, 21 Apr 2014 08:53:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11815/macusen-de-ser-un-renegat-i-un-traidor enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11816/de-grans-al-cul-i-altres-papules-de-la-pell https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11816/de-grans-al-cul-i-altres-papules-de-la-pell Sun, 20 Apr 2014 14:15:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11816/de-grans-al-cul-i-altres-papules-de-la-pell
Tots sabem que les lleis que ens governen són sempre justes, que estan per sobre dels homes (i, per suposat, de les dones!) i que han de romandre immutables.

N’hi ha algunes que fins i tot poden permetre’s el luxe d’entrar en contradicció amb normes superiors a les quals s’hi han de subordinar, com és el cas de la Constitució espanyola envers el dret europeu i el dret internacional ratificat per Espanya. Però no és pas d’això del que estàvem parlant! De moment, no toca, diu Europa.

Quan toqui parlar-ne, probablement caldrà redactar noves lleis per no quedar-ne al marge, en una situació similar a l’apologia del feixisme a Espanya. El que no sabem encara és qui serà l’escriba: el constituent espanyol, a qui li caldrà posar un bon pegot deTipp-Ex a l’original de fa 36 anys, o el legislador europeu, entès en un sentit ampli, via jurisprudència o a través de la signatura de nous acords entre els Estats. Perquè el que és obvi és que tot i la clara remissió escrita que efectuen els tractats fundacionals de la Unió Europea a textos com la Carta de les Nacions Unides o el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, aquesta no es practica. Si més no, de moment.

No era pas d’això del que parlàvem, no. El tema eren els grans al cul que tanta picor ens provoquen i que no podem evitar, de cap manera, esclafar i esquarterar fins que aconseguim un bon exsudat groguenc de consistència líquida barrejat amb sang. N’hi ha que, darrerament, en tenen molts, de grans, i busquen cures poc eficaces, tan inútils com les locions contra el mosquit tigre, que sembla atreure’ls, o la llei de símbols, un bon coixí per als propietaris de botigues de records que s’han apuntat a vendre senyeres i estelades.

I, en la seva desesperació, acaben optant per l’única reacció que deixa una cicatriu perpètua: gratar-lo amb tanta força que s’infecta. Que li diguin a en Rafel Martin!]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11814/jutge-santiago-vidal-si-dema-moferissin-un-lloc-al-tribunal-constitucional-espanyol-el-reb https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11814/jutge-santiago-vidal-si-dema-moferissin-un-lloc-al-tribunal-constitucional-espanyol-el-reb Sun, 20 Apr 2014 09:41:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11814/jutge-santiago-vidal-si-dema-moferissin-un-lloc-al-tribunal-constitucional-espanyol-el-reb enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11628/muriel-casals-hi-ha-una-tendencia-en-la-tradicio-politica-espanyola-a-no-respectar-la-sepa https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11628/muriel-casals-hi-ha-una-tendencia-en-la-tradicio-politica-espanyola-a-no-respectar-la-sepa Sat, 08 Mar 2014 19:28:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11628/muriel-casals-hi-ha-una-tendencia-en-la-tradicio-politica-espanyola-a-no-respectar-la-sepa enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11323/qui-diu-que-aixo-no-toca https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11323/qui-diu-que-aixo-no-toca Sun, 29 Dec 2013 20:06:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11323/qui-diu-que-aixo-no-toca
Òbviament, que el clam sobiranista es fes sentir fora de les nostres fronteres un cop més ─i en unes eleccions europees!─ irritaria considerablement els contraris al dret a decidir i, en bona mesura, els que, des de la còmoda distància i per pragmatisme polític, encara defensen que es tracta d’un afer intern espanyol en què, de moment, no cal prendre-hi part.

Jordi Turull ja ha demanat que tots els partits favorables al dret a decidir portin al seu programa electoral per a les europees la consulta del 9 de novembre de 2014, formin part o no, finalment, d’una candidatura unitària.

De fet, només europeïtzant el procés podem somiar que, per una via o per una altra, podrem decidir, i perquè Europa ens escolti cal obrir la boca en català. És a dir, cal posar el debat sobre la taula de forma explícita.

No ens mereixeríem pas una aspiració com aquesta si ens espantés defensar-la en veu alta també fora de casa i ens preocupés massa evitar que un sector, que per ara se sent bastant còmode, ens renyi i ens digui que “això, aquí, no toca”.

Les eleccions europees són una oportunitat perquè Europa escolti, amb la veu del vot, que el poble català vol decidir. No podem menystenir aquest altaveu! Els ciutadans dels vint-i-vuit Estats membres escolliran els seus representants al Parlament Europeu, que des del Tractat de Lisboa de 2009 ha multiplicat el seu poder legislatiu.

Tant important és aconseguir que la ciutadania es prengui aquestes urnes seriosament i surti a votar en massa com que tots els partits sobiranistes parlin clar i català al seu programa.

Aquesta cita és, sens dubte, molt més que un assaig general del #9N2014. Que ningú dubti que els arguments dels partits unionistes es faran sentir. Si el sobiranisme, de forma unànime, té el valor de fer-ho serà durament criticat i, efectivament, sentirem a dir que això, aquí, no toca. Més que mai, això, és aquí on toca!]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11320/rahola-es-perillos-esgotar-la-paciencia-dels-ciutadans https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11320/rahola-es-perillos-esgotar-la-paciencia-dels-ciutadans Sun, 29 Dec 2013 16:32:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/11320/rahola-es-perillos-esgotar-la-paciencia-dels-ciutadans enllaç.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10883/tenim-a-europa-agafada-pels-pebrots https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10883/tenim-a-europa-agafada-pels-pebrots Sun, 13 Oct 2013 19:18:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10883/tenim-a-europa-agafada-pels-pebrots entrevista a l'expresident del Cercle Català de Negocis (CCN), Ramon Carner. Publicada el 19 de setembre de 2013 al Directe.cat]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10627/del-carro-no-tiren-nomes-els-genets https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10627/del-carro-no-tiren-nomes-els-genets Mon, 26 Aug 2013 10:17:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10627/del-carro-no-tiren-nomes-els-genets
Ara bé, quin és el preu a pagar per ser més competitius a nivell salarial del que ja som? Convertir els rics en més rics, eliminar la classe mitjana i engrossir la població amb pocs recursos, de forma que un dia et despertes en una societat polaritzada, amb quatre magnats i un poble empobrit, que no consumeix perquè no pot i tant ofegat que, dia sí dia també, has de treure la policia als carrers per procurar l’ordre. És una evidència que sense classe mitjana no hi ha pau social.

És aquesta la Catalunya que volem construir? La Catalunya que la majoria somiem no s’assembla pas a cap dels anomenats països emergents, als que alguns economistes, per cert, posen sovint com a exemple. Sí, són molt competitius, és cert, però viure-hi (més aviat, sobreviure-hi) no deu ser gens agradable.

Qui voldria una Catalunya, una França o una Alemanya com la Xina, l’Índia o el Brasil, on només uns quants saben què és el benestar? Probablement només els pocs que se’n podrien beneficiar prou, i d’ells, precisament, surt la proposta.

Algú pensa que realment serà viable, en aquest marc, mantenir una societat democràtica avançada?

No cal ser sindicalista de mena per adonar-se del greu error que cometríem si ens plantegéssim seguir aquest model, que molt oportunament ens venen ara, en temps de crisi, quan és fàcil fer-nos creure que abaratint encara més els sous i retallant drets laborals sortirem del pou. Del pou, n’hem de sortir tots, perquè del carro no tiren només els genets. N’hi ha, però, que amb gran ceguesa canviarien els cavalls per rucs i unes regnes d’or.]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10579/alla-on-espanya-te-un-enemic-nosaltres-tenim-un-aliat-potencial https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10579/alla-on-espanya-te-un-enemic-nosaltres-tenim-un-aliat-potencial Sun, 11 Aug 2013 12:39:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10579/alla-on-espanya-te-un-enemic-nosaltres-tenim-un-aliat-potencial A la majoria, el seu nom ens és indiferent, tot i que sovint llegim el que esbomba en cinc llengües més enllà de les nostres fronteres. Jordi Vàzquez (Barcelona 1971) és l’editor de Help Catalonia, un web i una comunitat de voluntaris fundada al 2010 per sis persones que piulaven en anglès en defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya. D’usuaris de Twitter van passar a convertir-se en una plataforma digital amb una extensa xarxa de col·laboradors que explica al món què passa entre Catalunya i Espanya en anglès, francès, alemany, italià i espanyol. Segur que n’heu sentit a parlar! Llegiu l'entrevista completa]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10491/el-descredit-duna-marca-en-un-tuit https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10491/el-descredit-duna-marca-en-un-tuit Sun, 21 Jul 2013 21:39:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10491/el-descredit-duna-marca-en-un-tuit
Sigui com sigui, costa de creure que l’individu en qüestió treballés de debò per a la ‘Marca España’, més aviat sembla que hagi esmerçat esforços en donar un generós cop de mà a la causa sobiranista, un més dels que darrerament ens dóna un rival poc espavilat.

Perquè, de fet, quin Estat civilitzat no s’avergonyiria, en un moment en què necessita aliats, de presentar-se davant la comunitat internacional com un país poc democràtic, gens transparent, corrupte fins al moll de l’os i que tracta una nacionalitat del seu territori amb absolut menyspreu?

Compte! La qüestió de la catalanofòbia comença a assemblar-se, perillosament, al sentiment que va aconseguir quallar a l’Alemanya dels primers anys de la dècada de 1930 envers els jueus, alimentat pel discurs del partit nazi. L’odi a una nació, amb passaport propi o sense, és idènticament recriminable a l’odi a una ètnia.

Tan greu és l’ofensa? Tan insultant és que tinguem una llengua, una cultura i un tarannà propis, diferenciats de la llengua, la cultura i el tarannà espanyol? I el tenim, d’això no en queda cap mena de dubte. Sorprendria molt dels nostres representants piulades del tipus “espanyols de merda, no us mereixeu els nostres diners”. I si un d'ells gosés fer-ho no dubto que la reacció de la societat catalana i de tots els grups parlamentaris estaria a l’alçada.

La ‘Marca España’ necessita urgentment un assessor d’imatge competent. Però això no és cosa nostra. Més aviat, ja ens està bé...]]> https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10348/el-llecat-nova-llengua-cooficial-a-catalunya https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10348/el-llecat-nova-llengua-cooficial-a-catalunya Mon, 24 Jun 2013 16:03:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/meritxell-doncel/blog/10348/el-llecat-nova-llengua-cooficial-a-catalunya
Bromes a banda, que no per absurda la qüestió és menor, després d’admetre que el LAPAO no existeix i no és res més que català, el sempre encertat ministre Wert s’excusava adduint que cal respectar la voluntat de les Corts d’Aragó. I de tots és sabuda la voluntat de respecte cap a les autonomies del senyor ministre!

Ens ho posa en safata, doncs, perquè el parlament català comenci a posar fil a l’agulla per aprovar una llei lingüística que determini que a partir d’ara a Catalunya hi ha dues llengües oficials: la pròpia, que és la llengua catalana, i la Llengua Cooficial d’Adquisició Tardana (LLECAT), una llengua clarament diferent del castellà, com així hauran de reconèixer els llibres de text, per absurd que sembli als filòlegs. Al capdavall, què caram hi té a dir la comunitat científica! Seria tant com pretendre que la història l’escriguessin historiadors i no pas els ministres del govern que legítimament ha guanyat unes eleccions!

De la mateixa manera, els parlaments basc i gallec podrien aprovar el naixement de les seves dues noves llengües i la cambra de representació andalusa potser fins i tot s’atrevirà a proposar que la RAE accepti com a nou idioma la Lengua Propia con Asento (LEPA). No es podrà negar la riquesa i gran varietat lingüística de la península, així com el talent innat dels seus habitants per entendre una pluralitat d’idiomes.

El naixement d’una llengua no el determina una llei, ni la voluntat dels qui la dicten, sinó la seva evolució. Sigui com sigui, és obvi que l’objectiu final del PP no és treure’s del barret noves llengües sinó exterminar-ne una, la catalana, intentant negar la seva unitat i identitat, tergiversant la història de la seva evolució i perseguint el seu ús normalitzat a l’escola i a l’Administració.

Que ningú es deixi enganyar pel vel democràtic amb què es tapen el rostre ni s’exclami quan senti a dir que tornem a estar davant els inicis d’un autèntic Holocaust lingüístic, que no és més que l’intent d’extermini d’una llengua. I la llengua, malauradament, no és l’únic objectiu en el seu full de ruta.

El periodista Matthew Tree qualificava fa uns dies l’actitud d’Espanya amb Catalunya d’encara “pitjor que colonialista”. La jugada, però, se’ls està girant en contra, a dins i a fora del país. Temps al temps!]]>