Blog Maria Senserrich

UNITS SUMEM. SÍ PER CATALUNYA !

Maria Senserrich — Wed, 15 Jul 2015 21:38:00 +0200

Catalunya està vivint moments històrics. És recomanable mirar enrere per veure com ha anat succeint tot. Tot va començar el juliol del 2010, quan milers de persones vam sortir a manifestar-nos davant l'atac del Tribunal Constitucional contra un Estatut votat i referendat pels catalans. Han passat 5 anys, i des de llavors hem viscut moments que els llibres d'història dels nostres fills i néts explicaran.

Si haguéssim de destacar alguns episodis, començaríem pel moment en què el president Mas, escoltant el clam de l'Onze de Setembre del 2012, decideix en pocs dies convocar eleccions, tot i que només governava feia 2 anys, per fer el primer pas cap a l’exercici del dret a decidir. Després passaríem per la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya, la proclamació de la data i la pregunta, les explicacions al Congrés, les manifestacions, la llei de consultes, i, malgrat tots els impediments, finalment, el 9N. Tot i que segurament podria citar més moments importants, ras i curt, seria això.

Vist tot això, el 25N, el president Mas, en la seva conferència al Fòrum, proposa anar junts a les eleccions, que s'haurien de convocar per poder fer possible el dret a decidir com a única i última via.

Aquells dies van passar moltes coses, i segurament alguns ho poden explicar millor que jo, però al final, malgrat que es planteja la possibilitat d’anar separats, el president adquireix el compromís de convocar eleccions el 27 de setembre per fer possible el que, de manera raonada, s'hauria hagut de fer mesos enrere.

En aquest context, el president continua defensant la unitat, perquè alguns de fora de Catalunya o no tant de fora , tant de dretes com d'esquerres, com de “superesquerres”, ens volen fer fora, amb allò del "váyase Sr. Mas!", però el que realment volen és dir no a la independència.

Finalment, aquest mes de juliol s'ha arribat a un acord, un gran acord d'unitat i generositat per part de tothom que hi és partícip, amb un únic i clar objectiu: dir “Sí per Catalunya!”

Alguns ja tremolen perquè saben que quan anem junts aconseguim grans fites com unir el país de punta a punta amb les nostres mans o fer consultes cíviques i contundents. Ara només ens queda el gran pas. Units, junts, sumem per Catalunya, per tots els catalans i catalanes!

RESPECTAR I PRIORITZAR

Maria Senserrich — Fri, 23 Jan 2015 19:03:00 +0100

Avui escriuré segurament un article poc habitual, o poc esperat, i un punt reflexiu, però és el que m’ha sortit i he cregut més convenient. Porto dies donant voltes a diferents temes, ja sigui de qüestions sectorials que porto al Parlament de Catalunya; temes de la meva comarca, l’Anoia; i sempre evidentment qüestions relacionades amb tot el que estem vivint del procés, també des del punt de vista de la vida personal.

Personalment sempre parteixo de la premissa de no facis als altres allò que no voldries per a tu, que bàsicament consisteix en ser respectuosa amb els altres, opinin igual o diferent, ja que la grandesa del nostre món és la diversitat. I des dels últims anys en què visc intensament el món de la política, he après que podem debatre, opinar, contrastar, canviar d’opinió, refermar la nostra opinió, etc. sempre respectant les persones que tenim davant. I com? Doncs amb les formes, la nostra actitud, saber escoltar, respectar la paraula, els acords... En definitiva respectar i tenir empatia amb el teu interlocutor. Només així aconseguirem canviar les coses, ser flexibles i capaços d’arribar a acords.

Moltes vegades cal comptar fins a 10, cert, però fem-ho. També ens cal mirar les coses amb perspectiva, però fem-ho. Menjar-nos algun gripau, també. Perquè de vegades les coses són més fàcils del que semblen, i hem d’intentar distingir el que és urgent del que és prioritari.

Si volem un país i un món millor, i una societat lliure, oberta, justa i transparent, només ho farem possible si cada una de les persones que en formem part ho volem i ho practiquem.

I ara és un moment transcendental pel nostre país i per les nostres vides on haurem de prendre decisions, i serà un bon moment, si ho volen, per practicar el que els he explicat.

#TotssomMas

Maria Senserrich — Thu, 20 Nov 2014 18:25:00 +0100

Portem setmanes amb si hi hauria o no hi hauria querella, que si la presenten els fiscals catalans, que s’hi ho anuncien els del PP... Fa dies que s’especula que aniran contra el president Mas, i alguns consellers, i finalment podríem dir que ja la tenim aquí. L’atac que suposa aquesta querella cap al president Mas, i les conselleres Ortega i Rigau, és un atac a un país sencer, votessin o no el 9-N. El president Mas ha complert amb allò a què es va comprometre, per cert fet poc habitual sobretot en política espanyola, i també ha complert amb el mandat que li va fer el Parlament de Catalunya. Malgrat que no es va poder fer de la manera que tots hauríem desitjat, es van posar les urnes, i els catalans lliurement van poder expressar la seva opinió, tot sigui dit de pas, fet també poc habitual en política espanyola.

Enlloc de voler dialogar, de presentar propostes, només diuen que ens estimen, i per això la inversió del 2015 serà la més baixa dels últims 17 anys; diuen que de la crisi només se’n sortirà gràcies a Catalunya, i per això no aposten pel corredor del mediterrani... i així, un llarg etcètera. Alguns també diuen que el que passa a Catalunya és com una malaltia tòxica que s’encomana, per això els fiscals catalans no han volgut presentar la querella, perquè per deducció també estant malalts. Vaja, si és així potser el dia 29 que vindrà en Rajoy haurà de protegir-se amb un escafandre, no fos cas que s’encomanés.

Bé la qüestió és que hi ha una querella contra el president de la Generalitat de Catalunya, amb una fiscalia trencada, amb un govern espanyol que enlloc de governar, vol imposar per la via judicial. Veient la situació només puc acabar demanant que si junts vam fer possible el dia 9N, només junts podem aconseguir fer possible el nostre anhel de llibertat.

ARA ÉS EL MOMENT, PERE

Maria Senserrich — Fri, 06 Jun 2014 00:00:00 +0200

A principis del 2013 en Pere Navarro, líder del PSC, ja va demanar que el Rei abdiqués. De fet,l crec que li va aixafar la guitarra, en el sentit que el Rei ja deuria tenir intencions, però fer-ho quan algú ho demana.... cal deixar distància. Casualitat o no, però va ser ben oportú. Cal afegir que ell deia que abdiqués en favor del príncep Felip, i el PSOE se li va tirar a sobre. Després al Rei se li complica la història de la seva filla, la infanta Cristina, i per acabar d’arrodonir, la mort de l’expresident Adolfo Suárez.

En definitiva, que ens trobem a poc més d’un any després i el Rei abdica, i ara el PSC reclama que són republicans, mentre que el PSOE , ni cas. Bé suposo que el Rei també ha tingut present que en Rubalcaba plegava, si no per què tantes presses?

En Pere també demana que vol la consulta, però quan és l’hora es fa enrere, tot i que admiro el que havien fet els diputats del PSC al Congrés desmarcant-se, que m’imagino que li van fer una bona “bufetada” que encara ara paga...

En definitiva, jo li demanaria al líder del PSC que sigui valent, que no tingui por, que aposti per la consulta, així com ha estat valent hi ha apostat per temes de país molt importants com el BCN World. Que això és el que els catalans i les catalanes volen, i que els del PSOE ....vaja que ni cas, que tampoc li agrairan.

Ara és el moment de fer el pas ferm, encara no és tard...

Un Sant Jordi de tots

Maria Senserrich — Fri, 25 Apr 2014 00:00:00 +0200

Fa uns dies vaig llegir un microconte d’un escriptor capelladí, en Joan Pinyol, on em va fer reflexionar sobre la llegenda de Sant Jordi. I si el drac s’hagués menjat la princesa i el cavaller? I si hagués estat la princesa qui va salvar el cavaller? I si haguessin existit els tertulians, hi hauria hagut el mateix resultat? I la premsa, què hauria dit?

El que està clar és que aquesta història escrita està, i en l’imaginari de tothom és el que és, i sempre així serà. Per tant, el que ens queda per fer és que sigui una festa reeixida, una diada on tothom petits i grans ens deixem endur per la cultura, la tradició i sobretot pel sentiment del nostre país.

Un país que amb la Diada de Sant Jordi demostrem que som una societat diversa, que amb civisme i educació vivim una jornada laboral, transformar-la amb lúdica ja sigui per unes hores al dia, on compartim cultura i amor amb els éssers estimats. Un dia on ensenyem als nostres fills valors i tradicions.

Aquesta és la nostra manera de ser, aquesta és la manera de ser del nostre país, i així ha de ser. Som una societat que en les grans diades ho simbolitzem, però al dia a dia ho treballem, i cal que continuem així amb democràcia i civisme demanant allò que volem, sense imposar, més aviat el contrari, preguntant i fent que tothom tingui dret a dir la seva, perquè som un país plural.

És per això que el nostre present el podem escriure i ho farem per un futur millor, un futur on la diada de Sant Jordi sigui de tots, perquè així ho haurem triat.