Blog Jaume Meneses

Dos anys sense el Carles

Jaume Meneses — Fri, 31 May 2019 17:53:00 +0200

Benvolgut Carles:

"Si jo fos un polític dels que lidera el sobiranisme i assumís que malgrat les desavinences internes,
la confusió i l'esgotament d'un cinquè any continuo tenint el suport i la pressió de tants ciutadans
tossudament alegres, combinaria una dosi de moral i confiança amb la suor freda de qui sap que
no podrà pas fer-se enrere per complicat que es posi"
Això deies en el teu article del desembre del 2016, en el diari Ara.

Doncs bé, Carles, han passat més de dos anys de les teves paraules i les desavinences internes segueixen com sempre, però malgrat tot, els ciutadans tossuts junt amb els seus polítics elegits democràticament - alguns a la presó i d'altres a l'exili - amb una moral i confiança perseverant, sabem que no podem fent-se enrere per complicat que es posi tot plegat.
I no pots imaginar, Carles, com de complicat i enrevessat ens han posat tot l'assumpte per aconseguir la nostra independència, per part del govern de Madrid i els partits polítics de casa nostra que estan a les ordres de la central de l'estat, PPC i PSC, juntament amb Ciutadans que només practicava el seu anticatalanisme a Catalunya però que d'un temps ençà, ha volgut escampar el seu odi cap a l'independentisme per tot Espanya, per si no estava prou arrelat.

A l'article en el primer aniversari del teu traspàs (1 de juny del 2018) vaig escriure que teníem: presos polítics i exiliats. Doncs, Carles, encara els tenim a la presó i a l'exili malgrat les demandes de llibertat que els ciutadans tossudament alegres hem manifestat pels carrers de tot Catalunya, i amb pancartes penjades a molts balcons demanant el seu alliberament.
Fins i tot abans-d'ahir l'ONU va publicar un informe demanant al govern espanyol, que davant de tantes irregularitats contra els presos polítics i recordant la signatura dels drets humans per part d'Espanya, els deixi immediatament en llibertat. Com pots suposar, Carles, el govern antidemocràtic espanyol no solament ha fet cas del requeriment de l'ONU sinó que ha demanat l'inhabilitat dels experts que han redactat dit informe i donat suport als presos polítics.
I tot això ho demana un partit socialista que ha guanyat les últimes eleccions. Imagina't com està la democràcia de la qual tant presumeix Espanya.

Molts juristes de casa nostra i de fora; molts eurodiputats i polítics d'alguns països també han protestat, però el Tribunal Suprem de l'estat com si sentís ploure ha muntat un judici "farsa" que pretén fer passar per legal, quan molts hem vist que s'han comès tota classe d'irregularitats. Tota aquesta comèdia va començar el mes de febrer d'enguany i després de la declaració d'uns quatre-cents i escaig de testimonis, aquest juny, el donaran per acabat esperant que la sentència es dicti al mes d'octubre. Un mes d'octubre on es compliran quasi dos anys que els nostres polítics estan complint presó preventiva, i altres a l'exili.
Acusen els nostres polítics de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència, demanant l'acusació fiscal de 15 a 25 anys de presó quan s'ha demostrat que només se'ls pot acusar de desobediència. I penso que és una desobediència molt esquifida, constatant: que per canviar les normes, les lleis i la constitució d'un país és millor desobeir tot el que calgui, abans de començar una guerra amb bombes, ferits i morts.

Durant aquest temps, a part del nefast judici no pensis pas, Carles, que tot han sigut flors i violes, ja que les desavinences entre els partits independentistes i els insults dels partits unionistes han sigut constants si fa no fa com sempre. I el diàleg -que mai serà possible entre el govern central i la Generalitat, ja que tots dos és una cosa que només diuen de boca i per compliment- com pots suposar el més calent és a l'aigüera.
Tot sovint fan el gest de trucar-se per telèfon per a emplaçar-se a una reunió on es podrà parlar de: futbol, del temps, de política mundial, de com està la família, de la salut personal, desitjar-se unes bones vacances o un feliç Nadal; però tots sabem que d'una cosa no en parlaran: del dret d'autodeterminació i d'un referèndum pactat. Dues parts en emplaçar-se a una reunió és per parlar de temes en què hi ha desacord, ja que si estan d'acord, no cal perdre el temps.

I així estem, Carles, mentre els nostres polítics discuteixen sobre del sexe dels àngels, van organitzant eleccions per distreure el personal. En menys d'un mes (del 28 d'abril al 26 de maig) hem votat les generals, les municipals, les europees i també algunes autonòmiques. Total per què? Doncs per què el que van dir que no farien ni pactarien amb aquell o amb aquest altre abans de les eleccions, se'n vagi tot en orris i després que hagin passat les eleccions facin tot el contrari, parlant entre ells i volent fer unes aliances antinaturals i que no tenen res a veure amb el programa ni pensament del partit. Com sempre, primer és poder manar i asseure's a la poltrona per poder
guanyar uns milers d'euros que ni somiaven abans de les eleccions. Ep!, i el poble ?, que preguntava La Trinca a la cançó. Al poble? Que el donin pel sac i tal dia farà un any!

Una altra notícia, Carles, és que el nefast partit d'ultra dreta Vox, el qual un dels seus fundadors va ser el nostre "il·lustre i gloriós" català renegat, Vidal-Quadras, està fent furor entre la gent i a part de ser acusació particular del judici "farsa" contra els nostres presos polítics, ja té representació al parlament andalús i també al Congrés de l'Estat en les últimes eleccions generals. De moment al Parlament català i a cap ajuntament de Catalunya té representació, però al pas que anem i amb la desunió que hi ha dins dels nostres partits independentistes, i amb la tardança a voler declarar una Declaració Unilateral d'Independència no t'estranyi que a les eleccions vinents ja els tinguem asseguts al nostre Parlament.

Així doncs, Carles, aquesta combinació de moral i confiança amb la suor freda dels nostres polítics no la veig per enlloc, malgrat l'escalf que reben de molts catalans. A vegades penso que si no hem aconseguit la nostra llibertat, és perquè no ens la mereixem. L'any passat en acabar el meu article vaig dir-te que esperava donar-te bones notícies i ja veus que no és així. Enguany no et prometo res però espero que l'any vinent no siguin molt pitjor.
Fins a sempre, Carles.

Jaume Meneses, un independentista decebut.

Allà són tanoques i mentiders i aquí som somiatruites.

Jaume Meneses — Thu, 12 Jul 2018 19:20:00 +0200

S'ha de ser tanoca i babau per anar repetint -com si la paraula autodeterminació no existís-, que Catalunya no pot fer un referèndum per saber què pensen els catalans sobre l'autodeterminació. I punt final, no cal parlar-ne més! És clar que un tanoca no veu més enllà i l'importa un rave parlar d'autodeterminació, d'independència i de tot canvi que pugui haver-hi en una societat que, com a curts de gambals que són, ja els hi està bé per a la seva conveniència. I dins d'aquesta conveniència, abans eren carn i ungla: el PP, PSOE/PSC i C's i ara són carn i ungla el PSOE/PSC, PP i C's. És allò que en matemàtiques en diuen: "l'ordre dels factors no altera el producte"

De tanoques i mentiders tota la història n'està plena, però algunes persones que no ho són, perquè a vegades actuen com si allò que saben de la seva existència, quan parlen sembla que en història vagin molt despistades?

Isabel Celaá, nova ministra d'educació del govern central, catedràtica de llengua i literatura anglesa i llicenciada en Dret, filosofia i filologia anglesa, perquè es fa passar per tanoca i mentidera sabent que el que diu no és veritat? O potser és tanoca i mentidera, per què en aquest invent que en diuen Espanya, per arribar a ser catedràtica, llicenciada i ministra tant se val sigui una persona equànime, equilibrada i justa com no? Vés tu!, a saber com ha aconseguit tots aquests títols acadèmics. Hem vist aquestes últimes setmanes, com en aquest país de pandereta, s'aconsegueixen màsters i títols sense anar a classe ni estudiar.

-Pacte internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat - i, per tant, d'obligat compliment- pel Regne d'Espanya:

"Article 1. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estat polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural"

De diversos articles que té aquest Pacte Internacional, aquest és el primer, perquè quedi clar i que tothom ho entengui, abans d'entrar en altres articles que poden portar a una interpretació més difícil.

"Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l'Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d'Espanya des de 1977 -publicats en el BOE, el 30 d'abril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola del 1978 determina al seu article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament intern i, en l'article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s'interpretaran d'acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria".

Aleshores perquè la ministra menteix (pensant que els catalans ens mamem el dit) quan diu: La petició de Torra demanant un referèndum pactat "no té recorregut". "El dret a l'autodeterminació no existeix, no està contemplat ni a la Constitució ni a cap constitució dels estats democràtics homologables, i per tant no existeix" I es queda tan ample! Ells, PSOE/PSC, PP i C's que sempre ens recorden als catalans que les lleis s'han de complir, perquè ells no compleixen moltes lleis de la Constitució espanyola i les de qualsevol organisme al qual pertany Espanya, segons el seu propi interès. I després surten els manaies i titelles de la Unió Europea dient que aquest tema d'autodeterminació, és un afer intern del govern espanyol. Com es nota que tampoc s'han llegit l'article primer d'aquest Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. I en cas de fer-ho se'l passen per l'engonal i tal dia farà un any. Sempre em pregunto perquè els catalans hem de complir i ser estrictes amb les lleis establertes i, els altres -govern espanyol, Unió Europea, Comissió Europea, etc. -tenen barra lliure per interpretar-les com vulguin.

No! Senyors vividors a costa dels europeus, encara que no hi hagi euros pel mig, és un afer de la comunitat europea, representada pel seu President, vicepresidents i els 750 diputats. I se n'ha de parlar i debatre al Parlament Europeu.

A la "llumenera" Celaá, que li ha tocat la rifa en ser anomenada ministra d'educació -escollida, tot sigui dit, per un altre "setciències" com P. Sánchez- se li hauria de recordar que si, com ens refrega per la cara als catalans, l'autodeterminació no està contemplada a la Constitució ni a cap constitució dels estats democràtics homologables, tampoc està contemplada en cap constitució de qualsevol democràcia homologable, tenir presos polítics ni exiliats. I per molt que diguin la ministra, els seus companys i el seu president, Espanya té presos i exiliats per motius polítics. O potser, no reconeix l'Estat espanyol com una "democràcia homologable", ja que el verb homologar en una de les definicions dels diccionaris la defineix com: "Reconèixer, considerar vàlid després de la verificació corresponent"?

S'hauria de veure que entén la ministra Celaá per "estat democràtic homologable", perquè reconèixer i considerar vàlid després de la verificació corresponent, l'Estat espanyol, com "estat democràtic homologable" s'han de tenir moltes penques! Tanmateix, si el que anomenen Espanya, fos un "estat democràtic homologable" sí!, existiria l'autodeterminació i hauria de "tenir el seu recorregut".

I a casa nostra, com sempre, amb el lliri a la mà i parant la galta, mentre que els somiatruites dels nostres "pares de la pàtria" esperen que els cants de sirena que ens canten contínuament des de la capital es compleixin.

Com pots seure en una taula a parlar amb una persona desagradable i malcarada que fa quatre dies t'ha titllat de "nazi"?

Com pots seure en una taula amb una persona desagradable que et diu que vol dialogar, però també t'adverteix sobre què pots i no pots parlar?

Com pots seure en una taula amb una persona desagradable que diu vol dialogar i abans de reunir-se avisa al president Puigdemont, al Govern actual de Catalunya i a tots els catalans que: "hem d'oblidar l'1-O i aspirar a parlar d'altres qüestions"? Això no és diàleg sinó fotre's de tots els catalans!!

Com pots seure en una taula a dialogar amb una persona desagradable que es considera democràtica, i té ciutadans nostres a la garjola acusant-los de fets inventats pels seus jutges amb total conxorxa amb el govern central?

Fins que no tinguem els presos polítics i exiliats, lliures i a casa amb els seus familiars no hauríem de dialogar re amb els seus carcellers, que no són altres que el govern central amb connivència dels jutges i fiscals de l'estat.

Té raó Aamer Anwar, advocat defensor de Clara Ponsatí, que en una entrevista ha sentenciat: "Negociar amb Espanya tenint presos polítics i exiliats és com fer-ho amb un gàngster". També ha dit: "En aquest temps m'he convertit en un estudiant de la política catalana i m'he adonat que el partit socialista està al mateix costat que el partit de Rajoy. Uns són conservadors i els altres socialistes però quan es tracta de Catalunya són el mateix"

Benvingut al club, Aamer Anwar, els catalans fa molts anys que ho sabem! Tanmateix, els catalans som educats i encara els obsequiem amb llibres i ratafia! Mare meva! Gastem una diplomàcia que és una vergonya i pur teatre!

Els nostres polítics llançant les campanes al vol amb promeses que saben no compliran, es pensen que tots plegats som uns babaus i ens creurem que tots els nostres problemes es resoldran i aconseguirem el nostre somni de llibertat. El meu últim article referint-se als governants del nostre Parlament, els acusava de ser uns passerells però potser em vaig quedar curt, ja que si ells ho són perquè contínuament volen ser enganyats pel govern central, sigui PP o PSOE/PSC, ara, amb el nou govern socialista sembla que tot tingui solució i anirà bé com mai. Venedors d'il·lusions! Què esperen? A banda de ser uns passerells, amb els segles que coneixen als nostres veïns de ponent enllà, tota la vida seran uns somiatruites.

Si no són uns somiatruites perquè tot sovint ens parlen d'autodeterminació, de referèndum, d'independència i que som República si saben que mentre a Madrid hi hagi un govern engalipador i entabanador, d'aquí a cinc-cents anys els nostres descendents encara estaran desfullant la margarida?

També pot ser que els nostres somiatruites que governen Catalunya, llegeixin l'article sobre l'autodeterminació i creguin que tampoc existeix i tot sigui una enganyifa. De més verdes en maduren!

Pensen els nostres polítics que moltes independències proclamades després de la segona guerra mundial, totes ho han aconseguit pactant amb el govern central de l'estat al qual pertanyien? Unes autodeterminacions han vist la llum després de revolucions amb morts, altres amb revolucions pacífiques; altres amb pactes per les dues bandes i també s'han aconseguit independències a través de la unilateralitat, les quals els tribunals internacionals les accepten sense veure-hi cap trencament ni desobediència a cap llei, ja que la voluntat dels ciutadans d'un poble està per sobre de les constitucions vigents a qualsevol estat.

Així doncs, a què esperen els nostres polítics? Desobeïu! Trenqueu les cadenes que ens fan ser presoners! No sigueu tan primmirats i tireu pel dret! Ni passerells ni somiatruites! Pràctics i decisoris.
Acabo aquest article amb unes paraules de Vicens Vives a "Notícia de Catalunya", i que escriu tot referint-se a fets històrics de la nostra terra: "Creixen, s'encimbellen, semblen conduir a alguna cosa ferma i, no obstant això, es desfan com l'onada que trenca a la platja"

Jaume Meneses

CARTA ALS TRES PRESIDENTS

Jaume Meneses — Thu, 21 Jun 2018 18:32:00 +0200

Molt Honorable: Artur Mas i Gavarró

Molt Honorable: Carles Puigdemont i Casamajó

Molt Honorable: Quim Torra i Pla

No us voldria titllar de passerells ni acusar-vos d'ingenuïtat. Sempre és bo i democràtic voler dialogar i asseure's en una taula, quan l'altre vol asseure's i dialogar. Però dialogar amb gent que no ho vol i per no anar enlloc, ha sigut l'obsessió dels governants catalans en tota la història. O per a vosaltres la història s'escriu perquè quatre historiadors passin l'estona i no aprendre'n res?

La carta dirigida al "manaia major" de l'estat espanyol, segons es veu, és com una baixada de pantalons i rendir-se, com submisos vassalls, per no aconseguir ni un bri de demanar perdó, disculpa o qualsevol cosa semblant. Que voleu, que imitant al seu progenitor us digui: "Lo siento, me he equivocado. No volverá a suceder"? I tal dia farà l'any?

No cal anar cinc o sis segles enrere per veure com els "manaies" espanyols, sempre han considerat Catalunya com una conquesta i de la seva propietat. I ara, que voleu? Creieu que amb la carta que heu signat tots tres presidents, l'hereu borbònic canviarà de parer i es farà perdonar? Una carta enviada a qui no tocava. A més, sabent d'antuvi que encara que anés dirigida al president del govern central, potser us contestaria però de tot el que dieu no en faria cas, menys podeu esperar del descendent borbònic imposat a la força.

Us recordaré una mica d'història. El 1844, amb el cabdillatge del general Narváez, el partit moderat que va tenir el poder durant deu anys (més o menys com el PP), va dur a terme una vigilància i repressió de qualsevol moviment republicà que s'alçà a Catalunya. La constitució de 1845 va anul·lar la del 1837, però amb una discutida llei d'impremta va reduir-ne la llibertat; la suspensió de garanties i sota l'estat d'excepció, les autoritats del govern central van cometre tota mena d'arbitrarietats, amb innombrables condemnes sense formació de causa. No us recorda quelcom aquesta forma d'actuar? I d'això fa gairebé dos-cents anys.

Després de la segona guerra carlina, el malestar a Espanya contra Catalunya continuava. Ferran Soldevila en la seva Història de Catalunya explica: "...Les acusacions d'egoista i explotadora de la resta del país, que eren llançades contra Catalunya, perquè s'esforçava a obtenir uns aranzels favorables; les polèmiques constants amb la premsa madrilenya, en que ja es parlava de la "qüestió" catalana i del provincialisme català. Als atacs de la premsa hostil, els catalans responien amb arguments tan incontrastables com les xifres de la contribució de Catalunya a les finances de l'Estat, de forma que la sola província de Barcelona, amb la vintena part de la població d'Espanya contribuïa amb l'onzena part a la totalitat del pressupost, mentre tot Catalunya, amb la dotzena part de la població, hi contribuïa amb la cinquena; i és així com la riquesa de Catalunya era beneficiosa per a tot Espanya"

I d'aquí, encara plora la criatura des de temps enrere, ja que estem on estàvem. Com preteneu que deixi de rajar la mamella catalana? Ells, mai ho consentiran.

Soldevila escriu fets de mitjans del segle XIX, i vosaltres a començaments del segle XXI encara espereu que el borbó de torn us escolti, contesti la carta i vegi Catalunya amb bons ulls?

També recordaré unes paraules del general tortosí, Ramon Cabrera, que al marge de la segona guerra carlina dirigint-se a Espanya deia: "Cataluña está cansada de los actos arbitrarios del Gobierno de Madrid, de su odioso sistema de corrupción: es de este yugo vergonzoso que quiere sustraerse"

Doncs pel camí que seguim trigarem molt de deixondir-nos d'aquesta monarquia no volguda per a molts catalans i anys i panys de sostreure'ns de tota la corrupció del govern central, inclosa la practicada per alguns membres de la monarquia gens democràtica.

I vosaltres, després de tots aquests fets que ens explica la història, voleu que castellans i catalans ens diguem "coses boniques", com recomanava Carles Capdevila? La història no us ha ensenyat que no és possible una entesa, amb qui no vol entendre als catalans, ja que porten en els seus gens dominants: el "ordeno y mando" i el "a por ellos"?

Aquesta carta que heu escrit al borbó vol ser com el "Memorial de greuges" adreçat a Alfons XII, que no va servir de res. Dit "memorial", la premsa i els polítics madrilenys el veien amb hostilitat, aital com hauran vist aquesta carta vostra els actuals polítics i periodistes de Madrid. En començar la carta, recordeu les paraules de l'actual rei Felip VI pronunciades el 1990: "Catalunya és la que els catalans volen que sigui". I què? No va dir també el seu progenitor: "la justícia és igual per a tothom" i què "el castellà mai fou llengua d'imposició a Catalunya"? Bajanades com podem veure, en diuen fins i tot a les millors famílies (?).

Tanmateix, després del "Memorial de greuges" del 1885, els catalans van viure les Bases de Manresa i després la Mancomunitat, etc, etc. Tant se val, que inventem el que inventem i demanem el que demanem, amb els polítics que han dirigit i dirigiu: Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada, pàtria (Assaig de càntic en el temple. S.Espriu) sospito que tot plegat anirà de mal borràs.

Senyors presidents: Mas, Puigdemont i Torra, com espereu que us escolti el borbó si tot el que li recordeu a la carta ja sap que hauria de complir-ho; també sabeu vosaltres que com han fet tots els manaires del govern central durant tota la història, s'ho passarà per l'arc de triomf i tal dia farà un any. Mentre escric aquest article s'ha publicat la notícia que el president espanyol, ha vetat una reunió entre el president Torra i Felip VI aquest divendres a Tarragona. Què esperàveu? I encara fareu la gara-gara al borbó en comptes d'ignorar-lo!

Així doncs, perquè perdeu el temps escrivint cartes que no duen enlloc, esperant cants de sirena que, com passerells que sou, desitgeu que arribin una vegada més.

Avui mateix, Vós president Puigdemont, dieu que el Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya; i Vós president Torra en una piulada escriviu: "Si el Rei el dia 3 d'octubre va fer el discurs que va fer, autoritzat per M.Rajoy, ara per què el Pedro Sánchez no l'autoritza a parlar amb el president de Catalunya"

Perquè sempre han actuat com a colonitzadors i sempre ho faran, mani qui mani. No enteneu que si no es practica la desobediència total de tot el que manin i ordenin a Madrid, no aconseguirem mai la nostra alliberació?

Presidents: hauria valgut molt més que haguéssiu escrit una carta als Reis Mags d'Orient. Almenys aquests llegeixen les cartes i no acostumen a decebre ni amenaçar al poble, ans el contrari el deixen molt content.

Respectuosament:

JAUME MENESES

UN ANY SENSE EL CARLES (Del "Diguem-nos coses boniques" a la violència)

Jaume Meneses — Fri, 01 Jun 2018 10:08:00 +0200

Enyorat Carles:

Abans d'anar-te'n ens vas deixar un bonic consell: "Que ens diguéssim coses boniques"

Doncs, des de l'1 de juny de l'any passat -data del teu traspàs- si abans havies vist accions i escoltat paraules colpidores que afectaven els teus bons sentiments, quedaries garratibat de tot el que ha passat des de fa un any. Del govern central de Madrid, de molta gent d'Espanya i també de gent nostrada, de "coses boniques" no n'ha sortit cap de les seves rabiüdes boques. Ans el contrari, tot ha sigut: insults, violència, querelles, judicis, exili i empresonaments. Sí, sí.. He escrit les paraules: exili i empresonament.

Pocs pensàvem, Carles, que després de quaranta anys de dictadura i de quaranta anys més d'una democràcia agafada amb pinces -que tu també vas viure- tornaríem a tenir presos polítics i exiliats. Sis del govern a la presó: Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forn; com també l'expresidenta del Parlament: Carme Forcadell, i els presidents d'Òmnium i l'ANC: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. I a l'exili tenim: Puigdemont (els primers mesos a Brussel·les i ara a Alemanya), Comín, Puig i Serret (sempre a Brussel·les) i Ponsatí (els primers mesos a Brussel·les i actualment a Escòcia) , i Anna Gabriel i Marta Rovira a Ginebra.

Quan encara estaves entre nosaltres ja vas viure el creixement de l'independentisme, grans manifestacions i alguna entrada als jutjats per declarar davant jutges intransigents i plens d'odi cap a Catalunya i els catalans, però el que estem vivint i patint actualment és molt pitjor.

El detonant de la barrabassada que ens està infligint l'estat espanyol, va ser el referèndum que va organitzar pel'1 d'octubre el nostre govern, malgrat els impediments del govern central amb el suport del PSOE/PSC i C's.

Referèndum que el govern del PP volia impedir del tot i que va ser l'excusa per omplir Catalunya de Policies Nacionals i Guàrdies Civils, vinguts de tot Espanya mentre la gent a diverses ciutats espanyoles els acomiadava amb el crit de "a por ellos" per intentar colonitzar-nos per sempre més.

Com el "manaia major" de la capital continuava dient que el referèndum no se celebraria, com pots suposar, el poble català es va organitzar per a defensar els col·legis electorals -que quasi tots eren escoles- perquè la gent pogués exercir el dret de votar. Molta gent va dormir a dins de les escoles i altres van presentar-se a les cinc del matí per defensar paperetes, urnes i el que fes falta.

Et diré, Carles, com n'arriben a ser de tanoques i babaus, ja que van estar setmanes buscant on estaven les urnes, sense trobar-ne cap (el govern català va amagar-les com un preuat tresor i van aparèixer per art d'encanteri el dia del referèndum). Emprenyats com estaven encara els opressors per aquest episodi de les urnes i havent rebut ordre de la justícia espanyola que el dia del referèndum es presentessin als col·legis electorals per impedir la votació, van trobar un altre problema: l'obstacle de la gent que va rebre els colonitzadors enviats de fora Catalunya, amb les mans enlaire i amb el crit de "som gent de pau". Però com qualsevol dictadura, fent servir la força de les porres ens van estomacar, ferir, colpejar, menysprear, humiliar i tot el que vulguis, Carles, a banda les destrosses de mobiliari escolar, portes i finestres. Tota aquesta ràbia sense mirar re ni qui tenien davant, fossin avis, dones o infants. Molts vam poder votar però a molts col·legis els colpistes del govern central, aconseguiren entrar i emportant-se urnes i paperetes es van perdre molts vots que no vam poder comptar. Malgrat tot, el noranta per cent de vots van ser afirmatius a favor de la independència.

Passat aquest primer d'octubre fatídic i vergonyant van precipitar-se els esdeveniments. Primer una vaga general i diverses manifestacions, fins al dia 27 d'Octubre que en una sessió del Parlament es va proclamar la República Catalana amb una boca de pinyó.

Sí, va ser una proclamació feta amb la boca molt petita, ja que aquell nou món que teníem a tocar se'n va anar en orris. En aquell moment, vaig recordar un dels teus clarificadors i clarividents articles que vas escriure, el 15 d'octubre del 2016, més o menys un any abans d'aquesta fallida proclamació. Escrivies:

Som on deia Gramsci: "El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres". Hi som amb variants. Per exemple que el nou món ha semblat que ja apareixia, però amb una data de caducitat tan propera que s'ha desfet abans de néixer. En devia ser un simulacre, però espanta perquè allarga l'interregne, el clarobscur. I el vell món ho aprofita. De fet potser el monstre més perillós és el vell món.

Profètiques paraules teves, Carles, ja que el nou món que anhelàvem va caducar en un tancar i obrir d'ulls i tot seguit el vell món ho va aprofitar, com molt bé dius en el teu article.

Aquí va començar una ferotge dictadura, encara que "ells" en diguin "democràcia". Aquí va començar l'odi i les mentides, encara que "ells" en diguin complir la llei.

Carles, mira si va ser una proclamació de la independència amb la boca petita (i sort vam tenir sinó hauria estat molt pitjor) que aplicant el temut article 155, automàticament al cap d'unes hores, el govern central (Congrés i Senat) interpretant una comèdia que tothom sabia com acabaria i amb l'aquiescència del PSOE,C's i PSC, va anul·lar l'esquifida independència proclamada, van destituir tot el govern català, van ocupar les conselleries de la Generalitat amb gent vinguda de Madrid i pocs dies després, uns ineptes jutges, acusant els nostres polítics i als presidents d'Òmnium i ANC de rebel·lió i sedició, ja teníem els primers presos polítics a diverses presons de Madrid, i exiliats a Bèlgica i Suïssa.

Així que, Carles, com aquell qui diu, "dir-nos coses boniques" més aviat cap ni una. Perquè tot això que t'explico encara dura, ja que després de més de mig any seguim tenint presos polítics i exiliats, malgrat les protestes i manifestacions que hi han hagut a tot Catalunya. Ah! I els impresentables del govern central i els seus sequaços tenen les penques de recordar-nos cada dia, que a Espanya no hi ha "presos polítics" sinó que hi ha "polítics presos". La semàntica la maneguen segons la seva conveniència.

Enmig de totes aquestes injustícies i l'enrenou que estem vivint, el "manaia" inquisidor i incapaç de dialogar, que presideix el govern central, ens va organitzar unes eleccions il·legals a Catalunya pel 21 de desembre pensant que després d'ocupar el nostre país i intervenir la Generalitat, la independència perdria força. Doncs no! Va tornar a guanyar l'independentisme.

Però, Carles, tu creus que com "bons demòcrates" el PP, PSOE, C's i PSC van acceptar el resultat de les eleccions? Ni de bon tros! Avui, 31 de maig, després de cinc mesos i deu dies de les eleccions imposades pels opressors encara no tenim govern, malgrat haver-ho intentat tres vegades. El primer, no el van acceptar perquè els partits independentistes volien tornar a posar Puigdemont de president, i segons Madrid no podíem tenir un president "pròfug", que és com el defineixen. Els altres dos tampoc, ja que ERC i Junts per Catalunya, proposaven Jordi Sánchez i Jordi Turull com a possibles candidats, però tampoc podien ser presidents de la Generalitat, perquè segons uns jutges i fiscals indignes, sense haver-hi encara judici els mantenen a la presó, acusats junt amb els altres presos de sedició i rebel·lió.

Ara, tenim de president, Quim Torra, que el govern colpista de Madrid ha acceptat sempre que faci bondat, aplaudint totes les "coses lletges" que la caverna més antidemocràtica ha enviat al nostre President, amb insults rere insults. Però al final ha pogut formar un govern (això sí, abaixant el cap i posant-se a les ordres de Madrid) que més o menys toleren, però amb vigilància d'aquest govern català, ja que segons el que faci i digui aniran a engruixir el cens dels habitants a les presons de Madrid.

I mentrestant, Carles, el govern central negant que la duresa de l'1 d'Octubre, que tot el món va veure en directe en el moment que succeïa tot plegat, no va existir, ja que els repressors van actuar segons la llei. La Unió Europea fent muts i a la gàbia i responent als periodistes la cantarella de sempre: "és un afer intern d'Espanya". La monarquia mirant cap a un altre costat i posant-se al nivell del "a por ellos", va llegir un discurs de Nadal sense cap referència a les garrotades ni als ferits de l'1 d'octubre.

I aquí a casa nostra, els partits unionistes, la patronal, l'Ibex i la gent del Pont Aeri (o AVE) que ens volen salvar del dimoni que per ells és la independència, encara prediquen que ha d'haver-hi diàleg amb els opressors i colonitzadors del govern central, esperant que ens "diguin coses boniques", quan els independentistes sabem que de tres-cents anys ençà si alguna vegada ens han ensabonat i dit alguna "cosa bonica", ha sigut per no deixar de rebre els nostres diners.

Deixa'm acabar aquesta carta, Carles, amb unes paraules que encara que siguin de fa uns anys (2005) són actuals, i mentre governin els ineptes i corruptes del PP ho seguiran essent. Són paraules del llibre "La meva llibertat" del filòsof i escriptor, Octavi Fullat, i editat per Angle Editorial.

Diu, dirigint-se al Govern de Madrid:

Quan fan servir termes com "democràcia" i "llibertat" resulten igualment frívols i buits. No puc ni sentir-los, ja que em sortiria el professor que ha de suspendre a l'alumne. De dretes i d'esquerres estan abraçats, tots, a aquesta mesquinesa intel·lectual.

I continua, ara, dirigint-se al lector:

Ja veu, lector, quins són els pastors del ramat. Per a ells només som ramat. No ho oblidi.

Sàvies paraules no gaire "boniques", però a vegades s'ha de dir la veritat encara que no agradi.

Fins a l'any vinent, Carles, esperant poder explicar-te "coses boniques" i no totes aquestes desgràcies que estem patint a Catalunya.

Jaume Meneses

INSULTS, FÒBIES, AMENACES i L'ACCIÓ DE PERDONAR

Jaume Meneses — Fri, 18 May 2018 08:31:00 +0200

D'insults, fòbies, manies i amenaces tota la història n'està plena. Així doncs, em pregunto: perquè alguns han de demanar perdó contínuament per l'insult publicat o escampat oralment, i altres consideren que mai han de demanar perdó?

Aquesta introducció ve a tomb, pel sarau que s'ha organitzat aquests dies en tots els mitjans, perquè han sortit a la llum pública els tuïts i articles de Quim Torra. Ara era el moment de sortir del calaix de sastre, ja que abans no calia i no era temps adient perquè la majoria de gent no sabia que existien aquests tuïts ni aquests articles; però ara sí! Ara es tracta del President de la Generalitat i si no existissin, no dubteu que buscarien una altra excusa per desprestigiar.
I el Quim, vinga demanar perdó però tant se val! Ni que ho fes mil vegades. Perquè segons qui insulta o escriu paraules que no agraden a tothom, és una cosa gravíssima i d'altres quan obren la boca o escriuen als diaris, són insults justificables, i hi ha dret a condemnar al personatge en qüestió?

Els que ara neguen el pa i la sal a Quim Torra, saben la comèdia que han de representar. Es consideren purs i nets de tot insult i odi perquè ells mai insulten ni odien, ja que com persones cultes i educades que són, creuen que estan per damunt de tots els que no pensen com ells, i llençant anatema rere anatema volen impedir que la persona que no poden veure ni en pintura, pugui exercir cap càrrec i que vagi a la garjola.
Aquesta mateixa setmana hem viscut quatre reprovacions contra Quim Torra.
1 - Els indesitjables de VOX, a través del deu advocat, abans de prendre possessió de la presidència de la Generalitat, ja demanaven la detenció i empresonament de Quim Torra.
2 - José Blanco, exministre socialista, recomanava a M.Rajoy que imposés a Catalunya, un govern de Ciudadanos, amb Arrimadas de presidenta, encara que a les eleccions guanyés el sobiranisme.
3 - Malgrat haver-se disculpat, la fiscalia general de l'Estat vol querellar-se contra el president investit per delicte d'odi i xenofòbia.
4 - Avui mateix, poques hores després de prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat, el coordinador del PP,. Martínez-Maillo, ja ha amenaçat que el ministeri de justícia analitzarà la possessió de Quim Torra, ja que no al·ludit a la Constitució, a l'Estatut ni al Rei,per si fos possible demanar al TC la seva anul·lació.

A - Va demanar perdó, quan un senyor que el seu intel·lecte no devia funcionar-li massa bé (Antonio Gala), va dir que no es podia pactar amb "subnormals?
B- Pot una persona que presumeix de periodista (Curri Valenzuela), dir dels catalans que som gent "del tercer mundo"?
C- Quin mal de ventre hauria de tenir (Pérez Reverte) el dia que va afirmar, que no volia saber res amb "incultos".
D - El bocamoll (Alfonso Usia) què s'havia pres per esmorzar en fer-nos saber que no volia tractes amb el poble català que és "de psiquiátrico"?
E - Potser creu (Ricardo Vara) que els que porten la bandera espanyola, estan per damunt de tots els altres mortals, quan amb gran joia va titllar als catalans de "tontos de la estelada"?
F - La periodista progre (Victoria Prego) devia passar una mala setmana quan ens va classificar de "radicales anti-convivencia"
G -.Un tal (Gerardo Ballesta) un dia no sabia que fer i agafant el diccionari va escollir paraules per a catalogar els catalans i com qui no diu re va trobar les paraules adients.Els catalans som "homosexuales, drogadictos y gente de mal vivir", i es va quedar més content que un gínjol.
H - El català renegat i catedràtic de física atòmica i nuclear ( Alejo Vidal-Quadras) referint-se a Catalunya i els catalans, va deixar anar que som "chusma y delincuentes", oblidant que ell també és català i així es deu considerar. Quina joia!!
I -Un altre inefable català i periodista (Arcadi Espada) va sentenciar que som "retrasados mentales y nacionalismo tarado" Per dir aquesta animalada va estudiar una carrera?
J - Ara li toca el torn a qui va estar anys insultant diàriament a tots els catalans amb l'aprovació i cobrant de la Conferència Episcopal Espanyola. El que vol bombardejar Catalunya (Jiménez Losantos) ampliant el seu repertori d'insults, no en va trobar de més xirois i bonics "paletos, ignorantes y ladrones"
K - Tampoc vol saber res amb el poble català (Mayor Oreja) ja que som "com ETA". I ara que ha desaparegut ETA, vés tu!, amb qui ens compararà...
L Un altre "ínclit" periodista -aquest espanyol- (Pedro J. Ramírez) veu camps d'extermini per tot el territori català, ja que tot Catalunya és "como campos de exterminio nazis" i es va quedar tan ample.
M - El filòsof (Fernando Savater) ens veu als catalans "com Goebbels". Quina tirada tenen molts d'aquests aduladors nostres amb el nazisme. Serà casualitat?,
N- Una dona i presidenta d'una comunitat autònoma, com ens estima tant ens vol matar de set (Susana Díaz) "a los catalanes ni agua".
O - Ara, parla un altre que havia sigut president i que no ens pot veure ni en pintura (Rodríguez Ibarra, expresident d'Extremadura) va sentenciar "l'Artur Mas como peor presidente de Catalunya, equiparable a Hitler y Musolini" Això sembla un concurs a veure qui la diu més grossa.
P - Un altre president, el de Gal·licia (Feijoo) no vol fer tractes amb el poble català "que su soberanismo se puede comparar con ETA". Entre ETA i el nazisme queden ben retratats.
Q - Un altre periodista (José Mª Carrascal) confessa que no es pot pactar amb un "nacionalismo cerrado, retrógado, provinciano i alicorto" S'ha preguntat aquest personatge com és el nacionalisme espanyol?
R- També (Rosa Díaz i Toni Cantó) en el seu dia es van afegir sense cap originalitat, als que en consideren al poble català "como los nazis"

Com s'està acabant l'abecedari faré esment d'altres insults que s'ha publicat aquests últims anys contra els catalans: "catalanes de mierda", "mierdas para no verlos", "embobados, patéticos y paletos", "exaltadores del odio", "enfermizos y con inclinación al robo", son "como el fascismo y Franco" I acabaré aquesta llista "exemplar" amb paraules del nostre "inefable i benvolgut" (Enric Millo), que per ser autèntic i original com ningú va sentenciar "Como época de Hitler".

Senyors fiscals generals de l'Estat, senyors de VOX, senyors de Societat Civil Catalana, tot el que he escrit i que ha sortit publicat o dit oralment, ens volen fer creure que són "floretes", dirigides als catalans i Catalunya? Quantes d'aquestes persones anomenades han demanat perdó? Quina justícia practiquen, que segons qui parla o escriu no passa res i d'altres sense haver insultat els tanqueu a la presó? Molts d'aquests insults són menyspreables, menystenint a gent que va patir el nazisme i gent que pateix alguna discapacitat. També per a tots els catalans, siguin independentistes o unionistes.
Qui propaga l'odi i és xenòfob? Pel PP, PSOE, PSC i C's, som els catalans.

"Vergonya és una paraula que els espanyols han eliminat del seu vocabulari"
"Sentir parlar Albert Rivera de moralitat és com escoltar als espanyols parlar de democràcia"
"Els espanyols només saben espoliar"
"Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des de 1714"
Aquests tuïts de Quim Torra, en comparació amb els insults plens d'odi de tota aquesta gent (polítics, periodistes, intel·lectuals) fan riure. Tot plegat, reflecteixen veritats.
No s'ha de tenir gens de vergonya, per dir totes aquestes barbaritats que han dit aquestes persones; escoltar Albert Rivera, parli del que parli, sempre em fa regirar l'estómac; que Espanya des de fa anys està espoliant Catalunya, ho saben fins i tot els esquimals d'Alaska i que estem ocupats des del Decret de Nova Planta, només ho neguen els espanyols i alguns catalans que viuen entre nosaltres.

Llibertat d'expressió per a tothom. No val que els insults aliens se'ls emporti el vent i fent orelles sordes aquí no passa res, i els nostres insults (que també n'hi ha) o bé lletres de cançons, serveixin per haver d'anar contínuament als jutjats a declarar i potser acabar ingressant a la garjola. A banda, que ara amb el 155, hi ha barra lliure per encabir-hi qualsevol fet, acte o paraula que no agradi al PP, PSOE/PSC o C's.
Tenia raó Honoré Gabriel Riqueti (1749-1791) -Comte de Maribeau, escriptor, polític i teòric de la Revolució Francesa quan deia: "Un país només se'l sotmet amb armes i lleis"

Aquesta és la qüestió, i un servidor afegiria: també un país es pot sotmetre, amb "mals polítics plens de rancúnia, amb jutges ineptes i amb tribunals conservadors i caducs, incapaços de posar les lleis al dia."

Jaume MENESES

ERC, QUÈ MALDEU PEL TERCER TRIPARTIT?

Jaume Meneses — Sun, 13 May 2018 11:54:00 +0200

Moltes vegades no entenc i he criticat la CUP, per tots els impediments que sempre posen quan han de decidir alguna cosa important pel país. Però ara, tampoc entenc ERC. Fa uns dies van donar la notícia d'un Congrés Nacional i aquesta cap de setmana, Joan Tardà, ha publicat un article a El Periódico que encara em fa ballar més el cap. Per acabar d'embolicar la troca, el que diu Joan Tardà i el que volen debatre en el Congrés Nacional, no lliga gens ni mica amb les paraules que hem escoltat aquest dissabte a la sessió del Parlament, per boca de Sergi Sabrià, demanant lluitar per la República i una Constitució catalana.
I per acabar de reblar el clau, Joan Tardà, vol aliances amb els Comuns i el PSC. D'aquí la pregunta del títol del meu article.
He estat mesos sense escriure cap article en aquest diari digital, esperant, de quina manera sortiríem de l'atzucac i actual desgavell que estem vivint, però davant la decisió d'ERC i de l'article de Joan Tardà, no puc restar en silenci. La celebració del Congrés i l'article expliquen el mateix. Ens fan saber, que celebraran una Conferència Nacional el 30 de juny i l'1 de juliol, per a debatre si abandonen la unilateralitat i forçar l'Estat espanyol a dialogar pel "dret a decidir".

A veure si en traiem l'aigua clara! ERC no era el partit més independentista? I ara han de debatre si tenim "dret a decidir" amb el govern espanyol? No volien anar per feina i anar a totes, com va dir Raul Romeva? No ens deien que estaven enllestides les principals estructures d'Estat? Tot mentida! Ara, ERC, s'abaixa els pantalons i volen començar de zero: "dialogar amb el govern espanyol" i parlar del "dret a decidir". O sigui, com diem actualment: tornar deu pantalles enrere, quan moltes vegades ens deien que parlar de certes coses passades ja no era d'actualitat doncs anàvem cinc pantalles endavant.
No hem rebut prou humiliacions, prou garrotades, prou insults i prou negatives a les nostres demandes per a dialogar, que ara ERC ens convida a "forçar un diàleg" S'han begut l'enteniment? Que potser enyoren formar un tercer tripartit amb el PSC i Catalunya en Comú-Podem (que no són gens independentistes), per poder "dialogar" amb l'Estat espanyol? Sospitant que potser Ciudadanos podria governar en un futur i que serien molt pitjor que el PP i PSOE, on veu ERC aquesta possibilitat de diàleg?

Diuen: "No hem fet el cim. Som novament al camp base" Deuen voler imitar el mite de Sísif, fundador de la ciutat de Corint, i que en retornar als inferns per haver enganyat Zeus aquest el condemnà a complir un càstig: haurà de carregar una gran pedra fins al cim de la muntanya, però quan arriba a dalt la pedra rodola cap avall i ha de tornar a carregar-la, i així eternament.
Això passarà, si ERC s'entossudeix amb aquest plantejament que vol consultar; la pedra de la independència l'han pujat quasi fins al cim i rodolant cap avall hauran de tornar a pujar-la, i així eternament, sense aconseguir el que sempre ens han venut: el somni de la nostra independència.

Parlen "d'eixamplar la base". Com sabrem si aquesta base es va eixamplant, si no ens deixen celebrar un referèndum com cal, per saber quants som que volem la independència? També volen "eixamplar aquesta base", sense deixar de banda el marc espanyol i l'escenari europeu, per generar les circumstàncies més favorables per forçar l'Estat espanyol a haver d'acceptar una negociació que faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència".
Utopia irrealitzable i un raonament ben pobre. Quina manera de malbaratar els anys! Què hem estat perseguint sinó tots aquests anys, sense que aquesta negociació hagi sigut una realitat? O ara hem de tornar al "peix al cove", "l'ara no toca" i a fer "la puta i la Ramoneta", que practicaven els diferents governs de Jordi Pujol i que fou criticat tot sovint per ERC?

Del "marc espanyol" del qual parla ERC, tots els catalans que volem la independència, sabem de quin peu calça l'actual govern espanyol, i del que pugui haver-hi en el futur la nostra experiència de molts segles ens imaginem que serà igual. Si també tenim uns jutges que dicten sentències que no són gens imparcials, tancant polítics i altra gent a la garjola per acusacions inversemblants, i a sobre tenim una monarquia imposada que va en contra de Catalunya, no sé on veu ERC "les circumstàncies més favorables" per a confiar en aquest "marc espanyol" Com sempre paper mullat que no porta enlloc.
De "l'escenari europeu", de moment, no cal esperar gaire bé res.

En convocar aquesta Conferència Nacional, ERC, també ens alliçona que la República ha de néixer per mitjans "estrictament cívics, pacífics i democràtics" Vés tu! A totes les manifestacions de l'11 de setembre i altres que s'han convocat per diferents motius, la gent ha sigut cívica, pacífica i democràtica. Ara, ERC, ens aconsella que per aconseguir la República hem de ser CÍVICS, PACÍFICS i DEMÒCRATES.
En tot cas, ja que PP, PSOE/PSC i Ciudadanos no són cívics, pacífics, ni demòcrates, doncs quan es fiquen o organitzen una manifestació sempre hi ha o acaba amb aldarulls, és a ells que ERC ha de donar consells per arribar a una República cívica, pacífica i democràtica, encara que feina tindran per fer-los canviar.O potser diuen això perquè per ERC els cívics, pacífics i demòcrates, són els que atonyinen a la gent indefensa, els jutges que tanquen a la presó, políticssense cap acusació amb cara i ulls o la monarquia que recolza el "a por ellos".

Preguntaria a ERC: si tot ha sigut un entabanament; si ara renegueu de la unilateralitat per por d'anar a la garjola; i si ens estàveu venent "sopars de duro". Si tot això és veritat, no haver recorregut tot aquest camí i ens haguéssim estalviat les garrotades de l'1-0, les constants querelles, els empresonats i exiliats, l'article 155, la repressió i tantes desgràcies més que ens cauran damunt.
Tot per no fer cas de la història i caure sempre amb la mateixa pedra: DESUNIÓ, NOMÉS TREBALLAR PEL PROPI BENEFICI i als catalans que els donin pel sac, i també per la TARDANÇA que tot ho malmet.
VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA!!
(Aquest últim paràgraf també va dedicat a Junts per Catalunya i la CUP)

Jaume MENESES

EL JUTGE QUE NO TÉ CONSCIÈNCIA, MAI FARÀ BONA SENTÈNCIA

Jaume Meneses — Mon, 01 Jan 2018 19:39:00 +0100

Dedicat a Oriol Jonqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,
amb el desig de la seva llibertat

Des de l'any de la picor tots sabem (que en un lloc que es van inventar i que anomenen Espanya) la justícia no ha funcionat mai; una justícia absolutament retrògrada i caduca amb articles que no s'adiuen amb el segle XXI, una justícia que per molt que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí (sigui el borbó, el fiscal general o el ministre de justícia) no és igual per a tothom i menys actualment submisa com està, a la monarquia i al govern del PP/PSOE/C's.
Però, el que no sabíem és que molts d'aquests jutges i fiscals no tenien cor. Que són persones dolentes, sense entranyes, persones menyspreables que l'odi, la rancúnia i la venjança poden més, que els bons sentiments que puguin amagar-se al fons del seu cor. I molt al fons els deuen tenir quan són insensibles i els importa un rave, que persones innocents romanguin a la presó sense saber ben bé el motiu, inventant-se acusacions inexistents o falses i fent servir lleis del temps del dictador que ja no són vàlides.

M'agradaria saber si els senyors entesos en justícia i que redacten les lleis, són persones com cal o no tenen ànima ni sentiments.A part que moltes lleis dictades no serveixen per a res o no es compleixen la majoria de vegades. Lleis que no serveixen per arranjar el problema, ans el contrari per ocasionar-ne de nous. També m'agradaria que aclarissin on està escrit o si han tret del calaix de sastre (aprofitant-se del 155) de què els fills d'un pres, sigui polític o no, només poden veure els seus pares dues hores al mes.
Si aquest article existeix, la persona que el va redactar i els que l'apliquen són unes males persones, sense cor ni cap espurna de sensibilitat. Aquests jutges amants de les lleis, em pregunto: ¿amb el supòsit de tenir fills i en cas d'anar a parar a la garjola per algun tripijoc dut a terme (cosa gens improbable en els temps actuals) trobarien bé que només poguessin veure els seus fills dues hores al mes? Segur que no! És clar, que en el país de "feta la llei, feta la trampa" ja trobarien la manera de veure'ls cada setmana.

Sempre desitgem i demanem que la justícia tracti a la gent d'acord amb el dret i la raó. Però una cosa és demanar i l'altra és el que els jutges sentencien segons les seves conveniències, al seu vassallatge a la monarquia, la seva submissió al govern antidemocràtic (PP/PSOE/C's) que estem patint. Voleu més ridícul que tot l'enrenou referent al color groc? Quina justícia més folklòrica! Una justícia que també fa servir el seu odi contra tot el que faci olor catalana, demostrant tenir uns cervells de pardal, amb un migrat enteniment sense cap mena de consideració i perdó.
Com diuen els mallorquins: "Ni de berbes ni de veres, amb la justícia no vulguis peres"

Com pot la monarquia en el discurs de Nadal, apel·lar a la societat catalana "tan diversa y plural como es", para que las ideas "no distancien ni separen a las famílias y amigos", mentre té a les seves presons espanyoles, quatre presos polítics que a banda d'estar lluny de casa només poden veure als seus fills dues hores al mes? Amb aquesta manera d'actuar (monarquia, fiscals, jutges, govern i els seus sequaços) demostren ser males persones, mesquines, menyspreables i no tenir cor.

Malgrat tot, desitjo a totes aquestes persones impresentables un BON ANY 2018, doncs Mahatma Gandhi deia: "l'odi i la intolerància són els enemics del correcte enteniment."

Jaume Meneses

Catolicisme versus independentisme.

Jaume Meneses — Tue, 28 Nov 2017 10:38:00 +0100

En arribar a l'edat de setanta-set anys encara m'atreveixo a escriure i opinar sobre política i qualsevol cosa que pugui succeir en aquest món, on tothom pot dir la més gran collonada sense que molta gent (principalment si són de la mateixa corda) no s'immuti ni opini. Com sóc un desconegut per a la majoria, no té gens d'importància ni valor el que pugui opinar o escriure un servidor.

En un article meu de fa uns mesos i amb el títol: "El cementiri dels fòssils vivents" (http://indirecte.cat/14449) pensava diferent sobre el fet d'opinar i escriure de persones que són conegudes per la majoria de gent, a causa del seu antic càrrec i que han estat anys amb diferents responsabilitats davant de qualsevol estament social. Persones, les quals suposadament tenen uns estudis i un intel·lecte superior a la resta de persones, i que les seves paraules dites oralment o escrites als mitjans, sí que poden tenir importància i valor davant la societat.
Un cop han dimitit o jubilat -ja que acostumen a ser persones d'una certa edat- haurien de no badar boca, ja que sempre els surt la nostàlgia de quan exercien el seu càrrec, i acostumen a dir unes collonades que els hauria de caure la cara de vergonya i que fan feredat d'escoltar.

L'última d'aquestes persones que no volen tenir la boca tancada i continua deixant anar bajanades a tort i a dret és el bisbe de València, Cañizares, que ja ens té acostumats tot sovint a estirabots inversemblants i fora de temps. Després de dir l'exportaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, en temps de la presidència del malhumorat Rouco Varela, que els catalans érem tots uns immorals per voler votar en un referèndum; després que Cañizares va oferir misses i demanar pregar fervorosament per la unitat de la seva Espanya, ara el seu poc intel·lecte el fa proclamar "urbi et orbi", que no es pot ser independentista i bon catòlic alhora. Déu n'hi do!
Que té a veure una cosa amb l'altra?
No diu la religió del bisbe Cañizares: "no jutgeu i no sereu jutjats", com també: "doneu a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar"? Qui és ell, per jutjar el que vol ser la gent i especular sobre ser catòlic amb ser independentista?
Així, pel bisbe Cañizares, l'abat de Montserrat, de Poblet, els bisbes catalans i tots els catalans creients que s'han manifestat i votat a favor de la independència no són bons catòlics. Qui és ell per dir qui és bo i qui és dolent? Doncs, la religió catòlica es quedarà sense clientela a Catalunya, ja que amb els pocs que resten fidels i el que ara condemna el bisbe, si actualment les esglésies estan quasi buides, el catolicisme serà una religió en extinció.

Preguntaria al bisbe Cañizares, catòlic, apostòlic i romà:
Pot ser vostè bon catòlic, defensant un govern del qual sap molt bé que està ple fins a les orelles de corrupció?

Pot ser vostè bon catòlic, recolzant un govern que està mentint contínuament contra els catalans i Catalunya amb fets i coses que no són veritat?

Pot ser vostè bon catòlic, fent orelles sordes a l'actuació del govern central en permetre atonyinar a la gent que pacíficament anava a votar, i dies després veure amb bon ulls com persones innocents sense haver fet mal a ningú eren tancades a la presó, i a continuació veure com es priva a tot un poble de les seves institucions i llibertats, amb un article del tot antidemocràtic?

Pot ser vostè bon catòlic, finançant una televisió (13TV) i una cadena de ràdio (Cope), que durant anys ha estat sembrant l'odi contra Catalunya?

Pot ser vostè bon catòlic, quan a la seva església catòlica, apostòlica i romana ha sortit el tema de capellans pederastes, amagant aquest tema fins que no han pogut més i que la seva església sabia des de fa temps?
Ara entenc perquè en temps de repressió era tabú parlar de sexe i tot era pecat. Alguns capellans de la seva religió per a ells era el seu objectiu i millor presentar-lo com una cosa indecent i bruta, del qual no calia parlar encara que dins l'església alguns el feien servir, i sense consentiment de la part contrària, on quasi sempre eren persones menors d'edat.

Van ser bons catòlics, els bisbes i cardenals de l'església espanyola, quan van protegir, enaltir i fer la gara-gara al nefast dictador, que sabien que tenia a la seva consciència la signatura de moltes penes de mort, contra persones per solament ser republicà, català o independentista?

I el bisbe Cañizares, davant aquestes preguntes ens dóna lliçons de qui és bo i qui és dolent, amb l'anatema d'igualar l'unionisme amb el bon catòlic, i l'independentisme amb el mal catòlic, quan aquestes preguntes meves fent referència a la corrupció, la mentida, privació de llibertat, l'odi, la pederàstia i l'enaltiment al dictador, són molt pitjor que els fets que pugui dur a terme qualsevol independentista, per més radical i mal catòlic que sigui.
Evidentment de bisbe Casaldàliga només n'hi ha un. Per dissort de l'església catòlica, apostòlica i romana!!

Jaume Meneses

De brètols i galifardeus

Jaume Meneses — Sat, 12 Aug 2017 10:28:00 +0200

_{La setmana vinent farà quasi un mes que no he publicat cap article en aquest diari digital, i no pensava fer-ho fins després del referèndum esperant com aniria tot plegat. I com no, ha pogut més el meu enuig en llegir les paraules dels galifardeus de la CUP, que no pas complir amb la promesa de no escriure fins a la tardor. Com no podia ser d'altra manera, han sigut les parides que acostumen a dir aquests impresentables de la CUP i el grafisme que han fet servir per l'última "performance" davant els mitjans, que m'ha fet canviar de parer.
Primer van fer saber "urbi et orbi" que havien llençat Artur Mas a la paperera de la història (Salelles dixit), i ara surten tres bledes al davant d'un faristol, i com no tenen la paperera gaire plena ens diuen que han d'escombrar unes quantes persones que no són de la seva corda, per acabar d'omplir la paperera i facin companyia a l'expresident Mas, que pobret fa molts mesos està tot sol i s'avorreix. Aquests torracollons de la CUP deuen ser molt amants de la neteja, i en les múltiples assemblees que celebren potser parlen de papereres i escombres, i en acabar l'assemblea voten a qui han d'escombrar i entaforar a la paperera.

Si n'arriben a ser de brètols, que no saben dissenyar un pòster original i que atrapi a la gent. Han copiat un clàssic pòster soviètic (com hi ha món! No podia ser ni més ni menys que soviètic), on apareix Lenin (només faltaria) sobre el globus terraqüi escombrant el tsarisme, la burgesia i l'església. Això sí, per compte del globus terraqüi han dibuixat un mapa dels Països Catalans, però també saben cagar-la com acostumen a fer sempre, ja que ells diuen lluitar per una república socialista i feminista, i al seu pòster en lloc de Lenin hi dibuixen una noia escombrant. Que potser, feministes com ningú, consideren que això d'escombrar és només cosa del gènere femení? També, quina casualitat! Al pòster dels nassos, no hi ha la Susana Díaz (PSOE) pel cas ERE també conegut com (EREgate) un assumpte de corrupció de la Junta d'Andalusia, ni Zapatero (PSOE) el gran mentider de tots els catalans i que va ser l'iniciador de les retallades, Felipe González (PSOE) l'organitzador dels GAL, per assassinar en nom de l'estat; com tampoc hi ha Narcís Serra (PSOE) investigat per corrupció a Caixa Catalunya, ni cap integrant de la corrupció descoberta als ajuntaments de Sabadell, Montcada i Santa Coloma de Gramenet (tots tres ajuntaments amb alcaldes socialistes). És que només s'han d'escombrar els corruptes de la dreta?

Fent aquesta "performance" volen representar que s'han d'escombrar tots els que no són d'esquerres. I jo pregunto: què vol dir ser d'esquerres? Perquè si d'esquerres vol dir, com afirma la CUP, voler construir una "república socialista, feminista i ecològicament sostenible", molta gent que no combrega amb el socialisme estaria d'acord amb aquesta proposta. Però ells, sempre amb la veritat absoluta que pensen tenir -ja que els altres som uns ignorants i no sabem res- condemnen a tots als que no ens sentim d'esquerres, als que volem la nostra llibertat i la independència de Catalunya sense pertànyer a cap col·lectiu i partit polític, i condemnen molts catalans a no poder participar en aquesta república catalana, perquè deuen pensar que aconseguir-la, és cosa només de l'esquerra. Són uns galifardeus! No entenen que la majoria de gent d'aquest país no pensem com ells, i que volem una república catalana democràtica, on hi càpiguen esquerres, dretes, centristes, liberals i capitalistes. No volem una república castrista i comunista on només hi càpiga, la seva xerrameca demagògica.

Cupaires, de què gallegeu i bravategeu? Artur Mas –al que tant odieu- ha fet més per la independència que tots vosaltres junts. El Mas ja no hi és i Carles Puigdemont ens farà votar l'1-0 en un referèndum, que servirà per aconseguir la nostra independència i per no seguir pertanyent a Espanya. D'això es tracta, carallots! Primer aconseguir la nostra llibertat, i si després voleu criticar a tothom, continuar odiant a l'Artur Mas, essent comunistes, anarquistes, anticapitalistes i antisistema, pintar qualsevol autobús turístic, punxar rodes i posar silicona a cadenats i portes, vosaltres mateixos.

Si tota aquesta colla de torracollons ens ha de dur a la independència, que baixi Déu i m'ho expliqui, perquè aquests no creuen en la independència ni després de patir cinquanta assemblees cupaires. Molt parlar des de fa un temps de la "memòria històrica", però moltes vegades només és per a quedar bé, ja que els nostres polítics de "memòria històrica" com si res. Tota la història de Catalunya quan han arribat moments decisius pel nostre país, nosaltres mateixos ens hem tirat pedres a la teulada amb les nostres baralles eternes que han fet anar a mal borràs tots els nostres projectes. Sempre hi ha un col·lectiu o un partit que ha de posar bastons a les rodes; ara toca a la CUP, que a vegades sembla que van més en contra de la nostra sobirania, que no pas el PP i C's.
El novembre de 2015, vaig escriure un article on preguntava als Cupaires si coneixien la frase de Joan Sales: "No es tracta de deixar de ser catalans, es tracta de deixar de ser imbècils". Al cap de quasi dos anys d'aquell article, demostren que no la coneixen ni han llegit Joan Sales, ja que segueixen fent l'imbècil. L'odi que porten dins i la bilis que vomiten cada vegada que pronuncien el nom d'Artur Mas i anomenen l'antiga Convergència, no els deixa pensar i actuar amb sensatesa.

La Cup es presenta com un partit d'esquerres, anarquista, anticapitalista i antisistema. Amb, aquest bagatge, encara que un servidor ja hauré passat avall i no ho veuré (sort tindré) deixeu-me profetitzar: Pobra Catalunya!, si un dia arriben a manar aquesta colla de brètols i torracollons.
I que vigilin, no fos cas que en eleccions vinents (siguin per una República Catalana o per unes autonòmiques) no sigui el poble de Catalunya, el que escombri per sempre els xitxarel·los de la CUP. Ganes no en faltaran, però no per a llençar-los a la paperera sinó al contenidor on llancem les escombraries i el camió les transporta a l'abocador per a ser trinxades i no saber-ne mai més res.

Jaume Meneses}

"PROMETRE NO ÉS DONAR"

Jaume Meneses — Sun, 16 Jul 2017 08:56:00 +0200

A "Notícia de Catalunya", Vicens Vives, en el capítol vuitè parla de l'actitud hispànica, i fent referència a aquesta actitud recorda l'atzagaiada d'Ortega y Gasset quan afirma en la seva España invertebrada: "que hi havia raons per a anar sospitant que només testes castellanes tenien òrgans adequats per a percebre el gran problema d'Espanya integral". Després d'aquesta atzagaiada Vicens Vives diu: segons Ortega y Gasset, Espanya era una cosa feta per Castella. Actualment diria: "tots som Castella"
I jo afegeixo: aquí rau el mal d'Espanya, que ja fa cinc-cents van voler que fóssim com ells i el 1714, el borbó de torn, ho va tornar a intentar. En ple segle XX, Ortega y Gasset encara ens parla d'una Espanya integral, i els actuals manaies (PP, PSOE/PSC, C's i companyia) com no han entès res, les seves testes castellanes només saben parlar d'unitat, ja que suposen que les nostres testes catalanes no tenen els òrgans adequats per entendre, el que per a ells està clar com l'aigua. Ells, a manar i nosaltres muts a la gàbia i a obeir com a súbdits mesells que som.

Per aquest motiu, tot sovint han de venir a Catalunya per alliçonar-nos que formem part d'aquesta Espanya unitària. Aquests del PSOE/PSC ens prenen per beneits, babaus o pallussos. Ve a Barcelona el "bocamoll" del Sánchez, posa al seu costat el "ballarugues" Iceta i ensabonada rere ensabonada amb lloances falses, que no se les creuen ni ells, diuen que ens volen arreglar Catalunya. Ells, ens volen solucionar els problemes d'Espanya amb nosaltres? No, gràcies! Pensen i actuen igual que el PP, i creuen que els catalans s'empassaran les seves mentides i promeses. Ja són massa anys d'enganyifes que ens han causat moltes decepcions. Per fer-se els simpàtics, després de la xerrameca acostumada van presentar la "Declaració de Barcelona", pel catalanisme i una Espanya Federal.
Una "declaració" on he estat, tot llegint-la, buscant on estava amagada la trampa però no n'he trobat cap doncs és, ni més ni menys que el mateix d'altres declaracions que tot sovint ens vénen a predicar els polítics castellans, que no tenen punyetera idea que és Catalunya i el que volem els catalans. Fa unes setmanes ens va visitar l'altre "guru" (Rajoy) i també ens va prometre no sé quantes coses i molts euros, molts!

Dita "Declaració de Barcelona" ja neix mal girbada, ja que diu en començar: "Des de fa més de cinc-cents anys, les històries de Catalunya i Espanya estan entrellaçades" Malament! No especifica com anat aquest entrellaçament, ja que més aviat han sigut cinc-cents anys d'enganyifes contínues. Enganyifa és un engany i no crec que sigui correcte practicar-ho entre gent que està entrellaçada i unida.
Més endavant en el punt 2 diu: "Implementar iniciatives parlamentàries per desbloquejar més de cinc anys de discriminació de l'executiu central a Catalunya". Aquests del PSOE/PS(C), a banda de ser uns entabanadors i xarlatans, no saben comptar. Si diuen que estem cinc-cents anys entrellaçats, també portem els mateixos anys discriminats, i no cinc!

Fa temps que estan marejant al personal amb el seu tema preferit del federalisme i com no podia ser d'altra manera també en van parlar en aquesta trobada a Barcelona. La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el federalisme com: "pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats"
A Espanya si existís una federació de tots els pobles, seria un federalisme antinatural, perquè qui vol pactar amb "subnormals" (Antonio Gala), amb gent "del tercer mundo" (Curri Valenzuela), amb "incultos" (Pérez Reverte), amb un poble que són "de psiquiátrico" (Alfonso Usia), amb "tontos de la estelada" (Ricardo Vara), amb un poble que són "radicales anti-convivencia" (Victoria Prego), amb "homosexuales,drogadictos y gente de mal vivir" (Gerardo Ballesta), amb "chusma y delincuentes" (Alejo Vidal Quadras), amb gent com nosaltres que som "retrasados mentales y nacionalismo tarado" (Arcadi Espada), amb "paletos, ignorantes y ladrones" (Jiménez Losantos), pactar amb el poble català que som "com ETA" (Mayor Oreja), que tot Catalunya és "como campos de exterminio nazis" (Pedro J. Ramírez), pactar amb gent que "son Goebbels" (Fernando Savater), que no tenim aigua ni per a beure "a los catalanes ni agua" (Susana Díaz), pactar amb un poble que ha tingut "l'Artur Mas como peor presidente de Catalunya, equiparable a Hitler y Musolini" (Ibarra, expresident d'Extremadura), fer tractes amb un poble "que su sobiranismo catalán se puede comparar con ETA" (Feijoo, president de Galicia), pactar amb un "nacionalismo cerrado, retrógado, provinciano y alicorto" (José Mª Carrascal), amb un poble "como los nazis" (Rosa Díaz y Toni Cantó).
En conclusió, després d'altres insults com: "catalanes de mierda", "mierdas para no verlos", "embobados, patéticos y paletos", "exaltadores del odio", "enfermizos y con inclinación al robo", són "como el fascismo y Franco", acabaré aquesta llista “exemplar” amb paraules del nostre inefable, "estimat" i "benvolgut" (Enric Millo) "Como época de Hitler".

Pedro Sánchez i Miquel Iceta, amb tota aquesta colla de gent maleducada i malparlada d'un llenguatge groller, que no ens poden veure ni en pintura i que ens desitgen tots els mals del món, voleu que ens federem? S'ha de tenir estómac per acceptar un federalisme com aquest.
En els meus articles en què he parlat de federalisme, sempre he dit que s'ha de llegir història perquè ensenya molt i freqüentment es repeteix. De mitjans del segle XIX, que ja parlaven d'una república federal, fins a quasi la meitat del segle XX s'ha intentat diverses vegades instaurar el federalisme a Espanya i mai ha reeixit ni ha sigut cap solució per a governar aquest país. No m'estranya, amb el personal que s'ha dedicat a fer de polítics. La majoria, uns ineptes que no saben fer una bona feina.

Com si fossin el rei Midas que tot el que tocava se li convertia en or, els socialistes vénen a Catalunya i ens prometen un programa que serà com mannà baixat del cel, que arranjarà tots els nostres problemes d'aquests cinc anys, que segons ells hem estat discriminats pel govern central del PP. Recordaria al "bocamoll" i al "ballarugues" que els seus companys de partit (Felipe González i Zapatero) també van manar una colla d'anys i no devien saber on anar trobar aquest mannà, ja que els nostres problemas no es van solucionar.

Però ara sí! Ara tenen la solució!
1-Negociació de les 46 demandes plantejades pel govern català. Mare meva! Encara no s'han traspassat totes les competències i moltes de les traspassades s'han anul·lat, i parlen de negociar aquestes 46 demandes actuals?

2-Desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Quin Estatut? Perquè l'han potinejat tan que ja no saben que han de fer, ni que han de traspassar, donar o tornar.

3-Sistema de finançament autonòmic. Òndia! Ara volen donar-nos més diners i tornar a finançar un Estatut que van retallar i passar el ribot? Quantes vegades hem sentit a dir que volen parlar d'aquest assumpte, i el més calent és a l'aigüera. Perquè ara com babaus els hem de creure, quan sempre que treuen aquest tema ens ve a la memòria la paraula: "apoyaré"?

4-Inversió estatal. Vés tu! Es pensen que ens mamem el dit i creurem el de sempre: farem allò, farem això, destinarem milers d'euros a infraestructures.. Bla, bla,bla.

5-Reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. A bona hora! Mira si són capsigranys, que fins ara no s'han assabentat que parlem una llengua diferent, que tenim una cultura pròpia, un himne que té una lletra per poder cantar i una bandera de la qual en van copiar la seva. És normal, les seves testes castellanes no entenen això de ser diferent, perquè pensen que els catalans som i pensem com ells.

Aquests xarlatans de fira sempre tenen idees noves, i en aquesta Declaració de Barcelona ens prometen que faran anul·lar el judici sumaríssim que va portar al nostre president màrtir, Lluís Companys, fins a l'afusellament a Montjuïc. Arriben tard. Per no saber que passa a Catalunya, a Madrid no van assabentar-se que fa uns dies al Parlament van votar per unanimitat, anul·lar tots els judicis del franquisme i es va publicar la llista de tots els seixanta mil i escaig d'afectats, amb els 3260 assassinats dels militars colpistes? Ara que el "guru" socialista ens visita volen presumir de partit progressista i d'esquerra, quan el març d'enguany, PSOE i PSC van votar en contra de la proposició de llei d'ERC, amb aquest objectiu de reparar els esguerros del franquisme. Que n'arriben a ser de falsos i hipòcrites.

Davant de tota aquesta escenificació absurda representada a la seu del PSC de Barcelona, demanaria al "ballarugues" Iceta, que quan organitzin una altra "performance", si us plau, traieu dels faristols les paraules "PSC, som l'esquerra" i "PSOE, somos la izquierda", ja que fan de mal veure. Si voleu conservar aquest eslògan mentider a cada faristol, hauríeu d'afegir-hi: "PSC, som l'esquerra, però pensem i fem com la dreta" i "PSOE, somos la izquierda, pero pensamos y actuamos como la derecha"
Tanmateix, fareu vàlides les paraules de Josep Pla: "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres"

Jaume Meneses

"PERPETUUM MOBILE"

Jaume Meneses — Thu, 13 Jul 2017 21:29:00 +0200

Tots estem d'acord que la llei civil és la imposada per l'autoritat civil, i els ciutadans hem d'obeir-la. Però també sabem que, "Feta la llei, feta la trampa" que equival: a burlar les prescripcions legals; també parlem de, "La llei de l'embut" que vol dir: l'estret per a tu, l'ample per a mi; i encara un altre refrany que és el més practicat pels polítics, "Van les lleis per on volen els reis" que significa: que els poderosos de la terra actuen com si les lleis no existissin.
Si sabem que tots aquests refranys es compleixen amb escreix -i els que tenen poder i manen ens ho demostren contínuament- perquè cada dia ens refreguen per la cara que tenim de complir la llei i que la constitució espanyola té un munt de lleis sacrosantes de les quals no es pot tocar ni una coma, i tan si ens agrada com no les hem d'obeir?

Els governs establerts i consolidats en el temps mai desitgen que es trenqui el seu "statu quo", però tanmateix la història ens recorda que sempre que s'ha aconseguit una fita que ha canviat el curs d'aquesta història, el poble ha desobeït alguna llei i la nova ha servit per abolir l'anterior. Estic fart de tanta legalitat que ens recorden tot el sant dia, des del govern central, i que hem de complir i obeir, sobretot nosaltres els catalans. No prediquen pas amb l'exemple, ja que si tinguessin la paciència de llegir els cent cinquanta i escaig d'articles de la seva vetusta i mal redactada constitució, restarien sorpresos dels articles que no compleixen. Ells sempre tan amatents per estudiar si una decisió és constitucional o no, però és clar!, només porten al TC per inconstitucionals els articles que els hi interessa, i que interpreten a la seva conveniència per anar contra Catalunya. Així doncs, que no ens vinguin que siguem uns estrictes complidors de la llei, quan el govern central fa anys que es passa molts articles de la constitució, de la Unió Europea, de l'ONU i molts més organismes, per l'arc de triomf.

Estem vivint des de fa temps un "perpetuum mobile" (aquella peça musical que enllaça la seva fi i el seu principi de tal manera que la peça pot ser repetida infinitament), però en compte de peça musical, aquesta cantarella repetitiva que hem de patir els catalans és en forma de paraules, que sempre són les mateixes. No entenc com poden ser tan rucs que sabent (com ens volen fer creure) que el referèndum no es farà i que no existiran urnes ni paperetes per anar a votar, fan servir tantes paraules repetitives per a recordar-nos una cosa, que molt convençuts afirmen no es pot fer i no es farà. Si estan segurs perquè tants nervis?
Aquesta "cançó de l'enfadós" també la fan servir -com un sofriment moral insuportable- per inculcar en el nostre ànim, que les lleis que per a ells són intocables, nosaltres, com humils vassalls seus les hem d'acatar i obeir sense badar boca.

Però aquest vassallatge que ens volen imposar perquè complim les lleis a ulls clucs no el puc acceptar amb excuses de mal pagador, com la cèlebre frase del nostre indefensable expresident, Jordi Pujol, quan deia: "avui això no toca". Dient aquesta bagatel·la, mai tocarà; o haver de llegir (com excusa per no parlar clar i català), el que han declarat els impresentables sòmines dels Comuns (Colau, Domènech i amiguets) quan afirmen: "el referèndum que vol fer el govern l'1-O, no és el que es mereix Catalunya". Amb aquesta bajanada mai trobaran un referèndum que els vagi de gust; o bé el "perpetuum mobile" que mai s'acaba, del PP, C's i botiflers del PSC, que ha de ser un referèndum pactat amb l'estat espanyol, quan saben que mani qui mani al govern central, tant se val siguin de dretes o esquerres, mai arribarem a un referèndum pactat. Perquè no diuen tots plegats que no volen la independència de Catalunya, tant sí com no arribem a un referèndum pactat?

Aquestes persones, totes elles tan escrupoloses en complir la llei, que opinaran del moviment sufragista a mitjans del segle XIX als països anglosaxons? No van canviar la llei establerta per un masclisme recalcitrant? Segur que en aquell temps, també els que estaven en contra dirien que "no tocava" decidir sobre el tema de votar les dones.

Aquests conservadors del PP, C's, PSOE i companyia amants de complir les lleis establertes, què haguessin aconsellat a Rosa Parks, que l'1 de desembre de 1955 a Montgomery va desobeir un conductor d'autobús, ocupant un seient reservat als blancs? Segons la llei no podia fer-ho i desobeint la llei, provocà un boicot als autobusos durant mesos. Rosa Parks tenia dues opcions: pactar amb els racistes o defensar la que ella creia just, que era la unilateralitat. Va triar aquesta última opció, va guanyar i va fer que la llei canviés. Segons tots aquests que van contra el referèndum català, què hauria d'haver fet la Rosa Parks, esperar un pacte impossible com ens diuen que fem nosaltres?

Aquestes persones que s'omplen la boca de democràcia i lleis inqüestionables, haurien de saber una mica d'història i llegir que a França, havent sofert una dinastia nefasta, com els borbons, que arrenca amb el Principat de Lieja (1456-1482) i el regne de Navarra (1555-1620) per revertir a la Corona francesa des de 1589 al 1795, van patir més de tres segles de monarquia, que l'agost de 1789 arribà a la seva fi decretant-se l'abolició dels drets feudals i dies després s'aprovà la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. És impensable que ara sortís el president francès i digués als francesos, que les lleis actuals de la república han de ser respectades i no es poden canviar, ja que aquesta República ve d'un trencament d'una llei que al seu dia el poble va fer tot i més per canviar-la.
Què dirien els nostres inefables conservadors davant aquests fets d'aquell temps? Que l'ordre establert no es podia canviar i estarien fent passar el temps amb raons, sense donar-hi cap solució.

En aquest país que es van inventar i anomenar Espanya, on qualsevol pot arribar a president o ministre, perquè no van aprendre abans de manar què vol dir la paraula democràcia, imitant per exemple, Noruega, que després d'estar unida amb Dinamarca i a continuació amb Suècia (1814), el 7 de juny de 1905 (quasi cent anys després) van celebrar un referèndum per a saber, si el poble volia monarquia o república. Guanyà la monarquia i la independència. Els que no volen la independència de Catalunya sé que diran el que sempre diuen: el cas de Catalunya és diferent. Quina casualitat, comparin Catalunya amb qui la comparin, sempre és diferent.
Però aquí és impensable que ens facin aquesta pregunta i s'ha d'entomar la monarquia imposada per poder estar a mata-degolla durant anys i panys. A Noruega van tenir independència, referèndum i poder escollir. Aquí, ni referèndum ni escollir.

Preguntaria (encara que sé que seria una pregunta sense resposta) a tota la colla dels ineptes polítics que té el govern central, perquè encara no han reconegut Kosovo. Era una província autònoma de Iugoslàvia dins Sèrbia (com Catalunya dins d'Espanya) i proclamà la seva independència unilateral el febrer del 2008. El juliol del 2010 (quan aquí el TC ens va tombar l'Estatut) el Tribunal Internacional de Justícia va proclamar que la declaració unilateral de Kosovo, no violava cap llei internacional, doncs el seu president va admetre, que les declaracions d'independència no estan prohibides.
Els senyors diputats del PP, PSOE (amb el PSC), Ciudadanos i algunes persones de casa nostra que diuen ser catedràtics, periodistes, predicadors de la televisió, opinadors sense entendre en res, les primeres paraules que surten de la seva boca, en parlar de la nostra independència i si és unilateral molt millor, és que ningú reconeixerà la nostra independència i que no es pot declarar unilateralment perquè no existeix ni s'admet. Perquè Kosovo sí, i Catalunya no?

Tan difícil és fer entendre a tots aquests caps calents i de pardals, que la història no és la que ells volen sinó que les lleis van canviant perquè no són eternes i el poble demana nous reptes per anar avançant? No entenen, que si la Rosa Parks s'hagués assegut als seients reservats als negres, res hauria canviat? Que si els francesos de finals del segle XVIII no s'haguessin revoltat, potser encara haurien de suportar una monarquia borbònica? Que si el 1889, Emmeline Pankhurst i el seu marit no haguessin lluitat pel vot de les dones, creant la LLiga pel Sufragi Femení i fent canviar la llei, les dones actuals potser encara no podrien votar? Si Noruega i Kosovo no haguessin desobeït lleis existents als seus països serien actualment uns estats independents i lliures?

Moltes vegades els polítics ens volen alliçonar dient: les lleis que emanen de la constitució s'han d'acatar i obeir. Però moltes d'aquestes lleis van contra les nostres conviccions i manera de pensar, i és llavors quan s'han de canviar o desobeir. Si els que tot el dia estan marejant la perdiu, proclamant "la seva legalitat" sense voler que res canviï i tot segueixi igual, no volen escoltar les nostres raons i censurar la nostra conducta amb amenaces, judicis injustificables i amb un "perpetuum mobile" repetitiu només per fer por, que no demanin una obediència cega per part nostra, que mai tindran.

Jaume Meneses

3260 EXECUCIONS VERGONYOSES

Jaume Meneses — Sun, 09 Jul 2017 09:26:00 +0200

Abans-d'ahir, durant dues hores llargues, vaig tenir la paciència d'anar passant per la pantalla de l'ordinador les 2500 i escaig de pàgines que té el llistat de represaliats pel franquisme. Vaig comptar 3260 morts (pot haver-hi una petita variació, ja que són 2569 pàgines i puc haver-me passat algun executat per alt). Vaig acabar de revisar la llista amb el cor encongit i la sang glaçada. Cada vegada que llegia, sentència: mort i al costat en lletres vermelles: executat/ada, pensava en el dolor de cada família en perdre els seus éssers estimats.
En acabar, dins del meu cap fluïen dubtes i preguntes que a hores d'ara no han sigut contestades, perdons mai demanats, justificacions injustificables, excuses falses i sense cap sentit, desig de venjança de molta gent i odis mantinguts a flor de pell.

Com van poder el dictador i els seus ministres facinerosos junt amb els militars colpistes, engegar tota aquesta maquinària per assassinar aquestes 3260 persones, pel sol fet de ser català, republicà, independentista o pensar diferent que l'ordre establert per la força?
Com poden justificar els franquistes que encara ens manen, tots aquests assassinats com si no haguessin existit?

Com és que el govern actual que es vanta de molt democràtic, encara no ha sigut capaç de demanar perdó a les famílies i al país en general, per totes aquestes morts que mai haurien d'haver existit?
Com pot ser que el govern espanyol mantingui la tomba del dictador pel seu excelsament públic, quan hauria d'estar soterrat en un lloc desconegut sense que ningú li pogués retre homenatge?
Com pot aquest govern que es considera més democràtic que ningú, subvencionar una fundació amb el nom del dictador de trista memòria?
Com pot ser que tampoc hagin demanat perdó per assassinar Lluís Companys, només per ser president de Catalunya? O potser pels fets del 6 d'octubre?
Com pot ser que després de la mort del dictador en començar un nou temps i podent tallar ras i curt, van seguir amb el "statu quo" vigent disfressant-lo amb la paraula democràcia, sense apartar els colpistes militars que havien participat en la vergonyosa dictadura de quaranta anys? Van fer bones les paraules de Lampedusa a la seva novel·la El Guepard: "Que tot canviï perquè tot segueixi igual"

Han passat més o menys 80 anys de les primeres execucions del franquisme, i al cap d'aquests anys, amb tanta repressió, censura, vigilància amb tot el que fem, judicis a polítics i amenaces de presó, què volen els actuals governants de l'estat?, tornar a repetir un 6 d'octubre? Com gosen proclamar-se demòcrates i que no diguem que són hereus del franquisme, si tenen la mateixa por a les urnes i actuen com si per a ells no haguéssim canviat de segle?

De quina democràcia i justícia presumeix l'estat espanyol que en morir el dictador, el govern de l'UCD de Suárez, va ser incapaç d'enviar a la presó els militars i ministres que havien participat en aquella dictadura assassina?
De quina democràcia i justícia pot vanagloriar-se l'estat espanyol que en temps del PSOE de F. González, no va tenir valentia de jutjar al mateix president F. González (el que ara ens dóna lliçons de democràcia) i enviar-lo a ell i els seus col·laboradors a la garjola, per practicar el "terrorisme d'estat" amb l'invent dels GAL?
De quina democràcia i justícia pot vanar-se l'estat espanyol actual, si els seus hereus (Rajoy, Santamaria, Cospedal i d'altres) ens amenacen contínuament amb judicis i titllant-nos d'antidemocràtics, per només voler consultar al poble mitjançant unes urnes?
Després de tota aquesta falsa i engalipadora democràcia de xarlatans de fira, perquè no entenen de què vulguem marxar? Vergonya, cavallers, vergonya!

Quin país més ignominiós, infame i gens democràtic que mereix el menyspreu públic. Perquè a banda d'aquestes 3260 execucions va haver-hi altres represaliats que van complir una quantitat important d'anys a la presó, només per qüestió política. Suposo que tots aquests judicis amb noms, cognoms, dates i sentències no podran dir que ens ho hem inventat nosaltres, ja que algunes persones neguen el 1714 tal com nosaltres ho expliquem i altres fets de la nostra història.
I després de tots aquests fets històrics encara sobta que hagi partit polític (PSC i CSQP) i catalans de la nostra societat, que no vulguin veure la realitat: millor independents que dependents. No comprenc com al cap d'anys i panys sense entendre'ns, de menyspreus, viure de promeses escoltant cants de sirena que mai és compleixen, vulguin seguir pertanyent a aquest invent que s'anomena Espanya.

Jaume Meneses

Si vols ben parlar, aprèn a callar

Jaume Meneses — Thu, 08 Jun 2017 21:57:00 +0200

El gènere humà és força complex, ja que pels quatre dies que vivim els manaires que profetitzen i, segons ells, saben com anirà tot plegat sembla que gaudeixin complicant-se l'existència i si poden encomanar la seva complicació i buscar problemes a la vida dels altres, millor vint que deu vegades.
Carles Capdevila, ens va aconsellar que "diguéssim coses boniques", però hi ha polítics que no diuen mai "coses boniques"; només saben predicar promeses i coses que saben no compliran tan bon punt hagin aconseguit la poltrona. Prometre i profetitzar és el discurs de molts polítics, que no saben "viure amb humor" -com també deia el Carles- i que el seu únic objectiu és: prohibir i amenaçar. Aquest comportament no sé si és per l'escàs intel·lecte que demostren, la majoria de polítics, o és que tenen tanta rabior que se'ls regira la bilis cada vegada que obren la boca, en parlar (segons ells) del "prohibit" referèndum i de "l'antidemocràtic" procés sobiranista. Crec que és la cosa primera; falla l'intel·lecte, ja que en aquest invent que anomenen Espanya, qualsevol pot arribar a ser president, ministre, diputat o alcaldessa (?)

En un torneig per a demostrar el poc l'intel·lecte, la rabior i l'escassetat d'humor, el primer lloc del podi tots sabem per a qui seria: pel president del PP català, regidor de l'ajuntament de Badalona, diputat del Parlament català i senador de l'inútil cementiri de fòssils vivents, que és el Senat espanyol.
Garcia Albiol, ens té acostumats a les bajanades que tot sovint escampa pels mitjans de comunicació i des de l'escó del Parlament. Ara, que veu com s'apropa el dia del referèndum toca fer por als pensionistes, dient-nos que de cada 10 pensionistes no cobraran la pensió 3 jubilats. Caram!, ni el profeta Jeremies hauria profetitzat amb tanta exactitud. El que ha d'aclarir aquest aprenent de profeta, qui seran aquests tres desventurats pensionistes entre deu, que cada mes tindran la desgràcia de no poder menjar i pagar les despeses de la casa. O és que això anirà per sorteig? Aquest mes em toca a mi, i el proper tocarà al jubilat del cinquè?
És que per no saber res, no sap ni fer por

Aquesta política demagògica, espanyolista i anticatalana que fa servir Garcia Albiol i que és pur lerrouxisme, fa que les seves paraules sonin falses i que només ell i els seus sequaços se les creguin
Vés tu!, aquest "superdotat" que cobra 12000 euros al mes, de tres càrrecs diferents (pensava que només es podia cobrar el salari d'una única feina) l'importa un rave la pensió dels jubilats, i ve a predicar-nos falsedats que ell i els unionistes només ho fan per a restar vots al referèndum sobre la independència. ¿Sap, Garcia Albiol, que els euros dels fons de garantia de les pensions que hi havia a la guardiola, el seu partit se'ls ha polit quasi tots, durant aquests darrers anys per a poder pagar les pensions actuals? No serà que Garcia Albiol tem que si Catalunya se separa de la seva estimada Espanya, sense els diners que aportem els catalans veu perillar les pensions dels espanyols quan visquin sense nosaltres? Per la seva pensió no cal patir, ja se'n cuidarà el seu partit que si arriba un dia en què perd aquests tres càrrecs actuals, d'endollar-lo en uns altres tres que siguin més ben pagats, ja que s'ha de vetllar perquè la pensió de tots els militants del PP, no siguin causa de "voler i no poder" i els hi produeixi tota mena de traumes perquè no poden arribar a fi de mes.
Això sí!, el govern del PP (el seu partit, Garcia Albiol) el gener de l'any vinent pujarà la bagatel·la de 3 euros i escaig la meva pensió, com ha fet aquests últims quatre anys.

I no sé per què el malagradós Garcia Albiol, es preocupa tant per nosaltres i pels pensionistes en especial, si cada dia surt als diaris, ràdios i televisions recordant-nos que el referèndum no se celebrarà. Si està tan convençut i ho afirma fins a cansar, perquè hem d'aguantar tanta xerrameca poca-solta i verborrea inútil?
De quin mal plora la criatura? De què té por? De què deixin de rajar les tres mamelles a les quals està aferrat quan Catalunya sigui un estat independent?
Com diu el refrany, recomanaria a Garcia Albiol que si vol ben parlar, aprengui a callar. I "digui coses boniques" home!, que no costa gaire i no haurà de llegir tots els comentaris fotent-se de les seves paraules.

JAUME MENESES

EL MÉS BONIC TESTAMENT QUE S'HA ESCRIT MAI

Jaume Meneses — Fri, 02 Jun 2017 23:14:00 +0200

Quantes frases i paraules malsonants, impròpies i grolleres hauran ferit i tancat les orelles del nostre estimat, Carles Capdevila, periodista humà, sincer i compromès com ningú. Un home íntegre, com el Carles, que ha sigut capaç i prou lúcid, malgrat la seva malaltia terminal, deixar-nos a tots nosaltres un últim consell i missatge, en forma de testament engrescador, positiu i potser (sense haver-hi diners ni interessos pel mig) un dels més bonics escrits mai: "DIGUEM-NOS COSES BONIQUES"

Per això devia patir molt davant els insults -i més aquests últims anys- dirigits a tots nosaltres en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. El Carles, en el seu parlament acomiadant-se dels seus companys de feina, com a director del diari ARA, els deia que havia patit molt i no s'ho havia passat gens bé, quan pel seu càrrec de director, havia d'entrevistar-se amb alguns polítics, economistes o gent influent. En aquest últim article (que he llegit més de deu vegades i no em cansaré de llegir-lo tot sovint) parla de "viure amb humor", de "tenir moral" i de "tenir valors".

Evidentment, deixant a banda el sofriment de la seva malaltia, en Carles haurà patit molt., en veure el poc humor que tenen molts polítics, ja que molts passen per la política fent la traveta i la vida impossible als seus contrincants d'altres partits (i a vegades als mateixos del seu partit) i no tenen temps de "viure amb humor", ans el contrari fan servir una mala jeia que esparvera. També haurà sentit moments colpidors, ell que parla de "tenir moral", en publicar al seu diari notícies gens concordants amb aquesta moral que predicava, sinó notícies de corrupció on molts polítics s'han venut l'honra i la dignitat. Patiment doble, ja que afirma en el seu bonic i clarivident article, que tenir moral vol dir tenir valors. Ni moral ni valors.

Quines precioses paraules: "De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia, sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l'interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques" D'altra manera funcionaria la nostra societat i el món sencer si apliqués aquestes sàvies paraules del Carles, on veiem el contrari: tothom va a la seva per a tenir el màxim poder possible, proclamar-se el més llest i bonic i aixafar als altres insultant, menyspreant i sense dir-se cap cosa bonica.

Estimat Carles, si tots ens queixéssim menys i penséssim, tal com ens alliçones, que cada dia ens ofereix coses bones i fóssim capaços de construir una història sobre les coses positives que ens va passar el dia d'ahir, afrontaríem l'avui amb més ganes. A partir d'avui procuraré "DIR MÉS COSES BONIQUES" i sempre rellegiré els teus articles,
Gràcies Carles allà on siguis, per les teves paraules i consells. Trobarem a faltar el teu somriure i bon humor.

JAUME MENESES

Què volen aquesta gent? Què s'empatollen?

Jaume Meneses — Mon, 10 Apr 2017 22:27:00 +0200

Perquè els polítics quan parlen no són clars com l'aigua? Veiem massa vegades, que en voler amagar l'incompliment de les promeses, i amants com són d'embolicar la troca pensen que els seus votants som una colla d'imbècils. Acostumen a ser gent que no han obert mai cap llibre d'història i si ho han fet, no recorden el que han llegit.
No cal tampoc que siguin uns grans historiadors, perquè només consultant qualsevol diccionari per saber si les paraules que diran són veritat, moltes vegades s'estalviarien fer el ridícul, volent menjar-nos el cervell com ho fan els vulgars xarlatans de fira.

Per poc que tinguem el cap ben moblat tothom sap que "sobirania" és: la qualitat del poder polític d'un estat que no és sotmès a cap altre poder. Com també,"república" és: forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
Doncs no! Si pensàveu que aquestes dues paraules volen dir això que descriu el diccionari, anàveu errats. Unes ments preclares, il·lustres, benpensants, assenyades i amb facultat inventiva com ningú, ens alliçonen que una "sobirania" pot estar sotmesa a un altre poder, sense por que aquest altre "poder" fiqui el nas a la teva "sobirania". La faula VII del llibre II de les faules de La Fontaine, acaba així: "Si a casa els deixes posar un peu, ben aviat n'hi posaran quatre"
Millor no provar-ho, ja que sabem que aquest consell és compliria amb tota certesa, sabent de quin peu calça el nostre veí.

I si us penseu que la futura República Catalana seria com qualsevol altra que hi ha al món civilitzat, també patiu un equívoc, doncs seria una república amb un cert matís. Seria una bicoca, una ganga que hauria trobat un invent mereixedor del premi Nobel. Seria, com us ho explicaria, una república votada i elegida pel poble, dins d'una monarquia imposada, manada, vitalícia, hereditària i no votada. Tot el contrari d'una república. Ho enteneu? No? Jo fa vint-i-quatre hores que estic pensant en aquest invent i no hi veig el desllorigador per enlloc, però aquestes ments preclares quan han anunciat aital invent ho deuen tenir clar.
I els caps visibles d'aquest invent són les ments "il·lustres" i "benpensants", d'un diputat català amb escó al Congrés dels imputats de Madrid i una senyora junt amb tots els seus "amiguets", coneguts, familiars i "endollats" que mana a tots els barcelonins. Mare meva! Quin panorama de cara al futur!

"Una sobirania plena de Catalunya que sigui lliurement compartida amb tots els pobles germans de l'Estat" Ha dit Xavier Domènech. Un altre que aspira a "llumenera" de la política catalana. Preguntaria al "visionari" Domènech com es menja això, amb patates o sense? Sobirania plena compartida amb Espanya? Pobles germans de l'Estat?
Un estat que tots sabem continuaria fent la punyeta a la nostra sobirania, i uns pobles germans on la majoria no ens poden veure ni en pintura, com pot arranjar el sempitern problema català?
Quin encaix pot haver-hi entre una sobirania pròpia dins d'un estat centralista com l'espanyol?
Com es menja una República catalana dins una monarquia espanyola?

Els Comuns també parlen d'unes "aliances fraternals i el canvi a l'estat" Pensen tots els seguidors del nou partit, amb Domènech i Colau al davant, que parlar d'aliances i canvi és una novetat i una revolució com si ningú ho hagués demanat mai? Això no té cap ni peus. D'aliances fraternals no les veig per enlloc doncs el lligam que uneix al poble català, va per un altre camí i no s'avé amb aquesta monarquia on, els Comuns, volen encabir la nostra sobirania. I si lluitem per la independència de Catalunya i tenir un estat propi, és per culpa d'aquest Estat espanyol, que de realitzar qualsevol canvi sempre en fuig d'estudi.

Com gosen demanar un canvi quan tota la història de Catalunya ha sigut de continu, un donar-se per vençut. Sempre les mateixes paraules, les mateixes promeses i les mateixes queixes per part nostra, entomant només les escorrialles. Els greuges vénen de lluny, però només reproduint unes paraules de la segona meitat del segle XIX després de la caiguda d'Isabel II, pronunciades pel cap militar carlí nascut a Tortosa, Ramon Cabrera, veurem que el que demanen aquests somiatruites dels Comuns, és una absurditat i una fal·làcia. Va dir Cabrera: "Cataluña está cansada de los actos arbitrarios del gobierno de Madrid, de su odioso sistema de corrupción: es de este yugo vergonzoso que quiere sustraerse"
I aquests "il·luminats" de Comuns, després de més o menys cent cinquanta anys d'aquestes paraules, encara ens volen vendre una República catalana dins d'un Estat espanyol?

Per acabar de buidar el pap, Domènech, va pronunciar una frase que no crec que passi a la història, encara que ell sí que ho pensa: "avui comença una història que serà una aventura extraordinària" Les aventures històriques i que han arribat a bon port, sempre han tingut una base sòlida d'una realització possible, amb unes finalitats que han beneficiat a molta gent.
Això de barrejar sobiranies compartides, barrejar república amb monarquia, parlar d'aliances entre pobles d'Espanya i canvis del govern de Madrid, és fer volar coloms i una utopia que ningú creu, i no crec que els llibres d'història als quals sóc addicte i que poden ser escrits en el futur, diguin res d'aquesta rucada pensada pels fundadors d'un partit polític poc comú, encara que dugui aquesta paraula en la seva denominació.

Tot aquest galimaties que han parit aquesta colla d'aprofitats, que només van darrere la cadira i perquè no pari de rajar la mamella no va enlloc, doncs és un disbarat que ni ells se'l creuen, si és que abans d'anunciar aquest invent no s'han fumat alguna cosa rara.
Tota aquesta escenificació d'aquest passat dissabte fundacional del partit dels Comuns, no té res d'estrany venint d'on venen. Aquesta colla estan fent el mateix antic sermó d'Iniciativa-Verds, del setciències Herrera i la bleda Camats, i de l'actual discurs del PSC.
Perquè us empatolleu coses rares i no parleu clar i català, afirmant que no voleu la independència de Catalunya?
Us estalviaríeu diners, haver de fer el pallasso i continuar fent "la puta i la ramoneta",

Jaume Meneses