Blog Mercè Dalmau Mallafré

NO ENTENC RES…

Mercè Dalmau Mallafré — Tue, 17 Oct 2017 20:10:00 +0200

Fins ara els articles d’opinió que feia tractaven de temes que creia podien interessar als que els llegeixen i, sobretot, podien contribuir al creixement econòmic del nostre país. Però avui he canviat totalment el meu plantejament i escric sobre els meus sentiments des d’ahir a la nit.

Ahir es va viure una situació que podríem definir de paranormal, l’Audiència Nacional cita a declarar per segon cop al Major Trapero i els presidents de l’ANC i Omnium. Resultat? El Major Trapero surt en llibertat però sense passaport, la màxim autoritat policial de Catalunya no podrà sortir del país i per tant no podrà fer correctament la seva tasca. Els presidents de les entitats sobiranistes estan a la presó des d’ahir a la nit acusats de sedició... El Jordi Sánchez i el Jordi Cuixart són els presidents de les associacions que han organitzat les concentracions més massives i més pacífiques a Catalunya, concentracions en les que no hi ha hagut mai cap problema, en les que l’ambient era festiu i familiar.

Potser el que els fa por al govern de l’Estat és la força de mobilització i de convenciment del poble català. El que volen és que tinguem por, que no sortim de casa, que no diem allò que pensem o creiem. Ja ho van intentar l’1 d’octubre amb un ús desproporcionat de la força policial però no ho van aconseguir, l’anhel de llibertat i la força de la raó va ser més forta que les seves porres i els seus esprais de pebre.

Les actuacions que vam viure ahir a la nit són completament desproporcionades, l’Estat espanyol amb connivència amb la justícia està responent a l’oferiment de diàleg per part del president de la Generalitat de Catalunya amb la violència i la “mano dura” que tots crèiem que havíem enterrat.

On són totes aquelles veus polítiques que defensaven el diàleg? On són el Partit Popular català i Ciutadans que demanaven parlar? Ho tenen clar els senyors del PP i C’s de Catalunya que han estat “sacrificats” pels resultats electorals a l’Estat espanyol?

Ara més que mai hem d’estar tranquils, calmats, hem de continuar la nostra feina amb el mateix tarannà, hem de confiar amb el president Puigdemont, amb el seu govern i amb la majoria parlamentària que ens ha portat fins on som. No hem de caure en les provocacions, és dur, ho sé, però tal i com diu el president Mas “Cap fred, cor calent i peus a terra”, seguim endavant...

Mercè Dalmau i Mallafré, regidora de turisme i portaveu del grup municipal de PDECAT-CiU a l’Ajuntament de Cambrils

LA COL•LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVADA: LA SUMA QUE MULTIPLICA

Mercè Dalmau Mallafré — Tue, 23 May 2017 23:52:00 +0200

El nostre país, Catalunya, sempre ha tingut una forta tradició d’emprenedoria a partir de la iniciativa privada. La tradició comercial del nostre país ve de molt enrere, la tradició empresarial també. En moltes famílies trobem un avantpassat que es dedicava a la botiga, negocis on s’hi dedicaven moltes hores i molts esforços per a tirar endavant un projecte i fer que fos un valor més de la família i a la vegada del nostre país.

L’administració, tal i com jo l’entenc, ha d’estar al costat d’aquesta iniciativa privada, ajudant i cooperant amb ella per a assolir objectius comuns. Trobaríem molts exemples d’aquesta col·laboració però jo avui vull reflexionar sobre un que conec ben d’a prop.

A la Costa Daurada i en l’àmbit de la promoció turística hem estat capaços de crear el Conveni que regula el Pla de la taxa turística entre les administracions implicades: Ajuntaments de Salou, Vila-seca i Cambrils, Diputació de Tarragona i Agència Catalana de Turisme, amb el sector implicat: Federació d’Empresaris d’Hoteleria de Tarragona (FEHT), pel qual redactem i desenvolupem un pla de promoció turística de la nostra zona de forma conjunta i col·legiada.

És una forma de treballar novadora i única en tot el país, amb la qual gestionem de forma conjunta els recursos provinents de la taxa turística i decidim on s’inverteixen de forma consensuada amb el sector. D’aquesta forma les estratègies de promoció comercial es poden complementar, s’uneixen esforços del sector públic i del sector privat amb un objectiu comú i els resultats obtinguts avalen que aquesta és una fórmula d’èxit.

Aquest és un pas important per assolir l’administració “business friendly” que generarà riquesa i recursos propis pel nostre país. Si unim les forces i els esforços de l’administració i el sector privat amb un objectiu comú serem invencibles com a país. Ens ho hem de creure, jo m’ho crec... i tu?

Mercè DalmauMallafré
Regidora de Turisme i Portaveu del PDECAT de l’Ajuntament de Cambrils

Respecte i convivència al 2.0

Mercè Dalmau Mallafré — Tue, 17 Jan 2017 21:33:00 +0100

Parlar de comunicació és sinònim de contínua evolució i canvi. Les tendències d’abans ja no són les d’ara i ens agradi o no, en quatre dies, n’hauran aparegut de noves que ens demanaran a tots, capacitat per canviar i adaptar-nos al món 2.0. De fet, en l’estona que tardis a llegir aquest article, Instagram haurà publicat més de 50.000 noves fotos a tot el món.

Sense cap mena de dubte, ara i gràcies a totes les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram...) podem seguir minut a minut el que passa a l’altra part del món. Els “spin doctors”, dircoms i periodistes de tots els mitjans ens fan el minut a minut de discursos polítics, presentacions, rodes de premsa, novetats, premis, notícies d’última hora.... però, on són els límits?

Comparteixo aquestes paraules amb vosaltres perquè a inicis del passat mes de desembre em vaig veure involucrada en una polèmica a Twitter que va acabar amb una denúncia als Mossos d’Esquadra pels insults que vaig rebre per part de diferents persones. Sense por. La meva memòria té, per defecte, la capacitat d’esborrar mals moments i situacions incòmodes però paraules com “nazi”, “p***a” van ser les més publicades en poc més de 24 hores tan sols per haver expressat una opinió en relació a unes activitats escolars que se celebren amb motiu del Setge de Cambrils.

Des d’aleshores, hi he pensat més d’un cop al tornar a piular o comentar algun fet i sempre acabo al mateix punt: Tothom és lliure d’expressar allò que sent o creu a través de les xarxes socials, en una conversa o en un debat. De fet, tots ho fem; des de l’adolescent que explica els seus desitjos i publica vídeos de tot tipus, fins a les empreses que les utilitzen per promocionar nous serveis. Sense anar més lluny, nosaltres -els polítics- no dubtem en utilitzar-ho per fer arribar el nostre missatge al màxim de gent i en el mínim temps possible. Insisteixo, i els límits, on són?

Crec que aquests usos no únicament són lícits i estan permesos si no que són la base del seu funcionament. La democràcia i també la llibertat d’expressió, paraules que utilitzem amb una lleugeresa que espanta però que difícilment apliquem, és justament això. És engrescador poder establir moltes discussions ideològiques a través de les xarxes que poden ser molt enriquidores i ens permeten contrastar diferents punts de vista amb arguments. Sempre és un bon exercici, no només a nivell polític si no també a nivell mental, poder aprendre dels altres i de la seva visió. Tot suma i personalment m’agrada. Ara bé, quan s’utilitzen les xarxes per a insultar aquelles persones que no tenen els mateixos ideals que nosaltres és quan no anem bé, alguna cosa important falla. Ja no és una qüestió de valors, que també, si no de respecte i convivència al 2.0

El més trist encara és que hi ha gent que s’amaga darrera de perfils anònims, que no dóna la cara i que insulta aquells que no opinen com ells. Trist i decepcionant, no creieu?. Des del respecte, però vull pensar que moltes vegades aquesta és la única forma d’expressar-se que tenen, no en saben més i actuant així, no haurien de tenir l’oportunitat de ser escoltats.

Aposto perquè, entre tots, no deixem que passin situacions com aquestes. No perquè m’hagi passat a mi, ni molt menys, si no perquè és la base del civisme, del respecte i la convivència a un món que compartim com és el 2.0

Fa unes setmanes, Meryl Streep -guanyadora del Globus d’Or 2017 per la seva trajectòria- deia el següent durant el seu discurs: “La falta de respecte incita a la falta de respecte. La violència, incita a la violència” Ja actuem a les escoles; ja actuem en les relacions de parella i en la convivència laboral però, i a la xarxa? Ens queda molt per fer i tots hi tenim molt a dir. Què en penses?

Mercè DalmauMallafré
Regidora de Turisme i Portaveu del PDECAT de l’Ajuntament de Cambrils