Blog Gerard Sesé

Es filtra la reunió entre Mas i Junqueras

Gerard Sesé — Thu, 04 Dec 2014 00:02:00 +0100

Junqueras: Què
Mas: Què de què?
J: Doncs... que què t’ha semblat la meva conferència, el discurs, la posada en escena…?
M: Bé, molt estil Apple...
J: Et va agradar, doncs?
M: Et vaig aplaudir!
J: Això no és sinònim que t’agradés!
M: Ah, llavors, tu, que no em vas aplaudir, què? Et va semblar vomitiva la meva conferencia?
J: Bé... d’això... anem al tema!
M: Centrem-nos, doncs...
J: I ara què?
M: Doncs no ho sé... ara ja hem fet públiques les nostres diferències, no sé com ho podem gestionar...
J: Potser hagués estat més adient haver-nos reunit abans, oi?
M: Jo crec que sí... però... tenim punts en comú! Veritat?
J: I tant... sí...
M: Clar...
(Silenci)
J: Doncs...
M: A veure... què tens contra la llista única?
J: A mi m’encanta la idea, sóc historiador, què et penses? Tenim l’oportunitat històrica de fer un front comú a Catalunya per primera vegada, en un context de pau a Europa i amb el vent a favor, amb el major fervor independentista mai viscut a la nostra terra i, la llista única seria, sense dubte, l’opció aclaparadora i guanyadora!
M: Llavors? No ho entenc? M’estàs donant la raó!
J: Sí, però jo acabo d’arribar a un partit i encara no mano al 100%. L’aparell va boig amb les enquestes, podríem guanyar per primera vegada en 80 anys! Això és massa temptador. A més, tampoc em fa massa gràcia anar amb vosaltres. L’estat espanyol no ens para d’enviar dossiers amb casos de corrupció a dojo en mans de CiU amb amenaces de publicar-los si anem junts...
M: Però això és guerra bruta de l’Estat! Tu ho acabes de dir, la força de la unió ens farà invencibles!
J: Sí, però tampoc vull perdre vots de la bossa de l’electorat d’esquerres. Escolta, segons els meus càlculs, anant separats sumem igual. El resultat no varia massa i, realment, l’objectiu final és la independència. Ho tenim guanyat, Artur. Fem unes sigles comuns i una part del programa electoral igual i ja ho tenim.
M: És evident que sumem igual! I ho podríem fer i guanyaríem igualment. Però a CiU ningú no accepta fer eleccions si anem per separat ja que guanyareu vosaltres. És entregar-vos una victòria. Per fer això aguantem dos anys més i que sigui el que Déu Vulgui...! És més, és possible que forces empresarials i lobbies econòmics ens pressionin per no anar a la mateixa llista que vosaltres!
J: Llavors estàs actuant en clau de partit, la llista única és per evitar saber quin seria el vostre resultat real.
M: Tu també actues en clau partidista!
J: Tu més!
M: Para, para el cotxe ara mateix!
(frenasso, silenci llarg)
J: Així què, abandonem el cotxe?
M: Està clar que així no anem bé...
J: A més, parlant amb tu no sé on som, m’he perdut i no sé cap on anem...
M: Tens GPS?
J: No... i tu?
M: Tampoc... però tinc el telèfon d’algú que ens pot ajudar a trobar-nos... un segon (agafa el mòbil i truca) Si bon dia, amb la Carme Forcadell, si us plau?

Qui té raó, Mas o Junqueras?

Gerard Sesé — Wed, 03 Dec 2014 01:22:00 +0100

Després de fer diferents càlculs amb la llei d’Hondt, he constatat que la ‘Llista Única’ tindria uns avantatges minúsculs en uns resultats finals respecte unes llistes separades. Per tant, aquest no és el tema que ens ocupa. El tema és si suma més o menys una llista de país. Gràcies a la consulta sabem que tenim, almenys, 2 milions de vots independentistes. Es parla que falta mig milió per a la gran majoria, però no és cert.

El cens aproximat de gent que podrà votar és d’uns 5 milions i mig de persones. Suposem que tenim una participació molt alta, del 80% (les anteriors eleccions catalanes hi hagué un 67,56% de participació així que tiro a l’alça per l’excepcionalitat del moment). Això ens deixa amb un total de vots de 4400000 i la meitat es col·loca als 2 milions i 200 mil persones.

Així doncs, la clau la tenen 200.000 paperetes. O potser menys! Ja que amb la Llei d’Hondt, ara sí, com que són vots a la candidatura majoritària tenen un efecte menor en el repartiment final d’escons.

La pregunta clau: aquests 200.000 vots s’aconsegueixen amb una llista unitària o es perden?

D’on surten aquests 200.000 vots? No és fàcil respondre-ho però, amb humilitat, ho intentaré: de gent que no ha votat mai independència i que per la dinàmica i el context actual ara sí que ho farà i, sobretot, de la fuga de vots independentistes del PSC i de ICV.

Són dos perfils de votants que se situen a l’esquerra en l’eix social. Què farà un votant d’ICV que, desconcertat perquè el seu partit no s’ha posicionat a favor de la independència, ha quedat orfe? Segurament li faria escudella votar una llista amb Unió.

El mateix està succeint amb els independentistes del PSC, que es veuen seduïts per ERC i que no els faria gràcia votar una llista on hi ha el seu històric enemic a Catalunya: CiU.

Si tot fos així de senzill queda clar que en Junqueras té raó. Però sempre ha de passar quelcom. El mateixos votants d’Esquerra, aquells que han avalat a l’Oriol com a president empesos pel descrèdit i desafecció del segon tripartit i que sovint pregonaven allò de ‘CiU + ERC = Catalunya’ ara són ells els que se senten orfes. Recordem que l’Oriol va aglutinar un partit que tenia fins a 3 moviments díscols interns contra la direcció. Els que són independentistes des de la medul·la, des de que tenen ús de raó, els trempa molt la Llista Unitària i no es creuen que, ara que ho tenim tan a prop, aquesta no s'acabi realitzant ja que representa una força inigualable tant a nivell nacional com internacional.

A mi, certament, m’emociona pensar una llista única i de país, amb celebritats, científics, esportistes, artistes, gent del món universitari i periodístic, nouvinguts, gent preparada i anònima units per a la independència. La força del missatge i de la imatge seria, segurament, aclaparadora i, tanmateix, llençaria un missatge inequívoc d’unitat a la comunitat internacional i, sobretot, representaria no tornar a cometre errors del passat: justament aquesta falta d'entesa històrica que ha acabat sentenciant qualsevol intent d'emancipació del nostre país.

Realment, després d’aquesta petita dissertació, segueixo igual o més confós que al principi. Qui té raó, Mas o Junqueras?

@gerardsese

Som on som gràcies a ERC

Gerard Sesé — Thu, 27 Nov 2014 00:18:00 +0100

Vivim un moment històric. Tots en som conscients. No podem caure en l’error de creure que Esquerra no ho sap. De fet, Esquerra ha guanyat la partida des de fa molt de temps. Gràcies als republicans l’agenda política dels últims 15 anys ha anat fent passos de gegant cap a les tesis independentistes. Quan ningú no parlava de reforma de l’Estatut, Esquerra ja ho portava al programa electoral. Quan ningú no parlava d’un nou ordre fiscal a l’Estat, Esquerra ja ho reivindicava. Quan ningú no parlava d’independència, el partit de Macià i Companys ho portava escrit als estatus de la formació.

La proposta d’aquest dimarts d’Artur Mas és una victòria d’Esquerra, que demanava unes eleccions anticipades i un full de ruta cap a la independència. Que CiU ja no només parli d’independència sinó que faci gestos inequívocs cap aquest objectiu és la més gran de les victòries dels republicans.

Això, en Junqueras ho sap. I sap que el poble n'és conscient. Sap que les paraules d’en Mas no deixen de ser les que ha predicat ell mateix durant anys. Quan escoltem ara en Mas i tanquem els ulls podríem imaginar-nos que és un discurs del president d’Esquerra. Mas parla de que necessitem instruments d’Estat per millorar la nostra qualitat de vida i fer front als problemes dels nostres ciutadans. El nostre President parla que necessitem un mandat democràtic per legitimar a nivell internacional la independència de Catalunya. Tot això, és el discurs d’Esquerra. Que en Duran se n’hagi desmarcat no deixa de ser una prova més.

Per tant, estem convençuts que el partit republicà pactarà amb CiU i farà més àmplia aquesta llista unitària. I farà tots els esforços per incloure la CUP i ICV.

Esquerra ja ha guanyat i no cal cap contraproposta per marcar paquet. Es pot millorar la proposta de Mas, i tant, però no hi ha cap necessitat de rebentar-la ni tampoc de suggerir disbarats com els de presentar-se per separat amb un SI davant les sigles. L’Oriol és historiador i sap que si Catalunya ha perdut en el passat ha estat per la divisió interna i la falta d’unitat.

La proposta d’en Mas és més d’Esquerra que del propi President. Només cal engrandir-la i portar aquest país a la llibertat. Sabem que l’Oriol i companyia estaran a l’alçada.

'Sí i Sí', la cançó del Referèndum

Gerard Sesé — Tue, 07 Jan 2014 13:06:00 +0100

Aquí teniu la cançó 'Sí i Sí' per anar fent caliu de cara la votació del proper 9 de novembre i subtitulada en anglès perquè el món conegui la voluntat d'autodeterminació de Catalunya

Descarregueu-vos-la en format MP3 aquí!

@gerardsese

Després de la DUI: Govern a l’estranger?

Gerard Sesé — Wed, 23 Oct 2013 10:18:00 +0200

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula, els catalans ja sabem que no podrem fer la consulta. Tot i que en Mas i, sobretot, en Junqueras hi insisteixin (és un paper molt ben estudiat), el referèndum per a la independència no es podrà dur a terme. Estem abocats, doncs, a preparar unes eleccions plebiscitàries.

Davant d’aquest escenari i la més que probable victòria del ‘Sí’ a la independència, es comencen a plantejar molts possibles escenaris.

Un cop feta la DUI, Artur Mas podria ser detingut i empresonat. Tal vegada, l’Estat aboliria l’autonomia catalana. Segons la Constitució espanyola tenen potestat i legitimitat per fer-ho. Podria passar perfectament i, segons he pogut saber, des de l’ANC (i suposo que també des del Govern) es donen possibles solucions a tal context.

La primera de totes seria la de traslladar el president i el govern a l’estranger. És una possibilitat raonada i estudiada. Perpinyà pot ser una ciutat factible, per la simbologia que carrega i la proximitat geogràfica. Però també podria ser a Belfast o Edimburg o si se m’apura, a l’Alguer.

Des d’allà se seguirien ampliant els suports de la comunitat internacional, segurament en xoc per la situació. De fet, la diplomàcia catalana ja està treballant a fons per tenir al nostre costat l’Estat d’Israel. Una maniobra excel·lent tenint en compte que, immediatament després de l’acceptació d’Israel, tindríem el reconeixement dels Estats Units, que provocaria una escala d’acceptacions com les de Canadà, Japó o Alemanya, d’entre d’altres… També tenim la sort que el govern de Rajoy, per desviar l’atenció de la crisi econòmica, va tornar a situar en l’agenda política el conflicte amb Gibraltar. Els Països de la Commonwealth, que pertanyen a la Corona d’Isabel II, també estarien al nostre costat tenint en compte la recança del Regne Unit cap a Espanya després del recent conflicte a ‘El Peñón’. No cal dir que la majoria d’ex-repúbliques soviètiques també donarien suport a la independència.

Amb els suports internacionals aconseguits des de l’estranger i amb els resultats electorals sobre la taula que ens legitimarien davant la comunitat internacional, es podrien començar a restituir les institucions catalanes amb el vist-i-plau d’Europa i els Estats Units. No es descarta el retorn del president i els seu govern escortat per cascos blaus de l’ONU si es necessari, fet que deixaria en evidència a Espanya i mostraria un clar suport del món a la causa catalana, obligant així a que Espanya acabi acceptant la situació.

Ens faríem creus si coneguéssim totes les jugades d’escacs que es contemplen per dur a terme la independència de Catalunya. En un segon article, parlarem de les reaccions violentes que hi poden haver com, per exemple, terrorisme d’estat contra Catalunya.

@gerardsese

La fi de Duran i Lleida

Gerard Sesé — Wed, 02 Oct 2013 17:46:00 +0200

Duran i Lleida està cavant la seva pròpia tomba política. L’entrevista d’avui a Catalunya Ràdio ha estat com un necrològica. La situació a Unió és insostenible. La majoria dels seus votants (que deuen ser un 20%, [tirant llarg] del total de la federació de CiU) estan en contra de la tercera via. Duran, però, ha controlat el partit amb mà de ferro convertint-se en la veu inequívoca i única del discurs d’Unió. Ha aconseguit crear una cúpula d’afins a ell, fidels a cegues, com gossets, i manté el control i poder total del partit, allunyat de les seves bases.

El problema de Duran, però, són les plebiscitàries que tindrem.

Suposo que cada dia que passa la societat catalana és més conscient que a Catalunya no se celebrarà la consulta. El govern espanyol no l’autoritzarà i, per fer una consulta de fireta, amb padrons, sense un control estricte de qui vota i qui no, i sense una serietat i disciplina institucional que requereix el procés, serà millor no fer-la.

Tot apunta que, com ja ha passat durant segles, un altre cop les reclamacions catalanes no només no seran compreses per Espanya sinó que seran rebutjades de manera contundent, com va passar, per exemple, amb el pacte fiscal.

Quan això passi, no hi haurà més remei que fer eleccions on cada partit es posicioni sobre la independència i que es comprometi a declarar-la de manera unilateral des del Parlament de Catalunya.

Davant d’aquest escenari tenim dues opcions: que hi hagi una sacsejada (del tot necessària) a Unió i que les bases aconsegueixin d’una vegada per totes desbancar a Duran i Lleida i segueixin l’estela sobiranista de Convergència o que realment la federació se separi.

Si així succeeix, la majoria de parlamentaris d’Unió s’afiliaran a Convergència (ja han votat a favor de les tesis de Mas i rebutjant la tercera via). Unió es farà petita i quedarà alineada ideològicament amb el bàndol del ‘no’, amb els unionistes, i quedarà reduïda a un mediocre resultat electoral i, fins i tot, a perdre la representació ja que competirà amb els vots de Ciutadans i del PP, i, sincerament, no entenc qui podria tenir un perfil de votant que es decantés per Unió sent espanyolista.

Doncs, ja pot anar obrint el seu bufet d’advocats en Duran, al despatx de la seva dona, i dedicar-se, després de més de 30 anys, a alguna cosa que no sigui la política (de professor segur que no, ja ho ha explicat a Catalunya Ràdio, perquè cobren molt poc. Quin penques!)

Per sort, aquest procés gegantí, pacífic i de base, arrencarà aquestes males herbes que ens ataquen des de dins i que tan mal fan a Catalunya.

@gerardsese

Espanya manipula, l'Info K no

Gerard Sesé — Fri, 20 Sep 2013 10:34:00 +0200

He estat dubtant si escrivia aquest article o no. Però és que no puc més. Seré groller però crec que l’ocasió ho mereix: estic fins els ous de veure com tothom s’apunta a bombardejar TV3 i l’Info K (fins i tot el Gran Wyoming) pel reportatge sobre un grup de nens que van anar a la Via Catalana.

Primer de tot, els catalans mateixos ens hem de treure l’estigma que els nens no poden ser independentistes. No és cert. Ho poden ser, com ho són els nens que creuen en Déu, els que fan música perquè els pares ho volen o els que fan Karate perquè els pares ho volen. La socialització primària d’un nen és el que construeix la seva personalitat i la socialització primària és la família. Si els catalans encara existim és justament gràcies a aquest traspàs de generació en generació de les conviccions que som un poble amb identitat i que tenim una cultura pròpia.

Cal que comenci pel començament? Ho faré:

Avui dia, la gran totalitat dels estats del món es basen en una premissa: un estat = una nació. Quan aquesta no s’acompleix és quan apareix una clivella difícil de resoldre: una part del territori que és i se sent nació reclama un estat per sobreviure. A Europa hi ha Bascos, Gallecs, Catalans, Flamencs, Escosses, Gal·lesos, Venecians i molts d’altres amb aquest problema.

I doncs, què entenem per a Nació? Doncs un grup de persones localitzades en un territori geogràfic determinat que comparteixen un sentit de pertinència que els cohesiona com a poble, arrelat i articulat, sobretot, a través d’una cultura comú. Catalunya és una nació i, com a tal, actua sota aquest principi de cohesió social i cultural. I el poble no el formen només els individus majors de 18 anys. Són els nens, els avis, els nouvinguts, els grans i petits, els alts i baixos, els grassos i prims els blancs i negres. Tots. Tots vol dir que els nens també. Per la mateixa norma de tres, haurien d’haver criticat aquella senyora de 102 anys que va anar a la Via Catalana, al·legant que podia patir demència senil i estava allà per influència dels seus fills. Va home va!

No hi ha un adoctrinament dels nens. Hi ha simplement una expressió cultural, una transmissió de cultura, de valors, de tradicions: hi ha un POBLE.

O potser tots els pares haurien de parlar en anglès als seus fills? Potser parlar-los en català és condicionar-los a que estimin una llengua que no té un estat que la protegeixi i, per tant, s’estiguin construint futurs independentistes. Haurien de deixar de donar pa amb tomàquet als seus fills portar-los a ballar hip-hop en comptes de fer castells i esperar el Pare Noel i cremar el Tió.

I un be negre! Estic més que fart de la manipulació que patim des d’Espanya. El pitjor de tot és que molts catalans s’ho empassen i creuen que els nens no haurien d’haver sortit al reportatge.Com que no? Per què no? Un esdeveniment de ressò mundial, històric, portada a molts mitjans internacionals, en un informatiu per nens per què no hi ha de sortir? Jo he vist en aquest informatiu que han tocat temes de ressò internacional com les eleccions dels Estats Units o l’accident de tren de Galícia. Doncs la Via Catalana és notícia també. Que van ser els de TV3 els qui els van penjar les senyeres i estelades i qui els van pintar la cara? No.

TV3 va copsar la realitat d’un país que és mou i lluita. Va retransmetre una imatge festiva, de compromís amb el propi poble i d’integració social, on unes famílies participaven amb alegria a una cadena humana que serà recordada durant segles als llibres d’història moderna.

Catalans, no us deixeu entabanar per les mentides d’Espanya. Ens atacaran per tots costats i faran servir els recursos més baixos i mesquins perquè tenen por.

I si ells tenen por vol dir que justament anem en bon camí.

'Mà en mà', himne de la Via Catalana

Gerard Sesé — Wed, 14 Aug 2013 13:25:00 +0200

Benvolguts compatriotes:

Estem en uns moments d’extrema intensitat nacional. La societat civil està bolcada en un procés sense retorn cap a la Independència de Catalunya. És evident que l’ANC està capitalitzant i canalitzant aquest moviment de base que arrenca des de la societat.

En el marc d’aquest anhel del ciutadà per col·laborar en aquest històric procés, des de la nostra humilitat, en Gonçal, en Narcís Perich i en Gerard Sesé, tres cantautors catalans, volem aportar el nostre granet de sorra i per això hem creat una cançó per a la Via Catalana: ‘Mà en mà’.

‘Mà en mà’ l’hem composta nosaltres tres i ens plau mostrar-vos-la amb el fi que es converteixi en l’himne de la Via Catalana i que la gent la comparteixi i s’engresqui encara més per participar en aquesta fita que marcarà un abans i un després en el procés independentista.

La música pot ser una eina molt important per engrescar, motivar i difondre encara més la Via Catalana prevista per aquest pròxim 11 de setembre.

Moltes gràcies i esperem que us agradi i faci servei.

Gonçal, Narcís Perich i Gerard Sesé.

Tata-Xan !

Gerard Sesé — Tue, 23 Jul 2013 18:15:00 +0200

‘Tata-xan’! Així, de cop, com per art de màgia, ha aparegut a la vida dels blaugranes en Tata Martino: un entrenador argentí que, la veritat sigui dita, jo no en tenia ni idea que existia.

Mai he escrit en aquest blog sobre futbol però la meva estupefacció encara no ha minvat. Anem a pams:

Primer de tot, sembla totalment com si Leo Messi hagués escollit l’entrenador. Un argentí de la seva mateixa ciutat i, segons informen, és amic de la seva família. Vaja… jo em pensava que escollir un entrenador era cosa del president, la junta directiva i de la secretaria tècnica. De debò no creieu que si en Messi hagués estat romanès ara tindríem com a entrenador en Gica Hagi? I encara em semblaria millor opció perquè és coneix el Barça.

Segon tema: la línia catalanista dels últims anys s’ha correspost amb l’entrenador. Què bonic que era veure rodes de premsa per tota Europa amb preguntes i respostes en català. Això deixarà de passar i és una llàstima. Perdem una altra oportunitat de seguir mostrant-nos al món com a cultura i llengua diferents a Espanya. Si fóssim un país normal, l'entrenador aprendria la llengua, però com que encara no ho som i, a més, és un entrenador argentí, només parlarà en castellà.

En tercer lloc, com és pot buscar un entrenador que sovint ha jugat utilitzant el doble pivot? Aquest senyor aterrarà amb un esquema i un joc ja fets i arrelats. S’hi haurà d’adaptar ell i no fer canviar-ho tot.
És aquí on em pregunto quina figura els queda a en Roures i en Rubi. Li hauran d’explicar com juguem o s’hauran d’adaptar al nou cap? No sé perquè però preveig un inici caòtic. A més, ara s’apunta que aquest ‘Tata’ es porta dos entrenadors ajudants més. Quina és la política futbolística a seguir ara? Quants segons entrenadors hi haurà? Una mica can pixa... no?

Tant de bo m’equivoqui però s’intueix un aiguabarreig difícil de quallar.

Per acabar em queda un quart punt i és la il·lusió. A mi aquest senyor no em fa trempar massa ja sigui pel palmarès com per les formes. Em fa molta mandra un argentí al capdavant del barça en aquests moments.

Se l’han jugat fent-li cas al Messi… ara esperem que surti bé l’atreviment…

M'agrada Convergència

Gerard Sesé — Wed, 12 Jun 2013 07:00:00 +0200

Estic molt gratament sorprès. Un cop El Periódico ha publicat l’enquesta on per primera vegada després de la transició ERC guanyaria les eleccions, el discurs de Convergència m’ha agradat molt.

La por que molts catalans tenim (la mateixa que ens va fer canviar a última hora el nostre vot de CiU cap a ERC) és l’històric acolloniment de CiU: un neguit de no saber fins a quin punt arribaran fins al final o no o si es deixaran comprar amb facilitat.

La meva primera reacció al veure l’enquesta va ser, immediatament, la de pensar: ‘ai, ai, ara ja sí que es faran enrere’. Com era d’esperar el líder d’Unió va tornar a tirar aigua al vi fent unes declaracions afirmant que sense el PSC iICV s’hauria d’abandonar el projecte del dret a decidir. Però els convergents no. No i no!

El discurs oficial ha estat que ‘el dret a decidir guanya i s’amplia’. Bravo, sí senyor. Això és el que el poble vol. Cert és que des del Govern aquesta ha de ser la reacció però, ull!, també ha estat la del partit.

Les declaracions que he escoltat de Francesc Homs, Josep Rull o altres convergens que tinc al facebook, regidors i militants, han estat, més que partidistes, declaracions de voluntat sobiranista: per primera vegada he vist gent independentista convençuda a Convergència que, tot i que la seva formació perdi escons, celebren que el total d’escons sigui més sobiranista. He vist una clara intenció de fer aquest país lliure i de la necessitat que ho puguem fer independentment de quines siguin les sigles que portin la batuta.

La ciutadania porta anys reclamant-ho, amb gran esforç i dedicació. Sembla ser que el missatge ja comença a calar a la classe política.

Si les coses segueixen mal dades amb el Govern espanyol, s’aproxima la més que possible fractura entre Convergència i Unió i una aliança d’Esquerra amb Convergència. Veurem que passa abans amb les europees. Seria arriscat per ERC, que ho té fácil deixant que CiU es cremi al govern, però seria un gest de país. El mateix Junqueras així ho afirmava: ‘quan els diputats catalans s’unien a Brussel·les per defensar els seus interessos tenien molta més força, hi havia una voluntat d’un país’.

De fet, un símptoma d’això ja va ser a la mateixa nit electoral passada, quan TV3 anunciava que finalment Esquerra passava al PSC. Just en aquell moment hi havia connexió en directe a la seu de CiU. L’esclat i l’alegria que es va desfermar entre els militants semblava talment com si l’escó l’hagués guanyat CiU, i no pas ERC. Tota una declaració inconscient d’intencions.

Va… que ho tenim a tocar…

–
GS / www.gerardsese.cat / @gerardsese /

1200 descàrregues en només 10 dies

Gerard Sesé — Mon, 18 Feb 2013 08:24:00 +0100

Estic molt content. El CD 'De peus al Cel' que va sortir la nit del dia 5 en només 10 dies ja ha aconseguit superar les 1.200 descàrregues úniques al meu web!

Té especial mèrit ja que s'ha aconseguit sense promo i només amb l'ús que he fet a les xarxes socials, i ja són més de 1200 persones les que han accedit al disc 'De peus al Cel' en 10 dies. Tot un èxit.

A més, cal tenir en compte un important detall: oferixo el CD de franc, igual que tota la meva discografia ja sigui per escoltar-la online amb un sol clic o descarregant-la. A més, els qui decideixin entrar es podran fer un disc a la carta arrossegant les cançons i fent la teva pròpia llista. I es pot escollir una portada i un títol i es baixa la portada amb el títol que s'hagi escrit. CAP GRUP EN CATALÀ HO FA!

I encara hi ha més! Ja tinc aplicació per a mòbils. Es poden escoltar en streaming des del mòbil totes les cançons i també descarregar-les. CAP GRUP CATALÀ HO FA!

'De peus al Cel' conté 12 temes nous. Un nou treball ple de sorpreses.

El CD és de franc perquè vull que la meva música arribi al màxim de gent possible i que el preu no en sigui un problema. També, abans que em pirategin prefereix-ho fer-ho jo mateix.

D'altra banda, hi ha la possibilitat de fer un ingrés com a 'donació' si qui ha escoltat el CD li ha agradat o creu que l'esforç, la feina i el resultat final s'ho mereixen.

Un disc amb 12 temes i carregat d'actualitat com les dues cançons que parlen de la crisi econòmica: 'Marxem a Mart' que ens ofereix viatjar al planeta veí abans que també es faci malbé o 'Agafa la pasta i corre' una cançó que amb ironia parla dels aturats i els que no troben feina.

També hi ha lloc per l'actualitat nacional. Hi ha una cançó 'No és la típica cançó d'amor' que per sorprèn a l'oient, al final de la cançó descobreix que la cançó no parla de cap persona sinó de 'la terra'.

Una cançó que posa els pèls de punta és 'Perquè no torni a passar' que parla del maltractament domèstic i la violència de gènere. L'arranjament d'aquesta peça és més despullat i amb tocs jazzístics.

Altres temes sorprenen per la seva varietat. 'Si existeix la glòria...' o 'La Raó' amb tocs del rock més britànic a 'Un milió de raons' que s'aproxima al electro-pop.

La sorpresa més majúscula és al final del disc amb un conte 'L'home que sempre estava content' amb un final que no se sap si és feliç o trist.

Una experiència del tot recomanable i a l'abast de tothom amb només un clic a www.gerardsese.cat !

@gerardsese

Movistar i el català i com estafar a l'Estat

Gerard Sesé — Wed, 13 Feb 2013 08:45:00 +0100

Surto cap a casa a les 16:45 emprenyat. M'acaben d'acomiadar. La meva ràbia creix quan escolto a la ràdio que Rodrigo Rato ha estat fitxat per Telefònica, empresa per a la qual treballava fins feia 5 minuts.

La sensació que tinc és també d'impotència després de descobrir certes foscors que envolten a l'empresa que m'ha fet el contracte i que es diu Convertis.

Anem a pams, jo, llicenciat en Ciències Polítiques i L'Administració Pública per la UAB, amb un post-grau i amb experiència en feines de qualificació notables, em trobo assegut a una aula que s'usa com a menjador i a la vegada com a espai per a formar els nou vinguts a una empresa que es diu Convertis (carrer Pujades 150 planta número 8).

Aquesta empresa que em fa una 'formació' de 8 hores durant tres dies i que no me les paga, m'explica (entre olors de tots els tapers dels empleats que els escalfaven en sorollosos micrones) com atendre els clients que es volen fer Fusión de Movistar. No només això, ens expliquen com posar-nos de cara a la càmera ja que som 'Video-agents' una nova manera de vendre en telemàrqueting. L'empresa que té la patent dels 'video-agents' és diu Whisbi.

Resumint, em contracta Convertis, una empresa subcontractada per Whisbi que és contractada per Movistar. Per encara fer-ho més enrevessat, me n'entero que Convertis està en suspensió de pagaments i que durant tot el 2012 ha fet fora a uns 140 treballadors de la seu a Barcelona.

Davant d'aquest panorama i comprovar que els meus futurs companys són la majoria llicenciats i amb estudis qualificats que no tenen, com jo, més remei que acceptar aquest tipus de feines escombraria, faig la formació de tres dies no remunerada i començo treballar de cara al client rebent trucades i programant Fusión i altres productes de Movistar.

Per començar, dir que la formació va ser nefasta i que ara entenc perquè els usuaris tenim tants problemes amb els teleoperadors i les gestions: quasi sempre és gent nova que no té ni idea de com funciona el programa i t'acaben contractant productes com la TV Imagenio i la fibra òptica quan no tens cobertura. Això sí, la factura que t'arriba ascendeix a més de 120 euros i tu et preguntes 'com ha estat possible?'.

Ens fan un contracte de prova d'un mes. Durant aquest mes, els coordinadors t'ajuden a fer bé la feina. L'ambient que creen es angoixant: has de fer contractes al preu que sigui i rebatre fins a punts inòspits. Cada dia la preocupació d'haver-ne fet poques és angoixant. Entre els companys és la pregunta més comú: 'quantes n'has fet avui?' Un neguit constant.

Així que també, sempre que parleu amb un comercial heu de saber que està molt i molt pressionat per treure el màxim de vendes i que us exprimirà al màxim. No és mala persona, l'han transformat.

Jo vaig acabar parlant català però teniem una consigna insultant: 'NO SE PUEDE HABLAR EN CATALÁN CON EL CLIENTE'

Quan m'ho van dir jo quasi no m'ho creia. Els primers dies, per aquella por de ser 'novato' ho vaig complir. Després vaig passar de tot. El pitjor va ser quan van venir a controlar els de Madrid, 'jefes' de Wisbi. El dia anterior ens van fer jurar que no parlaríem en català ni entre nosaltres, no fos cas que els de Madrid pensessin que estàvem conspirant contra ells. Hi havia una sensació tan provinciana: 'vénen els de Madrid, tot net, tot a punt, quina por!'.

Quan els contractes que realitzava eren de zones de l'Estat on hi havia una segona llengua oficial el programa et donava l'opció d'escollir o Català o Gallec o Euskara. No ho podíem fer, sempre en castellà. Si els clients ho volíen havien de trucar després al 1004. Quines ganes de tocar els ous.

Per si no fos poc, una altra cosa que em vaig assabentar és que aquestes empreses cobren més de 400 euros de l'Estat per fer formacions. Així que aquells 3 dies que em van 'formar' (que de poc va servir) l'empresa va guanyar gràcies a mi més de 400 euros. De mi i 400 euros més per cada company, i érem un total de 20 a la formació.

Després, com ja és sabut, aquestes empreses reben beneficis fiscals per contractar gent que està a l'atur. Vist així, que em contractessin amb un sou de prova i fent jo la meva feina ben feta i aconseguit clients per a Movistar, els vaig produir benefici i en escreix.

Faltant un dia per la finalització del meu contracte de prova em van acomiadar. Com que era de prova, simplement dient que 'no has superado la prueba' ja n'hi havia prou. Res més. Només faltava dir: 'te hemos usado y ya no nos sirves'. El més fort de tot és que 3 dies abans que ens fessin fora estaven fent noves 'formacions' a 20 pobres joves que passarien pel mateix tràngul que jo. .

En fi, com a conclusió dir que m'he sentit un peça d'un engranatge molt ben elaborat que tenen aquestes empreses carronyeres i sense escrúpols per guanyar diners a costa de les pobres persones que necessiten feina i a costa d'estafar a l'Estat.

És vergonyós. Esteu avisats i, si podeu, no us feu de Movistar tot i que cap altra companyia és garantia de res.

@gerardsese

g erardsese.cat

Això està molt Wert

Gerard Sesé — Mon, 17 Dec 2012 08:01:00 +0100

El divendres passat vaig escoltar a la consellera en funcions, Irene Rigau, parlant a Rac1 sobre la reunió que va mantenir amb el ministre espanyol d'educació.

Va dir que havia estat citada a Madrid per parlar sobre la famosa llei Wert, uns dies després que Rigau els plantés en conèixer les terrorífiques intencions del text elaborat pel govern del PP.

D'entrada, el fet d'anar a Madrid, ja és baixar-se els pantalons. Si ens citem amb el govern espanyol per parlar de tu a tu per discutir una llei s'ha de quedar, mínim, a Saragossa. El fet que Rigau és desplacés fins el despatx del ministre ja la fa negociar partint d'un punt d'inferioritat.

Una altra de les coses que va dir la consellera en funcions és que era molt difícil negociar amb algú que no coneix la realitat sociocultural de Catalunya. Que no hi havia manera de fer entrar en raó a una persona convençuda que el context que vivim aquí és destructiu i pervers cap el castellà. Ja el ministre Wert havia fet tota una declaració d'intencions afirmant que s'havia d'espanyolitzar els alumnes catalans. Irene Rigau deia que la realitat a Madrid sobre Catalunya és la que els mitjans d'allà han venut: que el castellà està perseguit a Catalunya. S'ho creuen i punt. No han vingut aquí mai i no tenen ni idea sobre la veritat que aquí vivim.

I la realitat és que jo, que tota la meva vida he viscut a l'àrea metropolitana de Barcelona, a un institut de Cerdanyola del Vallès, a mi se m'ha insultat i se m'ha fet burla per parlar català al pati. Se m'ha dit 'pagès' o 'catalufo'. I no només la gent s'ha ficat amb mi per parlar català, sinó per fer-ho correctament: per fer les neutres, les eles, l'entonació, expressions genuïnes, sense castellanades...

I lluny que això estigui desapareixent, ahir a la meva nova feina (una feina d'aquestes escombraria) un dels coordinadors em va imitar posat accent de 'català de la muntanya'. Vaig tenir una regressió al passat, quan era un adolescent que a contracorrent parlava català al pati. Em vaig entristir observant que res no ha canviat i que, encara sort aquell ser castellanoparlant va poder imitar-me parlant català perquè, per edat, també ha viscut la immersió lingüística. Sinó... ni això.

I és que això està molt Wert, i ho estarà més si acaben aplicant la seva llei. Necessitem un estat ja, necessitem la independència per assegurar-nos la nostra supervivència. Ja ni ha prou de claudicar.

La solució és que Catalunya sigui el més aviat possible un nou estat d'Europa.

@gerardsese

Ara toca CiU + ERC

Gerard Sesé — Mon, 26 Nov 2012 19:01:00 +0100

Què és el què ha passat?

Que per fi Convergència i, per tant, Unió també, han posat el dret a decidir al seu programa i han parlat d'estat propi. Amb aquest discurs han obtingut més d'un milió de vots. Són molts vots. I amb un Artur Mas decidit cap a les estructures d'estat, CiU ha guanyat les eleccions en un context de crisi econòmica sense precedents que sol castigar als governants. Són uns grans resultats.

Ara fa dos anys, els votants d'Esquerra es trobaven molt cremats amb el tripartit i desorientats perquè ja no sabien quina era la prioritat del seu partit, si les polítiques d'esquerres (i per tant pactar amb el PSC) o la independència. Moltes d'ells van votar a CiU. Aquell vot sí que va ser un vot 'prestat' als convergents, que, amb la grandíssima campanya i encertadíssim discurs en positiu d'Oriol Junqueras ha aconseguit recuperar. Està clar que dels 12 que perd CiU 11 van a Esquerra.

Un altre tema han estat els indecisos i les enquestes. Molts hem estat els que hem votat a l'Oriol perquè totes les enquestes donaven a CiU una victòria clara. Si les enquestes haguessin donat un resultat més aproximat al que ha estat en realitat, potser CiU no hagués disminuït tant.

L'augment de la participació ha estat a favor de CUP i C's. Aquest últim ha absorbit molts votants del PSC que han vist amb el 'federalisme' un missatge massa catalanista. I la resta de vots que perden els socialistes van a parar a ICV.

El PP rep l'escó que queda dels 12 que perd CiU. Està clar que 11 cap a ERC i un al PP, d'aquella gent de dretes més pròxima a Unió que s'ha espantat amb la 'radicalitat' del president.

La desaparició dels 3 de SI apareixen a la CUP (entenem-nos, la causa és per l'augment de participació ja que el votant de CUP era el que s'anomenava abstenció crítica, la de no votar per no creure en el sistema. Pocs votants de SI de fa dos anys segurament han votat a la CUP).

En resum, un cop posicionada CiU, el vot purament independentista suma 74. Tenim 74 diputats independentistes al parlament. Tot un rècord històric. I no cal oblidar que tenim un partit, ICV, que segurament la majoria dels seus votants també votarien que sí en un referèndum i que a més, sabem segur que votarà a favor de fer-lo, ja en són 87 diputats.

Doncs això, toca fer-lo i ràpid. I això només ho podran fer CiU i Esquerra. Estan condemnats a entendre's i conduir-nos cap a la llibertat. Ara, aquesta, sense cap dubte, ha de ser la prioritat màxima. Perquè molts dels problemes econòmics els solucionaríem amb la independència. Tinguem-la i ja decidirem dretes i esquerres.

Ara toca CiU i ERC. Un front nacional fort, estable i de llarga durada. Mai ho teníem tan a prop. Ara és el moment. No ens falleu.

@gerardsese

Gerardsese.cat

Encara no sé a qui votaré. I tu?

Gerard Sesé — Mon, 22 Oct 2012 10:57:00 +0200

Doncs sí. Encara no ho sé. I pel que he comprovat, és un dubte força estès entre amics i companys que també són independentistes com jo. El dubte es converteix en ràbia quan veig com al País Basc les dues forces polítiques autòctones, basques 100%, per entendre'ns, són la primera i segona força a poca distància entre elles.

Això em fa pensar que, si hi hagués hagut una candidatura única, el meu dubte de ben segur que avui no existira, i dedueixo que també els passaria el mateix a tots els independentistes.

El dia 24 l'ANC farà públic un comunicat on explicarà el seu posicionament. Potser em convencen. Potser em facilitaran la feina. Potser davant del meu dubte oceànic els faré cas pel sol fet de no seguir-me trencant el cap.

I què és el que em preocupa tant? Per què no ho tinc clar? Doncs perquè...

Si voto a CiU està clar que dono suport al President Mas. Crec que el que ha fet és històric. Quan dic històric no em refereixo tant al contingut sinó a que CiU per fi tombi tan clarament cap a les 'estructures d'Estat'. Penso que si CiU baixa o no té majoria absoluta, potser ells mateixos s'acollonen i tiraran en darrera el discurs sobiranista. I no pot ser, perquè els necessitem per a la independència.

Si voto ERC, hi ha el perill que CiU baixi. Si ERC puja però CiU també i CiU té majoria absoluta ERC poc hi tindrà a fer. Però potser CiU puja però no té majoria absoluta i l'aliat necessari serà en Junqueras. Motiu pel qual li donaria el meu vot.

Si voto a SI tinc clar que donaré el meu vot als hooligans del parlament. No em desagrada del tot. Tinc clar que ells han aconseguit crear agenda política a Catalunya. Això té un mèrit impressionant i més tenint en compte que són 3 escons. Però el toc hoolingan no em convenç. Tampoc m'asseguro que tinguin representació. Dubto que CiU pactés amb ells si no tenen majoria absoluta, abans ho farien amb ERC. Seria un vot inútil?

Si voto a la CUP tinc clar que voto independència però també voto en contra el sistema actual, almenys aquesta és la seva imatge. És un vot revolucionari però no tinc massa clar cap on ens portaria. S'ha demostrat amb SI que sang nova al parlament va molt bé. Però tampoc m'asseguro que tinguin representació, tampoc m'asseguro que ho sàpiguen fer bé ja que no hi han sigut mai i, tal vegada, tampoc em sento còmode amb el seu tarannà tant d'esquerres. M'identifico més amb l'ideari liberal d'esquerres d'ERC, a favor de la petita i mitjana empresa i la petita propietat privada.

En fi... encara no ho sé. I tu?