Blog Joan Tardà

Tot depèn del Govern Puigdemont i de la voluntat del poble de Catalunya

Joan Tardà — Wed, 10 Feb 2016 19:35:00 +0100

En les darreres setmanes dues han estat les preguntes que més hem hagut de respondre. La primera, què és el que fem i farem a Madrid. Fins i tot, en els darrers dies, s’ha incrementat el nombre d’interpel·lacions que hem rebut en aquest sentit arran d’un article de Pilar Rahola a La Vanguardia en què qüestionava l’eficàcia negociadora de Democràcia i llibertat i Esquerra Republicana.

Davant d’aquesta pregunta, nosaltres ens hem remès a allò que durant la campanya electoral hem manifestat: la nostra actuació no s’apartarà ni un bri del que ha mandatat el Parlament de Catalunya (resolució del 9-N) i actuarem a les ordres del Govern de Catalunya. Certament, la resolució del Parlament, que donava a conèixer urbi et orbe el què, el com i el quan del que cal fer per construir la independència, feia referència també a negociar amb l’Estat la separació si existien les condicions per fer-ho. En aquest sentit, cal recordar que en la darrera sessió plenària de la legislatura que hem deixar enrere, Esquerra Republicana ja va plantejar un debat en el plenari per tal que l’Estat acceptés el mandat democràtic nascut el 27-S i negociés la separació. Evidentment, la resposta fou negativa i furibunda, tant des del PP com des del PSOE.

Ara bé, en la mesura que poguessin donar-se unes altres condicions és evident que es negociarà. Però, ara per ara, aquest escenari no existeix (no ens enganyem) i el nou govern espanyol (si finalment es constitueix), sigui del color que sigui, es negarà a assumir el mandat democràtic del 27-S.

Es per tot això que convé de no perdre de vista que tot ens ho juguem a casa nostra. Ras i curt, tot depèn de nosaltres mateixos, bo i partint d’una realitat inqüestionable: els impediments per part de l’administració espanyola seran majúsculs fins a l’extrem que l’única garantia que la qüestió catalana cridi la intervenció internacional rau en la materialització del procés de desconnexió a què ens hem compromès (amb la consegüent assumpció de les conseqüències judicials producte de la criminalització del procés d’independència per part de l’administració espanyola), la pulcritud democràtica dels procediments que s’han de seguir i a l’èxit del mateix Govern. En conseqüència, diputats i senadors sobiranistes, tots a les ordres del Govern. I punt!

Una segona pregunta, en aquest cas procedent de l’entorn de Podemos i En Comú Podem, que qüestiona què faríem en cas que hi hagués un govern progressista a Madrid. La resposta és del tot evident. No poseu, si us plau, el carro davant dels bous. Primer que hi hagi govern amb participació de Podemos i, després, ja el qualificarem de progressista o no en funció de la tarja amb què es presenti. No obstant, tot apunta que difícilment podrà qualificar-se de progressista un govern que no reconegui ni tan sols el Dret a Decidir.

Tot plegat, en el supòsit que PP, C’s i PSOE no acabin entenent-se, que és una de les dues opcions més plausibles. L’altra, la convocatòria de noves eleccions.

I reblo el clau: la decisió, en tot cas, es prendria d’acord amb el Govern de Catalunya.

El que no entenen els d’Endavant

Joan Tardà — Tue, 22 Dec 2015 10:00:00 +0100

Espanya, un mur de frontó podrit que acabarà enrunant-se

            Tant Mariano Rajoy com Pedro Sánchez van ser incapaços de fer cap proposta de futur. Entre els dos partits han provocat la desolació social que patim. Només saben retreure's la corrupció, la indecència, la mentida, la incompetència, la baixesa, la fal·làcia.

            S’han apunyalat davant les càmeres però alhora s’han alçat   convertits en un mur inexpugnable davant el desplegament de la «resolució del 9-N» del Parlament de Catalunya. Però volen amagar aquest mur està podrit, que té una aluminosi galopant i que acabarà enrunant-se. Altres búnquers que semblaven indestructibles, com l'Imperi austre-hongarès o una potència nuclear com la Unió Soviètica, van acabar enfonsant-se com un castell de cartes per la corrupció interna.

La desobediència civil de Gandhi va aconseguir la independència de l'Índia

            L'any 2012 els partidaris de la celebració d'un referèndum com el d'Escòcia vam guanyar les eleccions del Parlament de Catalunya. La negativa tancada del Congrés de Diputats davant aquesta demanda va demostrar que Regne d'Espanya no té el nivell democràtic del Canadà o del Regne Unit. La «via escocesa», malgrat l’èxit de Podemos, ha quedat tancada i ens ha mostrat que l'única resposta possible era la difícil estratègia unilateral que es va iniciar amb la consulta del 9-N de 2014 i la convocatòria de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. Aquest pas va suposar que algunes forces que donaven suport al referèndum (Unió Democràtica i Catalunya Si Que Es Pot) es despengessin del procés.

            La via unilateral s'ha identificat fins ara amb un procés de desconnexió jurídica, administrativa i fiscal del Parlament i la Generalitat. L'amenaçadora reacció de l'Estat espanyol contra la «resolució del 9-N», ja declarada anticonstitucional, acompanyada de l'advertiment d'imputacions jurídiques mostra les dificultats de crear les estructures d'Estat de la desconnexió i per tirar endavant el procés constituent. Les amenaces espanyoles ens han fet constatar que Catalunya no és Eslovènia; és a dir que no té les estructures d'Estat, com defensa territorial, hisenda pròpia, etc. que tenia aquesta república de l'antiga Iugoslava. La «via eslovena» de desconnexió no és viable.

            Sense «via escocesa» i sense «via eslovena» el poble català es veu forçat a seguir la via de Gandhi a la independència. Catalunya es veu obligada a passar de les grans mobilitzacions dels darrers anys a l'estratègia de la desobediència civil, l'única via pacífica que tenen els pobles oprimits per alliberar-se dels Estats opressors. El primer desacatament es va produir amb la consulta del 9 de novembre de l'any passat i ha agafat embranzida amb les eleccions del 27 de setembre i l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la «resolució del 9 de novembre» que es compromet a obeir només les seves pròpies resolucions, ignorant la legislació i els tribunals espanyols.

La desobediència institucional

            L'Estat espanyol va desencadenar una guerra psicològica contra la resolució del 9-N amb constant al·lusions al «cop d'Estat», a la rebel·lió i la sedició. L'objectiu de la campanya era preparar l'opinió pública espanyola per la intervenció de la Generalitat, la imputació dels representants del poble català i la seva posterior detenció. El desacord entre els 72 diputats independentistes i les eleccions espanyoles han aparcat aquesta campanya. Però es reprendrà, més furiosa encara, un cop hi hagi nou govern a Catalunya i a Espanya

            La victòria independentista del 27 de setembre legitima els passos previstos en «la ressolució del 9-N» i els diputats i senadors d'ERC anem a Madrid a defensar aquests vots. Anem a aplicar un vessant de la desobediència civil al que Gandhi donava una importància cabdal: «la insistència en la veritat». En el desacatament polític els seus protagonistes no s'amaguen, sinó que assumeixen les responsabilitats penals dels seus actes, la presó si cal. Amb aquesta acceptació fan patent als opressors les conseqüències de les seves lleis injustes i intenten commoure la seva consciència. És molt fàcil negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya si aquest fet és acceptat amb resignació. Però quan aquesta negació comporta encausar, inhabilitar i vés a saber què més Presidenta del Parlament, el President de la Generalitat, la mesa del Parlament, els diputats independentistes, els alcaldes i regidors que donen suport a les resolucions anticonstitucionals del Parlament la situació canvia de manera radical.

            Aquesta és la fase penal del procés en la que entrarem si hi ha acord entre els 72 diputats independentistes. En ella es visualitzarà davant de la Unió Europea i davant del món que l'Estat espanyol usa la violència jurídica contra el poble català. A mesura que els jutjats s'omplin de càrrecs electes per defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, l'opinió pública democràtica arreu del planeta es despertarà. La majoria del poble català seguirà l'exemple de Nelson Mandela que, des de la presó de Robben Island, va enderrocar el règim de l'apartheid, gràcies a que va commoure la consciència de demòcrates de tot el món.

            Des de les tribunes del Congrés de Diputats i del Senat els representants del republicanisme català intentarem commoure la consciència dels demòcrates espanyols. Els farem una apel·lació directa: empresonaran els representants de Catalunya en el vostre nom? Farem que la mateixa pregunta ressoni a tot el món aprofitant la presència a Madrid dels corresponsals estrangers i de les ambaixades de tots els Estats membres de les Nacions Unides. Estem conveçuts que, finalment, les paraules es convertiran en projectils i el mur aparentment inexpugnable, la paret de frontó podrida, que hem vist al darrer debat televisiu, s'esfondrarà.

Que quedi clar: hem votat en contra del rescat

Joan Tardà — Tue, 18 Aug 2015 18:34:00 +0200

Que quedi clar! El poble grec no patiria el que està patint si no hagués estat víctima de la misèria política i la corrupció de la dreta grega i del Partit Socialista en anys anteriors. Forces polítiques que mai no s’enfrontaren als xantatges de la troika. Al contrari, n’esdevingueren els escolans: còmplices interessats dels qui provocaren la crisi, la gestionen en l’actualitat i en sortiran, a més, més enriquits, encara que hagi comportat posar en escac el benestar de milions de persones, dinamitar l’Europa social i desequilibrar una mica més el nostre món democràtic.
Que quedi clar que els republicans ens sentim solidaris amb el poble grec i fem un reconeixement sincer al seu govern. Un govern que va donar una lliçó de democràcia tant al PP com al PSOE, bo i convocant el referèndum del mes de juliol. Una lliçó de democràcia al PP i al ministre Guindos, a qui no li han caigut els anells de reconèixer que 40 mil dels 56.000 milions d’euros injectats al sistema financer no seran retornats, però que en cap moment s’ha platejat preguntar a la ciutadania què en pensa. I lliçó de democràcia al PSOE que va tenir la barra de modificar la Constitució gairebé d’amagat a fi de fer preeminent el pagament del deute i sacrificar la despesa social.
Que quedi clar que ens neguem a legitimar els xantatgistes que imposen un rescat més dur del que ja van rebutjar els grecs en referèndum, que a més no els permetrà superar la recessió perquè bona part dels 86.000 van destinats a pagar els interessos.
Que quedi clar que el PP actua amb una hipocresia extrema. Perquè a pesar de desballestar-nos l’estat del benestar i d’empobrir enormement la societat continuen incrementant el deute, que ja assoleix més d’un bilió d’euros, la qual cosa porta l’Estat espanyol cap a un escenari de fallida. I, malgrat tot, volen donar lliçons! Amaga, el senyor Guindo, cínicament, que, quan pugin els tipus, no podrà finançar els deute, la qual cosa pot comportar que aleshores ens encolomin justament la fórmula grega que avui PP i PSOE han aprovat.
Que quedi clar que són uns demagogs. Que fa fàstic sentir com presumeixen de solidaritat quan no n’és. Solidaritat seria donar o fer un préstec sense interessos i no pas el que s’ha fet, sense donar cap opció a la possibilitat de modificar les condicions del rescat . Unes condicions tan dures com inabastables a no ser que el sofriment del poble grec no tingués mesura humana.
En definitiva, perversió i cinisme! Com ho demostra el fet, per exemple, que un tros del deute provocat per la forta despesa en defensa és producte de les obligacions per part de França i Alemanya imposades a Grècia en el primer rescat de compra de material militar.
Dia trist el d’avui al Congrés: PP i PSOE han actuat com a manxaires dels qui han deixat clar a tothom que el benestar dels pobles d’Europa, que llur futur, mai no pot entrar en contradicció amb els seus interessos econòmics.
Que quedi clar: hi hem votat en contra!

El que queda pendent per a una bona llei d'avortament es debat demà

Joan Tardà — Mon, 06 Jul 2015 19:45:00 +0200

Dimarts 7, en la Comissió de Sanitat es debatrà la modificació de la llei de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció e l’embaràs. Una llei que es modificarà a instància del PP per tal de condicionar el dret a interrompre l’embaràs de les persones de 16-17 anys. Com que ha estat el govern espanyol qui ha obert el debat (i se’n sortirà perquè té majoria absoluta), els republicans ho hem aprofitat per tal d’introduir-hi esmenes a la llei de 2010 a fi i efecte de millorar-la. Es evident que com a defensors de la llei del 2010 ens oposarem als canvis que proposa el PP, però volem recordar que la llei, tot i que la defensem i de fet va ser pactada entre PSOE-IU/ICV, BNG i Esquerra Republicana, va quedar curta.
Defensem, perquè és el que va quedar pendent en 2010:
1. Garantir que es podrà interrompre l’embaràs dins de les 22 primeres setmanes a petició de la dona embarassada.
2. Suprimir els supòsits que contempla la llei de 2010.
3. Eliminar el termini de les 22 setmanes si existeix greu perill per a la vida, salut física o psíquica de la persona embarassada o que existeixi risc de greus anomalies del fetus incompatibles amb la vida o incurables, bo i vinculant-hi un preceptiu informe mèdic.
4. L’adopció de programes educatius especialment dissenyats per a la convivència i respecte a les opcions sexuals.
5. L’accés universal i gratuït als serveis i programes de salut sexual i reproductiva.
6. L’accés universal i gratuït a mètodes segurs i eficaços que permetin regular la fecunditat.
8. Garantir que els homes i dones en edat reproductiva gaudeixin de prou informació i que les dones embarassades siguin informades sobre les ajudes públiques, els drets laborals lligats a l’embaràs i la maternitat i dades dels centres en què pot rebre assessorament abans de i després de la interrupció de l’embaràs.
9. L’accés universal als anticonceptius adients a cada necessitat, bo i incloent-hi els d’emergència.
10. Incorporar en el sistema educatiu, de forma obligatòria i en totes les etapes, la formació en salut sexual, afectiva i reproductiva.
11. Informar a totes les dones que vulguin interrompre l’embaràs quins són els centres públics i privats on pot anar.
12. Garantir que tots els centres gaudeixin del personal qualificat, que la persona afectada pugui elegir el professional que les ha d’atendre i que s’actuï des de l’absoluta intimitat.
13. No permetre que cap professional mèdic o d’infermeria pugui negar-se a intervenir, llevat dels que estiguin directament afectats en la intervenció.
14. No permetre que cap centre de salut o institució sanitària pugui negar-se a practicar interrupcions de l’embaràs
15. Modificar el Codi Penal per tal de suprimir l’article 145 a fi i efecte de despenalitzar l’avortament.
Quinze apartats que defensarem per tal de recordar al PSOE tot allò que ens va rebutjar l’any 2010 i que caldrà assolir quan canviï la correlació de forces. En paral•lel denunciarem el cop de destral a la llei del 2010 que executarà el PP.

Tornem a reclamar que es prohibeixi llançar productes alimentaris

Joan Tardà — Thu, 04 Jun 2015 08:38:00 +0200

Fa pocs dies l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat per unanimitat una llei que prohibeix que les grans superfícies comercials puguin llançar o destruir els productes alimentaris aptes per al consum humà, bo i estant obligats a cedir-los a les ONGs que assisteixen persones en situació de precarietat. Els republicans, al Congrés dels Diputats, ja ho vàrem plantejar l’any 2013. I el PP ens ho rebutjà. I, en canvi, ara, el parlament francès els ha donat una lliçó.

Per això, ara, hi tornem. Potser ara que l’Estat veí ha fet el pas ja no ens ho tornaran a rebutjar. De fet, en l’actual context socio-econòmic, en què es malbaraten 1.300 milions de tones de menjar cada anys, no es pot permetre que un terç de tots els aliments que es produeixen es perdin. Les xifres són espaordidores: a l’Estat espanyol gairebé 2 milions de persones passen fam i es calcula que a la UE 43 estan en perill de pobresa alimentària, més enllà dels més de 870 milions de persones que passen gana cada dia al món.
També és bo de tenir present que segons NNUU el 54% del malbaratament de productes alimentaris en el món es produeix en les etapes inicials de la producció, manipulació i emmagatzematge post-collita i el 46% restant en les etapes de processament, distribució i consum.
Es per això, que cal combatre les males praxis d’algunes empreses. D’una banda, i altrament la descurança d’alguns partits polítics (per exemple, el PP) per regular el malbaratament quan són aptes per al consum humà o bé desviar-los, quan no en són, per al consum del bestiar, compostatge, etc...
Doncs, hi tornem. Per això, la nostra iniciativa, que es debatrà ben aviat, pretén aconseguir prou majoria com perquè el govern hagi de presentar un projecte de llei per reduir el malbaratament alimentari, bo i incorporant-hi la prohibició a les grans superfícies comercials i supermercats poder llançar productes aptes per al consum per tal de destinar-los a entitats que, sense ànim de lucre, atenguin persones que viuen sota el llindar de la pobresa.
Què respondrà aquesta vegada el PP? Esperem que siguin receptius a la mateixa Unió Europea, que ja ha palesat preocupació arran d’aquesta situació creixent. De fet, es preveu un increment del 40% d’aquest malbaratament per al 2025, raó per la qual cal actuar per optimitzar envasos, oferir productes a dojo, introduir cursos d’educació alimentària, prioritzar en l’adjudicació de contractes públics les empreses que distribueixen gratuïtament els productes no venuts, etc...

Esquerra, el model espanyol d'impunitat i el procés constituent (i III)

Joan Tardà — Fri, 10 Apr 2015 08:43:00 +0200

El republicanisme català ha estat present en totes les demandes i exigències fetes a l’Estat espanyol per tal de poder enterrar el model espanyol d’impunitat. Hem mantingut que totes les societats democràtiques, si volen enfortir-se per tal d’encarar els reptes d’un segle XXI ple d’incerteses per als demòcrates, ha de saber metabolitzar el passat en clau de superació ii depuració dels Crims contra la Humanitat comesos pel Franquisme. Lamentablement, en força ocasions ens hem sentit força sols, com ara quan el govern socialista aprovà la ignominiosa Llei de la Memòria amb el suport de IU, PNB i CiU.

Després d’anys de democràcia, l’Estat espanyol continua, doncs, negant-se a reparar jurídicament els milers i milers de catalans i catalanes víctimes de la Dictadura, d’entre els quals el President Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol.
Hem picat en ferro i continuem fent-ho, però la feina i el compromís no han estat sobrers, tot i que hem hagut de viure la tristesa, el dolor i la indignació amb què tants conciutadans se n’anaven d’aquest món sense veure reparades les injustícies que havien patit, ells, o els seus pares i mares.
Al revés, hem guanyat. Perquè sense tota la feina feta ara no estaríem en condicions de garantir que en el procés constituent que iniciarem, si la ciutadania atorga als partits sobiranistes una majoria parlamentària el 27-S, el debat de la justícia universal, el dels Drets Humans, el de l’exigència a l’Estat espanyol de la reparació de les víctimes, el de la internacionalització dels compromisos sobre la imprescriptibilitat dels Crims contra la Pau, els Crims de Guerra i els Crims contra la Humanitat i el de la necessitat de jutjar els responsables formaran part del debat constituent. I, ben segur, que tot restarà fixat en la Constitució Republicana que farem néixer.
En benefici de l’enfortiment dels valors democràtics, en favor d’una democràcia d’excel•lència i amb la voluntat d’aportar al món, de Catalunya estant, un model diametralment oposat al d’impunitat espanyola.
Aquest és el compromís de les societats que, com ara la catalana, sap i coneix el que ha estat la persecució i la vulneració dels Drets Humans.

Esquerra i el model espanyol d'impunitat: mesures compartides amb republicans espanyols (II)

Joan Tardà — Thu, 09 Apr 2015 09:28:00 +0200

Algunes mesures que hauria d’endegar l’Estat espanyol, si tingués voluntat de convertir-se en una democràcia madura, bo i enterrant la impunitat.
1. Ratificar la Convenció de Nacions Unides de 1968 sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat.
2. Declarar per llei la nul•litat de totes les accions legals del règim franquista, tot fent menció expressa a la Resolució de les NNUU sobre el règim franquista de 1946.
3. Declarar la nul•litat dels judicis penals i militars per arbitraris i il•legals.
4. Elaborar una llei d’exhumacions i d’identificació de les víctimes que fixi els procediments d’actuació d’acord amb el dret internacional de drets humans.
5. Normalització legislativa dels banc de dades d’ADN per a la identificació de les víctimes.
6. Elaborar una llei de reconeixement dels camps de concentració i de treballs forçats i reconstrucció dels processos seguits i de llurs víctimes.
7. Desclassificació dels arxius i catalogació de tots els arxius diplomàtics, militars i d’intel•ligència fins a l’establiment del règim democràtic.
8. Inventari, catalogació i reorganització dels arxius penals, de presons, militars, d’intel•ligència, etc... , bo i adequant-los a les normes del dret a la veritat i a la justícia de les víctimes i garantint-ne el lliure accés.
9. Reconstrucció de les llistes de víctimes en tercers països com a conseqüència del règim franquista, bo i incloent-hi els anomenats “nens de la guerra” i fent possible la doble nacionalitat dels seus descendents.
10. Adequació de les normes dels registres civils a efectes de la correcta determinació de les causes de les morts.
11. Elaboració d’un inventari dels béns saquejats, embargats i espoliats per motius polítics, religiosos o de represàlia.
12. Establir una legislació que permeti la recuperació i indemnització a càrrec de l’Estat dels béns espoliats a persones físiques i jurídiques per motius polítics, religiosos o de represàlia de qualsevol tipus.
13. Legislació de reconeixement de tots els militars que van servir lleialment a la II República.
14. Legislació de reconeixement de tots els militars i forces irregulars que col•laboraren amb els països aliats en la resistència contra el feixisme, el nazisme i el franquisme, tot equiparant-los al reconeixement jurídic, militar i social que se seguí en països com a França.
15. Reconstrucció dels comandaments de totes les organitzacions franquistes a l’interior i a l’exterior de l’Estat espanyol per tal de facilitar el dret a la veritat i el coneixement de qui va perpetrar els Crims contra la Humanitat.
Esquerra Republicana de Catalunya comparteix, atenent al fet que aquestes mesures es corresponen amb les mantingudes en tots els procediments legislatius en el Congrés espanyol des de 2004, el conjunt de les reclamacions i exigències dels signants, d’entre els quals la Federación Estatal de Foros de la Memoria, l’Equip Nizkor, Humans Rights, Archivo, Guerra y Exilio (AGE).

Esquerra i el model espanyol d'impunitat: un nou document Nizkor (I)

Joan Tardà — Wed, 08 Apr 2015 09:15:00 +0200

Des de la coherència dels republicans catalans que, malgrat haver votat afirmativament la investidura de Rodríguez Zapatero perquè es comprometé a reparar les víctimes del Franquisme, fórem l’únic partit polític que votàrem negativament la Llei de la Memòria perquè no reconeixia jurídicament les víctimes, volem donar suport a la carta pública que han presentat el prestigiosos advocats de l'Equip Nizkor, amb seu a Bèlgica, en la mesura que coincideixen, llurs pensaments, amb el que sempre ha defensat Esquerra Republicana. I, sovint, molt sols!
Coincidim perquè els republicans catalans considerem el règim Franquista il·legítim, bo i atenent a la resolució de Nacions Unides 19 (I) de 12-XII de 1946 que el defineix com un règim que “en origen, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim feixista modelat sobre, i en gran mesura establert, gràcies a l’ajuda de l’Alemanya nazi i de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini”. I, certament, el règim franquista cometé al llarg d’any i anys assassinats, deportacions, accions de submissió a esclavitud , persecució per motius religiosos, racials, nacionals, lingüístics. I un llarg etcètera.
Desgraciadament la societat espanyola, el fet és irrefutable, majoritàriament no ha qüestionat el model espanyol d’impunitat consagrat per la Transició i per la Llei d’Amnistia, preconstitucional, de 15 d’octubre de 1977, a través de la qual de manera absurda foren els botxins qui acabaren “perdonant” les víctimes i es garantien jurídicament que no serien inculpats d’haver comès Crims contra la Humanitat. I el clau es reblà l’any 2006 amb la Llei de la Memòria, amb la qual es consolidava el model d’impunitat just quan a Xile i Argentina, que havien copiat el model espanyol, tot se’ls ensorrava i es començava a jutjat els militars colpistes i els torturadors.
Tal com s’afirma, la justícia és contrària a la venjança. Sempre ho hem cregut, certament. De la mateixa manera que considerem pervers que s’associï oblit a reconciliació. Per això és bo que és bo que Nizkor s’hagi adreçat una altra vegada al conjunt de les forces polítiques, bo i instant-los a actuat d’acord amb al dret internacional i ens recordi, d’una banda, la definició que dóna Nacions Unides del concepte “impunitat” (“inexistència, de fet o de dret, de responsabilitat penal per part dels autors de violacions dels drets humans, així com de responsabilitat civil, administrativa o disciplinària, perquè escapen a tota investigació que pretengui llur inculpació, detenció, processament i, en cas de ser reconeguts culpables, condemna, àdhuc a la indemnització del mal causat a les víctimes”.
I, altrament, és bo també que se’ns faci avinent, una altra vegada, que el moll de l’os rau a fer complir a l’Estat el dret a la justícia de les víctimes, la qual cosa va fins i tot més enllà de les possibles Comissions de la Veritat que, per altra banda l’Estat espanyol mai no ha acceptat tampoc, en la mesura que unes hipotètiques conclusions no serien mai d’obligat acompliment.
A Esquerra Republicana ens mantenim ferms en les nostres conviccions i celebrem les coincidències i complicitats amb els ciutadans antifeixistes i republicans d’arreu de l’actual Estat espanyol.

Els republicans i el trident pervers de lleis espanyoles: 3r. noves mesures antiterroristes

Joan Tardà — Wed, 01 Apr 2015 15:51:00 +0200

«Todo el que proteste será un criminal […] Cualquiera que se resista, un terrorista será». No sé si recordeu aquest fragment d’una cançó de La Polla Records, però crec que reflecteix de totes totes el que PP i PSOE ha acordat i pactat amb les noves mesures antiterroristes. Perquè, com molt bé recorda Amnistia Internacional, el respecte als Drets Humans no és un obstacle per a la seguretat. Al contrari, és el camí per aconseguir-lo.
El que és inacceptable és que es violin els Drets Humans en una suposada lluita antiterrorista, tot negant fins i tot el debat de les causes dels orígens de la violència. Perquè ningú no pot negar que si la població mundial tingués garantida l’alimentació, l’habitatge, l’accés a l’aigua i l’educació, de terrorisme no n’hi hauria. Evidentment ens provoca fàstic i indignació el terrorisme jihadista. I cal combatre’l, però també cal tenir en compte el que ha reflectit el relator de NNUU, que ha deixat ben clar que solament pot admetre’s el concepte de terrorisme quan existeix intencionalitat , propòsit i les organitzacions són declarades com a terroristes per les convencions i els protocols internacionals.
En canvi, el que ha fet el PP i PSOE (aprofitant l’alarma social generada pel jihadisme) ha estat legalitzar un concepte expansiu de” terrorisme”. La dreta nacionalista espanyola ha associat perversament el concepte terrorisme a delicte greu contra la vida, la llibertat, el patrimoni, els recursos naturals, etc... amb la voluntat de “subvertir el orden constitucional”.
Ah! Els catalans ens donem per avisats! (i per amenaçats)

Els republicans i el trident pervers de lleis espanyoles: 2n. la Llei Mordassa

Joan Tardà — Tue, 31 Mar 2015 17:18:00 +0200

Salvador Allende i Víctor Jara passaran a la història per ser dues de les primeres víctimes mortals del neoliberalisme. De fet, des d’aleshores, al neoliberalisme, li ha calgut grans dosis de violència i repressió per imposar-se arreu. A casa nostra, amb el desballestament de l’Estat de dret, social i de benestar que havia permès socialitzar un xic la riquesa. El govern del PP sap perfectament que, per tal d’aplicar les tesis neoliberals , és imprescindible dotar-se de les eines adients per controlar la indignació i la rebel·lia ciutadana, raó per la qual cal retòrcer la democràcia, bo i limitant la llibertat d’expressió, de manifestació i de reunió i institucionalitzant l’estat policial.
Que ningú no s’enganyi, amb aquesta llei patrocinada per Fernández Díaz, s’ha dotat la policia de poders arbitraris. D’exemples, un munt, però tal vegada és del tot il·lustratiu que, en lloc d’aprovar la demanda de dació en pagament, ara s’hagi legalitzat la repressió per a qui pretengui impedir desnonaments, tot criminalitzant les persones solidàries.
El Partit Popular ni traeix el seu ideari ni ens enganya. D'una banda funciona com un rellotge suís a l’hora d’aplicar fil per randa el model neoliberal econòmic i el corpus legislatiu que s’hi acompanya. D’altra, nosaltres, que prou coneixem el que fan, les raons de la seva actuació i l’abast dels seus objectius perquè no deixa de ser només una estratègia nova del feixisme de sempre.

Els republicans i el trident de lleis espanyoles: 1r. el Codi Penal

Joan Tardà — Mon, 30 Mar 2015 10:26:00 +0200

Amb el rebuig republicà, la setmana passada el PP va fer el cim de la reacció: nou Codi Penal, llei mordassa i noves mesures antiterroristes. Anem a pams. Quant al Codi Penal, que quedi clar que es tracta d'unareforma encunyada des del populisme punitiu d’agreujament constant de les penes i captiu del sensacionalisme d’alguns mitjans. Es tracta, dit ras i curt, d’una reforma que significa un retrocés en drets i llibertats enorme en incorporar la supressió de les faltes, és a dir un enduriment del sistema penal, introdueix la cadena perpètua i, a més, incorpora mesures de seguretat que restaran desvinculades de la pena. Dit d’altra manera, hi haurà ciutadans que restaran estigmatitzats i vigilats de per vida.
Tot i tractar-se de la vint-i-sisena reforma del Codi Penal en vint anys, no han tingut ”oportunitat” ni “temps”, encara!, d’encarar reformes del tot necessàries i evidents com ara el ple dret a la llibertat d’expressió, tot despenalitzant el delicte d’injúries a la corona i el delicte d’ultratge a Espanya. Tampoc no han tingut cap interès d’aprofitar l’ocasió per incorporar el dret a la mort digna i sense dolor i la despenalització del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. I què me’n dieu de la necessitat d’equiparar els drets dels creients i els dels no creients? Res de res. I el llistat de qüestions que s’haurien hagut de reformar per gaudir d’un Codi Penal per a la societat actual no acaba aquí, és més llarg encara: res de res de penalitzar la mort d’animals en espectables públics. Res de de res, tampoc de penalitzar la banalització, l’apologia i l’enaltiment del franquisme, el feixisme i el nazisme.
En definitiva, una reforma del Codi Penal autoritària, classista i tramposa, d’acord amb les mentalitats reaccionàries de llurs promotors.

DeDenunciem els qui, derrotats a les urnes, volen enterrar Maduro amb violència

Joan Tardà — Wed, 18 Mar 2015 10:59:00 +0100

Davant del suport de Rajoy als colpistes veneçolans, els republicans catalans (i els nacionalistes gallecs, i els independentistes bascos i IU) volem que el Congrés dels Diputats rebutgi les accions violentes que han generat els sectors de l’oposició veneçolana durant els anys 2013 i 2014 amb l’objectiu de fer caure un govern democràtic, elegit pel poble.
I volem, també, que el parlament espanyol manifesti la solidaritat amb les víctimes del procés d’inestabilitat que ha provocat qui no accepta el resultat de les urnes.
Perquè convé recordar alguns fets: d’entrada, la crida a expressar la ràbia al carrer feta pel líder de l’oposició Capriles una vegada derrotat democràticament a les urnes l’any 2013 per les forces bolivarianes. Tot seguit, va deixar dit que tot el que pogués passar seria responsabilitat del govern.
Resultat, persones mortes, assassinades per civils armats. I el govern espanyol (i tots els poders econòmics i mediàtics) s’aplegaren per donar suport als “colpistes”. No hi fa res que hi prevalgui la hipocresia més fastigosa en sentir parlar Rajoy. Quan el president del govern espanyol es refereix al procés cap a la independència del poble de Catalunya no s’està de tractar-lo d’atemptar a la democràcia i de voluntat de subvertir l’ordre constitucional... però, quant a Veneçuela, tot s’hi val per fer miques la seva constitució. Sí, fastigosament hipòcrita.
Esquerra defensa, sense embuts, el respecte a la democràcia i qui tingui voluntat de potenciar el diàleg, la pau i el respecte als Drets Humans. I, especialment, a qui col·labori amb les iniciatives de UNASUR, que tenen com a objectiu mantenir la regió com un espai en què s’estengui encara més la democràcia.Perquè en els darrers dos anys ha prevalgut la violència, a dojo, instigada per membres de l’oposició per tal de crear un escenari d’inestabilitat que pogués acabar amb un cop d’estat.
Recordeu també que a les primeries de 2014 l’opositor Leopoldo López, i altres dirigents polítics com Antonio Ledezma, van fer una nova crida perquè la ciutadania sortís al carrer per enterrar el govern Maduro, bo i iniciant una campanya, l’anomenada “La Salida, que s’allargà mesos i mesos. De les mobilitzacions pacífiques es passà a la violència entre la policia i els manifestants, que no s’estaven de fer servir tota mena d’armes i explosius. Conseqüència, 43 morts i 870 ferits, la majoria causades per la gent armada, tal com hem pogut saber directament a partir del contacte amb els familiars d’aquestes víctimes, agrupats en el comitè de víctimes de la “Guarimba y el Golpe Continuado”, que també denuncien la campanya internacional contra un govern democràtic.
De fet, hi ha qui vol aconseguir amb violència allò que no assoleixen a les urnes.

Denunciem els qui, derrotats a les urnes, volen enterrar Maduro amb violència

Joan Tardà — Wed, 18 Mar 2015 10:59:00 +0100

Davant del suport de Rajoy als colpistes veneçolans, els republicans catalans (i els nacionalistes gallecs, i els independentistes bascos i IU) volem que el Congrés dels Diputats rebutgi les accions violentes que han generat els sectors de l’oposició veneçolana durant els anys 2013 i 2014 amb l’objectiu de fer caure un govern democràtic, elegit pel poble.
I volem, també, que el parlament espanyol manifesti la solidaritat amb les víctimes del procés d’inestabilitat que ha provocat qui no accepta el resultat de les urnes.
Perquè convé recordar alguns fets: d’entrada, la crida a expressar la ràbia al carrer feta pel líder de l’oposició Capriles una vegada derrotat democràticament a les urnes l’any 2013 per les forces bolivarianes. Tot seguit, va deixar dit que tot el que pogués passar seria responsabilitat del govern.
Resultat, persones mortes, assassinades per civils armats. I el govern espanyol (i tots els poders econòmics i mediàtics) s’aplegaren per donar suport als “colpistes”. No hi fa res que hi prevalgui la hipocresia més fastigosa en sentir parlar Rajoy. Quan el president del govern espanyol es refereix al procés cap a la independència del poble de Catalunya no s’està de tractar-lo d’atemptar a la democràcia i de voluntat de subvertir l’ordre constitucional... però, quant a Veneçuela, tot s’hi val per fer miques la seva constitució. Sí, fastigosament hipòcrita.
Esquerra defensa, sense embuts, el respecte a la democràcia i qui tingui voluntat de potenciar el diàleg, la pau i el respecte als Drets Humans. I, especialment, a qui col·labori amb les iniciatives de UNASUR, que tenen com a objectiu mantenir la regió com un espai en què s’estengui encara més la democràcia.Perquè en els darrers dos anys ha prevalgut la violència, a dojo, instigada per membres de l’oposició per tal de crear un escenari d’inestabilitat que pogués acabar amb un cop d’estat.
Recordeu també que a les primeries de 2014 l’opositor Leopoldo López, i altres dirigents polítics com Antonio Ledezma, van fer una nova crida perquè la ciutadania sortís al carrer per enterrar el govern Maduro, bo i iniciant una campanya, l’anomenada “La Salida, que s’allargà mesos i mesos. De les mobilitzacions pacífiques es passà a la violència entre la policia i els manifestants, que no s’estaven de fer servir tota mena d’armes i explosius. Conseqüència, 43 morts i 870 ferits, la majoria causades per la gent armada, tal com hem pogut saber directament a partir del contacte amb els familiars d’aquestes víctimes, agrupats en el comitè de víctimes de la “Guarimba y el Golpe Continuado”, que també denuncien la campanya internacional contra un govern democràtic.
De fet, hi ha qui vol aconseguir amb violència allò que no assoleixen a les urnes.

Des d'avui, els toros més a prop de ser reintroduïts a Catalunya

Joan Tardà — Wed, 11 Mar 2015 12:55:00 +0100

El ministre Wert ho ha deixat clar des del primer dia. El seu objectiu rau a aconseguir que els toros siguin declarats patrimoni cultural immaterial per part de la per UNESCO. Perquè tal com ha deixat dit fa pocs dies “los toros son cultura desde la Dehesa a la plaza”. Tanmateix, , per tal de fer possible aquest objectiu, li cal superar un gran escull: aconseguir superar l’abolició de les “corridas” que comportà l’aprovació de la llei catalana. Es evident, que aquesta situació li va suposar un impediment majúscul en la mesura que pwer primera vegada un parlament (el català) legislava amb criteris animalistes contra una manifestació evident de crueltat cap als animals. Es per això que, els és del tot imprescindible invertir el procés.
En el debat que vam suscitar arran de la presentació de l’esmena a la totalitat d’aquesta llei de Salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial que avui aprovaran gràcies a la majoria absoluta, ja exposàrem que el govern espanyol no té competències per fer-la perquè aquesta capacitat pertany a les CCAA. De fet, Catalunya (i el País Valencià i les Illes) l’any 1993 ja la va aprovar. Es a dir, Catalunya ja gaudeix dels mitjans jurídics per declarar el grau de protecció immaterial. Es a dir, aquesta nova llei espanyola no cobreix cap buit legal, només és l’eina que necessita Wert perquè pugui atribuir-se poders que no li són propis per fer retornar els toros a les escasses places catalanes.
Com? No li resultarà gaire difícil intentar-ho. Aquesta nova llei que li permetrà actuar (article 11), entrarà en conflicte amb la llei catalana d’abolició de les curses de braus. I, aleshores, donat el conflicte d’interessos, li tocarà parlar al Tribunal Constitucional. Es a dir als dotze magistrats que estan al servei del PP i del PSOE.
En definitiva, només ens queda la contestació i deixar-los clar que no podran vèncer la democràcia expressada en el Parlament, en la societat civil i al carrer.

Demà Congrés dirà SI o NO als bitllets business i a altres despeses sumptuàries

Joan Tardà — Mon, 09 Mar 2015 16:29:00 +0100

Demà el Congrés del Diputats en sessió plenària s’haurà de mullar sobre un seguit d’iniciatives d’Esquerra Republicana sobre transparència i control de la despesa pública dels càrrecs de l’administració i electes. En aquest sentit, allò que es posarà a votació és la supressió dels cotxes oficials (llevat dels necessaris per garantir la seguretat de les persones), fer pública la despesa detallada de les targetes de crèdit, l’establiment d’una aplicació estricta de les dietes i altres retribucions extrasalarials que, segons la nostra opinió, haurien de ser individualment justificades a través de factura, tot indicant-hi la raó o motiu i la despesa desglossada per conceptes i avalada per la institució que la paga. D’igual manera, la cambra haurà de pronunciar-se sobre la demanda republicana que es deixi de comprar bitllets de classe business.
Completem la demanda feta al govern, que els diputats i diputades hauran de rebutjar o acceptar, instant-lo a presentar un projecte de llei que reglamenti els espais públics i privats perquè encara ara existeixen llocs (per exemple espais per a gaudi i vacances) d’ús privatiu per a funcionaris dels ministeris.
La votació de demà també afectarà als diputats i diputades en la mesura que la proposta inclou, alhora, revisar els conceptes a través dels quals es retribueix als càrrecs electes de les Corts amb uns cabals per estada a Madrid. Cal que d’una vegada per totes es clarifiqui. Si es tracta d’una dieta, s’hauria d’aplicar el concepte que els republicans defensem de dieta (és a dir presentació de factura i topall de despesa. Si, al contrari, del que es tracta es d’una part de salari encobert, que tributi a hisenda i a la Seguretat Social.
Restem expectants al debat i a la votació de demà.