https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/ Thu, 05 Jul 2007 05:00:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/220/falsos-autonoms https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/220/falsos-autonoms Thu, 05 Jul 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/220/falsos-autonoms
Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat l’Estatut de Treball Autònom, que hauria de regular i solventar els problemes habituals d’aquest col.lectiu, tant el qui és fals autònom com el qui és autònom de cap a peus. En quant a aquest darrer, la nova llei, si bé resol algunes qüestions importants, no aborda, una vegada més, problemes històrics com el cobrament de l’atur. En reconeix el dret, certament, però no estableix enlloc la manera amb què es té previst de dur-ho a terme.

Pel que fa als falsos autònoms, l’Estatut parla d'una estranya i contradictòria figura, el “treballador autònom dependent”, conegut també com a “trade”; és a dir, aquell que obté almenys un 75% dels seus ingressos d’una sola empresa. Un gran fals autònom, vaja. I el text, en lloc d’eradicar aquestes situacions el que fa és mantenir-ne la desprotecció jurídica i donar-li carta de naturalesa. Ni recull el dret a unes condicions de treball dignes, ni a la percepció d’un salari, ni a un període de vacances enteses com a tals. Per tota la resta, és a dir, treballar, el contractat és ben dependent.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/197/sindicalistes-a-la-preso https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/197/sindicalistes-a-la-preso Thu, 28 Jun 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/197/sindicalistes-a-la-preso Corriente Sindical de Izquierda (CSI) i a dia d’avui es troben tots dos empresonats. El motiu, segons la judicatura, haver trencat una càmera de control de trànsit que durant les mobilitzacions en defensa de les drassanes de La Naval de Gijón s’utilitzava per controlar i vigilar els treballadors.

Sense haver quedat demostrada la seva participació en els fets, Carnero i Morala tenen ara tres anys de presó per davant, multes de més de 7.000 euros i inhabilitació del sufragi passiu. Tot plegat, una autèntica exageració en què les formacions que governen l’Ajuntament de la capital asturiana s’han prestat ràpidament a col.laborar, i que no són altres que PSOE i IU, demostrant una vegada més que l’etiqueta d’esquerres ja fa temps que no la troben.

Mentre es castiga la lluita sindicalista, com ja va succeir amb companys de la CIG gallega durant la vaga general del 2002, el PSOE, junt al PP, no només tolera sinó que impulsa la privatització de la indústria pública, el seu desmantellament i la desocupació de milers de treballadors. A l’altra banda, empresaris sense escrúpols es continuen fent d’or a costa de la precarietat laboral i aquí ningú paga pels morts a la feina que no paren d’augmentar. Això sí, l'important és la integritat d'una càmera...]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/184/rampes-per-a-les-incapacitats-neurologiques https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/184/rampes-per-a-les-incapacitats-neurologiques Wed, 20 Jun 2007 21:04:14 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/184/rampes-per-a-les-incapacitats-neurologiques stem en un moment en el qual sembla que hi hagi una gran sensibilitat pels problemes socials, Llei de dependencia, reconeixement de drets de seguretat social per les parelles de fet (cas pensió de viduitat per parelles de fet)… I més enllà de les grans declaracions generadores d’entusiasmes electorals, que també es poden convertir en grans frustracions també amb repercusió electoral. Ara per ara són més importants les mancances que els avenços, i sobretot un dels àmbits on les mancances són més punyents és en el de les afeccions de tipus neurològic, esclerosi múltiple, fibromialgies… són malalties “invisibles”, que no es volen veure en molts cassos i que afecten a persones relativament joves, majoritàriament dones. No hi ha res previst per aquests cassos, si vas en cadira de rodes et posen una rampa, et poden habilitar teclats d’ordinador si cal, però per segons quin tipus de patología no passes d’un reconeixement de minusvalia del 33% que et dona dret a  una reducció de la base imposable de l‘IRPF, però sovint passa que una reducció sobre una base imposable zero segueix sent zero. El zero és un dels nombres més curiosos que hi ha, ens permet usar el sistema decimal, cosa molt intel·ligent, però com siguis un zero a l’esquerra talment com si no hi fossis,  les persones zero a l’esquerra, ara per ara, no els queda més opció que la misèria, la qual cosa no vol dir misèria zero. I  així podriem seguir fins l’infinit, un nombre també molt interessant… ]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/167/ritme-ritme-ritme https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/167/ritme-ritme-ritme Wed, 13 Jun 2007 10:44:32 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/167/ritme-ritme-ritme
No s’ha de ser un linx per veure que aquesta acceleració augmenta exponencialment els riscos derivats de la feina, de patir estrès, accidents de treball... Abans, amb tota intenció parlàvem de treball precari en condicions precàries. I és que mentre el cos aguanta, ritme, ritme i ritme. Però quan les forces flaquegen i deixem de ser competitius/ves, esdevé l’arraconament, la minva en els complements de productivitat i moltes vegades, senzillament, a l’atur. I això es dóna en edats en què trobar una feina és veritablement molt complicat. O sigui que més ens val: ritme, ritme, ritme!]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/147/que-no-ens-dinamitin-el-model-descola https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/147/que-no-ens-dinamitin-el-model-descola Thu, 07 Jun 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/147/que-no-ens-dinamitin-el-model-descola
Aquell 2003, multitud d’entitats, organitzacions, col.lectius i milers de persones a títol individual ens vam aplegar sota un manifest, titulat “Pel català a l’escola”, en què rebutjàvem enèrgicament l’increment d’hores de castellà a l’educació primària i instàvem el Ministerio a rectificar i els governs del Principat, el País Valencià i les Illes a evitar-ne l’aplicació. Com a imatge simbòlica en quedà el lliurament d’enormes carabasses a la Delegació del Govern espanyol.

Lamentablement, aquella plataforma i aquell manifest s’han hagut de posar de nou en marxa. I aquesta vegada tenint al davant aquells que fa quatre anys prometien la lluna. Que el model català d’immersió lingüística continuï sota l’amenaça de ser dinamitat havent-hi com hi ha uns altres colors, tant a Madrid com a Barcelona, és ben significatiu. D’Espanya no n’esperem alegries, però a casa nostra, com a mínim, cal que el Govern vetlli com el qui més pel compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’educació infantil, com en la primària i la secundària.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/127/la-dignitat-corsa https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/127/la-dignitat-corsa Thu, 31 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/127/la-dignitat-corsa
Aquella acció va aconseguir atreure l’atenció de milers de persones i dels mitjans de comunicació. Va ser del tot pacífica i des d’un primer moment, els qui van prendre el vaixell, sense passatge a bord, amb la intenció de traslladar-lo de Marsella al seu port de matrícula, Bastia, van deixar clar que no era cap segrest ni cap acte de pirateria; tan sols era l’intent de “retornar un instrument del desenvolupament econòmic i social de Còrsega al seu propietari, el poble cors”.

A l’Estat, però, li va faltar temps per enviar les forces militars i els comandos “Hubert” de la marina francesa per interceptar el Paoli. Era la primera vegada en més d’un segle que el govern francès enviava l’exèrcit contra treballadors en lluita, i els sindicalistes van ser detinguts i acusats de segrest. Ara, els treballadors han de comparèixer davant els jutjats, motiu pel qual s’està duent una campanya de denúncia i adhesions a l’illa, i a la qual us animem a participar.

I és que aquella acció, sempre pacífica, no fou sinó l’única resposta possible que quedava, i el temps ha demostrat que la SNCM, almenys, no s’ha convertit en una companyia privada al 100% ni ha estat liquidada a un fons de pensions americà, ja que el 30% de capital pertany encara a l’Administració. Les coses, per tant, no s’han fet en va i els treballadors d’aquest sindicat agermanat amb el nostre no mereixen la criminalització, sinó tot el contrari, un reconeixement de la seva dignitat.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/110/constitucio-europea-tornem-hi https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/110/constitucio-europea-tornem-hi Thu, 24 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/110/constitucio-europea-tornem-hi
Ara, Merkel i Sarkozy, disposats a reactivar l’eix francoalemany i les institucions europees, ens fan témer que se les empescaran per treure-li la pols. Trauran la pols a retallades de drets socials i a liberalitzacions i desregulacions que, sens dubte, aniran en detriment dels ja minsos drets de la classe treballadora.

Ara que es porta tant el terme “preventiu” (atac preventiu, guerra preventiva...), val la pena que, preventivament, comencem a endegar les respostes adequades que haurem de donar amb contundència a aquesta nova onada neoliberal de retallada de drets que ens ve a sobre.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/93/el-dia-a-dia-castellanitzat-a-les-empreses https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/93/el-dia-a-dia-castellanitzat-a-les-empreses Fri, 18 May 2007 14:13:11 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/93/el-dia-a-dia-castellanitzat-a-les-empreses
Certament, són unes fets i unes actituds lamentables i hem de felicitar aquestes entitats a l’hora de denunciar-ho, exigir mesures i recordar la normativa existent al respecte, que prohibeix de totes totes situacions com aquestes. I és que en el món laboral, lamentablement, la qüestió de la llengua deixa molt de desitjar. Ens trobem molt sovint que hi ha empreses que, tot i complir la llei de cara al client o consumidor, l’ús de la llengua pròpia del país no és el mateix a nivell intern.

Mentre a la façana s’actua d’una manera, no passa el mateix de portes endins, en què el dia a dia dels treballadors i treballadores es desenvolupa en un entorn absolutament castellanitzat, ja sigui en circulars internes, en taulells, en la relació entre les persones, etc. Cal, doncs, que tant l’Administració com les organitzacions sindicals vetllem per a que la negociació col.lectiva inclogui també la responsabilitat lingüística. Perquè dins les empreses hi ha persones, i aquestes no poden perdre els seus drets quan hi entren.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/66/prejubilacions-i-seguretat-social https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/66/prejubilacions-i-seguretat-social Thu, 10 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/66/prejubilacions-i-seguretat-social
Aquestes sovint s'utilitzen fora de la seva lògica inicial, per donar un baló d'oxigen a empreses amb problemes de viabilitat per tal de garantir-ne la continuïtat i per així mantenir els llocs de treball fins on sigui possible. Vist així, i des del punt de vista dels comptes de la Seguretat Social, té sentit, compleix la finalitat del sistema de garanties i manté les cotitzacions dels qui treballin a l'empresa.

El problema apareix quan del que es tracta és de millorar la posició de competitivitat de l'empresa “traient lastre”, traient-se de sobre personal amb nivells salarials alts i deixant les places sense cobrir (externalitzant, subcontractant...) o cobrint-les amb personal de molt menor nivell salarial. En aquest escenari, el que es fa és repercutir a la Seguretat Social, que és de tots, un major nivell de beneficis a repartir quan toqui, entre uns pocs. I, curiosament, els propagandistes del neo-liberalisme (de l'Administració o de l'empresa privada) fan mutis.

En definitiva, estem davant d'interessos creuats: qui pot acollir-se a aquestes situacions són empreses importants amb fortes vinculacions amb el món polític i de l'Administració i, per tant, es passa de puntetes i es dirigeix l'artilleria contra aquell que potser abusa de les baixes, o s'és molt rigorosos amb les prestacions d'invalidesa. Per aquests, la caixa de la Seguretat Social no és el manà del cel.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/54/reivindicacio-el-primer-de-maig-tot-i-la-pluja https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/54/reivindicacio-el-primer-de-maig-tot-i-la-pluja Fri, 04 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/54/reivindicacio-el-primer-de-maig-tot-i-la-pluja el dia del treball. Enguany el tema estava complicat. Per una banda era dimarts, per tant el dia final d’un llarg pont per a moltes persones. Si això dificultava el fet de poder comptar amb unes manifestacions massives s’hi va afegir un factor nou: la pluja. Aquest cop el temps va ser inflexible i fins l’hora del dinar va estar plovent en major o menor quantitat a arreu del Països catalans on la Intersindical-CSC havia decidit sortir. Cal dir però que la pluja no només és benvinguda sinó que no va acabar amb la reivindicació que ens havíem proposat. Un cop més vam sumar esforços de tota la militància per tal que fos evident que la nostra força és la unió dels treballadors i treballadores del nostre país.

Aquest any sortíem disposats a encarar un repte nou i ineludible com a organització sindical. El lema era. “El canvi climàtic: per un model productiu sostenible”. En aquest línia vam encarar la principal reivindicació, amb el ple convenciment que des del sindicalisme cal treballar conjuntament en un procés de reconversió ecològica necessari.

Aquesta tasca és una llavor més que la Intersindical-CSC ha d’aportar en la construcció d’uns PPCC justos i solidaris en un món sostenible.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/37/un-1-de-maig-diferent-1 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/37/un-1-de-maig-diferent-1 Thu, 26 Apr 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/37/un-1-de-maig-diferent-1
Enguany, i d'acord amb el model productiu i el concepte de país que sempre hem defensat, la Intersindical-CSC ha decidit posar el conflicte ambiental sobre la taula, i fer-ho en un dia tan assenyalat per a la classe treballadora com és l'1 de maig. No es tracta només d'alertar del canvi climàtic de què tant es parla, sinó de ser conscients que, se li doni el nom que se li doni i aquest estigui o no d'actualitat, les conseqüències les tenim aquí. I que des del món sindical, poc acostumat a abordar aquestes qüestions, hi ha molt a dir. Tenim un model productiu amb un elevat cost social i climàtic, com les constants agressions urbanístiques, i la responsabilitat, tant des del sindicalisme com des dels poders públics, és la de contraposar-hi un model sostenible. I sostenible, al món laboral, vol dir llocs de treball duradors i de qualitat, processos de producció segurs i saludables, una reforma ecològica del sistema tributari, la reducció dels residus tòxics i un llarg etcètera. I és amb aquesta bandera que el sindicat nacional i de classe sortirà al carrer.]]> https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/17/dia-internacional-de-la-seguretat-i-la-salut-en-el-treball-un-any-mes-res-a-celebrar https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/17/dia-internacional-de-la-seguretat-i-la-salut-en-el-treball-un-any-mes-res-a-celebrar Thu, 19 Apr 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/isabel-pallares/blog/17/dia-internacional-de-la-seguretat-i-la-salut-en-el-treball-un-any-mes-res-a-celebrar
La part visible de l’iceberg –els accidents laborals- és prou significativa de l’evolució d’aquesta faceta de la molt baixa qualitat de l’ocupació que patim al nostre país.

Però hem de comptar també, i molt, amb la part submergida d’aquest iceberg: malalties professionals -les reconegudes i les no reconegudes-, trastorns psicològics, estrès, malalties d’origen laboral catalogades com a comunes, es manifesten amb cruesa. I tot l’iceberg és conseqüència de la de la baixa qualitat de l’ocupació.

I, lamentem repetir-nos, tot aquest iceberg continuarà ben ufanós. No hi ha perill que factors com la desregulació, la flexibilització, la subcontractació o la precarietat  vagin a la baixa. I totes aquestes són causes bàsiques dels accidents i els altres efectes adversos del treball. I, per tant, continuen degradant les condicions de feina i atemptant contra la seguretat i la salut laboral. Per tant, cal enfrontar-nos-hi amb totes les nostres forces. Molt per lluitar, res a celebrar.]]>