Blog Maite Fandos

Al costat dels veïns del Turó de la Rovira

Maite Fandos — Wed, 05 Jul 2017 23:34:00 +0200

El primer cop que vaig pujar al Turó de la Rovira, ara ja fa uns quants anys, era de nit i encara recordo aquella sensació que mai abans havia tingut a la meva ciutat. Barcelona m'envoltava per tots els costats, em sentia que formava part d'ella. El traçat de l'Eixample s'obria als nostres peus, la torre Agbar il·luminada presidia un mantell de llums que s'extenien els 360 graus fins on arribaven les nostres mirades. Em vaig enamorar del Turó i per això hi vaig tornar al cap d'uns dies, però aquest cop de mati. La llum del dia em va fer descobrir allò que la foscor m'havia amagat: un Turò abandonat a la seva sort on l'administració del PSC-IC no havien tingut mai interès en els 30 anys de govern. Unes bateries històriques destroçades, uns entorns on campaven els colomers sense cap control, grafits per arreu i una brutícia acumulada de temps per tots els racons. Els carrers d'accés, plens de forats i amb una gran precarietat d'asfaltat. Un indret realment abandonat per l'Ajuntament socialista. Els veïns de la zona que m'acompanyaven estaven preocupats perquè es volia aprovar un Pla dels Tres Turons que els volia fer fora del Turò i fer allà un parc verd quan mai abans ningú no havia pensat en ells.

Avui, uns anys desprès, i amb l'acció feta pel govern de Xavier Trias, el Turó de la Rovira és un indret per visitar de dia i de nit. El govern Trias va recuperar les bateries antiaèries i va fer que el Museu d'Història de la Ciutat el gestioni com a part de la nostra memòria històrica; va endreçar, netejar i habilitar els espais de l'entorn; va asfaltar i millorar els accessos. Els veïns tenien l'esperança que per fi les seves cases serien salvades i podrien viure en pau en un parc renovat. Començava a ser el Parc que sempre havien reclamat.

Però desgraciadament amb l'arribada al govern d'Ada Colau i amb el retorn dels mateixos que tant els van ignorar (PSC-IC) veuen com tornen a tenir a sobre l'espasa de Damocles. El govern d'Ada Colau ha tret de nou del calaix el Pla dels Tres Turons i torna a amenaçar els veïns del Turó de la Rovira amb que hauran d abandonar les seves cases.

Des del PDeCAT ens preguntem per què no és possible que hi hagi un parc mixt on puguin conviure les cases i el verd del Parc? Per què just ara, quan els veïns tenen un entorn recuperat i millorat, el govern d'Ada Colau els torna a amenaçar amb l'expulsió de les seves cases? Com s'entèn que un equip que va arribar al govern amb la promesa d'aturar els desnonaments siguin ara ells mateixos qui vulguin fer fora de casa aquest veïns que tant han patit? Si el sentit comú ens diu que un parc amb veïns dona seguretat i vida a l'entorn perquè llavors els volen fora? A qui molesten?

Des del PDeCAT demanem al govern d'Ada Colau, un cop més, que es faci un Parc mixt al Turó de la Rovira on convisquin les cases dels veïns, els espais museístics i els espais verds. Volem un Pla pactat amb els veïns que digui com ha de ser el Turó. Volem un parc on els ciutadans de Barcelona hi puguin anar i gaudir, però també un parc on hi puguin viure aquells veïns que hi tenen la seva llar. No podem acceptar que qui vol donar lliçons de participació imposi una decisió autoritària que significa expulsar la gent de les seves cases. No ens quedarem en silenci. Els veïns de Turó de la Rovira ens tenen i ens tindran al seu costat.

Maite Fandos

Regidora del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona

Colau i el canvi social que no es veu per enlloc

Maite Fandos — Tue, 28 Feb 2017 23:44:00 +0100

Divendres passat Ada Colau feia balanç de la ciutat i, un cop més, era incapaç de posar en valor res del que havia fet l’anterior equip encapçalat per l’Alcalde Xavier Trias. Un cop més, havíem d’aguantar la seva demagògia explicant que ara sí que es lluita contra les desigualtats i es fan polítiques socials. Crec just que se sàpiga algunes realitats del Govern Trias i també quina és la veritable actuació del Govern Colau.

Quan l’equip de Xavier Trias vam arribar al govern, després de més 30 anys de govern socialista i d’Iniciativa (els mateixos que governen ara), vam trobar una ciutat amb unes desigualtats que havien patit un gran creixement els darrers anys del Govern Hereu. Una ciutat on no existia cap política ni protocol contra els desnonaments i on augmentaven els assentaments irregulars sense cap pla d’actuació per atendre’ls. Una ciutat amb una política ineficient d’atenció cap a les persones sense sostre, que anaven en augment als nostres carrers, amb un Centre d’Urgències i Emergències Socials mancat de recursos. Una ciutat amb més de cinc mil persones grans en llista d’espera per accedir a la teleassistència idistrictes sense menjadors socials municipals. Una ciutat sense cap ajuda per a les famílies amb infants ni ajuts per a la seva pràctica esportiva, etc. Aquests són alguns dels reptes que l’equip Trias vam haver d’afrontar.

Quatre anys després, Barcelona tenia protocols contra els desnonaments, equips de mediadors, conveni amb la PAH i nous allotjaments temporals d’acollida a les famílies desnonades. Vam crear el Pla d’assentaments irregulars per atendre les persones vulnerables que hi malvivien, oferint allotjaments i facilitant formació i inserció laboral i reduint de forma important el nombre de persones assentades irregularment. Vam donar un nou gir en l’atenció a les persones sense sostre amb el nou programa “housing first “ i creant nous centres d’atenció. Vam eliminar les llistes d’espera de la teleassistència donant atenció a tothom que ho sol·licités. Vam augmentar els menjadors socials arribant a tots els districtes, vam crear la renda infantil i les beques esportives, entre molts altres serveis, i vam aconseguir que les desigualtats s’anessin estabilitzant. La política social va ser clau en el Govern Trias, tot i quedar molta feina per fer.

Ara, quasi dos anys després del promès canvi social d’Ada Colau, la realitat demostra que res més lluny del que va predicar durant la campanya electoral. Els desnonaments han augmentat (de 8 a 10 diaris), tot i que ara tenen protocols i, sobretot, una llei que dóna noves eines que no tenia el Govern Trias. Que lluny queden aquelles paraules d’Ada Colau quan va venir a exigir un conveni amb la PAH... I ara ella governa, i tenim més desnonaments!!!

Els nombre d’assentaments irregulars i les persones que hi malviuen, lluny de desaparèixer, augmenten un 50%, com augmenten també les persones que viuen al carrer, quan cal recordar que havien disminuït un 13% el 2014. Per contra, disminueixen els àpats servits en el menjadors socials (s’han servit quasi 15.000 àpats menys al 2016 respecte el 2014), es redueixen les famílies ateses en els centres d’allotjament temporals, i el Servei d’Atenció Domiciliària enlloc de prestar-se íntegrament per entitats socials, ara també ha entrat a prestar-lo una empresa de Florentino Pérez. I de l’atenció a les persones amb dependència cap dada... Sort que amb Ada Colau venia el canvi social...

Maite Fandos i Payà
Regidora del Partit Demòcrata a Barcelona
Març 2017

REFUGIATS: EUROPA, BARCELONA,...I L’ALCALDESSA

Maite Fandos — Sat, 19 Mar 2016 00:00:00 +0100

Aquests darrers mesos estem constatant amb estupefacció com Europa gira l’esquena a la greu situació que s’està generant arrel dels conflictes armats a Síria i a diferents països de l’Orient Mitjà, on centenars de milers de persones fugen buscant aixopluc.

Aquesta Europa dels Estats, que segur cal revisar, està fracassant i un cop més les ciutats ens hem de posar al capdavant i reaccionar més directament i amb més efectivitat. Som les ciutats les que podem articular millor que ningú la resposta social, cívica i institucional.

Barcelona no es pot quedar enrere i hem de reaccionar preparant un operatiu exhaustiu per donar suport a tots aquells que, en qualitat de persones refugiades, necessitin del nostre auxili. Un operatiu eficient i eficaç, allunyat del populisme mediàtic o de “crides ciutadanes” irresponsables que porten a ridiculitzar aquesta important tasca d’auxili. Barcelona ha estat sempre paradigma d’acollida i solidaritat. El SAIER i el Centre d’Urgències Socials, entre d’altres equipaments, -molt potenciats pel Govern de l'alcalde Trias- han estat emblemàtics serveis d’atenció i acollida. Barcelona té expertesa en atendre aquestes persones i no ens podem conformar amb iniciatives poc consistents que cerquen més l’impacte mediàtic que la resolució de les complexitats socials.

L’alcaldessa Colau ens diu que no arriben els refugiats. Hauria de ser més precisa i dir que no arriben els refugiats que surten als mitjans de comunicació, no arriben els refugiats que s’han repartit per quotes, no arriben “el refugiats de la Merkel”. Però sí arriben cada dia persones refugiades de molts països en conflicte, i també de Síria. Arriben discretament, sense càmeres de televisió al darrere.

Segurament, aquests refugiats que ja són entre nosaltres i que segueixen arribant, quan escolten les noticies del mitjans de comunicació anunciant a bombo i platerets que Barcelona està esperant “els refugiats”, no deuen entendre res. La impetuositat mediàtica d’Ada Colau situa la resposta de la ciutat i del seu Govern com a quelcom èpic i presenta una Barcelona suposadament preparada per atendre centenars i milers de persones amb un Pla específic d’Atenció a les persones Refugiades. Els refugiats que ja són a Barcelona, segurament deuen mirar a la seva esquena sense trobar la càmera de televisió o els mitjans de comunicació i és clar, tampoc troben l’alcaldessa, ni el Pla específic, ni la Ciutat Refugi. Tot cartró-pedra.

No calia tant desplegament mediàtic, tant populisme aprofitant-se de persones vulnerables, tanta escenografia, tantes rodes de premsa buides de propostes efectives. Alcaldessa, no és cert que no arriben persones refugiades, no s’amagui més darrera la inoperància manifesta del Govern espanyol. Barcelona, la Barcelona solidària, ha de superar aquest mal Govern estatal i ha de donar un pas endavant, un pas ferm, decidit i efectiu, no un pas mediàtic i propagandístic que no ens porta enlloc. Alcaldessa, posi en marxa un veritable Pla de Refugi eficient i eficaç i plantem cara plegats a aquest Estat que ni tan sols ens deixa ser solidaris. Ens avergonyim dels governs europeus, ens avergonyim del Govern espanyol, no faci que ens avergonyim de l’actual Govern de Barcelona.

Maite Fandos,

regidora de CDC a l'Ajuntament de Barcelona.