Blog Joan Puig i Cordon

Teresa Cunillera, tota una vida dedicada a les clavegueres del PSOE

Joan Puig i Cordon — Sun, 17 Jun 2018 21:53:00 +0200

Veig que alguns consideren una millora important el nomenament de Cunillera com a Delegada del Govern Espanyol a Catalunya substituint al virrei Enric Millo, i us dic que per la meva modesta opinió, tot empitjora amb el nou nomenament del govern Sánchez.

Enric Millo és un pobre home sense compromís polític, que quan va veure que el feien fora de les llistes d'UDC per ser sector quasi independentista va buscar desesperadament una cadira, ho va intentar primer per la via menys contradictòria, trucant a la porta d'ERC, que mai se li va obrir, però la seva ànsia de la poltrona li va obrir les portes del PPC de l'Alicia Sánchez Camacho

Però Teresa Cunillera no és una pobre dona, és una dona que durant tota la seva vida política ha format part de la foscor del PSOE. Provinent del PSC lleidatà, va estar a les ordres d'un ministre de Felipe Gonzalez, un tal Virgilio Zapatero i es va quedar uns quants anys a la Moncloa durant el govern de Felipe González, coneix la guerra bruta del GAL com ningú, el seu silenci és or pel PSOE. Desprès de deixar la Moncloa va tornar al Congres del Diputats on va arribar a ser vicepresidenta de la Mesa i persona de confiança de Carme Chacón.

Vaig conèixer Teresa Cunillera a la meva arribada a Madrid com a diputat d'ERC (2004-08) amb Zapatero de president del govern espanyol i en plena arribada de l'estatut de Catalunya aquell que va liquidar el TC amb el vist i plau complaent del PSOE.

Cunillera considerava Pascual Maragall un "boig" que amb les seves ocurrències posaven dificultats al seu estimat partit, va participar activament a boicotejar l'estatut aprovat al Parlament de Catalunya, utilitzant una falsa simpatia intentava rebentar la unitat catalana, en aquest joc va tenir especial importància l'actitud de Duran i Lleida, que va coincidir en aquesta estratègia amb Teresa Cunillera.

Cunillera va voler fer-se la simpàtica amb ERC i va intentar enganyar-nos com va fer amb aquella CiU, i alguna ens va colar, com la Llei de la Dependència sense recursos pels governs autonòmics, però en altres ocasions no ho va aconseguir per la fermesa de Joan Puigcercós.

Recordo encara el dia que Cunillera juntament amb Carme Chacón va intentar fer-nos xantatge amb la llei de la memòria històrica, li va demanar a Joan Tardà que si rebaixava el plantejament podríem salvar Radio 4, en aquell moment en perill. Lògicament ens vam plantar, aquesta era l'actitud del PSOE d'aquell moment i la d'ara. Fins i tot Teresa Cunillera volia vetar-me ens les diferents negociacions que teníem amb el PSOE perquè no em deixava prendre el pel.

Teresa Cunillera és el més fosc del PSOE, el xantatge i no la negociació, com avui mateix diu la nova ministra de justícia que afirma en una entrevista a La Vanguardia que per acostar els presos polítics catalans exigeix un gest del govern català, una veritable vergonya utilitzar la repressió com a eina de negociació. Teresa Cunillera ho ha fet tota una vida.

La traïció de Jordi Évole a Oriol Junqueras

Joan Puig i Cordon — Tue, 29 May 2018 10:52:00 +0200

Si fa pocs dies li dedicava un article semblant a Xavier Sardà per aprofitar la visita a la presó d'Estremera al vicepresident i pres polític Oriol Junqueras per banalitzar la situació, ara em veig amb l'obligació de fer el mateix amb el periodista espanyol més mediàtic, Jordi Evole.

Ni tan sols ha esperat un dia, el mediàtic Évole ha aprofitat que cobra del Grupo Planeta per fer dues declaracions que són titulars i tenen com a objectiu la divisió independentista: "El president Puigdemont no ha enviat cap carta a Junqueras. El vicepresident està preocupat pels enfrontaments pels llaços grocs".

La informació que dóna de la carta és falsa, és una mentida. Segons fonts de presidència les cartes enviades no han arribat, una mostra més de la censura i repressió. Un detall que Évole no es molesta a denunciar però que aprofita per intentar dividir i banalitzar el procés independentista català. Ja ho va fer el "marcià" de Xavier Sardà, qui ahir dilluns li va fer el joc al periodista mediàtic a la tertúlia de Can Basté.

Sardà primer i ara Évole han traït la confiança del vicepresident Junqueras per intentar burjar i presentar els independentistes com unes pobres persones víctimes de la seva bogeria. I lògicament això que explico ho ha escrit avui a la capçalera del grup Vocento, en un article vomitiu on relata la seva visita a Estremera.

Posa en boca de Junqueras que la campanya de creus grogues és un error, que de la moció de censura com menys en parlin millor i que la direcció d'Esquerra rep les ordres del president republicà via llenguatges i senyals intel·ligibles per una persona com ell- no per la gent que els espia-. Un Évole incapaç de parlar de presos polítics i que la seva obsessió és banalitzar els independentistes com eina política.

La traïció de Xavier Sardà a Oriol Junqueras

Joan Puig i Cordon — Sun, 20 May 2018 22:44:00 +0200

Fa pocs dies aquest personatge públic que intenta banalitzar el independentisme aprofitant el seu estil cínic va fer un cant a la solidaritat amb el pres polític Oriol Junqueras, malgrat que ell li diu polític pres, va explicar la seva visita a la presó d'Estremera, destacant el paper del president d'ERC i el seu sacrifici a la presó.

Fins aquí tot bé, però en els dies posteriors i a l'hora de parlar a diferents mitjans de comunicació ja va intentar aprofitar la visita per atacar el procés independentista, el seu cinisme és va posar al descobert, mentre deia que era injust que estiguessin a la presó carregava durament contra el procés i sobretot contra la ciutadania independentista.

Però el que ha estat definitiu per comprovar la seva poca vàlua humana ha estat l'article publicat aquest diumenge a la capçalera on escriu, "Tots sou Torra?" on fa el joc a tots aquells unionistes que treuen fora de context les paraules del president Torra per atacar-lo, ell ho aprofita per buscar més líders independentistes per dir que tots són iguals que el president, un dur atac d'un cínic que aprofita la seva imatge per atacar els independentistes.

El més greu de tot l'article és que busqui quasi sense nombrar-ho unes paraules tretes fora de context del vicepresident Junqueras per situar-lo com un etnicista més, i ho fa desprès de visitar-lo a la presó i que digués que es va emocionar per la seva injusta presó, el seu cinisme l'ha portat a trair-lo als pocs dies en aquest infame article clarament xenòfob contra els independentistes.

Évole va blanquejar el GAL de Felipe Gonzalez

Joan Puig i Cordon — Thu, 12 Apr 2018 16:00:00 +0200

Cert periodisme que va de progre acaba fent el joc a l'Estat repressor més ferotge, la prova la vam tenir en el darrer programa de 'Salvados', venut com una fórmula d'èxit del periodisme i que s'ha convertit en una manera mediàtica d'oblidar els crims d'Estat de l'època del govern de Felipe González.

La "X" del GAL va tenir una amable entrevista, –en cas contrari no hauria acceptat la proposta, ho va confirmar al dir que es negava anar a TV– on va poder alliçonar l'independentisme pacífic i democràtic, ell, que va autoritzar assassinats d'estat en nom d'una falsa democràcia per acabar amb ETA.

L'entrevista, a més estava fora del context, ja que s'havia fet abans de la decisió del tribunal alemany de no acceptar la rebel·lió com un dels motius de l'extradició. Malgrat això, es va mantenir en horari de màxima audiència i l'expresident del govern espanyol deia coses que xocaven amb de ple amb la decisió alemanya.

L'Estat espanyol és un estat "fallit" un Estat que no acata les seves pròpies lleis i menys encara les europees. Espanya lidera el rànquing dels incompliments europeus i també el dels Estats que incompleixen les seves pròpies lleis i que posen en practica el joc brut amb la complicitat dels dos grans partits: PP i PSOE, i ara, Ciudadanos.

Recordem que els mateixos que van protagonitzar la mentida d'estat de l'11-M avui governen i els responsables del GAL aspiren a tornar a governar, els grans partits espanyols ho beneeixen.

Jordi Évole va tornar a caure en la trampa del populisme i va mantenir una entrevista que va servir per blanquejar la "X" del GAL, una banda criminal creada per les clavegueres de l'Estat en època del govern del PSOE. Ell, la "X", mai no va pagar pels crims, sí que ho van fer alguns col·laboradors seus, però per poc temps. Van sortir ràpidament de la presó, com els autors dels crims de l'extrema dreta, l'autor de l'assassinat de Guillem Agulló, condemnat a 14 anys de presó, que va sortir al cap de quatre anys.

El Govern espanyol governi qui governi és un estat fallit en si mateix, es tapen mútuament les vergonyes, tant el PSOE com el PP. I ara, s'hi ha posat també el partit d'Albert Rivera, una troika per amagar els crims d'Estat en tots els seus sentits.

L'entrevista a Felipe González serveix per establir el debat de l'odi contra Catalunya, els dirigents espanyols mai no volen negociar, volen imposar i són capaços de tot per impedir el diàleg. Si es van atrevir amb un GAL, què no estaran disposats a fer per instaurar el fracassat full de ruta de l'Ulster de Jordi Cañas.

Jo vaig finançar l’1-O #jovaigpagarlesUrnes

Joan Puig i Cordon — Thu, 08 Mar 2018 21:51:00 +0100

L’estat repressor espanyol no s’aturarà, amb el procés ha descobert que Catalunya i la seva societat civil són molt diferents a la resta de l’estat, han comprovat que la fortalessa del procés és la seva gent, malgrat que els polítics han estat necessaris, són la part feble del procés.

El grup de crisi que ha dirigit la repressió i el joc brut contra la causa independentista no esperaba ni tenia ni idea de la fortalessa de les estructures de la societat civil catalana.

Associacions de tota mena, premsa i comunicació localt a tot el territori, cooperatives, entitats del tercer sectors, clubs i entitats de tota mena que donen fortalessa a un teixi social que no es repeteix a cap més altre lloc de l’estat espanyol. Ara ho saben i porten mesos pensant i actuant com acabar amb aquesta fortalessa.

L’estat repressor espanyol ha vist que els dirigents polítcs són fàcil d’abatre, patrimoni, presó, amenaces i altres jugades brutes inconfesables, però ha vist que malgrat posar a la presó els lders de l’ANC i Òmnium no han afeblit la societat civil que ha permés que més de dos milions de persones i augmentant apostint malgrat la repressió amb la independència i la República.

Per això aquest atac contra les empreses, entitats i ciutadans que treballin lliurament per la república, no solament és la llista feta públca aquests dies, milers de ciutadans, entitats són perseguits actualment amb amenaces, inspeccions fiscals pervertides i teledirigides per desanimar i desactivar el moviment independentista.

L’estat represor espanyol pot abatre lideratges però malgrat tots els seus esforços no té pro força per acabar amb un poble combatiu, l’1-O el vam fer possible tots junts, #jovaifinançarl10 #jovaigpagarlesUrnes en sentit global ho fan invencible i fan possible que el dia que vulguem i la clase política perdi la por podra fer l’embat definitiu amb l’estat represor espanyol i aconseguirem el reconeixament de la República Catalana.

Van descobrir que en el món de les xarxes socials i mitjans digitals l’espanyolisme quasi no existia i tampoc tenien societat civil organitzada i han invertir milions d’euros per crear un món digital del nacionalisme espanyol més ranci. Han abocat i segueixent abocant milions d’euros a entitats i mitjans de comunicaicó i han llençat una creuada de mentides contra les organtizacions catalanes de tota indole i consideració, volen substituir un teixi civil català per un d’imginari estil Tabarnia.

Cal denunciar la repressió en tots els seus sentits, la policial, la judicial, la fiscal, les escoltes il.legals, el xantatge de les clavegueres de l’estat i la pressió mediatica de la caverna espanyola i catalana. #jovaifinançarl10 #jovaigpagarlesUrnes

Només acataré les lleis de la República Catalana

Joan Puig i Cordon — Sun, 22 Oct 2017 22:10:00 +0200

Crònica d’una visita per declarar a la caserna de la Guàrdia Civil pels fets de l’1-O

Aquest divendres vaig ser citat com a testimoni a la causa general del jutjat número 13 de Barcelona contra el procés independentista. Ho vaig fer a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona i no en seu judicial espanyola. Després d’una petita espera, un suposat membre del cos militar de la GC em va acompanyar fins a una sala d’espera, com ja sabia que sent testimoni no tens dret a advocat hi vaig anar sense. No va ser el cas del director d’El Punt-Avui, Xavier Xirgo, que va ser cridat a declarar davant meu, i el seu advocat i el conseller delegat de la empresa editora que l’acompanyaven es van haver de quedar asseguts al negar-los l’entrada a l’interrogatori, malgrat les protestes de l’advocat.

Sobta trobar el gran Marius Carol (director de La Vanguardia) sortint de declarar...

Mentre esperava que em cridessin, es va obrir la porta d’accés a les dependències interiors de la caserna de la Guàrdia Civil on hauria de declarar i en va sortir una figura altiva, el magnífic director de La Vanguardia, Marius Carol. Sorpresa, què hi feia el director del principal diari d’ordre del país a la caserna de la GC? Doncs anava a declarar per una campanya publicitària de la Generalitat sobre el cens del catalans residents a l’estranger, segurament ho va cantar tot, la corbata verda el delatava.

Comença la meva no declaració

Minuts desprès es torna obrir la porta i em criden a entrar a una sala amb multituds de persones i taules amb guàrdies civils de paisà presidida per una gran bandera espanyola farcida de signatures, em fan entrar en un despatx amb una jove guàrdia civil de paisà amb un pírcing al nas que em demanà el DNI i començà a escriure en un ordinador, veig que porta dos folis amb el meu nom (error en el meu segon cognom “Gordon” en comptes de “Cordon”) i una multitud de preguntes escrites.

A continuació, entra al despatx un jove guàrdia civil que sembla serà qui portarà l’interrogatori, la noia s’aixeca de davant l’ordinador i es posa a un costat, l’agent em pregunta si les dades del DNI són correcte i li confirmo, ell em parla en castellà i jo en català.

Comença l’interrogatori amb la primera pregunta, “puso publicidad del 1-O en el digital directe.cat? i la meva resposta clara i diàfana els deixa estupefactes: “no penso contestar per manca de garanties democràtiques sobre els meus drets”. Silenci tens durant uns segons i “Como no va a declarar, està obligado”, diu l’agent irritat. Li repeteixo la resposta: “no tinc garanties per declarar”, llavors, l’agent del pírcing, amb una mirada furibunda, va dir: “està obligado, tiene consecuencias no hacerlo”. Davant la negativa, l’agent que dirigia l’interrogatori s’aixeca i surt del despatx irat i m’etziba “esto va a ir para largo”.

Els 25 minuts més surrealistes de la meva vida...

Em quedo a soles al despatx amb la GC del pírcing, ens mirem en diferents ocasions, ella es passa tota l’estona “xatejant al mòbil impulsivament”, només s’atura per mirar-me fixament, penso que què fa una jove com ella de GC? vestida de paisà amb samarreta reivindicativa podria ben bé passar per una activista independentista.

Miro i repasso les parets d’aquell despatx, em mentalitzo per passar-hi una bona estona, desprès del que m’ha etzibat l’agent. Estic tranquil, m’he quedat descansat després de la meva negativa a declarar. Era el que calia fer sense cap mena de dubte.

25 minuts de silenci donen per molt, l’agent del pírcing segueix xatejant fins que entra de nou el GC que dirigia l’interrogatori, s’asseu comença a escriure, rep una trucada i contesta: “lo compruebo” i al cap d’una estona em pregunta si porto mòbil, li dic que no (li havia deixat al meu fill abans d’entrar) i em pregunta si havia vingut amb advocat, li dic que no, el meu advocat m’havia dit que no calia que m’acompanyés perquè hi anava com a testimoni i no el deixarien entrar. L’agent diu que davant la meva negativa a contestar traslladaran al Jutjat que porta les diligencies, el núm. 13 de Barcelona, la meva decisió acusant-me de possible obstaculitzacio a la justícia.

Una prova més de la manca de garanties de la meva declaració

Em passen l’acta per llegir-la i si li dono confirmat, i jo la signo sense sospitar que se’m denegarà la copia al·legant que no hi tinc dret... Com podia contestar les preguntes davant un procediment com aquest, he signat un acta i no en tinc copia?

Em diuen que ja puc marxar i l’agent em torna a etzibar un consell “canvie de abogado, busque a uno que le de mejores consejos” i demana a un altre agent que m’acompanyi a la sortida amb una ordre fora de lloc, “que no se entretenga con los que estan esperando fuera ( es referia a l’advocat del director de El Punt/Avui, Xevi Xirgo que seguia declarant, i del conseller delegat d’aquest mitjà, en Joan Vallclara). Vaig passar pel seu costat, els vaig saludar com a persona educada i vaig sortir al carrer.

Veient tot plegat, em reafirmo en la idea que no s’havia de declarar, la reacció dels agents parla per sí sola. Si una majoria resistim per les vies pacifiques i cíviques, guanyarem. Els fets ens donen la raó, l’aplicació del 155 ens ho confirma, la nostra obediència ha de ser a la República Catalana.

Les llàgrimes de cocodril d'Ada Colau i els comuns

Joan Puig i Cordon — Sat, 09 Sep 2017 20:00:00 +0200

Malgrat que el títol ho pugui fer pensar, no parlaré de l'acte de lliurament de les medalles d'or de la ciutat de Barcelona de divendres passat. Un acte que va tenir com a protagonista a l'alcaldessa de la capital del país per damunt dels premiats i que va tornar a humanitzar-la amb una música que feia caure galta avall algunes llàgrimes. No parlaré d’aquest culte al líder que tan sap usar Ada Colau, no. Però si que parlaré de l'actitud dels dirigents de la nova política anomenada "els comuns".

I em dirigiré directament a ells: Ada Colau, Xavier Domènech, Gerardo Pisarello o Jaume Asens, sou els responsables d'un dels majors fraus de la classe política dels darrers anys. Vau arribar a la política amb declaracions i promeses, explicant que éreu diferents, sense compromisos, sense lligams amb el poder establert, que no teníeu por a sacsejar i remoure la vella política. Jo no m'ho vaig creure, tot el contrari, vaig advertir d'aquest frau. Hagués volgut equivocar-me però, lamentablement, em vaig quedar curt i tot!

Puc entendre errors en la gestió municipal per la manca d'experiència, però aquest no és el problema. Us heu cregut que la victòria política obtinguda a Barcelona (victòria mínima i utilitzant la guerra bruta de l'Estat contra el procés independentista) us donava dret a convertir la capital del país en el vostre "cortijo" particular i per passar-se el dia fent experiments en clau política.

Vosaltres imposeu, no dialogueu, us creieu que teniu dret a fer el que voleu. Repeteixo, els vostres errors se us poden perdonar però el que no és perdonable és la hipocresia de les vostres actuacions i la manca de credibilitat de les vostres afirmacions.

Parlo del dret de vot dels ciutadans de Barcelona pel pròxim 1 d'octubre, no puc acceptar el vostre paper: passar de desobeir-ho tot a ser còmplice de les pràctiques dictatorials d'un Estat repressor com ho és l'espanyol. La vostra falta de valentia i la dels vostres acòlits, és una vergonya per la història de la ciutat de Barcelona.

Alcaldessa, com pots callar i no permetre que els ciutadans de Barcelona votin? Com pots ser còmplice de la repressió d'un Estat com l'espanyol als teus veïns? On és el teu esperit revolucionari? I no t'excusis amb els funcionaris, el Govern de la Generalitat ja ho ha deixat clar com es gestionarà. Sigues valenta, no pensis més en la teva inhabilitació i defensa el dret democràtic dels ciutadans, digues d'una vegada si estàs amb els demòcrates o estàs amb els hereus del franquisme!

Si els comuns seguiu amb la política de la puta i la Ramoneta que tant van usar els seus socis, els hereus del PSUC, no quedarà més remei que sigueu lliurats a la paperera de la història, però a la paperera reservada als col·laboracionistes amb els dictadors.

A veure si resultarà que la victòria a les eleccions municipals tenia el vistiplau de les clavegueres de l'estat per assegurar-se tenir a la capital del país un contra poder contra el procés independentista, com va dir Suso del Toro. Si sou valents, comuns, demostrareu que no.

Enric Hernández és la claveguera

Joan Puig i Cordon — Fri, 01 Sep 2017 05:00:00 +0200

El vaig conèixer a Madrid durant la legislatura del 2004. Acabava d'arribar, era un dels 8 diputats d'ERC. Aquella va ser la legislatura dels post atemptats de l'11-M i de la tramitació de l'Estatut. L'Enric era un més dels corresponsals dels diferents mitjans de comunicació desplegats a la capital de l'Estat espanyol. Tot i així, em va cridar l'atenció: recordo el seu estil fosc, de buscar informació fent-se el simpàtic entre els diputats republicans i de CiU.

La seva simpatia no era gratuïta, era el confident d'un dels homes amb més poder d'aquella època, Alfredo Pérez Rubalcaba, portaveu del grup socialista i ministre de l'Interior, un peix gros ben relacionat amb les mateixes clavegueres, vinculat sempre amb el Grupo PRISA, de fet, actualment forma part del seu consell editorial.

Hernández va intentar, d'acord amb Rubalcaba, treballar per a trencar qualsevol unitat d'acció entre ERC i CiU i ho va fer, i tant! Una de les estratègies fou fer fracassar, via retallades, l'Estatut. Com ja us podeu imaginar, aquella feina va acabar tenint premi: qui millor que ell per conduir un mitjà nascut a Catalunya que havia de dedicar totes les seves forces a entorpir el procés independentista.

No en tingueu cap dubte: Enric Hernández és la claveguera. És l'home perfecte per fer tota mena de feines brutes, falsejar les notícies i sense escrúpols per liquidar el procés. I se'l veu tranquil perquè compta amb el ple suport dels poders més obscurs de l'Estat i la plena complicitat de Rubalcaba, el seu mentor.

Si l'editora de El Periódico fos una empresa normal, ja estaria tancada. Té un deute de més de 100 milions d'euros, però l'Estat aconsegueix que segueixi activa per lluitar contra el procés i a la vegada evitar que la capçalera sigui comprada pel grup Mediapro de Jaume Roures, editor del digital Público que ha destacat per la seva lluita per posar al descobert la guerra bruta de l'Estat espanyol contra el procés.

Insisteixo: Enric Hernández és la claveguera. El periodista sense fàstics ni manies ha portat El Periódico a una línia de duresa extrema contra el sobiranisme, un deriva que l'ha situat com un mitjà afí a la caverna mediàtica espanyola i que ha culminat amb la falsa exclusiva de la CIA, tot enfocat a evitar el referèndum de l'1 d'octubre.

Un apunt final, recordar que el Grup Planeta, el de la família Lara, aquella empresa que va dir que marxaria de Catalunya si aquesta aconsegueix la independència, treballa per no haver de fer les maltes i evitar l'èxit del procés. Per fer-ho, ha posat tots els seus mitjans (Antena 3 i La Sexta) al servei d'aquesta fita. També la de salvaguardar i potenciar la capçalera que dirigeix l'Hernández, ja que per això li va comprar un suculent paquet d'accions. No és d'estranyar, per tant, que ahir tots els periodistes 'progres' de La Sexta sortissin en la seva defensa.

Enric Hernàndez ets la claveguera. Una mala persona, sense escrúpols que ha pervertit un projecte periodístic començat fa uns quants anys a Barcelona. Recordeu que El Periódico organitzava el premi català de l'any? Si us pregunteu perquè fa uns anys no va guanyar Carme Forcadell, presidenta de l'ANC (tenia un avantatge en les votacions de milers de vots), li podeu preguntar al manipulador de l'Enric. La claveguera.

Dos covards i un mentider: Iceta i Domènech i Salellas

Joan Puig i Cordon — Sun, 06 Nov 2016 21:36:00 +0100

Feia temps que tenia el bloc aturat, veien com les gasten alguns he decidit tornar-hi. D'entrada em sembla una pressa de pel que el nou i vell primer secretari del PSC (tota una vida vivint de la política) s'empassi els insults i amenaces de la gestora del PSOE i acabi el congrés del PSC renunciant a la via canadenca i a mantenir-se dins dels socialistes espanyols malgrat els insults de Susana Díaz i la mateixa gestora. La renovació que representava Parlon ha quedat en no res i la proposta estrella és apostar per connectar amb el nou projecte polític de Colau, sempre que abandoni qualsevol via independentista. Iceta mostra la covardia política en la seva màxima expressió.

El segon covard de la setmana és sens dubte l'amic Xavier Domènech, l'home designat a dit per la populista Ada Colau per donar vida a la nova formació política dels comuns. Domènech en una entrevista al programa de Jordi Basté va tenir la "maduresa política" de dir que si ells governessin no haguéssim detingut a l'alcaldessa de Berga. Ho diu en Domènech, el futur líder de la nova formació, els mateixos que van dir que tancarien el CIE i ni tant sols han estat capaços de posar-hi un precinte. I diu Domènech que ells desobeirien, una altre mostra de covardia.

I el mentider, l'advocat i diputat de la CUP Benet Salellas, que entrevistat per la Monica Terribas i sabent que faltava a la veritat va afirmar que els Mossos havien portat l'alcaldessa de Berga a la comissaria de matinada i indefensa, una frase per escalfar les relacions amb Junts pel Sí ja que a continuació va afirmar que les negociacions dels pressupostos es complicaven. Al cap de poca estona les seves paraules eren desmentides, l'alcaldessa de Berga va ser conduïda als Jutjats on va declarar voluntàriament després de fer les trucades que va considerar oportunes des de casa seva.

Iceta, Domènech i Salellas, dos covards i un mentider que avui formen part de la classe dirigent d'aquest país, esperem que malgrat tots ells, guanyem i aconseguim la República Catalana.

#10anys11M en record de les 194 víctimes, els ferits i els seus familiars

Joan Puig i Cordon — Tue, 11 Mar 2014 00:00:00 +0100

Aquest dies la majoria de mitjans de comunicació recorden i intenten explicar els atemptats de l’11-M, els més greus produïts a Europa. I molts ni tant sols es disculpen de la quantitat de mentides que van arribar a publicar. Per aquest motiu i per si algú li interessa conèixer des d’un perspectiva diferent les causes, els motius i alguns dels greu fets produïts aquells dies us enllaço les conclusions que vam escriure com a membres de la Comissió d’Investigació de l’11M, l’Agustí Cerdà i jo mateix com a diputats d’ERC.

Deu anys desprès tinc la sensació que aquelles conclusions van ser de les poques que van encertar algunes de les claus de com va ser possible aquells atemptats.

Índex de les conclusions

A la memòria de totes les víctimes, 194 i no 191

Comissió d’Investigació, reglamentació aprovada

De la improvisació a la negligència

La descoordinació entre els diferents cossos de seguretat de l’estat

Confidents, explosius i altres misèries

La situació política prèvia al 11M

De l’11M al 14M, de la manipulació i la mentida

11M: Amb prevaricació i .....

12M i 13M: desesperació del Govern Aznar

14M la resposta de la democràcia

Conseqüències polítiques del 11M

Totes les víctimes, no solament les oficials

Recomanacions del grup parlamentari d’ERC

Convivència entre pobles i cultures

En referència a les llibertats i a la democràcia

Les responsabilitats polítiques

Els errors del Govern Aznar

Millorar les comissions d’investigació

Pacte únic contra tot tipus de violència terrorista, per la reconciliació i la pau

Postdata

Has perdut @pedroj_ramirez

Joan Puig i Cordon — Thu, 14 Nov 2013 23:00:00 +0100

Has mogut cel i terra contra la bona gent de les Illes i contra tots aquells que van denunciar la teva piscina il·legal i avui, després de molts anys, el Tribunal Suprem ha tombat els teus recursos i els del Ministerio de Medio Ambiente de l’època socialista i ha confirmat les sentencies de maig de 2009 de l’Audiència Nacional que deien molt clar que la teva piscina de la Costa del Pins a l’Illa de Mallorca és pública, resulta que “quatre bojos” t’han guanyat democràticament i legalment.

Vas pressionar i trucar a tot déu vivent per aconseguir legalitzar una piscina que era i és il·legal, des de Rodriguez Zapatero, passant per la Teresa Fernández de la Vega, Rubalcaba, el teu amic Jaume Matas i, fins i tot, a Carod-Rovira i a Joan Puigcercós, per tal que deixéssim de denunciar la situació de la teva piscina, vas omplir pagines i pagines del diari que dirigeixes per salvaguardar la teva piscina privada, vas donar ordres estrictes al avui cap d’investigació del diari El Mundo, Eduardo Inda, per tal que destines diners i periodistes a falsejar els fets ocorreguts a l’entorn de la teva piscina i avui la veritat t’ho ha deixat tot qüestionat.

Vas iniciar una caça de bruixes contra Jaume Sastre i la gent del lobby per la Independència i contra la meva persona. Vas censurar mitjans de comunicació, fins i tot el popular Manuel Fuentes en va ser víctima, vaig tenir l’honor de ser un dels espiats pel suposats detectius de Metodo 3 per ordres teves dins la trama d’espionatge ja coneguda i vas omplir pagines i pagines del teu diari per dir mentides i intentar tirar porqueria sobre nosaltres, vas convertir la teva ridícula piscina en una trama d’estat i, fins i to, vas utilitzar el fet que suposadament estaves amenaçat per ETA per donar una excusa per salvar la piscina al Ministre d’Interior, i malgrat tot, s’ha fet justícia, ara cal que el Govern Espanyol sigui valent i executi les sentencies.

Gràcies Pedro J Ramírez, ni tot el teu poder ha pogut canviar les meves conviccions, ho vas intentar, vas intentar ridiculitzar-me, i vas aconseguir que alguns critiquessin la meva actuació, fins i tot dins del meu propi partit, i vas aconseguit que alguns m’hagin considerat “freky” i que el meu entorn ho hagi passat malament, però has perdut, la teva piscina és pública i resulta que mai vaig envair casa teva, vas ser tu i els teus empleats els que ens van agredir per estar en un espai públic, has utilitzat tot el teu poder però la bona gent de les Illes com el Jaume Sastre i les seves conviccions t’han derrotat. Ara tant sols desitjo que el Govern Espanyol doni compliment a la sentencia i, com ha fet molts altres cops, revoqui la concessió i retorni la costa al seu estat original.

Per acabar gràcies a tots els que durant aquests anys m’han mostrat sincerament la seva solidaritat, ho vaig fer i ho tornaria a fer i, sobretot, moltes gràcies a la gent de les Illes, i la persona d’en Jaume Sastre.

#marxassa 2011

Joan Puig i Cordon — Sun, 23 Oct 2011 21:01:00 +0200

Aquest dissabte he participat a la divuitena edició de la Marxassa, prova de resistència organitzada per l’Agrupació científico Excursionista de Mataró. A 2/4 de sis del matí ja soc a Mataró per agafar un dels autocars que ens han de dur al punt de sortida a Sant Martí del Montseny. Ens esperen 65 km pel parc natural del Montseny i del Montnegre Corredor.

500 participants prenem la sortida a les set del matí per enfilar el punt més alt del recorregut a Font Martina (km 10), el primer avituallament, per tot seguir enfilar la baixada a Sant Celoni (km 26) i remuntar cap a Sant Martí del Montnegre (km 36) on els organitzadors ens han preparat un veritable vermut.

Un cop recuperat una tranquila baixada cap a Vallgorguina (km 44) on ens espera el dinar, un plat d’amanida i una botifarra per acabar d’omplir forces per la pujada al Santuari del Corredor (km 50) i enfilar la baixada fins a Mataró (km 65) on hi arribo després de 15 h i 30 minuts, són 2/4 d’onze de la nit i de retorn a casa escoltant la retransmissió del Barça Sevilla amb en Puyal, i encara soc a temps de veure els darrers minuts del partit. Llastima de l’errada de Messi, però el dia ha valgut la pena.

Primer va ser la Matagalls – Montserrat #Mm2011 (83km), aquest dissabte la #Marxassa2011 (65km) totes dues acabades. He descobert tot un món de curses de muntanya.

Busco gent per poder formalitzar un equip per participar a la Trailwalker http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca 4 corredors i 2 membres de suport. Interessats jpuig@c2014.cat

La meva primera Matagalls – Montserrat,

Joan Puig i Cordon — Fri, 23 Sep 2011 21:32:00 +0200

Finalment he acabat la meva primera #Mm2011, cansat i just de forces, molt al límit. Des d’aquestes ratlles vull donar les gràcies al Club Excursionista de Gràcia, i a tots els voluntaris que la fan possible any darrera any. La seva amabilitat en els diferents controls i avituallaments t’ajuden i molt. En el cas meu un agraïment especial al Josep i l’Oscar els dos voluntaris que tancaven la cursa per la seva paciència, pels seus consells que me van permetre finalitzar la meva primera #Mm2011.

D’aquesta primera #Mn2011 n’he tret uns bons consells, si vull tornar-hi i de veritat i vull tornar, tinc que fer millors entrenaments i més intensius, per tal de poder acabar-la en millors condicions, aquest és el repte per poder tornar a fer la meva segona #Mm2012

Ha estat una gran experiència, què vull que tingui continuïtat, en altres caminades semblants que és fan al llarg del país, una manera de conèixer millor la teva terra, de conèixer gent i compartir l’amistat.

Per últim donar també les gracies a tots aquells que m’han donat ànims durant aquest dies, ells també ho han fet possible.

24 h per #Mn2011 #83kmpuig Matagalls - Montserrat

Joan Puig i Cordon — Fri, 16 Sep 2011 17:37:00 +0200

24h per la sortida: Aquest dissabte tinc el goig de tenir el dorsal 2480 de la 32 edició de la Matagalls – Montserrat i per tant poder disputar per primera vegada aquesta mítica prova, la meva hora de sortida les 17,39h. Una aventura que emociona i que vull intentar acabar, us passo els diferents trams i la meva previsió de temps per aquests #83kmpuig

Tram 1: Coll Formic (1150 m) (sortida 17,39 h) – Aiguafreda (404 m) (previsió arribada 21,30 h. km 16,6) .- els primers 16,6 km on passem dels més de 1000 m de la sortida fins els 400 m d’Aiguafreda, un tram de baixada per començar. Amb calma i sense pressa ens prepararem per el segon tram molt més dur.

Tram 2: Aiguafreda (404 m) – Coll de Poses (695 m) (previsió arribada 1,30 h. Km 31,5). Tram ja de nit i un dels més durs amb un desnivell de pujada de 821 m en un total de 15 km. De dia unes magnifiques vistes de la Vall del Congost al llarg de la pujada al grau del Sunyer i en el tram al costat de la cinglera, al pla de la Garga.

Tram 3: Coll de Poses (695) – Sant Llorenç Savall (473 m) (previsió arribada 4,30 h. km 45,1). Seguim de nit i ens perdem unes magnifiques de les muntanyes de l’entorn. Després del Coll de Vilardell la panoràmica s’eixampla sobre les rodalies de Sant Llorenç Savall amb el massís de Sant Llorenç de Munt com a fons.

Tram 4: Sant Llorenç Savall (473 m) – Urb. Cavall Bernat (546) (previsió arribada 8 h. km 58,5).- la sortida del sol ens permetrà veure les magnifiques perspectives sobre tot el Vallès

Tram 5: Urb. Cavall Bernat (546) – El Palà (208 m) (previsió arribada 11 h. Km 71,7) Comencem a gaudir de les perspectives i sensacions del massís de Montserrat, la nostra muntanya sagrada.

Tram 6: El Palà (208 m) – Montserrat (720 m) (previsió arribada 14 h. Km 83,2).- Camí final cap a la nostra muntanya sagrada. Amb la pujada final pel camí dels Pelegrins amb perspectives sensacionals sobre la vall. La muntanya de Montserrat ens permet superar sens dubte la duresa final, malgrat els 80 km que ja portem al damunt.

Ara cal esperar poder complir aquestes previsions i sobretot arribar a Montserrat.

17/9: a fer la Matagalls Montserrat

Joan Puig i Cordon — Fri, 12 Aug 2011 18:10:00 +0200

Portava anys intentant fer els més de 83 km de la Matagalls-Montserrat, fins i tot fa uns anys vaig estar inscrit i un casament familiar m’ho va acabar impedint. Aquest anys el sistema d’inscripció ha canviat, sobretot pels no federats, i vaig apuntar-me per tal d’entrar en un sorteig. Vaig tenir sort i vaig entrar en el grup dels escollits, i porto ja unes setmanes preparant il·lusionat la travessa #MM2011, la meva primera MM.

Entre setmana bicicleta estàtica, i els caps de setmana caminades amb sortida des de Blanes, primer per la plana de la Tordera, Malgrat i Palafolls i en segon terme per l’entorn del Vilar i Lloret. A mesura que s’acosta la travessa MM he intensificat els entrenaments i he descobert el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, el recordava vagament dels anys d’infantesa.

1.- entrenament: Blanes – Tordera – Hortsavinyà – i retorn pel GR-92 cap a Vallmanya – Tordera – Blanes, amb un total de 43 km.

2.- entrenament: Blanes – Tordera – Hortsavinyà – Sant Martí del Montnegre – Sant Iscle de Vallalta – Canet – tren fins a Blanes i Estació a casa, amb un total de 53 km.

3.- entrenament: Blanes – Tordera – Hortsavinyà – Sant Martí del Montnegre – Vallgorguina – Collsacreu – Arenys de Munt – Arenys de Mar i tren fins a Blanes i Estació a casa, amb un total de 62 km.

I per demà dissabte el repte de fer 83 km pel parc natural de el Montnegre i el Corredor #83kmpuig

Blanes – Tordera (9,5 km) – Hortsavinyà (21 km) – Sant Martí del Montnegre (30 km) Riells i Viabrea (40 km) tornada a Sant Martí del Montnegre (50 km) Hortsavinyà (60 km) i tornada pel GR—92 a Tordera i Blanes (83km). Veurem si puc amb tot el recorregut.