Blog Josep Maria Castells

I que passarà?

Josep Maria Castells — Mon, 24 Dec 2012 21:04:00 +0100

I que passarà?

24 de Desembre de 2012 - Josep Maria Castells

Els avantatges que Catalunya sigui un Estat són molts i s’han exposat des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb Estat, Catalunya acabarà amb l’espoli fiscal de 3.000 euros per persona i any i podrem sortir abans de la crisi. Disposarem de tots els nostres recursos i podrem fer polítiques que ens permetran incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir un ensenyament de millor qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajuts per a la innovació, la recerca i el desenvolupament.

Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Quan Catalunya sigui un Estat serà un dels més rics d’Europa.

La dura sentència del TC contra l’Estatut ha comportat que les altres propostes per fer avançar Catalunya que no són la declaració d’independència (el concert econòmic, l’Estat federal o més autonomisme) estiguin condemnades al més absolut fracàs perquè necessiten la reforma de la Constitució i l’acord del PSOE i el PP. Si PP i PSOE no han permès un Estatut d’autonomia retallat, com promouran una reforma de la Constitució per satisfer els catalans amb més diners i més poder?. Només declarar la independència està al nostre abast perquè és la única cosa que només depèn de nosaltres.

Pel que es veu Convergència i Unió ha fet un pas gegant, però si al final es fa enrere, en sortirà ben escaldada. No s'ha de jugar amb els sentiments dels catalans. I si des de Madrid ho prohibeixen i envien Policies Nacionals o l'exèrcit, el que hauria de fer el President Mas és declarar la independència en un balcó. Així de clar us ho dic.

El dret a l'autodeterminació està recollit actualment en alguns dels documents internacionals més importants com la Carta de les Nacions Unides. També nombroses resolucions de l'Assemblea general de la ONU fan referencia a aquest principi i el desenvolupen. Però a pesar de totes les referencies en el dret internacional, la qüestió no està ni molt menys resolta. Aquest dret no està encara inclòs en el principal document com és la Declaració Universal dels Drets Humans, que a més no és vinculant, no és d'obligat compliment, i a més el dret d'autodeterminació es limita a l'ambigu concepte de poble. És imprescindible desenvolupar la Declaració Universal dels Drets Humans per completar-la i evitar en la mesura de lo possible ambigüitats, però a més, tal declaració ha de considerar-se d'obligat compliment per que no es quedi en paper mullat.

Una declaració en aquest sentit ajudaria a pobles amb aspiracions nacionalistes a desenvolupar la seva idea de país si el poble la recolza. Limitaria l'opressió, i la manca de llibertats amb una democràcia més forta. S'oferiria una via alternativa, pacifica, democràtica als moviments d'alliberament nacional, de manera que s'evitarien conflictes tan sagnants com el dels Balcans. S'evitarien moltes morts també dins de l'Estat espanyol. Els interessos estatals, empresarials o estratègics, poden no estar a favor d'aquest dret, poden tenir por, però és un dret dels pobles que puguin decidir el seu futur de forma democràtica i tenim que insistir per que així sigui.

Visca Catalunya lliure!

Josep Maria Castells, director del portal digital de Balaguer Elmercadal.info

CARTA AL PRÍNCEP FELIP DE BORBÓ

Josep Maria Castells — Thu, 13 Dec 2012 18:40:00 +0100

 CARTA AL PRÍNCEP FELIP DE BORBÓ : Des del 21 de gener de 1977 els títols de l'hereu de l'antiga Corona d'Aragó són de fet ostentats pel príncep Felip de Borbó, si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. En la mateixa línia, la Constitució espanyola de 1978 (títol II, art. 57.2) indica: El Príncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendrá la dignidad de Príncipe de Asturias y los demás títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. El 1990, en una visita oficial a Balaguer, el príncep Felip de Borbó assumí el títol en una cerimònia d'homenatge popular, quan manava el Sr.Miquel Águilà i Barril. Des de la supressió de la Corona d'Aragó a principis del segle XVIII, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les escadusseres visites a Catalunya. Trobo que seria un pas endavant que el Príncep Felip, futur rei d’Espanya, tingui algun tipus de vincle més directe i presencial amb Balaguer i participi almenys un cop a l’any en algunes de les activitats que es fan a la nostra ciutat. Animo al futuro rey de España a que haga un paso adelante y que tenga algún vinculo con la ciudad de Balaguer almenos una vez al año en algunas de las actividades que se realizan en nuestra ciudad, pienso que no debe desaprovechar esta oportunidad, lamento que solo nos haya visitado una vez.

La regeneració productiva és la sortida de la crisis

Josep Maria Castells — Tue, 11 Dec 2012 18:06:00 +0100

11 de Desembre de 2012 - Josep Maria Castells

La jubilació és un estat en què es troben les persones a partir de certa edat avançada (generalment els 65 anys, ara ja als 67) en què deixen de tenir una ocupació laboral i passen a cobrar un subsidi per al seu manteniment. Pel que fa aquest tema ,tenim un problema molt accentuat.

Segons dades publicades recentment per l’agència de notícies Europa Press; un 56% dels joves no tenen feina. Davant aquesta xifra tant preocupant crec que el millor seria gestionar bé l’ocupació i regenerar-la productivament, per tal que la població més jove, amb percentatges d’atur de més de la meitat, i de pobresa bastant elevada puguin accedir al món del treball amb més facilitats .

Apujar l’edat de jubilació als 67 anys, seria una forma encoberta d’escurçar l’edat de vida de les persones que es jubilen en aquesta edat, perquè de fet arribarien amb unes condicions més deteriorades al moment de jubilar-se.

En una crisi de demanda de béns i serveis, on les empreses tenen nul·la capacitat de crear ocupació, han de ser les administracions públiques les que deuen de garantir el dret a un treball digne. Es hora d’invertir en Polítiques Actives d’Ocupació per als joves facilitant la sortida del mercat laboral de les persones més grans sense ficar-li traves alhora d’elegir jubilacions parcials o bé avançades.

Hem de regenerar el sistema productiu. D’aquesta manera aconseguiríem que el jove reemplacés el treballador d’edat avançada i no s’hauria de tractar de generar llocs de treball juvenils destinats a cobrir les necessitats que actualment no són cobertes al departament de Serveis Socials i també per a la realització i posada en pràctica de plans integrals de Benestar social. Finalment crec que seria bo abordar una major inversió per tal de donar una millor prestació pública a la ciutadania. La regeneració productiva és la sortida de la crisis.

"En un espíritu corrompido no cabe el honor"

Josep Maria Castells — Sun, 02 Dec 2012 10:48:00 +0100

Joseph Fouché (1758-1820) Duc de Otranto.Tal i com deia aquest polític francés, jo reafirmo el que va dir durant la seva vida (1758-1820) "En un espíritu corrompido no cabe el honor".

Avui us parlo d'això mateix,de la corrupció en tots els àmbits però aprofundint en la corrupció en el àmbit polític.

Com tots sabeu ,quan es presenta alguna persona a les eleccions prometent el compliment d'unes propostes. L'electorat el vota i aquesta persona aconsegueix el càrrec polític pel qual es presentava. Una vegada aconseguit el càrrec públic aquesta persona, moguda per un interès no relacionat amb el seu electorat, utilitza la seva posició per a prendre decisions que incompleixen els seus compromisos electorals. Això és corrupció al estat pur.
Quan un policia d'un cos de lluita contra el narcotràfic fa la vista grossa i/o protegeix traficants de drogues a canvi de favors o obligacions econòmiques.
Quan militar d'alta graduació promet públicament al seu país que s'enviaran tropes per a aconseguir la pau, i aleshores ordena fer la guerra. Això també se'n diu corrupció
Un grup polític, des del poder, reforma les lleis per a adaptar-les a les necessitats econòmiques d'un sector empresarial, i/o sense haver inclòs les reformes en el seu programa electoral ni haver-ho consultat amb els electors. Això també sol conduir a la corrupció estructural.

Un altre cas seria quan un cap de personal d'una empresa selecciona una nova treballadora pel seu atractiu sexual, en comptes de valorar millor altres candidates que responen més als interessos de la corporació. El mateix pot pasar amb motiu d'amistat o parentiu.
Però m'agradaria incidir en la perillositat dels polítics:

Perillosos en el sentit que els hi dones confiança, i si algun dia arriben a "manar" com diuen alguns d'ells, col·locaran i enxufaran primer a la família, després als amics, i després pagaran favors (votants seus).

Si no poden aplicar això, intentaran apròpiar-se del que no és seu. D'això també se'n diu corrupció

tEls polítics honrats, hi són, clar. Però ja veieu com van les coses.Cada setmana algun ajuntament o altre serà denunciat.

Llavors ho investigaran, ho tornaran a desmentir, insistiran, diran que l'acusen de coses que fa el del partit contrari a ell.

Senyors polítics: Deixin de fer demagògia, dir mentides, enxufar als vostres, manipular les informacions i estadístiques, i deixar de practicar la corrupció. El calaix no es toca!

No a la corrupció. Sí a la regeneració democràtica!

La gran tasca dels Mossos d'Esquadra

Josep Maria Castells — Fri, 30 Nov 2012 13:19:00 +0100

M'agrada felicitar. També donar clatellades als qui s'ho mereixen, però en aquest cas és una felicitació a un col·lectiu.

Estic parlant de la policia de Catalunya, els Mossos d'Esquadra que basant-me amb estadístiques de detecció de delictes és un cos policial d'alt nivell que es preocupa per la ciutadania , s'encarrega de millorar el benestar general de la gent, la seva seguretat als carrers i carreteres i també per vetllar pel bon funcionament d'esdeveniments.

Moltes vegades he sentit algun comentari,que els acusa de ser molt rígids. Crec que amb això van equivocats.

La missió dels Mossos d'Esquadra és molt complexa i multidisciplinària i evidentment no s'ha de menysprear, sinó valorar. Ells ens donen seguretat.

Els Mossos o els policies no són els qui posen multes per putejar, o requisen estupefaents per afició o com alguns diuen per "privar la llibertat d'un poble" . No és així. Ells protegeixen i actuen segons diu la llei.

Ells posen multes perquè la llei ho diu i la seva feina és aquesta. I això puteja molt. Oi que sí?

Cert que de vegades hem vist actuacions policials que la premsa i la televisió generalitza, i que crec profundament que no es corresponen al que fa la gran majoria de treballadors del cos de Mossos.

Tot i que aquests casos són aïllats, penso que haurien de ser investigats per les autoritats pertinents.

Volia expressar la meva felicitació al Ministeri d'Interior de la Generalitat de Catalunya i als alts càrrecs dels Mossos d'Esquadra, i fer-los arribar que tenim un cos de policies molt competent, especialment a les comissaries de Tàrrega, Mollerussa i Balaguer,i en general,de la nostra estimada Lleida.

Els Mossos que tenim a Catalunya estan molt ben preparats,a més de ser els primers responsables de les irregularitats i delictes que es produeixen en el nostre país.

Els estereotips creats contra la polícia existeixen.

Grans professionals, que tenen com a objectiu i la seva voluntat de fer impecablement la seva feina, amb una amabilitat i empatia extraordinàriament positiva que té molts motius per enorgullir els responsables de la Comissaria de Tàrrega,Balaguer i Mollerussa, el cap dels Mossos d'Esquadra i el ministeri d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Finalment dir que, Moltes vegades, les persones, no sabem valorar el que tenim, fins a un punt que ens oblidem de la gran tasca que fan. I crec que enlloc de fer crítica destructiva hem d'afirmar que tenim uns Mossos de primera divisió. I sinó informeu-vos de la gran tasca que fan, que es pot veure reflectida als mitjans de comunicació lleidatans.

PARLEM DE DROGUES!

Josep Maria Castells — Thu, 29 Nov 2012 15:54:00 +0100

Una droga és una substància que pot modificar el pensament, les sensacions i les emocions de la persona que la consumeix. Les drogues tenen la capacitat de canviar el comportament i, a la llarga, la manera de ser.

Algunes drogues es consideren legals i d'altres, il·legals. El fet que un tipus de droga es consideri legal (com passa amb l'alcohol o el tabac) implica tan sols una regulació diferent de la producció i de la comercialització, i en cap cas vol dir que no sigui perillosa.
Totes les drogues comporten un risc i no hi ha cap consum que es pugui considerar totalment segur. El risc resulta de la combinació de tres factors: els efectes que provoca la substància, la manera com es fa servir (la dosi, la forma d'administrar-la, els efectes que es volen obtenir consumint-la...) i la vulnerabilitat del consumidor.

Darrerament s'està combatent contra les màfies que trafiquen estupefaents, i des del meu punt de vista crec que molta gent que encara no ha provat aquestes substàncies reflexionin i decideixin no prendre'n.

La societat jove, és molt vulnerable i susceptible, i quan algun narcotraficant els hi ofereix la possibilitat de provar aquestes substàncies molta gent no sap dir que no.
Les escoles i instituts tant públics com privats o concertats tenen la obligació d'explicar com pot afectar un abús d'aquestes substàncies i els han d'educar per a no caure en aquesta trampa que et fa perdre diners i acaba formant part totalment de la teva vida.
Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren.

Al seu voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències.

Les drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge, especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d'accidents.
Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat (de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics, culturals, d'inseguretat, etc..
No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació col·lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost econòmic elevat.
Moltes vegades he sentit a dir que la marihuana és una substància tranquil·litzant que va molt bé per l'organisme. Això és els que diuen alguns. Agafen informació malament. Sí, que es cert que aconsellen la maria per tractaments, però no sense prescripció mèdica. El fet que la marihuana sigui acceptada socialment com a droga tova, no contribueix a la lluita contra les conseqüències a mig termini del consum de marihuana.

Tot i que abans deia que molta gent jove prova durant la seva adolescència molts tipus de drogues, també hi ha un grup de joves, que ho tenen ben clar, que no la provaran.

Sortir d'una addicció sempre és difícil i no sempre té el mateix desenllaç.

Per tant des d'aquesta columna animo als pares de 6é de primaria i de primer cicle d'ESO a que els seus fills els expliquin quines campanyes de sensibilització s'estan fent des de l'escola, o desde l'AMPA es facin activitats per ajudar als fills a no caure en la tem

Finalment dir que, trobo molt equivocat que alguns pobles de Catalunya proposin com a solució la plantació de cannabis, ja que potser sí que milloraria la situació econòmica de la ciutat, però a mig termini els costos anirien per a la Generalitat (costos sanitaris,econòmics, culturals, d'inseguretat, etc...

25-N: La democràcia no defalleix

Josep Maria Castells — Tue, 27 Nov 2012 13:06:00 +0100

25-N: La democràcia no defalleix

Una vegada més, el poble ha votat amb clau de país.

Estic trist pels resultats que deixen sense representació el partit de Solidaritat Catalana, que era l'únic partit que portava en el seu programa la regeneració democràtica,la lluita contra la corrupcó sense distincions,i la campanya de #novullpagar, amb el full de ruta clar per declarar la República Catalana el 2013, o com a màxim el 2014.

Felicito el bloc sobiranista conformat per CiU,la CUP, Esquerra i ICV. D'altra banda animo al bloc unionista conformat pel PSC,PP i C's a canviar de bloc. Crec que Mas ha de liderar aquest procés com a força més votada i l'oposició haurà de pressionar al màxim per a que la consulta per la independència que prometia el President, en campanya, sense oblidar que ERC també estarà fent el pacte per governar i dedicar-se a fer polítiques socials, d'integració i contra l'exclusió social, tal i com diu el seu programa.

Ara és d'esperar que els qui lluiten vertaderament pels seus ideals pactin, i que la seva condició de dreta-esquerra pugui representar unes polítiques socials més globals, i d'ajudes i prestacions econòmiques per la classe mitjana-baixa, i també per estimular l'economia de la petita i mitjana empresa.

Una gran majoria hem votat en clau de país, i hem acabat amb el bipartidisme, però no amb la corrupció. Els polítics i els partits polítics tradicionals acostumen a caure en aquesta temptació, i crec que és un bon moment per plantejar com a solució la regeneració democràtica, i la lluita contra la corrupció sense distincions.

S'ha acabat amb el bipartidisme PSC-CiU i això crec que és bo per la pluralitat al Parlament i evidentment tindràconseqüències positives a curt-mig termini, si en lloc de fer retallades es fan polítiques d'estímul de l'economia del nostre país.

D'altra banda i pel que fa a les xifres oficials de participació de Balaguer el 67,68% ha anat a votar, 8 punts per sobre de les altres eleccions. Això pot enorgullir la classe política catalana i fer-los reflexionar de com poden fer que es segueixin mantenint aquestes xifres altes de participació.

Ells han de saber que en un moment històric per la democràcia ,que això demostra que la democràcia no defalleixI , no obstant s'hauran de replantejar el model de finançament de partits molt qüestionat per la societat civil, i obrir la nova ètapa 2.0 a les consultes.

I vull dir una cosa molt clara a tota la classe política que tenim. #stopcorrupció

Que no menteixin, que no robin, que no facin demagògia, que no manin, que no ens facin por, que no ens estafin i el més important:que treballin verdaderament pel poble que els vota per a que ningú es quedi sense drets socials.

25N:El trencament del bipartidisme

Josep Maria Castells — Mon, 26 Nov 2012 09:39:00 +0100

25N: El trencament del bipartidisme
Una vegada més, el poble ha votat amb clau de país. El PSC que ha sofert una davallada de vots molt notable, portava d'Eslògan de campanya Federalisme.

El PSC justifica la baixada perquè encara no han recuperat la confiança dels ciutadans. Excuses. Crec que el model que planteja Navarro no és el que vol el conjunt de país i s'ha demostrat a les urnes. Si el que vol el Sr.Navarro i el PSC és minimitzar la ressonància dels resultats va malament. Crec que els socialistes haurien d'acceptar i acatar el resultat final, i reflexionar perquè ara tiren més pel camí de C's i PP que no pas per un altre camí molt diferent que segueixen CiU,ERC,CUP i fins i tot els eco-socialistes.

Estic trist pels resultats de Solidaritat Catalana, que era l'únic partit que portava en el seu programa la regeneració democràtica, la campanya de Prou Peatges!, i la voluntat de declarar l'independència el 2013, o com a màxim el 2014. Però content pels resultats dels meus companys de la CUP i ERC.

No obstant penso que Mas ha de liderar aquest procés com a força més votada i el que haurien de fer les CUP desde l'oposició i ERC desde el govern és pressionar al màxim per a que la consulta per la independència que prometia Artur Mas al seu programa és compleixi, sense oblidar que ERC també estarà fent el pacte per governar i dedicar-se a fer polítiques socials, d'integració i contra l'exclusió social, tal i com diu el seu programa.

Ara és d'esperar que els qui lluiten vertaderament pels seus ideals pactin, i que la seva condició de dreta-esquerra pugui representar unes polítiques socials més globals, i d'ajudes i prestacions econòmiques per la classe mitjana-baixa, i també per estimular l'economia de la petita i mitjana empresa.

Una gran majoria hem votat en clau de país, i hem acabat amb el bipartidisme, però no amb la corrupció.
Els polítics i els partits polítics tradicionals acostumen a caure en aquesta temptació, i crec que és un bon moment per plantejar com a solució la regeneració democràtica, i la lluita contra la corrupció sense distincions.
#stopcorrupció

La salut mental: un repte actual i futur pel qual cal apostar amb fermesa

Josep Maria Castells — Sat, 24 Nov 2012 23:02:00 +0100

Crec que per sobre de tot som persones. Els estereotips negatius vers els immigrants, persones d'ètnia gitana, empresaris, persones amb malaltia mental... no contribueixen gens a que la societat estigui lliure de prejudicis, i davant això hem d'actuar el més ràpid possible.

Noves xarxes com Duèlia, impulsades per periodistes de Catalunya, són eines i estratègies per que les persones que pateixen aquest tipus de trastorns puguin interactuar entre ells, inclús organitzar-se per combatre la estigma que té aquesta problemàtica de salut.

Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l'estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Que vol dir això? Doncs que ells farien una vida normalitzada si la gent no tingués aquest prejudicis, si els acceptes com a persones i que els valorés com es mereixen. Ells són capaços de moltes coses. Malgrat tenir moltíssimes capacitats, també tenen algunes dificultats degudes a l'exclusió social que tenen la majoria d'afectats.

Aquestes dificultats es reflecteixen amb les dades següents, segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid:

- Un 28% de la població general no entrevistaria per una feina a una persona amb un trastorn mental.

- Un 44,9% dels familiars de les persones amb un trastorn mental no li llogaria un pis a una persona afectada.

- El 18% de la població considera que les persones amb malaltia mental són perilloses.

- El 51% de les notícies sobre la malaltia mental estan relacionades amb assassinats.

Les xifres evidencien que la salut mental és un repte actual i futur pel qual cal apostar i invertir amb fermesa, no només des de els centres de rehabilitació sinó a través de campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació, informant a les famílies, i també als periodistes, diaris, mitjans de comunicació de tota mena i als polítics.

Estem en un moment molt alarmant pel que fa aquest tema, ja que una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida, segons l'Organització Mundial de la Salut; el 23,7% de la població catalana de més de 18 anys presentarà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons el Departament de Salut de la Generalitat; el 15,2% de catalans presentaran un episodi de depressió major al llarg de la seva vida, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya, només el cost de la depressió ja suposa 736.003.083 euros per any, combinant els costos sanitaris, pèrdues de treball o de disminució de la qualitat de vida.

Finalment demano a tot el col·lectiu de blocaires i els periodistes d'aquest mitjà facin bones practiques ja que mitjans catalans estan cometent greus errors d'exclusió social.

Donar veu a les entitats, a les persones qui pateixen algun dels 200 trastorns mentals existents és una bona forma perquè el projecte d'Obertament sigui iniciat amb bon peu.

Felicito a GSS Lleida (Gestió de Serveis Sanitaris), al Espai de Rehabilitació de les persones amb trastorns mentals severs de Lleida, i especialment als professionals de la salut mental, psicòlegs, psiquiatres, educadors socials, experts en salut mental i pacients de la salut mental per la seva lluita continua en favor dels drets d'aquestes persones que pateixen un trastorn mental. Els hi dono suport, coratge i il·lusió per tirar endavant, perquè tots hem passat mals moments i precisament ells són els qui ho passen més malament.