Blog Ignasi Planas

Carta oberta a Mònica Terribas.

Ignasi Planas — Fri, 22 May 2015 20:03:00 +0200

Benvolguda Sra. Terribas,

Com a candidat a l’Alcaldia de Barcelona per la coalició Millor Barcelona (Reagrupament + Solidaritat), em dirigeixo a vostè després de constatar una circumstància del tot desagradable i inesperada observada en aquesta campanya i que ha estat sentir com el seu programa “El Matí de Catalunya Ràdio”, ha estat l’únic programa d’informació política que no ens ha dedicat ni un sol segon del seu temps. Zero.

Vostè és persona molt ben informada, per tant ha de saber que Reagrupament anava en la coalició Unitat per Barcelona amb Jordi Portabella (ERC) i Joan Laporta (DC) a les anteriors eleccions, essent jo mateix el número 4 de la llista i obtenint 2 regidors a l’Ajuntament de Barcelona. Igualment, deu tenir constància que tant Solidaritat com Reagrupament vàrem obtenir a les anteriors eleccions municipals un nombre gens menyspreable de regidors en diferents localitats de tot Catalunya. No som per tant una candidatura que parteixi de zero.

Suposo que, com a periodista que és, no caurà en la temptació d’escudar aquesta actitud en les quotes d’espai dictades per la Junta Electoral, ja que TV3, TVE o Radio Nacional d’Espanya ens han donat una cobertura mínima però ens l’han donada, igual que molts altres mitjans privats de televisió, ràdio, premsa i digitals, una situació que fa encara més incomprensible que el seu programa ens hagi dedicat zero segons. Zero.

Per desgràcia em temo que vostè ha decidit actuar com un actor polític més, intentant evitar qualsevol informació que pogués treure vots a CiU i ERC en aquestes eleccions, els partits amb qui vostè professa més simpatia (escolto sovint el seu programa) i a qui la nostra candidatura pot manllevar més vots.

He de dir-li que nosaltres (que som petits però ferms, com Catalunya) portem en la nostra manera de ser la necessària regeneració democràtica del nostre país, una regeneració que no només afecta els partits polítics. És per això que en la Catalunya que volem construir, no hi hauria de tenir lloc un periodisme que amb fons públics actua de la manera que més afavoreix el Govern de torn i els partits que li donen suport, un model molt estès a Espanya però que de cap manera volem per aquesta Catalunya lliure i digne per la que lluitem.

Cal per tant que en aquest procés de necessària regeneració política de Catalunya, Sra. Terribas, manifesti vostè si alhora de periodisme vol fer política, que hi té tot el dret, ara be, si és així té dues opcions: o s’ho paga vostè, com fan els mitjans de comunicació privats; o se sotmet a l’electorat, com fem els candidats.

El que no té lloc en una societat amb una democràcia real com la que volem que tingui Catalunya, és un mitjà de comunicació públic al servei del Govern i no al servei de tota la gent que paga aquest mitjà amb els seus impostos, fins i tot aquelles persones que no se sotmeten als partits de sempre i que volem que aquest país faci un canvi real i profund.

Estic segur que igual que exigeix vostè en les seves entrevistes, no es quedarà sense respondre.

Ben cordialment,

Ignasi Planas.
Candidat a l’Alcaldia de Barcelona per “Millor Barcelona” (Reagrupament + Solidaritat)

No ens enganyem, l’únic camí és la DUI.

Ignasi Planas — Wed, 20 May 2015 16:11:00 +0200

Es dirigia Pèricles als atenesos: “Tenim en alt grau aquesta peculiaritat: ser els més audaços i reflexionar a més sobre el que emprenem; mentre que als altres la ignorància els fa agosarats i la reflexió els demora.” Ja els ciutadans d’Atenes, a l’antiga Gràcia, es van proposar arribar a ser una civilització que arribés a servir d’exemple per a d’altres, fent-se conscients de la seva manera de ser i esdevenint alhora exigents en seguir aquest caràcter propi. Reflexió i acció en la seva justa mesura.

Les catalanes i els catalans semblem haver assumit aquest compromís ètic també en la nostra lluita per recuperar la dignitat com a ciutadans, per recuperar la nostra llibertat com a poble i condicionem aquesta lluita al ple respecte a la democràcia, a la pau i a la diferència. És aquesta una bona actitud.

Ens ha tocat però, viure un temps d’enganys. El primer: La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, que va despertar del somni de l’autonomisme/federalisme moltes consciències fins aleshores inconscients d’una gran veritat: en aquesta lluita amb l’Estat espanyol no ens hi podrem entendre, caldrà per tant enfrontar-s’hi.

El segon engany: La riquesa en forma de benestar forjada durant dècades per tots els ciutadans, llaurada amb l’esforç de treballadors, famílies i petits empresaris, comerciants i professionals, ha estat digerida per la cobdícia patològica d’un sistema bancari prostituït per la política dels grans partits espanyols i d’aquesta situació creada per uns pocs, en un malabarisme tràgic, n’hem vist sortir el que ningú no esperava: la condemna recaiguda sobre ciutadans i ciutadanes d’abonar aquest deute dels bancs pels temps dels temps.
Davant d’aquesta situació insostenible d’enganys flagrants als ulls de tothom, brota amb energia renovada la força regeneradora de la independència, de la recuperació del dret cívic, ètic i polític a decidir, del retorn a la idea, en paraules de Foix. Convé assentar be d’on venim, per veure així on ens trobem i encertar cap a on volem caminar.

Cal afirmar per tant que estem en una lluita. I per això molts dels nostres ajuntaments i moltes persones també, pengen l’estelada a la seva façana, perquè l’estelada és una bandera de lluita, de compromís, de proposta, no d’identitat ni institucional, sinó de canvi i de revolució.

I com ja hem dit, en aquesta lluita no podem permetre’ns la insensatesa de confiar en un acord amb un Estat com l’espanyol, que demostra a cadascun dels seus passos, la seva voluntat d’acabar amb la nostra llengua, amb la nostra convivència i amb la nostra voluntat de ser.

És aquest per tant, el camí de l’acord amb l’Estat, disfressat ara en ocasions com un camí de refundació, de reconstitució de l’estat espanyol, encara menys creïble, un camí que cal descartar si no volem perdre forces i empentes de forma inútil i incórrer nosaltres mateixos en un engany a la ciutadania.

Només hi ha un camí: la Declaració Unilateral d’Independència. Discutim-ne la forma, els terminis, el procediment, la perspectiva internacionals, tot, però acceptem-ho ja des d’ara com a l’únic camí possible d’èxit en aquesta lluita en la que ens trobem.

A LES MUNICIPALS: INDEPENDÈNCIA.

Ignasi Planas — Sun, 26 Apr 2015 15:31:00 +0200

Ho he reconegut en públic i en privat i no em sap greu tornar a fer-ho ara, jo sempre voto independència: a les eleccions generals, autonòmiques, europees i municipals, però també quan voto el President del Barça, quan voto el Degà del Col·legi d’Advocats o qualsevol altre càrrec o qüestió que se’m plantegi. No us podeu imaginar les ganes que tinc de poder deixar de fer-ho, però de moment no hi ha més remei.

A l’acte de l’ANC al Palau Sant Jordi del passat divendres 24 d’abril, vàrem trobar-nos més de 20.000 persones que segons sembla fem el mateix. Comparteixo per tant amb l’ANC i amb tants i tants catalans i barcelonins que també en aquestes eleccions es vota independència i cal parlar d’independència, potser no només d’independència, però si de forma principal.

Potser algú es creu que els altres no ho fan? Els votants del PP, de Ciudadanos o del PSC no voten en clau d’unitat d’Espanya? El suport que està rebent Ada Colau dels mitjans espanyols no és correspon amb la seva funció de submarí contra l’independentisme? No badem: les eleccions del 24-M i les del 27-S són les dues mobilitzacions independentistes més importants de 2015.

Davant d’aquesta situació vaig quedar parat sentint l’Alcalde Trias demanar al President Mas que no es parlés d’independència en aquestes eleccions. Però més aturat vaig quedar encara veient que Unió Democràtica decidiria quina és la seva postura respecte del procés cap a la independència el 14 de juny, és a dir, passades les eleccions municipals. Com s’entén?

Unió Democràtica de Catalunya pretén que se’ls voti sense que els ciutadans sàpiguen si aquest partit està per la independència. Però aleshores, els regidors d’Unió al consistori barceloní votaran a favor de propostes que afavoreixin el procés independentista? “Ho decidirem el 14 de juny” diuen. Ho decidiran quan ja se’ls hagi votat! Ens trobem davant d’un insult democràtic, d’un autèntic engany en tota regla.

Duran Lleida sap que Unió i Convergència arribaran trencats al 27-S, però no vol renunciar a uns regidors a l’Ajuntament de Barcelona que li seran molt valuosos en futures negociacions. I Trias també ho sap perfectament, però la seva única preocupació és ara la reelecció, al preu que sigui.

D’entre moltes altres coses el nostre país necessita una forta regeneració democràtica, tant dels nostres representants polítics, com de tots nosaltres. Que algun independentista estigui disposat a votar un partit com Unió a les properes municipals, tot i que ja li han confessat que decidiran si són o no independentistes passades les eleccions, demostra que hi ha molts ciutadans que necessiten tornar a creure en si mateixos, en la força del vot i en el necessari compromís ètic que ha d’impregnar l’actuació política en tots els seus àmbits.

Ignasi Planas.
Candidat de Millor Barcelona (Reagrupament + Solidaritat) a l’Ajuntament de Barcelona.

DIUen les enquestes.

Ignasi Planas — Thu, 05 Mar 2015 15:41:00 +0100

Fa pocs dies hem conegut una enquesta electoral a El Periódico de cara al 27S.No cal ponderar la tradicional parcialitat d’aquest mitjà, però fins i tot partint d’aquesta base se n’extreuen algunes conclusions útils:

-Els vots sobiranistes estan en disposició de guanyar les eleccions del 27S. Per tant, les eleccions del 27S han de ser el referèndum legal, democràtic i pacífic que el poble de Catalunya necessita per manifestar de cara al món que volem ser una nació lliure.

-Els partits que no són ni carn ni peix tendeixen a esdevenir residuals. Així, PSC i ICV-EUiA esdevenen sisena i última forces parlamentàries. Per la seva part Podem queda molt per sota de les expectatives inicials, un cop la CUP ha recuperat la seva posició d’autèntic referent de l’esquerra radical en el nostre país. També cal preveure la més que possible desaparició d’Unió Democràtica del Parlament català.

-Fins i tot en el bloc unionista es rebutja la concepció d’Estat que representen PP i PSOE i aquí aquest bloc l’encapçala Ciutadans, la marca catalana de l’unionisme. Benvingut sigui fins i tot aquí el fet diferencial.

Com a conclusió final i davant d’aquesta situació, l’oportunitat del 27S apareix com a històrica i per tant l’exigència popular d’unitat d’acció dels partits sobiranistes en l’àmbit nacional ha de ser absoluta.

La proposta de llista unitària del President Mas ja va ser desactivada pel no de Junqueras i per tant no és factible, però si que ho és i a més a més de forma inajornable que es tanqui un acord pel camí a seguir cap a la independència, un acord entre CDC, ERC, CUP i entitats polítiques com Reagrupament, Solidaritat, MES o Avancem, així com amb les entitats encapçalades per l’ANC i representades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Cal un pacte que digui al mon que el 27S comença el compte enrere de la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya i cal abans de les municipals, no fos cas que després algú es pogués sentir enganyat.

Ignasi Planas.
Candidat de Reagrupament-Solidaritat a l’Alcaldia de Barcelona.

No digueu Tribunal Constitucional, digueu España.

Ignasi Planas — Thu, 26 Feb 2015 15:46:00 +0100

La recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya, era tant esperada que ja ha provocat més riotes que una altra cosa.

No cal per tant entrar a discernir el contingut de la Sentència, ni la seva fonamentació jurídica, ni res de res, tant li fot el que diguin. Observem, això si, que significa:

Primer, no hi ha cap mena de possibilitat d’arribar a un acord amb l’Estat espanyol per tal que els catalans i les catalanes puguem decidir el nostre futur en plenitud i alerta: això no canviarà ni amb el PP, ni al PSC-PSOE, ni amb això de Podemos, ni amb en Duran Lleida.

Segon, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de començar a actuar ja d’una vegada per totes sota una consciència d’Estat, no d’autonomia. Tots els organismes de l’Estat estan al servei de la unitat d’Espanya: el Tribunal Constitucional amb les seves sentències, el Consell General del Poder Judicial expulsant els jutges independentistes, Televisió Española donant la informació més manipulada de totes les televisions públiques de la Unió Europea, Hisenda prenent especials mesures de persecució i control a Catalunya, el Ministeri de l’Interior manipulant documents per atacar líders polítics catalans, la Fiscalia interposant querelles contra els nostres representants, les ambaixades manipulant informació i boicotejant actes a l’estranger, fins i tot Rouco Varela, ara ja ex-cap de la Conferència Episcopal Española va dir que l’independentisme era immoral. De les institucions espanyoles no cal esperar cap mena d’objectivitat ni justícia: són l’àrbitre que treballa a sou de l’equip contrari.

Per tant no ens confonguem més, no entrem al seu joc, no perdem el temps en allò que només ens distreu del nostre objectiu. Només hi ha una actitud possible: prendre decisions per nosaltres mateixos! Creem un Estat al marge del que ens imposen, que ja recapti tots els nostres tributs (a partir d’aquí es decideix sobre la resta), que estableixi les seves relacions internacionals, que marqui les regles de joc.

Només tenim un camí: El 27 de setembre proper ha de ser la data de la Declaració Unilateral d’Independència del poble de Catalunya. És sota aquesta premissa que cal treballar ja a partir d’avui.

Ignasi Planas,
Candidat de Millor Barcelona (Reagrupament + Solidaritat) a l’Alcaldia de Barcelona.

A què jugues Alfred Bosch?

Ignasi Planas — Thu, 19 Feb 2015 18:00:00 +0100

De sempre m’ha resultat difícil d’entendre que algú es cregui amb el dret de fiscalitzar si algú altre ha de presentar-se o no a unes eleccions. Les objeccions en tal sentit no amaguen sinó una deficient comprensió del fet democràtic, una intenció encoberta de substituir la manifestació universal de la voluntat ciutadana a través del vot, emparant-se en una opinió merament individual.

I això precisament, l’objecció a que Reagrupament i Solidaritat haguem bastit una candidatura a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona sota la marca de Millor Barcelona, és el que traspua tot l’article publicat aquest dimecres a directe.cat sota el títol de “A què juga Carretero?”

Dit això. És positiva la unitat de l’independentisme? Sembla evident que si. Té sentit doncs que Alfred Bosch hagi dinamitat el pacte independentista municipal que representava Unitat per Barcelona? Com explica Alfred Bosch haver ofert i haver fracassat en que els ex-PSC de Jordi Martí vagin a la seva llista? Com vol donar-nos lliçons d’unitat l’Alfred Bosch quan no ha aconseguit unió ni a dins del seu propi partit?

A Millor Barcelona tenim les coses clares. La capitalitat de Barcelona té tanta transcendència que l’independentisme ha de tenir-hi una representació nítida, inequívoca, compromesa, incondicional. Per tant, que no comptin amb nosaltres ni Ada Colau, ni el PSC, ni Duran Lleida. Per contra, que si que comptin amb nosaltres aquelles i aquells que creuen en una Barcelona al capdavant d’una Catalunya lliure, que creuen en una ciutadania activa, participativa i compromesa, en una ciutat oberta, socialment justa i econòmicament pròspera, conscients però en tot moment que aquests objectius seran plenament abastable només a partir de la recuperació de la llibertat i de la dignitat del nostre poble.

Hem fet un acord transversal de candidatura perquè hem forjat un acord a l’entorn d’una causa comuna i no d’un interès individual o de partit, hem triat construir i no destruir, hem triat sumar amb aquells que han volgut sumar i no restar. Aquesta és la raó del nostre pacte, de la nostra ambició i del nostre compromís per una Catalunya lliure i per una Millor Barcelona.

Ignasi Planas
Candidat a l’alcaldia de Barcelona per Millor