Blog Marta Pascal i Capdevila

WERTGONYA

Marta Pascal i Capdevila — Thu, 14 May 2015 20:53:00 +0200

Ja fa temps que sabem que el Govern del Partit Popular està obstinat en maltractar la nostra llengua, en arraconar-la de l’escola, en fer prevaldre un suposat dret lingüístic que no existeix.

El ministre Wert capitaneja aquest buc insigne contra la llengua catalana amb la complicitat de tot el PP. Primer amb la LOMCE, una llei amb la qual el PP ha passat el corró de la seva majoria absoluta sense voler entendre que les lleis educatives han de gaudir d’un màxim consens polític i social. Després amb una ofensiva judicial contra la immersió lingüística i tot amanit amb comparacions frívoles i gens respectuoses amb allò que ens és més íntim: la nostra llengua. Les perles són considerables i dites en seu parlamentària: “espanyolitzar els nens catalans” o dir “que la situació actual del castellà és comparable al català en altres èpoques.”

És senzillament lamentable i patètic. N’estem farts i tips dels atacs sistemàtics al català. Però no defallirem, de cap de les maneres. La immersió fa molts anys que ha estat reconeguda internacionalment com a un model d’èxit. No existeix conflicte lingüístic a l’escola catalana i tampoc hi ha diferències entre el nivell de coneixement del català i el castellà dels alumnes catalans. Any rere any les proves de 6è i de 4rt així ho demostren.

Senyor ministre, fins aquí hem arribat. No farem ni un pas enrere ni ara ni mai, perquè si ens toquen la llengua ens toquen la nostra dignitat.

Gràcies JNC! Una vegada més ets punta de llança!

Marta Pascal i Capdevila — Thu, 26 Feb 2015 21:46:00 +0100

Aquest cap de setmana a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) celebrem el nostre Congrés nacional ordinari que enguany arriba a la 18a edició. En els darrers dos anys i mig un grup de joves hem liderat amb molta il·lusió la primera organització política juvenil del país, la JNC. Diumenge, després d’un cap de setmana que de ben segur serà molt intens, un nou secretari general i el seu equip ens agafaran el testimoni.

En aquest darrer mandat ens hem concentrat a fer de la JNC una vertadera eina al servei de la llibertat del país. Hem sortit a buscar a tots i cadascun dels joves catalans per explicar-los que lluitar per la llibertat, per un país lliure i pròsper, valia la pena. En vam dir, al Congrés de Girona, “una JNC imparable per un país imparable”.

Hem apostat clarament per la regeneració, hem intentat fer de la nostra organització un referent de democràcia interna. És cert que ens queda molt camí per recórrer, però també estic convençuda que aquells qui ens agafaran el testimoni tenen clar que aquesta aposta ha de ser encara més ferma i més decidida que mai.

El mes de setembre de 2014 anunciàvem que per primera vegada la presidència de la JNC s’escolliria mitjançant un procés de primàries obert a tota la militància en el si del Congrés. A més hem impulsat la votació electrònica per a garantir que tota la militància hi pugui accedir. N’estic especialment satisfeta perquè una vegada més la JNC esdevé punta de llança.

Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!

A PROPÒSIT DELS NOUS ESCENARIS

Marta Pascal i Capdevila — Thu, 04 Dec 2014 12:10:00 +0100

Tots els experts en lideratge s'esforcen en explicar quèés el lideratge, quèsignifica, quècomporta i com es posa de manifest. Rius de tinta que reflexionen sense embuts i filant molt prim qui és líder i qui no ho és i els efectes del lideratge sobre la nostra societat.

El passat 25 de novembre, el president Mas va fer un exercici de lideratge en lletres majúscules, no deixant absolutament a ningúindiferent. El president va explicar de forma prou acurada quin és el seu full de ruta pels propers anys, plantejant escenaris d'una excepcionalitat extrema en el moment més transcendent de la història del país. Una llista que combini societat civil i política, que superi el tradicional esquema de partits i que si guanya posaràde manifest al món que la gran majoria d'aquest país vol la independència. El president va fer d'home d'estat, d'estadista capaçde traçar camíi de donar respostes a situacions d'una extrema excepcionalitat.

Una setmana més tard, Oriol Junqueras feia la seva proposta. Una proposta legítima i honesta, peròque d'entrada no comparteixo. Existeix marge per a la negociació, cal seure i parlar amb tothom. Liderar tambéés això.

Espero que tots sabrem estar a l'alçada. De fet, no m'imagino cap altre escenari que no sigui aquest. Els valors pels quals molts fem política han d'aflorar: sentit de país, generositat, vocacióde servei públic, honestedat i humilitat. N’estic segura que aixíserài que junts portarem el país a la llibertat.

El món ens mira!

Marta Pascal i Capdevila — Fri, 26 Sep 2014 00:00:00 +0200

Feia molts mesos que entre amics i entre companys d'escó ens dèiem que aquest seria un setembre bonic des de la perspectiva del "passar coses". I ja hi som de ple i la veritat és que déu ni do. El debat de política general, el ple d'aprovació de la llei de consultes i l'exercici de democràcia extraordinari dels escocesos el passat dia 18. Però és que uns dies abans, vam viure una altra Diada històrica, i tot plegat em fa tenir una sensació molt personal -que vinc constatant d'uns mesos ençà-, que aquells qui treballem per la causa de la llibertat del país som més cada dia, sense fissures i molt convençuts de què tenim entre mans, del que hem de fer i que el món ens mira.

No ens podem permetre cap tipus d'error, cap patinada, cap sortida de to. Els diaris de referència mundial ens han dedicat alguns articles, editorials i referències. Tothom ens mira amb lupa. Siguem-ne conscients.

Però el món també observa estranyat com Espanya, una vegada més, segueix enrocada en negar-nos votar. Va ser un exercici molt curiós veure com alguns "anticonsulta" retuitejaven el que deien els partidaris del no a una Escòcia independent. Tot el meu respecte per aquells que, per diversos motius, no volien una Escòcia independent i per aquells que votaran que no el proper 9N a Catalunya. Ara bé, que no ens vulguin fer passar gat per llebre. Han de saber que aquells qui s'aferren a la Constitució i a no deixar-nos votar estan negant l'essència de la democràcia que no és altra cosa que votar. El món també els mira a ells. I veurem com li expliquen al món el NO a la democràcia.

Picar ferro fred!

Marta Pascal i Capdevila — Fri, 27 Jun 2014 00:00:00 +0200

Hi ha una expressiócatalana, d'aquelles molt nostres, que diu "aixòés com picar ferro fred!". Em sembla una frase molt adient si ens referim a la relacióactual d'Espanya i Catalunya. Ahir, a la sessióde control al govern al Ple del Parlament, vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li al conseller Mascarell sobre els Papers de Salamanca i la negativa del ministre Wert de retornar aquella part del fons documental que encara no ha estat retornat als seus legítims propietaris. Una injustícia que fa massa anys que es perpetua. Es tracta d'un nou episodi de deslleialtat per part del Govern espanyol, amb l'afegitóque aquest documents van ser arrabassats per la força als seus legítims propietaris fa més de 75 anys. El Govern espanyol tél'oportunitat de resoldre un tema tan sensible com aquest, que a més va ser regulat per llei l’any 2005, peròen canvi no ho fa. És picar ferro fred!

Trobaria molts episodis de deslleialtat institucional del Govern espanyol cap al poble de Catalunya. Potser el cas més flagrant és el del no sistemàtic cap a la possibilitat que els catalans puguem votar el proper dia 9 de novembre. Alguns esperaven un gest del nou monarca Felip VI el passat dijous a Madrid en motiu de la seva coronació. No va ser el cas. Crides a la unitat d'Espanya i menciótímida a les llengües cooficials al territori de l'estat. Des de Madrid donaven valor a un "moltes gràcies" al final pronunciats en catalàcastellà, euskera i gallec. A parer meu, res de res, és picar ferro fred.

L'estat espanyol ha decidit fa molt de temps que no vol ser l'estat dels catalans. Alguns, entre els quals qui us escriu, mai hem aspirat a què ho fos...peròaspiràvem almenys a un tracte lleial i basat en el respecte per part de les institucions espanyoles. No ha estat el cas. Ja fa molt de temps que sabem que és picar ferro fred!

#25M i #9N

Marta Pascal i Capdevila — Thu, 08 May 2014 00:00:00 +0200

Avui a la mitjanit comença la campanya electoral, 15 dies justos per a les eleccions europees, en un any absolutament clau per la història del país. Els joves, les organitzacions polítiques juvenils i també les entitats juvenils ens hem mobilitzat, i ho farem intensament durant els propers quinze dies, per explicar com afecta el nostre dia a dia formar part de la Unió Europea.

No és cert que els joves no tinguem interès pel projecte europeu. De fet, el nostre dia a dia està absolutament tenyit per totes bandes del blau d'Europa. Les beques Erasmus, molts temes relacionats amb la recerca, les universitats, els intercanvis acadèmics i educatius, les noves tecnologies, la mobilitat, les llengües, etc. Recordo que en entrar cada dia a la facultat on vaig estudiar el grau de Ciències Polítiques em fixava amb una petita placa que ens feia notar a tots plegats que els fons europeus havien ajudat a construir aquell edifici. Podria trobar-ne molts i molts d’exemples, tant a nivell d’infraestructures com a nivell de projectes repartits per tot el territori català i que tenen un impacte positiu sobre els ciutadans de Catalunya. Toca, durant aquesta quinze dies, recordar-ho.

Però també toca dir alt i clar que Europa ens dóna, sobretot, un marc de llibertat, de democràcia i de respecte pels drets de les persones. Pot semblar contundent però és així. I toca reivindicar un petit país que davant de l'auge dels euroescèptics es reivindica a si mateix com a actor polític protagonista de la construcció europea i que demana una Europa més forta que mai.

En aquestes eleccions, com sempre passa en base a l'imparable pas del temps, s'incorporen nous electors, joves catalans que es podran expressar sobre aquesta Europa que anhelem. I ells, m'atreveixo a dir que ho faran combinant un doble missatge: Catalunya nou Estat d'una Unió Europea més forta.

Mentre escric aquestes línies em cau a les mans un informe que destaca els trets més característics dels joves catalans. No s'escau aquí desgranar-los. Alguns són previsibles i d'altres potser no tant. Ens defineix com una generació valenta, cosmopolita i optimista malgrat les dificultats; una generació que el país no es pot permetre el luxe de deixar-se perdre. En trec una conclusió potent i (crec) que pertinent des d'aquí fins al 25 de maig. La nostra és una generació absolutament interpel·lada per construir el futur de Catalunya i Europa. I nosaltres no mirarem cap a una altra banda, simplement volem fer-ho i ho farem: la primera parada serà el proper 25M i la segona parada, el proper 9N. No fallem ni en una ni en l'altra.

Marta Pascal

Construim un país on tothom sigui igual!

Marta Pascal i Capdevila — Thu, 06 Mar 2014 00:00:00 +0100

El dissabte dia 8 de març commemorarem el dia internacional de les dones. El Parlament de Catalunya i el Palau de la Generalitat acolliran els actes institucionals pertinents i donaran, un any més, un missatge de compromís amb la igualtat entre homes i dones. Això passarà dos o tres dies després que llegeixi amb estupefacció que un 33% de les dones europees han patit violència de gènere. Ho llegeixo als diaris, ho veig al TN i no em sé estar de tuitejar-ho per denunciar-ho. És repugnant, inacceptable i una verdadera xacra social.

És innegable que si comparem la situació de les dones de la meva generació amb la de les nostres mares i les nostres àvies la situació ha millorat moltíssim. I si la comparativa la fem per àmbits sectorials trobarem resultats molt esperançadors: en el sistema educatiu, a les empreses, a les aules universitàries, i fins i tots a la política les dones hem anat normalitzant la nostra presència. Encara queda camí per recórrer. En alguns àmbits més que en d'altres. No és només un tema de presència. És també un aspecte relacionat amb la notorietat, amb la capacitat d'influència, amb la capacitat de que el prisma femení tingui simplement el mateix valor que el masculí.

La normalització plena, la igualtat efectiva entre homes i dones al nostre país només serà possible si això va associat a un canvi molt profund en l'organització i les relacions socials. Una nova organització dels temps per afavorir la conciliació laboral i familiar. Mesures concretes per tal de trencar el sostre de vidre. Continuar lluitant contra aquesta xacra que és la violència de gènere. En definitiva, construir un nou país és també abordar i aconseguir la igualtat efectiva i eliminar d'una vegada per totes la violència contra les dones.