Blog Lluís Feliu

Ara o mai!

Lluís Feliu — Tue, 02 Oct 2018 09:01:00 +0200

El rellotge no s'ha aturat, al contrari, sembla que va fora de temps, sobrepassat per l'emoció i fent-nos anar a contra temps.

Les eleccions municipals s'apropen i Valls, Maragalls, Muntés i altres estan precipitant el temps juntament amb els seus partits. En l'àmbit local sembla que les possibles llistes electorals comencen a agafar forma, a prendre posicions per executar les estratègies que sempre han fracassat.

En un moment convuls com l'actual, en una cruïlla històrica com la que vivim no és moment per fer els tripijocs de sempre. Els que viuen de la passivitat ja els hi va bé que CUP, Demòcrates, ERC, PDCAT i entitats civils no ens entenguem. El rellotge correrà a favor seu, la seva ràbia s'haurà imposat i tots seguirem perdent el temps a la trista Espanya que ja coneixem.

És moment per reaccionar i les eleccions municipals seran el terreny de joc perfecte per demostrar que la majoria de catalans ho entenem i volem una República independent. Deixem-nos estar de missatges victimistes, d'assenyalar als companys perquè creiem que tenen interessos o perquè fa temps no tenien clar on anar.

Algú creu que pot desaparèixer la corrupció d'un dia per l'altre? Que es poden fer polítiques socials d'avui per demà? Caminem plegats, fem la República i deixem-nos anar les mans quan arribi el moment. Avui és avui i si no anem tots junts, en llistes transversals, no ens mourem.

Municipals per guanyar la República

Lluís Feliu — Mon, 06 Aug 2018 09:36:00 +0200

Molts pensen que les properes eleccions municipals del 2019 encara queden lluny però el cert és que la majoria de partits polítics ja estan iniciant el que serà un llarg i esperem que decisiu recorregut.

A les properes eleccions municipals ens estem jugant que partits obertament intolerants i violents, com Ciutadans, aconsegueixin més representació al país i fins i tot alguna alcaldia.

Sovint ens adonem del que tenim quan ho hem perdut i precisament això és el que hem d'evitar de totes, totes. L'hegemonia catalanista a Catalunya és evident però a les properes eleccions els partits de base xenòfoba poden aconseguir alguna alcaldia i així seguir fracturant, des dels pocs municipis que puguin aconseguir, la societat catalana.

No podem donar ales a la crispació, ni a l'odi, ni a la intolerància que respiren abraonats molts dels representants de Ciutadans. Pensem en les escoles, en el català, en la convivència local, en la cultura, les inversions, les solucions a problemes reals... en el diàleg i en la política. Pensem en aquesta base, treballada des dels municipis cap a una República més justa, oberta i engrescadora, que eviti el continuisme caduc i la grisor que promouen els partits espanyolistes.

Seguiran eliminant el rastre groc, les espurnes d'il·lusió que els nostres pobles reivindiquen, i mentre ho facin, encara que la seva violència augmenti, cal seguir ferms, demostrant indiferència i recordant que molts d'ells són immigrants espanyols inadaptats, fills del gueto, que varen venir a treballar i no van aconseguir adaptar-se. Repensem-ho i busquem solucions perquè respectin, visquin i estimin, igual que van fer molts immigrants espanyols que també van marxar a Alemanya o a França.

Catalans o espanyols - republicans o monàrquics, parlem clar

Lluís Feliu — Wed, 08 Nov 2017 23:36:00 +0100

Sovint parlo amb unionistes i amb independentistes i sembla que parlar de catalans o parlar d’espanyols sigui un tema tabú. Depèn del que diguis et titllen de xenòfob, d’il·lús o farsant, però cal simplificar la complexitat d’aquests últims mesos per intentar entreveure la realitat.

No és qüestió de donar carnets de “bon o mal català”, simplement és qüestió de sincerar-se en un mateix. Segons el meu punt de vista cap català pot sentir-se espanyol de la mateixa manera que cap francès se sent anglès o cap italià se sent grec. Els que se senten catalans i espanyols són espanyols, i em sembla molt bé que estimin Catalunya perquè provablement hi viuen, però jo també estimo França, Espanya i Itàlia, però sóc català.

Que no ens intentin enganyar més. Català i Espanyol? Sí, i europeu també però al seu passaport hi posa “Espanya” i no els diguis de canviar-ho per un “Europa” - com als Estats Units d’Amèrica, que hi posa USA-. Ciutadans del món, sí, tots ho volem, però perquè des d’Espanya i no des de Catalunya?

Deixem-nos de tripijocs i parlem clar. El proper 21 de desembre podem segellar la història del país amb una victòria dels catalans. Ens cal una llista unitària a favor de la República, una llista transversal on la solidaritat, el respecte i la dignitat aglutini a totes les ideologies que voldran participar en la construcció de Catalunya. A l’altra costat no tindrem catalans, hi tindrem espanyols que pretendran, lícitament, perpetuar el seu Regne.

Normalitzar el país passa per parlar clar i constituir la República fent entendre a la gent que podem ser un Estat igual de digne que qualsevol altre. Mirarem enrere per recordar els pals, els judicis, les presons i el tracte vexatori que el govern espanyol ofereix als nostres. Mirarem endavant per saber on anar i on no tornar. I finalment, quan la Vall d’Aran vulgui escollir el seu futur dins o fora de la República Catalana donarem l’última lliçó de democràcia a tots aquells que encara no entenen que les persones estem per sobre de les constitucions.

Van i venen

Lluís Feliu — Wed, 11 Oct 2017 10:33:00 +0200

Aquests dies s'està parlant d'algunes empreses amb seu a Catalunya que marxen o valoren marxar del país a causa de la situació política del país. Poden agradar-nos més o menys però són decisions corporatives que hem de respectar. Al sector de la banca hi ha algunes condicions, al sector de les assegurances hi ha públics objectius ben marcats... i en totes les empreses, totes, les decisions impliquen fer viables els projectes.

  Unes empreses marxaran, algunes vindran i altres tornaran. És normal, ho hem de viure de forma natural, sabent que les empreses busquen estabilitat evitant tots els riscos possibles. Ara bé, anunciar un canvi de seu fiscal prescindint de part de la informació, opinar sobre el context o incitar a la fuga d'empreses, és actuar de mala fe.

  Algunes empreses han decidit marxar perquè tenen coll avall que Catalunya esdevindrà un Estat independent. Algunes d'aquestes empreses són les mateixes que des de fa mesos alerten dels perills de la independència. Ara però se'ls ha vist el llautó i han escollit girar l'esquena al mercat català.

  Les empreses estan vives, evolucionen i s'adapten als mercats. El que ha estat passant aquests dies no és propi d'empreses que analitzen el mercat i prenen decisions tenint en compte totes les conseqüències. Algunes d'aquestes empreses - fugides han menyspreat el mercat català. Unes han fet números i han pres la decisió de prioritzar la clientela espanyola, però no han fet pedagogia, no han gestionat correctament la seva comunicació.

  Ara que alguns ja han marxat val la pena acomiadar-los sense rancor i seguir avançant, obrir els braços i preparar el terreny per rebre totes les empreses que vindran. El mercat català cal que es faci respectar, no li cal generar boicots ni castigar a ningú. Avui i demà, simplement, caldrà que seguim avançant amb el tarannà que ens caracteritza; esforç, seny, innovació, creativitat i passió.

  El canvi és una oportunitat per millorar, la crisi una obligació per innovar i la independència el camí per desprendre'ns de la mediocritat, assolir l'excel·lència i carregar-nos d'ambició.

Si t'ha agradat l'article també pots seguir-me a Twitter

Calent, calent

Lluís Feliu — Fri, 08 Sep 2017 20:59:00 +0200

Mai abans t’havíem sentit tan a prop, mai abans havíem conegut la teva escalfor, mai havíem estat tan calents. Et somniàvem des de petits, t’intuíem però encara mai t’havíem pogut veure la cara. Ens deien que era un somni d’estiu, que eren les hormones, que amb els anys ens passaria... però ens has seguit traient la son i ara que et tenim al davant estem més trempats que mai.

T’escrivíem poesies, et cantàvem i ens imaginàvem caminant lliures. No érem els primers en flirtejar-te, els avis i els pares ja ho feien, però nosaltres som aire fresc, nova energia que es prepara per mirar-te a la cara i aprofitar el moment. No seràs mai un grapat de sorra que s’esmuny entre les mans, ho tenim clar.

I avui, que sabem que encara no ha arribat el dia, mirem el cel blau, els arbres, la brisa, l’olor a terra mullada i seguim treballant, anem a munt i a vall i quan parem, encara que sigui un instant, et somniem tot sabent que en menys d’un mes ens coneixerem.

Fa temps que et sentim caminar, que sentim com remous estómacs, robes somriures i fas caure alguna llàgrima. I ara, mentre arriba el nostre moment, seguim somniant i pensant en el dia en que la nostra particular aventura serà una realitat històrica i canviarà el futur de les generacions.

A poques setmanes del referèndum vinculant et veiem i ens preparem pel dia que et puguem tocar. T’agafarem de la mà, et somriurem i mai més mirarem enrere tot sabent que un somni s’haurà fet realitat.

Aquí pots seguir-me a Twitter

Felip VI, persona “non grata” a Sant Cugat del Vallès?

Lluís Feliu — Sat, 09 Apr 2016 11:53:00 +0200

La retirada de retrats, busts i mencions honorífiques al rei d’Espanya i altres membres de la seva família són actes de coherència i dignitat democràtica. A Catalunya no tenim rei i, a poc a poc, diferents municipis del país estan treballant per obrar en conseqüència.

Aquestes setmanes, mentre el rei dels espanyols proposava apujar-se el sou, diferents ajuntaments catalans treballaven per tancar-li la porta. Per fi Felip VI està comprovant que a Catalunya no és ben rebut, ell i a la seva família ja són “persones non grates”.

A la capital del Principat fa mesos que, tot i les pressions del govern espanyol, no hi ha imatges del rei. A aquesta acció simbòlica se li suma la de quatre municipis valents que ja han fet les seves respectives declaracions per posar distància entre els borbons i una societat adulta i preparada, que sap i treballa pel que vol.

L’ajuntament de Sant Cugat hauria de seguir l’exemple de Breda, Arenys de Munt, Torelló, Premià de Mar, Cervera i molts altres municipis que seguiran aquest camí de coherència i dignitat.

Sense entrar a valorar l’absurditat d’haver de mantenir la família reial ni la vergonya que això suposa a una societat que dignifica l’esforç, la innovació o l’emprenedoria, cal recordar que el rei dels espanyols no ha estat imparcial en relació al procés independentista, va girar l’esquena a la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i fins i tot no va voler rebre, al Palau de la Zarzuela, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Cap rei hauria de representar una societat democràtica. Cap rei, i menys l’espanyol, hauria de ser atès per polítics i mitjans de comunicació com s’ha estat fent fins ara. El dia que els mitjans no vagin a cobrir una recepció d’en Felip VI s’adonarà, ell i algun polític, que a casa nostra no és ben rebut.

Article publicat a:

TOT SANT CUGAT
LLUISFELIU.COM

Hem guanyat, serem un Estat independent!

Lluís Feliu — Tue, 06 Oct 2015 18:24:00 +0200

El passat 27 de setembre els unionistes van quedar en evidència, la llista de Junts pel Sí va ser el partit més votat a Catalunya i amb la CUP, per primera vegada al Parlament, hi ha una majoria de diputats independentistes.

El més important d'aquesta majoria independentista no és que els 72 polítics siguin independentistes sinó que totes aquestes persones s'han compromès a treballar amb un full de ruta que ens permetrà emancipar-nos d'Espanya en poc més d'un any.

A Catalunya la majoria de catalans han guanyat i el Parlament així ho demostra. Les forces opressores han fracassat i l'excusa de "la majoria silenciosa" ha rebentat. Caminem cap a la independència però no tot són flors i violes, encara hi ha qui no acaba d'assaborir com cal aquest triomf històric al Parlament.

Les trampes d'un govern corrupte, llefiscós i mal preparat han aconseguit que molts catalans no es vegin com a clars guanyadors de les eleccions del 27 de setembre. Unes eleccions plantejades com un plebiscit s'havien de guanyar amb diputats però també amb vots. Dues batalles guanyades si tenim en compte els milers de vots silenciats a l'exterior i si comptem els vots del Sí contra els vots del No, sense posar al sac unionista els vots de partits com Unió Democràtica o Catalunya Sí que es Pot (petició demanada expressament pels seus dirigents).

Els independentistes hem guanyat les eleccions del 27S i ens ho hem de creure tots. La política catalana ha començat a fer net, s'ha reorganitzat i ja comença un camí cap a la llibertat.

El plaer de crear

Lluís Feliu — Mon, 03 Aug 2015 13:26:00 +0200

Pensar en com construir un somni és quelcom que a la majoria de gent li provoca plaer, li proporciona felicitat. Cada persona és diferent i té els seus interessos, projectes i somnis, però molts coincideixen en que el sacrifici, l’esforç per construir allò que desitgen, els provoca plaer.

Hi ha qui crea esperances oferint els seus serveis professionals, qui construeix habitatges, qui fa botifarres, qui construeix portals web... tots ells viuen amb passió el fet de construir i servir allò que els mou. En la creació hi ha autorealització, en la creació un pot ser millor.

La creació va íntimament lligada a l’acte d’emprendre perquè sense donar el primer pas, res no es construeix. La passivitat, el negativisme i la desafecció són enemics del plaer de crear, del viure amb il·lusió per construir, sí, una empresa, una família, un habitatge, una manera de fer, de viure, un Estat.

Fer per créixer, per deixar petjada, fer per existir i no viure envà. Això mateix és el que pretenem fer des del sobiranisme. Ens apropem a unes eleccions històriques per al país i conforme s’acosta la data anem rebent atacs que s’intensifiquen de forma gradual.

La majoria de catalans però, només volem allò que ens fa viure. Volem crear un nou Estat perquè ens il·lusiona la idea de crear. Ens agrada perseguir els somnis i treballar per atrapar-los. Som, en definitiva, emprenedors de mena i l’únic que ens atemoreix és el conformisme i la poca ambició dels catalans que encara volen quedar-se a Espanya.

La decisiva unitat

Lluís Feliu — Tue, 30 Jun 2015 12:58:00 +0200

Són moltes veus les que clamen una veritable entesa de tot el sobiranisme. En una llista unitària, en un conglomerat de partits, sota un mateix nom... és igual, el que cal és fer un pas ferm que mostri la voluntat de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Reagrupament, SI...

El procés està arribant a un punt de no retorn i calen accions que propiciïn una embranzida decisiva per assolir allò que la majoria de catalans volen, la plena llibertat.

Són moltes les converses i discussions que s’han generat durant aquests anys. Moltes les il·lusions i emocions que s’han creat juntament amb les expectatives de construir un nou Estat. La clau de volta la tenim nosaltres, els partits que hem votat els sobiranistes, però la impotència de dependre d’unes decisions estratègiques ens està fent patir de valent.

S’apropa l’11 de setembre i les eleccions del 27 de setembre. Els nostres dirigents rebran atacs i el govern espanyol provablement tornarà a jugar brut. Si no exemplifiquem un acord públic entre els principals partits independentistes provablement no aconseguirem desencallar la nostra relació amb Espanya.

Prat de la Riba deia que “Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser”. Recordem les seves paraules i siguem conscients del que representa seguir lligats a Espanya.

Article publicat al blog

Catalanofòbia com a estratègia electoral

Lluís Feliu — Thu, 19 Feb 2015 19:12:00 +0100

L’espanyolisme pretén incrementar l’odi a tot el que sona català i algun eixelebrat encara no entén perquè som independentistes.

Mentre el partit majoritari a Espanya menysté un partit polític anomenant-lo en català, aquest en qüestió, elimina la llengua catalana del seu portal web per a rapinyar algun vot. Ser català o respectar la llengua de milions de persones no és positiu ni atrau al seu electorat. Així és Espanya, així ho volen els polítics que seguiran governant en aquesta fosca, desolada i moribunda Espanya.

El PP ha demanat als seus líders que facin referència el partit de “Ciutadans” en català i deixin d’anomenar-lo “Ciudadanos”. D’aquesta manera el PP ataca a Ciutadans presentant-lo com un partit català. Quin desastre, són catalans!

Per altra banda, i no menys greu, el partit que fa uns dies deia que ensenyaria a pescar als espanyols del sud, se li han pujat els colors perquè els han desemmascarat, són catalans! I per rebaixar la tensió han fet allò que mai els hi ha costat fer; desdir del que són (o diuen ser aquí), catalans.

Ciutadans ha ocultat la versió catalana del seu portal web perquè a Espanya això no està ben vist. Ha silenciat el català perquè allò de l’Espanya plurinacional ja queda molt lluny i ara es porta més l’enyorada Espanya monolingüe de Franco.
Avui l’Espanya que coneixem és enemiga, però l’Espanya que s’apropa també ho seguirà sent. Juguen a crear i potenciar l’odi al català i s’estranyen quan la majoria de catalans volem segar cadenes.
Què fan els catalans que no es declaren independentistes? No tenen un xic d’orgull? No els importa que els menystinguin per ser catalans, per parlar en català?

Espanya, l'enemiga

Lluís Feliu — Mon, 06 Oct 2014 20:30:00 +0200

Jo no volia que Espanya fos enemiga però el seu govern i el partit més votat a l’Estat així ho han volgut. Fa anys que la relació no és bona i que vivim atacs per fer desaparèixer allò que encara ens manté en peus com a catalans.

L’Estat espanyol intenta carregar-se la nostra llengua, ens castiga econòmicament i no ens deixa viure la nostra cultura. S’ha convertit en l’enemiga del poble català i ja ningú pot evitar-ho ni dir el contrari. Que cap socialista eloqüent surti a demanar una reforma de la Constitució perquè sense els avals del PP no la tindran. Que cap esquerrós espanyol ens vengui la moto perquè no la comprarem, la seva unitat i la necessitat de tenir-nos lligats els supera.

L’Espanya Federal que ja imploren els visionaris més selectes mai existirà. No han cregut en l’Espanya plurinacional ni creuran amb una Espanya configurada per Estats. Són imperialistes, la història i la seva forma de fer els delata.

Jo no volia que Espanya fos enemiga però certament ho és i a mitjà termini ho seguirà sent. Ens han obligat a caminar cap a un cul de sac on l’única sortida és rebentar el mur i proclamar la Independència de forma Unilateral, des del nostre Parlament, de forma democràtica, pacífica i exemplar. Ho aconseguirem.

Anem pel camí d’aconseguir-ho i ara més que mai ens cal unitat. Recordem tots els que han mort amb el somni de ser lliures. Pensem en les possibilitats que esperen als que vindran i finalment, si després de la victòria encara tenim temps, pensem en com explicar al món que Espanya no mereix ser membre de la UE i el seu destí no és millor que el d’alguns països del tercer món.

Twitter: @llfeliu

Tolerància zero contra el retrocés del català

Lluís Feliu — Thu, 18 Sep 2014 20:42:00 +0200

Un nou informe de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha constatat els efectes dels atacs espanyolistes. La violència del govern central contra la unitat de la llengua “fan evidents una involució sense precedents” de la presència del català als Països Catalans.

A les Illes Balears i al País Valencià el consum mediàtic en llengua catalana va a la baixa mentre que a Catalunya segueix consolidant-se. La llengua pateix especialment als territoris governats pel PP i sembla que poc poden fer els catalanoparlants de les diferents zones geogràfiques.

Sigui com sigui, cal tenir present que el català al Principat cada cop té més bona salut i és des de la impotència de no poder defensar la llengua fora les fronteres catalanes que cal repensar estratègies per fer atractiu i necessari l’ús de la llengua. Només d’aquesta manera la força del poble catalanoparlant podrà ser més fort que els totalitaris que la demonitzen.

Les escomeses espanyolistes han intentat i segueixen treballant per fragmentar el que la llengua ha unit durant segles. Les expectatives de normalitat lingüística a Catalunya i a Andorra són plenament justificades però a la Catalunya del Nord, a l’Alguer, al País Valencià, la Franja i a les Illes Balears la llengua va en retrocés.

Mentre el català involuciona, associacions com Convivència Cívica Catalana segueix prement el dit a la nafra i afirma ara que pares de 85 centres educatius situats en 39 localitats de Catalunya han demanat ja l’ensenyament bilingüe per al curs escolar que tot just comença. Les seves xifres però no ens diuen res perquè segueixen sent residuals.

Cal tenir en compte que si la comunitat xinesa s’organitzés com Convivència Cívica Catalana per demanar l’escolaritat en xinès aconseguiria els mateixos, o més, pares en contra del model educatiu català.

Aquesta associació de ciutadans marginats i poc integrats caldria que fessin l’esforç que altres comunitats, com la magrebí per exemple, ja fa temps que duen a terme. Aprendre el català, integrar-se i treballar per construir una societat millor.

Incompatibilitat conseqüent; boicot als catalans de “La Roja”

Lluís Feliu — Sat, 14 Jun 2014 20:30:00 +0200

En una situació normal caldria ser conseqüent i vetar la convocatòria d’alguns jugadors de “La Roja” que després també juguen amb la Selecció catalana de futbol, o de qualsevol altre esport.

Ningú s’imaginaria mai que un directiu d’una multinacional pogués treballar en diferents multinacionals que es fan la competència les unes amb les altres. No tindria sentit, no seria coherent i qualsevol treballador entendria que no s’acceptés aquell directiu.
Doncs el mateix passa amb els jugadors de futbol catalans que han decidit jugar el Mundial de futbol defensant els colors d’Espanya. Caldria parlar-ne amb naturalitat, sense odis, rancúnies ni mala sang. Simplement caldria generar un debat seriós i conversar sobre si en un context de normalitat tindria cabuda que un professional pogués defensar dos projectes empresarials que són competència, les seleccions espanyola i catalana, per exemple.

Jo per molt que hi reflexiono no ho veig possible. El jugador de futbol ha de ser lliure de poder jugar amb la selecció que cregui convenient però després tots hauríem de ser conseqüents i deixar-nos de ser un país carregat de complexos. Que en Xavi jugui amb Espanya potser serà un honor per a ell, per al rei, en Rajoy i qualsevol altre espanyol, però com a català que després juga a la nostra selecció, és un descrèdit i desautoritza qualsevol anhel de professionalitzar les nostres seleccions.

La Plataforma ProSeleccions catalanes està fent una molt bona feina i recentment ha publicat un estudi que diu que Catalunya guanyaria una mitjana de 7 medalles en uns Jocs Olímpics. Està molt bé, però jo com a ciutadà de Catalunya vull que qui em representi senti els mateixos colors que jo. Si volem prestigiar les nostres seleccions esportives primer les haurem de valorar els de casa i això ens obliga a fer escollir entre una multinacional o una altra. Jo ho tinc clar, no vull veure en Xavi i altres companys seus amb la samarreta de la Selecció Catalana.

Pots seguir-me al meu Twitter personal

Republicanisme monàrquic i més marca Espanya

Lluís Feliu — Mon, 09 Jun 2014 09:02:00 +0200

La “Gran Nación” que ens volen vendre els espanyols està en crisi i ja no la poden endossar ni regalant-la

El bipartidisme ranci dels partits PSOE i PP està en crisi i la deriva sembla no tenir aturador.

Encara hi ha algunes veus al nostre país que no canvien de discurs, molts d’ells eren al Bruc mirant tancs i helicòpters de combat el cap de setmana passat... Seran els mateixos que cantaran algun gol de la Roja i defensaran les primes exagerades dels seus jugadors.

Sigui com sigui, Espanya ha esdevingut indefensable quan s’ha tancat en banda i ja no defensa ni una mínima escletxa de democràcia. Els dos partits capdavanters s’estan esgotant i seran ells els que imposaran als espanyols un rei que no han escollit i una constitució que la majoria no va votar. El que per a alguns podia ser una “ajuda” per apagar el conflicte català està esdevenint un conflicte de tot l’Estat.

El rei d’Espanya abdicarà en el seu fill, que segur que farà part del discurs en català i mostrarà una picada d’ull a mantenir els llaços i el peu espanyol sobre Catalunya, mentre la desafecció pels principals partits polítics seguirà creixent i el nom “Espanya” sonarà més fluix i decadent.

Mentre tot això passa, els espanyols veuen com se’ls tracta com a rucs, s’alçarà un nou rei i els membres de “La Roja” jugaran a futbol sabent que poden guanyar 720.000 € de primes per cada jugador. S’apropen relleus estratègics, aliances i clams de llibertat. A Catalunya gairebé ho tenim tot per fer però el que sabem del cert és que Espanya canviarà.

Segueix-me a Twitter o al meu blog: www.lluisfeliu.com

Margallo i la miopia encegadora

Lluís Feliu — Mon, 14 Apr 2014 19:22:00 +0200

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Garcia Margallo, assegurava fa uns dies que “cap polític pot privar un català del seu dret a ser espanyol”. Una declaració totalment certa però que evidencia la miopia encegadora del govern espanyol.

A Catalunya estem treballant per a que la societat pugui escollir què vol ser, defensar i construir. El somni i les utopies s’han quedat enrere perquè el nostre futur ja és palpable, tenim la clau i no ens arronsarem.

Margallo s’equivoca quan creu que el govern català està privant qualsevol dret a la ciutadania, al contrari, és el govern espanyol el que priva als catalans el dret a ser catalans.

Tot i les amenaces apocalíptiques dels dirigents espanyols, en les seves declaracions ja s’ensuma que tenen coll avall la independència de Catalunya. Margallo s’està convertint en la veu cantant de l’executiu de Rajoy en relació a Catalunya, i calcula que la independència suposaria un deteriorament del 20% en el benestar dels catalans.

Res que no es pugui assumir si d’aquesta manera deixem el llast espanyol.