https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/ Tue, 08 Jan 2008 13:20:00 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/570/optimisme-blaugrana https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/570/optimisme-blaugrana Tue, 08 Jan 2008 13:20:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/570/optimisme-blaugrana Bé, acceptant que segur que hi ha hagut coses que no s’han fet bé, que no podem tolerar que el Madrid ens tracti (futbolísticament) com ens va tractar amb el 0-1 que es va endur del Camp Nou per Nadal, també hem de fer una crida a l’optimisme. A veure si ens en sortim.
La directiva: sembla que ha vist que això no pot continuar de la mateixa manera, que el vestidor no està com hauria d’estar i que hi ha actituds impròpies de jugadors professionals del Barça. Per tot això, sense interferir en els plantejaments tècnics i donant suport a un Rijkaard-Txiki que ens han dut dues lligues i una Champions, ha posat Marc Ingla de responsable esportiu del primer equip de futbol. Una persona perfectament capacitada (com també ho era Sandro Rossell en el seu dia) per prendre les decisions de gestió que convinguin.
La Lliga: a set punts d’un Madrid fent una de les pitjors primeres voltes dels últims anys i amb un Madrid ultraresultadista, és a dir, que no guanya pas per un futbol brillant, sinó per un gran porter i uns davanters que rendibilitzen les ocasions al màxim. S’ha de comptar, però, que la Lliga és mooolt llarga, que els blancs no han tingut cap lesionat de consideració i que un dia o altre deixaran de tenir la sort que tenen per endur-se els partits. Llavors serà el moment d’estar atent i anar a pel títol, com van fer ells l’any passat (amb l’ajut unànim d’una premsa que va portar l’equip “en volandas”, que dirien).
Champions: amb tots els respectes per als simpàtics escocesos dels Celtics, hem de comptar que passarem l’eliminatòria i que ens plantarem a quarts de final, és a dir, a cinc partits del màxim títol europeu. Això no il•lusiona?
Copa: està tot per veure, però les possibilitats hi són totes.
Jugadors: Quan Henry no ha estat lesionat ho ha estat Eto’o, o Ronaldinho o Messi. Quan s’estabilitzin els cracks en el seu màxim nivell i l’equip torni a agafar bones sensacions i automatismes precisos, no veig cap equip al món a qui no puguem guanyar.
Aquí va la meva dosi d’optimisme. Em podeu acusar d’això, d’optimisme, però penso que els fonaments objectius hi són.
Bon any!]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/556/fes-te-voluntari https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/556/fes-te-voluntari Mon, 31 Dec 2007 14:15:47 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/556/fes-te-voluntari Respecte del cas de les seleccions, a més, m’interessa una altra lectura que crec que ens pot fer guanyar molts adeptes. Com que som un país tan mesell i sotmès, estic segur que si mai poguéssim disputar partits oficials deixaríem que els jugadors catalans escollissin entre la selecció catalana o l’espanyola. Fins i tot alguns independentistes em comentaven que això hauria de ser així per tal que es veiés que som més demòcrates que ningú, que no volem “imposar” res a cap jugador. Bé, suposem que bona part dels millors futbolistes catalans triessin l’espanyola. Molts o pocs, però tots sabem que uns quants sí que serien. Resultat? Que tot un estol de bons jugadors catalans tindrien lloc en competicions internacionals. M’explico? És a dir, que potser el lloc de central o davanter ja està cobert a l’espanyola però aquí tenim centrals i davanters per fer un equip molt digne que lluiti per estar a les grans competicions. No em féu dir noms, però se m’acudeixen un bon grapat de futbolistes catalans de primera que difícilment els convocaran per a l’espanyola, però que podrien tenir el seu lloc a la catalana. No heu sentit mai a dir a un futbolista que el seu màxim somni és participar en una Copa del Món? Doncs per aquesta porta n’hi podrien entrar molts.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/550/sha-acabat-1 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/550/sha-acabat-1 Wed, 26 Dec 2007 14:40:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/550/sha-acabat-1
Tota la temporada passada es van fer evidents els símptomes de patiment excessiu, esgotament mental i un cert tansemenfotisme en l’actitud d’alguns jugadors. Els vam deixar que perdessin la Intercontinental, la Copa i la Lliga, confiats que aprendrien dels errors. No podia ser que d’un any per l’altre s’haguessin oblidat de jugar a futbol! Ara la cosa és molt més greu: sembla que l’estiu no hagi passat i que continuem en la mateixa tònica que el declivi de l’any passat. Hem de començar a saber a quin futbol volem jugar, quin esquema fem servir, si cal canviar-lo en funció del rival, si els millors jugadors per aplicar-lo són els que tenim, si hem de vendre algú per portar algú altre, si hi ha a qui ja no l’il•lusiona jugar al Barça i/o guanyar. Als socis, als seguidors, ens continua il•lusionant veure el Barça guanyador, trobar-nos per celebrar que avui juga el Barça, que avui segur que guanya el Barça i que si no guanya ens haurà fet passar una bona estona de futbol. Tenim ganes de continuar lluint amb orgull els colors i posant la samarreta als nostres fills.

A veure si comencem a prendre decisions de veritat, populars o no, però que siguin les que creguin necessàries per tirar endavant. No hi pot haver res més trist, per exemple, que que en Rijkaard acabi saltant per jugar amb uns jugadors que ell no faria jugar. A la vida, és molt probable que t’equivoquis i ho hagis de pagar, però com a mínim seran les teves equivocacions les que et faran fora de la banqueta, no pas les de ningú altre! I tinc la sensació que alguna d’aquestes decisions s’acceleraran a partir del gener, perquè tal com veia anar-se’n cap al Brasil en Ronaldinho i en Déco sentia que havien de tornar a Barcelona el 28 o 29 de desembre. Vindran quan els toca? Potser de la seva “puntualitat” en deduirem què passarà l’any 2008.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/482/falta-vestidor https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/482/falta-vestidor Tue, 13 Nov 2007 11:30:18 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/482/falta-vestidor Per a mi, la qüestió més greu i que genera aquest col•lapse tècnic, incardinat amb un tansemenfotisme galopant, és la manca total de vestidor. Al Dream Team que tots tenim al cap va arribar un element que ens va revolucionar i que es deia Hristo Stòitxkov. Un paio malcarat, estimat pels culers i odiat per tots els altres, un jugador sempre passat de voltes a qui es va saber canalitzar. Us recorda algú? Potser l’Eto’o? Doncs al Hristo que va aterrar al Barça, entre d’altres coses imagino que més “tàctiques”, es diu que hi havia un tal José Mari Bakero que un dia que es passava el va agafar del coll de la samarreta i el va posar al seu lloc. Era un equip amb líders al vestidor, amb capitans que feien de capità i que sabien què suposa defensar la samarreta del Barça. Algú s’imagina avui quin principi d’autoritat hi ha al vestidor de Can Barça? Ja m’imagino que brasilers, portuguesos, francesos, etc. jugar al Barça és un honor en el seu currículum, però els capitans, aquells que han mamat el Barça des de ben petits han de transmetre que també és un orgull que cal defensar amb l’espasa a les dents.
Recordeu aquell Madrid decrèpit dels últims anys del Hierro? No jugaven a res, anaven setens a la Lliga... però van i guanyen una Copa d’Europa! Hi havia un vestidor que passava olímpicament d’un Del Bosque i es gestionava entre ells amb uns resultats excel•lents. Quan sortien per Europa amb la samarreta del Madrid notaves que la defensaven amb una força que intimidava els rivals.
Ara, a casa nostra, canviarem sistemes, ens acabarem treient Ronaldinho i Rijkaard, però si no enfortim el vestidor amb una gent que sigui capaç de transmetre energia a l’equip... tornarem a caure en els mateixos errors. I per cert, potser que algun dia ens fem mirar aquesta voracitat caïnítica que tenim. Aquí sí que no ens guanya ningú! Som especialistes, entre tots plegats, a carregar-nos els grans equips que hem tingut. Quan el Milan té un bon equip i guanya una Copa d’Europa, saps segur que és ferm candidat per a les tres o quatre properes temporades. Aquí, quan teníem un equipàs que podia fer història apuntat-se tres Champions seguides després de la de París... disfrutem massacrant-nos perquè ens estimem massa el Barça.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/462/anna-pruna https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/462/anna-pruna Tue, 06 Nov 2007 11:10:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/462/anna-pruna Anna Pruna, amb la seva decidida aposta de suport a les federacions catalanes en el pleit per la internacionalitat dels seus equips, ha fet allò que ERC havia anunciat que faria: lluitar perles seleccions catalanes oficials. Una batalla que ella mateixa ha deixat ben clar que es podia portar fins a les últimes conseqüències. Ens fan falta aquestes persones plenament capacitades per tirar endavant aquells projectes que anem a votar cada quatre anys. Gent en aquest cas del món de l’esport, però amb les idees clares i que treballin sense complexes. I segur que abandonant sectarismes i batalletes caïnítiques hem de ser capaços d’omplir els llocs de responsabilitat de moltes Anna Pruna.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/453/hoquei-patins-a-america https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/453/hoquei-patins-a-america Tue, 30 Oct 2007 18:10:11 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/453/hoquei-patins-a-america Anem a pams. L’hoquei és l’esport on hem tingut més a prop el reconeixement oficial i cal continuar en aquesta batalla, però en el camí hem de comptar amb uns socis primordials, que són els jugadors i els clubs catalans. Ja m’imagino que anem a aquest campionat americà per guanyar-nos (o intentar guanyar-nos) les simpaties dels brasilers, argentins, colombians, etc. per a futures votacions. Però que aquesta corrent favorable acabi en forma de vot per Catalunya és un fet que està per veure i (com ja es va veure) que no està exempt de maniobres a tots nivells de l’estat espanyol. Per tant, al campionat que aquests dies juguem en terres brasileres, avui per avui, hi ha uns actius que es diuen clubs i que estan més emprenyats que altra cosa. La Federació espanyola no ha volgut ajornar cap partit de l’OK Lliga perquè algun jugador fos seleccionat amb Catalunya al Brasil, com sí que haurien fet si qui juga és la selecció espanyola. I doncs, què ens esperàvem! La situació, per tant, a dia d’avui, és que hi ha clubs que han de disputar partits sense algun dels seus millors jugadors. I això, evidentment, genera un malestar profund perquè aquesta línia d’actuació cap a l’oficialitat de la selecció es veu com un clar perjudici als clubs. Alerta, doncs, que no errem l’estratègia i no acabem generant anticossos contra una petició àmpliament recolzada fins a la data.
Menció a part mereix el que jo entenc que hauria de ser la solució: una lliga de clubs catalans, amb l’acceptació dels clubs d’altres territoris que s’hi volguessin afegir (des del Liceo fins a l’Alcobendas, però passant també per francesos o suïssos si ho troben interessant). En definitiva, recordeu aquella noia que deia que jugava al Barça de futbol i que li preguntava al Carod per la TVE què passaria amb el Barça si Catalunya era independent? Doncs aquí els podríem donar una lliçó: la federació catalana, amb el ple suport dels clubs catalans (i passant olímpicament de l’espanyola, mai més ben dit), liderant una competició que tindria la màxima qualitat possible avui a Europa (és a dir, la dels clubs catalans), però demostrant que aquí sí que admetem a qui vulgui jugar, sigui gallec, madrileny o andalús. I que el Liceo, l’Alcobendas o el Vigo decideixin si volen competir en el que continuaria sent la millor Lliga del món o bé prefereixen fer-s’ho entre ells i ja ens veuríem a la Lliga europea, que és cap on hem d’anar tots.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/438/la-noia-del-barca https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/438/la-noia-del-barca Mon, 22 Oct 2007 12:25:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/438/la-noia-del-barca Altra cosa és on ens deixarien jugar. Jo tinc molt clar que el que ens interessa no és una lliga espanyola contra el Getafe, l’Almeria, el Betis o el Llevant, sinó una competició europea contra el Liverpool, el Milan i el Paris Saint Germain, per exemple. Clar que amb els tics autoritaris d’una Federació espanyola que veta que juguem un amistós contra Estats Units o qualsevol altre... està clar que no és pas que nosaltres no vulguem jugar sinó que els altres no ens deixen. Recordeu aquell anunci famós del nen amb la samarreta catalana a qui un altre amb la samarreta espanyola no el deixa jugar? Segons alguns allò era un escàndol, però és la realitat.
Una altra pobra argumentació de la noia del Barça: l’independentisme faria que el Barça fos rebut amb hostilitat als camps espanyols. I jo em pregunto: Com som rebuts ara? Ens tiren floretes a Madrid, Getafe, Sevilla, Saragossa, etc? Qui viatgi mínimament amb el Barça (o d’altres clubs catalans que també s’hi ha trobat) sabrà com ens reben als camps espanyols quan portes la senyera a l’escut. No t’amoïnis, noia del Barça, que pitjor que ja ens reben no ho farien]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/377/un-president-valent https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/377/un-president-valent Thu, 04 Oct 2007 09:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/377/un-president-valent Arran de les declaracions de fa uns dies a una ràdio d’àmbit espanyol sobre Zapatero se li han tornat a tirar a sobre injustament. El Barça és un club amb multitud d’idees polítiques diferents, sí, com a la mateixa família de Laporta saben. Però és un club de socis que voten lliurement un president que els representa. I quan aquest candidat, des del primer dia, es manifesta catalanista i el voten més socis que mai, doncs no hi veig quin problema hi ha. Durant molts anys hem tingut personatges amb unes idees polítiques molt clares i ningú els va refutar per això. Ara, que Laporta digui que Zapatero té una visió centralista de l’estat i que l’ha decebut en la seva concepció federalista és un pecat? Ja sabem que quan les coses vagin malament, Laporta serà el nou dimoni del catalanisme, però realment el que fa mal del nostre president és que hagi sabut donar un gir anímic al club. Per mi, la frase clau de l’elecció de Laporta és allò de “volem donar els millors anys de la nostra vida al Barça”. O sigui que un grup de bons professionals s’estimen el club i hi volen abocar uns anys de plena fecunditat laboral. Se’ls pot dir prepotents, generació Power point, etc. però ningú podrà discutir que l’elecció de Laporta va ser una injecció d’autoestima quan estàvem a la UCI dels estats d’ànim. Veure que hi havia professionals liberals, plenament capacitats per triomfar en els seus negocis particulars, i que s’ajuntaven per tirar endavant esportivament el club, però també socialment i econòmicament... ens va fer sentir-nos com feia temps que no estàvem. I hem de recordar que durant bona part del primer any va ser aquesta il•lusió d’en Laporta i companyia qui va aguantar un equip que no acabava de rutllar.
Senyors, recordem com estàvem un estiu de no fa pas tants anys, qui va donar un gir al club i, de passada, recordem qui va ser el jugador que ens va posar la rialla als llavis. I si molesta que Laporta sigui aquest “catalanista tranquil” que es proclama... doncs que n’aprenguin!]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/376/ara-si-ara-no https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/376/ara-si-ara-no Mon, 01 Oct 2007 10:59:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/376/ara-si-ara-no El cas és que a Can Barça tenim una especial habilitat per viatjar en aquesta “muntanya russa” permanent, un Dragon Khan que massacra el jugador que ens va salvar de la misèria social i esportiva fa poc més de tres anys. Com a barcelonistes, hauríem d’exigir més rigor i més senderi per no tornar-nos bojos. El que no pot ser és que dos empats a fora de casa a principi de temporada siguin munició suficient per autoafusellar-nos. Ningú no veu quines ajudetes tenen els de blanc aquests dies? Ningú recorda com els mitjans madridistes van empènyer l’equip l’any passat malgrat anar per sota del Barça? On estan aquests anàlisis?
Sóc conscient que no som el Liverpool, aquella afició que no abandona mai el seu equip i que, incondicionalment, està amb els onze jugadors que vesteixen la samarreta red. Quan el Liverpool va jugar al Nou Camp l’any passat, venia d’uns stage especial a Portugal on l’últim dia alguns dels seus jugadors van celebrar una farra on sembla que l’alcohol i i les garrotades no hi van faltar. Després, van venir a Barcelona i ens van posar el primer peu fora de la Champions. És a dir, un altre missatge: la vida fora dels entrenaments només es converteix en perjudicial quan no es guanya. Mal anàlisi, doncs.
Els opinadors de Barça hem de ser més coherents, valorar més les situacions en el global de la temporada, i deixar d’angoixar-nos per aquest dia a dia. En aquest sentit, tinc clar que tenim un dels millors planters d’Europa, que juguem en una de les lligues més competitives i que no sempre podrem guanyar. Perdrem més punts a casa d’equips com el Racing i l’Osasuna que es tancaran i ens amargaran la nit, però nosaltres ho hem d’intentar sense renunciar al nostre joc. Si no guanyem, que no perdem la identitat. Així, deixant en pau un Ronaldinho que ja ha fet prou de paraigües de crítiques que també haurien de rebre d’altres, acabarem tenint un equip compacte, que juga de memòria, amb els millors jugadors del món que tinguin ganes de guanyar. El perill del Barça, tant aquest any com l’any passat, és el mateix Barça. Si aconseguim ser raonables en les nostres valoracions i fem que els jugadors tinguin ganes de gol i de títols... aquest any pot ser de somni.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/338/lhoquei-patins https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/338/lhoquei-patins Mon, 17 Sep 2007 23:59:59 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/338/lhoquei-patins
Penso que és totalment compatible una cosa amb l’altra, ja que animar l’equip propi no ha d’implicar forçosament l’insult gratuït al rival. I menys al Barça. Sé que hi ha qui ho fa i molts llocs on el Barça d’hoquei s’hi troba. Bé, això també va amb el fet de ser sempre l’equip a batre, el totpoderós Barça. Però si ens ho posem a pensar una mica, bona part de la importància de l’hoquei patins es deu a tenir-hi un Barça. Algú s’imagina quin ressó mediàtic tindria una lliga sense el Barça? O una lliga europea? O, sense anar més lluny, surt o no surt a compte als equips d’arreu que els visiti el Barça i aquell dia puguin fer uns ingressos extra?

L’hoquei patins del FC Barcelona és totalment imprescindible per aquest esport tan nostre. I és encara millor que aquest sigui l’equip de referència a Europa, per la projecció internacional que podem aprofitar d’un club tan gran. És per tot això que penso que l’hoquei català ha de pensar en positiu que el Barça hi sigui. Evidentment, hi ha qui em retreurà que fa l’equip a cop de talonari, que pot fer malbé joves talents seduint-los abans d’hora... però penso que hi ha més pes a la balança dels punts favorables que dels desfavorables. És més, tant de bo que l’Espanyol es decidís a tornar a tenir un bon equip d’hoquei o el Madrid n¡apadrinés algun altre, com algun cop s’havia insinuat. Crec que seria fantàstic per impulsar l’hoquei.

Vilanova és una pista dura pel Barça, i espero que ho continuï sent, però tots hem de tenir clar que jugar una lliga de qualsevol esport amb el Barça és un honor i, a més, s’hauria d’aprofitar per presentar-se al món com la potència mundial que som en hoquei patins.]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/299/el-madrid-a-catalunya-radio https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/299/el-madrid-a-catalunya-radio Mon, 10 Sep 2007 00:00:02 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/299/el-madrid-a-catalunya-radio No podem amagar que els aficionats culés ens encanta veure perdre el Madrid, de manera que per aquesta banda l’emissora sap que la clava. Ara bé, no podem despreciar la vàlua del rival i se’m plantegen una sèrie de dubtes que comença per la més important: què fer quan el Madrid va a Vila-real i guanya 0-5? O sigui, que el fet que el Madrid perdi és significatiu, però el fet que guanyi pot comportar una reacció inversa a la pretesa per l’emissora, és a dir, que canvio de freqüència.
Sé que la intenció no és flagelar-se amb victòries del Madrid retransmeses en català, de manera que quan guanyin de carrer s’aniria a altres coses... però, bé, llavors això no és “la retransmissió” d’un partit del Madrid en català. Si el que interessa és connectar amb el Madrid només quan hi hagi “marro”... m’hi apunto, però per fer això no feia falta tant de rebombori. M’hauria semblat molt més ajustat a la realitat, a l’audiència que es busca i a la noticiabilitat periodística assegurar que quan els blancs puguin ser notícia per a l’audiència majoritària de Catalunya Ràdio (és a dir, quan puguin perdre) tinguin un espai a Catalunya Ràdio. I això sense oblidar que també pot ser notícia per als culés un Chelsea-Liverpool o un Bayern Munich – Stuttgart. No podem continuar amb aquesta visió estatalista de l’esport: em pot interessar tant un València - Real Madrid com un Manchester United – Chelsea. O, més a prop, també em pot interessar què fa el primer equip de rugby del país, és a dir, l’USAP de Perpinyà, en el seu nou assalt al campionat europeu i de l’estat francès.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/298/critiqueu-ronaldinho https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/298/critiqueu-ronaldinho Tue, 04 Sep 2007 20:00:01 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/298/critiqueu-ronaldinho A mi, com que m’agrada Ronaldinho i els jugadors decisius, vull reivindicar l’encert de Rijkaard de mantenir la tripleta atacant de l’any passat com a primera opció. Qui hagi estat mai en un vestidor sabrà que el pitjor que pot fer un entrenador és navegar sense rumb, amb decisions erràtiques. I posar Henry, Giovani o Bojan en la davantera dels primers partits de Lliga (ara la cosa canvia, amb la lesió d’Eto’o) vol dir no respectar-se un mateix. A veure si ens entenem: Ronaldinho, Eto’o i Messi (sobretot els dos primers) han de començar de titulars perquè sabem què han donat al Barça i, a més, perquè en el seu sou de cracks hi va tant el ser decisius en una jugada puntual com l’aguantar les crítiques si no juguen bé. Per molt bona pretemporada que em facin, mai pots sortir amb un Giovani o un Bojan (si hagués estat el cas) de titulars. Aquests no són els qui, de bones a primeres, han de treure’ns les castanyes del foc. Què passaria si surten titulars i fan un mal partit? Serien respectats? De cap manera. Per tant, si s’ha de criticar, millor que ho féu als qui ja saben què és i ho han de saber suportar. Als joves com Giovani o Bojan se’ls ha de deixar temps, anar-los fent entrar poc a poc, però Rijkaard fa fantàsticament bé de dosificar-los. No ens ho vulguem menjar tot en un dia, que acabarem empatxats. Poc a poc i bona lletra, que la temporada és molt llarga i tothom tindrà la seva oportunitat. I si no, que li preguntin a Henry, que amb la lesió d’Eto’o i la Copa Àfrica ja es veu titular els propers tres mesos.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/258/omplim-lestadi https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/258/omplim-lestadi Fri, 27 Jul 2007 19:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/258/omplim-lestadi Sempre que es comença l’any es fan els parlaments dels jugadors (aquí i arreu) i es diu allò de “el camp ha de ser inexpugnable, i amb la col•laboració de vosaltres hem de fer que sempre guanyem a casa...” i bla, bla, bla. Però el cert és que molts dies preferim quedar-nos a casa. Els horaris televisius, d’una banda, i les possibilitats de veure el partit per un canal o altre, per l’altre cantó, ajuden a fomentar l’absentisme. És per això que crec un gran encert la fórmula del seient lliure i animo a tothom a utilitzar-la. Si tenim un mínim de compromís amb el club, no ens ha de costar de col•laborar en iniciatives per omplir l’estadi. Iniciatives que, a més del club, també acaben repercutint en el soci. Clar que sempre hi haurà aquell qui no vol que cap altre cul li escalfi el seu seient (en conec algun...), però raonablement hauríem d’aconseguir que tothom qui vulgués pogués acudir a l’estadi un dia o altre.
Un altre tema és aquell aficionat que, la veritat, millor que no hi anés mai. Personatges amb mentalitat miserable, que no han entès mai el futbol ni serien capaços de xutar un penal entre els tres pals perquè la seva panxa no els deixaria veure la pilota, gent tan curta que encara es pensa allò que “si jo pago, puc dir el que vulgui”, individus tan fàcilment manipulables pels grans mitjans de comunicació que aquell que avui és bo el cap de setmana següent serà un pesseter. D’aquests, que també n’hi ha uns quants, que no accepten res perquè ells, simplement, “fa molts anys que vinc al camp”, a aquests ja no els hauríem de deixar entrar. Si només volen que els facin un bon servei perquè paguen... doncs no cal que entrin a l’estadi. El Camp Nou és per als qui tenim un compromís amb el club, per als qui abans preferim el silenci que esbroncar un jugador nostre i muntar-li una campanya en contra, per als qui estem disposats a animar el nostre Barça. Per als qui volem que se sentin els càntics culers abans que els de 2.000 grecs, italians o anglesos que han colocat a la tercera graderia.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/248/madrid-i-olimpiades https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/248/madrid-i-olimpiades Wed, 18 Jul 2007 01:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/248/madrid-i-olimpiades L’únic realment greu dels fitxatges del Madrid d’aquest estiu no és la seva categoria futbolística, que no ens ha d’espantar gens, sinó la barroeria en els preus. Pagar 30 milions d’euros per un central que no és internacional al seu país no és tan sols tornar a caure en errors com els que ja van cometre a l’hora de pagar per un Samuel o un Woodgate el que van pagar. Allò que ens hauria d’amoinar és que la repetició del que aquí considerem errors, allà no preocupa. I per què? Doncs perquè els madridistes tenen la sensació (i el convenciment) que mai arribaran a estar en una situació econòmicament perillosa. Sabeu quin rumor corria quan Madrid es presentava a les Olimpíades del 2012? Doncs que el Madrid no ha de patir per res. La casa és gran i l’operació del primer “pelotazo” amb la famosa “Esquina del Bernabéu” és un joc de nens. A la capital del Regne, el que de veritat els posava calents era tenir els Jocs Olímpics per vendre’s el Barnabéu i passar a jugar a un estadi olímpic! Jo ho sento però així se’m fa difícil que mai pugui donar suport a uns Jocs madrilenys...
]]> https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/229/problemes-al-palau https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/229/problemes-al-palau Tue, 10 Jul 2007 01:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jordi-castanyeda/blog/229/problemes-al-palau A més, amb els fitxatges d’enguany del futbol (Henry al capdavant) hi ha la sensació que el bàsquet s’està descuidant. Per si fos poc, l’entrenador i el mànager general de la secció (Ivanovic i Savic) no s’entenen i això ja sabem què vol dir. Sí, ara molt bones paraules, mirarem d’entendre’ns... però a la que vagin maldades hi haurà castell de foc. Aquest estiu s’acomiadaran personatges tant importants en un vestidor com Rodrigo de la Fuente, però no es veuen els referents que han de marcar el futur de l’equip. Alerta amb el bàsquet enguany.

]]>