Blog Jaume Sastre

TINGUEM-HO CLAR! ESPANYA ENS FA LA GUERRA, I AIXÒ NO VE D'ARA!

Jaume Sastre — Mon, 20 Aug 2018 08:25:00 +0200

D'altres vegades he discrepat però avui estic d'acord amb l'article de Quin Arrufat, "La violència de l'ultradreta: una operació d'estat". Aquesta violència no és cosa d'incontrolats que actuen espontàniament sinó que respon a un pla preconcebut dirigit des dels despatxos de Madrid. Per aquest motiu, cal mantenir el cap fred i no caure en les provocacions ni els paranys que l'estat espanyol ens posa. Com he dit altres vegades, la independència és una cursa d'obstacles i, a diferència del que deien fa un any alguns creadors d'opinió nostrats i un bon grapat de polítics que per perdre la ingenuïtat ha calgut que els tancassin a la presó o que partissin cap a l'exili ("això ja està fet", "hem guanyat", "és impensable.., és inimaginable.., és inconcebible que dins Europa passi que..."); Espanya no ens ho posa ni ens ho posarà gens fàcil. Ans al contrari. L'estat fa i ens farà una porcada darrera l'altra i haurem de pagar un preu car en sang, suor i llàgrimes a base de repressió, multes, empresonaments, exili, confiscacions de patrimoni, linxaments mediàtics, pallisses, condemnes, campanyes de desprestigi, persecucions a mans de els inspectors d'hisenda, detencions arbitràries...

Conquistar la independència i trencar les cadenes de l'esclavitud no és un joc de nins ni res comparable a anar de pic-nic un cap de setmana. Si escric aquestes paraules no és per fer por, sinó tot el contrari; ho escric precisament per llevar la por i perquè no hi ha res pitjor que tenir por de la por. La por forma part de la condició humana, ara bé, si no controlam les nostres pors, aleshores ens convertim en titelles en mans dels opressors. Com deim a Mallorca, la por en haver-la vist de prop, no és res!

El colonialisme espanyol ens fa la guerra des del moment que per la força de les armes i per dret de conquesta (1715) ens va reduir a la condició de colònia. De llavors ençà no ha deixat de fer-nos la guerra ni un sol dia perquè ens vol muts i a la gàbia, fotuts i banyuts, vençuts, assimilats i marginats en una reserva índia. I de guerres, n'hi ha de molts de tipus: guerra econòmica i d'espoli, guerra psicològica, guerra mediàtica, guerra comercial, guerra cultural, guerra lingüística, guerra de claveguera, guerra esportiva, guerra demogràfica, guerra de propaganda, guerra informàtica, guerra freda, guerra educativa, guerra de fam, guerra declarada, guerra encoberta, guerra bruta, guerra d'ocupació, guerra d'extermini, guerra secreta, guerra soterrada, guerra d'alta intensitat, guerra de baixa intensitat, guerra informativa...

Molta de la nostra gent només relaciona la paraula "guerra" amb batalles, canons, tancs, míssils, bombardejos...; i a això cal posar-hi remei. Si feim un cop d'ull als últims tres-cents anys veurem etapes d'alta intensitat en què l'exèrcit espanyol i la monarquia borbònica ens han massacrat sense pietat (Recordem les paraules que va dir l'any 1934 qui fou president de la II República espanyola, Manuel Azaña: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos." o les que va dir l'any 1968 el ministre de Franco, Manuel Fraga: "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar") i que han anat alternant amb d'altres etapes en què, en el millor dels casos, Espanya ha despenalitzat la nostra existència fent-nos una guerra de baixa intensitat mitjançant la guerra econòmica, empresarial i psicològica.

Aquesta és la pura i crua i realitat, i davant aquest fet no hi ha més suïcida que l'autoengany i negar-se a veure l'evidència: ESPANYA ENS FA LA GUERRA DES DE FA MÉS DE 300 ANYS! Reconeixem-ho tots i posem fil a l'agulla! En temps de guerra s'imposa la lògica de la guerra! No és una guerra de dretes i d'esquerres, ni tampoc una guerra ètnica sinó que és una guerra transversal que té molt elements de tipus colonial o d'ocupació com també de lluita per part d'una monarquia decadent, cràpula i decimonònica contra una incipient REPÚBLICA del segle XXI.

La primera fase per resoldre un problema és comptar amb un diagnòstic encertat. Malament si per un atac de ronyons, un malalt prèn un medicament adequat per combatre el grip, per exemple. Per a mi el diagnòstic és clar: SOM UNA COLÒNIA D'ESPANYA, o si voleu, UNA NACIÓ OCUPADA. Un cop acceptat aquest diagnòstic, cal passar a una segona fase consistent a estudiar detalladament tots els casos de nacions que avui són independents i que temps enrere foren colònies o països ocupats. D'aquest estudi podem aprendre moltes coses, tant des del punt de vista de com actua el colonitzador i de quines estratègies se serveix per oprimir i per mantenir dividits els colonitzats; i també des del punt de vista de l'oprimit i de les estratègies que s'han seguit per assolir la VICTÒRIA i alliberar-se de l'opressor.

Dit això i a mena de resum, després d'insistir des de mitjans anys 80 del segle passat en què vaig començar a escriure articles i més articles afirmant que som una colònia d'Espanya, ben aviat vaig arribar a la conclusió que la via més adequada per assolir el TRIOMF dins el context històric en què vivim no era Terra Lliure, que a la vegada seguia el model d'ETA i de l'IRA, sinó la lluita no-violenta de Mahatma Ghandi, de Luter King i de tants d'altres com Lluís M. Xirinacs; dit d'una altra manera: la via dels països bàltics: Lituània, Estònia i Letònia. Hi ha persones que confonen Ghandi amb un activisme naïf, ingenu, flower i de costellada amb la qual cosa evidencien que desconeixen el preu alt que va pagar l'Índia en nombre de morts, ferits i empresonats per alliberar-se finalment de les urpes de l'imperi britànic.
Una cosa és matar per una causa i una altra ben diferent està disposat a morir per la llibertat. Ho repetiré totes les vegades que faci falta i més: els drets no es regalen sinó que se conquisten. Qui vol peix ha d'estar disposat a banyar-se el cul, a fer pudor de peix i olor de saladina. Contràriament, els senyorets pixapolits noucentistes que van de sobrats i les damisel·les estugoses que pensen que podem assolir la independència sense despentinar-nos, sense baixar de l'autocar, sense sofrir i suar la camiseta de valent no fan més que confondre i frustrar la nostra gent amb falses expectatives.

LA PODRIDURA A GRAN ESCALA DE LA DICTADURA BORBÒNICA QUE ATACA SENSE PIETAT LA REPÚBLICA CATALANA

Jaume Sastre — Sat, 13 Jan 2018 23:59:00 +0100

DOS LLIBRES DE LECTURA IMPRESCINDIBLE QUE DESTAPEN DES DE DINTRE LA PODRIDURA A GRAN ESCALA DE LA DICTADURA BORBÒNICA QUE ATACA SENSE PIETAT LA REPÚBLICA CATALANA

Primer, "Juan Carlos I, el rey de las cinco mil amantes". El seu autor és Amadeo Martínez Inglés (Saragossa 1936), un coronel paracaigudista expulsat de l'exèrcit l'any 1990 després de cinc mesos de presó per haver reivindicat públicament la creació d'un exèrcit totalment professional. Martínez Inglés, que va ser militar en actiu prop de 40 anys, entre d'altres, és autor dels llibres següents:

"España indefensa".
"La transición vigilada"
"Juan Carlos I, el último Borbón". Ed. Styria 2008
"El golpe que nunca existió". Ed. Foca 2001.
"Juan Carlos I, el rey de las cinco mil amantes". 2017

L'obra de Martínez Inglés se centra bàsicament en l'estudi i l'anàlisi detallada de la vida pública i privada del rei borbó, Juan Carlos I, des del naixement fins a l'actualitat. Menció especial mereixen els capítols dedicats a la formació franquista de Juan Carlos I, la seva implicació en el cop d'estat del 23-F, la fortuna multimilionària acumulada durant la restauració borbònica dels últims 40 ANYS, el cercle d'amistats amb qui comparteix negocis i una vida dissoluta plena d'excessos sense gairebé límit, etc.

I segon, "El libro negro del ejército español", un llibre de 880 pàgines àmpliament documentat que tracta un tema fins ara tabú: les interioritats més inconfessables de la cúpula de l'exèrcit espanyol. És seu autor és Luis Gonzalo Segura (Madrid 1977), un tinent de telecomunicacions expulsat de l'exèrcit espanyol l'any 2016 després de denunciar la corrupció, els abusos, els acosaments i l'atmosfera de privilegis i d'impunitat que impera dins la cúpula de les forces armades espanyoles i que reprodueixen multiplicades per per punt les pautes de comportament que segueixen la família reial espanyola i les elits dirigents de l'estat. Luis Gonzalo va ser militar actiu 13 anys, va patir mesos de presó i després de fer una vaga de fam de 22 dies fou alliberat per acabar essent finalment expulsat de l'exèrcit.

Luis Gonzalo Segura és autor també de dues novel.les: "Un Paso al Frente" (2014) i "Código Rojo" (2015).

https://www.akal.com/libro/el-libro-negro-del-ejercito-espanol_35280/

Luis Gonzalo Segura

El libro negro del Ejército español es el alegato público de un exteniente del Ejército de Tierra para demostrar todo aquello que lleva años denunciando y que la mayoría de la sociedad ha decidido ignorar: nuestras fuerzas armadas siguen siendo las de Franco, pero estandarizadas a niveles OTAN. Referencia tras referencia se podrá comprobar que existen patrones que demuestran de forma inequívoca la existencia de corrupción sistémica, abusos y acosos, privilegios anacrónicos, órganos de control cómplices y una cúpula militar negligente. Igualmente, quedará al descubierto la inoperante clase política, los medios de comunicación y periodistas censurados, y el lucro de las empresas y las entidades bancarias. La existencia hoy de estas fuerzas armadas demuestra inequívocamente que el relato de los últimos cuarenta años no es ni ha podido ser el que se sostiene oficialmente.

Pero El libro negro del Ejército español es mucho más que eso. Es el grito desesperado de miles de militares maltratados y expulsados, condenados a morir o resultar heridos por negligencias, obligados a sostener el edificio de corruptelas, abusos, acosos y privilegios y, finalmente, sometidos a una precariedad laboral, a una total ausencia de libertades y derechos y a una absoluta alienación más propia de una secta o una mafia que de una institución moderna. Además, es la denuncia clara y sin matices de los últimos veinte años, de las guerras neocoloniales de Irak y Afganistán, de los disparates armamentísticos, de las puertas giratorias, del submarino que no flota y los carros de combate almacenados y despiezados por falta de combustible, del delirio más absoluto que la mayoría de los civiles pudiera imaginar.

El libro negro del Ejército español es, en suma, el libro que nadie más quiso escribir

LA REPÚBLICA CATALANA RESISTEIX AMB FERMESA EL TSUNAMI COLPISTA DEL 155 I ACONSEGUEIX UNA GRAN VICTÒRIA

Jaume Sastre — Fri, 22 Dec 2017 02:38:00 +0100

PRIMERES REFLEXIONS

1.- La xifra rècord de participació (81,94 %) no ha canviat substancialment les coses i l'independentisme conserva intacta la majoria absoluta (70 diputats).

2.- La repressió ferotge a iniciativa dels colpistes del 155 (PP-C's-PSOE-PODEMOS) amb presos polítics, exiliats, multes, imputats, prohibicions, persecució policial i judicial, censura, criminalització per part dels mitjans de comunicació, irregularitats en els cens i en les paperetes..., no ha esquerdat el bloc de pedra picada independentista que manté, fort i no et moguis, més de dos milions de votants.

3.- El carceller major del Regne, Mariano Rajoy, s'ha fotut una castanya de cal déu ja que ha passat d'11 diputats a 3.

4.- Contra tot pronòstic de les enquestes trampa espanyoles, el partit encapçalat pel president de la República Catalana a l'exili, Carles Puigdemont, ha quedat com a la força independentista més votada amb la qual cosa s'evita el debat intern enverinat que volia provocar Rajoy sobre la continuat del president de la República.

5.- El triomf dels feixistes de C's com a partit més votat és una víctòria pírrica propiciada per l'error de cúpula d'ERC de trencar Junts pel Sí. A hores d'ara, és evident que els dirigents d'ERC no van escoltar l'ANC i van caure en la trampa de les enquestes espanyoles que els auguraven ser la força més votada quan a l'hora de la veritat ha quedat la 3a.

6.- La falsa equidistància de "Podemos" amb Xavier Domènech i Ada Colau doblegats a les pressions de Madrid els ha passat factura amb el fenomen Dante-Fachín i han passat d'11 a 8 escons.

7.- Les grans expectatives de Miquel Iceta ha quedat frustrades ja que només ha sumat un escó més (17) i el vot que ha pogut arreplegar provinent de l'extingida UDC, per altra banda l'ha perdut cap a C'S que ha tret vots tant al PP com al PSOE.

I 8.- Pel que fa a les CUP, els resultats demostren que el 2015 van obtenir molt de vot prestat que ara han perdut per la manca de compromís a l'hora d'implicar-se fa dos anys a formar part de la Mesa del Parlament o del govern. Les CUP han passat de 10 a 4 diputats i cal recordar que cap dels 10 diputats que tenia a hores d'ara està imputat, empresonant o exiliat.

En resum, ni tot estava fet i era a tocar de dits abans de l'1-O; ni tampoc tot estava perdut i enfonsat després del cop d'estat del 155 de dia 27-O. La lluita continua i consolidar la República Catalana és una gesta que exigeix sacrificis, sang, suor i llàgrimes com, de fet, no podia ésser d'altra manera ja que a ningú no hauria de sorprendre que Espanya ens ho posarà molt difícil. Avui podem estar tots ben contents perquè contra llamps i trons hem obtingut una gran victòria si bé encara no és la definitiva.

FELIPE VI I RAJOY ACABARAN COM EL CARNISSER DE BÒSNIA, RAKLO MLADIC..

Jaume Sastre — Thu, 23 Nov 2017 23:59:00 +0100

...SI ORDENEN DISPARAR CONTRA ELS CIUTADANS DE LA NOVA REPÚBLICA

AIXÒ ÉS EL QUE ESPERA AL BORBÓ FELIPE VI I ALS SEUS SEQUAÇOS: MINISTRES (RAJOY, COSPEDAL, ZOIDO...) I GENERALS DE LA GUÀRDIA CIVIL I DE L'EXÈRCIT ESPANYOL NOMÉS QUE ASSASSININ ALGUN CIUTADÀ DE LA NOVA REPÚBLICA

Després del que ha passat des de l'endemà del referèndum d'autodeterminació de dia 1 d'octubre, he arribat a la conclusió que els nostres dirigents polítics desconeixen algunes regles elementals de la guerra psicològica. Sun Tzu deia que el millor general és aquell que guanya la batalla sense provocar un sol mort. Més encara, fa més de dos mil set-cents anys, el filòsof i mestre de l'estratègia militar, afirmava: "La victòria completa es produeix quan l'exèrcit no lluita, la ciutat no és assetjada, la destrucció no s'allarga durant molt de temps, i en cada cas l'enemic és vençut per l'ús de l'estratègia".

A hores d'ara, és un fet innegable que arran del referèndum d'autodeterminació i de la proclamació de la República Catalana, hi ha hagut multes, milers d'imputats, detinguts (Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i mig govern encapçalat pel vicepresident Oriol Junqueras) i exiliats (la resta de consellers amb el president de la República, Carles Puigdemont, al capdavant); però Felipe VI i Rajoy han anat alerta a ordenar l'assassinat de cap ciutadà de la nova República. Així i tot, si tenim en compte les declaracions de Marta Rovira a les quals jo don credibilitat, altes instàncies del govern espanyol van amenaçar d'ordenar a la policia, a la guàrdia civil i a l'exèrcit espanyol d'ocupació de disparar indiscriminadament sobre la multitud indefensa i organitzada d'una manera pacífica.

Això és tan cert com que el govern de la nova República va donar credibilitat a les amenaces espanyoles de provocar un genocidi i que el president i els consellers van decidir abandonar el govern i no cridar als ciutadans, que ja havien defensat les urnes i els col.legis electorals dia 1-0 sota les bastonades de la policia i de la Guàrdia Civil, a defensar pacíficament i com escuts humans les principals institucions del país.

I a on som ara? Idò som en un punt en què el president d'Espanya, el fatxa i colpista Mariano Rajoy, canta victòria i va bravejant pel món dient que això de República Catalana i de l'independentisme és història i que s'ha acabat. I realment s'ha acabat? Ben alerta, Rajoy, en el millor dels casos, ha obtingut una victòria pírrica ja que ha demostrat via fets consumats que té el peus de fang i que la seva estratègia de la por té unes línies vermelles que sap que si les passa, a part d'accelerar la seva derrota, acabarà juntament amb el Borbó com Ratko Mladic.

EL GOVERN VA ACTUAR AMB MENTALITAT D'ESCLAU...

Jaume Sastre — Mon, 13 Nov 2017 23:02:00 +0100

I ARA RECONEIX PÚBLICAMENT QUE VA ACTUAR CONDICIONAT PER LA POR I PER LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT ESPANYOL

Quan la Consellera d'Educació de la República Catalana, Clara Ponsatí, i el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, estan dient el que estant dient vénen a dir que quan una dona se vol separar-se de la parella i troba com a única resposta les intimidacions, els cops de porra, la presó i les amenaces de mort, el que ha de fer en acotar el cap i resignar-se a la vexació i a la humiliació perpètua. Ni més ni manco. Això que han dit Ponsatí i Sebrià demostra fins a quin punt la mentalitat d'esclau és arrelada dins gran part del nostre poble, víctima –i això mai no s'ha de deixar de repetir– de 317 anys de despietada colonització espanyola.

Dissabte passat una consellera de la República empresonada a Madrid va arribar a demanar disculpes públicament a la família pel mal tràngol que els feia passar el fet d'estar detinguda. Això és tan bèstia com si una filla demana disculpes als pares i a les amistats per la mala estona que els fa passar el fet de ser apallissada per la parella, com si ella fos la culpable de l'agressió. Aquest fet, ben mirat, no té res d'estrany si hom l'analitza des del punt de vista de la psicopatologia de l'oprimit (dona, homosexual, jueu, indi..) i del colonitzat.

El principal obstacle per a la consolidació i la victòria de la República catalana resideix dins els cervells dels nostre poble que ha arribat a assumir com a propi el discurs i els valors de l'enemic. Aquí tenim el gran problema: l'autoodi, és a dir, la mentalitat de l'esclau que se sent culpable, inferior, insegur i paralitzat per la por.
Està molt bé fer cadenes humanes que impressionen al món, grans cassolades, manifestacions, concentracions, marxes... que omplen les portades de la prensa internacional Tot això està molt bé, però amb això s'està demostrant que no n'hi ha prou per trencar les cadenes mentals de l'esclavitud que des de 1-0 es fan tan evidents en el comportament dels consellers i del president de la República Catalana, però també en molts de periodistes, comentaristes, creadors d'opinió, articulistes, humoristes...

Què diu el protocol que cal seguir quan una dona és víctima del terrorisme de gènere?

Idò, que cal actuar sense contemplacions a la més mínima agressió ja que com més es torba a actuar, es fan més grosses. Recordau també el que deia Rosa Parks: "Com més ens humiliàvem, més en agredien". El protocol també diu que no s'han d'ocultar les agressions com una cosa vergonyant i que s'han de denunciar fins a les últimes conseqüències, peti qui peti. La realitat confirma que una dona valenta que denúncia la parella per agressió s'exposa a que acabi assassinada. Fins fa quatre dies, 44 dones han estat assassinades a l'estat espanyol durant el 2017 per les seves parelles. I? Pensen el president i els consellers de la República que s'ha de canviar el protocol per combatre el terrorisme de gènere? S'han de sentir culpables d'aquestes morts els autors i promotors del codi de pautes a seguir i del protocol vigent? S'ha trobat cap altra alternativa a l'estratègia de no plantar cara?

El president Puigdemont i els consellers han afirmat que van aturar la consolidació de la República perquè se sentien responsables dels morts que poguessin provocar entre la ciutadania catalana Felipe VI, Mariano Rajoy, Zoido, García Albiol, Millo... Sí, sí... han dit això. Llegim a directe.cat: "La consellera cessada, Clara Ponsatí, ha afirmat que la resposta del govern espanyol ha estat "de guerra", amb la col·laboració del partit socialista. "No estàvem preparats per això”, ha reflexionat durant l'entrevista a RAC 1". Clara Ponsatí, a continuació ha afegit ha afegit una veritat com un puny: "no es pot donar la culpa a les víctimes de les accions dels botxins", però això no ha impedit que el govern actuàs com va actuar.

Per sortir d'un atzucac, el primer que cal obtenir és un diagnòstic encertat. I veient les declaracions que comencen a fer els consellers a l'exili ja que els empresonats tenen prohibit l'accés als mitjans, pens que els gabinets de psicologia social especialitzats a assistir a les víctimes de la violència de gènere, racista, sexual, assetjament escolar ... tenen una feinada de no dir entre els nostres dirigents polítics.

I ja acab, la República catalana necessita un president que cada vegada que hi hagi una agressió per part de la policia espanyola, la Guàrdia Civil o per part dels paramilitars neonazis conxorxats amb el govern de Mariano Rajoy, convoqui els mitjans internacionals i posi damunt la taula una imatge del borbó Felipe VI, el responsable últim de la violència contra un poble que ha exercit el dret d'autodeterminació i que davant el primer mort a mans dels botxins espanyols, denunciï el borbó davant els tribunals internacionals de drets humans com a criminal de guerra. No podem continuar ni un minut més amb la beneitura d'anar amb el lliri a la mà!
Com deim a Mallorca: amb les herbes molles, s'hi torquen el cul!

Eleanor Roosevelt (1884-1962). Activista dels drets humans i promotora de la Declaració Universal de Drets Humans (1948) deia:
«HAS DE FER LES COSES QUE CREUS QUE NO POTS FER I NINGÚ NO POT FER-TE SENTIR INFERIOR SENSE EL TEU CONSENTIMENT".

http://www.directe.cat/…/clara-ponsati-admet-que-el-govern-…
http://www.rac1.cat/…/no-estavem-preparats-per-donar-una-re…
http://www.lavanguardia.com/…/clara-ponsati-govern-no-prepa…
https://www.vilaweb.cat/…/sabria-admet-que-el-govern-potse…/

CLAM PER A UNA CAMPANYA MASSIVA DE VAGUES DE FAM

Jaume Sastre — Wed, 11 Oct 2017 21:50:00 +0200

L'EIX HITLER-MUSSOLINI-PETAIN-FRANCO RETARDA, DE MOMENT, EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA

Ni la independència estava guanyada ni era a tocar de dits com deien alguns ni ara està enfonsada i esclafada com diuen per Madrid. La força de la República és la gent: són els enginyers informàtics que van deixar en ridícul els especialistes del CNP o de la GC, són els impressors que van imprimir milions de paperetes, són els dos milions i escaig de persones que van anar a votar a pesar de les hòsties que van repartir els policies espanyols, són els estibadors del moll de Barcelona, són els hotelers que es van negar a allotjar les forces d'ocupació, són els pagesos que ahir mateix amb els tractors van anar a defensar el Parlament de Catalunya, són els estudiants, els jubilats, els obrers, els autònoms, la petita i mitjana empresa, els advocats que van sortir al carrer per denunciar l'arbitrarietat de la justícia colonial, els mestres, els padrins, les tietes, els monjos de Montserrat... Aquesta gentada que ja s'ha independitzat mentalment d'Espanya hi era fa una setmana, hi era avui i hi serà demà i passat demà.

Què va passar a ahir? Idò que després de la proclamació de la República Catalana, el govern la va suspendre per pressions brutals de l'eix Berlín-Roma-París-Madrid; és a dir, per culpa de l'eix Merkel-Gentiloni-Marcron-Rajoy; o sigui, per culpa de l'eix Hitler-Mussolini-Petain-Franco; ni més ni manco.

Dit això, no s'ha de perdre la perspectiva i recordar que grups de diputats de Suïssa, Bèlgica, Dinamarca, Anglaterra... es van pronunciar a favor del referèndum d'autodeterminació i que el Parlament de Sardenya es va oferir per imprimir les paperetes que la GC anava requisant entrant d'una manera il·legal a les impremtes. Vull dir amb això que a Europa hi ha vida més enllà dels mercaders carronyaires sense escrúpols que es passen els drets humans pel folre dels calçons i que són representats per Merkel-Gentiloni-Marcron-Rajoy.

El referèndum d'autodeterminació ha coincidit amb el referèndum del poble kurd. Tots dos han donat un resultat similar, una majoria abassegadora a favor de la independència i tots dos han trobat els atacs brutals dels estats veïnats que veuen perillar els seus interessos (Síria, Turquia, Iran i Irak en el cas dels kurds i Espanya, França, Itàlia, Alemanya i el Vaticà, en el cas de Catalunya). La lliçó que ens ensenyen aquestes casos és que les aliances i les complicitats s'han d'anar a cercar enfora dels veïnats i arreu de tot al món, ja sigui a Àsia, a Àfrica, Amèrica, a Europa o a Austràlia. Com exemple tenim els kurds que tenen en aquests moments com a principals aliats Israel i els USA.

Durant els últims mesos he anat repetint una sèrie d'idees que ara vull recordar: els drets no se regalen sinó que se conquisten i tot avanç té un preu que s'ha de pagar, la independència és una cursa d'obstacles que cal superar, que Espanya no ens ho posaria gens ni mica fàcil, que a l'enemic mai no se li ha de perdre el respecte i que no se li ha de tenir por, que David pot vèncer Goliat si no dubta ni vacil·la en el moment decisiu, que la prevenció i l'anticipació són la millor arma per plantar cara a un enemic més poderós, que no has de dir blat fins que no sigui dins el sac i ben lligat, etc.

Després del que va passar ahir quan el govern Puigdemont - Junqueras va declarar la independència i tot seguit la va suspendre, sé que hi ha gent emprenyada i decebuda perquè això és un contratemps que no estava previst. Quan enmig de la lluita trobes un gran obstacle que t'impedeix avançar, l'experiència ensenya que cal mirar per enrere per recuperar oxigen i perspectiva, aprendre dels errors, reagrupar les forces, analitzar i focalitzar molt bé quin és l'obstacle a superar, i torna-m'hi que no ha estat res.

En defensa del govern Puigdemont - Junqueras cal dir que a pesar de les brutalitats adverses va complir la seva paraula: va prometre que els ciutadans podrien votar i van poder votar; van assegurar que hi hauria urnes, paperetes i cens electoral i així va ser i van deixar Rajoy en ridícul i amb un pam de nassos. Pel que fa al reconeixement internacional els esforços ingents del Govern fins avui no han donat els resultats desitjats, entre d'altres raons, perquè l'enemic espanyol ha jugat les seves cartes a la desesperada que han compromès i danyat fins i tot el prestigi i la credibilitat de la Unió Europea. Davant aquest obstacle pens que és un error tirar la tovallola i donar-se per vençut. RECORDAU-HO SEMPRE: NOMÉS ÉS DERROTAT AQUELL QUE S'HI DECLARA!

En conseqüència, pens que a hores d'ara no tot està per dut, ni de prop fer-hi! Una cosa és l'opinió pública, una altra cosa l'opinió publicada i una altra cosa són les elits polítiques que dirigeixen un estat. Durant els últims anys hem anat acumulant un crèdit immens davant la comunitat internacional que ara no podem tirar per la borda a la primera gran dificultat que ens posa l'eix Berlín-Roma-el Vaticà-París-Madrid. Fora de d'aquest eix sinistre hi ha vida, gran part de l'opinió pública europea està sensibilitzada i ja coneix la lluita de la República Catalana per néixer i consolidar-se. Les imatges de la policia i la GC espanyola massacrant sense pietat gent gran, joves, padrins, gent de mitjana edat... han donat la volta al món i han colpit el cor dels demòcrates de veritat. Cal insistir en el combat per guanyar l'opinió pública europea convençuts que els ciutadans d'Europa no poden consentir veure un president o un vicepresident de la República Catalana o els líders de l'ANC i Òmnium empresonats pels tribunals espanyols per haver posat urnes a disposició dels ciutadans per votar.

I ja acab: francament, no entenc com a hores d'ara arreu de Catalunya no hi ha una multitud de gent que dia 1 de setembre o com a molt tard, dia 11 de setembre, no se declaràs en vaga de fam en defensa dels drets fonamentals i de la democràcia. No ho entenc. No me passa pel cap que entre els set milions i escaig de catalans, ningú, absolutament ningú, que fins avui no hagi pres com a exemple Lluís M. Xirinacs.

En situacions excepcionals calen solucions i mitjans excepcionals. Jo no me veig amb cor de demanar a algú que faci una cosa que jo no he fet abans. Per tant, no puc acabar aquest article fent una crida i un clam als ciutadans de Catalunya perquè hi hagi vagues de fam massives, transversals i arreu del mon com feien els monjos budistes o va fer Ghandi: als monestirs de Poblet i de Monserrat, al Parlament, als ajuntaments, als llocs on hi havia col.legis electorals, a les universitats... però també a Berlín, Roma, París, Londres, al parlament europeu, Nova York, Tòquio, etc. Vagues de fam per apel·lar a la consciència dels demòcrates del món i també per deixar en evidència la maldat l'eix Berlín-Roma- el Vaticà-París-Madrid.

A hores d'ara, com ja vam fer al seu dia l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, ja hem fet de tot: manifestacions, concentracions, cassolades, rebre bufetades per part de la policia espanyola, marxes, camisetes, assegudes, resistència passiva, desobediència civil... I?

Idò ha arribat l'hora de treure el Sant Cristo gros a la processó: vagues de fam.

I què cal tenir en compte abans d'emprendre una vaga de fam:

1.- Primer, cal estar-ne plenament convençut, què fas i per què ho fas. La força mental i de voluntat és fonamental.
2.- Parlar amb la parella, la família o les persones de màxima confiança.
3.- Parlar amb un metge.
4.- Escollir un lloc tranquil on poder on poder aïllar-te i concentrar-te però no és imprescindible.
4.- No estar mai sol durant les vint-i-quatre hores i tenir en equip de suport integrat per portaveus, persones que s'encarreguin del contacte amb l'exterior via facebook, twitter... i,si pot ésser tot i que no és imprescindible, comptar amb l'assessorament d'un psicòleg.

UNA CARTA PRIVADA DE PRIMO DE RIVERA DIRIGIDA A FRANCO (1934) EXPLICA LA FÒBIA COMPULSIVA DE RAJOY (PP), DE SÁNCHEZ (PSOE), RIVERA (C'S)

Jaume Sastre — Sat, 30 Sep 2017 23:00:00 +0200

I LES RETICÈNCIES DE PABLO IGLESIAS, ADA COLAU, DANTE-FACHIN... AL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE L'1-O.

Dia 14 de setembre de 1934, José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la "Falange Española y de las Jons", va escriure una carta privada al general Francisco Franco en la qual reconeixia que "el elemento decisivo" que l'empenyia a demanar a Francisco Franco a pegar un cop d'estat era la independència de Catalunya:

CARTA AL GENERAL FRANCO. Madrid, 24 de septiembre de 1934. "Mi general: (...) si se proclama la República independiente de Cataluña no es nada inverosímil, sinó al contrario, que la nueva República sea reconocida por alguna potencia. Después de eso, ¿cómo recuperarla? El invadirla se presentaria ya ante Europa como agresión contra un pueblo que, por acto de autodeterminación (sic) , se había declarado libre. España tendría frente a sí, no a Cataluña, sino a toda la anti España de las potencias europeas".

Qui va dir això és José Antonio Primo de Rivera, un dels grans promotors dels cops d'estat contra Cataluña i ho diu, no en un míting públic, sinó en una carta privada al general Franco, quinze dies abans del fets de dia 6 d'octubre de 1934, quan el president Companys va declarar l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

A hores d'hora, molta gent té present dins el cap com l'exèrcit espanyol va esclafar la República Catalana: el Palau de la Generalitat fou bombardejat per les tropes a les ordres del general Domènec Batet, hi va haver 74 morts, 252 ferits, 3.400 càrrecs polítics empresonats, la majoria del govern el govern detingut i empresonat, el tancament de nombrosos diaris catalans: La Publicitat, L'Opinió, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera, La Rambla..., la condemna a mort del comandant dels Mossos d'Esquadra, Pérez Farràs, i del capità Escofet, si bé foren indultats pel president Alcalà-Zamora, etc.

La classe dirigent espanyola (política, sindical, empresarial, periodística, militar...) ho té claríssim, avui i fa 80 anys. Tant és ara com abans i això ja ve d'enrere: avui, Mariano Rajoy del PP, com Pedro Sánchez del PSOE, com Albert Rivera del C's, o com Pablo Iglesias, Ada Colau, Dante-Fachín... no poden acceptar de cap de les maneres un referèndum d'autodeterminació "vinculant" com el del l'1-O perquè si guanya el SÍ, aleshores saben perfectament que, en qüestió d'hores o de pocs dies, hi haurà el reconeixement internacional per part d'alguns estats, fet que ipso facto deixarà neutralitzats els tribunals espanyols (TC, TS, TSJC...), les multes, la fiscalia, la policia, la Guàrdia Civil, l'exèrcit, etc., i també convertirà la República Catalana en un fet irreversible al llarg dels segles.

Com deia Sun Tzu (544 a C- 496 aC) a "l'Art de la Guerra": "si coneixes l'enemic i te coneixes a tu mateix, ni en cent batalles correràs perill; si no coneixes l'enemic, però te coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs una altra; si no coneixes l'enemic i ni te coneixes a tu mateix, correràs un gran perill a cada batalla".

L'ESTRATÈGIA DEL CNI PER DERROTAR CATALUNYA PASSA PER COMBATRE UN CATALÀ AMB UN ALTRE CATALÀ

Jaume Sastre — Tue, 26 Sep 2017 00:00:00 +0200

I PER MIRAR D'UTILITZAR ELS MOSSOS D'ESQUADRA
COM LA FORÇA DE XOC PER REPRIMIR LA REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES I DELS CLAVELLS

La batlessa de Barcelona, en un míting celebrat diumenge a Saragosa, amb veu alta i davant les càmeres de mitjans de comunicació d'arreu del món, va expressar la profunda preocupació davant la repressió i els atacs als drets humans fonamentals que s'estan produint contra la ciutadania i les institucions de Catalunya. Ada Colau va interple.lar directament el president d'Espanya, Mariano Rajoy, amb aquestes preguntes: “Què pretens? Pretens la derrota de Catalunya? Pretens arrasar Catalunya?”.

Per part meva, les respostes a aquestes preguntes, són clares: SÍ. Jo crec que sí, jo crec que l'objectiu del colpista Rajoy és arrasar la nació catalana, Rajoy va tenir la cara dura d'afirmar dissabte passat en el míting que va fer a Mallorca: "España es una democracia amable y tolerante". I una merda!

Esclafar Catalunya i anihilar els catalans, i tant és que siguin del Principat, de Balears o del País Valencià, és l'objectiu al qual mai no ha renunciat l'oligarquia madrilenya, governi qui governi, ja sigui en forma de monarquia, de dictadura o de república. Això és així. Recordem, una vegada més, que entre el que va dir el 1937 el president de la II República espanyola, Manuel Azaña, i el que va dir el ministre de Franco, Manuel Fraga Iribarne, trenta anys després, el 1967, no hi ha cap diferència ni una. Vegem-ho:

MANUEL AZAÑA (1880-1940): "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos.” (1937)

MANUEL FRAGA IRIBARNE (1922-2012): “¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado en la lengua de España. (...) Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada per Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar” (1967).

Mariano Rajoy va ser en vida de Fraga Iribarne un dels seus deixebles predilectes i, com a tal, mai no se n'ha amagat fins al punt que el dia que van enterrar el vell franquista, el “León de Vilalba”, dia 4 de febrer de 2012, va declarar: “A Fraga le debo ser presidente de España. Ya no está para ayudar pero nos deja su legado, su ejemplo impagable. Quiero que sepáis que me va a guiar en el futuro”. A la vista d'aquestes paraules pens que la resposta a les preguntes que en públic va fer diumenge a Saragossa la batlessa de Barcelona, Ada Colau, no ofereixen cap mena de dubte. Quines són les intencions reals que amaga el colpista Rajoy? Idò, la resposta és clara: “estamos dispuestos a ocupar Catalunya tantas veces como sea necesario y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

A partir d'aquí, és quan es comença a explicar amb quina intenció la Guàrdia Civil ha batiat l'operatiu d'assalt a les instal.lacions de la Generalitat i a les seus dels mitjans de comunicació catalans com “Operación Anubis” (el déu egipci de la mort), amb quina intenció Madrid ha enviat tres vaixells als ports de Barcelona i de Tarragona, a més de 12.000 policies i guàrdies civils procedents de Madrid, Aragó, Andalusia...; i també amb quina intenció ha enviat un centenar de tancs Pizarro (VCI) a la caserna de Sant Climent Sescebes. L'objectiu de tot aquesta moguda és clar: fulminar els ciutadans de Catalunya, les seves institucions (Parlamemt, Govern, ajuntaments, Mossos d'Esquadra i, per descomptat, també els mitjans de comunicació públics com TV3 i CatRàdio); i tot per intentar acabar d'una vegada –així és com pensen a Madrid–, després de centenars d'anys, amb el maleït “problema catalán”.

MADRID INTENTA DESESPERADAMENT UTILITZAR
ELS MOSSOS D'ESQUADRA COM A FORÇA DE XOC CONTRA EL SEU POBLE

A aquestes alçades de la pel.lícula, salta a la vista que el govern espanyol de Mariano Rajoy intenta desesperadament que la repressió brutal i indiscriminada contra els ciutadans de Catalunya i els seus representants politics, cuturals, econòmics... vagi a càrrec de la policia catalana, els Mossos d'Esquadra. Tot el que diré a continuació és de manual. Sun Tzu, a l'Art de la guerra va escriure fa milers d'anys que “Si utilizes l'enemic per combatre l'enemic, seràs poderós a qualsevol lloc on vagis”. Tots els imperis colonials, sempre que han pogut, han fet el mateix: DIVIDE UT IMPERES, com ja deien els romans. Sense anar molt lluny en el temps, dia 30 de juny de 1911, el govern espanyol va crear a Àfrica els grups de Regulares integrats per indígenes marroquins i que no tenien altre objectiu que lluitar contra els altres marroquins que se resistien a la colonització espanyola. Quan ja abans de la Setmana Tràgica (1909) el govern de Madrid se va trobar amb el rebuig de la població civil espanyola que se negava a enviar els joves a lluitar al nord d'Àfrica en benefici de l'oligarquia espanyola formada pel rei, la cúpula de l'exèrcit i els consells d'administració dels bancs i de les grans empreses; aleshores va recórrer al manual de Sun Stzu, va imitar l'exèrcit francès que ja havia posat en pràctica allò d'enfrontar un moro amb un altre moro i va crear els grups de Regulares.

L'exèrcit espanyol, igual que els francesos, va organitzar els soldats indígenes en petits batallons que rebien el nom de “Tabor”. Es tractava, per una banda, d'aprofitar l'adaptació al clima, l'ampli coneixement del terreny i de les tàctiques emprades pels indígenes; i per l'altra, d'utilitzar-los com a carn de canó enviant-los a lluitar a les zones més exposades i perilloses. Els Regulares foren ampliats el 1914 i el 1921, després del desastre d'Annual. Franco els va utilitzar per reprimir a matadegolla la rebel.lió dels miners asturians el 1934, durant la guerra de 1936-1939, durant la II Guerra Mundial enviant-los a Rússia amb la “División Azul” i també a la guerra d'Ifni (1957-59). A hores d'ara Espanya manté Regulares a les colònies del nord d'Àfrica, a Ceuta i a Melilla.

Un altre cas molt conegut és el protagonitzat pel VIIè de Cavalleria dels Estats Units en les guerres d'extermini contra els indis. L'any 1860, el general George Crook (1828-1890) va crear el cos dels Apatxe Scouts i va començar a reclutar indis amb la idea de combatre un indi amb un altre indi. Aquest cos de l'exèrcit nord-americà va ser operatiu entre els anys 1860 i 1947 i, entre d'altres gestes miserables, se li ha d'imputar haver infiltrat agents provocadors que van provocar tumults dins el cercle de Tatanka Iyotake (1831-1890), més conegut com a Bisó Assegut, i que els militar americans van traduir com a Sitting Bull. Amb l'excusa d'aquests aldarulls, la policia indía dia 15 de desembre 1890 va assassinar, juntament amb el seu fill de desset anys, el xaman i cap dels sioux hunkapa que havia derrotat el general Custer en la batalla de Little Big Horn (25 de juny de 1876), Bisó Assegut. Els assassins que feren la feina bruta del VIIè de Cavalleria foren els indis apatxes reclutats com exploradors, Bull Head i Red Tomahawk.

Si tenim en compte aquests precedents, l'objectiu de Mariano rajoy d'intentar substituir el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, per un coronel de la Guàrdia Civil que, per cert, va ser processat per tortures, Diego Pérez de los Cobos, és ben clar: combatre un català amb un altre català i intentar convertir un conflicte colonial en una guerra civil entre catalans. Ni més ni manco.

Davant les intencions malignes i maquiavèl·liquesdel govern espanyol, és molt important que durant aquesta setmana els ciutadans de Catalunya no caiguem en les provocacions ni dins el parany diabòlic planificat pel CNI que compta amb agents infiltrats a banda i banda, tant dins les files dels Mossos com també entre els manifestants. Iniciada la recta final cap al 1-O, ara més mai, és vital tenir en compte dues coses:

1.- Cal que els 17 .000 policies dels Mossos d'Esquadra, amb els seus comandaments al cap, estiguin molt atents per evitar un nou cas com el d'Esther Quintana: una al.lota que durant la manifestació de la vaga general, de dia 14 de novembre de 2012, va perdre un ull a conseqüència de l'impacte d'una bala de goma llançada des de les files dels Mossos. A l'hora de la veritat, durant el judici no es va poder aclarir qui va ser l'autor material del tret però és evident que un policia o un guàrdia civil espanyol infiltrat dins el mossos en un moment de confusió pot fer molt de mal al prestigi i a la credibiltat del cos provocant un conflicte amb els manifestants o els votants de l'1-O.

I 2.- També, per al triomf de l'independentisme, és igualment vital que la societat civil mobilitzada en un moviment de masses pacífic i democràtic inspirat ens els principis de la desobediència civil del Mahatma Ghandi i de Luther King, mantinguem la sang freda en tot moment, que mantenguem a retxa els agents provocadors i infiltrats entre les nostres files i que no posem les coses encara més difícils per als Mossos d'Esquadra patriotes i que estan amb nosaltres. Durant aquesta setmana hi ha en joc el futur del nostre país i l'èxit o el fracàs dependrà en gran part com i de quina manera la ciutadania i la nostra policia, els Mossos, gestionam el parany enverinat que ens ha preparat el CNI. Com hem dit altres vegades, el procés cap a la independència és una cursa d'obstacles que cal superar un darrere l'altre. Som-hi, doncs! Home previngut, mai no serà vençut!

A UNA SETMANA VISTA, MADRID HA PASSAT DEL MENYSPREU A LA PREOCUPACIÓ I ARA DES DE LA PREOCUPACIÓ VA DIRECTE CAP A UN ATAC DE PÀNIC

El govern espanyol de Mariano Rajoy té oberts tres fronts de guerra:

1.- CATALUNYA: La successió de fets repressius que hi ha hagut durant la setmana que avui tancam, ha donat un nou impuls decisiu cap a la independència. Dilluns, els enemics de la República Catalana al Parlament (Albiol, Arrimadas, Iceta, Coscubiela, Rabell...) feien pinya i mantenien les posicions que han mantingut els darrers anys, mentre Ada Colau continua fent equilibris i jugant a la Puta i a la Ramoneta. Avui, diumenge la situació ha variat bastant tot i que encara falta el plat fort i la traca final de la darrera setmana abans de l'1-O.

A hores d'ara, el futur estat català té una sèrie de parets mestres: el Parlament, el Govern, els ajuntaments, els Mossos d'Esquadra, els mitjans públics de comunicació (TV3 i CatRàdio) i les entitats cíviques que impulsen el procés (ANC i Òmnium). A hores d'ara l'estat espanyol ha atacat per terra, mar i aire el Parlament, que té gairebé tota la mesa imputada per partida doble o triple; el Govern, que aquesta setmana ha vist com la Guàrdia Civil rebia l'ordre d'assaltar les instal.lacions i sortir-ne amb 15 presos polítics emmanillats; els ajuntaments que ja compten amb més de 750 batles perseguits per la fiscalia i l'ANC i Òmnium, que aquesta setmana han vist com el fiscal cap de l'estat, José Manuel Maza Martín, també situava Jordi Sànhez i Josep Cuixart enmig de la diana per sedició.

Al final, si sumam tot el que ha passat aquesta setmana convulsa marcada per la repressió desenfrenada han provocat que dels cinc personatges que he esmentat al principi (Albiol, Arrimadas, Iceta, Coscubiela i Rabell), els tres últims, com a mínim han hagut de canviar de to i començar a marcar distàncies respecte al PP i C's. D'altra banda, la batlessa de Barcelona, Ada Colau, ha comprovat que ja no hi ha lloc per a l'equidistància entre democràcia o feixisme i retorn a la dictadura franquista. Cal afegir també que durant aquest setmana i a causa dels atacs de la Guàrdia Civil ordenats des de Madrid han entrat en escena nous sectors socials: els estudiants, els pagesos amb la cavalleria mecanitzada, els estibadors dels ports de Barcelona i de Tarragona, els abats de Monserrat i de Poblet, els catorse col.legis d'advocats de Catalunya, totes les universitats de Catalunya i la UIB, el col.legi de periodistes, els directors de centres escolars, col.legis professionals, el Barça... Com a resum de la setmana, crec que podem dir que tot i tenir algunes vies d'aigua i companys nostres ferits juntament amb les seves famílies, el país aguanta, la mobilització popular ha superat amb notable les envestides, el Govern ha pagat els sous de setembre

A poques hores d'envestir la darrera setmana, queden damunt la taula dues parets mestres de la República Catalana: els Mossos d'Esquadra i TV3/catRàdio. L'intent de decapitat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i col.locar al seu lloc un coronel de la Guàrdia Civil, que va ser processat per tortures s'ha neutralitzat, de moment, per un factors que els nostres enemics no havien previst: la Guàrdia Civil és una policia militar pròpia de les dictadures, una institució decimonònica i repressiva que maltracta els seus agents negant-los drets fonamentals com el de sindicació. Volar imposar al capdavant dels Mossos un coronel que recorda directament el colpista de l'any 1981, Tejero Molina, ha encès el senyal d'alarma fins i tot dins el sindicat que aglutina la majoria de mossos infiltrats que provenen de la policia o de la Guàrdia Civil

ha despertat no tan sols la solidaritat a la resta dels Països Catalans amb mobilitzacions a Balears i al País Valencià, sinó que

2.- ESTAT ESPANYOL: Així com mentre la idea "brillant" d'enviar a Barcelona 12.000 policies, tres vaixells al moll a mena d'hotels, d'ordenar a la Guàrdia Civil assaltar impremtes, mitjans de comunicació, instal·lacions de la Generalitat i detenir 15 persones, entre càrrecs polítics de segon nivell i alts funcionaris, ha provocat un tancament de files sense precedents i ha encés encara més la ciutadania de Catalunya; dins Espanya ha provocat que el govern Rajoy de cada vegada estigui més sol i perdi suports com el del PNB, per exemple, que està alarmat perquè Bildu li guanya terreny a les totes. La repressió oberta i ferotge contra una Catalunya mobilitzada d'una manera massiva, pacífica i modèlica i el fet de prohibir actes sobre l'1-O a Madrid, Saragossa..., ha fet augmentar l'interès arreu d'Andalusia, Madrid Galícia, Aragó, Navarra... sobre el que està passant a Catalunya. I tot això va in crescendo.

3.- EL MÓN: En aquest front és on el govern espanyol està patint una derrota molt severa. Per una qüestió de prioritats, no m'estendré més enllà de citar els articles de dos articulistes espanyols, reconeguts precisament pel seu ultraespanyolisme etnocèntric i esbojarrat, però que els no els priva de reconèixer públicament que la política de comunicació del govern Rajoy és nefasta, tant a nivell d'estat com a nivell internacional. Aquí els teniu:

Fermín Bocos: “Fuera van ganando”. ÚLTIMA HORA, dissabte 23.09.2017.

“En términos mediáticos y a juzgar por la frecuencia de las noticias, el tono de las informaciones y la posición editorial de algunos medios, se puede decir que fuera de España los separatistas van ganando la partida. (...) En el relato hacia el exterior de lo que acontece en Cataluña van ganando los separatistas. En el mundo de las noticias, cuando hay conflicto, la información acaba derivando en propaganda. Y los separatistas han sabido adelantarse. El Gobierno español ha ganado la batalla de las embajadas, pero va perdiendo la de los corresponsales”. El que no reconeix l'autor és que si guanyes la batalla dels corresponsals, tot seguit guanyes la batalla de l'opinió pública de cada país i finalment guanyes la batalla de les ambaixades, és a dir, del reconeixement internacional; una batalla final que no es guanya mentre no has declarat la independència.

Jesús Cacho: “El Gobierno ha perdido la batalla de la comunicación”.

http://www.vozpopuli.com/opinion/Gobierno-perdido-batalla-comunicacion_0_1065794158.html

“Es una evidencia que el Gobierno Rajoy ha perdido la batalla de la comunicación en el conflicto que afronta en Cataluña a cuenta del golpe de Estado contra la legalidad constitucional protagonizado por el Govern que preside Puigdemont. La pura realidad es que el independentismo ha venido ganando por goleada el partido de la comunicación desde que Andreu Mas-Colell, el prestigioso profesor de Harvard discípulo de Eric Maskin -teoría de los juegos- metido a político, no tuvo mejor idea que echar la culpa a Madrid del ajuste de caballo que estaba obligado a acometer recién llegado a la consellería de Economía a cuenta de la quiebra financiera de la Generalidad. “España ens roba”. Allí calló el Gobierno y allí empezó a perder la guerra de la imagen. La ha ganado el nacionalismo por incomparecencia del contrario, porque desde la Diada de septiembre de 2012 el separatismo ha jugado el partido sin nadie en frente. La guerra de la comunicación, tan importante en el mundo global que vivimos, está perdida en el interior. Lo preocupante es que parece que este Gobierno también está dispuesto a perderla en el exterior. Y sin que se le mueva un músculo.”

SSS SE QUEDA TOTA SOLA, DE MOMENT, EN L'INTENT DE LLANÇAR L'EXÈRCIT ESPANYOL CONTRA EL POBLE DE CATALUNYA

Jaume Sastre — Sun, 20 Aug 2017 11:43:00 +0200

Ja fa mesos que la mosqueta morta, Soraya Sáenz de Santamaría (SSS), va bravejant per dins els despatxos de Madrid que Espanya derrotarà Catalunya per 10-0, que els polítics catalans quedaran tots inhabilitats amb els béns familiars confiscats i que de cap de les maneres dia 1-0 se celebrarà el referèndum d'autodeterminació.

SSS i el seu estat major ja ho tenen tot preparat i ben planificat si bé només els falta l'espurna, l'excusa, el pretext, la coartada amb la qual intentar justificar davant la comunitat internacional tornar enviar l'exèrcit espanyol a invadir Catalunya. Com he dit, ja ho tenen tot preparat per enviar els soldats i els tancs a ocupar els llocs neuràlgics i estratègics de Catalunya: fronteres, torres de telecomunicacions, aeroports, ports, vies de comunicació (estacions de trens, metro..), centrals hidroelèctriques i nuclears, seus de mitjans de comunicació públics (TV3, CatRàdio...), el Parlament, el palau de la Generalitat, la seu dels principals ajuntaments, totes les comissaries dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de les policies locals, els centres de control d'emergències i del trànsit d'autopistes i de carreteres...

Com he dit, ja fa anys que el govern d'Espanya ho té tot planificat tot i esperant amb ansietat el moment oportú per fer la passa i donar l'ordre de: "A por ellos". Però, perquè el govern Rajoy doni aquesta ordre als generals espanyols necessita l'escenari adequat que ho justifiqui. I quin és aquest escenari? Doncs, les escenes esgarrifoses que els mitjans de comunicació unionistes (El Periódico, La Vanguardia, El Mundo, La Razón, ABC, Tele 5, Antena 3, TVE, la Sexta...) han repetit una i altra vegada amb tota casta de detalls aquests dies: dos atemptats terroristes, 15 morts, més d'un centenar de ferits de 34 nacionalitats, cossos mutilats per damunt la Rambla de Canaletes, nins, dones, gent gran, joves, homes... destrossats, explosions, ganivetades...

Tot això ha passat, ara ja ho tenim però hi ha hagut un fet decisiu amb el qual el govern d'Espanya no comptava: la reacció immediata, eficaç i contundent del Govern de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al capdavant però també del servici d'urgències, l'atenció hospitalària, servicis socials...; i sobretot, també la reacció exemplar de la societat civil amb els taxis fent trajectes gratis, llargues coes als hospitals per fer donacions de sang, particulars que oferien els seus domicilis per acollir turistes que no podien tornar a l'hotel, persones anònimes portant botelles d'aigua als conductors retinguts hores i hores en els controls policials, ciutadans que s'oferien per fer de traductors als hospitals...

SSS ja ho tenia tot previst i calculat. De fet, aquest mosqueta morta que pareix que no ha romput mai un plat, ja fa temps que com a ministra espanyola de Presidència i que dirigeix en persona el CNI, té damunt la taula una adaptació a les circumstàncies actuals de Catalunya del manual que la CIA va emprar per preparar el cop d'estat que va acabar amb el president legítim de Xile elegit a les urnes, Salvador Allende, dia 11 de setembre de 1973.

SSS, estúpida i creguda, ho tenia tot preparat per guanyar 10-0 però, de moment, no li ha sortit bé. Ans al contrari. Ara el govern espanyol està dividit. També el PSOE. Hi ha ministres i segons sembla, fins i tot el president Rajoy, que es van resistir a les seves pressions com també alguns generals de l'estat major de l'Exèrcit espanyol que encara mantenen dos dits de seny i recorden el que la presidenta d'Alemanya, Angela Merkel, va dir a Rajoy dia 28 de juliol: "vés viu, no t'extralimitis a l'hora d'afrontar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya perquè te pots trobar amb tota la comunitat internacional en contra".

Cal llegir aquesta notícia de Vilaweb

L'EFICÀCIA I LA CONTUNDÈNCIA DELS MOSSOS D'ESQUADRA HA DEIXAT ELS PODERS FÀCTICS DE MADRID EN ESTAT DE XOC

Jaume Sastre — Sat, 19 Aug 2017 20:42:00 +0200

L'article de Graciano Palomo és molt revelador. Els poders fàctics de Madrid mai no s'esperaven com i de quina manera les institucions i la societat civil catalana afronten i gestionen la crisi brutal que ha suposat i suposen els atemptats terroristes brutals de dia 17 i 18. El to de l'article de Palomo és el d'una persona abatuda, desconcertada i que confon desitjos amb realitats. Que tot un ex president dels Estats Units com Obama hagi dit que el món necessita líders com Carles Puigdemont i no com Donald Trump per la manera com tot el govern català ha afrontat la matança monstruosa de fa dos dies, ha deixat estupefactes els poders fàctics de Madrid ja que els ha agafat per sorpresa i no se n'acaben d'avenir.

Tot el món ha vist que Catalunya ha afrontat la prova de foc dels atemptats gihadistes com si ja fos un estat independent i no una colònia d'Espanya. Tots els mitjans internacionals parlen de la policia catalana, els Mossos d'Esquadra; del govern de Catalunya; el conseller d'afers exteriors, Raül Romeva, és qui ara ja rep els ministres d'Alemanya i de França quan al ministre espanyol d'afers exteriors encara se l'espera per Barcelona; la solidaritat dels taxistes, hotelers, treballadors i de la població s'ha estès arreu del món; l'eficàcia i la solidesa amb què el sistema sanitari català ha encaixat –recordau allò que va dir el maleït jutge espanyol al ministre d'Interior Fernández Díaz: "Ministro, les hemos destrozado su sistema sanitario", no ha passat desapercebut al món.

I això no és res vora el que espera al govern de Madrid quan hagi de donar explicacions als governs dels més de 30 estats del món que tenen ciutadans morts o ferits en els atemptats de fa dos dies a Barcelona sobre el com i el perquè ha vetat informació vital sobre el terrorisme gihadista dels servicis d'intel·ligència d'arreu del món als Mossos d'Esquadra.

DIARIO DE MALLORCA, EL PRINCIPAL INSTIGADOR DE LA TURISMOFÒBIA, DE L'ODI I DE LA "CAÇA DEL GUIRI" A BALEARS,

Jaume Sastre — Mon, 07 Aug 2017 21:43:00 +0200

ARA EXIGEIX EL MÀXIM RIGOR EN LA REPRESSIÓ CONTRA ELS MEMBRES D'ARRAN

L'exemplar del diari unionista, DIARIO DE MALLORCA, d'ahir diumenge era molt curiós i eixelabrat per sis motius:

1. A la pàgina 4 publicava una entrevista de plana als portaveus d'ARRAN Palma, Àngels M. J. i Pau Oliver, amb el següent gran titular: "Arran, trece en el ojo del huracán. Los militantes de la formación en Palma tienen pensadas más acciones para su campaña contra el turismo masivo".

2. A la pàgina 14 publicava un reportatge sota el títol: "Voces contra la turistificación" en el qual sis sis dones del moviment "Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita" denunciaven la saturació turística del centre de Palma amb frases com "Las políticas extractivas destrozan el medio ambiente y el tejido social generando violencia".

3. També a la pàgina 14 hi havia una crònica d'un aperitiu reivindicatiu del col.lectiu, "Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita" en el qual l'activista, Manuel Domènech, denunciava la nombrosa presència policial i que l'havien fet identificar: "¿Esto es turismofobia o vecinofobia?".

4. A la pàgina 24 publicava la notícia següent: "La 'caça' al turista, protagonista de las fiestas del barrio de sa Vilanova d'Esporles. En el programa de fiestas se destaca el juego "Dóna caça al guiri. Cada dia hi haurà 3 guiris amagats pels carrers de Sa Vilanova. Si en veus un, agafa'l! I a sa barra tendràs sopar gratis".

5. A la pàgina 28 publicava un article editorial titulat "Turismofobia" que destacava per exigir a la policia i als jutges una repressió dura, ferma i severa contra els membres d'ARRAN, entre els quals hi ha les dues persones que entrevisten a la pàgina 4.

I 6. Finalment a l'última pàgina, el director adjunt i articulista estel.lar del diari, Matías Vallés, parlava de les reaccions que els seus articles impregnats de la turismofòbia més furibunda han provocat en milions i milions d'anglesos lectors del Daily Express i del Daily Star.

En fi! Un diumenge de mes d'agost apoteòsic amb un DIARIO DE MALLORCA antològic i esbojarrat digne de recordar! Anem a pams i ací teniu la relació dels documents i enllaços:

1. Entrevista als portaveus d'Arran Palma:
http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/08/06/arran-trece-ojo-huracan/1238347.html

2. "Voces contra la turistificación":
http://www.diariodemallorca.es/palma/2017/08/06/voces-turistificacion/1238374.html

3. Crònica sobre l'aperitiu reivindicatiu del col.lectiu "Palma per a qui l'habita, no per a qui la visita" a la Plaça de Cort de Palma.
http://www.diariodemallorca.es/palma/2017/08/05/vermut-vigilancia/1238290.html

4. Festes d'estiu a Esporles amb "caça del guiri" inclosa:
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2017/08/06/caca-turista-protagonista-fiestas-barrio/1238379.html

5. Article editorial de diumenge, 6 d'agost de 2017: "Turismofobia".

"Los recientes actos vandálicos (sic) llevados a cabo contra turistas tanto en Barcelona como en un restauranre del Moll Vell de Palma, y que han sido reivindicados por "Arran Països Catalans" -un grupo de jóvenes independentistas adscrito a la izquierda radical (sic)-, constituyen un ataque a la paz social (sic) y una amenaza obvia (sic) a la confianza internacional (sic) que merece nuestra industria turística. Son hechos inadmisibles (sic) que sólo merecen la reprobación pública (sic) y la intervención firme (sic) de las autoridades, que no deben dejar bajo ningún concepto (sic) que tales episodios de agitación perturben el orden y la seguridad en nuestras calles. La violencia (sic) genera recelo, intimida a los ciudadanos y alimenta -si no se corta de raíz- (sic) una peligrosa (sic) sensación de impunidad que termina por dar alas a los populismos. (...) el vandalismo de grupúsculos radicales (sic) resulta inaceptable. Nada justifica sus agresiones(sic) ni la peligrosa demonización (sic) de los turistas, a quienes hay que tractar con el máximo respeto (sic), como a cualquier ciudadano.

LA RECETA (sic), POR TANTO, ES CLARA: hay que reaccionar con firmeza (sic) ante los actos de violencia callejera (sic), aplicando la ley con todo el rigor (sic) que sea necesario (sic). La alarma (sic) de las empresas del sector es perfectamente comprensible, tanto por el deterioro de la imagen internacional (sic) de Mallorca como por la intimidación (sic) que estas algaradas suponen".

I 6. Inici de l'article de Matías Vallés titulat "Los ingleses admiten que envían turismo basura a Mallorca": "El millón de lectores del Daily Express londinense se ha alarmado este verano con el titular "Un periodista español ridiculiza a los turistas británcos por recibir palizas en Magalluf". Otro millón de seguidores del Daily Star se encresparon al descubrir en su periódico que había "Indignación por el escritor español que se burla de los borrachos británicos en la zona de guerra de Magalluf". Sin más precisiones ustedes ya han concluido que el "maldito periodista español" es su seguro servidor. El escándalo en el Reino Unido se refiere a nuestro sesudo videoeditorial que, bajo el título "Un turista vuelve a Inglaterra sin llevarse una paliza", se halla a su disposición en las mejores pantalas".

Perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos, a contiuació teniu tres enllaços dels videoeditorials que fa el director adjunt de DIARIO DE MALLORCA i uns dels màxims incitadors de la turismofòbia, Matías Vallés:

13 de juliol: "Un turista vuelve a Inglaterra sin llevarse una paliza":
http://www.diariodemallorca.es/multimedia/videos/a-proposito/2017-07-13-124865-matias-valles-turista-vuelve-inglaterra-llevarse-paliza.html

7 de juliol: "Pánico, un turista avista a un mallorquín":
http://www.diariodemallorca.es/multimedia/videos/a-proposito/2017-07-20-125245-matias-valles-panico-turista-avista-mallorquin.html

6 de juliol: " Los yijadistas no encuentran pisos para alquilar"
http://www.diariodemallorca.es/multimedia/videos/a-proposito/2017-07-06-124507-matias-valles-yihadistas-encuentran-pisos-para-alquilar.html

CONCLUSIÓ: Despres del "Les hemos destrozado la sanidad", ara el govern espanyol i les seves clavegueres estan provocant el col.lapse dels aeroports, la dimonització del turisme...

Els propietaris de DIARIO DE MALLORCA són des de 1991, el "GRUPO PRENSA IBÉRICA", dirigit per Javier Moll. Aquest diari unionista, no tan sols no té res de mallorquí sinó que els propietaris actuals han imposat una línia ultra espanyolista més propera a C's que al PP ja que consideren que Rajoy és com a massa moderat i tot. Si tenim en compte que DIARIO DE MALLORCA s'ha caracteritzat reiteradament per atiar l'odi contra els turistes i fomentar-ne la dimonització, crida l'atenció que ara, quan ja s'han produït els primers incidents, surtin a exigir d'una manera tan cridanera un càstig exemplar i ferri contra els membres d'ARRAN. De fet, l'actitud dels màxims responsables de DIARIO DE MALLORCA ens recorden aquells piròmans que fan l'impossible per provocar un incendi devastador i que quan ho han aconseguit, aleshores se presenten davant l'opinió pública com els bombers voluntaris que d'una manera desinteressada lluiten per recuperar "la paz social, el máximo respeto a los turistas y la confianza internacional que merecen el turismo y las empresas". Quin collons!

És inqüestionable que l'onada d'atempatts gihadistes amb centenars de víctimes, entre turistes i nadius, que pateix el nord d'Àfrica, des del Sinaí a Marraqueix i des de principis de 2000 fins avui mateix, han provocat un allau de milions de turistes europeus cap a l'estat espanyol com mai no s'havia vist. Igualment és irrefutable que la massificació, la sobresaturació, la manca de regulació del lloguer turístic, juntament amb un percentatge considerable de turisme de gatera, han provocat una sensació d'asfíxia entre els residents del casc antic de Palma i d'altres zones de Balears. Tot això és cert, tan cert com que només hi ha col.lapse a l'aeroport de Barcelona i actes vandàlics contra els turistes n'hi ha hagut a Barcelona i a Balears. Cometríem un error si consideràssim el fenomen de la turismofòbia que ha rebentat en ple estiu de 2017, precisament, just dos mesos abans del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de dia 1 d'octubre, com un fet imprevist i relacionat només amb la massificació i amb la masolfridura general provocada per la glopada d'aire saharià que a les nits no ens deixa dormir. Recordau la frase del jutge espanyol, Daniel del Alfonso, al ministre de l'interior, Fernández Díaz, reproduïdes en el vídeo "Las cloacas de Interior": "Les hemos destrozado el sistema sanitario, estamos jorobándoles el CTT (Centre de Telecomunicacions ". Bé idò, l'Operació Catalunya continua més activa que mai i ara s'han de carregar els aeroports, el turisme, el pacifisme radical de la "revolta dels somriures", etc.

Diguem-ho clar perquè tothom ens entengui: el govern espanyol i els seus agents de la Bruneta mediàtica, d'aquí a l'1 d'octubre volen merder, violència, vandalisme, tots, morts i sang als carrers dels Països Catalans per rebentar la imatge internacional de l'independentisme i rompre la unitat d'acció de la societat civil (ASM, OCB, ANC, Òmnium Cultural...); una unitat d'acció que, fixau-vos bé, només trenquen, una i altra vegada, els mateixos de sempre.

Però bé, res d'això no és sorprenent. Tan sols als crèduls, als passarells i als beneitets útils, això els pot sorprendre i venir de nou. L'estratègia preferida del colonialisme ha estat, des de sempre, provocar mitjançant agents infiltrats una brega entre els colonitzats per a continuació intervenir directament i presentar-se com els pacificadors i els defensors de la pau i la convivència. L'historiador Ferran Soldevila ja ens va advertir d'aquest estrategama que va emprar el Conde Duque de Olivares i tots els que han vingut darrera d'ell: provocar "un tumulto popular grave" dins Catalunya i després presentar la invasió de l'exèrcit espanyol com una acció de pacificació que no pretén altra cosa que restablir la convivència, la pau, l'harmonia i la concòrdia entre els colonitzats que són presentats com uns salvatges i uns bàrbars que se maten ells amb ells i que no se saben autogovernar.

Això que ha fet DIARIO DE MALLORCA, encendre els ànims entre els mallorquins contra el turisme i un cop s'han produït els primers actes vandàlics, presentar-se com el defensor del turista i de la pau social tot i exigint un càstig exemplar per als implicats, forma part del manual de la guerra bruta. No debades, aquest diari, com tot els mitjans del GRUPO EDITORIAL PRENSA IBÉRICA, fan pinya amb EL MUNDO (ja se va veure en la defensa de la piscina il.legal de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins o en la persecució, setge i assassinat polític d'UM, per exemple) i les seves redaccions són plenes de succedanis d'Eduardos Indas i Estebans Urreiztietas que publiquen informes falsos, fomenten l'odi als turistes, organitzen campanyes de linxament i judicis paral.lels a partir de la vulneració sistemàtica del secret de sumari, filtracions interessades i esbiaixades per part de policies, jutges i fiscals espanyols, etc.

RAJOY EMPRA L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA I LA JUSTÍCIA PER FER XANTATGE A LES EMPRESES CATALANES: GRUP GODÓ, CAIXABANK...

Jaume Sastre — Sat, 05 Aug 2017 12:17:00 +0200

Quan hi ha un conflicte entre dues nacions i en el qual tothom ha de definir-se, és perillós quedar en terra de ningú pardalejant i fent la puta i la Ramoneta ja que aleshores, passa el passa: reps foc creuat des de totes bandes. Com deim a Mallorca, clar i català, qui vol estar bé amb tothom, al final no està bé amb ningú!

Durant uns anys (2010-2013), el diari més important de Catalunya, La VANGUARDIA, va donar suport al procés cap a la independència. Quan dia 28 de juny de 2010, el TC del PP-PSOE se va carregar l'Estatut "retallat" que s'havia aprovat en referèndum, el diari se va sumar al tsunami d'indignació general. Mentre els poders fàctics de Madrid van creure que la indignació dels catalans seria una pujada de febre passatgera i no passaria d'una tempesta seca d'estiu, no va passar res greu però durant el 2013 hi va haver tres fets importants que van acabar provocant un esclafit:

Primer, dia 23 de gener el parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 diputats que no van votar.

Segon, dia 11 de setembre, amb motiu de la Diada es va celebrar la Via Catalana cap a la Independència, que va consistir en una cadena humana d'uns 400 km que s'inicià al Pertús (Vallespir) i acabà a Alcanar (Montsià) i en la qual participaren 1.600.000 manifestants dels quals 500.000 van ocupar els carrers de Barcelona.

I tercer, dissabte, 12 de desembre de 2013, el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar la data i la pregunta de la consulta de dia 9 de novembre de 2014, coneguda com 9-N.

A mesura que va anar passant el 2013, a Madrid, tant a la Zarzuela com a la Moncloa, es van alarmar i van arribar a la conclusió que la cosa anava de bon de veres; i què van fer? Idò van enviar a demanar Javier Godó, "conde de Godó y grande de España", i un cop a Madrid li van estirar les orelles i li van fotre una escridassada monumental. Tan gros fou l'aixabuc que en tornar a Barcelona, el comte de Godó va decapitar ipso facto el director, José Antic, un home de confiança de la casa que, encara avui, ostenta el rècord, si bé per mesos, de permanència en el càrrec (2000-2013) per davant de tots els directors que des de 1881 ençà han estat al comandament del vaixell insígnia del grup Godó: Joan Tàpia, Lluís Foix, Francesc Noy, Miquel dels Sants Oliver, Gaziel, Galinsoga, Aznar...

Diumenge 13 de desembre de 2013, o sigui, el dia després que el president Mas anunciàs la data i la pregunta de la consulta del 9-N, el consell d'administració del GRUP GODÓ va nomenar Màrius Carol director de LA VANGUARDIA en substitució de José Antich que havia estat cessat de fet tres dies abans. Per a més befa, el comte de Godó no va donar la cara davant Antich i va enviar el secretari, Josep Caminal, a comunicar-li el cessament. Hi ha creadors d'opinió i periodistes nostres que consideren una vulgaritat, una pèrdua de temps i fins i tot un acte masoquista, fer el seguiment dels mitjans de comunicació espanyols enemics de Catalunya. Per descomptat, jo no compartesc aquesta opinió perquè en qualsevol conflicte és vital recollir el màxim d'informació de l'enemic a fi d'anar lligant caps i preveure per on ens vendran les bastonades. A continuació trobareu una relació cronològica en la qual, a partir de del desembre de 2013 i fins avui, he anat intercalant fets rellevants del procés cap a la independència amb notícies de mitjans madrilenys i algun de Catalunya relacionats amb el GRUP GODÓ, CAIXABANK i l'Agència Tributària Espanyola (ATE). A mesura que aneu llegint i lligant caps veureu com la política que aplica Espanya per doblegar les grans empreses catalanes él de la pastanaga (doblers) i del garrot (inspeccions tributàries):

CRONOLOGIA

2013

Dissabte, 12 de desembre de 2013, a les dues del migdia en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders del partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernández (CUP); el president de la Generalitat, Artur Mas, anuncia la data (9 de novembre de 2014) i la pregunta de la consulta: "Voleu que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, voleu que aquest estat sigui independent?".

Diumenge, 13 de desembre de 2013: www.eldiario.es: "La Vanguardia cambia de director para descolgarse del proceso soberanista. Dos días antes del acuerdo sobre el referéndum de autodeterminación, el editor del diario, Javier Godó, sustituyó a José Antich por Màrius Carol. En los últimos años, el diario, considerado el medio de la burguesía catalana, ha sido uno de los principales aliados del Gobierno de Artur Mas. Carol tiene un perfil mucho más moderado y en su currículum destaca el haber sido corresponsal del diario para la Casa Real".

15 de desembre de 2013: www.economistadigital.es: "Javier Godó: la centralidad perdida (...) Donde sí convence el nombramiento de Carol es en la Casa Real, el segundo frente. La Zarzuela se considera traicionada por la militancia nacionalista de los Godó, a pesar de la aparente reconciliación escenificada en público hace un año cuando el Rey galardonó al cardenal Tarcisio Bertone, en la fundación del editor".

2014

7 de febrer de 2014: www.periodistadigtal.es: "La Zarzuela ordenó a su "vasallo" que le entregara la cabeza del periodista "en señal de lealtad", según 'Mongolia'. La destitución de José Antich como director de La Vanguardia fue una imposición del Rey a Godó. "El relevo fue humillante para Antich ya que el conde delegó la faena en su secretario Josep Caminal". El Rey exigió a Godó que le entregara la cabeza de su "hijo" Antich en señal de lealtad. La revista satírica 'Mongolia', en su sección 'Reality News', asegura que Don Juan Carlos I exigió a su "vasallo", el propietario de La Vanguardia, la destitución del que había sido su director durante los últimos 13 años".

20 de febrer de 2014: www.elespanyol.com: Amb motiu de la visita de Felipe VI a Barcelona, publica: "Felipe (de Borbón) "conspirará" con los empresarios en casa de Godó. (....) el diario de Planeta abre su portada de hoy así: "El Príncipe se reunirá con empresarios para respaldar su 'no' al desafío de Mas". En el subtítulo añade: "Don Felipe aprovechará un viaje oficial el domingo, en el que se verá con el presidente de la Generalidad, para participar en un encuentro con miembros de la patronal catalana y de la madrileña en casa de Javier Godó".

11 de setembre de 2014: L'ANC i Òmnium Cultural organitzen una concentració a l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una "V" per reivindicar la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya.

24 de setembre de 2014: El President de Catalunya, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència del 9 de Novembre.

9 de novembre de 2014: 9-N Malgrat els impediments del Govern espanyol i de les instàncies judicials de l'estat, més de 2,3 milions de catalans voten al procés participatiu: 80,76% a favor de la independència, 4,54% en favor de l'statu quo i 10,07% en favor d'una "tercera via".

21 de novembre de 2014: El Fiscal General de l'Estat presenta una querella criminal contra el President Mas, la Vicepresidenta i la Consellera d'Educació per "no aturar" la consulta del 9N. Els tres representants catalans són acusats de desobediència, prevaricació, malversació de cabals públics i abús de poder. Dies més tard i pels mateixos motius, el fiscal també presentaria una querella contra el diputat del congrés espanyol, Francesc Homs.

2015

14 de gener de 2015: Artur Mas anuncia que Catalunya tindrà un referèndum de facto sobre la independència mitjançant eleccions anticipades el 27 de setembre.

1 de març de 2015: www.vilaweb.cat: "L'article de Sánchez-Piñol censurat a La Vanguardia: "Zarzalejos, lejos, lejos". L'escriptor anuncia que deixa de col.laborar-hi".

3 d'agost de 2015: El president de la Generalitat, Artur Mas, convoca oficialment les eleccions per al 27 de setembre.

11 de setembre de 2015: Convocats per l'ANC i Òmnium uns 2 milions de persones omplen l'Avinguda Meridiana de Barcelona per reivindicar la independència de Catalunya.

26 de setembre de 2015: www.elespanol.com: "El enfado de la Casa Real con el conde de Godó subre de tono. No son buenas las relaciones de los últimos tiempos entre el entorno de la monarquía española y Javier Godó, Conde de Godó y propietario del grupo editorial de idéntico nombre. Los medios de comunicación del hólding del aristócrata catalán han sido vistos desde la Casa Real como auténticos activistas del proceso soberanista durante varios años.

Pese al cambio en la dirección del rotativo La Vanguardia (salió José Antich para ser sustituido por Màrius Carol, periodista que había estado asignado a cubrir las actividades de la realeza española), en la Zarzuela se considera que el rotativo no ha virado de forma suficiente con respecto a su línea editorial favorable al proceso y, además, se critica el papel de medios como RAC1, su emisora de radio, o de la cadena televisiva 8TV. En ellos cohabitan tertulianos y colaboradores como Pilar Rahola, Jordi Graupera, Quim Monzó, José Antich, Francesc Marc Álvaro o Salvador Cardús, entre otros, a quienes en Madrid se les considera los verdaderos intelectuales orgánicos del independentismo de Artur Mas.

La emisión en la noche del viernes de una entrevista televisada con el presidente de la Generalitat ha sido considerado un empujón más a las tesis independentistas. Ni en la Casa Real ni en su entorno político se entiende que el aristócrata barcelonés haya permitido un uso partidista de la televisión del grupo para favorecer a la candidatura de Junts pel Sí a escasas horas de las votaciones".

27 de setembre de 2015: Amb una participació excepcional del 77,44%, les forces independentistes guanyen per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya obtenint 72 dels 135 escons.

4 de novembre de 2015: www.elconfidencial.com: "Javier Godó reafirma públicament i d'una manera solemne el compromís seu i de la seva família amb Espanya, la monarquia i el respecte a la llei: "La primera lealtad para el editor de 'La Vanguardia' "es un compromiso con una Cataluña abierta y con el conjunto de una España plural. Con la monarquía y también con la democracia liberal". Este compromiso de Javier Godó -que es también Grande de España- ha sido, enfatizó, "fiel con el espíritu fundacional de 'La Vanguardia". Pero el editor fue más allá al expresar un explícito "compromiso con el cumplimiento de la ley". Y remató su breve alocución con un acto de fe en el Rey, Felipe VI ("Estoy convencido de que Felipe VI está llamado a arbitrar un nuevo comienzo") y unas palabras tajantes: "Este es mi compromiso, el de mi familia y el del grupo al que represento".

9 de novembre de 2015: El parlament aprova la declaració d'inici del procés de creació de la República Catalana.

11 de novembre de 2015: www.elplural.com: "¿Qué hay tras el cambio de rumbo en 'La Vanguardia'? Llamadas de Zarzuela y promesas económicas. Juan Carlos I y Felipe VI han llamado al conde de Godó para recordarle, otra vez, que es Grande de España. La élite catalana le ha prometido vías de ingresos al margen de las subvenciones de la Generalitat".

2016

9 de gener de 2016: El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, proposa Carles Puigdemont com a candidat que és investit president diumenge dia 10, l'últim dia legal per dur-ho a terme, amb els vots de Junts pel Sí i de la CUP.

Primer trimestre de 2016: L'ex director de La Vanguardia, cessat dia 13 de desembre de 2013 per pressions de la Casa Reial espanyola, José Antich posa en marxa el digital www.elnacional.cat amb el qual pretén omplir el buit que ha deixat La Vanguardia ja que segons la seva opinió s'ha allunyat de la centralitat del país.

17 de febrer de 2016: El TC suspèn el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya arran d'un recrs del govern espanyol.

MOLT IMPORTANT! 9 de juny de 2016: Hisenda obri una investigació sobre les obligacions tributàries del Grupo Godó: ww.espanol.com: "Así investiga Hacienda las empresas del conde de Godó. La Agencia Tributaria comprueba si se liquidaron correctamente los impuestos sobre sociedades de los ejercicios fiscales 2011, 2012 y 2013".

10 de juny de 2016: http://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/456886/hacienda-pone-ojo-conde-godo: "Hacienda pone el ojo al Conde de Godó".

26 de juny de 2016: www.elconfidencial.com: "Montoro lanza una inspección a Godó pese a su giro contra una Cataluña independiente".

6 de juliol de 2016: Es destapa l'Operació Catalunya dirigida en persona pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que forma part de la guerra bruta de l'estat, que consisteix a espiar i acusar amb informes falsos filtrats a la premsa i que té com objectiu destruir políticament i civil els polítics independentistes i d'altres adversaris polítics del PP.

12 de juliol de 2016: "La Vanguardia va acomiadar una de les seves firmes més veteranes, el filòsof Xavier Antich, segons una piulada del mateix Antich, que ho atribuïa a l'últim article que va signar al diari, el 4 de juliol, on demanava la dimissió del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Antich col·laborava al diari des de feia 17 anys". Reproduït de www.elnacional.cat 08.09.2016.

7 de setembre de 2016: http://www.elnacional.cat/es/cultura-ideas-artes/javier-godo-la-vanguardia_108955_102.html Javier Godó torna a fer una declaració solemne d'espanyolit, d'amiració per la Corona espanyola i declara que no és independentista: "El editor se define políticamente al ser preguntado por el movimiento soberanista catalán. "Todo el mundo tiene derecho a pensar lo que quiera. Yo no soy independentista, pero sí catalanista". De Mariano Rajoy asegura que "en líneas generales es un buen presidente" y de Juan Carlos I, no se corta: "Soy fan del Rey porque creo que, en general, ha tenido un reinado excepcional". Para Felipe VI, unas consideraciones al paso: "Está muy preparado" y "hasta ahora ha sido muy prudente".

9 de setembre de 2016: www.elnacional.cat: Jordi Graupera també deixa 'La Vanguardia' i a partir d'ara comença a col.laborar a elnacional.cat, ara.cat, El Temps...

11 de setembre de 2016: Un milió de persones reclamen la independència a cinc ciutats durant la Diada Nacional de Catalunya.

2017

1 de febrer de 2017: www.lavanguardia.es: El ministre espanyol d'Hisenda i de Funció Pública, Cristóbal Montoro, i l'editor Javier Godó participen a l'acte de lliurament del premi Cotxe de l'Any dels lectors de La Vanguardia i de Prensa Ibérica.

13 de març de 2017: El TSJC, presidit per Jesús Mª Barrientos, condemna l'ex president de la Generalitat, Artur Mas, l'ex vicepresidenta, Joana Ortega, i l'ex consellera, Irene Rigau, per desobeir el TC en el procés participatiu sobre la independència de Catalunya.

22 de març de 2017: El diputat Francesc Homs és condemnat pel TS per desobediència greu del TC arran del procés participatiu sobre la independència de Catalunya.

8 de maig de 2017: La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, declara per segona davant la magistrada Maria Eugenia Alegret del TSJC acusada de desobeir el TC, una acusació per la qual també són perseguits els membres de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQEP) .

27 de maig de 2017: Acte de clausura de la reunió anual que celebra a Sitges el Cercle d'Economia (Juan José Brugera). Entre els assistents hi ha la flor i nata de l'empresariat català: Caixabank, Banc de Sabadell, Grup Godó, Albertis, Agroalimen, Gas Natural... El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, visiblement enfadat, increpa els empresaris catalans i els exigeix que abandonin l'equidistància i es mobilitzin contra la independència: www.elmundo.es: "Rajoy llama a los empresarios catalanes a movilizarse contra la secesión. A medida que avanzaba su intervención y las peticions de diálogo de los empresarios catalanes, el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, fue endureciendo su discurso sobre Cataluña hasta que terminó sentenciando: «El referéndum no se va a producir». Y exigió respaldo firme a su posición. En clara advertencia al auditorio zanjó: «Hay algunos que tienen más razones que otros. La equidistancia está muy bien, pero no en todo momento ni en todas las facetas de la vida».

14 de juliol de 2017: www.elespanol.com: "Hacienda investiga a Grupo Godó, mientras 'La Vanguardia' entra en pérdidas. Entre 2011 y 2016, el 'holding' ingresó 32,6 millones por publicidad institucional y subvenciones, periodo en el que acumuló 22,4 millones de beneficios" (...) Los inspectores de Cristóbal Montoro han puesto sus ojos sobre el conglomerado mediático perteneciente a Javier Godó Muntañola. La Agencia Tributaria está revisando el impuesto de sociedades satisfecho por la empresa, correspondiente a los ejercicios de 2011 a 2013. También analiza el IVA de los periodos de febrero de 2012 a diciembre de 2013. (...) La inspección del fisco se extiende a la sociedad matriz Grupo Godó de Comunicación y a las filiales La Vanguardia Ediciones, Catalunya Comunicació, Summa Servicios, Tisa Cable y Emissions Digitals de Catalunya".

16 de juliol de 2017: www.elmundo.es: "L'Audiència Nacional admet a tràmit una denúncia contra la cúpula de Caixabank per la indemnització presumptament il.legal de 16 milions d'euros pagada el 2014 a qui llavors era conseller delegat, Juan María Nin".

18 de juliol de 2017: www.lainformacion.com: "Dos inspecciones fiscales con el Gobierno en funciones. El grupo Godó, editor de La Vanguardia y El Mundo Deportivo, reconoce en sus cuentas anuales consolidadas que la Agencia Tributaria le abrió dos inspecciones durante el pasado ejercicio: una relativa al Impuesto de Sociedades y otra al IVA".

Con fecha 24 de febrero de 2016 y con fecha 9 de marzo de 2016 se han recibido las notificaciones de inicio de actuaciones inspectoras en concepto de Impuesto de Sociedades para los periodos 2011 a 2013 y en concepto de Impuesto sobre el Valor Añadido para los periodos febrero 2012 a diciembre 2013", detalla en la memoria que acaba de publicar en el Registro Mercantil. "En este sentido, en las diligencias recibidas hasta la fecha de formulación se ha solicitado información de de la sociedad dominante del grupo fiscal, Grupo Godó de Comunicación, de La Vanguardia Ediciones, de Catalunya Comunicació, de Summa Servicios 21, de Tisa Cable y de Emissions Digitals de Catalunya", enumera.

Las inspecciones coinciden en el tiempo con el Ejecutivo de Mariano Rajoy en funciones, tras las elecciones de diciembre de 2015; y con el intento fallido de investidura de Pedro Sánchez."

22 de juliol de 2017: El col.laborador de La Vanguardia, Gregorio Morán, denuncia que l'article que havia de publicar, Los medios del Movimiento Nacional, ha estat retirat de l'edició pel director del diari, Màrius Carol. www.elespanol.com: "El texto no publicado arranca con un reconocimiento al hartazgo de la situación en Cataluña, a la que no pensaba dedicar una línea veraniega. Sin embargo, los artículos de Màrius Carol, Xavier Vidal-Folch e Isabel Coixet le hicieron cambiar de opinión: "Los artículos son un llamamiento a de la responsabilidad y dejan una agridulce sensación de que estamos en un callejón de difícil salida a la que nos han llevado los talibanes que nos gobiernan y sus jaleadores, ¡que no supimos desenmascarar a tiempo!".

Al director de La Vanguardia, Màrius Carol, le dedica su atención: "Conozco a Màrius Carol desde hace años; fuimos amigos durante algún tiempo y luego dejamos de serlo. Punto. Me es indiferente que sea el director de este periódico, porque a lo que voy es a que su artículo del sábado -Turbulencias- me conmovió y al tiempo me llenó de zozobra", escribe Morán en los primeros párrafos del texto al que este periódico ha tenido acceso." Podeu trobar l'article sencer a: https://ladyaguafiestington.blogspot.com.es/2017/07/los-medios-del-movimiento-nacional.html.

4 d'agost de 2017: www.directe.cat: "Godó cobra 300.000.-€ per convertir Susana Díaz en "reina d'Andalusia". La Junta va pagar aquests diners per un article i una foto de la presidenta andalusa amb la reina a la La Vanguardia".

QUI VOL ESTAR BÉ AMB TOTHOM AL FINAL NO ESTÀ BÉ AMB NINGÚ!

Recuperant el fil del principi de l'article, l'aposta des de 2013 ençà per la tercera via i l'equidistància, com era d'esperar, ha situat el GRUP GODÓ en terra de ningú i ara rep foc creuat tant des del bàndol unionista com des de l'independentisme. Per una banda, per tal de recuperar la confiança perduda dels titulars de la Moncloa (Mariano Rajoy) i de la Zarzuela (Felipe VI), Javier Godó va sacrificar homes de confiança com el director José Antich i també col.laboradors com Sánchez Piñol, Jordi Graupera, Xavier Antich...; així i tot, a Madrid no s'acaben de fiar d'ell perquè no ha fet una purga total expulsant Pilar Rahola, Quim Monzó, Salvador Cardús i Francesc-Marc Álvaro, i en conseqüència, dia 9 de juny de 2016, el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va ordenar als funcionaris de l'Agència Tributària Española que li obrissin un expedient sobre els exercicis fiscals de 2011, 2012 i 2013. Per altra banda, l'acte de submissió de genuflexió del comte de Godó davant el tàndem Rajoy / Felipe VI, ha suposat per a La Vanguardia la pèrdua subscriptors, de lectors i que les acusacions de botiflerisme s'hagin disparat.

Enmig d'aquest context de conflicte, dissabte, 22 de juliol, vam assistir a un altre capítol que confirma que la tensió explosiva dins LA VANGUARDIA va in crescendo quan l'articulista espanyolista, Gregorio Morán, des de els mitjans madrilenys va denunciar que el director Màrius Carol li havia retirat un article titulat "Los medios del Movimiento Nacional". Morán (Oviedo 1947), ex militant del PCE, que va abandonar a finals de 1976, i articulista de lèxic llampant amb frases com "la derechona españolista y la catalufa, provenientes de la misma fuente y de parecidos negocios, me producen asco y repulsión.", no se va poder aguantar i va rebentar en un vòmit de fel adreçat directament contra el director del diari on escriu des de fa anys, Màrius Carol, exemple, segons ell, d'aquesta "derecha españolista y catalufa" que li produeixen "asco y repulsión". L'anunci del referèndum d'autodeterminació per al 1-O ha provocat en el fatxenda Morán un estat de ràbia exacerbada que si fa unes setmanes el va dur a envestir contra Salvador Cardús, fa uns dies el va empènyer a mossegar directament la mà del director que li dóna de menjar, Màrius Carol.

LA INSPECCIÓ DE L'ATE COM INSTRUMENT DE XANTATGE I D'EXTORSIÓ

Dia 15 de juliol, vaig acabar l'article dedicat a recordar l'afer Galinsoga arran de la mort de Mn. Josep M. Aragonès i Rebollar (?-2017) amb la següent reflexió final: "UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ. Todos los catalanes son una mierda", va amollar enfurismat i treient foc pels queixals dia 21 de juny de 1959, Luis de Galinsoga, dins l'església de Sant Ildefons de Barcelona. I quan va dir,"tots" es referia a "tots", "condes de Godó" inclosos a més dels Carols, Julianas, Garcías, d'ara, etc.

Dit això, alguns sabem que no hi cap empresa grossa o mitjana a l'estat espanyol que pugui suportar que el govern espanyol li passi l'escànner, és a dir, escoltes telefòniques, interceptació de mails, inspeccions primmirades a càrrec dels servicis secrets, l'agència tributària, ministeri de treball, de sanitat, medi ambient, assetjament judicial i fiscal amb informes falsos elaborats per la policia, filtració als mitjans de comunicació perquè organitzin un judici paral·lel, etc."

Quan vaig escriure aquestes paraules estava pensant en el Grup Godó i tot el que avui he recordat en la CRONOLOGIA d'aquest article: 9 de juny de 2016: Hisenda obri una investigació sobre les obligacions tributàries del Grupo Godó: www.espanol.com: "Hacienda las empresas del conde de Godó. La Agencia Tributaria comprueba si se liquidaron correctamente los impuestos sobre sociedades de los ejercicios fiscales 2011, 2012 y 2013".

Aquesta notícia necessàriament s'ha de completar amb una altra del mateix estil, no debades Javier Godó va ser vocal del Consell d'Administració de CaixaBank des de juny de 2011 fins a març de 2014 i actualment, des de juny de 2014, és patró de la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa: 16 de juliol de 2017: www.elmundo.es: "La Audiencia Nacional ha admitido a trámite una denuncia contra el actual presidente de la Fundación Bancaria La Caixa, Isidro Fainé, y varios miembros de la cúpula, por la presuntamente ilegal indemnización de 16 millones pagada en 2014 al entonces vicepresidente y consejero delegado de CaixaBank, Juan María Nin". El jutge José de la Mata va admetre la denúncia presentada per l'empresària Gema María Suárez i va imputar tot el consell d'administració que va donar suport a l'acord de presumpte delicte societari i d'apropiació indeguda.

Dimecres dia 18 de juliol, TV3 i IB3 van emetre el documental elaborat per Mediapro, "Las cloacas de Interior" dedicat a la guerra bruta contra l'independentisme i que va generar una gran alarma social. D'entre la llista extensa de policies, fiscals, jutges, detectius privats i periodistes emmerdats en un dels escàndols més greus dels últims 40 anys i vora el qual l'afer Watergate (1991) que va acabar amb la dimissió del president dels USA, Richard Nixon, és un joc de nins, destaquen un diari, EL MUNDO, i dos suposats periodistes, EDUARDO INDA i ESTEBAN URREIZTIETA. A Mallorca coneixem massa bé el tarannà i els mètodes mafiosos d'aquests dos esbirros confidents de la policia que van jugar un paper de primer ordre en la persecució, linxament i extermini d'UNIÓ MALLORQUINA (UM), un partit avui desaparegut del mapa després que tots els màxims dirigents fossin condemnats a la presó, un darrere l'altre i la majoria de vegades sense proves i en base a acusacions mútues. Inda va estar destinat a Mallorca com a director d'EL MUNDO els anys 2002-2007 i Urreiztieta entre els anys 2003-2011. Tots dos van fer a Mallorca la guerra bruta que després des de Madrid estan repetint contra Catalunya.

Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta es presenten davant l'opinió pública com a "periodistes" independents que es dediquen a fer "investigació". Tot plegat és una estafa descomunal en la qual hi estan implicats funcionaris d'hisenda corruptes que filtren als suposats "periodistes" informació esbiaixada, policies que elaboren informes falsos i, el que és més greu, jutges i fiscals que vulneren sistemàticament el secret de sumari i filtren informació parcial al tàndem Ida & Urreiztieta perquè puguin crear un clima de terror i organitzar un judici paral.lel que acaba finalment amb l'assassinat civil, politíc i econòmic de les víctimes.

Com a botó de mostra de la importància que juguen els responsables de l'Agència Tributària Espanyola (ATE) a les ordres del ministre de torn, a continuació reproduesc un petit fragment del llibre que va publicar Esteban Urreiztieta, 'Mallorca és nostra. Crónica oculta del saqueo balear' (Unidad Editorial, La esfera de los libros, Madrid, novembre de 2011); un llibre d'unes 600 pàgines que és una continuada fanfarronada en el qual es fa ostentació pública de com funcionen les clavegueres de l'estat i de com empren tots els ressorts de l'administració (inspecció d'hisenda, policies, fiscals, jutges, periodistes...) per destruir els seus rivals polítics: "no existe arma más poderosa que el ordenador de la Agencia Tributaria, que se oculta como un gran cañon Bertha capaz de demoler cualquier estructura por poderosa que sea. En su disco duro quedan reflejadas las facturas declaradas por cada empresa y la contraria, la composición real del accionariado de las sociedades, la que habitualmente se esconde ante el Registro Mercantil. (...) Se puede engañar a los obsoletos registros de la propiedad y al colapsado mercantil, pero no al fisco, al que hay que decirle la verdad y nada más que la verdad. Ni la Policía Nacional ni la Guardia Civil ni la Fiscalía disponen de esta información. No ven a los políticos corruptos al frente de sus tapaderas. Ni sus operaciones económicas. Sólo Hacienda, transformada en un Gran Hermano que todo lo ve" (pàgs 320-321). El llibre d'Urreiztieta és una lectura recomanada ja que explica el rerafons, els motius ocults, els mètodes, la porqueria, la sordidesa i els interessos d'estat que hi ha darrera moltes actuacions que, sota el pretext de lluitar per un objectiu noble: la lluita contra la corrupció, s'amaguen.

L'ex consellera d'Educació i Cultura del Govern Balear (1987-1992), ex presidenta de Mallorca (1995-2003) i del Parlament Balear (2003-2007), Maria Antònia Munar, és un exemple del poder de l'oligarquia mafiosa de l'estat espanyol i de fins a quin punt, tot i servint-se del "Manuel de inquisidores" (1376) del dominic Nicolás d'Eymeric, que es va utilitzar per condemnar a la foguera milers de dones després de tractar-les com a bruixes, pot arribar a destruir una persona. Condemnada sense proves i tan sols en base a declaracions de subordinats que prèviament havien arribat a un pacte amb la fiscalia, ficada a la presó abans que el TS se pronunciàs, després de tres anys de presidi durant els quals no va deixar d'insistir de dir que era innocent; l'octubre de 2016, finalment i davant la perspectiva de passar de quinze anys empresonada, M. Antònia Munar, va tirar la tovallola i es va autoinculpar. "Després de lluitar tota la vida 'intentant creure en la igualtat' he perdut tot el que tenia. No només estic privada de la llibertat física, sinó que som morta políticament, socialment i econòmicament" (El País 03.10.2007).

ROMA NO PAGA TRAÏDORS! VIRIAT I EL GENERAL BATET.

Passen els segles però l'oligarquia espanyola manté la mentalitat inquisitorial, la persecució despietada de la dissidència i el saqueig patrimonial de les víctimes, és igual que siguin els jueus (1492), els moriscos (1609-1614) , els catalans, etc. Per això, és tan vital trencar amb les deixalles d'un imperi espanyol caduc i enfollit a través d'un referèndum d'autodeterminació.

Dia 27 de maig passat, el president d'Espanya, Mariano Rajoy, va aprofitar l'acte de clausura a Sitges de la trobada anual del Cercle d'Economia per amenaçar públicament tot l'empresariat català que li reclamava diàleg i l'obertura d'una tercera via. El missatge era clar i entenedor: "s'ha acabat l'equidistància i vos heu de mobilitzar contra la independència". El que no va dir Rajoy és que als empresaris, polítics, funcionaris... que no col.laborin en el sabotatge contra la REPÚBLICA CATALANA, els esperen els escamots de l'Agencia Tributaria Española' (ATE) que, talment piranyes insaciables, els passaran l'escànner i els desposseiran del patrimoni familiar igual com Espanya va fer antany amb els jueus i els moriscs. De fet, és la mateixa amenaça que un altre col.laborador de LA VANGUARDIA i de la corda den Gregorio Morán, José Antonio Zarzalejos, ex director de l'ABC (1999-2008), l'any 2004 va fer a Jordi Pujol i la seva família: "el Estado -a través de su longa manu- le ha hecho al que fuera Molt Honorable, un traje a la medida. Porque para enfrentarse al Estado, desafiándolo, hay que atarse los machos y estar limpio como una patena, con los bolsillos transparentes y en disposición de que los servicios de inteligencia pasen el escáner y no encuentren nada que no esté en su lugar" (www.elconfidencial.com 02.08.2014, "¿Què coño es la UDEF? El estado, señor Pujol").

Després de tres segles com a mínim, hem arribat a una bifurcació en el nostre camí en el qual, diumenge 1 d'octubre, tothom haurà de decidir, els grans empresaris també (GRUP GODÓ, CAIXABANK, BANC DE SABADELL...) entre una de les dues opciOns que contempla el referèndum d'autodeterminació: A) República Catalana. B) Continuar collats de mans i peus, espoliats, ultratjats, empobrits, represaliats i humiliats dins la monarquia borbònica espanyola.

I això no és tot, perquè als qui facin figa davant l'extorsió i les pressions inconfessables del govern espanyol han de saber que tindran el mateix final que Àudax, Ditalc, Minuris i el general Domingo Batet i Bateras.

VIRIAT (180 aC – 139 aC) fou un dels cabdills lusitans que va fer front a la conquesta dels romans a mitjans s.II aC. Escalivat per les reiterades falses promeses dels invasors, Viriat a base d'audàcia i astúcia va derrotar successivament els generals que Roma va enviar per sotmetre els lusitans. Al final, per destruir Viriat els invasors van recórrer als traïdors Àudax, Ditalc i Minuris a qui Marc Popil.li va subornar quan havien anat a negociar un acord de pau. De retorn al campament de Viriat el van assassinar l'any 139 aC mentre dormia. Quan van anar a reclamar la recompensa, el cònsol Servili Cepió els va fer executar amb una frase que ha fet història: "Roma no paga traïdors".

DOMINGO BATET i BATERAS (Tarragona 1872 – Burgos 1937). Capità general de Catalunya entre els 1931-1935. Sota les ordres del president de la II República espanyola, Alejandro Lerroux, decretà l'estat de guerra a Barcelona i dirigí l'operatiu militar per derrotar la República Catalana proclamada pel president Lluís Companys dia 6 d'octubre de 1934 per la qual cosa va rebre la Laureada. Dos anys més tard, es va oposar al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i fou condemnat a mort en consell de guerra i afusellat a Burgos dia 18 de febrer de 1937. Batet representa millor que ningú el perill d'apostar per les terceres vies, de romandre en terra de ningú que, al final, Roma no paga traïdors. Com a militar català que formava part de l'exèrcit espanyol, va actuar amb armes contra el govern legítim del seu poble; de fet, va ordenar bombardejar el Palau de la Generalitat; i tres anys més tard, els seus companys espanyols de l'exèrcit el van afusellar per "sospitòs" i per no donar suport al cop d'estat del 18 de juliol.

ARRAN PROPORCIONA A L'ESTAT ESPANYOL L'EXCUSA PER CRIMINALITZAR L'INDEPENDENTISME

Jaume Sastre — Thu, 03 Aug 2017 17:48:00 +0200

ARRAN és una organització juvenil sorgida el 2012 de la unió de Maulets, la CAJEI i altres col.lectius de l'esquerra independentista. Aquests dies ARRAN és notícia arreu de l'estat i també en alguns mitjans internacionals com The Times, The Guardian, The Daly Express, per haver protagonitzat, de moment, tres fets:

1. Dijous 27 de juliol: quatre encaputxats ataquen un bús turístic, li foraden les rodes i li fan una pintada, quan circulava per les rodalies del Camp Nou, i provoquen un estat d'alarma entre els viatgers, la gran majoria estrangers.

2. Divendres 28 de juliol: desenes de bicicletes de lloguer destinades als turistes són foradades per membres d'ARRAN al Poblenou (Barcelona).

I 3. Dimarts 1 d'agost: A les 20.30 h, una vintena de membres d'ARRAN envaeixen el restaurant 'Mar de nudos' situat al Moll de Palma, es passegen per dins el local, tiren confeti per damunt els clients, la majoria turistes; les taules i els menjars. A fora, un grup encén bengales i exhibeix pancartes amb missatges següents: ‘Tourism kills Mallorca’ i ‘Aquí s’està lliurant la lluita de classes”. La portaveu del grup, que amaga la seva identitat, justifica l'acció amb les paraules següents: “Àngels (no quiso facilitar su apellido) señaló a este diario que la acción reivindicativa tenia como objetivo evidenciar la destrucción del territorio y la prevarización de la clase trabajadora por el turismo en los Països Catalans”.

El terrorisme gihadista que ha sembrat el terror els últims anys al nord d'Àfrica, que ha assassinat d'una manera indiscriminada dotzenes de turistes juntament amb l'auto cop d'estat d'Erdogan a Turquia, han provocat el desviament de centenars de milions de turistes cap a Balears, Barcelona, Canàries i altres indrets de l'estat però també d'Europa. Aquest allau ha provocat un fet innegable: una massificació asfixiant, la pujada de preus, la saturació de carreteres i de platges, la manca d'un lloguer assequible per als residents i treballadors temporers etc. És molt sospitós i fa molta pudor, emperò que als únics llocs on aquesta turismofòbia s'ha traduït en actes de violència han estat Barcelona i Mallorca; tan curiós com que l'únic aeroport de l'estat on els treballadors del GRUP EULEN han convocat una vaga indefinida durant el mes d'agost és el de Barcelona. EULEN és una empresa a qui Aena va contractar el 2016 i que fa feina amb altres aeroports de l'estat però l'únic aeroport on els seus treballadors, que cobren arreu el mateix salari, han anunciat vaga indefinida és el de Barcelona. Ens trobam, doncs, davant un “caos” al Prat que té un origen premeditat des de les clavegueres de l'estat.

El cervell dels humans en l'edat adulta pesa entre 1.400 i 1.500 gr. En néixer el cervell fa només el 26 % del volum corresponent a l'edat adulta. Als cinc anys ja arriba al 90 % però cal esperar fins als 20 anys fins que el cervell no acaba de desenvolupar el 10 % restant. Els nins estan programats genèticament per observar molt atentament els grans i aprenen per imitació, el llenguatge, per exemple. La part del cervell que processa la informació aprèn molt de pressa en la infantesa. Arriba al cim en les nines entre els 12 i 14 anys i en els nins entre els 14 i els 16. Però, és clar, una cosa és processar la informació i una altra assimilar-la i extreure'n conclusions. D'altra banda, els lòbuls cerebrals maduren de darrere cap a davant. L'evolució final és la del lòbul central que és el responsable del raonament, de controlar els impulsos, d'inhibir respostes inadequades, de distingir les pautes que cada societat estableix sobre el que està bé i està malament, de la presa de decisions, de planificar i executar un pla d'acció i de preveure'n les conseqüències a curt, a mig i a llarg termini... En aquesta zona no s'estableixen connexions estables fins que els humans tenim entre 25 i 30 anys. Antonio Rial, al llibre "Descobrint el cervell" (2014), afirma que “aquesta circumstància és la que afavoreix que els joves siguin més propensos a un comportament menys reflexiu i més fàcilment influenciables per l'entorn”.

Som dels qui pensen que a les escoles i als instituts s'hauria d'explicar el funcionament del cervell per tal que els joves aprenguin a potenciar els punts forts i a apuntalar els febles. De fet, dins la mesura de les meves possibilitats, ja fa uns anys que cada curs als meus alumnes els parl del cervell per tal que puguin aprofitar al màxim les capacitats i que també puguin ésser conscients de les limitacions que imposa el cervell d'un adolescent o d'un jove: impaciència, comportament impulsiu, reaccions en calent, manca de previsió i de visió a llarg termini, deixar-se dur pels primers impulsos i per no saber dir que no als col.legues, fàcil manipulació per part d'agitadors professionals vinculats a les clavegueres de l'estat, etc.

Dia de juny de 2014, els joves d'ARRAN van difondre un comunicat de premsa en el qual es van solidaritzar amb la lluita de l'Assemblea de Docents i amb les vagues de fam que es van fer durant la legislatura nefasta de José Ramón Bauzá: “Les mostres de suport han arribat d’arreu del país, deixant patent que la societat mallorquina i de la resta de les illes, i tota la resta del poble català planten cara a aquest govern que rep les respostes al carrer, a l’únic lloc d’on el podrem tomar. En Jaume Sastre ha demostrat que ens cal seguir lluitant, que no hem de tenir cap mena de por a plantar cara de la forma més rotunda a un govern que es veu superat dia rera dia i no té la capacitat de contestar i simplement ignora el que està bullint als carrers, i és així, amb la constància i amb l’intensitat que vencerem. No oblidem tampoc en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, els qui també feren vagues de fam com a mesura de pressió al govern de Bauzá”.

A la vista dels fets que estam comentant, és evident que els joves d'ARRAN no van aprendre res de la lluita que els mestres vam fer i que encara continua contra la imposició de la LOMCE o de les retallades, per exemple. La lluita dels docents va ser i és radicalment pacífica, sempre donant la cara amb el lema de “Qui cara veu, cara honora”, una lluita transversal que amb l'objectiu d'aïllar José Ramón Bauzá, va cercar la complicitat de tota la comunicat educativa (famílies i alumnes), dins i fora dels Països Catalans, però també del conjunt de la societat de Balears que va implicar diputats, batles, regidors, artistes, cantautors, equips directius de centres escolars, inspectors d'educació, el sector de la sanitat pública...; una lluita que va recórrer a la vaga indefinida, concentracions, marxes, manifestacions, concerts, caixa de resistència, subhastes d'art, vagues de fam, etc. però que mai de mai no va provocar ni un sol incident, ni un de sol! Com ja he dit, aquests el jovent d'ARRAN no han aprés res de la lluita dels mestres que van tenir a l'escola:

Però, com es pot caure en la violència, encara que sigui de baixa intensitat, com un instrument de lluita política?

On s'ha vist actuar encaputxats per intimidar els viatgers d'un bus turístic?

On treu cap fer malbé el mobiliari urbà, mitjans de transports: autobusos, bicicletes...?

A on du actuar d'amagat, amb nocturnitat i alevosia, foradant rodes de bicicletes?

Però, com poden entrar dins un restaurant per sorpresa, com un elefant dins una cristal.leria, atemorint els clients amb pots de fum i tirant confeti per damunt les taules i els plats de menjar per després anar-se'n escapats com xitxarel·los que acaben de fer una capbuitada al pati de l'escola?

Jo puc entendre que un jove de 17-20 anys no controli els seus impulsos, que escupi dins el plat on menja, i que faci coses que no hauria de fer però que al final deixarà de fer una vegada hagi anat acumulant una certa experiència que en el moment present no té. Tots els qui ja tenim una edat també hem estat joves. Tot això ho puc entendre però no per això deixaré de dir la meva. Ja sé que ara s'estila superprotegir els joves i que encara que siguin majors d'edat se'ls continua infantilitzant, justificant o llevant ferro a les seves ficades de pota i no se'ls exigeix responsabilitats per por a no “traumatitzar-los”.

Xerrem clar. Això que ha fet ARRAN, en els circumstàncies actuals i quan falten just dos mesos per a l'1-0, és d'una irresponsabilitat tan greu com jugar amb llumins en plena canícula enmig d'un pinar, amb temperatures de 40 ºC, amb una humitat inferior a un 30 % i amb vent superior als 100 km/h. I això, bàsicament per dos motius:

1. Perquè proporcionen l'excusa perfecte perquè el govern espanyol, els partits PP-PSOE-C'S, tota la Brunete mediàtica de Madrid i els mitjans unionistes d'aquí puguin criminalitzar l'independentisme de masses que des de 2010 s'ha mobilitzat d'una manera radicalment pacífica, democràtica i sense incidents.

2. Perquè en aquests moments que cal concentrar les energies i els esforços cercant complicitats internacionals per fer front a la barrumbada política, policial, judicial, tributària... que ens ve damunt des d'Espanya, ARRAN ha declarat la guerra als turistes i ha començat una campanya d'assetjament que saboteja les simpaties internacionals per la independència.

Dilluns passat molta gent va felicitar la CUP i el servici d'ordre per com va anar la concentració davant la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia de Barcelona. Tot va anar com una seda: no hi va haver cap incident, no es va caure en les provocacions de la contramanifestació i es va neutralitzar d'una manera preventiva l'acció d'agents d'infiltrats. Amb ARRAN passa tot el contrari. Fins quan?

RAJOY CONTINUA AMB "L'OPERACIÓ CATALUNYA" I ARA IMPLICA LA GUÀRDIA CIVIL EN LA GUERRA BRUTA

Jaume Sastre — Tue, 01 Aug 2017 10:05:00 +0200

La manifestació i la contramanifestació que hi va haver ahir a Barcelona davant la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia va acabar sense incidents, cosa que és de celebrar. Crec que, per una banda, cal felicitar la CUP perquè van fer una concentració d'un pacifisme radical molt d'acord amb la línia de totes les manifestacions convocades per l'ANC i Òmnium des de 2010 ençà, van evitar la presència d'agents infiltrats entre les seves files i, sobretot, no van caure en les provocacions.

D'altra banda i sobre la contramanifestació convocada de manera "espontània" per donar suport a la Guàrdia Civil, pens que va fugir de les mans als convocants i el tret els va sortir per la culata. La presència de banderes falangistes i les amenaces contra els periodistes pens que no beneficien en res la imatge pública de la Guàrdia Civil de la qual un sector molt important de la ciutadania encara no ha oblidat la imatge del tinent coronel Tejero Molina entrant dia 23 de febrer de 1981 al congrés de diputats, pistola en mà i cridant: "¡Quieto todo el mundo! ¡Se sienten, coño!".

Dit això, enmig de la voràgine dels fets, pens que no hauríem de perdre de vista una sèrie de coses:

1. El referèndum d'autodeterminació de Catalunya és un tema polític i no d'ordre públic. Correspon, doncs, als polítics encaminar-lo i donar-li una solució en termes estrictament polítics i democràtics com és un referèndum d'autodeterminació.

2.- Des del moment que els dirigents del PP (Aznar, Rajoy...) no van acceptar la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum i "cepillado" pel congrés de diputats, van crear un problema polític colossal que ha portat a la situació actual en què Catalunya es troba a les portes de la independència.
3. Tant la policia espanyola (CNP) com la Guardia Civil són dues organitzacions totalment jerarquitzades -la segona fins i tot conserva el caràcter d'organització militar-, amb una escala de comandament ben definida i en la qual les ordres van de dalt cap avall. Això vol dir que si hi ha el comissari Villarejo que disposa de fons reservats per subornar fonts d'informació, elaborar informes falsos contra polítics rivals del PP i filtrar-los després a Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta d'El Mundo perquè organitzin un linxament mediàtic i un judici paral·lel és perquè algun polític superior seu li ha donat ordres i aquest algú són el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre d'Interior, Fernández Díaz ahir i avui Zoido.

4. Igualment es pot dir el mateix de la Guàrdia Civil. Si hi ha agents vestits de civil però alguns també encaputxats que van anar a interrogar el personal del Teatre Nacional de Catalunya, del Parlament, de la seu del Govern de Catalunya i d'algunes conselleries és perquè van rebre ordres del ministre Zoido ja que el TSJC ha dit ben clar que cap jutge ha donat aquesta ordre a la GC.

5. Pensa que mai no s'ha de perdre de vista que tant els policies com els guàrdies civils, al final són funcionaris que tenen família, que fan la seva feina i que compleixen ordres dels seus superiors. Si alguns generals, coronels i/o agents de la Guàrdia Civil accepten complir ordres orals que mai de mai el ministre d'Interior de torn posarà per escrit, ja serà problema seu el dia que hagin de retre comptes davant els tribunals europeus de drets humans.

I 6. Conseqüent amb el que he exposat abans, pens que el lloc més adequat per anar a fer les concentracions i manifestacions ciutadanes de protesta contra la guerra bruta instigada i dirigida en primera persona pel president Rajoy i els ministres d'Interior del seu govern, són les seus del governs civils a colònies o la seu del ministeri d'Interior a Madrid.

LA CAIXA DE RESISTÈNCIA NO RESPON A UNA MENTALITAT DE DERROTA SINÓ A UN ESPERIT DE RESISTÈNCIA, DE LLUITA I DE VICTÒRIA

Jaume Sastre — Fri, 28 Jul 2017 18:20:00 +0200

Per una vegada no estic d'acord amb el company Pere Cardús. Vaig formar part del Comitè de Vaga de l'assemblea de Docents i puc dir que la caixa de resistència que en un principi, alguns dirigents sindicals del moment van voler ridiculizar dient que era una mostra "de sindicalisme decimonònic" però que al final davant l'èxit van acabar imitant, va ser tot un encert per una sèrie de motius:

1.- La caixa de resistència se va estrenar l'estiu de 2013 i en els prolegomens de la vaga indefinida. Concretament, va ser en l'assemblea i en el posterior sopar concert de suport que es va celebrar a Porreres dia 30 d'agost de 2013. Des d'un bon principi, som testimoni que la caixa de resistència va contribuir a reforçar la moral de lluita, de resistència i de victòria del col.lectiu docent.

2.- Va servir perquè persones i entitats de Balears, dels PaÏsos Catalans i de la resta del món s'implicassin en el lluita contra el govern Bauzá i se'n sentissin partícips.

3.- Napoleó deia que per una guanyar una guerra fan falta tres coses: "doblers, doblers i doblers". Bé, això no és cert del tot perquè només amb doblers però sense convenciment, esperit de lluita i de sacrifici no es va massa enfora. Ara bé, el suport econòmic com a acte de solidaritat va reforçar els lligams, la germanor del col.lectiu i va contribuir a apuntalar els membres que existeixen en qualsevol col.lectiu de masses i que són els qui dubten i que són porucs de caràcter.

4.- Va ser una arma molt potent que va servir per pagar dies de vaga, multes, despatxos d'advocats i actes de propaganda.

5.- També va ser un instrument molt poderós per aïllar i desprestigiar José Ramón Bauzá, fins i tot entre els seus votants, ja que la resposta fou massiva i transversal. Recordem, per exemple, el ressò mediàtic i social que va tenir el fet que centenars d'artistes donassin obres per celebrar una subhasta que fou multitudinària.

I 6.- Va ser un instrument de propaganda formidable que va contribuir a popularitzar el moviment assembleari dels mestres, que ben aviat va ser vist per una gran majoria de la societat de Balears com la punta de llança contra govern de José Mª Bauzá; un govern dèspota, neofranquista, impulsor compulsiu de les retallades en sanitat i educació, enemic de la justícia social i repressor fanÀtic de la llengua pròpia de Balears, la llengua catalana.

http://www.arabalears.cat/…/docents-preparen-caixa-resisten…
https://dbalears.cat/…/assemblea-docents-celebrara-concert-…
http://www.vilaweb.cat/…/ni-caixa-de-resistencia-ni-hostie…/