Orgull

Ivet Castaño i Vilella — Wed, 28 Feb 2018 23:58:00 +0100

Sentiment legítim d’estima per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Doncs això, orgull. Orgull de ser catalana. Un poble que davant la presència del monarca, és capaç de mobilitzar-se, de sortir al carrer, de fer una gran cassolada i cridar ben fort que no, que el monarca no hi és benvingut. A casa nostra, a la nostra terra, a Catalunya, no hi és benvingut.

Els catalans no hem perdonat la repressió policial de l’1 d’octubre, no hem perdonat l’empresonament i exili del nostre Govern, tampoc l’atac a les nostres institucions a través del 155,...i recordem un discurs que no oblidarem, el del dia 3 d’octubre. Un discurs obviant no només la repressió també la referència als ferits,...encoratjant més repressió cap al poble català. El cap d’estat va obviar el paper que li atorga la Constitució, el de mediador i conciliador. I es va posicionar clarament a la banda de l’opressió, donant cobertura legítima a la repressió policial de l’1 d’octubre.

I davant de tot això, el poble català respon deixant plantat institucionalment al monarca, sense autoritats catalanes que li donin la benvinguda al Mobile World Congress, recordant que no vivim en una situació de plena ‘normalitat’, no. Que tenim un Govern empresonat i a l’exili, i que per tant, a l’estat espanyol hi ha presos polítics i exiliats, no fugits com diuen alguns. I això, senyors i senyores, no és normal. I cal denunciar-ho, explicar-ho,...i tornar-ho a explicar.

Perquè la seva resposta està clara. ‘Si m’ensenyes les dents, t’amenaço. Si fas allò que jo no vull, t’amenaço’. La resposta a la plantada institucional catalana no ha tardat a sortir a la premsa -Fuentes del ejecutivo de Rajoy han advertido que ponen en riesgo que Barcelona pueda seguir albergando en el futuro un evento global de tanta importancia'-. I vet aquí el seu codi, el seu llenguatge, el de l’autoritarisme, el de la repressió, el de l’amenaça.

Entretant però, la foto que els catalans hem tornat a donar al món, ha tornat a ser la de la unitat d’un poble per la defensa dels drets més fonamentals. Un poble que no s’arronsa davant de les injustícies i que amb orgull s’organitza per a fer sentir la seva veu.

Ivet Castaño i Vilella
Presidenta comarcal del Bages del Partit Demòcrata

Campanya de la por!

Ivet Castaño i Vilella — Tue, 06 Feb 2018 23:46:00 +0100

Vivim immersos en una contínua i persistent ‘campanya de la por’. Una ‘campanya de la por’ que no cessa, que es manté implacable i que no té miraments. La primera vegada que vaig sentir aquest terme de ‘campanya de la por’, era l’època en què anàvem pels pobles, entitats, associacions a fer xerrades parlant del sistema de pensions que podríem tenir en una Catalunya independent. Accions com aquesta les fèiem per a combatre aquella ‘campanya de la por’ que l’estat espanyol es dedicava a propiciar per tots els mitjans que tenia a l’abast, és a dir, tots. El nostre combat és amb les idees, amb donar arguments sòlids, contrastats i objectivables. La seva ‘campanya de la por’, aleshores, es basava amb un relat absolutament esbiaixat amb una població objectiu molt definida: la gent gran. Què miserables!

Ara, la ‘campanya de la por’ va més enllà del biaix sobre determinats temes, ataca directament a les llibertats més fonamentals de cadascun de nosaltres. Aquests últims mesos hem patit empresonaments, exilis, amenaces, cessaments,...a tot un Govern i a un President escollits democràticament, a dos líders d’entitats cíviques i pacífiques, a professors d’institut per a fer la seva feina, a empreses per a ser sospitoses de no sabem ben bé què, a tuitaires, a periodistes, a humoristes,...i l’últim, el cas del mecànic de Reus, en Jordi Perelló, a qui se l’acusa de delicte d’odi per negar-se a arreglar-li el cotxe a un policia nacional ‘per principis’. Aquesta és la vertadera ‘campanya de la por’, la campanya que reprimeix i que pretén tenir-nos callats, atemorits, amb dubtes,...i això és el que hem de combatre amb totes les nostres forces i energies. Estem parlant de dignitat i democràcia i no ens ho podem deixar prendre per ningú.

I aleshores, la pregunta que em faig és: si després de tot el què hem vist, del què veiem, després de tot això, creiem que s’aturaran? Avui l’independentisme és una opció il·legal a l’estat espanyol, i ho demostra la interlocutòria de l’Honorable Conseller Forn, ho demostren les citacions judicials que s’han fet, ho demostren els tres mesos de presó dels nostres presos polítics,...per tant, algú dubta? Vivim en un estat repressiu i autoritari.

Per tant, davant d’aquests fets, perquè són fets, només es pot fer una cosa. Resistir i protegir la institució de la Presidència de la Generalitat. La Moncloa no pot decidir qui és el President de la Generalitat i per tant, ara cal més sentit d’Estat que mai, més complicitats amb la resta de forces sobiranistes que mai, ara cal anar a la una perquè no ens podrem plantejar el futur del país amb l’amenaça constant.

Ivet Castaño i Vilella
Presidenta comarcal del Bages del Partit Demòcrata

Blog Ivet Castaño i Vilella

Orgull

Campanya de la por!