https://indirecte.larepublica.cat/jaume-mateu/ Fri, 15 Jun 2012 23:59:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/jaume-mateu/blog/8093/la-llengua-catalana-en-destret-a-les-illes-balears https://indirecte.larepublica.cat/jaume-mateu/blog/8093/la-llengua-catalana-en-destret-a-les-illes-balears Fri, 15 Jun 2012 23:59:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/jaume-mateu/blog/8093/la-llengua-catalana-en-destret-a-les-illes-balears  
Començaren ara fa un any tancant Televisió de Mallorca i Ona Mallorca pel sol fet de parlar en català, per recuperar molta memòria històrica i per mantenir-se fidels al clam i necessitats del territori. El Consell de Mallorca, a més, va retirar totes les subvencions a les associacions i entitats socioculturals deixant-ne moltes al caire de la desaparició. A més, aquesta mateixa institució elimina la dotació econòmica del premi literari Mallorca, simplement per desprestigiar la nostra literatura i els nostres literats. Per si no bastassin aquests greuges del Consell, el Teatre Principal, sotmès a la mallorquinofòbia de la cúpula dirigent del Partit Popular, ha deixat de ser un dels motors culturals de l'illa i el més destacat mostrador de les nostres arts escèniques.
 
Per la seva banda, l'Ajuntament de Palma frisà de bilingüitzar els premis literaris Ciutat de Palma i ha accelerat, també, la castellanització de la seva administració, en la línia de la substitució lingüística que ha emprès amb força decisió la branca més extremadament dretana del Partit Popular illenc.
 
El bauzanisme considera que el català i la seva cultura són patrimonis obsolets, tant que no dubta a decretar-ne la progressiva desaparició. Per això, entre les mesures més agressives, treu el català d'IB3 Televisió i dels discursos institucionals. Amb l'excusa de la crisi econòmica, desballesta tots els intents per seguir constituint una veritable indústria cultural d'acord amb les propietats del nostre país fet d'illes i inserida dins el mercat cultural català. Així, desatén per complet el mercat del llibre en català, les arts escèniques i l'emergent sector audiovisual que durant els darrers anys havia mostrat un dinamisme força engrescador.
 
D'aquesta manera, el folklorisme, la banalització, la insubstancialitat i el provincianisme es converteixen en els eixos de la pràctica cultural del bauzanisme que mana i ordena fèrriament i pètria.
 
Els que governen les illes, els més dretans del Partit Popular, no les estimen i per això legislen i actuen contra elles, contra la seva gent i contra les seves propietats com a país. Abominen i tot allò que representen, i programen i es comporten com vulgars delegats provincials d'una metròpoli llunyana i insensible a les necessitats dels ciutadans de les illes empaitats per l'atur, la pobresa, l'abandonament prematur dels estudis dels seus fills i el fracàs escolar. Només des d'aquesta aversió a allò que ens és propi es pot entendre que vulguin desprestigiar la nostra llengua, fent-la prescindible per als treballadors públics. Només des d'aquest odi indissimulat a la nostra llengua s'entén que vulguin conculcar els drets lingüístics dels catalanoparlants. I així ho expressaren els diputats i diputades del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears en rebutjar les esmenes a la totalitat de la modificació de la Llei de la Funció Pública presentades pel PSIB i el PSM-IV-ExM. Només un d'ells, Antoni Pastor, batlle de Manacor, es mantingué ferm en la dignitat i hi votà a favor. L'endemà se'l suspenia cautelarment de militància i se l'apartava del grup parlamentari Popular.
 
I tanmateix, a més de la d'Antoni Pastor, la reacció ciutadana a aquests atacs, de cada dia és més gran i més forta. Bona prova en són les més de 12.000 al·legacions que presentaren els illencs a l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei de Funció Pública; les 50.000 persones que omplírem els carres de Palma el passat 25 de març per cridar “Sí a la nostra llengua”, les campanyes a favor de la nostra llengua que s'han activat (la més reeixida, “Enllaçat per la llengua”) o la resposta dels pares dels nostres escolars més joves. Més del 80% d'aquests pares escolliren la iniciació a la lectoescriptura en català en el plebiscit encobert a què els sotmeté el bauzanisme.
 
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera planten cara a aquest retrocés lingüisticocultural que vol retornar les Illes Balears i Pitiüses a èpoques de repressió i sotmetiment. L'arxipèlag demostra dia a dia que no vol renunciar a la seva personalitat com a poble. I d'aquest clam n'emergirà la força que reconduirà aquest rumb tan cretí, tan destructiu, tan anorreador.
 
És en aquesta reacció que els illencs hi hem de trobar el suport decidit, sense escletxes, de la resta dels territoris de parla catalana. Contra els atacs a la llengua que ens agermana no s'hi val ni el silenci ni cap maniobra de distracció. Tot greuge a qualsevol indret de la catalanoparla ho és a tota la nostra comunitat lingüística; i tota ella s'hi ha d'oposar.]]>