El viatge com a tal començà a Treviso, ciutat on vola una ruta de Ryanair des de Girona. El vol des de Girona va ser d’allò més plàcid fins i tot per un avió-fòbic com jo. Una cop arribats a destinació hom s’adona que està davant d’un dels aeroports més petits que ha vist mai. No hi ha temps per perdre, hem d’aconseguir lo més ràpidament possible el cotxe -que havíem llogat on-line amb Hertz (companyia que ofereix descomptes per a viatgers de Ryanair)- perquè es fa tard i encara ens queden unes 3 hores de conducció fins a la nostra primera destinació croata: Pula, a la península d’Istra.
   Un cop tenim les claus del Focus C-Max (totalment nou) sense més dilació ens posem a fer quilòmetres. La conducció és bonica en aquella zona d’Itàlia pròxima a Venècia, després creuem la frontera amb Eslovènia sense cap problema i poc més tard fem lo mateix amb la croata on, en veure que el cotxe té matrícula italiana ens fan passar sense ni tan sols aturar-nos. Tot just entrar a Croàcia, ens fan pagar unes 15 kunes (kuna és la moneda de Croàcia, 1 euro = 7,3 kunes) que és una mena de peatge per circular per una carretera força bona que és on passarà l’autopista en el futur però que encara estant construint en aquell tram, més avall ja hi ha molts quilòmetres completats tot i que no fins a Dubrovnik.
   Arribem a Pula tard a la nit però dins l’horari previst. Hem de cercar allotjament (no hem reservat cap nit) i tot que sabem que les cases particulars és l’opció més barata i atractiva, optem per preguntar en un parell d’hotels que ens demanen uns preus absolutament fora de mercat per lo que és Croàcia i Pula així que decidim optar per cercar allotjament privat. Preguntem a l’amo d’una pizzeria si sap d’algú que llogui habitacions o apartaments per la zona i molt amablement ens acompanya i ens presenta una gent que té una apartament per llogar. Ens demanen 50 euros per un apartament equipat amb totes les comoditats i perfecte per albergar-nos als tres. Hem tingut sort, és un bon lloc i força econòmic (si algú hi està mai interessat l’adreça és: Schiavuzzijev Prilaz 34, Pula).
   Deixem les maletes i ens canviem molt ràpidament de roba perquè tenim molta gana. Acabem fent un gran sopar en un restaurant pròxim a l’apartament (tot i que l’endemà, tot repassant el compte, vaig adonar-me que m’havien cobrat 20 kunes de més, res catastròfic però això em faria estar molt atent a les factures la resta del viatge). És dissabte a la nit i després d’un bon sopar res millor que una bona festa, vam dirigir-nos cap a la disco-bar que ens havia recomanat el cambrer del restaurant anomenada club Uljanik, és un lloc del tot autèntic (crec que èrem els únics ‘guiris’ del local). Allí vam tastar la cervesa més famosa de Croàcia: Karlovacko i vam fer unes ballaruques al ritme de la música croata, en les vàries hores que vam estar-nos al local només van sonar un parell de cançons conegudes en anglès. Va ser una experiència molt grata veure com es diverteixen el croates, molta cervesa (sense arribar al nivell d’altres països europeus) i molt poc fum! Realment alegra veure que hi ha llocs on, sigui pel que sigui, la cultura del fumar difereix considerablement de la del nostre país. Anem a dormir de matinada força cansats però ens ho hem passat bé!
   El dia següent costa una mica de llevar-se, cap a les 12 estem a punt per visitar el petit centre històric de la ciutat de Pula. Començant per l’arc de triomf romà que data de l’any 27 ac, resseguim el bonic carrer major divisant al nostre pas tot un seguit de restes romanes abans d’arribar a la plaça principal on dinaríem (jo uns calamars típics molt bons). Després vam continuar la visita, primer vam caminar uns metres de pujada fins a la fortificació situada dalt del turó des d’on gaudim d’un paisatge privilegiat, més tard ens dirigim al monument més important de Pula: el seu impessionant amfiteatre romà del segle I.
   Unes quantes hores han estat suficients per descobrir Pula, tot seguit i pel que resta de tarda el destí serien dos petites ciutats de la península d’Istra: Rovinj i Porec. El primer és un port pesquer molt bonic que ha esdevingut també molt turístic conservant el seu encant. Les cases pintades de colors vius contrasten de manera harmònica amb el blau del mar i el cel. Porec és semblant però no està al nivell de Ronvinj. Tot seguit conduim de tornada a Pula (40 minuts) on sopem abans d’anar a dormir aviat perquè l’endemà hem de matinar ja que tenim unes horetes de conducció fins la nostra propera destinació: el parc nacional dels llacs de Plitvicka.
   El dilluns comença aviat però amb tota l’energia del món disposats a descobrir els llacs que resultarien ser un dels paratges naturals més bonics que hom ha vist a la seua vida. Conduim més hores de les esperades però cap al migdia arribem als llacs. Llavors resseguim, embadalits, cadascun dels magnífics racons que aquell entrellaçat de llacs ofereix. Les cascades i cascadetes són fantàstiques i el color blau dels llacs és superb. La càmera de fotos va treballar com mai intentant copsar part de la bellesa d’aquell entorn privilegiat. Quelcom curiós va ser veure com el peixos, malgrat trobar-se en estat salvatge, nedaven al teu costat tot esperant alguna engruna de pa o similar per empassar-se.
   Acte seguit i encara amb la baba eixint de la cavitat bucal, agafem el cotxe novament i ens encaminem cap a Split on arribaríem al cap d’un parell d’hores. Impressionant és la vista que el visitant té un cop surt a la falda sud de la muntanya als peus de la qual reposa Split. Aquell dia ens resulta una mica difícil trobar un lloc per dormir i després de donar uns quants tombs acabem en una espècie d’aparthotel que ens costarà uns 20 € per persona. Aquella nit només sortim a pendre algo per beure pels volts de l’hotel. Dies després comprobaríem que ens estàvem perdent una de les millors nightlife de Croàcia.
   L’endemà ens llevem amb la sorpresa de trobar-nos davant d’unes vistes espectaculars de les illes situades davant Split – Brac i Solta- , com vam arribar-hi de nit no ens havíem adonat de la privilegiada localització de l’hotel. Vam fer un bon esmorzar i amb la panxa ben plena ens vam dirigir cap al centre històric d’Split on el rei és el palau de Dioclesià que data del segle III dC. El que es conserva millor són el passadissos subterranis els quals són realment esplèndids, la resta de centre històric és també força bonic però lo millor d’Split és la vista des del turó anomenat Marjan. Tot i la calor gairebé extenuant, vam enfilar-nos escalinates amunt fins que vam gaudir de les vistes que estàvem buscant, a més, amb molt d’encert, hi ha un bar gairebé al cap del turó on prendre quelcom fresc mentre es gaudeix del paisatge és un autèntic plaer. També vam aprofitar per llegir algun diari en croat i intentar esbrinar què estava passant al món sense aconseguir-ho.
   Un cop acabat els descens del turó i com ja era l’hora de dinar, ens vam entaular de nou en un restaurant recomanació lonely-planet – Fife- on vaig gaudir d’un seafood risotto boníssim enmig d’un ambient tradicional d’allò més. Allà començo a notar que l’idioma universal del reino espanyol té la mateixa consideració que un idioma cavernícula com el català : cap!! La majoria de cartes estan en llengua local, alemany, francès i anglès.
   Farem la digestió de camí al bonic poble de Trogir (a 25 minuts d’Split). El casc antic emmurallat es situa tot en una península que es podria gairebé considerar una illa. La calor continua sent molt important, malgrat tot, m’animo a pujar les perilloses escales fins al capdamunt del campanar (50 metres d’altura) per gaudir d’uns paisatges excelsos. Prenc vàries instantànies i retorno a la plaça principal disposat a continuar la visita junt amb el meus companys que per la calor no s’han animat a pujar i s’han perdut les magnífiques panoràmiques de teulats vermells, pedra grisa, mar blava, cases blanques, verda vegetació i abruptes relleus muntanyosos.
   Un cop acabada la visita a Trogir, no hi ha res que ens vingui més de gust que un bon bany. Comencem las búsqueda d’una platgeta i finalment acabem en una caleta molt maca d’allò més popular entre la gent del país. Les platges a Croàcia són totes de pedres (a l’estil Costa Brava) cosa que m’encanta! Fem un banyet d’allò més refrescant i després de fer el ronso una mitja horeta, sense més temps a perdre, tornem a fer via amb el cotxe aquest cop en direcció a Dubrovnik.
   Aquest seria un trajecte que recordarem durant molt de temps ja que la policia croata ens para enmig d’un poble i ens diu que ens han de multar per excés de velocitat, segons la seua pistola làser mesuradora de velocitat circulàvem a 80 km/h quan ho havíem de fer a 50 km/h. Aquestes pistoles són molt poc fiables i és per això que no són legals, per exemple, a Catalunya. Les havia vist abans als USA només. Ens passem 20 minuts discutint però, finalment, veient que la seua postura és inamovible accedim a pagar els 75 euros que ens reclamaven ‘trinco-trinco’. Això ens deixa una mala llet al cos espectacular però ens ho prenem com un peatge més a pagar pel fet d’anar sempre per sobre els límits de velocitat permesos tot i que en aquest punt no hi anàvem perquè ens havien avisat. Aquest afer i el fet que l’autopista no està completada en aquella part del país retarden la nostra arribada a Dubrovnik fins les 23h.Sense temps per perdre decidim anar directament al HI (Hostelling International) de Dubrovnik. HI és una cadena d’albergs implantada a tot el món que assegura uns estàndards de qualitat. No obstant, aquest no seria el cas, és dels pitjors HI on he estat.
   Vam passar la nit com vam poder perquè l’habitació era un forn i abans de la visita a la majestuosa ciutat de Dubrovnik vam trobar un altre lloc per dormir la nit següent, es tracta d’una casa particular que, com moltíssimes cases a Croàcia, tenen habitacions per llogar. Les habitacions són força bàsiques però tenen lavabo interior i estan equipades amb tovalloles i demés menesters, malgrat tot lo més important és lo econòmic que és, passar la nit ens costaria menys de 15 euros, més barat que l’alberg que ens havia costat 17. Encara que és força fàcil trobar aquest tipus d’allotjament en cases particulars tampoc és tan ràpid perquè n’hi ha que són molt ‘cutres’, d’altres no estan preparats per allotjar a gaire gent, n’hi ha que són molt cars pel que ofereixen, n’hi ha que no accepten gent per una única nit, etc. Normalment és facil identificar les cases que ofereixen allotjament perquè tenen cartells on s’hi pot llegir: apartmani, sobe, zimmer, room, etc. Afegir també que sempre es pot regatejar, amb la crisi també els ha baixat molt el turisme i molts es quedaran sense fer gaire negoci aquest estiu, és per això que un cop veuen qualsevol possibilitat de tenir hostes estan disposats a baixar el preu per tenir les habitacions plenes ni que sigui una nit.
   Abans d’iniciar la nostra visita al centre històric enmurallat de la ciutat ens dirigim a captar la instantània més famosa de Croàcia que no és una altra que la vista de la ciutat de Dubrovnik des de la muntanya. Realment és espectacular!! És difícil de narrar el paisatge que hom contempla. Muntanyes, mar, muralles, cases, arbres i illes es fonen en un posat gairebé perfecte de contrastos i harmonia. Bé, ara sí, és hora d’endinsar-nos en la medievalitat de les muralles.
   A primer cop d’ull el visitant s’adona que moltes parts del centre històric han estat reconstruides i és que un terratrèmol l’any 1667 i la posterior guerra del balcans el 1991 van deixar la ciutat molt tocada, a pesar d’això els croats han invertit molt temps i diners en la reconstrucció i s’ha de reconèixer que la feina ha estat molt bona. La galeria de carrers interiors combina amples places i carrers principals amb tot un seguit de camins secundaris d’allò més estrets però amb un encant fora de qualsevol dubte. La veritat és que si heu estat a Carcassone les sensacions són força similars tot i que l’entorn d’ambdues ciutats no té res a veure.
   La calor és asfixiant, i a l’hora de dinar em trobo força malament, per sort em mullo de dalt abaix unes quantes vegades i em desapareix una mica el cop de calor (la temperatura de xafugor eren 42 graus), suficient com per reempendre la visita. Ens quedava encara lo millor de Dubrovnik: la ruta a peu per sobre les muralles. Realment fascinant!! És quan t’adones del poder que aquella ciutat havia tingut segles enrere mentre t’enlluernes amb la brillantor de centenars de teulats vermells curosament disposats dins el recinte emmurallat.
   Acabem la visita amb una nova caminada fins al cotxe. Anem a la casa on ens allotjàvem i després de descansar una miqueta tornem a sopar al centre històric. Aquest cop tenim sort i aparquem el cotxe al cantó d’una porta d’entrada, bé!, i sopem al restaurant Kamenice un lloc especialitzat en peix i molt recomanable. Després donem un darrer tomb pel preciós centre històric i anem a dormir. A Dubrovnik no hi ha festa i menys un dimecres a la nit, és una ciutat romàntica plena de parelles i poc ambient nocturn. Aquesta nit a Dubrovnik dormiria (per fi!) força i bé cosa que m’aniria de perles per recuperar-me ja que havia acabat el dia amb les forces molt justetes.
   L’endemà ens posem en marxa cap allà les 10 del matí, el nostre destí és l’illa de Hvar. És una illa força gran on la principal atracció és la ciutat de Hvar i la seua animada vida nocturna. El trajecte de Dubrovnik (de nou em de travessar la frontera amb Bòsnia, per cert, sense cap problema) fins a Makarska on agafem un ferry de 30 minuts fins a l’illa és impressionant!! Llàstima que no teníem tan temps com per estar-nos a descobrir cadascun dels idíl.lics paratges per on vàrem transitar. Un cop a l’illa ens trobem que la carretera que la travessa és bastant entrevirada, per mi com a conductor era divertit però per als meus companys era pesat, marejant i fins i tot perillós. Arribem a Jelsa on dinem abans d’acabar de fer el trajecte fins a Hvar ciutat on, després d’instal.lar-nos novament en una casa particular on ens van llogar un apartament força acollidor (Sara apartments), agafem les tovalloles i a capbussar-nos a l’Adriàtic! Per cert, quan vam arribar al poble hi havia moltes dones amb cartells de Zimmer, Room, Sobe, nosaltres, com sempre, al nostre aire fins que vam trobar la tal Sara que ens va llogar l’apartament.
   Després d’una tarda força relaxant encararem una nit força interessant primerament amb un gran sopar al Bounty , després unes copes en un bar encisador i finalment amb sessió de disco a la gran Veneranda. Acabem exhaustos.
L’endemà, amb certa pena i una mica de son abandonem l’illa agafant el ferry des d’Stari Grad a Split (2 hores d’un trajecte molt bonic). Un cop a Split agafem de nou el ‘Ferrari’ i ens dirigim al Park Nacional de Krka (a 30 minuts d’Split). El parc és una autèntica meravella!! És grup de llacs que formen unes cascades increiblement boniques i l’atracció final és banyar-se sota una d’aquestes increïbles cascades, una sensació indescriptible, és el cel a la terra i més en aquests dies de tanta calor que estàvem patint. Realment hom és sorprén de trobar un paratge com aquest a Croàcia, tot i que la sorpresa és menor després d’haver gaudit ja dels extraordinaris llacs de Plitvicka.
   Al país hi ha molt d’altres parcs naturals que encara que sembla que no són tan espectaculars sí que són també força impressionants, desafortunadament, el nostre era gairebé un viatge llampec i no teníem temps per tantes visites però, si us plau, que cap viatger visitant Croàcia deixi de visitar els parcs nacionals de Plitvicka i Krka.
   Un cop acabada la visita i encara conmoguts per la bellesa d’aquell indret ens dirigim de nou a Split on intuim que trobarem ‘wild nightlife’. Com sempre arribem tard i encara hem de buscar allotjament. Per sort ja tenim bastant clar on dirigir-nos per trobar-ne i tornem a tenir sort perquè trobem un apartament força acollidor i econòmic, a més, li preguntem a la noia que ens el lloga si ens recomana un lloc per anar a sopar i ens diu que ella mateixa treballa en un bon restaurant i si hi anem ens farà un descompte. Hi anem i el resultat és fantàstic, tornem a menjar peix, aquest cop una bona ‘parrillada’ (el peix és molt abundant i bo a Croàcia i els preus no són baixíssims però són molt més econòmics que a casa nostra) que endrapem amb un plis-plas. Realment obtenim el descompte però el deixem de propina, ens han tractat genial!
   Amb la panxa ben plena és hora de sortir de festa, ens dirigim a la zona on hi ha les discoteques Hemingway i Vanila Bar on ens han dit es concentra la vida nocturna d’Split. Anem primer al Vanila Bar que ens han dit hi haurà molt bon ambient perquè hi ha un grup local. Error, el grup local és una espècie d’havaneres cutres que ens fan agafar son. Canviem i anem al Hemingway. Encert, l’ambient és molt millor. Recalcar en ambdós casos el nivell del físic de les noies d’Split, en tres paraules: im-pre-zionante!
   Darrer dia de la nostra estada a Croàcia, no ens posem en marxa gaire aviat com a conseqüència de la llarga nit anterior. És un dia que volíem dedicar a conduir de tornada cap als voltants de Treviso i de passada fer unes visites ràpides a Zadar i Opatija. Desgraciadament arribem a Zadar enmig del diluvi universal i a 12 graus de temperatura després d’haver patit temperatures de fins a 42 graus. Òbviament, la sensació de fred és acusada, no podem fer altra cosa que sentar-nos a dinar i esperar que la tormenta disminuexi d’intensitat. Deixem Zadar amb la sensació que tot i no haver visitat la ciutat tampoc ens hem perdut gran cosa. Continuem la nostra conducció en direcció a Itàlia enmig d’unes pluges bastant intenses que fan que haguem de disminuir la velocitat i, per tant, no tinguéssim temps de passar-nos per Opatija. Ens aturem un moment a Rijeka on comprem alguns souvenirs, enviem alguna postal i ens despedim, entristits, de Croàcia abans de continuar el nostre camí cap a Treviso a través d’Eslovènia.
   Al cap d’unes horetes ens plantem a Treviso i decidim anar a passar la nit a Lido di Jesolo, lloc que em transporta uns 10 anys enrere quan vam aterrar aquí amb la gent de l’institut. Acabem en un petit hotel dirigit per una freaky d’allò més autèntica. Esperàvem trobar molt més ambient a la ciutat, però ja sigui per la crisi o perquè no és el mes més fort de l’estiu, la veritat és que l’ambient nocturn brillava per la seua absència.
   Diumenge, game over, ha arribat l’hora de tornar a casa. Passem per l’aeroport a deixar un dels companys que volava cap a una altra destinació. La resta anem a fer una visita a la ciutat de Treviso abans de volar de tornada a mitja tarda. Treviso no té res d’especial però tampoc està malament, té tot un seguit de canals que recorden al viatjant que està molt aprop de la ciutat del canals per excel.lència: Venècia.
   Agafem l’avió de Ryanair resant perquè no sigui el primer que s’estavella. Estem cansats, per no dir, esgotats. Han estat vuit dies de viatge intensíssims i extraordinàriament profitosos. Els records que ens enduem de Croàcia són magnífics i romandran en el sí de la nostra memòria durant molt de temps. Gràcies companys i gràcies a una gran Croàcia digna de ser visitada!
   - Com a curiositat dir-vos que a la fi d’aquest relat estic intercanviant mails amb el ministre d’interior croat (o almenys la persona que envia el mails firma amb el seu nom i com a tal) que està investigant el dubtós procediment de la policia en la multa de 75 € que vam haver de pagar camí de Dubrovnik. Vaig queixar-me amargament enviant mails al govern croat a tord i a dret i sembla que quelcom era incorrecte i, com a país que sap que han de cuidar el turisme donat és la seua principal font d’ingressos, almenys, sembla que s’estan prenent la petita molèstia d’investigar-ho. Òbviament no recuperarem els 75 €, però si aconsegueixo evitar que altres turistes passin per la mateixa situació ja em donaré per satisfet. -

   Gerard Ollé – Viatge a Croàcia Juny’09