<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/</link>
	<title>Blog Joan Camp</title>
	<pubDate>Tue, 11 Oct 2016 05:00:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Girona, capital de la Internet catalana]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/16515/girona-capital-de-la-internet-catalana</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/16515/girona-capital-de-la-internet-catalana</comments>
		<pubDate>Tue, 11 Oct 2016 05:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/16515/girona-capital-de-la-internet-catalana</guid>
		<description><![CDATA[La ciutat de París és coneguda de moltes maneres diferents. De tots els seus àlies, el més famós és el de &#39;Ciutat de la Llum&#39; (la <em>Ville lumière</em>), nom que molta gent atribueix a la seva fama mundial com a centre de les arts i l&#39;educació. El veritable origen d&#39;aquest nom però, prové de la Primera Exposició d&#39;Electricitat de París (1881), on Edison va presentar la primera làmpada incandescent amb un filament de cotó carbonitzat, que va suposar un èxit rotund total entre els assistents, i que va convertir la ciutat de París en la primera gran ciutat del món il·luminada gràcies a l&#39;electricitat. D&#39;aquí el sobrenom.<br /> <br /> Salvant les distàncies -que són enormes-, en molts sentits podríem dir que parlar d&#39;Internet avui és com parlar d&#39;electricitat en aquell llunyà 1881, perquè llavors d&#39;electricitat se&#39;n va veure molt poca. De fet, l&#39;electricitat era -i és- una mena de fil conductor invisible, que amb l&#39;ús adequat provoca coses, però que en si mateix no acaba de ser res concret. Per això en aquella exposició d&#39;electricitat, i en les fires següents, el que els assistents van poder veure i tocar van ser làmpares, màquines i qualsevol cosa que funcionés o requerís electricitat. Era una exposició sobre els usos de l&#39;electricitat, i no sobre l&#39;electricitat en si mateixa, on Thomas Edison va exercir d&#39;Steve Jobs i va presentar les seves novetats que canviarien el món i que el farien ric.<br /> <br /> Internet avui és això. Un fil conductor invisible, però amb un munt d&#39;usos i conseqüències, que arriben a tots els racons de la vida: ensenyament, comunicació, oci, turisme, esports, medi ambient, sexe... Internet es troba avui a tot arreu. A cada racó. Internet ho és tot. Però no seria res sense les persones que n&#39;hi donem ús.<br /> <br /> Quan l&#39;estiu passat vaig rebre l&#39;encàrrec d&#39;en Carles Puigdemont de repetir altra vegada l&#39;experiència de les jornades de la <a href="http://www.catosfera.cat">Catosfera</a> a Girona, llavors ell encara era alcalde de la ciutat. Poc ens imaginàvem com canviarien algunes coses en pocs mesos. Però recordo que en aquell moment vaig pensar que explicar Internet, així pim pam, en dos o tres dies, potser era agosarat i pressumptuós, encara que ho féssim només en clau catalana. Perquè com he explicat, Internet arriba a tants racons, que d&#39;entrada sembla impossible fer un retrat precís de la realitat del moment. I ho és.<br /> <br /> Així doncs a l&#39;edició de la Catosfera d&#39;aquest any, que se celebrarà a Girona els propers dies 13, 14 i 15 d&#39;octubre, hem posat en funcionament una fórmula que no pretèn centrar-se en cap àmbit en concret, sinó que vol agafar una mica de cada lloc, tal com si cada xerrada -i en seran més de 20- fossin píxels, que tots junts, configuressin el traç d&#39;una imatge global, que tot i difusa i poc precisa, ens permeti fer-nos una lleugera idea d&#39;on som ara mateix i quines coses estan passant a la xarxa. Per això parlarem de persones, d&#39;educació, de periodisme, de comunicació, d&#39;empresa, d&#39;estratègia, de xarxes socials, de seguretat, de llengua, de cultura i d&#39;humor... I ho farem amb algunes de les <a href="http://www.catosfera.cat/2016/ponents">primeres espases catalanes</a> com en <strong>Saül Gordillo</strong>, en <strong>Genís Roca</strong>, en <strong>Josep Ganyet</strong>. Empreses mundialment reconegudes com <strong>AirBnb</strong> o <strong>Wallapop</strong>. Intel·lectuals de la talla de la <strong>Laura Borràs</strong> o en <strong>Francesc Canosa</strong>. Periodistes com la <strong>Karma Peiró</strong>, la <strong>Sílvia Barroso</strong> o la <strong>Gemma Aguilera</strong>. Fotògrafs carismàtics com en <strong>Jordi Borràs</strong>, o creatius del nivell d&#39;en <strong>Jaïr Domínguez</strong>. Podeu veure el programa sencer en <a href="http://www.catosfera.cat/2016/programa">aquesta pàgina</a>.<br /> <br /> Com cada any, l&#39;entrada és lliure i gratuïta a tothom qui vulgui venir i participar de les jornades. Tot i així, donarem prioritat d&#39;accés (que l&#39;aforament és limitat) a tothom <a href="http://www.catosfera.cat/2016/inscripcions">que s&#39;hi hagi inscrit</a>. Ja ho sabeu, si voleu passar-vos-ho bé i saber una mica més d&#39;aquesta xarxa tan enorme i complexa, esteu convidats a participar de la Catosfera 2016, que com cada any, tornarà a convertir-se en el gran punt de trobada de la Internet catalana.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre audiències digitals (IV)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13816/sobre-audiencies-digitals-iv</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13816/sobre-audiencies-digitals-iv</comments>
		<pubDate>Wed, 06 May 2015 12:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13816/sobre-audiencies-digitals-iv</guid>
		<description><![CDATA[<div> Us imagineu que un diari només parlés del Barça quan aquest hagués guanyat el partit del dia anterior, però que en cas de que l&#39;hagués perdut, ni tan sols es fes ressò de que hi ha hagut cap partit? Res de res. Ni una simple menció. Això ens donaria una freqüència informativa estranya, i una visió molt obtusa i peculiar dels fets, doncs només tindríem una part molt interessada de la informació, generant una foto que, sovint, no s&#39;ajustaria de manera massa exacta a la realitat. Diria que tot això que he dit fins ara és prou evident, no?<br />  </div> <div> Doncs aquesta premissa tan bàsica del bon periodisme no acaba de funcionar quan es tracta de parlar de les audiències dels mitjans. Se que passa, en major o menor grau, en les diferents categories de mitjans (TV, ràdio, paper...), però avui em volia centrar en l&#39;àmbit dels mitjans digitals, que és el que conec una mica.<br />  </div> <div> Com ja he explicat en articles anteriors, costa molt disposar de les dades d&#39;audiència mensuals. Vull dir que les dades són públiques des del propi web d&#39;<a href="http://www.ojdinteractiva.es/mitjans-digitals-en-catala">OJD Interactiva</a> (l&#39;estandard del sector), però que quan la persona corrent, no avesada al propi sector dels mèdia mira d&#39;informar-se a través dels diferents mitjans digitals, es troba que n&#39;hi ha que només en fan notícia quan les dades els són favorables (amb titulars -sovint- sensacionalistes i cridaners), mentre que d&#39;altres mitjans només en parlen en primera persona, sense donar cap altra dada que permeti un mínim exercici de comparació (un nova patada al bon periodisme).<br />  </div> <div> Faig una menció especial a <a href="http://www.comunicacio21.cat/">Comunicació 21</a> que cada més (tot i que a vegades <a href="http://comunicacio21.cat/noticies-comunicacio21/110767-els-diaris-digitals-en-catala-baten-records-de-lectors">amb una mica de retard</a>) es pren la molèstia de fer un repàs amb les dades dels principals mitjans, i indicant pujades i baixades. És l&#39;únic digital que cada més dóna la informació, i ho fa de manera general, afegint a tots els mitjans. Però més enllà d&#39;això no hi ha cap anàlisi de fons o de valoració del perquè de les pujades o baixades, com sí que passa quan s&#39;analitza que TV3 ha perdut audiència perquè no hi ha hagut lliga, o que Tele5 ha pujat perquè ha començat una nova temporada de Gran Hermano. Ningú explica res, ni Comunicació 21 (a qui -insisteixo- agraeixo la tasca que fan), ni ningú. Les audiències pugen i baixen perquè sí, encara que hi hagi moviments sobtats, curiosos, fins i tot sorprenents. El dia 10 de cada mes es publiquen unes dades al web d&#39;OJD i avall, que números és tot el què tindrem.<br />  </div> <div> I davant d&#39;aquesta omissió d&#39;auditors, els digitals -no tots ni en el mateix grau, siguem justos- han anat aprenent a &#39;hackejar&#39; el sistema, aplicant diferents pràctiques per tal d&#39;augmentar xifres d&#39;audiència. La més habitual (n&#39;hi ha diverses, clar) consisteix en l&#39;agregació de mitjans externs al mitjà que s&#39;audita, sumant les respectives audiències en favor del mitjà principal, encara que aquests mitjans agregats no tinguin cap vinculació, ni editorial, ni empresarial, ni comercial, ni de cap tipus. Vull dir que a vegades sí que hi ha relació, però que si no n&#39;hi ha, no passa res. Senzillament s&#39;engreixa la xifra i prou, ja que el públic només s&#39;acabarà fixant que tal mitjà té tal audiència, i tal altre mitjà en té tal altra. Tot reduït a una sola xifra exempta d&#39;examens i judicis públics. I tal és l&#39;obsessió per l&#39;audiència, que les redaccions d&#39;alguns dels principals digitals del país tenen una gran pantalla de plasma amb les dades d&#39;audiència a temps real. Almenys a mi em va impressionar bastant!<br />  </div> <div> Clar que aquestes pràctiques amaguen cops amagats. L&#39;agregació de mitjans aliens és tal, que si un digital assolís un acord per sumar-se les audiències d&#39;alguns mitjans que en aquell moment estiguessin cedint la seva audiència a algú altre, veuríem com de manera automàtica, el mitjà A perdia X punts d&#39;audiència, que automàticament se sumaria el mitjà B. Pim-pam, com per art de màgia. Sense cap més esforç. I sense cap anàlisi en profunditat per part de ningú explicant què ha passat i perquè. Poca broma.<br />  </div> Però com que ningú es fixa massa en aquestes coses, ni ningú fa balanç del perquè un mitjà pot multiplicar la seva audiència per quatre en pocs mesos, és fàcil que continuem veient moviments d&#39;aquest tipus. I, això sí, continuar veient com diaris que es venen com a prestigiosos, continuen publicant vídeos d&#39;esfereidors atacs de taurons, fabuloses il·lusions òptiques, o de nens fotent-se una nata... que això també dóna moltes visites que s&#39;acumulen al global de l&#39;audiència del diari. Amb el màxim rigor, és clar.<br /> <br /> <br /> - <a href="http://in.directe.cat/joan-camp/blog/8972/sobre-audiencies-digitals-i">Sobre audiències digitals (I)</a><br /> - <a href="http://in.directe.cat/joan-camp/blog/9108/sobre-audiencies-digitals-ii">Sobre audiències digitals (II)</a><br /> - <a href="http://in.directe.cat/joan-camp/blog/9442/sobre-audiencies-digitals-iii">Sobre audiències digitals (III)</a>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Catosfera Girona 2015: Internet, estructura d'estat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13534/catosfera-girona-2015-internet-estructura-destat</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13534/catosfera-girona-2015-internet-estructura-destat</comments>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2015 00:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/13534/catosfera-girona-2015-internet-estructura-destat</guid>
		<description><![CDATA[Des de l&#39;aparició a la meitat dels anys 90, Internet no ha parat de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no n&#39;ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment útil i eficaç per posicionar el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura a escala mundial. Les xifres parlen per si soles.<br /> <br /> Malgrat que el català és la <a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/154861/ca/el-catala-es-la-novena-llengua-de-unio-europea-esta-entre-les-100-mes-parlades-del-mon.do">75a llengua del planeta en nombre de parlants</a>, la situació del <a href="https://www.softcatala.org/la_situacio_del_catala_internet_gener_del_2012">català és bastant potent a la xarxa</a>. Estem <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/738765/20030902/catala-ocupa-23e-lloc-ranquing-llengues-usades-internet.html">entre les 23 primeres llengües</a> més actives d&#39;Internet. Ocupem la <a href="https://xarxes.wordpress.com/2013/01/07/analisi-sociolinguistica-a-temps-real-el-catala-ocupa-la-posicio-19-a-twitter/">19a posició a Twitter</a> en volum de piulades, i la <a href="http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/ca">17a posició a Viquipèdia</a> pel que fa a nombre d&#39;articles (a banda que el català va ser la segona llengua d&#39;ús d&#39;aquesta gran enciclopèdia, just després de l&#39;anglès, i abans de l&#39;alemany). Ens trobem <a href="http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/16045/google/situa/llengua/catalana/entre/10/15/actives/mon">entre les 10 i 15 llengües més actives del món</a>, segons Google. I <a href="http://llengua.gencat.cat/permalink/b1869b09-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219">dels 10 webs amb més visites de tota la xarxa, n&#39;hi ha 6 que ja treballen amb la llengua catalana</a>. Segur que les xifres es poden avaluar des de moltes òptiques diferents, però el que és indiscutible és que la llengua i la cultura catalanes han estat les primeres en disposar d&#39;un domini propi (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/.cat">el .CAT</a>), que ens permet anar per la xarxa amb document d&#39;identitat propi. Una efemèride, que celebrarà els seus primers 10 anys el proper 16 de setembre.<br /> <br /> Internet s&#39;ha convertit en una finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer a partir dels nostres propis mèrits i a partir de les nostres voluntats. Sense demanar permís a ningú. Sense passar per Madrid. I hem sabut aprofitar l&#39;ocasió per fer-nos veure. Per això seria impossible explicar la situació política, social, cultural i econòmica actuals sense entendre fins a quin punt ha estat important la xarxa per a fer aquest salt qualitatiu.<br /> <br /> Que Google, Twitter o Facebook parlin català. Ser la seu del principal congrés de mòbils del planeta. Crear una aerolínia puntera a Europa com Vueling, un joc tan universal com el Candy Crush... o ser capaços de muntar una via catalana de 400 km, de mà en mà. Res de tot això hagués estat possible sense Internet. Per tot el que us he explicat, i per molt més, crec que Internet és una estructura d&#39;estat, i que davant dels nous horitzons que se&#39;ns anuncien estarà bé aturar-nos una estona per parlar-ne. Fer balanç, per saber on som i cap a on volem anar.<br /> <br /> Això és el que farem a les jornades de la <a href="http://www.catosfera.cat">Catosfera</a> que en els propers dies celebrarem a Girona. Sota la premissa d’&#39;<a href="http://catosfera.cat/programa/">Internet, estructura d&#39;estat</a>&#39;, parlarem de projecció internacional, de legalitat, d&#39;entreteniment, de turisme, de cultura, de comunicació, d&#39;educació, de cinema, de música... i tancarem dissabte 28, amb uns del pilars més importants: la participació de la gent. Perquè sense la participació de la gent, no haguéssim estat capaços de fer tot el que hem fet.<br /> <br /> Us esperem a Girona, la capital de la Internet catalana. Del 20 al 28 de març. I us recomano que us <a href="http://catosfera.cat/inscripcions/">inscriviu</a>, que tot i que els espais són molt grans, l&#39;aforament és limitat. Ens veiem els propers dies a Girona!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Les meves Matagalls - Montserrat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/12622/les-meves-matagalls-montserrat</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/12622/les-meves-matagalls-montserrat</comments>
		<pubDate>Fri, 19 Sep 2014 20:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/12622/les-meves-matagalls-montserrat</guid>
		<description><![CDATA[El meu pare va participar per primera vegada a la travessa <a href="http://www.matagallsmontserrat.cat/">Matagalls - Montserrat</a>, l&#39;any 1979. Llavors encara eren poca gent i la caminada es feia cada dos anys. La meva mare es va cuidar de fer d&#39;avituallament els anys següents, i jo, tot just un nen, l&#39;acompanyava en aquella dura i bonica jornada.<br /> <br /> I els nens, quan són petits, sempre volen fer el que fan els grans. I suposo que m&#39;hauria posat tan pesat, que el meu pare va acceptar que jo també participés a la Matagalls - Montserrat. Va ser l&#39;any 1989, i tenia 11 anys acabats de fer. I malgrat l&#39;insuficient entrenament, vaig arribar fins a Sant Llorenç, que vindria a ser l&#39;equador de la travessa.<br /> <br /> Des de llavors hi he participat un total d&#39;onze edicions (1989-1996 i 2002-2004), de les quals he aconseguit finalitzar un total de 6 vegades, la primera de les quals quan tenia només 14 anys, amb temps que van de les 20 a les 23 hores.<br /> <br /> Mai m&#39;he considerat un gran esportista, i per això, 25 anys després de la meva primera edició, em sento molt orgullós d&#39;haver pogut participar d&#39;aquesta mítica travessa. L&#39;emoció que he sentit cada vegada que he aconseguit arribar fins a la gran plaça de Montserrat és una sensació única, molt difícil d&#39;explicar.<br /> <br /> Espero i desitjo que tots els participants d&#39;aquesta 35a edició, <a href="http://www.matagallsmontserrat.cat/Mm/portada/15-la-mm-amb-el-tricentenari">especial del Tricentenari</a>, que se celebrarà dissabte i diumenge també puguin assolir Montserrat amb èxit. Jo, potser m&#39;hi torni a apuntar algun dia. Ja veurem...]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Racó Català. 15 anys llegint, pensant i opinant.]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11608/raco-catala-15-anys-llegint-pensant-i-opinant</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11608/raco-catala-15-anys-llegint-pensant-i-opinant</comments>
		<pubDate>Tue, 04 Mar 2014 11:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11608/raco-catala-15-anys-llegint-pensant-i-opinant</guid>
		<description><![CDATA[<div> <strong>Avui fa exactament 15 anys que es va posar en marxa Racó Català.</strong> L&#39;aventura va començar sense intencions ni pretensions. Tan sols 3 amics universitaris, connectats per IRC, amb ganes de crear un web de recursos en català i, poc a poc, també amb informacions de caire independentista. És clar que, aleshores, l&#39;independentisme era relativament minoritari. Però vèiem Internet com l&#39;escletxa que ens permetria torejar els grans grups mediàtics i explicar la realitat des del nostre punt de vista. Des del punt de vista de la gent del carrer històricament silenciada i menystinguda. Internet era, per fi, el canal per fer-nos escoltar.<br />  </div> No vam ser els primers, però vam ser dels primers. A l&#39;any 1999 ja hi havia una incipient xarxa catalana, amb la versió digital del diari Avui, Vilaweb, Estelnet o Libertat.com. Més tard, darrere nostre, encara vindrien Tribuna Catalana, La Malla o l&#39;e-notícies. S&#39;iniciava l&#39;era dels diaris digitals, i nosaltres ens hi vam trobar sense haver-ho pretès. I ja que hi érem, miraríem d&#39;aprofitar aquesta eina per tal que la gent l&#39;aprofités, de manera que, sense saber-ho, més enllà d&#39;un diari digital <strong>vam convertir-nos en l&#39;embrió del que més endavant coneixeríem com a xarxa social.</strong><br />  <br /> L&#39;existència d&#39;usuaris, que es registrarien i tindrien un perfil propi. Diferents eines, com fòrums d&#39;opinió, missatgeria interna o sales de xat. I la fer que la major activitat de la pàgina provingués dels seus propis usuaris, que podrien enviar articles, notícies, activitats, o directament proposar qualsevol tema de discussió. Es tractava de posar en marxa aquella frase que diu <strong>&#39;no odiïs els mitjans, sigues un mitjà&#39;.</strong> Si els usuaris podien entendre el poder d&#39;aquesta frase, segur que faríem bona feina. I diria que la vam fer!<br />  <br /> Recordo que ara fa uns 10 anys (com passa el temps!), estàvem preparant una nova versió del web i va sorgir la necessitat d&#39;afegir un subtítol. Quan algú va dir <strong>&#39;llegeix, pensa, opina&#39;</strong> no va fer falta dir res més. Estàvem tots d&#39;acord ja que Racó Català havia de ser, era i serà exactament això: un lloc fet a partir dels seus usuaris. Una eina de lluita digital.<br />  <br /> Després de tots aquests anys, Racó Català continua gaudint de bona salut. Es manté inamovible entre els principals digitals catalans per volum d&#39;audiència, i en lidera la franja juvenil. Però també és ben cert que el web actual ha envellit malament, motiu pel qual fa uns quants mesos vam iniciar un projecte de micro-finançament per renovar la pàgina, que va culminar amb èxit. El resultat final arriba quasi tan tard com la famosa giga-foto, tot i que <strong>ara sí que ja podem afirmar que estem molt a prop de la posada en funcionament d&#39;aquesta renovació</strong>, que ens hauria de permetre continuar fent camí de manera renovada, còmode i agradable.<br />  <br /> Per tal de celebrar aquesta especial efemèride, i com ve sent habitual en els darrers anys, <strong>estem organitzant una festa pel proper dissabte 10 de maig al Tradicionàrius de Gràcia.</strong> Properament us en donarem més detalls... Ara, ja per acabar, m&#39;agradaria deixar-vos amb alguns enllaços curiosos que fan referència a aquests 15 anys de trajectòria a la xarxa catalana. Moltes gràcies a tots els qui ho han fet possible, que després de tants anys, ja són una bona colla! :)<br /> <br /> <br /> <strong>Enllaços històrics</strong><br /> - <a href="http://web.archive.org/web/20000901012150/http://www.salleurl.edu/~st06476/raco/">Primera pàgina visible de Racó Català</a> (31 d&#39;agost del 2000)<br /> - <a href="http://boards1.melodysoft.com/app?ID=catforum">Primers fòrums de Racó Català, allotjats a MelodySoft</a> (encara en funcionament)<br /> - <a href="http://boards1.melodysoft.com/catforum/catalansno-ens-deixem-trepitjar-684.htmlrac">Primer missatge de l&#39;antic fòrum de Racó Català</a> (14 d&#39;octubre de 2001)<br /> - <a href="http://boards1.melodysoft.com/catforum/aquest-forum-sha-traslladat-a–racocatalacom-981.html">Darrer missatge de l&#39;antic fòrum</a> (30 d&#39;agost de 2002)<br /> - <a href="https://groups.google.com/forum/#!searchin/soc.culture.catalan/%22rac%C3%B3$20catal%C3%A0%22%7Csort:date/soc.culture.catalan/a2y4Sr4bzVM/NzzlAUbDni0J">Primera menció de Racó Català a les BBS</a> (28 de setembre de 1999)<br /> <br /> <strong>Articles  més antics</strong><br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/7/proces-de-pau-al-proxim-orient">Procés de pau al pròxim orient</a><br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/8/constitueix-nou-partit-politic-nacionalista-desquerres">Es constitueix un nou partit polític nacionalista d&#39;esquerres</a><br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/9/ensenyament">Ensenyament</a><br /> <br /> <strong>Articles mes comentats</strong><br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/24926/carretero-veu-imbecil-bastir-coalicio-independentista-municipals">Carretero veu &#39;imbècil&#39; bastir una coalició independentista a les municipals</a> (215 comentaris)<br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/15361/lopez-tena-respon-debat-raco-catala-model-nacio-cercle-destudis-sobiranistes">López Tena respon al debat de Racó Català: &#39;El model de nació del Cercle d&#39;Estudis Sobiranistes&#39;</a> (205 comentaris)<br /> - <a href="http:// http://www.racocatala.cat/enquesta/18986/referendum-dautodeterminacio-nomes-inclogues-principat-catalunya">En un referèndum d&#39;autodeterminació que només inclogués el Principat de Catalunya...</a> (183 comentaris)<br /> <br /> <strong>Fòrums mes comentats</strong><br /> - <a href="http:// http://www.racocatala.cat/forums/fil/48028/confessions">Confessions</a> (77.168 respostes)<br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/150406/fil-random-permanent">Fil random</a> [permanent] (14.799 respostes)<br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/46308/que-estas-escoltant-ara">Què estàs escoltant ara?</a> (14.070 respostes)<br /> <br /> <strong>Fòrums mes antics</strong><br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/2503/emocionat-de-ser-el-segon">Emocionat de ser el segon</a> (21 d&#39;abril de 2.001)<br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/2505/hi-sou-abans-hi-havia-animacio">Hi sou o què? Abans hi havia animació!</a> (3 de maig de 2.001)<br /> - <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/2507/tv-i-llengua">TV i llengua</a> (5 de maig de 2.001)]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[És l'hora del Google News en català? ]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11586/es-lhora-del-google-news-en-catala</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11586/es-lhora-del-google-news-en-catala</comments>
		<pubDate>Wed, 26 Feb 2014 00:30:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11586/es-lhora-del-google-news-en-catala</guid>
		<description><![CDATA[Us imagineu que Michelin hagués de pagar a cada restaurant que surt a la seva famosa guia? Realment costa contemplar una situació com aquesta, quan avui per avui, són els restaurants els qui fan mans i mànigues per tal de poder-hi aparèixer. I perquè? Doncs tan senzill com que aparèixer a la Guia Michelin és sinònim de més clients, i conseqüentment, millors preus i majors beneficis. Però bé, imaginem que per algun estrany motiu, algun d&#39;aquests restaurants demanés cobrar un preu a canvi que la seva ressenya hi aparegui publicada. Què creieu que passarà? Que segurament, Michelin esborrarà la ressenya del restaurant en qüestió, i tal dia farà un any.<br /> <br /> Doncs bé, <a href="http://www.eldiario.es/zonacritica/Preguntas-frecuentes-Ley-Propiedad-Intelectual_6_229287075.html">la nova Ley de Propiedad Intelectual</a> (LPI) que acaba d&#39;aprovar el govern espanyol va molt més enllà. S&#39;atorguen poders a una entitat privada anomenada Centro Español de Derechos Reprográficos (<a href="http://www.cedro.org/">CEDRO</a>) perquè posi unes tarifes, al seu lliure criteri, que els agregadors de notícies com <a href="https://news.google.es/">Google News</a>, <a href="http://www.meneame.net">Menéame</a>, etc. hauran de <a href="http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/5515460/cultura/cedro-y-agregadores-como-google-news-o-meneame-tendran-5-meses-para-acordar-las-tarifas#.Ttt1oVLYj2DKlDm">començar a pagar d&#39;aquí -només- cinc mesos</a> si continuen indexant notícies dels seus associats. Sobretot Google, ja que aquesta llei s&#39;ha fet tan <em>ad hoc</em>, que ja s&#39;anomena &#39;taxa Google&#39;, en bona mesura per enveja de la seva enorme facturació, de la que molts en voldrien i somien un pessic, amb l&#39;esperança de readreçar un sector, que encara continua cercant el seu encaix més rendible amb Internet.<br /> <br /> Però què creieu que farien els agregadors davant d&#39;una situació com aquesta? Doncs, tal i com suggeríem abans, deixar d&#39;agregar els continguts dels webs que reclamin cobrar per un servei que els beneficia. Però just aquí és quan entra en joc la gran perversió d&#39;aquesta llei, i és que tant hi fa si un web està associat o no a CEDRO, doncs <a href="http://t.genbeta.com/actualidad/tasa-google-si-tienes-un-blog-tambien-te-afecta-solo-que-otros-la-cobraran-por-ti">ells cobraran per absolutament tots els webs</a>, i després ja miraran com reparteixen els beneficis a partir d&#39;uns criteris que hauran creat ells mateixos. Evidentment, si un web en concret no és soci de CEDRO, els seus beneficis se&#39;ls repartiran uns altres.<br /> <br /> Tot plegat segueix l&#39;estratègia de crear una Sociedad General de Autores y Editores (<a href="http://www.sgae.es/">SGAE</a>) en versió Internet, però amb unes quantes diferències importants. Primer de tot, els mitjans tenen diferents maneres de demanar que no se&#39;ls indexi. Ho poden fer afegint un simple arxiu <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Protocol_d%27exclusi%C3%B3_de_robots">robots.txt</a> a la seva pàgina, o bé sol·licitant-ho explícitament a l&#39;agregador en qüestió. Segon, l&#39;evident hipocresia dels propis mitjans que reclamen aquest canon quan <a href="http://www.periodistadigital.com/periodismo/internet/2014/02/17/ricardo-galli-meneame-tasa-google-news-facebook-twitter-propiedad-intelectual.shtml">són els primers en fomentar la compartició dels seus continguts a través d&#39;aquests mateixos agregadors</a>, amb vistosos botons que apareixen en cada notícia, i que per tant, només dependria d&#39;ells eliminar-los. Tercer, a diferència de la música que persegueix l&#39;SGAE, i que costa molt saber quina sona, a quins llocs, quantes vegades, etc. els continguts digitals i el seu origen seria fàcilment detectable amb <a href="http://blogs.publico.es/el-cuarto-poder-en-red/2014/02/24/aede-se-pega-dos-tiros-en-el-pie-como-no-pagarle-el-canon-y-hacerles-perder-visitas-legalmente/">un simple bot, que podria discernir</a> de manera senzilla i automàtica aquelles pàgines que són sòcies de CEDRO de les que no ho són... cosa que, evidentment, mai de la vida permetran. I quarta i última, perquè la base d&#39;Internet és la compartició. Sense el principi de l&#39;enllaç (link), Internet perd bona part de la seva lògica.<br /> <br /> Tot plegat sembla una fugida endavant per tal que el govern espanyol pugui justificar la seva defensa de la propietat intel·lectual, quan de fet, aquesta llei va orientada a <a href="http://alt1040.com/2014/02/tasa-google">reforçar els grans grups de comunicació</a>, que es repartiran els &#39;seus&#39; -suposats- beneficis, a més dels beneficis de tots aquells que no reclamin la seva part, bàsicament els petits. Però què passarà realment? Només per posar un exemple, a Alemanya no es paga a tots els mitjans, sinó només als que ho reclamen explícitament. Assumint, clar està, el risc de quedar fora d&#39;aquests agregadors i perdre el bon nombre de visites que els reporta en detriment d&#39;altres mitjans. I què ha passat? Doncs que <a href="http://www.enriquedans.com/2014/02/sobre-aede-google-y-el-gobierno.html">han decidit no cobrar a canvi de mantenir una bona audiència i una bona influència</a>.<br /> <br /> Així doncs, dono per fet que si no hi ha una forta flexibilització d&#39;aquesta llei, alguns serveis com Google News, que no mostren cap mena de publicitat, i que per tant, no obtenen un benefici directe d&#39;aquest servei, acabaran tancant el seu servei, o encara millor, acabaran mostrant només notícies espanyoles de mitjans de fora d&#39;Espanya. Potser altres serveis optaran, com ja van fer el seu dia els webs de descàrrega de sèries i pel·lícules, que davant la prohibició d&#39;enllaçar directament el contingut, <a href="http://www.bolsaclick.com/seriescoco-el-truco-de-seriesyonkis-para-evitar-la-ley-sinde/5802/">ara fan servir webs pantalla</a> que fan d&#39;intermediaris, de manera que es poden saltar la llei amb un truc ben simple i eficaç.<br /> <br /> Sigui com sigui, volia acabar l&#39;article dient que quan <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.cfb4d0ec869dcac3934fec60b0c0e1a0/?vgnextoid=9d28a069ed75b210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9d28a069ed75b210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a2dc9b4106524410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD">6 dels 10 principals webs del món ja es poden consultar en llengua catalana</a>, la idea de disposar d&#39;una estructura d&#39;estat com Google News en català, em sembla atractiva i interessant. Segur que les principals associacions de premsa catalanes (<a href="http://www.acpg.cat/">ACPG</a>, <a href="http://www.premsacomarcal.cat">ACPC</a> i <a href="http://www.lesrevistes.cat/">APPEC</a>) podrien coordinar-se per escapar de la nova LPI espanyola, i oferir els seus recursos i els seus mitjans per tal de poder crear l&#39;embrió d&#39;una eina que ens permetria explicar Catalunya el món sense filtres espanyols. Ara és el moment ideal per fer-ho!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Internet, eina clau per a la independència de Catalunya]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11254/internet-eina-clau-per-a-la-independencia-de-catalunya</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11254/internet-eina-clau-per-a-la-independencia-de-catalunya</comments>
		<pubDate>Sun, 15 Dec 2013 00:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/11254/internet-eina-clau-per-a-la-independencia-de-catalunya</guid>
		<description><![CDATA[El dijous al migdia sóc a la feina, quan de cop i volta m&#39;arriba un WhatsApp d&#39;una amiga. Ràpid, posa la ràdio, que l&#39;Artur Mas està informant de que tenim data i pregunta -em diu. Ràpidament doncs, obro la pàgina web de la ràdio i connecto l&#39;streaming en directe. Tal i com m&#39;havia anunciat, el Molt Honorable president Artur Mas està explicant allò que fa tants dies, setmanes i mesos que estàvem esperant.<br /> <br /> Però sorpresa! No és ben bé com esperava... Parla d&#39;una doble pregunta. Primer hem de decidir si som estat, i després, si és que hem votat que &#39;sí&#39;, haurem de decidir si volem que aquest estat sigui independent. Per tant, haurem de dir que &#39;sí&#39; dues vegades. En fi, cap problema. Ha costat tan arribar fins aquí, que aquest detall ja és una cosa menor.<br /> <br /> És en aquest moment, quan Artur Mas encara està parlant, que em ve un flaix diví. Podria registrar el domini SiSi.cat. Encara no se quin ús exacte li podria donar, però ja ho pensaré més endavant. Miro si està reservat, i de cop topo amb la segona sorpresa del dia. El domini ha estat registrat fa encara no 20 minuts. Provo alguna altra combinació, i veig que estan lliures, però mentre m&#39;ho repenso, ho torno a mirar i ja estan registrats. Brutal!<br /> <br /> Fins al moment, els dominis .CAT que he trobat registrats, tots ells al llarg del mateix dijous, són els següents:<br /> <br /> - <a href="http://www.sisi.cat">Sisi.cat</a><br /> - <a href="http://www.si-si.cat">Si-si.cat</a><br /> - <a href="http://www.siatot.cat">Siatot.cat</a><br /> - <a href="http://www.sisi2014.cat">Sisi2014.cat</a><br /> - <a href="http://www.sino.cat">Sino.cat</a><br /> - <a href="http://www.911.cat">911.cat</a><br /> - <a href="http://www.9n2014.cat">9n2014.cat</a><br /> - <a href="http://www.sipercanviarhotot.cat">Sipercanviarhotot.cat</a><br /> - <a href="http://www.referendum9n.cat">Referendum9n.cat</a><br /> - <a href="http://www.9novembre.cat">9novembre.cat</a><br /> - <a href="http://www.9novembre2014.cat">9novembre2014.cat</a><br /> <br /> La gran majoria encara no tenen cap web actiu, però no deixa de ser sorprenent la gran activitat que s&#39;ha generat en un sol dia a nivell de dominis. I només he repassat els .CAT, perquè segurament n&#39;hi ha més de .COM, .NET, .ORG, etc.<br /> <br /> I tot plegat signfica que la la xarxa catalana és molt activa. Que segurament, sense Internet, avui Catalunya no es trobaria a les portes d&#39;un procés independentista. Que la xarxa ha estat una eina clau per avançar com un poble unit, i per esquivar els grans poders fàctics, amb unes formes de procedir -per sort nostra- encara molt d&#39;abans. Potser, quan hagi passat tot, algú haurà de posar d&#39;escriure i posar de relleu la importància que ha tingut Internet pel poble català. Perquè el procés va començar de debò el dia que vam descobrir que a Internet ja érem independents. Només ens ha calgut creure&#39;ns-ho al món real.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Adoctrinament?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10926/adoctrinament-1</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10926/adoctrinament-1</comments>
		<pubDate>Sun, 20 Oct 2013 23:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10926/adoctrinament-1</guid>
		<description><![CDATA[Avui al vespre he mirat el &#39;30 minuts&#39;, un programa de reportatges quasi tan antic com TV3, que enguany compleix 30 anys. Els seus reportatges, que són de qualitat contrastada i gaudeixen de prestigi internacional, aborden tota mena de temàtiques i sempre s&#39;ha emès després del Telenotícies, el millor moment del <em>prime time</em> de la cadena, per tal de fer-lo accessible a la major part de l&#39;audiència.<br /> <br /> Aquest fet contrasta amb l&#39;espai &#39;Informe Semanal&#39; de TVE, que amb 40 anys a l&#39;esquena, fa poc ha estat mogut als dissabtes a les 23:30, on s&#39;emet just després d&#39;un nou concurs musical. <a href="http://www.lavanguardia.com/television/20131008/54388581978/informe-semanal-hunde-horario-sabado.html">Els resultats han estat catastròfics</a>, i les quotes d&#39;audiència han assolit mínims històrics.<br /> <br /> Parlo d&#39;aquests dos programes per mirar de mostrar gràficament les dues maneres que tenen aquestes dues cadenes públiques a l&#39;hora d&#39;entendre què significa un servei públic. Però és que si pregunto a la gent del meu entorn quins programes de debat coneix de TVE, només em saben parlar -i en el millor dels casos- del &#39;59 segundos&#39;: En canvi, quasi tothom coneix el &#39;Singulars&#39; o l&#39;&#39;Àgora&#39; de TV3. I malgrat que ambdós programes no repetiran aquesta temporada, ja se&#39;n preparen de nous amb objectius similars. Sense anar més lluny, el fins ara presentador de &#39;Singulars&#39;, Jaume Barberà, estrenarà un nou programa anomenat &#39;Retrats&#39;.<br /> <br /> TV3 ha estat sempre una cadena pública amb servei de país, i amb un objectiu molt clar d&#39;informar, i fer-ho de manera clara i transparent. Parlar de TV3 és parlar dels històrics &#39;Vostè jutja&#39;, &#39;La vida en un xip&#39; o &#39;Vox Populi&#39;. Però també de &#39;Banda ampla&#39;, &#39;Summa positiva&#39;, &#39;Lletra petita&#39;, &#39;60 minuts&#39;, &#39;Els matins&#39;, &#39;Quèquicom&#39; o &#39;Sense ficció&#39;. La llista és tan àmplia i llarga, que resulta difícil recordar-los a tots. De fet, va ser TV3 la primera cadena de tota la península a posar en funcionament el 324, una cadena per ementre notícies durant les 24 hores del dia, i que ha resultat un èxit.<br /> <br /> En canvi, quan mirem quina és la mostra representativa dels espais de debat espanyols, només em vénen al cap noms com &#39;El gran debate&#39;, &#39;La Noria&#39;, &#39;Tómbola&#39;, &#39;Moros y cristianos&#39;, &#39;El gato al agua&#39; o &#39;El cascabel&#39;... i la veritat és que no tinc la sensació de que siguin la millor representació d&#39;uns debats ben representats, amplis i plurals, quasi sempre amb gent histèrica que argumenten entre poc i res, tan allunyats de la calma a l&#39;hora de desenvolupar una idea o un pensament com tenim a Catalunya.<br /> <br /> Per tant, no tolero que des d&#39;unes televisions que sempre han donat poc espai al debat, però que no tenen cap mania en posar corrides de toros en horari infantil, em vinguin a dir que a Catalunya ens dediquem a l&#39;adoctrinament. Que, per sort o per desgràcia, les seves cadenes es veuen amb la mateixa facilitat que les nostres, i que és la gent qui decideix lliurement el què vol veure i sentir. Així que potser el problema el tenen ells...<br /> <br /> Per cert, us imagineu TVE fent un &#39;Polònia&#39; en clau espanyola? No? Doncs segur que el Gran Wyoming deu pensar el mateix que vosaltres, ja que el seu programa penja d&#39;un fil per ser massa obert de mires... Però sobretot, ells no adoctrinen. Ells només no deixen emetre els programes amb pensament i opinió crítics. Són així de dialogants!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Quan la llei és injusta]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10898/quan-la-llei-es-injusta</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10898/quan-la-llei-es-injusta</comments>
		<pubDate>Tue, 15 Oct 2013 00:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/10898/quan-la-llei-es-injusta</guid>
		<description><![CDATA[Què creieu que passaria si, amb mala fe o no, s&#39;apliqués alguna llei que afectés molt a un territori de l&#39;estat, però que en canvi, la mateixa llei beneficiés a la resta? Doncs la veritat és que, encara que la llei semblés injusta per aquest territori, com és el cas de Catalunya amb el seu fort dèficit fiscal, només la bona voluntat de la resta de l&#39;estat podria revertir aquesta situació<br /> <br /> Els experts situen el dèficit fiscal entorn del 8 i el 10% anual del PIB català. Però imaginem-nos que, pels motius que sigui, aquest dèficit encara fos més gran. Del 12 o del 15% per exemple. Quines eines tindríem els catalans per canviar aquesta situació? Doncs les mateixes que ara... I si fos d&#39;un 20%? Doncs encara les mateixes. I com podríem canviar aquesta situació? Doncs segons la llei, s&#39;hauria d&#39;aconseguir una majoria al Congreso de los Diputados que volgués canviar-la.<br /> <br /> Els partits polítics catalans, sempre amb un gran esperit demòcrata, podrien mirar de fer servir les eines legals que tenen a l&#39;abast per tal de millorar aquestes xifres, i millorar d&#39;aquesta manera el benestar del seus ciutadans, que és -o representa que és- l&#39;objectiu dels partits. En una situació inèdita, imaginem-nos que un partit català, amb el suport de tot un poble entregat, aconseguís el 100% dels representants catalans al Congreso de los Diputados. Doncs bé, això suposaria un total de <a href="http://in.directe.cat/joan-camp/blog/5299/la-independencia-esta-prohibida-per-llei">47 diputats d&#39;un total de 350</a>, que vindria a ser 7&#39;45% del total.<br /> <br /> És a dir, que ni donat el fet on la totalitat del poble català considerés que una llei és injusta (ja sigui econòmica, lingüística o del que sigui) i que els perjudica enormement, no tindrien prou força com per canviar aquesta situació, ja que sense la bona voluntat dels representats de la resta de l&#39;estat resulta impossible aconseguir una majoria. Però això resulta enormement difícil i complicat quan aquesta majoria que ens faria falta és precisament la majoria que surt beneficiada d&#39;aquesta situació, i per tant, es fa difícil pensar que canviarien, perquè sí, un context que els afavoreix.<br /> <br /> Arribats a aquest punt, on ni amb el 100% dels representants catalans en tenim prou, quin marge ens dóna la llei actual per canviar una situació injusta? Doncs cap ni una. Aguantar-se i callar. O bé... trencar la llei. Perquè com molt bé deia Thomas Jefferson, si una llei és injusta, l&#39;home no només té el dret de desobeïr-la, sinó que a més, té l&#39;obligació de fer-ho.<br /> <br /> Espanya no canviarà l&#39;status quo actual perquè li surt molt a compte que així siga, i perquè té els instruments legals per mantenir aquesta situació. Per això, un cop la llei no ens protegeix, la única opció és desobeïr la llei!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre audiències digitals (III)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9442/sobre-audiencies-digitals-iii</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9442/sobre-audiencies-digitals-iii</comments>
		<pubDate>Mon, 21 Jan 2013 00:30:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9442/sobre-audiencies-digitals-iii</guid>
		<description><![CDATA[La <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Internet">primera pedra</a> del que avui coneixem com a Internet es va posar el 29 d’octubre de 1969, però podríem assegurar que no és fins l’agost de 1991, quan el CERN publicà el projecte World Wide Web, i Tim Berners-Lee inicià la creació de l’HTML i l’HTTP, que Internet no començà a assemblar-se una mica a la gran xarxa que coneixem avui en dia. I al cap de res, el 1993, apareixia <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mosaic_%28inform%C3%A0tica%29">Mosaic 1.0</a>, el primer navegador web creat pel Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d’Illionis. Ja ho teníem tot a punt, i va passar el què va passar… Internet va iniciar una expansió exponencial per tot el planeta, que en pocs anys canviaria per sempre més el món de les comunicacions, els negocis i altres tantes coses de les nostres vides.<br /> <br /> Durant la segona meitat dels anys 90, gràcies a la senzillesa del codi HTML, milions de pàgines noves apareixien a la xarxa a diari. Internet era una pila d’informació útil, però tremendament mal classificada. I és en aquest escenari quan tota una nova fornada d’emprenedors i d’oportunistes va voler posar-hi remei. Partint de la premissa que Internet era un caos, però que per algun lloc s’havia de començar a navegar, va aparèixer el concepte web del ‘portal’, és a dir, la que havia de ser la nostra pàgina d’inici, o porta d’entrada, quan ens decidíssim entrar a la xarxa. Des d’allà tindríem accés a un cercador rudimentari, i poc a poc, tota mena de serveis vinculats a aquest portal, com ara correu electrònic, fòrums, xats, postals, enquestes, agendes, programació de cinemes i TV, el temps, l’horòscop, sortejos, i com no, tota mena de canals d’informació dividits en diferents temàtiques. Com més usuaris fessin servir el portal, millor. I si a més, el portal podia retenir-los oferint uns serveis que ja no caldria anar a trobar a fora, podrien arribar a detectar els gustos de l’usuari, i servir-li publicitat personalitzada.<br /> <br /> La idea semblava brillant i va calar ràpidament. Aviat totes les grans corporacions voldrien tenir el seu portal i que aquest fos el líder. Per aconseguir-ho es gastarien el què fes falta. D’aquesta època, i en un àmbit estatal, segurament la gent encara es recordarà de Terra, Eresmás, Navegalia, Inicia, Telépolis, Ozú, Ya.com, Canal21… Una bogeria, que en plena bombolla puntcom, va créixer desmesuradament i de manera gens sòlida. Mentrestant, sense massa soroll, des de California arribaria un nou cercador, simple, net, amb els resultats no alterats i extremadament eficaç anomenat Google, i la lògica dels portals desapareixia de la nit al dia, coincidint amb la punxada de la bombolla que aquests mateixos webs havien creat.<br /> <br /> Una de les conseqüències de tot plegat és que els portals, com a concepte, van desaparèixer de la nostra vida. Google va marcar un important punt d’inflexió en la història d’Internet. Havia ordenat el caos que era la xarxa, i anar a un o altre lloc era fàcil, ràpid i còmode, per tant, ja no era tan necessari tenir tots els serveis agrupats en un web enorme. Així doncs, l’explosió que va seguir a la bombolla puntcom va ser la de la ràpida proliferació de projectes molt més concrets i específics, però d’una qualitat enorme. Amb Google tothom tenia les mateixes possibilitats de ser vist a la xarxa.<br /> <br /> D’aquesta nova fornada, alguns dels grans vencedors són projectes socials com Facebook, Twitter, YouTube, Foursquare, Pinterest, Linkedin, Instagram, Tumblr, Spotify, etc. Alguns d’ells fins i tot han creat el seu propi micro-clima, és a dir, una mena de xarxa interna dins de la pròpia xarxa d’Internet, agrupant a centenars de milions d’usuaris d’arreu del món, i erigint-se com un nou model de gestionar la publicitat a un nivell totalment personalitzat per a cada usuari. El somni dels creadors de portals de feia poc més d’una dècada, estava començant a passar a nivell planetari.<br /> <br /> Però si aquests grans projectes estaven -i estan- triomfant actualment a nivell global, en un nivell més local, un altre tipus de web està derivant cap a aquells antics portals. Em refereixo als diaris digitals, que si en un inici tan sols es dedicaven a plasmar el diari de paper a la xarxa, aviat sorgirien nous diaris digitals que no tindrien cap lligam amb cap paper i viurien exclusivament a la xarxa. Uns i altres, independentment del seu àmbit d’actuació, centrarien el seu model de negoci en la publicitat, de manera que no és cap sorpresa veure com aquests diaris digitals han anat integrant diferents serveis i recursos per tal d’augmentar la seva audiència, que en última instància equivaldria a poder mostrar més publicitat, i per tant, generar més ingressos.<br /> <br /> Com explicava en <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/11/sobre-audiencies-digitals-ii/">el meu anterior article</a>, els diaris digitals catalans porten un munt de mesos augmentant la seva audiència. Alguns l’han duplicada i triplicada en els darrers 2-3 anys. I és ben cert que cada vegada hi ha més gent que consulta diaris digitals, i que aquests disposen de més i millors continguts i seccions, així com també disposen d’eines més potents per fer difusió. Però la realitat és també que aquests mateixos diaris digitals, cada vegada ofereixen més serveis als seus usuaris, que sovint van molt més enllà de la simple informació. Són serveis de correu electrònic, blogs, fòrums, xats, diccionaris… i des de fa molt poc, alguns d’ells, com l’<a href="http://botiga.ara.cat/">Ara.cat</a>, <a href="http://botiga.tv3.cat/">324.cat</a>, <a href="http://botiga.vilaweb.cat/">Vilaweb</a> o <a href="http://botiga.naciodigital.cat/">Nació Digital</a>, també disposen de comerç electrònic integrat en el propi diari. Aquest fet suposa una nova via de negoci molt interessant, que va més enllà de la publicitat, però que a la vegada posa en evidència el fet que els diaris digitals ja no són només simples diaris, sinó que s’han anat convertint en webs de serveis locals, i que per tant, la informació ja no és la única cosa que els usuaris hi van a cercar. De manera que, una vegada més, hem d’entendre que l’audiència total d’un web cada vegada va més deslligada del nombre de lectors del diari.<br /> <br /> I si voleu un clar exemple de tot el que us pretenc explicar, entreu a un dels grans portals ‘supervivents’ de la bombolla puntcom, com és <a href="http://www.terra.es/">Terra</a>, i veureu que aquell portal, ara s’assembla molt a un diari digital. O potser és al revés i són els diaris digitals que ara s’assemblen molt als portals… Que cadascú ho vegi com vulgui!<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2013/01/sobre-audiencies-digitals-iii/">publicat al blog de l&#39;ESCACC</a> el passat 14 de gener de 2013 ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre audiències digitals (II)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9108/sobre-audiencies-digitals-ii</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9108/sobre-audiencies-digitals-ii</comments>
		<pubDate>Thu, 29 Nov 2012 00:30:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/9108/sobre-audiencies-digitals-ii</guid>
		<description><![CDATA[En el meu <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/11/sobre-audiencies-digitals-i/">anterior article</a> vaig explicar com els diferents mitjans digitals parlen de les audiències dels mateixos mitjans, i com sovint juguen a mostrar les dades a partir dels interessos propis enlloc de fer-ho en benefici del lector, de manera que aquest en pugui traure una informació objectiva i acurada. Avui però, <strong>vull entrar a parlar de les xifres d’aquestes audiències</strong>. Què inclouen i què amaguen moltes vegades.<br /> <br /> Quan jo rondava la vintena i cercava feina o pis de lloguer, recordo que el diumenge comprava La Vanguardia per tal de poder repassar el gran suplement de Classificats que encartava. A diferència d’El Periódico, allà hi havia anuncis de pisos i feina per triar i remenar. A més, ja que l’havia comprat, em llegia el diari molt a gust. Però molta gent del meu entorn que també cercava pis o feina, no ho feia. No es llegia el diari. Es quedava amb el suplement de Classificats, i el diari anava directament a la brossa. Amb tot, a ulls dels responsables d’aquest o qualsevol altre diari, <strong>era tan lector qui es llegia el diari sencer, com qui no llegia res</strong>, a partir de la premissa que qui compra un diari n’esdevé automàticament lector, encara que realment hagi adquirit el diari per una altra cosa… ja sigui pels classificats, ja sigui pel magazine o ja sigui perquè es vol fer tota la col·lecció de ganivets de cuina.<br /> <br /> <strong>A Internet passa una mica el mateix</strong>. Si mirem les dades de tots els mitjans digitals en general, podem veure que a mida que han anat passant els anys, més o menys tots els mitjans han crescut en audiència, especialment els de la zona alta. Certament, <strong>el nombre de lectors de mitjans digitals ha anat creixent els darrers anys, però els mitjans també han trobat els seus mètodes per incrementar el trànsit d’usuaris</strong>. En alguns casos, per fer-ho, s’han armat de nou personal que s’ha cuidat d’ampliar i millorar seccions existents o bé crear-ne de noves. Així doncs, a banda de notícies d’actualitat, articles d’opinió o reportatges, els mitjans digitals ofereixen tota mena de continguts complementaris com ara la previsió meteorològica, programació de la TV, la cartellera de cinema, agenda d’activitats, horaris de les farmàcies, horòscop, necrològiques, etc. que fan guanyar volum al digital , i consegüentment, audiència.<br /> <br /> Però com que són temps difícils, i el sector dóna pel que dóna, <strong>els digitals han mirat de crear nous continguts sense la necessitat de contractar més personal</strong>, com ara publicant l’entradeta de les notes de premsa generades per agències externes de manera totalment automatitzada (<a href="http://www.vilaweb.cat/ep">Vilaweb EuropaPress</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/acn">Vilaweb ACN</a>, <a href="http://www.directe.cat/acn">directe!cat ACN</a> o el 324.cat, que fa el mateix, però no de manera agregada -<a href="http://www.324.cat/noticia/1935833/garrigues/El-TSJC-declara-illegal-el-parc-eolic-de-la-Serra-del-Vilobi">1</a>, <a href="http://www.324.cat/noticia/1935839/pallarsjussa/Aprovada-la-creacio-de-la-Comissio-de-seguiment-del-Montsec-que-substituira-a-partir-del-2013-lactual-consorci">2</a>, <a href="http://www.324.cat/noticia/1935775/vallesoccidental/La-Pegatina-tanca-dos-anys-frenetics-de-Xapomelon-amb-un-sold-out-al-Razzmatazz">3</a>-), o bé absorbint o integrant continguts d’altres digitals més petits. Vilaweb ha integrat sota el seu domini alguns mitjans externs com <a href="http://www.vilaweb.cat/metode">Mètode</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/cetrencada">Cetrencada</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/tornaveu">Tornaveu</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/nuvol">Núvol</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/laveudemallorca">La Veu de Mallorca</a> o <a href="http://www.vilaweb.cat/verkami">Verkami</a>, una estratègia que Nació Digital també ha seguit, amb la integració sota el seu domini de mitjans externs com <a href="http://www.grupnaciodigital.com/web/noticia/41/pou/digital/inicien/etapa/col/laboracio">El Pou Digital</a>, <a href="http://www.grupnaciodigital.com/web/noticia/41/pou/digital/inicien/etapa/col/laboracio">ManresaInfo</a>, <a href="http://www.grupnaciodigital.com/web/noticia/67/viure/pirineuscat/incorpora/grup/nacio/digital">Viure als Pirineus</a>, <a href="http://www.grupnaciodigital.com/web/noticia/52/nacio/digital/delcampcat/signen/acord/cooperacio">DelCamp.cat</a> o <a href="http://www.grupnaciodigital.com/web/noticia/56/ecodiari/grup/nacio/digital/associen">EcoDiari</a> entre d’altres.<br /> <br /> <strong>Tot i així, hi ha una altra via que ha funcionat molt bé</strong>. Ha estat a través de la tècnica, creant pàgines de serveis, que generen un gran trànsit d’usuaris, com ara <strong>diccionaris i traductors</strong> (<a href="http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html">El Punt-Avui</a>, <a href="http://traductor.vilaweb.cat/">Vilaweb</a>. <a href="http://www.naciodigital.cat/diccionaris">Nació Digital</a>), seccions de <strong>classificats</strong> (<a href="http://classificats.nosaltres.cat/">Vilaweb</a>, <a href="http://www.naciodigital.cat/classificats/">Nació Digital</a>, <a href="http://www.esport3.cat/pesports3/vo/llista.jsp?marca=&model=&button=Cerca">Esport3</a>), serveis de <strong>fòrums</strong> (<a href="http://www.vilaweb.cat/forums">Vilaweb</a>, <a href="http://www.naciodigital.cat/forum">Nació Digital</a>, <a href="http://www.racocatala.cat/forums">Racó Català</a>, o qualsevol mitjà que permeti comentaris a les seves notícies), gestors de <strong>blogs oberts</strong> (<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/">Vilaweb</a>, <a href="http://www.324.cat/blogs">324.cat</a>, <a href="http://www.elpuntavui.cat/blogs.html">El Punt-Avui</a>, <a href="http://www.blog.cat/">Racó Català</a>, <a href="http://www.indirecte.cat/">directe!cat</a>, <a href="http://blogs.e-noticies.com/">E-notícies</a>), <strong>agregador de notícies</strong> (<a href="http://www.naciodigital.cat/robot">Nació Digital</a>) o servei de <strong>correu electrònic</strong> (<a href="http://correu.mesvilaweb.cat/">Vilaweb</a>) entre d’altres…<br /> <br /> Tot són serveis interessants i que atrauen usuaris. Evidentment, cada mitjà digital té més o menys habilitat a l’hora d’explotar aquests serveis, i és capaç de treure’n major o menor rendiment a l’hora de que cada servei generi un augment important de l’audiència agregada, tot i no tractar-se de continguts estrictament informatius.<br /> <br /> A més a més de tots aquests serveis, <strong>un altre sistema per ampliar les xifres d’audiència consisteix en la suma de les audiències de diferents dominis com si tota l’audiència fos d’un únic domini principal</strong>. A vegades aquests dominis estan estretament vinculats al domini principal on agreguen tota aquesta audiència, però a vegades en són bastant o totalment aliens, i a vegades ni tan sols disposen de cap mena d’espai publicitari, aconseguint finalment unes xifres d’audiència que ni tan sols reflecteixen el potencial publicitari del mitjà digital amb la fidelitat que s’esperaria. Aquí teniu alguns dels dominis que agreguen els principals digitals catalans: <strong>Ara.cat</strong> (Cuina.cat, ElsNostreVins.cat, Sapiens.cat, TimeOut.cat, Descobrir.cat), <strong>El Punt-Avui</strong> (ElPuntHabitatge.cat, ClubDelSubscriptor.cat, Presencia.cat, ElPati.cat, AgendaDeCatalunya.cat), <strong>Vilaweb</strong> (LesFinances.info, QueLlegeixes.cat, Estudia.cat, MesVilaweb.cat, Nosaltres.cat, Partal.com, Verbalia.com), <strong>Nació Digital</strong> (Adolescents.cat, DelCamp.cat) o <strong>Racó Català</strong> (Viasona.cat, Blog.cat o LaTafanera.cat, Catalexa.com).<br /> <br /> Podríem assegurar doncs que els mitjans digitals han creat serveis com el Classificats de La Vanguardia que jo comprava quan era més jove, i que gràcies a aquest bon servei, aconseguien que jo comprés un exemplar del diari. <strong>I no em sembla en absolut ni malament ni il·legítim que els mitjans s’esforcin en crear noves estratègies per atraure usuaris a la seves pàgines</strong>, perquè el model de negoci majoritari pel qual avui dia se sustenten aquests mitjans digitals és essencialment per la via publicitària. Per tant, com més usuaris puguin aplegar, millors campanyes podran vendre.<br /> <br /> L’únic que vull dir amb tot plegat és que <strong>no hem de confondre les xifres d’audiència amb les xifres de lectors del mitjà digital, ja que no tots els usuaris que accedeixin al domini n’esdevindran lectors</strong>. Molts no miraran cap notícia, sinó que accediran al mitjà digital per altres motius aliens al periodisme, tot i que sumaran en el còmput total de l’audiència. Per tant, tinguem tots plegats una mica més de prudència a l’hora d’analitzar les xifres d’audiència i aprenem a mirar una mica més enllà.<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/11/sobre-audiencies-digitals-ii/">publicat al blog de l&#39;ESCACC</a> el passat 22 de novembre de 2012]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre audiències digitals (I)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8972/sobre-audiencies-digitals-i</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8972/sobre-audiencies-digitals-i</comments>
		<pubDate>Mon, 12 Nov 2012 00:30:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8972/sobre-audiencies-digitals-i</guid>
		<description><![CDATA[Si algú està interessat en saber com evolucionen les audiències dels diferents mitjans digitals catalans, els recomano que entrin a partir del dia 10 de cada mes a la secció ‘<a href="http://www.ojdinteractiva.es/ultimos-medios-auditados-cat.php">Mitjans digitals en català</a>‘ del web de l’OJD per conèixer amb tot detall les dades d’audiència del mes anterior. Recordem que OJD-Nielsen és l’únic auditor d’audiències digitals homologat per la Secretaria de Mitjans de la Generalitat de Catalunya. El cas és que, a excepció d’Escacc (<a href="http://www.escacc.cat/ca/contingut/sis-mitjans-digitals-en-catala-superen-el-mig-milio-de-visitants-unics-mensuals-4159.html">darrer article</a>), Comunicació21 (<a href="http://comunicacio21.cat/2012/10/els-diaris-digitals-en-catala-continuen-batent-records/">darrer article</a>), o fins i tot l’Ara.cat (<a href="http://www.ara.cat/media/LARAcat-frega-milio-mig-dusuaris_0_787721286.html">darrer article</a>), la majoria de digitals catalans parla només d’audiències de manera interessada, o només a partir de les dades pròpies sense contextualitzar amb la resta de mitjans.<br /> <br /> És el cas de <a href="http://www.vilaweb.cat/">Vilaweb</a>, per exemple, que en tot aquest 2012 només en dues ocasions ha fet notícia per parlar de les audiències, les del <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3994802/20120315/vilaweb-supera-mig-milio-lectors.html">febrer</a> i les del <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4047082/20121014/vilaweb-bat-record-historic-visites-setembre.html">setembre</a>, que casualment han estat -de moment- els dos únics mesos d’aquest any 2012 en que aquest digital ha estat per sobre d’El Punt-Avui. A més, en cap dels articles fa cap menció a les dades de visitants ni de pàgines vistes, on les dades no li són tan favorables.<br /> <br /> Pel que fa <a href="http://www.naciodigital.cat/">Nació Digital</a>, passa una mica el mateix, que parla de l’audiència quan més li convé, com ara la d’aquest passat mes de <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/45629/nacio/digital/suma/mig/milio/lectors/nom/dos/anys">juliol</a>, que va ser l’únic mes de l’any en que va estar per sobre d’El Punt-Avui i Vilaweb, gràcies segurament a la gran tasca comunicativa que van realitzar amb el seguiments dels incendis de l’estiu. Però després, ja no n’han tornat a parlar més.<br /> <br /> El <a href="http://www.directe.cat/">directe!cat</a>, n’ha fet unes quantes notícies al llarg de l’any. En alguns casos per interès propi (audiències de <a href="http://www.directe.cat/noticia/193914/el-directecat-es-consolida-entre-els-deu-digitals-en-catala-mes-vistos">març</a>, <a href="http://www.directe.cat/noticia/199288/el-directecat-entre-els-digitals-mes-vistos-en-catala">abril</a>, <a href="http://www.directe.cat/noticia/207816/directecat-quasi-200.000-visites-uniques-el-mes-de-maig">maig</a> i <a href="http://www.directe.cat/noticia/58644/directecat-es-consolida-com-a-lider-en-temps-de-lectura-i-ja-supera-els-100.000-lectors">juliol</a>), però també s’ha referit a les audiències per <a href="http://www.directe.cat/noticia/201532/les-subvencions-als-mitjans-digitals-de-la-generalitat-no-van-de-la-ma-de-les-audiencies">comparar-ho amb el repartiment de les subvencions</a> de comunicació de la Generalitat, com al seu dia també va fer <a href="http://www.racocatala.cat/">Racó Català</a> (<a href="http://www.racocatala.cat/noticia/28508/generalitat-catalunya-publica-subvencions-als-mitjans-comunicacio-atorgades-2011">veure article</a>).<br /> <br /> Amb el digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el <a href="http://www.324.cat/">324.cat</a>, passa una cosa diferent. Parla de les audiències cada mes, però ho fa de manera endogàmica parlant només del seu propi web i de la resta de webs de la casa, de manera que és impossible contrastar aquestes dades i comparar-les amb la resta de mitjans digitals per saber si són realment bones o dolentes (<a href="http://www.324.cat/noticia/1925972/societat/El-324cat-dobla-laudiencia-coincidint-amb-la-Diada-la-trobada-Mas-Rajoy-i-lanunci-deleccions">audiències de setembre</a>).<br /> <br /> Altres digitals en parlen poc sovint, com <a href="http://www.elpuntavui.cat/">El Punt Avui</a> (<a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/507594-audiencia-digital-en-creixement.html">el darrer article</a> és de febrer de 2012) o l’<a href="http://www.e-noticies.cat/">E-notícies</a> (<a href="http://noves-tecnologies.e-noticies.cat/e-noticies-guanya-100000-lectors-des-del-gener-54170.html">el darrer article</a> és del juny de 2011). En el cas d’<a href="http://www.elsingulardigital.cat/">El Singular Digital</a>, també en va fer un article per referir-se a <a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/_el_singular_ja_supera_els_246.000_usuaris_unics_89176.php">la seva audiència del passat mes de setembre</a>, però ho va fer a partir de les seves pròpies dades extretes de Google Analytics, i no de l’OJD, d’on va sortir-ne voluntàriament el novembre de 2009.<br /> <br /> Així doncs, sembla que els mitjans digitals parlen, majoritàriament, de les audiències digitals de manera bastant partidista, i amb poc anàlisis i valoració de les xifres, ja que en el millor dels casos, tan sols s’exposen i se’n comenta l’augment o disminució respecte el mes anterior i prou. D’aquesta manera, el públic menys habituat li resulta difícil disposar de dades objectives i d’interpretacions clares sobre quins mitjans tenen més audiència i quins menys. I de la mateixa manera que passa quan es donen les audiències de les emissores de ràdio, on totes són capaces de mostrar-se líders a la seva manera, amb els mitjans digitals també s’està començant a crear aquesta tendència.<br /> <br /> Però com que no tot és només qüestió de xifres, en el proper article explicaré algunes coses que fan diferents mitjans digitals per tal de fer créixer aquestes xifres.<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/11/sobre-audiencies-digitals-i/">publicat al blog de l&#39;ESCACC</a> el passat 8 de novembre de 2012]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Catosfera 2012. Optimisme digital per sortir de la crisi]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8768/catosfera-2012-optimisme-digital-per-sortir-de-la-crisi</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8768/catosfera-2012-optimisme-digital-per-sortir-de-la-crisi</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Oct 2012 00:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8768/catosfera-2012-optimisme-digital-per-sortir-de-la-crisi</guid>
		<description><![CDATA[El 10 de març de l’any 2000, l’índex borsari tecnològic Nasdaq tancava amb la xifra rècord de 5.046 punts. A partir de llavors viuria una constant, llarga i dramàtica caiguda arribant als 1.114 punts el 9 d’octubre de 2002. Els valors tecnolòpgics havien perdut un 78% del seu valor màxim en només dos anys i mig, amb el que seria conegut com la punxada de la bombolla de les puntcom. Però Internet i les empreses tecnològiques estaven molt lluny d’aturar-se.<br /> <br /> La bombolla de les puntcom va assotar tot el món occidental, i aquí, a casa nostra, no en va ser pas una excepció. Malgrat la desfeta general, les lliçons apreses van ser moltes, i vam tornar altra vegada a la feina, amb la intenció de fer-ho millor. De no tornar-nos a equivocar.<br /> <br /> Avui, una dècada després, Catalunya en general, i Barcelona amb la seva àrea metropolitana en concret, demostra que aquella crisi queda ja molt enrere. Alguns dels projectes més potents, destacats i atractius de l’estat, d’Europa i del món, han sorgit amb gent d’aquí i tenen la seva seu a casa nostra. Molts d’ells són en aquell barri de nom tan curiós anomenat 22@, que molts miraven incrèduls i desconfiats quan es va crear. Són projectes amb noms i cognoms, alguns d’ells, ja existents abans de la crisi, i alguns altres són posteriors. Però tots ells col·loquen Barcelona com la capital europea del comerç electrònic.<br /> <br /> Ens referim al Grup Intercom (Softonic, eMagister, Infojobs, etc.), Grup Anuntis (FotoCasa, Coches.net, Laboris, etc.), Atrápalo, Let’s Bonus, Groupalia, Privalia, Vueling, Habitaclia, EyeOS, eDreams, Voyage-Prive, Offerum, Verkami, i un llarg etcètera d’altres projectes que configuren una forta columna vertebral en un dels sectors econòmics més emergents d’escala mundial. I nosaltres hi juguem a primera divisió.<br /> <br /> És per tots aquests motius que, quan vam planificar la <a href="http://www.catosfera.org">Catosfera 2012</a>, vam voler centrar les jornades en un tema de tanta actualitat com és la crisi econòmica, i de com l’optimisme digital, és a dir, la inversió a Internet, podia ser una eina per ajudar-nos a sortir de la crisi. Volíem que alguns dels principals protagonistes d’aquesta revolució tecnològica ens expliquessin com s’ho van fer per iniciar el projecte, i com l’han dut fins a cotes tan altes. Així doncs, durant el cap de setmana del 28 i 29 de setembre, Granollers va esdevenir per cinquè any consecutiu la capital de la Internet catalana, ajuntant a empresaris, emprenedors, usuaris i tota mena de gent interessada amb Internet, que van poder tenir ocasió d’intercanviar idees, opinions i projectes.<br /> <br /> L’èxit d’aquesta edició i el fort <a href="http://www.catosfera.org/blog/71/la-v-edicio-de-la-catosfera-aconsegueix-un-fort-resso-entre-els-mitjans-catalans">impacte mediàtic</a> de les jornades, amb prop de 500 assistents a les diferents ponències, i més de 100 visualitzacions per streaming, fan pensar que l’edició de l’any que ve serà encara més multitudinària.<br /> <br /> Certament, Catalunya no és Silicon Valley, però potser n’és una versió més mediterrània. Més nostrada. I a més, ha sabut trobar el seu lloc en aquest món tan global i competitiu.<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/10/catosfera-2012-optimisme-digital-per-sortir-de-la-crisi/">publicat al blog de l'ESCACC</a> el passat 10 d'octubre de 2012]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Què compro exactament quan compro música?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8199/que-compro-exactament-quan-compro-musica</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8199/que-compro-exactament-quan-compro-musica</comments>
		<pubDate>Mon, 09 Jul 2012 00:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/8199/que-compro-exactament-quan-compro-musica</guid>
		<description><![CDATA[La música fa tants anys que existeix com des que l’home és home. Però la indústria musical, tal i com l’entenem avui en dia, és una cosa molt més moderna. La història comença l’any 1876 quan el nord-americà Thomas A. Edison va patentar el ‘fonògraf’, el primer aparell capaç de gravar i reproduir àudio. Just un any després, el 1877, l’alemany Werner von Siemens desenvolupava el primer micròfon dinàmic. I una mica més tard, l’any 1888, Emile Berliner, també d’origen alemany, però resident a Washington, patentava una màquina que gravava i reproduïa so, però amb una gran diferència respecte al ‘fonògraf’ d’Edison, ja que l’ús com a suport de la gravació era d’un disc pla enlloc d’un cilindre. Així, la impressió es realitzava de forma vertical, afegint el principal avantatge de poder premsar milers de còpies a partir d’una única matriu. Aquesta màquina seria coneguda com a ‘gramòfon’.<br /> <br /> I a tots tres els hi van anar prou bé les coses. Edison muntaria el gegant que avui coneixem com a General Electric. Siemens muntaria l’empresa multinacional que encara porta el seu nom. I Berliner crearia l’embrió del que acabaria sent la Radio Corporation of America (RCA), avui dividida i gestionada per les multinacionals Thomson i Sony BMG Music Entertainment.<br /> <br /> Així doncs, a partir de primers del segle XX la indústria musical ja camina, i ho fa a bon ritme. El model de negoci és relativament senzill d’entendre, ja que tan sols es basa en mirar de vendre el màxim de còpies possibles, gaudint dels enormes i generosos marges de benefici que generen els grans rendiments d’escala. La gràcia consisteix en encertar l’aposta i poder vendre al grup o a l’artista més desitjat pel públic, cosa que no sempre és fàcil. Per aconseguir-ho, la indústria discogràfica va abocar tot el seu potencial de màrqueting, comunicació i una força de distribució mai vist. I el negoci era molt sòlid, perquè fer vinils a gran escala resultava molt barat si disposaves de tota la maquinària d’alta tecnologia i una tropa de treballadors especialitzats. I les barreres d’entrada eren massa altes, i resultava molt car i complicat poder fer còpies casolanes o petites tirades de còpies pirates.<br /> <br /> I amb aquestes bases, la popularitat dels vinils va anar madurant fins arribar a la dècada dels anys 60 del segle XX, amb una forta introducció a gairebé totes les llars dels populars ‘tocadiscs’, que ja funcionaven a 33 i 45 RPM.<br /> <br /> Però amb la pressa per fer diners, i amb una manca absoluta de pirateria, ningú de la indústria es va aturar a especificar, poc o gens, què implicava el contracte de compra-venda que tàcitament s’aplica entre el venedor i el comprador particular en el moment d’adquirir un disc. Perquè enlloc diu si el disc l’haig d’escoltar jo sol, o el puc escoltar amb més gent, o si el puc deixar a un amic. Tampoc diu si un cop hagi escoltat el disc un cert nombre de vegades, hauré de tornar a pagar per poder continuar escoltant-lo. O bé, si alguna vegada defalleix el propietari del disc, aquest podrà passar a mans de tercers com a herència.<br /> <br /> I totes aquestes preguntes responen a una certa obvietat, i és que podríem arribar a assegurar que durant dècades la indústria musical se centrava únicament en la venda de discos. En el fons, la música era ‘només’ el valor afegit o l’excusa per fer aquesta venda. A ningú li importava massa què fessis amb el contingut un cop havies comprat el suport, si l’escoltaves amb més gent, o si el comparties o si el regalaves, perquè la base del negoci era el suport, i la resta era massa superflu com per poder-se acotar.<br /> <br /> Però l’any 1963, la multinacional holandesa Philips va presentar al mercat un nou sistema d’emmagatzematge d’àudio totalment innovador, que consistia en un cartutx tancat amb una cinta magnètica en l’interior. Inicialment, el producte s’havia dissenyat pel dictat i ús portàtil, ja que la qualitat dels primers reproductors no permetien la reproducció de música. Però uns quants anys més tard, el 1971, Advent Corporation va introduir un nou model de cinta que, combinant la reducció de sorolls Dolby tipus B, juntament amb l’ús d’una cinta de diòxid de crom (CrO2), s’aconseguia un format òptim per a l’ús musical, i per tant, l’inici de l’era dels casset, que va tenir el seu gran boom al llarg de la dècada dels anys 80 del segle XX.<br /> <br /> Però aquest boom no es pot entendre només per suposar l’aparició d’un nou suport molt més portable i relativament més econòmic que el vinil, sinó per una important propietat de la cinta de casset: és re-gravable. I això marca un important punt d’inflexió dins de la indústria discogràfica, perquè ara ja no és absolutament necessari comprar el suport casset oficial, sinó que et pots comprar un suport verge, molt més econòmic que el suport oficial, i després d’aconseguir un suport original, gravar-te’l i passar a tenir-ne una còpia més o menys igual, perquè segur que al principi les còpies devien ser d’una qualitat molt qüestionable. Però el més important, el que no havia passat en les dècades anteriors, ara començava a passar. La còpia barata era possible.<br /> <br /> Evidentment, la indústria discogràfica no pensava tolerar aquell acte de desobediència que amenaçava amb esquerdar un model de negoci tan estable com aquell, i va actuar. Van aparèixer infinitat de sistemes anti-còpia, que el públic va anar superant un a un, i es van crear fortes campanyes de propaganda on es pronosticava la fi de la música si es continuava -atenció, concepte nou- piratejant la música. Però un dels seus grans errors va ser basar l’incentiu de la compra respecte la còpia apel·lant a la major qualitat d’àudio del suport original… fins que va arribar el CD, i el debat de la qualitat ja només es va centrar en que la pirateria és pirateria i punt. Copiar un CD era vulnerar la llei. Però amb Internet, i entrats ja al segle XXI, el concepte del suport (vinil, K7 o CD) ha desaparegut quasi completament, i el discurs de la indústria musical, ha tornat a adaptar una vegada més la realitat als seus interessos.<br /> <br /> Ara resulta que aquelles preguntes que ens fèiem fa unes dècades, i que no tenien resposta, ara sí que en tenen. La indústria musical s’ha cuidat d’explicar-nos que, de fet, quan comprem una cançó o un disc, tan sols estem comprant una llicència d’ús, i que els nostres drets sobre aquesta llicència són molt limitats. Però ara, aquesta manca d’informació contractual ha volgut ser revisada, concretada i explicada a corre-cuita, on cada bàndol s’ha atorgat uns drets adquirits pel temps, que ara xoquen els uns amb els altres.<br /> <br /> Per sort, molt més enllà de la indústria, la música continua fent-se i escoltant-se…<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/07/que-compro-exactament-quan-compro-musica/">publicat al blog de l'ESCACC</a> el passat 5 de juliol de 2012]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Catalunya, un país de dades obertes]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/7987/catalunya-un-pais-de-dades-obertes</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/7987/catalunya-un-pais-de-dades-obertes</comments>
		<pubDate>Mon, 04 Jun 2012 01:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Camp]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/joan-camp/blog/7987/catalunya-un-pais-de-dades-obertes</guid>
		<description><![CDATA[El codi HTML amb què es fan els webs es va crear el 1989 al CERN (el mateix lloc on hi ha el famós accelerador de partícules) de la mà de Tim Barners-Lee, però no fa la seva explosió a nivell mundial fins a mitjans dels anys 90. De fet, el codi HTML és tan senzill d’entendre que provoca que, amb molt poc temps, un munt de gent d’arreu del planeta comenci a fer webs de tota mena. I quan es fa un web, vol dir que es fan absolutament totes les seccions, de dalt a baix.<br /> <br /> Fins ben entrat el nou mil·leni, els webs són com unitats independents, lligades entre sí a través d’enllaços (<em>links</em>), tot i que cada vegada s’avança més cap a una major interconnexió. De les diferents evolucions que hi ha hagut, n’hi ha una que es farà sentir per un munt d’entesos i gurús de la xarxa, encara que moltes vegades no en coneguin exactament l’origen. Es tracta del web 2.0.<br /> <br /> El concepte 2.0 prové d’una evolució en la sindicació de continguts, els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS">RSS</a>. La seva primera versió era bastant simple i rudimentària, i no permetia massa interaccions. Però amb l’evolució cap a la seva versió 2.0, la riquesa dels continguts sindicats, aquests són fàcils d’agregar, i aviat apareixen diferents aplicacions per accedir a tota mena de continguts i interactuar-hi, començant pels mateixos cercadors. I això només va ser el començament, perquè llavors vam poder integrar tota mena de serveis al nostre web.<br /> <br /> Per posar un exemple, si quan abans fèiem el web d’una botiga, havíem de ser nosaltres mateixos els qui haguéssim d’escanejar un mapa, i indicar amb una fletxa dibuixada el punt exacte on es trobava l’establiment, de cop apareix un servei com Google Maps, que ens permet integrar un mapa molt potent i amb un munt d’opcions directament al nostre petit web. Així, en poder disposar d’un servei com aquest, ens oblidem d’haver d’escanejar mapes, i externalitzem aquest servei a un proveïdor extern, com Google, de manera que nosaltres ens podem concentrar en les parts importants del web d’aquesta botiga. I el mateix podem aplicar amb serveis de vídeos, galeries de fotos, presentacions online i un munt de ginys de tota mena al nostre web, que en alguns casos, fins i tot han creat <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/API">eines API</a> per tal de facilitar encara més aquesta tasca d’integració de contingut.<br /> <br /> Per tant, al llarg d’aquesta primera dècada del mil·leni, els webs han après a treballar en equip. A oferir els continguts d’una manera accessible i estàndard, a la vegada que poc a poc han anat integrant continguts, aplicacions i serveis de webs tercers, creant una gran teranyina entrellaçada tota ella en si mateixa. I en el darrer episodi d’aquesta evolució han entrat a escena uns grans generadors de continguts, que han començat a alliberar i fer accessibles els seus continguts. Parlem dels governs, i en el nostre cas concretament, de la Generalitat de Catalunya, que fa pocs mesos que ha posat en funcionament el portal <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes">Dades Obertes</a>.<br /> <br /> Dades Obertes és un projecte que està al capdavant d’Europa pel que fa a governs que han iniciat aquest procés d’alliberament de dades públiques, i que <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes/menuitem.5161cf8a1b83501baacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=a0249ee9acb42310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a0249ee9acb42310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)">tal i com s’explica en el seu web</a>, demostra una important voluntat d’avançar cap a la governança oberta, basada en els valors de transparència, participació, servei i eficiència. Així mateix, es vol promoure la creació de valor amb la reutilització de la informació pública, facilitar l’ordenació interna dels sistemes d’informació dins l’Administració i fomentar la interoperabilitat entre serveis del sector públic.<br /> <br /> Gràcies a aquest servei doncs, qualsevol ciutadà del món pot accedir a dades classificades i ordenades de cartografia, equipaments, estadístiques, meteorologia, nomenclàtors, salut, transport públic i turisme, tot i que encara hi ha molts serveis que estan en el procés d’adaptar-se als estàndards bàsics, com l’<a href="http://cultura.gencat.cat/agenda/">Agenda Cultural</a> o el servei de <a href="https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/home">Feina Activa</a>, entre d’altres, que un cop en funcionament poden donar un fort impuls en les seves respectives àrees.<br /> <br /> Les aplicacions són tantes i tan variades com original sigui la idea de qui vol fer servir aquestes dades. El web <a href="http://eixos.cat/">Eixos.cat</a>, guanyador d’<a href="http://www.fundacio.cat/noticies/view.html?ID=994">un dels ajuts econòmics que ofereix la Fundació PuntCat</a>, n’és un gran exemple, així com el web <a href="http://rodalia.info/ca">Rodalia.info</a>. En ambdós casos, gent de fora del govern ha fet servir informació pública per crear nous serveis, o bé per fer-los més ràpids, o més accessibles, etc. Les possibilitats són realment immenses.<br /> <br /> I és en aquesta línia, que precisament fa pocs dies, l’<a href="http://www.premsacomarcal.com/">Associació Catalana de Premsa Comarcal</a> (ACPC) va anunciar en el transcurs del seu <a href="http://www.premsacomarcal.com/?n=496">8è congrés celebrat al Vendrell</a> que posaria en funcionament una nova eina per tal que les seves capçaleres sense web, o bé amb webs poc operatius, puguin disposar d’un web en condicions adaptat a les necessitats actuals. I un dels detalls importants serà que tots aquests webs disposaran de diferents serveis que funcionaran amb continguts de Dades Obertes. Un senyal de que el país està atent a les novetats tecnològiques que sorgeixen, i que és molt capaç d’aplicar-les.<br /> <br /> <br /> Article <a href="http://bloc.escacc.cat/2012/05/catalunya-un-pais-de-dades-obertes/">publicat al blog de l'ESCACC</a> el passat 29 de maig de 2012]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
