Blog Salvador Domènec

Pensaments catalans dels ciutadans

Salvador Domènec — Fri, 12 Jan 2018 10:35:00 +0100

Adjunto una carta / opinió d'una ciutadana catalana que ha nascut a Catalunya, d'uns 55 anys.
Penso que és una reflexió molt certa i molt adecuada en els temps que estem vivint. Espero que algú se senti identificat amb aquest text perquè parlem de la vida que tenim ara mateix al territori català.

Us deixo llegir-la;

"Indignada i molt! S’omplen la boca dient que a Catalunya s’ha produït una ruptura social, quan des de que tinc us de raó aquí quan cal parlar català es parla i si cal parlar castellà també.

Els dos partits que han causat en aquests moments una ruptura social brutal son Ciudadanos i PP. Concretament Albiol, Arrimadas i Rivera. Han passat tota la campanya electoral parlant de que per culpa dels independestistes/ republicans aquí no es cobraran pensions (quan és el Gobierno español) tot per culpa de Rajoy i els seus al·liats que han buidat la guardiola de les pensions.

Que milers d’empreses marxarien en total si no recordó malament les que han acabat tot el trasllat han estat unes 400. Que les perdues econòmiques serien multimilionaries i han estat al final de 300m€ i escaig. Que perdriem turismo, … han dit de tot.

Han provocat un odi español cap als catalans a través dels mitjans de "comunicación" i negant les evidències de la violencia desproporcionada, de tenir presos polítics i el president a l’exili. Tinc el convenciment que vivim en una dictadura sota l’aplicació del 155, vull una Catalunya no intervinguda i treballant sobretot per aconseguir una República. No vull haver de reprimir el que pensó amb la por de que et puguin denunciar."

Dues opinions de britànics sobre la independència de Catalunya

Salvador Domènec — Sun, 30 Jul 2017 12:32:00 +0200

Voldria compartir dues opinions de dos cuitadants britànics que van viure o estan vivint a Catalunya.

Dona que pensar com gent de fora de Catalunya poden veure el tema de la independència d'aquesta manera.

Peter Selman, britànic: Visc a Barcelona, i encara que recolzaria un referèndum per permetre als catalans votar sobre la independència, no estic completament segur que els arguments econòmics siguin sòlids per les següents raons: Catalunya rep menys d'una sisena inversió estrangera de Madrid; Té la mateixa qualificació creditícia que Bangla Desh; Té un PIB més petit que Grècia; Té els mateixos nivells d'atur que el Sudan i el Gabon; S'enfrontarà a un boicot massiu dels seus productes des del seu principal mercat, Espanya;

Probablement començaria la independència amb més del 100% del seu PIB en deute nacional; I és molt probable que els majors negocis catalans marxin. Per descomptat, el dèficit fiscal de Catalunya és una mica injust, però per a mi això suggereix que negociar un nou acord fiscal (similar al País Basc) seria un pas més sensat enmig d'una crisi financera massiva que seria molt pitjor si Catalunya obté la independència.

Brian Cutts, britànic: Vaig venir del Regne Unit per viure a Catalunya el 1988, a l'edat de 21 anys, i he viscut a Tortosa - Catalunya Sud - des de llavors. Sempre he tingut la sensació de parlar amb la gent que els catalans en general volien "sortir" d'Espanya, i recuperar les seves pròpies llibertats i drets que els han tret durant els anys. No obstant això, l'estereotip català és d'una persona d'extrema cautela i sentit comú, i això sempre els ha impedit prendre el pas vital.

Crec, a més, que el sentiment és més clar lluny de Barcelona - a Tortosa, per exemple, i altres ciutats petites les persones no tenen tantes reserves com a la capital. Crec que raons socials, culturals i històriques recolzen la seva candidatura a la independència. Bé, és clar, els econòmics també. Crec que el president ha pres una decisió valenta, però la correcta - el moment finalment ha arribat a demanar-li a la gent el que volen. Què cal témer amb una decisió democràtica?

Vol Peppa Pig rentar-los el cervell als nostres fills?

Salvador Domènec — Wed, 03 May 2017 17:28:00 +0200

Controvèrsia sobre les presumptes inclinacions "feministes" de Peppa Pig.

Repassem els programes infantils amb suposats missatges subversius Alerta policial de la Interpol.

"Es busca dona rosa de raça porcina. Li agraden les glans i odia el sabó. Sospitosa d'activitats televisives subversives i rentat infantil de cervells. Nom: Peppa Pig"

És un acudit, és clar, però la realitat ha superat un cop més a la ficció. Benvinguts a una de les polèmiques culturals més extravagants de l'any. Peppa Pig com a cavall de Troia. La perillosa activista disposada a infiltrar missatges feministes en els càndids cervells dels nostres fills. Un perill públic.

És Peppa Pig una perillosa feminista? Estan els nostres fills en perill? Existeix el marxisme-gorrinisme?

Fetes les bromes, caldria preguntar seriosament si Peppa Pig es una agenda política oculta.

Dades: la sèrie va arrencar el 2004 de la mà de Neville Astley i Mark Baker, creadors d'un altre xou infantil de referència dels últims anys: El petit regne de Ben i Holly. Clan (RTVE) emet les dues sèries de la porqueta Peppa Pig a Espanya.

Però qui és en realitat la petita que dóna nom a aquesta cèlebre família porcina; Peppa és una porqueta de cinc anys d'edat i trets antropomòrfics que viu amb el seu germanet George i els seus pares: Mummy Pig i Daddy Pig.

Peppa té un caràcter una mica inestable. De vegades es mostra adorable, però és cabuda i sol discutir amb els seus pares i amics (¿Feminista inconformista en potència o simples vaivens emocionals d'una nena de la seva edat? Heus aquí la qüestió. Ah, Peppa també es dedica a rotar cada dos per tres.

La sèrie britànica, emesa a 180 països diferents, s'ha convertit en una icona popular. Susceptible, per tant, de ser utilitzada políticament. La imatge de Peppa Pig va ser usada per a promoure un programa governamental per reduir la pobresa infantil (Sure Start) durant el mandat laborista.

Un suport més institucional que partidista. El problema va sorgir quan el 2010 els laboristes van convidar a Peppa Pig a un acte electoral sobre les seves polítiques familiars. Peppa Pig va declinar la invitació.

Setmana Santa, un moment per reflexionar

Salvador Domènec — Fri, 14 Apr 2017 14:34:00 +0200

La Setmana Santa, en qualsevol cas i més enllà del significat religiós que li assigni una determinada comunitat de fe, refereix a valors, reflexió i compromís.

En aquesta direcció sembla important aturar-nos en vincular-la a una realitat i un context en què les desigualtats i el menyspreu per la vida angoixa.

L'esperança, motor de la utopia, és difuminada per la cobdícia i la insolidaritat.

El febrer passat, en una de les seves homilies en la missa diària a la capella de Santa Marta, el Papa Francesc denunciava sense eufemismes: "Avui al món hi ha vessament de sang. Avui el món està en guerra. Tants germans i germanes moren, també innocents, perquè els grans, els poderosos, volen un tros més de terra, volen una mica més de poder o volen obtenir més guanys amb el tràfic d'armes ".

La Setmana Santa no és una celebració històrica. Constitueix una crida a la reconversió. És imprescindible humanitzar les nostres desnaturalitzades relacions i pensar i actuar en clau de justícia i pau.

Això és vàlid per al món i també ho és per al nostre espai nacional. Ens altera un entorn creuat per la violència, la pobresa, la marginalitat i la manca d'igualtat d'oportunitats, en particular amb relació a infants, adolescents i joves.

La verborragia, per definició freqüentment buidada de contingut, caracteritza bona part de la diligència vernacla, el que no fa més que enfosquir l'horitzó. La societat no està esperant que emergeixi la màgia. És molt més sensata i equilibrada del que els polítics, en general, mal suposen.

El que està anhelant, i li assisteix ple dret, és gestió, el que en bon romanç equival a: definir polítiques, formular estratègies i desenvolupar plans conduents per enfrontar els problemes que s'arrosseguen i laceren. Alhora, rebutja ser entretinguda amb promeses paradisíaques que aviat cauen en l'oblit i deixen l'estela de noves frustracions.

Pretén una relació social en què els perdedors de sempre, els més vulnerables, que conformen un altíssim percentatge de la població, no carreguin sobre les seves afeblides esquenes amb les conseqüències dels recurrents ajustos.

La Setmana Santa ens presenta el desafiament de recordar les famoses "3 T" del Pontífex: tierra, techo i trabajo. Se'ls pondera com a drets sagrats, consideració que excedeix una visió merament religiosa. Fan a la justícia i per tant contribueixen a la pau.

La presidència de Donald Trump

Salvador Domènec — Wed, 01 Feb 2017 19:39:00 +0100

L'ASCENS del magnat a la presidència dels Estats Units podria semblar un esdeveniment absolutament insòlit, cal tenir en compte que el personatge en qüestió, tot i tots els seus diners, era un outsider en el brou polític del seu país. Estava marginat de l'estructura del poder, no provenia d'una família tradicionalment arrelada, no podia demostrar mèrits al servei de la nació ni tenia especials amistats en les nomenclatures dels partits més importants.

El normal, o almenys el més freqüent, és que a l'escala que condueix al poder el candidat vagi enfilant de manera gradual, mantenint-se en cada etapa en una mena de campament base fins gatejar cap a la propera posició. Vegem com sol ser a casa nostra: l'individu en qüestió ingressa en l'estructura de base d'un partit, paga quotes, assisteix als actes partidaris, fa amics, i de vegades surt a enganxar cartells o repartir fullets. En els partits tradicionals de dreta o centre ajuda el provenir d'una família amb llinatge polític i / o aristocràtic, com en el cas d'Aznar, Esperanza Aguirre o Vidal-Quadras. El segon pas consisteix a integrar una plataforma electoral i arribar a regidor, després ve el de ser elegit diputat provincial (tercer pas), i així fins arribar a la presidència.

No obstant això, Donald Trump mai va passar per alguna d'aquestes estacions intermèdies. Tota la seva vida anterior havia estat dedicada als negocis privats i, en part, al món de la faràndula televisiva. De tal manera, era difícil que arribés a on va arribar.

Però de vegades es donen circumstàncies excepcionals que permeten als nouvinguts donar un gran salt i, no especials escales intermèdies, arribar des del pla al cim del poder: tals els casos de Napoleó Bonaparte i el del monstre austríac. Especialment, el d'Hitler té el seu què: un estranger pobre que vivia buscant-se el suport a Munic. No obstant això, l'histèric terme sabia connectar amb el ressentiment popular, era bon orador, i el seu odi negat de fanatisme connectava a la perfecció amb el ressentiment d'un poble derrotat. Aquí és on hem de deixar molt en clar que un discurs d'odi per si sol no fa gaire. Cal assenyalar enemics, cal nomenar altres pobles que treuen a teu treball i el teu pa de la boca. Cal articular un discurs fort i nou, no importa que resulti extravagant. Has de emetre criteris i acusacions que mai s'hagin expressat, encara que siguin criteris i acusacions estrambòtiques. Has de sorprendre, d'altra manera no tindràs l'atenció. I és lògic: si vas a prometre una miqueta més del que promet l'adversari no vas enlloc. Res de conxorxes, gens de reformes casolanes: cal fer flamejar la bandera del tot o res. Cal prometre que donaràs la volta a la truita.

La dieta Mediterrània al Nadal

Salvador Domènec — Mon, 19 Dec 2016 19:01:00 +0100

A l'entrada de les festes nadalenques vull donar entendre que no es bo sobrepassar-se amb el menjar, així que deixo exposat una petita opinió sobre per que la dieta mediterrània es tan bona per la salut.

La dieta mediterrània és la dieta tradicional que compta amb un major suport científic i tots coneixem en què consisteix: un consum alt de fruites, verdures, peix, cereals integrals, llegums i oli d'oliva, i baix en carn vermella, sucres i greixos saturats . Però, a més, un component important és la pràctica d'exercici.

Atès que és la dieta que s'utilitzava al nostre país fins fa no gaire, és molt fàcil de seguir. Però cal tenir en compte que el que avui podem entendre com dieta mediterrània no sempre correspon al que els científics entenen com a tal.

Fins a la data, l'estudi PREDIMED -la investigació de més envergadura que s'ha fet sobre nutrició i salut a nivell mundial ha demostrat científicament que la dieta mediterrània enriquida amb fruita seca i oli d'oliva verge extra redueix en un 30% el risc de infart de miocardi, d'accident vascular cerebral o de mort per causa cardiovascular.

Aquestes són les pautes principals de la dieta:

El consum total de greixos ha de ser menor del 35% de l'energia consumida, i els greixos saturats no poden superar el 8%.
S'ha de consumir pollastre o peix dos cops a la setmana.
Es poden prendre fins a set ous a la setmana.
S'ha de consumir diàriament llet, formatge o iogurt.
La carn vermella només pot consumir-se una o dues vegades per setmana.
Es poden consumir un o dos copes de vi al dia.

Aquest podria ser un menú diari:

Esmorzar

Un cafè amb llet.
Una llesca de pa amb oli d'oliva.
Un got de suc de taronja natural.

Aperitiu

Una peça de fruita.

Dinar

Llenties guisades.
Mandonguilles amb pèsols i pastanaga.
Maduixes amb nata.

Berenar

Formatge fresc amb mel.

Sopar

Amanida mixta.
Peix al forn amb patata rostida.
Un iogurt.

Com evitar un Atac de pánic

Salvador Domènec — Thu, 01 Dec 2016 14:03:00 +0100

Estem passant per un temps on tot son desgracies, males noticies y atacs de pànic. Podem veure com hi ha guerres, atemptats i accidents catastròfics. Nomes saben això el atac de pànic es comprensible, però des de un punt de vista mèdic, hauríem de tenir en compte aquests consells de com podem curar o evitar un atac de pànic.

Quan tens un atac de pànic, sempre hi ha la possibilitat de no ser conscient que l’estàs tenint.
Els símptomes mes freqüents son, dolor al pit, dificultat per respirar i fortes sacsejades de tremolor. Aquests son un dels símptomes que podries patir però ni han de mes específics.

Els símptomes més comuns d'atac de pànic es manifesten a través:

-Cor palpitant
-Sensació de mareig
-Dolors al pit
-Dificultats de respiració
-Intensa sensació de por o terror
-Formigueig, entumiment de les mans o els dits
-Perdre sentit de control

El atac de pànic pot aparèixer en qualsevol moment i sense cap tipus de preavís.

Els atacs de pànic solen durar durant un curt període de temps, normalment deu minuts o menys, en funció de l'individu. Un cop la situació desapareix, la persona pot sentir-se fatigat.
Les persones que solen tenir atacs de pànic mes freqüents,son mes propensos a tenir una situació identificada com a trastorn del pànic.

Sempre sa de acudir a un especialista però per evitar o reduir els atacs pots seguir aquests consells.

En primer lloc, cal determinar les causes dels teus temors o fòbies. Una vegada coneixes els factors desencadenants el següent pas es controlar el pensament negatiu. El mes important es no deixar que el pensament s’apoderi de la situació.

El tercer pas es aprendre a relaxar-se.
Les activitats com el ioga, pilates i la meditació són alguns exemples. Caminar o fer senderisme també son fàcils consells que tothom pot fer servir.
Intentar assignar el temps per tu mateix i participar en coses agradables i gaudir fent el màxim per augmentar el sentiment de felicitat i equilibri.

Perdre pes amb pocs dies gràcies a l'esport

Salvador Domènec — Thu, 21 Jul 2016 11:19:00 +0200

Perdre pes no és tan sacrificat ni tan difícil com creus, només cal tenir clares tres premisses i complir-les durant només una setmana. Si segueixes aquestes pautes en tan sols set dies veuràs com pots arribar a perdre fins a 2 quilos de pes.

Si ets capaç d'assolir i complir aquesta primera meta, ho hauràs aconseguit! Veure que pots aconseguir t'animarà a perllongar l'esforç i continuar aprimante per perdre més pes.

Oblida't de les dietes de moda i dels productes miracle, l'única manera real que existeix per perdre pes, exigeix només una cosa: cremar més calories de les que consumeixes.

I és molt senzill...

L'objectiu és simple, si ens volem aprimar hem de cremar 500 calories diàries més de les que consumim.

Per a això hem d'introduir uns petits canvis en la nostra rutina: menjar millor i moure'ns una mica més i així, gairebé sense adonar-nos, haurem perdut aquest parell de quilos que ens sobra. A continuació veureu alguns consells per a perdre pes que funcionen, i per cert, molt bè!

Mentalització

Mentalitza't 'només és una setmana! Si realment vols aconseguir-ho, posa't l'objectiu a curt termini, en només una setmana debò resultats i t'animaràs a seguir endavant.
Pesa't diàriament. Per mantenir l'objectiu, Pesa't diàriament en dejú al llevar-te. Utilitza un pes digital, comprovaràs com perds pes cada dia fins arribar als dos quilos promesos.

Alimentació

Més verdures i fruites. En cada àpat comença per un bon plat de verdura, preparada com més t'agradi. Menja tanta com vulguis fins sentir-te satisfet. L'aportació de fibra de la verdura et farà sentir-te saciat per més temps, impedint així que sentis fam i piques entre hores. Complementa els àpats amb ou, peix o carn magra, acompanyades sempre per amanida.
Prohibit el pa blanc i pastes refinades. Durant una setmana, elimina de la teva dieta les pastes, pa, patates i l'arròs. Després de la primera setmana, si les vas introduint de nou en la dieta que siguin de farines sense refinar.
Beu molta aigua. Modera el consum de refrescs, begudes energètiques o isotòniques, que no siguin "zero", qualsevol d'elles contenen almenys 100 calories, mentre que per molta aigua que prenguis, l'aportació calòrica seran 0 calories. Si et sembla avorrit, afegeix-li unes rodanxes de llimona.
Beu cafè una hora abans de fer exercici.
La prova de la poma. Si realment tens gana, et vindria de gust menjar fins i tot una poma. Si no és així, és que realment no necessites menjar. No tens gana, només estàs avorrit.
No et saltis àpats. Si ho fas per menjar menys, acabaràs menjant més. Quan et saltes un àpat, arribes amb molta més gana al següent àpat i devoraràs, aconseguint l'efecte contrari al desitjat.

Oblida els capricis de després de dinar. Deixa els dolços de després dels àpats, ingerirás menys calories de les que engreixen i no aporten res.

En el seu lloc pren la fruita que més t'agradi i tota la que vulguis clar!

Com retallar despeses sense que quedi afectada la població majoritària a Espanya

Salvador Domènec — Sun, 08 May 2016 18:00:00 +0200

Jo ho tindria claríssim i en un plis plas se m’acudeixen moltes idees.

Primer, votacions per saber qui vol realment la monarquia (no oblidem que això ve de l’època franquista) i qui no la vol. Ens podríem estalviar una millonanada.

Exercit? Perquè? Ja tenim un altre despesa per estalviar. ¿Perquè cal pagar als que estan en actiu i als que estan jubilats …?

Diners per l’església? Espanya constitucionalment és un país aconfessional. Els que vulguin anar a missa de 8 cada dia o a missa de 12 els diumenges que s’ho paguin. ¿I que vol dir que hi ha categories dins de l’església? Perquè cal que un bisbe, arquebisbe o com punyetes es digui ha de tenir un habitatge de 200metres quadrats.
Deu vol això?
Jesucrist de qui “segueixen” les seves ensenyances, era ric?

Escoles concertades religioses, no gràcies. Si algú te un interès especial en que els seus fills vagin a una escola religiosa que s’ho paguin.
Així podríem invertir molt més en l’escola pública que es on estudien la majoria d’infants i joves.
Més guarderies publiques per ajudar a que els pares i mares puguin treballar, que avui en dia amb un sou difícilment es manté una família amb fills.

Al congrés hi fa falta tant personal? Amb la meitat segurament en tindríem prou, total, amb els ministres i uns quants representants de cada partit en consonància amb el seu programa polític, ja n’hi hauria prou.

Senat? El cementiri d’elefants, un espai on aparcar polítics retirats i que a més la majoria haurien d’estar jubilats “dígase Rita Barberá” per exemple.

Aquest tema es llarg i en tornarem a parlar, de moment jo crec que amb aquestes retallades es podria invertir en universitats, investigació, salut, dependència… polítics per vocació amb formació universitària adequada, un bon nivell d’idiomes, i que realment fossin demòcrates, que ja està bé i ja n’hi ha prou amb 4 anys de PP i de dictadura “pepera”.

400 i pocs € a canvi de res?

Salvador Domènec — Wed, 04 May 2016 19:05:00 +0200

Ja fa anys, potser masses, que sentim a parlar de les ajudes per a persones sense recursos (o amb recursos) que les reben a canvi de no res. Això per alguns és una aportació extra a l'economia submergida de la família.

Si de veritat volem que les persones que reben ajudes, un dia o altre es puguin reintegrar laboralment (si alguna vegada han estat integrats), se'ls hauria d'exigir presentar-se a algun tipus de formació o bé demanar-los una contraprestació. Hi ha feines que no requereixen massa formació i que donat que amb la crisi no es poden portar a terme per part de les administracions, les podrien fer ells (feines en benefici de la comunitat, ajudes a la dependència) tallar gespa, pintar bancs, fer companyia a gent que ho necessita, la llista podria ser infinita.

Això crec jo que en primer lloc els faria valorar el que reben i evitaria en part el treball en negre, seria una manera de saber realment qui necessita ajuda i qui no. Hi ha qui ha fet de les ajudes administratives i d'ONGs el seu "modus vivendi" i ni es plantegen buscar un lloc de treball amb alguna "chapucilla" i de les ajudes viuen millor que persones que necessiten 2 feines per arribar a fi de mes i per cobrir les seves necessitats mínimes.

Algunes abocades a no poder independitzar-se amb 30 anys perquè no aconsegueixen lloguers socials (que per alguns vol dir "gratis").

Algú té alguna altra idea, per tal de no crear col•lectius que han viscut, viuen i viuran així tota la seva vida?

No hi ha numés política

Salvador Domènec — Mon, 25 Apr 2016 19:00:00 +0200

Des de fa un temps fins aquí no es parla de altre cosa que no sigui política. La política inunda les noticies de cada dia i tots estem pendents del que passarà. I des de fora es veu com uns intenten arribar a un acord i d’altres l’únic que fan es barallar-se perquè la joguina està a sobre la prestatgeria i no la poden agafar (frase metafòrica).

Em sembla molt patètica la situació. M’entres uns es barallen i fan com si volguessin arreglar alguna cosa, per darrere hi han persones que ho passen realment malament, i no em refereixo als refugiats, em refereixo als nens que passen gana per culpa de la pobresa infantil que hi ha en aquest país, de la corrupció, que es vist, que els diners i les influences ho arreglen tot i del paro que no hi ha manera de que baixi.
A mi em fa riure i pena a la vegada quan veig les noticies que diuen que el paro a baixat X números, es clar que a baixat, i no es perquè la gent a trobat feina no, es perquè s’han desapuntat del Inem i les dades i les estadístiques que tenen es veuen reflexades per les persones inscrites.
No dic que sigui el 100% però si el 40% de les persones, l’altre 40% es per la gent que li fan un contracte de 5 hores setmanals i l’altre 20% es de que realment han tingut la sort de trobar una feina de 8 hores al dia.

Però es clar, no patiu, perquè estem mes pendents de les reunions que fan quatre persones, que ha sobre sabem des de fa mesos que no solucionaran res i mentrestant els ciutadans seguim la vida com si res, perquè passi o no passi alguna cosa, durant aquest mesos que Espanya ha estat ingovernada no a passat res. Res de res. I em platejo si realment es necessari tenir un govern que l’únic que fa es empitjorar les coses.

Avui es el dia Mundial de la Mare Terra

Salvador Domènec — Fri, 22 Apr 2016 16:30:00 +0200

Se'n avui dia 22 d'abril de 2016, com cada any en aquestes dates, es promou el crit mundial de la mare Terra. Un dia en el que per una vanda es reuneixen representants de 170 paisos per parlar sobre el cambi climatic, i per altre banda es un dia per donar conciencia a la gent sobre la contaminacio que li estem provocant.

Molt especialment aquest any es donarà mes importància, ja que cada cop mes gent es dóna conta del mal que li estem fent. No és una especulació de pocs ni una mentida dels altres, el fet que a poc a poc estem assassinant el nostre planeta, es veritat i no podem ignorar'ho.

Des de aquí vull fer un crit ben fort per donar a entendre que sí, és molt faci'l gira el cap i no veure les coses horribles que fem i deixem fer.
Per posar un exemple de molts altres, voldria fer arribar a la gent la matança de dofins al Japó. Em sembla un acte asqueros i horrible. Però no em de pensar en el que estan fent, sino em de pensar com podríem evitar-ho, ja que el fet d'aquesta matança és doni a terme, es perquè la gent consumeix el producte i per altre banda es fica una bena als ulls per no veure el que està provocant.

Tant puc dir de la matança de dofins com podria dir la de balenes o la de foques o la de qualsevol animal indefens.

He parlat del animals però també la Mare Terra pateix ferides des de la seva pròpia pell. Per què ho dic això? Ho dic per l'enorme deforestament que provoquen les grans empreses.
Ens estem carregant el pulmó del nostre planeta dintre de un càncer que esdevindrà una mort lenta i dolorosa.

Estem en un punt de no retorn. Ara ja no podem dir que no es culpa nostre. Cada persona d'aquest mon te la culpa del que esta passant.

L'única solució que podem donar-li a la nostre Mare Terra és una abrasada de consol i deixa de fer-li mal.

Perquè es dur dir-ho, però crec que l'única solució que hi ha es que l'ésser humà deixes d'existir.

Dit aixo esper'ho que avui sigui un dia especial per tothom i que per lo menys li donguem un respir per la cuantitat de treball que está soportant.