<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-maria-vila-dabadal/</link>
	<title>Blog Josep M. Vila d'Abadal</title>
	<pubDate>Wed, 13 Apr 2011 00:00:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[En defensa de Catalunya, en record de Carrasco i Formiguera]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/josep-maria-vila-dabadal/blog/5658/en-defensa-de-catalunya-en-record-de-carrasco-i-formiguera</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/josep-maria-vila-dabadal/blog/5658/en-defensa-de-catalunya-en-record-de-carrasco-i-formiguera</comments>
		<pubDate>Wed, 13 Apr 2011 00:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep M. Vila d'Abadal]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/josep-maria-vila-dabadal/blog/5658/en-defensa-de-catalunya-en-record-de-carrasco-i-formiguera</guid>
		<description><![CDATA[La defensa de Catalunya, de la nostra identitat, de la nostra llengua per davant de tot, per davant, fins i tot, de la pròpia vida. Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1980- Burgos, 1939) ha estat un exemple per a moltes generacions de catalans i catalanes i per a un partit, Unió Democràtica de Catalunya, que té la immensa sort de poder-lo tenir com a un dels seus més destacats militants.<br /> <br /> Aquest mes d’abril es compleixen anys del seu afusellament per part de les tropes franquistes i és un bon moment per obrir una petita reflexió sobre els valors que defensava Carrasco i Formiguera en un punt de la nostra història on hi ha trencadissa en les relacions econòmiques, identitàries i morals de Catalunya amb Espanya i on sembla que s’obre definitivament el camí cap a la plena sobirania, cap a la consecució de l’estat de ple dret d’un poble que té una cultura mil·lenària, una llengua pròpia i que diu prou a unes regles del joc sobre les que no hem pogut opinar i que ens són molt desfavorables.<br /> <br /> Coincideix aquest aniversari amb el referèndum per a la independència de Catalunya a la capital del nostre país, Barcelona, una consulta que s’ha realitzat escalonadament a diferents punts del nostre país ja fa més d’un any. Vic va ser un dels primers municipis en dur-la a terme i l’entusiasme dels vigatans i vigatanes davant aquesta pregunta em fa reflexionar sobre el futur de tot el país. Crec també que es just posar de relleu el canvi de missatge que els mateixos polítics hem sabut transmetre a tota la ciutadania, de com determinades veus més aviat prudents en aquest sentit, fa uns anys, han evolucionat i han esperonat als ciutadans per tal que acudeixin a les urnes a dipositar el seu vot favorable per aconseguir un estat propi, lliure, autònom, sense traves.<br /> <br /> No cal anar tant lluny en la història per trobar fets com l’afusellament de Carrasco i Formiguera a conseqüència de la defensa de Catalunya. Si mirem enrere trobem diversos exemples de com un estat ha volgut esborrar tota marca d’identitat d’un nació, de com l’odi contra Catalunya aflora massa sovint des de determinades esferes i que l’únic que ens queda és la unió d’un poble i la força, la determinació i la decisió per trencar definitivament el cordó umbilical i continuar un nou camí autònomament, sense tuteles injustes i cotilles innecessàries, on aflori tota l’essència de catalanitat, d’un país noble i amb una gran resistència a les adversitats.<br /> <br /> Valguin aquestes quatre línies per posar de relleu el valor, el compromís i la lleialtat d’un home amb la seva nació, fins i tot en temps de guerra, en temps on el més fàcil hagués estat callar i acatar el pes d’un victòria que va suposar un genocidi cultural del qual es va renéixer amb energia però no amb la suficient força. Bufen vents renovats a Catalunya, es palpen noves il·lusions i es perceben compromisos polítics mai vistos des de instauració de la democràcia. Desitjo i vull que el meu país prengui d’una vegada per totes el camí cap a la independència, un camí que ben segur, avui, hi hauria estat d’acord en Carrasco i Formiguera. Mai com ara havíem arribat tant lluny.<br /> <br /> Endavant i visca Catalunya.<br /> <br /> <br /> <strong>Josep M. Vila d’Abadal</strong><br /> Alcalde de Vic]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
