Blog Ivan Aranda

No a la independència a Canet

Ivan Aranda — Mon, 03 Oct 2011 17:41:00 +0200

Gràcies als vots en contra de CiU, i del seu alcalde el qual es declara independentista, Canet de Mar ha dit que no a adherir-se a l'Associació de Municipis per a la Independència. Associació que proposa enfortir des de les institucions més properes, com són els ajuntaments, les iniciatives promogudes per la societat civil, com foren les Consultes per a la Independència.

Des d’ERC Canet entenem que totes les accions adreçades a promoure i fer pedagogia del dret a l’autodeterminació han de ser benvingudes, recolzades i potenciades, i que aquesta tasca que fins ara ha vingut exercint la societat civil ha de ser assumida també pels representants polítics i les institucions del país, que no poden romandre permanentment al marge del full de ruta que porti a la plena sobirania dels Països Catalans.

El món municipal és determinant en el procés sobiranista i a Canet de Mar la seva gent ho va demostrar organitzant i celebrant la consulta popular sobre la independència el 13 de desembre de 2009, on un 26% dels canetencs van acudir a votar i es van pronunciar per la independència gairebé per unanimitat, prefigurant allò que algun dia haurà de ser el referèndum vinculant.

El 30 de setembre de 2010, el Plenari va aprovar per majoria absoluta declarar el municipi moralment exclòs de la Constitució espanyola, amb els vots aleshores de CiU, UMdC i ERC. Aquest moviment ha estat l’embrió de la creació de l’Associació de Municipis per a la Independència.

Quina raó ens poden donar quan arreu del país, alcaldes de CiU i ERC, estan impulsant aquesta associació i avançar en el camí de la llibertat nacional?

Gent de CiU a Canet, amb la vostra actuació al Ple, heu fet un flac favor a tota la gent que va organitzar la Consulta Popular sobre la Independència a la nostra població i a militants del vostre partit que hi van participar. Això només és un entrebanc més cap a l'anhelada independència, però esperem que sapigueu rectificar a temps. El poble de Canet no és mereix ser l'únic poble que diu no a la independència.

La moció presentada per ERC va tenir 8 vots favorables (4 d'ERC i 4 d'UMDC) i 9 en contra (4 de CiU, 3 del PSC i 2 del PP). Només amb el vot favorable de l'alcalde Marín, declarat independentista, s'hagués aprovat.

Ara és intocable?

Ivan Aranda — Sat, 27 Aug 2011 13:17:00 +0200

Després de més de 30 anys que ens han dit per activa i per passiva que la Constitució espanyola no es tocava, perquè és intocable, ara resulta que sí es pot tocar. I el més de greu de tot, ho fan d'esquenes al poble. Va ser el poble espanyol qui va refrendar la Constitució actual al 1978. I ara serà PSOE i PP que amb urgència modificaran la Constitució.

La modificació que volen introduir a la carta magna espanyola és la de limitar el deute i el dèficit de les administracions públiques. Això no és sinó un atac al finançament de català! Limitar el deute i el dèficit significarà que a Catalunya, el nostre govern, no podrà decidir quan i quant ha de menester per poder aplicar les polítiques necessàries al nostre país. Qui no ha sabut gestionar ha estat Espanya. Em quedo amb una frase d'Oriol Junqueras que resumeix molt bé la situació catalana i diu "Si Catalunya fos independent estaria en situació de comprar deute espanyol, italià o grec". Aquesta reforma, doncs, té un clar objectiu, limitar l'autogovern català, i de pas, centralitzar encara més l'Estat espanyol, i a l'acabament definitiu de l'Espanya plural que t'han s'han omplert la boca des del socialisme espanyol.

Caldrà veure també quin paper juga CiU, perquè mentre des del govern català diuen que no cediran en cap retallada que suposi anar enrere en l'autogovern català, el seu cap de files, Duran i Lleida, no veu amb mals ulls la reforma constitucional. Des d'ERC ja hem dit que no hi estem d'acord amb la reforma que faran. Personalment, sí veuria amb bons ulls que s'inclogués el dret a l'autodeterminació.

#jovullvotaradeuespanya

Un any després del 13D

Ivan Aranda — Mon, 13 Dec 2010 16:27:00 +0100

Avui fa un any Canet de Mar es despertava per assolir una fita històrica. La seva gent, de totes les procedències, edats, i demés, van fer possible la celebració de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. Una consulta no legalitzada però sí legítima. Perquè a ningú ha de fer por preguntar a la gent sobre qualsevol qüestió, per això som en democràcia.

2.932. Aquest són els canetencs i canetenques que varen participar de la votació. Més d'un 25% de la població amb dret a votar. I tot sense cap suport institucional i sense recursos econòmics oficials. La consulta es va organitzar amb la voluntat i dedicació de la gent, per poca que sigués. Tothom hi va aportar el que bonament va poder. Tota ajuda era important. I també gràcies a les aportacions dineràries es va poder fer material de difusió i activitats per demanar que la gent participés exercint el seu vot aquell 13 de desembre de 2009. Vull recordar que gairebé 30 entitats hi van donar suport, entre associacions, empreses i partits polítics.

2.727 voten sí a la independència. Més d'un 93%. És una dada espectacular, i repeteixo, sense cap suport institucional. Canet va dir sí a un Estat propi per Catalunya. Aquell dia, tothom que hi va participar, el va viure amb il·lusió i amb esperança de que possiblement alguna cosa estava passant en el sí de la societat catalana envers a una futura situació política de Catalunya.

Després d'un any d'aquell 13D han passat moltes coses. Algunes rellevants. S'han realitzat consultes sobre la independència a més 500 municipis. La independència ja forma part de l'agenda política catalana. S'ha aconseguit socialitzar el moviment. Les enquestes diuen que cada cop hi ha més gent independentista que es tradueix en que volen una Catalunya que decideixi el seu futur. Altres dades rellevants però, al meu parer no positives, ha estat la utilització del moviment de les consultes per enfrontar a uns i afavorir a altres, els quals se n'han servit de la gran base de dades per crear la seva pròpia formació política. I el més greu de tot: ignorar la importància de fer un futur referèndum d'independència, quant aquests ens deien que era la clau de volta de tot procés d'independència. Aquestes actituds fan desprestigiar el treball d'aquells que s'hi dediquen de manera totalment altruista per la llibertat nacional. I s'ha traduït en menys participació a les diferents consultes que es van fent.

Les conseqüències de tot plegat és que quan l'independentisme es troba en el seu millor moment, al Parlament de Catalunya només hi haurà 14 diputats de 135 que en els seus programes electorals volen l'assoliment d'un Estat per Catalunya. 6 diputats menys que al 2006.

Les consultes, i a Canet especialment, ens ha servit per veure que és possible fer un referèndum, i molts dels que van participar així ho creuen i continuen dedicant temps per fer realitat que puguem decidir el nostre futur com a país.

Federalisme? No, gràcies!

Ivan Aranda — Mon, 13 Sep 2010 17:10:00 +0200

Les consultes per la independència han marcat un abans i un després en el món independentista, i més encara en la societat catalana. El dret a decidir és en boca de gairebé totes les formacions amb representació al Parlament català, però amb diferents punts de vista.

Quan parlem del dret a decidir sobre Catalunya, aquest dret és decidir si volem continuar sent una autonomia dins l'Estat espanyol sense decisió pròpia, o bé ser un Estat propi en el marc de la Unió Europea. Més autogovern, federalisme i concerts econòmics, són invents per no dir clarament que no volen una Catalunya lliure!

Encara és més greu parlar de federalisme, com proposa Iniciativa i alguns sectors del PSC, perquè per ser federalista primer hi ha d'haver un Estat espanyol federal, i ja s'ha vist que l'única formació espanyola que se'n declara federalista és el PSOE, la qual ha manat més de vint anys Espanya i ha estat incapaç de fer-hi cap pas, ans el contrari, ha retallat el minso govern de que disposa Catalunya. Ser federalista és ser autonomista, viure en el mateix status quo.

Doncs arrel d'una possible consulta a la propera legislatura per decidir el futur de Catalunya, hi ha qui es posa nerviós i per tal de fer més complicada la futura consulta volen que la gent pugui decidir en diferents opcions si prefereix ser una Catalunya autonòmica, regional, federal, concert econòmic o Estat propi. No enganyem més a la gent! El que crea és una gran confusió. La celebració d'un referèndum/consulta serà triar entre seguir submisos a Espanya (autonomia, regió, federal, concert) o ser un Estat amb tots els ets i uts. Ras i curt.

Compromís, sí!

Ivan Aranda — Thu, 19 Aug 2010 17:20:00 +0200

De cop i volta, la independència no formava part ni de l'aperitiu d'una carta de qualsevol restaurant que ara ja és una de les recomanacions del xef. Realment, d'això n'estic més que content perquè és símptoma que la feina s'ha fet, i posar a l'ordre del dia la independència del nostre país ha requerit un camí llarg i tortuós, però que donarà el fruit més d'hora que tard.

També he de dir que n'estic una mica fatigat de sentir i llegir, dia rere dia, termes com: unitat, llista única, declaració unilateral, llistes obertes, i no sé quantes més crides de cares a les properes eleccions catalanes. Mai en l'independentisme català havíem tingut la sort de tenir més d'una formació independentista al Parlament, i en comptes d'alegrar-nos, el que fem és menystenir-nos.

El que cal de cares a les properes eleccions és que tots aquells partits que es declaren independentistes signin un compromís, abans, on en cas d'obtenir majoria entre tots, els diputats i diputades dels partits signants treballin per la consecució de l'Estat propi.

Un cop signat aquest compromís, la feina de les diferents opcions polítiques és aconseguir votants. L'independentisme guanyarà si al proper Parlament hi ha més de 40 diputats, si en som menys de 30 haurem fet un canvi de cromos.

Ara toca... la crisi

Ivan Aranda — Sat, 14 Aug 2010 11:30:00 +0200

Sembla ser que ara toca treure el manual de la crisi. Algunes formacions polítiques ja en fa de temps que el treuen quan del que es tracta és minimitzar l'efecte positiu de la independència. Sobretot durant les primeres onades de consultes per la independència partits com el PSC, PP i Ciutadans tiraven de l'argument de la crisi per contrarestar l'aposta de molta gent i pobles per organitzar consultes populars arreu de Catalunya, amb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Catalunya, Estat propi o autonomia.

Ja no són únicament aquestes partits els únics que s'hi afegeixen al discurs de la crisi per mirar de desviar l'atenció. CiU comença a fer-se'l seu, i més després de veure com les enquestes li ponen. Aquests set anys a l'oposició al Parlament semblava que serviria per fer d'una CiU plenament sobiranista, però ja hem vist en poc temps com el seu discurs a virat gairebé 360 graus. D'allò que tant exigien de l'eix nacional ha quedat per a millors moments. Sí que fan un brindis al sol manifestant que amb ells arribarà el concert econòmic. Es creuen que l'estat espanyol els hi concedirà, la gallina dels ous d'or, com és concert econòmic per Catalunya?

Realment, l'única crisi a superar a Catalunya és la de formar-ne part d'un país com Espanya. Espanya és crisi, i la solució és la independència, amb la celebració d'un referèndum on la majoria social del nostre país pugui decidir lliurement.

Seguim endavant

Ivan Aranda — Mon, 09 Aug 2010 11:04:00 +0200

Avui m'estreno en la secció de blocs de l'indirecte!cat. He escollit Seguim endavant perquè malgrat tot, cal seguir amb la mirada fixa al davant. Masses interferències trobarem al camí, tot i així les hem d'obviar. No us he dit que parlaré en aquest espai, però potser algun lector ho ha intuït. Parlaré sobre el camí que una majoria d'aquest país vol fer que no és cap altre que el de la llibertat nacional, la independència de Catalunya.

Companys, ens llegim!!!