<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/</link>
	<title>Blog Josep Sànchez</title>
	<pubDate>Sun, 19 Sep 2010 12:57:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Adéu a José Antonio Labordeta]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4280/adeu-a-jose-antonio-labordeta</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4280/adeu-a-jose-antonio-labordeta</comments>
		<pubDate>Sun, 19 Sep 2010 12:57:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Sànchez]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4280/adeu-a-jose-antonio-labordeta</guid>
		<description><![CDATA[Aquest diumenge ens ha deixat el cantautor, catedràtic d’història, escriptor i polític José Antonio Labordeta, després d’una llarga malaltia. Labordeta, que ha destacat per la seva implicació en la recuperació de la tradició aragonesista i en la defensa de l’EBRE contra la política de transvasaments impulsada pel el govern del Partit Popular i la Guerra d’Iraq, va esdevenir un polític de referència a les corts espanyoles com a diputat per la Chunta Aragonesista (CHA). Labordeta és considerat l’impulsor de l’anomenada ‘Cançó Aragonesista’. El seu ‘Canto a la Libertad’ fou considerat com l’himne extraoficial d’Aragó.<br /> <br /> Recordo que el vaig seguir en els noranta quan dirigia el programa de televisió ‘Un país en la mochila’ en el qual mostrava el patrimoni cultural, paisatgístic i històric de l’Espanya rural. Labordeta ha estat el referent televisiu de l’antropologia rural com ho va ser en Fèlix Rodríguez de la Fuente a l’etologia de la península ibèrica. Si el seu pas per la televisió el va fer encara més reconegut i popular, la seva frase cèlebre 'a la mierda!' que cridà durant una discussió en el parlament espanyol amb els diputats populars restarà per sempre a l’imaginari popular.<br /> <br /> Adéu a un lluitador per les llibertats. Descansi en pau senyor Labordeta.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Autobiografia o novel·la de ficció?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4244/autobiografia-o-novella-de-ficcio</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4244/autobiografia-o-novella-de-ficcio</comments>
		<pubDate>Mon, 13 Sep 2010 23:21:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Sànchez]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4244/autobiografia-o-novella-de-ficcio</guid>
		<description><![CDATA[El passat 8 de setembre vaig rebre un correu en el qual se m’informava que l’11 de setembre sortiria a la venda el llibre autobiogràfic escrit per l’impulsor de la consulta d’Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez amb pròleg de l’historiador Jordi Bilbeny.<br /> <br /> Com conec a en Josep Manel, no m’ha sobtat gens que un any desprès de l’històric 13 S, el guia espiritual de les consultes hagi plasmat en un llibre la seva perspectiva dels fets que van fer possible l’èxit de la consulta popular d’Arenys de Munt. Probablement ens trobem davant un <em>bestseller</em> amb vocació d’esdevenir un llibre d’obligada lectura per a estudiants d'història contemporània a la Catalunya independent del futur –el llibre vermell de les consultes populars–.<br /> Tampoc m’ha sobtat trobar-me amb persones al·ludides en el llibre i que després de fullejar-lo s’han emprenyat. Suposo perquè, des del seu punt de vista, el llibre no recull de manera fidedigne la realitat dels fets. Podem demanar objectivitat i imparcialitat a una autobiografia?<br /> <br /> Després de rumiar-ho molt, tot i que en Josep Manel no és, ni ha estat, ni serà mai sant de la meva devoció, penso comprar el llibre. El llegiré i exposaré el meu punt de vista. Els que vam treballar per l’èxit de la consulta d’Arenys de Munt també podem exposar fets pocs coneguts des d’una perspectiva tan parcial i esbiaixada com podria ser una autobiografia. O no?<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'esperit d'Arenys de Munt]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4107/lesperit-darenys-de-munt</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4107/lesperit-darenys-de-munt</comments>
		<pubDate>Fri, 13 Aug 2010 20:57:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Sànchez]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4107/lesperit-darenys-de-munt</guid>
		<description><![CDATA[Recordo amb nostàlgia aquells mesos d’estiu quan un grup de persones d’Arenys de Munt ens vàrem posar a treballar plegats per plantar cara a l’Estat espanyol. Era una aposta valenta i agosarada, tot i que només es tractava de posar en marxa una primera consulta sobre la independència a Catalunya sense cap mena de suport ni vinculació institucional, la càrrega simbòlica de l’acte va aconseguir fer trontollar els fonaments franquistes de l’actual estat espanyol.<br /> <br /> Érem una comissió molt heterogènia que aglutinava ciutadans provinents d’entitats i associacions del poble, polítics locals, militants i persones sense cap mena d’implicació política. Tot teníem molt clar que la unitat d’acció i el treball rigorós era la garantia per aconseguir guanyar el pols a l’estat espanyol.<br /> <br /> Ho vam aconseguir. No només vàrem fer una primera consulta popular -simbòlica- sobre la independència, el nostre esforç va exposar a l’opinió pública mundial les profundes mancances democràtiques del mateix estat espanyol, que va fracassar en el seu intent de silenciar un acte democràtic utilitzant tots els engranatges polítics, judicials i mediàtics al seu abast.<br /> <br /> Arenys de Munt va donar una lliçó d’unitat d’acció de la ciutadania i dels partits polítics. Era l’esperit d’Arenys.<br /> <br /> Ha passat quasi un any ençà un 13 de setembre la ciutadania d’Arenys de Munt amb el suport de catalans i catalanes vinguts d’arreu del país, vàrem apostar sense complexos pel dret a decidir. Eren bons temps. Ara sembla que aquest esperit d'Arenys de Munt, un esperit aglutinador de l'independentisme social i polític ha quedat esborrat pels personalismes i el tacticisme polític de curta mirada. Quina llàstima.<br /> <br /> Estem encara a temps de recuperar l'esperit d'Arenys de Munt?<br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
