Blog Jordi @JordiOA

El cost de les suspensions

Jordi @JordiOA — Tue, 28 May 2019 18:36:00 +0200

A les eleccions europees del passat diumenge, com les de fa unes setmanes pel Congrés, els catalans van tornar a votar, i els resultats segueixen mostrant la seva tossuderia: tot i els 155, les suspensions, la repressió o les desinformacions, resulta que les forces independentistes segueixen guanyant, fins al punt en que ara ja sumen més vots que tota la resta de forces polítiques.

Les dificultats que s’han trobat aquestes formacions polítiques a les darreres eleccions europees han estat moltes:La llista de Puigdemont, s’ha trobat que quasi fora de termini, la JEC va intentar bloquejar als exiliats de ocupar-ne cap lloc. Això sí, amb tanta barroeria que Clara Ponsantí no podia anar a la llista per Europa però sí a una llista de les municipals per Barcelona, com s’explica això? O els impediments que s’han anat posant als presos i exiliats polítics per impedir accedir a debats i entrevistes. I el que és més important la inacció de l’estat davant les denuncies on en certes meses no hi havia les paperetes de la llista de Puigdemont. Ara imagineu que hagués passat si en alguna població no s’haguessin trobat paperetes de les llistes del PP o C’s. Oi que l'escàndol hagués estat de dimensions molt més considerables?

Ara queda saber quant de temps es prendran per intentar tornar a suspendre, anular o corregir el vot d’aquesta majoria de catalans. El que passa és que aquesta vegada els costarà més, ja que Espanya es veurà obligada a internacionalitzar encara més el conflicte si vol vetar que Puigdemont, Junqueras i Comín siguin diputats europeus.

No oblideu que a 48 hores de les eleccions europees es va votar suspensió dels diputats a la Mesa del Congrés. A la mesa, el PSC, PSOE i Podemos hi tenen majoria absoluta, sense ells no hauria estat possible suspendre’ls. Aquesta suspensió va tenir un nou cost en format de titulars de la premsa internacional del tipus: “Espanya pateix una caiguda d'imatge internacional” o "Espanya, tècnicament, ja no és una democràcia". Quines seran les portades quan intentin suspendre als diputats europeus? Es quedarà només en portades? Podran assumir-ho Espanya i Europa? Si ho assumeixen, afectarà també a la imatge d’Europa?

Qüestions de dret

Jordi @JordiOA — Tue, 02 Oct 2018 00:49:00 +0200

Un any després del Referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial i les forces polítiques unionistes segueixen insistint en que no hi va haver violència policial i que moltes de les imatges que s’han vist eren falses. Ha canviat el govern espanyol, però el relat continua sent el mateix. Ens intenten fer creure que tot el que va passar a partir d’aquell moment va ser degut a que ens vam saltar la llei. Sempre negaran que tot el que ha anat passant fos perquè ells així ho volguessin, però la realitat és tossuda: si un any després segueixen sense canviar cap llei és per què així ho volen.

Als ciutadans espanyols i per les seves forces polítiques sembla que ja els vagi bé el funcionament del seu gran estat. No els importa que els seus jutges siguin nomenats per polítics, ni que quan cal jutjar temes amb cert contingut polític, funcioni al revés de com ho fa Europa. Quan s’empresona o es persegueix a certs polítics i cantants, a la resta d’Europa, no hi troben cap delicte. Per contra, quan apareixen temes com els famosos Màsters, els currículums inflats, fiscals o jutges amb menors a un viatge a Colòmbia, els xats entre jutges, que comparen els polítics catalans amb violadors, o els tatxen de colpistes i indiquen que amb ells no s’haurien de negociar ni dialogar, les causes acaben arxivades i oblidades. Si això passés en qualsevol estat europeu, la cadena de dimissions hauria estat de rècord i els mitjans de comunicació ni ho minimitzarien ni ho ignorarien.

Si retrocedim a l’agost, trobarem la noticia en que els fiscals alertaven del risc per a la seguretat de l’Estat de que els papers i les gravacions del comissari Villarejo es fessin públics ja que si es filtraven destrossarien institucions i persones que ara ocupaven càrrecs. Ningú s’ha posicionat obertament en utilitzar-los per fer net.

En alguns d’aquests papers i gravacions hi surt Corinna, on semblaria que va ser utilitzada per Juan Carlos I pel cobrament de comissions en l'AVE a la Meca. Però la fiscalia demana arxivar-ho ja que la monarquia és inviolable.

I seguint els raonaments anteriors, també algú pot arribar a pensar, que no només la monarquia és inviolable a Espanya: també ho serien certs jutges, fiscals, caps policials, polítics i algun que d’altre col·lectiu. Com va dir un que encara està molt present: “Todo está atado y bien atado”.

Camí a la República

Jordi @JordiOA — Mon, 01 Jan 2018 23:09:00 +0100

M’agradaria iniciar el meu primer article de 2018, amb un record especial per als presos i exiliats polítics que en aquest moment tenim a Catalunya: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Quim Forn, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

A la votació del Referèndum de l’1 d’octubre, i la posterior aplicació del 155, el món sencer va poder veure com les gastava l’estat espanyol quan una part dels seus ciutadans van volen votar sobre una qüestió no prevista per la seva particular visió "del imperio de la ley".

A part d’usar el 155 per intentar carregar-se la poca autonomia catalana, també l’han estat usant per emportar-se obres d’art, per no aplicar partides pressupostaries a la sanitat catalana, tancat les delegacions catalanes a l’exterior o per reprendre el transvasament de l'Ebre sense cap oposició. Però també ha servit per internacionalitzar el conflicte, un fet que neguen, però algunes cancelleries europees ja han començat a fer propostes.

És important que siguem conscients que el resultat del 21D va donar molta força a aquesta internacionalització del conflicte. Els favorables al 155 disposaven d’un escenari molt favorable i fet a mida: Tenien la majoria de mitjans d’informació, tan públics com privats, publicant informacions esbiaixades i fent campanya de la por. Per contra, els favorables a la República tenien diversos candidats exiliats, a la presó o en llibertat sota fiança.

En aquesta situació tan negativa les forces a favor de la República guanyen d’una manera inqüestionable, tant en vots i escons, amb una participació sense precedents. I on no cal oblidar el detall que els vots del Sí segueixen creixent a cada nova votació, i les àrees metropolitanes és on ho fan amb més força.

Ara es farà Govern, amb molta seguretat es restituirà el que ja teníem i començaran les negociacions a nivell internacional. Per què sinó en Moragas, el gran escuder de Rajoy marxa com ambaixador a la ONU?

Aquest any pot ser difícil per l’estat espanyol, la crisi del deute i del sistema de les pensions s’accentuaran, el de la corrupció anirà a més, el de la nul·la separació de poders es farà palpable, sortiran molts detalls de la investigació de l’Imam de Ripoll i entre tot això, els estats es començaran a plantejar: Què hi guanyem si Catalunya s’independitza?

On era tota aquesta policia?

Jordi @JordiOA — Mon, 11 Sep 2017 11:44:00 +0200

Tota aquesta Guardia Civil i Policía Nacional que de sobte s'ha desplegat a diferents poblacions catalanes buscant urnes i paperetes, on eren el dia dels atemptats? El no aparèixer aquell dia i el desplegament d'aquest cap de setmana demostren les prioritats de l'estat espanyol.

Sembla que sigui més important la unitat d'Espanya que les vides en uns atemptats.

Veient el desplegament actual, segueixo pensant que aquell dia esperaven que les coses anessin diferent.

Reivindicar només amb garanties

Jordi @JordiOA — Tue, 04 Jul 2017 00:13:00 +0200

El Govern espanyol ha tornat a recalcular la inversió estrangera a Catalunya del 2016 i ara la situa com a millor any de la història. Per contra, Madrid va liderar el nombre de fallides durant el mateix any. No serà que la independència és vista com una oportunitat d’inversió?

Les pensions encara s’usen com a argument de la por als favorables de la independència. Però mentre parlen, amaguen que El Banc d'Espanya ha tornat a avisar d’una forta retallada de les pensions futures. I mentre l’estat ha perdonat 60.600 milions d'euros a la banca, ha hagut de demanar un préstec per pagar als pensionistes la paga extra d'estiu. Per la doble de Nadal caldrà demanar un altre préstec... i no oblideu que els préstecs s’han de tornar.

Ja han sortit diverses veus que reclamen a la Generalitat aturar el Referèndum per manca de garanties, però cap d’aquestes veus ha demanat que les garanties les proporcioni el Gobierno de España. Respecte als sectors de l'esquerra que també les reclamen, caldria que es plantegessin si abans de començar la propera reivindicació també ara hauran de demanaran garanties a l’estat. Quants drets s’han preservat o aconseguit demanant garanties als que manen?

Aquestes mateixes veus també demanen diàleg a Puigdemont. Però obliden que el menyspreu de Rajoy és tan gran que li va dir, que si volia millor finançament, convencés a les altres comunitats del règim comú. Al mateix temps anunciava un regal de 400 milions anuals per a Canàries i uns altres 400 per al País Basc.

El que hauria de trobar curiós un unionista català, és que no hi ha hagut cap veu important espanyola criticant la manca de solidaritat dels Bascos i Canaris. Si volem trobar veus fora de Catalunya que ho critiquin hem de sortir d’Espanya i llegir editorials com la de The New York Times. Allà recorden que "Catalunya representa gairebé un 20% del PIB espanyol i només rep el 9,5% dels pressupostos generals de l'Estat". Per cert, si l’any que ve encara no som independents, amb el nou model de finançament, Catalunya hi perdrà un altre 2%.

La pastanaga de Rajoy

Jordi @JordiOA — Fri, 07 Apr 2017 00:41:00 +0200

La setmana passada Rajoy va venir a Catalunya a anunciar una pluja de milions i múltiples inversions en infraestructures durant els propers 4 anys: El ressò va ser majúscul, com ja havia passat en les anteriors legislatures, tots els mitjans de comunicació en van parlar, i semblava que el problema de la falta d’inversions i que tots els incompliments anteriors no havien existit mai. La sensació que vaig tenir de tot plegat és que, com a bons catalans que es pensen que som, van creure que amb la pastanaga de diners i inversions, picaríem i ens oblidaríem de tantes reivindicacions durant una bona temporada.

Només una setmana més tard, el Govern espanyol va presentar els nous pressupostos i resulta que la xifra d’inversions a Catalunya serà menor que la de l’any anterior. En infraestructures, la xifra no té res a veure amb el que es va prometre i per exemple, només es pressuposta el 45% del promès en trens per al 2017.

Per a ser objectius, cal parlar de percentatges i les inversions a Catalunya representen només un 8,9% del total que es farà a l’estat. Penseu que Catalunya té el 16% de la població i representa quasi el 20% del PIB espanyol.

Així que una inversió mínimament justa per Catalunya hauria de ser aproximadament del doble del que marquen els pressupostos. Amb xifres com aquesta, es fa més crònic el dèficit fiscal i la pèrdua de competitivitat que pateix Catalunya. Tan parlar del “café para todos” i després resulta que la nostra tassa és de les més petites. Curiosament, d’aquests percentatges d’inversió, certs mitjans de comunicació ja no se n’ha parlat tant. Tan difícil és explicar-ho?

També cal remarcar el tema dels incompliments. Uns pressupostos no són un compromís d’inversió. Moltes d’aquestes ‘noves’ inversions ja havien estat pressupostades en exercicis anteriors. Un exemple seria el desdoblament de la línia de Vic. Quantes vegades s’ha projectat?

Si no volen que l’independentisme segueixi creixent, s’haurien de deixar de pastanagues que caduquen en una setmana o pastanagues que no arriben mai. Només els cal complir, començar a invertir i gestionar com cal.

Actualització 19/4/2017: La pastanaga de Rajoy al descobert: L'obra pública licitada per l'Estat a Catalunya ha estat únicament de 19 milions d'euros durant el primer trimestre del 2017, un 69% menys que en el mateix període de l'any anterior i un 79% menys que la mitjana trimestral dels últims tres anys.

Dades sobre el preu de l'electricitat

Jordi @JordiOA — Tue, 24 Jan 2017 11:30:00 +0100

Aquests dies, s’estan batent rècords en el preu de l’electricitat. Ens diuen que és degut al pic de consum registrat per la onada de fred. El que no ens diuen és que aquest pic de consum ha quedat bastant per sota del pic que hi va haver durant l’hivern del 2007, i en aquell moment el preu de l’electricitat era aproximadament un 50% menor. On haurien fet arribar el preu si haguéssim igualat o superat aquell pic?

Comparant el nostre rebut amb d’altres països europeus, es pot observar que el terme de potència contractada no existeix a gaires llocs i la part fixa que es paga a l’estat Espanyol, és molt superior al de la mitjana. A més, l'energia és també de les més cares. Sumant-ho tot, segurament ja som el país europeu on el rebut elèctric és més car. I no oblideu els milers de milions del dèficit tarifari, algun dia s’hauran d’incloure al rebut per a que deixi de créixer. Com és que amb preus inferiors allà les empreses elèctriques són rendibles?

Hi ha països d’Europa on el rebut de l’electricitat augmenta progressivament segons el consum que faci cada particular, la qual cosa incentiva l’estalvi i permet lluitar contra la pobresa energètica. Per contra, amb les nostres tarifes, amb una part fixa tan elevada, no ho aconseguirem mai. També ens hauria de preocupar que mentre aquí l’autoconsum i l’energia solar estan penalitzats i desincentivats de totes les maneres possibles, durant el 2016 es va aconseguir que l’energia solar fos l’energia més barata en quasi 60 països.

Una altra raó d'aquesta escalada de preus dels darrers mesos és segons sembla l'exportació d'energia a França. Pregunto: És normal que aquesta exportació repercuteixi a tots els ciutadans pagant encara més cara l'energia? això se li diu negoci rodó: es fan una línia de molt alta tensió que uneix la península i França, es comença a exportar electricitat (més guanys) i faig pujar-ne el preu ja que hi ha més demanada (encara més guanys).

Cal canviar el sistema i per canviar-lo calen majories parlamentaries. A Espanya això sembla impossible, els fets i les majories són les que són. Per contra, a Catalunya, al nostre Parlament, aquesta majoria ja hi és, però sense sobirania no es pot fer. Per que hem d’esperar a que a Espanya hi hagi un majoria política que ho vulgui arreglar? El que hem d'aconseguir és que Catalunya tingui aquestes competències, que auditi el sistema, calculi els costos reals i ho apliqui a imatge de la majoria de països europeus.

Dinamitar l’estat

Jordi @JordiOA — Sun, 23 Oct 2016 21:02:00 +0200

La fiscalia sembla que tingui una doble vara de mesura, i que l’usi en funció de com els acusats entenguin la pàtria espanyola.

Per un cantó tenim que la Fiscalia ha acusat a Carme Forcadell de “dinamitar el model d'ordenació territorial de l'Estat” per haver permès una votació al Parlament de Catalunya.

Per un altre cantó tenim que la mateixa Fiscalia ha demanat arxivar la denúncia contra el ministre Fernández Díaz per les seves converses gravades i filtrades a la premsa amb el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. La Fiscalia sosté que el contingut de la conversa entre Fernández Díaz i De Alfonso no es desprenen indicis suficients per iniciar. La famosa frase “Les hemos destrozado el sistema sanitario” o “Esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión” de quan parlaven de polítics catalans, no mostren indicis de delicte ni de violació de secrets, prevaricació o malversació de fons públics.

Carme Forcadell en conèixer l’acusació, va respondre que per ella, dinamitar l'Estat és permetre la corrupció, que suspenguin lleis contra els desnonament, contra la igualtat efectiva i contra la pobresa energètica, i que coartin la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats del Parlament".

Jo hi afegiria que dinamitar l’estat també és passar en només 6 anys, d’una Seguretat Social amb superàvit a tenir un nou record de dèficit i que aquest any superarà els 18.000 milions. Finalment comencen a reconèixer el problema que ja fa anys que es veia venir però que encara no s’ha començat a afrontar: Quines mesures es prendran a partir del 2017 per pagar les pensions?

Així que seguim vivint en un estat on s’ha dinamitat la seva sanitat, la seguretat social, el seu fons de pensions i al seu principal partit a l’oposició per permetre que continuïn manant els de sempre, amb les mateixes polítiques de sempre i en benefici dels de sempre.

Una darrera dada, Catalunya representa un 16% de la població de l’Estat i va aportar un 29% als fons de reserva de la Seguretat Social. A dia d’avui, on creieu que és més viable mantenir el sistema de pensions?

Operación Cataluña

Jordi @JordiOA — Mon, 11 Jul 2016 14:03:00 +0200

Entenc que per als votants del PP i les formacions polítiques que acabaran donant-li suport, no hi ha cap problema en que un ministre de l’Interior utilitzi la sanitat per fer fracassar la independència de Catalunya. La unitat d’Espanya té un preu i pel que sembla, aquest és assumible per part de l'electorat català, encara que la seva salut en surti perjudicada

Catalunya 2016: trens que van a 20 km/h, retards generalitzats a Rodalies, es va concretant que el corredor del mediterrani passarà per Aragó, caos a l’aeroport de Barcelona sense que AENA faci res, escorcolls dirigits pel ministre d'interior que es publiquen als mitjans de comunicació amb detalls del que passarà quan ni la Guàrdia Civil encara no s’ha presentat al lloc dels fets.

Apareixen uns àudios on el ministre Fernández Díaz i el cap de l’oficina antifrau, De Alfonso, conspiren contra l’independentisme i no passa res. En les gravacions s’hi pot escoltar que parlen de falsos informes, la fiscalia afinant-los, filtracions, els periodistes amics, les connexions amb el Grup Planeta, ... Però per mi, una de les coses més greus va ser escoltar-los dient: "LES HEMOS DESTROZADO LA SANIDAD". Una frase que és molt explicativa, i que en alguns casos pot arribar voler dir: "hemos matado a personas para joder al gobierno catalán".

Després de veure la poca repercussió del contingut d’aquestes gravacions, entenc que per als seus votants i les formacions polítiques que acabaran donant suport al PP, no hi ha cap problema en que un ministre de l’Interior busqui la manera de fer fracassar la independència de Catalunya. La unitat d’Espanya té un preu i pel que sembla, aquest és assumible, encara que siguin catalans i estiguin en llista d’espera per a un tractament.

I mentre això passa, hi ha d’altres formacions polítiques que assumeixen que no podran canviar l’Espanya que tampoc els agrada i que els tocarà esperar a les següents eleccions estatals. Per mi el problema és que ni aquests polítics ni els seus votants han llegit els darrers resultats electorals en clau catalana. Si Catalunya ja fos un estat independent, hi hauria majoria d’esquerres i es podria seguir aplicant el seu programa. Però com que ens volen fer creure que és possible canviar a Espanya i que cal esperar que això passi, els seus votants hauran de veure com segueixen governant els de sempre fent les mateixes polítiques de sempre i en contra de Catalunya, com sempre!

Via única

Jordi @JordiOA — Tue, 26 Apr 2016 00:35:00 +0200

Novament torna a haver-hi un nou projecte d’estudi per a desdoblar la línia de rodalies de Vic, l’anterior, com tots els altres, havia caducat o quedat desfasat. El nou desdoblament es farà només en 3 trams, i justament el tram que va de Parets fins a Montcada Bifurcació, just per on més passatgers hi circulen, seguirà sent de via única.

Aquest nou projecte és la nova pastanaga per fer veure que des del Ministeri de Foment es fa alguna cosa. Però, si es visualitza en perspectiva històrica i es compara amb altres regions d’Espanya, serveix per visualitzar tot el contrari. Per exemple, aquest projecte de desdoblament parcial ja s’havia presentat el 2013. Realment calien 3 anys per a fer un projecte d’estudi? Quants anys més caldrà esperar per iniciar les obres? S’iniciaran? Veient això, per a molts la conclusió és que des del Govern Central no hi ha voluntat real d’executar l’obra. Possiblement els doni més vots gastar els diners en infraestructures en d’altres llocs de la península, encara que després no serveixin de res o l’ús en sigui mínim.

L’excusa de la crisi també ens l’hem de treure del cap. Per posar un exemple, a Talavera s’ha inaugurat el segon pont penjant més alt d’Europa i que no porta literalment en lloc. Va costar 73 milions d’euros. A Ciudad Real hi ha un aeroport tancat que va costar bastant més de 1.000 milions d’euros. Hi ha línies d’AVE que tenen una mitjana diària de menys de 20 passatges diaris i el seu cost supera varies vegades els milers de milions. En l’anterior pla de rodalies espanyol, a Madrid es va executar un 100% de l’obra prevista, a Barcelona només un 7%. Sort que la Constitución garanteix la igualtat del espanyols... que sinó...

Per cert, la R3 transporta més de 6,5 milions de passatgers a l’any. Al 2013 el pressupost per a desdoblar-ne els tres trams estava al voltant dels 60 milions. Compareu xifres i prioritats i penseu en quina pot ser l'única via en fer el desdoblament com cal.

"La dictadura independentista"

Jordi @JordiOA — Tue, 09 Feb 2016 00:15:00 +0100

La setmana passada la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va vincular la Generalitat amb una dictadura independentista. Llàstima que no esmentés que justament són els representats de la Generalitat els que estan sent perseguits per posar urnes el 9N. O que l'estat, escudat en la Constitució, està usant tots els instruments disponibles per intentar emmudir cada una de les reivindicacions catalanes.

I és que els fets de les darreres setmanes van en aquest sentit. Mentre l’estat està finançant la Fundació Francisco Franco, l'Audiència Nacional ordena investigar l'ANC per sedició i rebel·lió. També s’ha pogut escoltar a García Albiol del PP defensant el Pla Hidrològic i dient que les Terres de l'Ebre són “quatre vots”. Novament tornem a ser al punt de fa uns 15 anys, i segurament només com a país sobirà podrem salvar el Delta de l'Ebre.

Ciudadanos també ha avisat que denunciarà la retirada de vestigis franquistes. Inés Arrimadas , la seva líder a Catalunya, ha assegurat que Catalunya no necessitava tantes ‘ambaixades’ ja que té un nivell d'exportació molt més elevat que altres comunitats, o sigui, que no li calen tants esforços com fan altres comunitats. La veritat és que m’agradaria saber com pensen crear ocupació sense l’exportació.

Al PSOE volen integrar als independentistes en un règim federal, però a l’hora de la veritat no els envien ni el document amb les seves propostes ja que no n’esperen cap acord. A més, en el seu comitè federal es van poder sentir declaracions com "Cap relació amb els independentistes, a Extremadura ens maten".

Errejón de Podemos diu que ni ERC ni CDC volen el referèndum perquè saben que el perdrien (ja ha oblidat el 9N i 27S) i Pablo Iglesias afegeix que ells “Son la millor garantia de la unitat d’Espanya”. I mentre van dient això, En Comú Podem es queda sense grup i accepta que se l'exclogui de la ronda de contactes amb el PSOE.

I mentre ens exclouen, ens menyspreen o fan com si no existíssim, resulta que del Pla de Rodalies de RENFE (2009 – 2015), a Madrid s'han executat un 100% de les actuacions previstes, i a Catalunya tan sols un 7%. Com s’explica aquesta diferència? Ens queixem per vici?

Les beques a Catalunya

Jordi @JordiOA — Mon, 09 Nov 2015 23:46:00 +0100

Els estudiants catalans representen un 17% de l'alumnat de l'estat espanyol, però reben només el 8% de les beques. Per si hi ha dubtes, les beques són competència de l’estat. Els partits unionistes ens repeteixen contínuament que estan preservant la igualtat entre tots els ciutadans de l’estat. M’agradaria veure com aquestes formacions polítiques expliquen i defensen aquesta xifra als seus votants.

Un exemple semblant el trobem quan el Ministeri de Foment va reconèixer que devia a Catalunya uns 5.500 milions d’euros en obres ferroviàries, inclosa la línia de Vic. La pregunta que ens hauríem de fer tots els catalans és on van acabar invertint finalment aquests diners.

La resposta a la negativa dels diferents governs centrals a un finançament just a Catalunya i a la falta d’inversions l'hem de buscar fora de Catalunya:

Faro de Vigo: La independencia de Cataluña costaría a la comunidad gallega entre 800 y 1.100 millones de euros. Es el cálculo de un estudio realizado por el Foro Económico de Galicia.
El Mundo: El PP extremeño destaca que el hecho de que Cataluña quede fuera del actual sistema de financiación autonómica al disponer de un cupo "supondría que el resto de comunidades del régimen común perderían hasta 16.000 millones de euros al año".

Crec que cal partir del fet que cada euro que es quedi a Catalunya, serà un euro que deixarà d’anar a d’altres regions d’Espanya. De diàleg, només en veurem entre forces unionistes per evitar que no perdin cap euro. I tingueu clar que només establiran un diàleg amb les forces catalanistes quan aquestes acceptin la “rendició”. Una rendició que no vindrà acompanyada de cap millora fiscal. Possiblement passarà al contrari, vindrà acompanyada d’un pitjor finançament ja que ens faran pagar la factura de la gosadia d'haver intentat plantar-los cara.

I mentre des del Govern Central se’ns diu que aplicaran tot el pes de llei al “desafío catalán”, sabíeu que ells porten 20 anys incomplint les sentències del TC en matèria de beques?

Millor units

Jordi @JordiOA — Mon, 14 Sep 2015 01:04:00 +0200

Tenim un exministre socialista català que escriu un llibre per denunciar les falsedats del discurs econòmic independentista, però acaba reconeixent que amb la independència hi hauria més recursos per Catalunya.

Tenim nous polítics que diuen que poden canviar-ho tot, però continuen fent com la vella política: no defineixen la seva proposta, continuen intentant separar els catalans segons el seu origen (demanen el vot als fills dels immigrants), i fins i tot, proposen un front comú a favor del dret a decidir. Quants anys més cal defensar el dret a decidir?

Tenim un expresident socialista que mentre ens demana seny i reclama diàleg, ens compara amb els feixistes i nazis dels anys 30.

Tenim defensors del federalisme sense concretar-ne cap contingut. Obliden que el nou Estatut ja era federalisme i que quan va arribar el moment se'l van “cepillar”.

Ens volen fer votar amb el temor de quedar fora de la Unió Europea. Però el ritme d’inversions estrangeres a Catalunya no afluixa i ens demostra que si això passés, seriem com Noruega, Suïssa o Andorra.

Diuen que amb la independència quedarem aïllats al món. Però la realitat és ben diferent, és justament ara quan ens intenten mantenir aïllats.En ple 2015, AENA encara està forçant a companyies que volen volar a Barcelona, a volar fins Madrid. I per cert, com van les obres del corredor del mediterrani per al transport de mercaderies? Ja han començat?

Diuen que les organitzacions empresarials estan en contra de la independència. Però la realitat és que totes les organitzacions empresarials de Catalunya, excepte Foment del Treball, han fet públic el seu "suport incondicional" al resultat de les urnes del 27-S. Quina és la conclusió? Doncs que els empresaris que es juguen el seu patrimoni estan a favor del Procés i els que treballen amb els diners de tots i viuen de l’estat hi estan en contra, per què serà?

I mentre ens distreuen amb els seus arguments, deixen de parlar del més important, del que encara crearia més independentistes, de la constant que es manté any rere any i és la mostra del dèficit fiscal que patim els catalans: som el 16% de la població de l’Estat, generem un 20% de la riquesa, paguem el 24% dels impostos i per contra la inversió de estatal és inferior a l’11%.

Per aquests motius, i molts més, aquest 27-S cal que tots votem a favor de la independència!

La Palmira catalana de C's i el PP

Jordi @JordiOA — Mon, 25 May 2015 23:43:00 +0200

Palmira, una ciutat de Síria, amb una antiguitat de més de 2.000 anys i que pertany al Patrimoni de la Humanitat, corre el risc de ser derruïda per Estat Islàmic. El problema és que no accepten religions ni passats gloriosos que no siguin seus.

Durant la campanya electoral de les municipals, una candidata per Barcelona, i que ara ja és regidora per Ciutadans, deia en una entrevista que enderrocaria el Centre Cultural del Born perquè se n’ha fet un ús molt partidista i que només era un sarcòfag de pedres per recordar el 1714.

Dos ideologies que aparentment són tan allunyades i contraposades tenen en comú més coses de les que sembla. Un exemple és el fet de voler amagar i destruir les proves de que hi ha una història diferent a la que han fet oficial i que no volen que se sàpiga ni es reconegui. És trist que encara hi hagi ideologies on el reconeixement d'un cert passat s'ho prenguin com si els anés a la seva contra.

Durant la campanya electoral també hem sabut d’una suposada xivatada del Cos Nacional de Policia al comando Gihadista detingut a Sabadell sobre el fet que estaven essent vigilats pels Mossos. Degut a la denuncia, i en contra del que seria lògic, la reacció del ministre d’interior espanyol va ser la d’amenaçar als mossos i la Generalitat amb la frase: 'Això que han fet tindrà conseqüències' i acusant-los de no tenir sentit d'estat. Com no podia ser d’una altra manera, el cas s’ha acabat arxivant en un temps rècord i sense obrir cap investigació. Com que segons ells tot havia sortit bé, no hi havia res de que preocupar-se.

En un país normal cap d’aquestes dues afirmacions s’haguessin admès. En un país normal encara se’n parlaria a tots els mitjans de comunicació i no només en alguns. En un país amb sentit d’estat, el cas de la xivatada s’hagués investigat fins al final, a fons i segurament hi haguessin hagut moltes dimissions. Convé no oblidar que des d’aquest mateix ministeri es va insinuar que des del catalanisme es fomentava el gihadisme i tot sembla indicar que podria ser al revés. Esperem que ningú tingui l’objectiu convertir Catalunya en una nova Palmira.

#‎TotsAmbSantiVidal‬, nou referent de l'independentisme

Jordi @JordiOA — Fri, 27 Feb 2015 00:18:00 +0100

Avui l'estat espanyol ha convertit a un jutge català ben normal, que només va tenir la gosadia d'escriure al seu temps lliure una suposada i futura Constitució Catalana, en un nou màrtir, en una icona de com funciona la justícia a Espanya i en un nou referent de l'independentisme. Una justícia totalment polititzada on la llibertat d'expressió no hi és ben rebuda quan va encontra de la seva oligarquia. On l'estat permet que el president del TC pugui tenir carnet del PP, que hi hagi magistrats que admirin Franco o hi hagi jutges a Madrid que cobrin primes d'empreses privades quan està totalment prohibit i casualment fallen a favor d'aquestes empreses. Però escriure Constitucions, és castigat amb una suspensió de 3 anys. I no l'han expulsat pel que dirien a Europa.

En fi, és un nou argument per a que els indecisos s'ho pensin, per marxar, per declarar la independència des del Parlament Català, per donar-nos pressa, per descobrir que el diàleg mai no serà possible.