https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/ Blog Maiol Roger Thu, 14 May 2009 11:06:50 +0200 ca <![CDATA[Zapatero treu l'artilleria]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/2008/zapatero-treu-lartilleria https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/2008/zapatero-treu-lartilleria Thu, 14 May 2009 11:06:50 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/2008/zapatero-treu-lartilleria Però Zapatero se'n va sortir com ell sap: amb un reguitzell de propostes, prometent a tort i dret sense assegurar res, amb una fugida cap endavant com les que sap fer. Tal com diuen els seus col·laboradors, Zapatero s'agrada amb la pressió, i al debat ho ha demostrat: lluny de negar la crisi, l'accepta -tot i que se'n desprèn de les culpes, òbviament- i mira endavant: posar el retrovisor el deprimiria, i seria carnassa per una oposició sempre atenta a un bon bistec presidencial. L'artilleria de Zapatero va apuntar a tot arreu: baixades d'impostos i xecs al gust del PP, aposta per una nova economia i ajudes a l'automòbil al gust de l'esquerra, retallada pressupostària pel poble, i l'enèsima data del finançament pels nacionalistes. Trets que van estabornir a una oposició que ho va intentar, però no va arribar a guanyar el carro gros.
Seria agosarat i fals dir que els seus rivals se'l van creure, però la seva estratègia va funcionar: va tirar pel terra les previsions i va agafar a la oposició a contrapeu. Rajoy, que portava dies pensant un discurs mesurat, es va veure desbordat, mancat de propostes concretes i fora de to. Només en algun moment va estar brillant en la crítica però la seva falta de propostes i la seva pixada fora de test (dir "no sabeu llegir" als diputats socialistes és impropi d'un debat congresual) el van perdre. Duran i Ridao van estar atents al tall i li van llegir el seu particular memorial de greuges, al que Zapatero va respondre crescut, sense deixar escletxes, amb més promeses de cara a la galeria i gestos que s'han de concretar. Amb el PNB i IU-ICV, ZP ho va tenir fàcil. Cap als bascos, un argument: excuses de mal perdedor. Cap als verds, condescendència: Tot i l'adequada retòrica d'Herrera, els ecosocialistes tenen una força minsa amb dos diputats que silencien les seves propostes. Al no tenir poder de decisió, tampoc tenen la influència que anteriorment podien tenir en el president, benèvol i amable amb els més dèbils. Veurem què en resulta de la cara bonica de Zapatero. La del món rosa, la del tot ho prometo, la que encara no ha respost amb la il·lusió que va suposar el seu nomenament al 2004. La por al PP va permetre-li repetir victòria l'any 2008, però les seves cançons ja sonen repetitives. Haurà de canviar de tàctica i passar, com diria Montilla, de les paraules els fets. De les promeses fetes l'altre dia, algunes de difícil execució -ja hi ha autonomies reticents a pagar la seva aportació per les compres d'automòbil, per exemple-, les haurà de complir totes per poder sortir viu ja no del debat de l'any que ve, sinó del veredicte de les urnes.]]> <![CDATA[ERC, etc.]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/707/erc-etc https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/707/erc-etc Wed, 12 Mar 2008 16:51:52 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/707/erc-etc
L'entrada al govern d'ERC, fruit d'una pujada històrica d'un partit tradicionalment pintoresc i minoritari, va donar la oportunitat a Esquerra de demostrar que no era només un partit de demagògia barata. Era ERC una opció de govern creïble i estable? Era el moment de demostrar-ho. Al cap i a la fi, com a única opció independentista majoritària -amb totes les cometes que se li vulguin posar al majoritària, evidentment- ERC es faria càrrec dels primers moments d'una Catalunya sobirana, i la seva entrada al govern li donava la oportunitat de demostrar si ho sabria fer. Ho podria fer, donat el cas? No.

El primer tripartit va demostrar que ERC no sap governar. És un partit de naturalesa cridanera i manifestant, de criticar als altres però no saber què fer en el moment de la veritat. Vaja, veure els toros des de la barrera. La seva gestió de govern en va ser una mostra, plena d'incongruències i de crisis forçades per la irresponsabilitat dels seus líders.
 La crisi de l'Estatut va ser la gota que vessà el got. El desgavell intern i la lluita entre la militància per discutir què volem ser de grans no són més que la pura demostració de l'adolescència política d'Esquerra.

A Madrid, ERC no va saber gestionar l'obtenció del grup parlamentari. La seva actuació, altra vegada, va ser de partit petit i acomplexat, de no saber comportar-se amb el mínim rictus institucional. Accions per sortir a la foto, i poca gestió efectiva. Si tens grup parlamentari no pots comportar-te com si fossis al grup mixt. Això es paga amb la tornada a les catacumbes.

Per si aquest menfotisme polític fos poc, ERC s'ha omplert de personalismes i d'egos impossibles de reunir. Fins i tot en Duran i en Mas (que ja és dir), han llimat millor les seves diferències que en Carod i en Puigcercós. Ara n'hem vist l'última mostra. Un conseller ha deixat el govern, provocant la conseqüent crisi, simplement per treure protagonisme a un altre conseller. I, des del primer minut, comencem a assistir a la divertida guerra civil entre els dos lluitants, amb els teloners per darrere buscant la oportunitat de triomfar. Partit seriós, en volen dir.

Reitero la meva alegria per la caiguda, cansat que l'independentisme sigui la ideologia única permesa en molts cercles.]]> <![CDATA[Joia i satisfacció per la caiguda d'ERC]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/704/que-felic-em-fa-la-caiguda-desquerra https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/704/que-felic-em-fa-la-caiguda-desquerra Wed, 12 Mar 2008 00:36:34 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/704/que-felic-em-fa-la-caiguda-desquerra El resultat de les eleccions dominicals dóna algunes lectures, poques a nivell macroelectoral: el PSOE puja, el PP també, i els socialistes guanyaran mentre Catalunya els faci confiança: els 18 escons de diferencia –17 si avui el recompte de vots estranger dóna l’últim diputat per Barcelona al PP- fan impossible qualsevol remuntada a nivell espanyol. La gran diferència que els populars aconsegueixen a València i Madrid no contraresta els mals resultats que treuen a Catalunya.

Deixant de banda aquestes interpretacions, que evidentment, hauré de llegir a analistes professionals (la majoria escriuen en paper), voldria expressar la meva profunda alegria, joia i ginjoleria arran la derrota, el fracàs, el sotrac d'Esquerra Republicana de Catalunya. A part de la ideologia -m'és absolutament igual el que pensin-, la caiguda de cinc diputats evidencia una mala praxis política d'un partit en declivi. Sense parlar de reagrupaments i urielismes -pur pintoresquisme, balls de bastoners en una agrupació de balls populars- el seu resultat evidencia que l'independentisme, ara per ara i per molt que pesi als del pensament únic, és minoritari, i que la força que l'ha volgut representar, més enllà de ser igualment minoritària, és a més un circ.

La independència té els seus arguments a favor i els seus arguments en contra. No és moment, ni feina, ni ganes, del qui escriu, entrar en els pros i els contres de la sobirania. Però Esquerra, la que s'omple la boca de la independència fins arribar a l'extenuació, no té arguments per defensar-la. ERC no sap jugar a guanyar, surt a defensar el 0 a 0 i a protestar l'àrbitre, a guanyar de penal. "Com que no tenim arguments que ens donin les balances fiscals. Mentrestant, demanarem que ens les donin", és a dir, com que no sabem marcar demanarem penal sempre, tot i que la falta sigui al mig del camp.  Espanya, diuen, és el mal, el diable, és dolenta. "Tot el que passa a Catalunya és culpa d'Espanya", segons ells. I clar, per aquest motiu, "ens rentem les mans". De qui és culpa la caiguda d'ERC, segons ERC? Doncs clar, d'Espanya, i del PP, que és tan dolent que tothom vota socialista. Que Déu nostro senyor ens agafi confessats, que diria en Duran.

Doncs bé. Alegria per la caiguda. Perquè no es pot anar a Madrid a protestar, a plorar i a fer el pallasso. No es pot anar a Madrid a criticar i a demanar, a fer oposició i govern, a reclamar balances fiscals i no assumir responsabilitats. No es pot anar com el partit de la veritat absoluta. Han demostrat ser un partit fluix, de calçotada i jersei de sindicalista, de jo vull sortir a la foto i jo sóc més guapo, un partit meu i de ningú més a l'estil Rosa "UpyD" Díez més que un partit seriós, de veritat. Ara començarà la guerra civil. Ben divertida serà.

Al Congrès s'hi va a treballar, no a sortir a la foto amb la samarreta de la selecció catalana. I així s'acaben pagant els provincialismes.
]]> <![CDATA[El mirall escocès: la importància d'argumentar]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/522/el-mirall-escoces-la-importancia-dargumentar https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/522/el-mirall-escoces-la-importancia-dargumentar Sun, 02 Dec 2007 16:30:37 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/522/el-mirall-escoces-la-importancia-dargumentar star system polític). La literatura independentista per antonomàsia ha estat el pamflet, la brossa literària, bazòfia per a convençuts que mai ha aconseguit res més que perpetuar la falta d’arguments que pateixen els radicals de tota mena que volten l’independentisme actiu. És bo, doncs, que de tant en tant sorgeixi algú amb dos dits de front i deu dits a la mà preparat per escriure quelcom amb sentit i, sobretot, arguments. Xavier Solano n’és un.

Llicenciat en ciències polítiques i periodista, Solano és actualment analista polític de l’Scotish National Party, el partit independentista escocès liderat per Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia. Salmond, per cert, signa un excel·lent prefaci.

El mirall escocès és el llibre on politòleg català aglutina la seva experiència a Escòcia, comparant la situació d’aquesta nació amb la situació catalana. Lluny de ser el clàssic llibre victimista, Solano ens brinda una comparació acurada de tots i cada un dels elements coincidents en els dos processos. Un a un, el periodista desgrana les opcions catalanes de cara a una hipotètica independència posant com a precedents els elements coincidents -i discordants- amb Escòcia. No content amb això, Xavier Solano respon un a un els estirabots antiindependentistes que dia a dia vociferen des de la brunete mediàtica, i ho fa de forma clara i concisa, fred en les xifres i argumentant com cal.

Per iniciar el llibre, a part del mencionat prefaci d’Alex Salmond i el pròleg de Ramon Tremosa, professor de teoria econòmica de la UB, Solano fa una breu introducció, un esbós general d’Escòcia. La primera part del llibre la utilitza per explicar la història del país a definir, doncs, tal com el mateix Solano justifica, per conèixer la situació actual d’Escòcia és necessari saber quin ha sigut el procés que l’ha dut fins el què és avui. La segona part ja passa a desgranar els elements polítics, econòmics i socials que podrien portar a la independència d’Escòcia. Elements en relació a Catalunya (idioma, seleccions nacionals, mitjans de comunicació), el sentiment dels escocesos, l’anàlisi econòmica d’una hipotètica Escòcia independent i la situació mundial del país després de la separació del Regne Unit. A tall de conclusió, Solano ens explica en quina situació es troba ara el moviment independentista escocès, pendent d’un referèndum que els pot portar a la sobirania.

Ens trobem, doncs, davant d’un llibre ben escrit. Segurament no canviarà consciències, ni provocarà una onada popular de partidaris de la independència, ni canviarà la situació política. No estem davant d’un nou maig del 68. Però és bo que el moviment sobiranista català compti amb gent que pugui escriure de veritat, que pugui raonar i pensar, convertir una discussió habitualment farcida de victimisme buit en arguments purs i durs, en exemples clars i entenedors. I tot això, en una prosa accessible a tots els públics.

Crítica publicada originalment a Llibròfags

]]> <![CDATA[Desviem el debat, doncs]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/375/desviem-el-debat-doncs https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/375/desviem-el-debat-doncs Sun, 30 Sep 2007 23:26:24 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/375/desviem-el-debat-doncs
El que no és una estupidesa -des del punt de vista espanyol- és sancionar-ho i perseguir-ho, tal com fa l'audiència nacional. Espanya aquí ha estat intel·ligent. No se'ls pot negar aquest mèrit. Agafem aquests quatre radicals de plastilina, els passem per Madrid, generem una mica de soroll i aquí s'acaba el debat. I com que nosaltres som un poble intel·ligent, cremem més fotos, un fontovellisme (traducció lliure) preciós alhora que útil per Madrid, que veu com des d'aquí hem pescat l'ham i els seguim el joc. No volem debat seriós, no volem debats sobre la veritable autodeterminació, ens quedem amb el que ens proposa Espanya, jugar al jo cremo i tu m'empaites.

És cert que és un acte de rebel·lió tant estúpid com altres (manifestacions, minuts de silenci), en el sentit de la utilitat. Però en aquest cas, a més, provoca un efecte més desitjat per Madrid que per Catalunya: desviar el debat veritable. Algú pot parlar d'una proposta seriosa de referèndum? Algú pot valorar una refundació del catalanisme de caire més sobiranista? Algú pot parlar de la oficialitat de les seleccions catalanes? No. Aquí el que volem és poder cremar fotos del rei. A mi no em val.
Millor un debat seriós destinat a una sobirania a mitjà termini o un debat banal sobre poder o no poder cremar fotos del rei? Aquí ens quedem amb les fotos. Bé, creia que els independentistes preferien el dret a l'autodeterminació al dret de cremar una fotografia del rei. Veig que anava equivocat.]]> <![CDATA[Faltats d'arguments]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/368/faltats-darguments https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/368/faltats-darguments Thu, 27 Sep 2007 00:35:33 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/368/faltats-darguments
1. Els símbols. La senyera, la llengua, els segadors, el cat a les matrícules... són discursos que aconseguiran atreure a uns quants adeptes a la causa, però amb els quals no convenceràs al burgalès o palencià o murcià que viu al 2n 2a. Amb ell la llengua, la senyera i els segadors li és ben igual, per tant li serà igual el que tu li diguis. Però, i la butxaca? I si li toques la butxaca? La butxaca no té fronteres, no entén d'idiomes ni d'espanyolitat. La butxaca no és espanyola, és d'on li calgui ser. És doncs moment de centrar el discurs en l'economia. És cert que ja s'està començant a fer, però la paraula espoli i altres muletiiles repetides fa que perdi tota l'atenció. És hora de regenerar el discurs del catalanisme, deixant-nos de velles històries i començant a saber què és el que realment li importa a la gent. Bé, la regeneració del catalanisme necessita molt més que un article i molt més que un simple blocaire insuls. Passaré al segon punt.

2. La rèplica. He llegit sovint comentaris, respostes, articles... on, el simple argument per respondre a una argumentació - valgui la redundància - és "fatxa". Oh, què vell. Què vell i què trist. Home, ja no cal dir fatxes a tort i a dret. Tomba'l. No et dediquis a atacar-lo personalment, tomba'l per les seves idees. No et limitis a dir que el Losantos és un fatxa, demostra-li perquè no té raó. On es llegeix fatxa, col·loqui's altres expressions igualment suades i cansades, com poden ser botifler, espanyolet o, encara pitjor, fer versions castellanes de noms catalans per ridiculitzar, com TVE3, o CyU. No és aquest el camí. El camí és dir a TV3 perquè no t'agrada el que fa, i dir a CIU perquè creus que és espanyolista. Amb insults i ridiculitzacions barates no arribarem enlloc.

En definitiva, és el moment de deixar-nos de banalitzar el nostre discurs i començar a argumentar com Déu mana. Amb arguments i un discurs ponderat és quan podrem avançar com a país. Fins a on, ja es veurà.]]> <![CDATA[Que comenci la lliga]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/365/que-comenci-la-lliga https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/365/que-comenci-la-lliga Tue, 25 Sep 2007 23:55:03 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/365/que-comenci-la-lliga
El camió vigent -amb ajuda arbitral d'ERC i ICV- ha canviat l'anterior 'pichichi' Pasqual  "Julio Salinas" Maragall per José "Gattusso" Montilla. És a dir, ha fet fora un davanter qüestionat -sempre combinant gols impossibles amb errors en moments claus-, per un migcentre defensiu sense gaire tècnica futbolística, però vital a l'hora de robar pilotes al mig del camp. El PSC, doncs, ha passat d'un 'jogo bonito' poc efectiu però divertit al 'catenaccio' montillesc. Les seves possibilitats són altes, doncs ja se sap que els equips italians sempre hi són.

L'avorrit joc socialista es contraposa amb l'agressivitat de CIU. El campió històric de la competició (23 lligues consecutives) ha format un tàndem d'atac per golejar a les urnes. No obstant, ha vist com els dos clans de l'equip -uns més partidaris de la victòria i els altres d'empatar amb Madrid- s'han radicalitzat durant la pretemporada per acabar fent una Pax Romana que ja veurem quan dura. De moment, confia el seu joc en els gols de Mas i les assistències de David "Pirlo" Madí. Està per veure com funciona la defensa d'Unió, durament qüestionada les darreres setmanes.

Els que viuen en bullici permanent són els d'ERC. L'equip veu com jugar la Champions no li prova, i té el vestuari en rebel·lió. El capità, Josep Lluís "Raúl" Carod-Rovira, veu com l'equip se li tira al damunt pel seu joc massa individualista. Per la seva banda, Joan "Guti" Puigcercós, l'etern suplent, fa el que pot per assolir la titularitat. Per darrere, varis grups de suplents i jugadors secundaris han iniciat una revolució, formant varis clans en un vestuari ja de per si convuls.

ICV és l'equip simpàtic, l'equip de moda. En poques paraules, ara és "guai" ser d'Iniciativa i els ecosocialistes ho han aprofitat per fer un joc ranci, deixant que els rivals del PSC els hi marquin gols i defensant la porteria amb les urpes quan s'enfronten als altres rivals. Confien en un tàndem expert i molt ben compenetrat per donar la campanada, tot i que ningú espera res d'ells.

El PP, en canvi, viu una situació inversa a la d'ICV. No gaudeix de la simpatia del públic i ha fet múltiples canvis a l'equip. El més sonat, l'expulsió de la seva estrella, Josep "Riquelme" Piqué, un jugador brillant al qual mai s'ha sabut ubicar a l'equip. A canvi, dos joves de la pedrera han agafat el relleu. Daniel "Gabri" Sirera està cridat a ser el líder, però s'haurà de veure com respon als partits importants. L'altre, Raúl "Pablo Alfaro" Albiol, és un defensa dur que no té problemes en agredir al davanter rival si la situació s'escau, com ja saben els joves d'ERC. Si aquests jugadors fallen, el PP sempre pot confiar en el seu crack mediàtic, Montserrat "Gaúcho" Nebrera.

Per últim, la ventafocs del grup és Ciutadans, un equip clarament de segona, desdibuixat, sense tàctica ni esquema, amb poc futbol i sotmès contínuament a crisis internes. Ningú dóna un euro per ells, predestinats a la derrota.

La lliga, doncs comença demà. Veurem quines tàctiques plantegen els partits polítics. Molt em temo, però, que més que futbol el que veurem serà Fórmula 1, on tot acaba igual que comença.]]> <![CDATA[Cremadors de fotografies]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/358/cremadors-de-fotografies https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/358/cremadors-de-fotografies Mon, 24 Sep 2007 16:18:13 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/358/cremadors-de-fotografies
Disculpi l'amable lector la ironia inicial, però la meva indignació davant la rucada de cremar fotografies del rei no em donava més opcions. O això, o transcriure El nom del porc, d'Albert Om. Ho sento, no em va el plagi.

Cremar una fotografia del rei em sembla una criaturada, una rucada digna de púber desconsolada per ruptura amorosa, d'una immaduresa que espanta als qui veiem la política com quelcom seriós. Els cremadors de fotografies són uns nens dolentots, uns radicals de plastilina, un molt soroll per no res que ja cansa. Em recorden als adolescents rics que van de badboy in the guetto, als okupes que dormen a casa el papà i es passegen amb la visa a la butxaca. Valentia, coratge, coherència, racionalitat, intel·ligència...són virtuts que no lliguen amb la pròpia acció de cremar una fotografia d'un rei. Dolentots. Això és el que són. Juguen a la kale borroka cremant fotografies, com el nen que s'imagina ser Messi driblant el sofà de casa seva.

Prou. Ja n'hi ha prou. Prou d'estupideses com aquestes, d'accions de fireta i de fer el quòniam pel país. Si realment voleu fer quelcom, prou de jugar a ser dolents i més participar activament en la vida política. Goebbels va aconseguir que una ideologia folla fos compartida per gran part dels alemanys. Per què no ho podem aconseguir nosaltres, amb unes reivindicacions més racionals? És el moment de deixar de ser criatures ploramiques per passar a ser adults amb un discurs coherent i convincent. Proveu-ho.]]> <![CDATA[Donar el peix i no la canya]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/349/donar-el-peix-i-no-la-canya https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/349/donar-el-peix-i-no-la-canya Thu, 20 Sep 2007 23:35:42 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/349/donar-el-peix-i-no-la-canya
Les ajudes previstes al lloguer -210 euros durant 4 anys als joves que cobrin menys de 22.000 euros anuals- farà que molts demandants nous entrin al mercat de l'habitatge. Amb els diners del Pla Chacón, els qui abans no podien pagar un lloguer perquè els costava més de la meitat del sou ara ho poden fer. Posem com a exemple el típic mileurista. Si abans no es podia permetre un lloguer de 600€ ara se'l podrà pagar perquè li passarà a costar 390 euros. Ara bé, on rau el problema? El pis, per molt que el jove el tingui rebaixat, continuarà costant 600 euros al mes. El preu de l'habitatge no baixarà. Al contrari. Nous demandants estaran al mercat immobiliari, allargant l'encariment de pisos i postergant l'anunciada explosió de la bombolla immobiliària.

El "nou" pla d'habitatge de la ministre Chacón és, doncs, ineficaç. És cert que molts joves que no podien fer-se càrrec d'un lloguer ho podran fer ara, i per tant la podem considerar una bona mesura a curt termini. A la llarga, però, l'empresariat immobiliari té un marge de pujada dels preus que abans no tenia, i per tant pot perpetuar la sobrevaloració de pisos, és a dir, la bombolla immobiliària. És, doncs, donar el peix i no la canya de pescar, solucionar fàcil i ràpid sense buscar el rerafons, amagar la pols sota l'estora perquè la tregui el primer que l'aixequi.

El pla, però, ja està presentat. A mig any de les eleccions. Casualitat? Seriem ingenus de pensar-ho. Evidentment, el pla reportarà vots a les urnes, i no és l'únic. Aquesta setmana hem vist com els socialistes ens "obsequien" amb un regal diari, però entre l'utopisme de Zapatero i el realisme pessimista de Solbes hem quedo amb el ministre d'economia. Tanta mesura social l'acabarem pagant. Els vots, però, ja els tindran.]]> <![CDATA[Felicitats, Josu Jon]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/328/felicitats-josu-jon https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/328/felicitats-josu-jon Fri, 14 Sep 2007 00:04:35 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/328/felicitats-josu-jon
La seva tasca al capdavant del PNB no ha sigut gens fàcil. Ell, més moderat, menys sobiranista, havia de veure com, per una banda, el lehendakari feia de les seves -referèndum, pla Ibarretxe- per aconseguir una sobirania que a Imaz no li feia el pes; per altra banda havia de veure com Madrid en ple se li tirava a sobre per no ser capaç de frenar les envestides independentistes del seu acòlit a la lehendakaritza, amb tota la persecució -política i mediàtica- que tot això significa. Ara, quatre anys després d'haver assolit la presidència, abandona la política, ja que la seva visió, el seu projecte de país, no es corresponen amb la línia de pensament del seu partit.

Felicitats, Josu Jon. Mai has sigut per mi un ídol polític. Sempre m'ha agradat més Ibarretxe, algú amb empenta i collons suficients com per plantar-se al Congrés amb un pla que, tot i no ser gran cosa, feia patxoca. No el voleu? Doncs ens quedem amb el que tenim de moment i després anem a per més. Quina diferència amb els nostres polítics, que es baixen els pantalons i posen el cul en pompa a l'embarcar al Pont Aeri, que porten un estatut ridícul al Congrés i encara han de donar les gràcies al Govern per haver-lo reduït a un d'execrable i vergonyós, i aquí tothom a callar que els catalans ja tenim el que volem. Però bé, aquest no és el tema. Com et deia, no has sigut mai per mi un ídol. Però ara has donat una lliçó d'honestedat, d'honradesa i de coherència. Has preferit ser fidel als teus principis: has deixat la política per no haver de traïr al PNB, per no destruir-lo, i alhora no vendre't al millor postor. Has preferit el bé del país i no el bé de la teva poltrona, i per extensió, la teva butxaca. Com m'agradaria que molts fessin com tu, que marxessin de la política per la obsolescència de les seves idees i la poca eficàcia de les seves accions. Però no. Per la cadira es fa el que sigui. Tu has demostrat ser un polític diferent. Amb principis, coherència, i sentit de país. Felicitats, Josu Jon.]]> <![CDATA[Ja no volem més frases boniques]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/314/ja-no-volem-mes-frases-boniques https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/314/ja-no-volem-mes-frases-boniques Mon, 10 Sep 2007 00:31:06 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/314/ja-no-volem-mes-frases-boniques El secretari d'estat d'infrastructures, la cara amable de la ministra Álvarez, és un home molt de Ferraz, de l'escola Zapatero. Moltes promeses i molt bona cara, però a l'hora de veritat els trens segueixen anant malament. Com el seu mentor, és amant dels grans gestos: anar a viure a Barcelona i agafar el tren cada dia en plena voràgine d'averies és un cop d'efecte. Fer-ho a mig estiu, però, li treu tota validesa. En hora punta en plena jornada laboral ja veuríem si Morlán hagués fet el seu rodalies tour. Però bé, això són figues d'un altre paner. Parlem de l'entrevista.

L'entrevista ha estat un massatge, com diria el crític Monegal. La típica entrevista que permet al polític lluir-se, fer grans declaracions i trufar les respostes de dades aparentment positives. Evidentment, no hi espereu trobar alguna pregunta compromesa, o una repregunta davant d'un dribilng de l'entrevistat. Morlán ha portat l'entrevistadora com ha volgut. És ben bé fill del seu president, un altre gran driblador. Serveixi d'exemple aquesta pregunta amb la seva resposta:

    "P: L'últim any, hi ha hagut mala sort, el sistema estava deteriorat o hi hagut de tot una mica?
    R: A l'arribar al Govern vam signar dos protocols amb la Generalitat, un ferroviari i l'altre viari. El de trens comprometia             1850 milions d'euros entre 2006 i 2012. Seguirem invertint el rodalies i no només en alta velocitat"

Meravellós. Primer de tot la pregunta, tota una declaració d'intencions. Només li faltava dir a l'entrevistadora: "Ja sabem que això de les infrastructures s'ho van trobar així del PP, sinó és evident que és mala sort, oi, mr Renfe?". No hauria sigut millor un estil així?: "És cert que les infrastructures se les van trobar de l'antiga gestió del PP, però no és cert també que la gestió del seu govern ha estat desastrosa?". La pregunta, com deia, un massatge. Però la resposta és encara millor. Dades molt maques, molt boniques del senyor Morlán inserides perquè si. Les volia dir en un moment de l'entrevista, no sabia on, i les ha encolomat aquí, quan no sabia què respondre.

Segon moment de l'entrevista. Ja al final. La periodista, al veure que en Morlán se'l pixa per on vol, es comença a mosquejar i fa millors preguntes.

    "P: Els catalans podran oblidar-se dels peatges obligatoris algun dia i anar per autovia?
    R: Si. La N-2 era una prioritat i hem fet un gran esforç"

Senyor Morlán, mr Renfe. Ja no volem més frases boniques. No ens valen els grans esforços ni els intents a la desesperada ni els protocols d'urgència ni declaracions grandiloqüents. Volem autovies en condicions i trens en condicions. No és tan demanar. Aquest cop no els demanem cap singularitat, simplement volem que el cafè que donen a tothom sigui el mateix que ens donen a nosaltres. Volem un bon cafè, o el que és el mateix, uns rodalies de país del primer món i unes carreteres gratuïtes. La resta, no ens valdrà.]]> <![CDATA[Sindicat d'ex-presidents]]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/313/sindicat-dex-presidents https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/313/sindicat-dex-presidents Sun, 09 Sep 2007 00:25:12 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/313/sindicat-dex-presidents
Fet i fet, ser ex-president no deu ser gens fàcil. L'atur polític ha de ser dur. Sinó, pregunteu-li a la Diana i la Marta (les respectives mullers) que han de tenir els collons pelats -amb perdó de l'expressió- d'escoltar els llargs discursos amb què els seus marits les obsequien abans de cada nit d'amor, de veure els mítings que els seus companys executen a peu d'escala per assolir la presidència de la ídem -aix, el mono de poder-, de parar-se cada 30 segons al supermercat quan ells volen besar un infant i demés activitats que han de suportar com a ex-primeres dames.

És ben clar, doncs, que aquest gremi s'ha d'unir. Reclamar els seus drets. El programa del sindicat d'ex-presidents exigeix passar de ser dos ciutadans il·lustres a ser un lobbie polític més, algú amb veu i vot dins la política catalana, algú a ser considerat de veritat. La situació actual, on són tractats més d'ancians contabatalletes que de veus respectables de la política catalana, és la gota que ha fet vessar el vas de la seva desesperació, i ara s'uneixen per fer força dins la política actual.

Serà maco veure els dos ex-presidents en la seva nova tasca de sindicalistes. Aniran a les manifestacions de l'1 de maig, amb les seves pancartes ("El petó polític no és abús sexual", o "Volem un programa a TV3", per exemple;) Faran vaga, on Maragall serà el piquet -ell sempre ha sigut més roig- i Pujol serà l'esquirol; faran una botifarrada anual; discutiran el conveni col·lectiu amb el president de torn; repartiran conferències al palau de la generalitat per tal d'alliçonar als futurs ex-presidents, i tantes i tantes coses que sense la seva unió no haurien estat possibles.

Fet i fet, veurem si aquesta unió és fruit d'una anomalia actual o coincidència momentània o realment Pasqual Maragall i Jordi Pujol volen tornar a la primera fila mediàtica. Si així ho decideixen, Catalunya ho haurà d'aguantar. No haver-los votat.]]> <![CDATA['Il pentito']]> https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/312/il-pentito https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/312/il-pentito Sat, 08 Sep 2007 01:19:52 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/maiol-roger/blog/312/il-pentito Gomorra  (Empúries, 2007), que un pentito és aquell mafiós que traeix a la família i xerra tot el que pot a la policia, estalviant-se així una part considerable de la pena i arriscant-se, això si, a ser cosit a trets la propera vegada que trepitgi el carrer.

Fernando Alonso i Pere Martínez de la Rosa no seran cosits a trets -ni hi ha la intenció, compte-, però la seva col·laboració amb la FIA és comparable a la dels pentito napolitans.
Fernando Alonso seria el mafiós que prometia molt, el nen mimat dels carrers de Nàpols que, després de traïr la seva primera família -la que el va acollir, li va ensenyar a disparar, el va fer gran- va a una família amb més poder dins els cercles camorristes. Tot i creure's el boss, ha hagut de veure com el fill del capo -llegeixi's Hamilton- coneix millor els avatars de la família i l'avança en l'escalada de poder.
Pere Martínez de la Rosa seria, en canvi, un peó més. El clàssic pentito, un obrer de la màfia que es veu amb la soga al coll i decideix esbombar què és la família. Total, no hi té res a perdre. Seria el típic mafiós voluntariós, més treball que qualitat, a qui el poble sempre ha fet festes quan ha assolit algun petit guany però tothom sap que mai podrà moure's de veritat en les quotes de poder de la camorra.

Arran del cas d'espionatge que afecta a la F1 (la típica guerra entre famílies) els dos pilots han actuat com a pentito. Alonso perquè no li agrada passar de ser el nen mimat a ser un més de l'equip, i De la Rosa perquè se li escapa el tren de la seva carrera automobilística. Davant la possibilitat de ser sancionats, han abandonat tot principi d'equip i declarar tot el que sabien. Compte, si sabien alguna cosa, el delicte hi continua sent. Els pentito no són simples coneixedors dels mecanismes de la màfia, tenen les mans tacades de sang. Si Alonso o De la Rosa saben ara dels casos d'espionatge, és que també hi participaven, del contrari ho haurien frenat des de dins. És molt fàcil anar a plorar ara a la mama FIA, com el típic nen amb cara angelical que, després d'una malifeta, culpa al germà de la seva falta.

Però bé. Tothom a la camorra coneix als pentito, com tothom a la Fòrmula 1 sap com se les gasten Alonso i De la Rosa. Ara és el moment que la FIA esclareixi els fets. Però, tal com diu Roberto Saviano, a Nàpols tothom és culpable fins que es demostri el contrari. I el contrari no existeix.]]>