Ja queda menys

Marc Solsona i Aixalà — Thu, 20 Jul 2017 22:01:00 +0200

Encara que algú intenta negar-ho, minimitzar-ho o fins i tot ridiculitzar-ho, el que està clar i cada dia és més evident és que el proper dia1 d’octubre votarem. Recordo que després del 9N era a Madrid. Allí, igual que ara, es mofaven i, amb un to de menyspreu, deien frases com “ però que us habeis creido”, “que tal fue el butifarrendum”, “habeis perdido el juicio”, “Mas se ha vuelto loco”,..... En definitiva, en pocs dies van passar de la burla a la querella i van elevar un procés participatiu a nivell de consulta il·legal.

On estem ara? Apunt d’entrar i aprovar una llei pel referèndum, un referèndum vinculant amb les garanties habitual si amb la voluntat màxima de participació i legitimitat que en democràcia donen les urnes. Des del govern espanyol i des de les forces unionistes no es cansen de repetir que no es farà, que és il·legal, que estem obsessionats, que trencarem la convivència, que votar és rupturista,.... però ara, al juliol del 2017, som on volíem estar i on vam dir que
estaríem.

Complir amb el mandat democràtic és o hauria de ser entès com un acte de responsabilitat i de salut política, fem el que vam dir que faríem, el que ens vam comprometre. On és l’estrany d’això? Jo em pregunto que si el que fem és il·legal perquè no ens van il·legalitzar quan ens vam presentar ales eleccions? Què passa? Què les idees només són il·legals si un les vol dur a terme? O pitjor, les idees són llibertat d’expressió si un no les pot realitzar? En quin estat
vivim?

Quan a vegades diem aquella frase que la realitat supera la ficció, és ben veritat. Només cal visionar el documental “LascloacasdeInterior”, amb tot el que s’hi posa de manifest a través d’un rigorós treball d’investigació, per entendre com de lamentable i indigna és la trama de il·legalitats i corrupció dins el ministeri d’Interior. Responsabilitats o querelles? Cap. Fiscalia actua d’ofici? No. Sensació de que no tothom juga amb les mateixes regles? Tota.

Per tot plegat tenim dret a voler marxar d’Espanya, però tenim encara més dret a voler decidir-ho amb tothom mitjançant les urnes. Tal com diu la llei del referèndum vinculant respectarem el resultat que se’n derivi i, a partir del’1 d’octubre, es dibuixarà un nou calendari en funció del resultat : proclamació d’independència i inici del procés constituent o eleccions autonòmiques. Només depèn de nosaltres, exercim el nostre dret de ciutadania i votem.

Marc Solsona
Alcalde de Mollerussa i Diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya per Lleida

La realitat supera la ficció. #9Njudicipolític

Marc Solsona i Aixalà — Wed, 15 Feb 2017 00:00:00 +0100

Si a algú li diguessin que posar les urnes per votar és delicte.

Si a algú li diguessin que un President (el 129è de la història de Catalunya), una vicepresidenta i una consellera d’un govern elegit democràticament són jutjats per promoure un procés participatiu per conèixer l’opinió de la ciutadania.

Si a algú li diguessin que ho fan en compliment d’un programa electoral i unes resolucions aprovades al Parlament, per tant, per mandat democràtic.

Si a algú li diguessin que un dilluns del mes de febrer, a les 8 del matí, més de 50.000 persones es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia per donar suport pacífic i cívic als encausats cridant consignes com : #9Nsomtots o Jo m’autoinculpo.... en nom dels més de 2’3 milions de persones que van participar i votar el 9 de novembre de2014.

Si a algú li diguessin que tot això està passant al segle XXI en un estat del primer món i democràtic dins de la Unió Europea.

Si algú li diguessin que durant l’interrogatori judicial la bandera espanyola que onejava a l’exterior de l’edifici estaria penjant d’un fil i ha de ser reposada provocant durant uns minuts que simbòlicament l’única bandera onejant al Palau de Justícia fos la catalana.

Si a algú li diguessin que en un principi els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van decidir per unanimitat no presentar la querella contra Artur Mas i que no va ser sinó actuant a les ordres del fiscal general de l’Estat, que van presentar la querella.

Si a algú li diguessin que tot això forma part d’un guió cinematogràfic classificat com a “ficció política”.

Possiblement aquest “algú” s’ho creuria. Però NO, això que expliquem és veritat, està passant i va cada dia a més. És per això que obertament diem que la REALITAT supera la FICCIÓ i que l’Estat espanyol té un greu problema a ulls del món de relat democràtic i d’independència de poders quan s’està fent un judici polític.

El problema sistèmic d’Espanya és la manca de visió i cintura política, la persistència de l’esperit colonial que el fa actuar per imposició, la persecució de les idees i de la llibertat d’expressió. És un estat que no afronta la REALITAT existent, encara que no els agradi, i que no entén que quan la REALITAT es converteix en “causa” és quan es canvien les coses i es genera consciència i inconformisme i llavors la gent ha d’optar entre acció o resignació , entre dependència decadent o l’anhel d’independència.

Marc Solsona i Aixalà
Alcalde de Mollerussa i Diputat al Parlament de JxSí

Blog Marc Solsona i Aixalà

Ja queda menys

La realitat supera la ficció. #9Njudicipolític