https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/ Tue, 29 Jun 2010 05:00:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3893/el-tc-un-fracas https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3893/el-tc-un-fracas Tue, 29 Jun 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3893/el-tc-un-fracas
Que el català no hagi de ser la llengua preferent a emprar en les administracions de Catalunya no sols contravé la Llei de Normalització Lingüística, també posa en qüestió la dignitat cultural del nostre país, limitant l’ús de la llengua pel que fa a les nostres institucions, donant-li un valor merament presencial, no d’ús preferent. Obrir la porta a limitar la obligatorietat preferencial del català pot significar començar a cavar la tomba de la nostra llengua en un futur no massa llunya.

D’altra banda amb la Justícia percebut com a servei públic deficitari, lent i llunyà de la ciutadania, la supressió de reforma de descentralització que plantejava l’Estatut, que redundava en millor funcionament i eficiència tira per terra qualsevol millora del servei. El TC no creu en el progrés, no creu en la evolució necessària d’aquell pacte constitucional de la transició que obligava ara a reconduir la pluralitat de l’Estat a noves mires d’organització i autogovern per Catalunya. El TC no escolta arguments de progrés.

La descentralització hauria de ser l’únic camí per la racionalització de la millora dels serveis públics, i per reconduir la despesa publica. En temps de gravíssima crisis econòmica tampoc el TC ha valorat que significa per la despesa publica mantenir la duplicitat d’administracions, ministeris o institucions com el Defensor del Pueblo. El TC ha optat per mantenir l’status quo de la filosofia de les comunitats autònomes supeditades a la permanent jerarquia política, de drets, i de administracions de Madrid.

El TC, impulsat per aquella raó de la “Nación” Espanyola que no té rés a veure amb la Raó d’Estat, ha aprofitat el recurs del PP per destruir el que la evolució democràtica havia portat a Catalunya. Caldrà serenor i determinació per donar-li forma al futur més immediat del nostre país. Que no ens treguin el que ja hem assolit: lluita pacífica, certesa d’autogovern, i dignitat col·lectiva. El present escardat i la consciència de futur permet creure més que mai en ser un Estat independent d’Espanya a Europa.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3854/el-cami-de-la-independencia https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3854/el-cami-de-la-independencia Tue, 22 Jun 2010 10:26:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3854/el-cami-de-la-independencia
El mètode ara és el fi. La capacitat comunitària d’organització ha sembrat la capacitat de mobilització social. I la resposta social, encara que desigual en les diverses poblacions, ha estat molt bona.

L'èxit de participació a Mataró, segurament té molt a veure amb el lideratge i l'entrega de López Tena en la coordinació de tantes persones voluntàries. Si alguns destaquen la baixa participació de Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o d'Esplugues, potser haurien de valorar els aspectes organitzatius concrets d'aquestes poblacions. No hi ha hagut publicitat, ni mitjans econòmics, però la ciutadania ha anat a votar, majoritàriament han dit Sí, però també alguns No.

I en aquests Nos radica la importància del procés. La conclusió és que la democràcia esta més viva que mai, i que en temps de desafecció, la iniciativa de la societat catalana sorprèn als partits i posa en qüestió l'Estat espanyol. No podem oblidar que en la gènesis del procés de consultes sobiranistes, Madrid va impulsar tota la bateria de respostes, incloent la judicial, per prohibir la consulta d'Arenys de Munt. La victòria de l'extensió de consultes en els municipis catalans va ser la reacció.

21.000 persones a Mataró, un 20% de la població, ha dit Sí a la independència. En els estudis sociològics, saben bé que poden dir dades extrapolables. Els partits hauran de comprendre que aquesta línea de sortida per un referèndum a Catalunya és molt important. Puigcercós acusa Mas d'infravalorar el procés, quan aquest descarta la convocatòria a la propera legislatura, i segurament té part de raó. La solidesa del camí cap a la independència s'ha de creure com un procés que en si mateix té importància i significació. No cal garantir un resultat d'entrada, cal garantir el dret a decidir.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3812/embolics-del-palau https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3812/embolics-del-palau Tue, 15 Jun 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3812/embolics-del-palau
Anant al tema de l’Hotel de Millet. El solar del carrer ciutat nº1 és un edifici propietat de la Generalitat i té la consideració de solar amb ús lliure (a decidir). Amb la modificació de PGMB s’intercanviava el dret d’us d’aquest solar per el de l’ús del solar de la Salle al carrer Amadeu Vives. El 'Palau de la Música' de fet l’Orfeó Català era el receptor d’aquest benefici previ pagament a la Salle de la reforma del seu edifici. Com teòricament era un intercanvi entre 'institucions públiques' no es feia mal a ningú. Però no era el mateix tenir al costat de la Salle una biblioteca o un altre equipament com demanaven els veïns a posar un hotel. A costa a més de deixar-se perdre un solar tan privilegiat com el del carrer ciutat.

És el mateix que fer un canvi d’ús del Cinema Princesa quan estava llargament abandonat, treure els okupes i permetre fer 5 pisos d’oficines que Finques Forcadell lloga a l’ajuntament. Al final sempre hi ha uns voltors que estan disposats a fer negoci davant la desídia dels polítics. Nomes se salva Itziar González que proposa un nou canvi d’usos que encara no s’ha aprovat i que finalment la foten fora. Què vol fer la Generalitat amb l’edifici del carrer ciutat? Castells decidirà que s’han guardat les formes, però en general als polítics no els interessa posar ordre. Perquè si hi hagués ordre no hi podria haver aquests xanxullos. I en aquest escenari els Millet i Forcadell estan a la que salten'.

No es pot dir més clar.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3771/pactes-per-la-independencia https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3771/pactes-per-la-independencia Tue, 08 Jun 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3771/pactes-per-la-independencia
Governar amb el suport implícit del PP seguint la recepta a la basca, seria un clar suïcidi, ja que el camí d’autogovern no tindria ni línea de sortida. La sociovergència no es pot descartar tenint en compte interessos empresarials i forces socials que convergeixen en els dos espais polítics. Potser per a CiU seria el més fàcil de practicar i d’explicar, però difícilment es portarà a terme si suposa que l’actual President Montilla passi a vicepresident. La inclinació natural d’aquest seria la reedició del tripartit, però els ponts entre ERC i Montilla estan desgastats i en risc de feblesa pel futur proper. Només l’afany de continuar en la governabilitat del país, amb suficients conselleries assignades al PSC podria justificar aquesta opció. L'entesa entre CiU i Esquerra seria l’escenari que la majoria de independentistes desitjarien impulsar. Això sí, vestint i blindant un pacte de govern que assegurés les polítiques d’esquerres i la capacitat de fer coalició conjunta cap al projecte independentista.

No serà fàcil arribar a aquest moment tenint en compte que les relacions entre els dos partits són més que difícils. Recordem el Confidential.Cat o només cal repassar el llibre sobre Mas de Pilar Rahola on les percepcions subjectives queden molt reflectides. L'expressió assignada a Esquerra de ser un partit sense principis és un cop dur en política i té massa de trauma emocional. Aquest obstacle pot ser superat si es dirigeix la mirada cap a la ciutadania votant de les respectives forces polítiques que en gran majoria no comparteix aquest enfrontament. L'emergència de forces noves de l’espai independentista que participaran en les properes eleccions també accentua la necessitat d’unió i enteniment en benefici del país. Tot està obert.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3720/ajuda-humanitaria https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3720/ajuda-humanitaria Tue, 01 Jun 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3720/ajuda-humanitaria
A la flota organitzada des de Turquia, enmig de set-centes persones, també hi participaven diputats i diputades compromesos de molts països europeus en el seu suport al poble palestí. L’atac nocturn ha estat fulminant, i la xifra de morts supera la desena. En declaracions a la Televisió de Catalunya, la mare de la cooperant de Taradell deixava clar els motius de la seva filla: posant-se en risc és la única manera de captar l’atenció internacional sobre el drama de Gaza. La cooperativa portava ajuda humanitària a unes persones que pateixen privacions bàsiques fruit del bloqueig i aïllament del govern israelià.

Sortosament encara hi ha persones que arrisquen vida i llibertat participant en una iniciativa com aquesta, situada en l’estricte exercici de la desobediència civil o de la resistència passiva. Les lluites pels drets civils, contra l’esclavatge, per la llibertat de pobles o pels drets de les dones, sempre han estat precedides d’accions de compromís personal i col·lectiu molt poc compreses en el seu moment pel conjunt de la ciutadania.

Aquesta vegada serà difícil que la reacció oficial dels diversos països toleri el nou excés israelià. El vaixell tenia bandera turca, i es trobava en aigües internacionals. Certament pel govern israelià la legalitat internacional no és cap marc de referència. Veurem si algun dia algun tribunal internacional podrà jutjat aquests crims.

De moment, la lluita pacífica i generosa pels drets humans d’aquests homes i dones compromesos resta com un símbol de humanitat. La solidaritat és una de les accions més dignes que pot fer una persona.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3668/independencia https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3668/independencia Tue, 25 May 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3668/independencia
Fa uns anys la percepció social majoritària ubicava l’independentisme en quelcom en vies d’extinció o pràcticament inexistent. El perfil de la població que ha participat en les diverses consultes sobiranistes, i el 20% de participació, ja ha posat de manifest que les coses estan canviant pel que fa a la independència. El procés està més obert que mai, i la possibilitat de que es pugui arribar a fer-ho realitat és molt més que una esperança.

El motor que va significar la iniciativa d’Arenys ha trobat un ressò en el territori que segurament cap partit polític el podia preveure. S’ha construït un autèntic repte democràtic en el fet de fer una pregunta a la ciutadania. S’ha superat un tabú i s’ha demostrat que el tema interessa. Ara més que mai, enmig de la crisis del sistema econòmic, i de la fragilitat del Govern de l’Estat, és possible una porta de sortida que signifiqui per Catalunya una realitat política pròpia a Europa.

Si el procés és irreversible també ho és que la única via possible ha de ser la democràtica. Quan més s’ha avançat en independència, ha estat quan menys s’ha parlat d’Espanya. L'autèntica via democràtica és la construcció social de la història, noves formes de fer història que no passen ni per armes ni per violència, sinó per valors de comunitat social i de persones.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3635/la-diagonal https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3635/la-diagonal Tue, 18 May 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3635/la-diagonal
En primer lloc, cal destacar el fracàs de una manera d’entendre la política: la de la mentida. No és justificable, es miri com es miri, que el vot de l’alcalde fos simulat. Des de la responsabilitat, només detectar els primers problemes tècnics, la consulta hauria d’haver estat suspensa fins garantir que el sistema funcionava sense cap impediment. La inversió econòmica en temps de crisis en explorar el mètode de vot electrònic, mereixia una millor gestió.

En segon lloc, no és admissible que la rellevància dels problemes en la garantia de la consulta, només hagin estat transcendents quan han arribat els resultats: un 12% de participació, i la opció C que negava la reforma, com a vot majoritari. El baix índex de participació s’explica en part per la manca de credibilitat que el sistema electrònic ha generat. Ara és quan més es dimensiona l’èxit del 20% de participació de la consultes sobiranistes, sense mitjans ni publicitats oficials. També s’explica la baixa participació en la fatídica coincidència que Zapatero anuncia les mesures contra la crisis. La ciutadania té uns problemes massa importants per anar a barallar-se amb un ordinador. La opció C ha posat el sentit comú de la gent sobre la taula.

El fracàs del mètode i del resultat no pot simplificar-se. La solució de la crisis ha costat el càrrec a Carles Martí que curiosament té fama de molt treballador i excel·lent gestor. Tampoc sembla que la solució aporti massa valor o justícia a tot el desgavell de fracassos. El problema de fons és voler construir el projecte de ciutat en torn de miratges de caríssim cost, com el Fòrum o el Tour.

Son temps de prioritats concretes, de base i no tan de discursos o esdeveniments grandiloqüents. Els lideratges polítics ara més que mai demanen projectes per la gent, i reals. Cal convocar consultes, però cal fer-ho bé.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3588/raons-per-catalunya https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3588/raons-per-catalunya Tue, 11 May 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3588/raons-per-catalunya
I aquest hauria de ser el gest imprescindible que podria rescatar alguna cosa d’aquest trist moment històric. El gest de respectar el resultat electoral. Llàstima que Rajoy no s’atrevirà a fer el que segurament la consciència democràtica i una mínima raó d’Estat, li dicta. Retirar el recurs. El PP va recórrer per pur electoralisme, sense importar-li els costos, posant en evidència el rebuig a acceptar les regles de la democràcia. La manca de consens del Tribunal denota l'ha incapacitat per fer front al qüestionament del resultat electoral.

Aquest impàs ha servit per moure fitxes. Fa un temps l'editorial conjunt dels diaris catalans, ara la resolució del Parlament, i demà? Una parada per la reflexió, per la constatació d’una transició democràtica que ara es comprova defectuosa.

Mentrestant les consultes segueixen, de baix a dalt, mantenint una força en el procés cap a la independència, teixint xarxes i territori. I sobretot, incorporant a moltes persones que potser mai havien cregut tant en la independència com a resposta. És bo constatar que Espanya està enquistada, paralitzada i que Europa accelera el ritme en reformes econòmiques i unió monetària. Per una banda creix un nou context, que pot acollir el procés de Catalunya amb plena normalitat política. Per altra Espanya, no sols no ofereix progrés sinó que amenaça amb una involució dramàtica.

Els contrastos estan servits. Calen lideratges polítics. Cal unitat per seguir endavant ara defensant amb determinació l’aprovació democràtica de l’Estatut, posició totalment compatible en creure amb horitzons més oberts pel demà.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3547/llibertat-de-premsa https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3547/llibertat-de-premsa Tue, 04 May 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3547/llibertat-de-premsa
En gran o menor mesura, els periodistes independents han de creure fermament en uns límits ètics que els permetin donar informació real, que no emmascarin. Un llibre com el de Xavier Bosch 'Se sabrà tot', trasllada aquesta tensió constant a la ficció, creïble i molt eloqüent. Els alts índex de vendes que ha obtingut el llibre es deuen de ben segur al prestigi del periodista que el signa, i també a la necessitat, al desig del públic, de saber la veritat. O almenys de conèixer les dinàmiques de poder i premsa.

Aquesta necessitat social de transparència, de veritat, de traspassar poders, forma part de la veritable essència de la democràcia i és un signe d’esperança. El poble que vol governar, que no es vol desentendre de la cosa pública demana premsa que el situï en la realitat més oculta. I per arribar-hi és imprescindible el pont de la informació veraç, la recerca valenta dels bons periodistes. L’informe d’enguany de Reporters sense Fronteres, assenyala que han mort 9 periodistes i 165 han estat empresonats. Rússia, Irán o Cuba son dels països que controlen més Internet. El Comitè de protecció de periodistes assenyala que el 90% d’assassinats resten impunes. Quan els periodistes moren o són empresonats, la pressió internacional dura un temps, i després les desmemòries dissipen els fets. Només nous periodistes, i les accions judicials, podran mantenir les vies de la veritat oberta. No ho oblidem.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3504/egunkaria-lliure https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3504/egunkaria-lliure Tue, 27 Apr 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3504/egunkaria-lliure
A l’inici les txalapartes van sonar amb força. Els sons de la pedra i la fusta es traduïen en una música bella, profunda i plena de matisos. Els bertzolaris, la joventut, poesia, dansa, música i cant per reivindicar el dret a allò propi, a la terra, a la injusta persecució de la cultura basca. El tancament del diari íntegrament editat en euskera ha estat un dramàtic excés de la democràcia, situant a Espanya al nivell de Turquia, que també ha volgut ofegar a la cultura kurda tancant revista i diaris. Al públic van haver-hi moltes cares de l’Euskadi tranversal. Arzalluz i Garaicoechea van sortir a l’escenari per tal donar suport. Destacava assegut, discret i valent, Ramon Etxezarreta, el darrer viceconseller socialista de cultura que va dimitir recentment per discrepar amb el model lingüístic del nou govern.

La dignitat com a referència va ser la tònica de l’acte. Un exquisit respecte a la justícia, cap consigna de revenja. Hi havia serenor en l’ambient i una emoció continguda davant l’important anunci de la vigília. El dissabte l’esquerra abertzale va fer un requeriment públic a ETA per tal de que s’opti de manera irreversible per la via política i a l’Estat perquè negociï. Aquest important pronunciament té com a precedent la declaració d’Altsasu i es produeix poc després de que es produís la declaració de Brusel·les, de moltes personalitats internacionals, premis de la Pau i Brian Curry, advocat sud-africà que va negociar la pau al nord d’Irlanda i que fa temps treballa per fer de mitjancer en el conflicte basc.

S’està dibuixant un escenari nou al País Basc. L’anunci inclou una frase molt explícita: ‘La nostra responsabilitat és no caure en la trampa i fer irreversible el canvi.’
]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3452/la-via-morta https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3452/la-via-morta Tue, 20 Apr 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3452/la-via-morta
La crisis no és sols institucional: és una crisis d’Estat. La ciutadania pot comprovar amb aquesta situació, la impossibilitat que té Espanya de ser capaç de donar respostes als reptes d’un estat pretesament plurinacional. Just l’aspecte que semblava reiteratiu de l’anterior estatut com la introducció del terme “nació” és un important obstacle al consens intern del Tribunal. Que Catalunya sigui una nació, està ara vist amb reticència constitucionalista. No existeix ni tan sols convenciment sobre les bases conceptuals e històriques, en les que es varen construir a la transició, les dues vies autonomistes. La lectura del desastre no presenta masses esquerdes d’esperança.

La situació de l’Estatut representa un drama col·lectiu i històric que sens dubte marcarà l’agenda política dels propers anys a Catalunya i a Madrid. De moment CIU no podrà acceptar governar amb el PP ni tan sols per obtenir els vots de la investidura de Mas com a President. Impossible poder justificar un recolzament del partit polític que està portant a Catalunya al límit democràtic.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional trigarà en recuperar el seu prestigi, i la necessitat de reinventar un sistema de designació menys polititzat és prioritària. La responsabilitat la tenen els grups parlamentaris al Parlament espanyol que fins ara s’han repartit les designacions sense cap complexe. La aprovació per referèndum de l’Estatut de Catalunya, té la màxima legitimitat que en democràcia es pot tenir. La força legal amb que compta, és inversament proporcional a la del recurs que va presentar el Partit Popular, que és una estafa a la democràcia. Aquesta força és el nostre patrimoni ara. La determinació en defensar-ho ara i en un futur, és el nostre repte.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3407/política https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3407/política Tue, 13 Apr 2010 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3407/política
Ara bé, abans de caure en la convicció que no hi ha remei, o participar d’aquest missatge, seria bo veure quina evolució passada i recent ha viscut el control de la cosa pública i del poder. Part del que ens succeeix es deu a que la democràcia espanyola es troba ressentida en masses llindars, dels 40 anys de dictadura. La psique social del control del poder que genera una dictadura és totalment inexistent. De manera igual que a l’antic règim, una societat regida per un poder absolut es regeix per la por, la submissió i la obediència. La xarxa social i econòmica que es va dissenyar en torn al franquisme, ha perdurat durant anys com espais intocables de poder. Si en la superació de l’antic règim, la burgesia es va erigir com a actor crucial per impulsar, al menys en els seus inicis, la creació de l’Estat Modern, la burgesia de les dictadures, va teixir pactes de convivència i de interessos mutus.

Aquest sotmetiment interessat ha fet que entre poder i negocis s’hagin produït dinàmiques i silencis. El cas Millet és un exemple clar d’aquest fenomen, però presenta moltes coincidències amb els altres processos judicials contra la corrupció. La frase de Habermas és contundent quan afirma que les ideologies autènticament burgeses no permeten una ètica política autèntica i alerta dels riscos de la 'refeudalització'. Es aquest filòsof que reclama el principi de l’esfera pública i el principi de 'supervisió' del poder governamental. Les mesures que es posen en marxa a partir del treball de la Unió Europea contra la corrupció política, juntament amb la prohibició de donacions anònimes a fundacions o partits polítics, poden marcar un abans i un després en la democràcia. Ara ha de treballar una justícia independent.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3320/errors-policials-i-mes https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3320/errors-policials-i-mes Tue, 23 Mar 2010 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3320/errors-policials-i-mes
Per començar les incerteses en torn al cas de Jon Anza, i la manca de coherència en les explicacions oficials. D’altra banda la esquerra abertzale postula per una via política que superi de manera definitiva l'existència d’ETA. Otegi, reunit amb altres persones per establir les bases del futur polític, és detingut el mes d’octubre de manera preventiva, ell, que sempre ha acudit a les citacions judicials i a la presó quan ha estat requerit. La seva fugida possible és impensable, però Garzón, una vegada més actua de forma desmesurada pel que fa a les mesures cautelars, i en sinergia amb els interessos politics del govern, posa pals a les rodes a aquesta redimensió política de l’esquerra abertzale.

Aquests dies Otegi demana que es revisi la seva situació de presó per motius de salut del pare i la situació familiar. Una paradoxa més, el líder polític basc i l’home que fa temps aposta per la no violència, a la presó. No li convé a l'estratègia de Rubalcaba que és negar la major, és a dir, el seu dret a la existència ideològica, i una vegada més en la seva trajectòria política, opta per defensar la via policial com a única via de solució del conflicte. Certament ETA, a més d'anacrònica, té la sort de comptar amb polítics espanyols que mai han volgut capgirar la situació de la violència a la política. La política de Maquiavel troba en determinats personatges la seva màxima expressió.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3287/cal-parlar-clar https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3287/cal-parlar-clar Tue, 16 Mar 2010 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3287/cal-parlar-clar
Una empresa privada que dispensa el subministrament amb nom i cognoms, Endesa, ha deixat de complir amb les obligacions de manteniment de la xarxa d’instal·lacions durant anys, i això ha conduit al actual desastre. L’esment dels 3.430 milions d’euros de beneficis del 2009 és més que simbòlic. La impotència dels Ajuntaments i del Govern davant la situació de les persones afectades no és un fracàs de la seva acció però si que d’alguna manera constitueix un indicador del sistema. La connivència de la empresa amb alguns espais polítics és sospitosa. Que està passant?

El subministrament de electricitat de Catalunya està en mans d’una empresa estrangera, que deixa als usuaris en situació de risc. En una altra dimensió, l'economia especulativa i desregulada està portant a la economia productiva a una situació de crisis límit. Els governants no tenen poder per poder donar respostes urgents i estan essent víctimes de una crisis de marc, d’una crisis de garanties i de control. Cal doncs repensar el marc, considerar quin exercici de poder es pot emprar per donar un cop de timó al rumb de la democràcia, encara que sigui lent i progressiu. És un problema d’horitzons, de saber cap on ens porta el vent i quin gir s’ha de donar si es vol mantenir la direcció de considerar el bé comú, i la utilitat social, com una prioritat de la democràcia.

En l’àmbit de la justícia, encara que de manera tímida, s’està veient aquest cop de timó internacional en la lluita contra les màfies, contra la corrupció i contra els delictes econòmics. Potser és per això que el control del sistema judicial és un valor massa apreciat pel poder. El que és cert és que el contracte social es basa en que el poder ha de garantir als ciutadans una seguretat jurídica, en unes lleis que el protegeixin i uns tribunals independents que vetllin pel seu compliment. Una corrent del pensament de la criminologia italiana, el garantisme jurídic, postula per l’ús del Dret en la tutela dels drets dels ciutadans. Ara Endesa hauria de respondre.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3243/el-valor-de-la-paraula https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3243/el-valor-de-la-paraula Tue, 09 Mar 2010 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/gemma-calvet-i-barot/blog/3243/el-valor-de-la-paraula Dafne abans de l’alba que ha estat molt comentada com a novel·la sobre l’independentisme. El lliurament del llibre anava acompanyat d’un requeriment de crítica sincera, pública o privada. M’atreveixo a aprofitar aquesta seu per tal de fer algunes reflexions a partir de l’obra, des de la convicció que més que mai s’ha de prendre posició clara en el mapa del futur del nostre país, incloent temes com els que López Bofill toca frontalment.

La lectura és planera i ràpida, i amb les pinzellades de poètica necessàries, que l’autor no pot evitar, sortosament. Ara bé, discrepo de les atribucions que se li fan d’un tractat sobre d’independentisme, de fet, l’eix temàtic gira entorn al debat sobre la violència com a eina d’emancipació. I crec que a aquestes alçades, malgrat l’autor quasi de forma obsessiva ens regali argumentari, no podem confondre amb el binomi violència independència. Sóc de les que vull creure que a diferència del País Basc, a Catalunya fa temps que aquest tema està resolt tant per la força dels fets, com per les conviccions, que es basen en el diàleg, en la construcció progressiva, en el reforçament de la identitat amb l'acollida permanent.

Sé que lamentablement no és així, i els darrers esdeveniments en els actes organitzats per la universitat, amb Salvador Cardús com amfitrió, amb el lehendakari Ibarretxe, i amb Rosa Díez, ho demostren. La intolerància frontal minoritària torna a sorgir, en detriment de la capacitat d’escolta malgrat la discrepància. No són bons auguris i fan més mal a l’independentisme del que sembla. El personatge de López Bofill, també professor universitari, confronta amb una jove alumna que fa de la lluita violenta, sectària, i indiscriminada, una opció de resistència simbòlica i suïcida. Cal dir que la Dafne, a diferència de les dones que surten de la ploma de Larsson, és mentidera, nimfòmana i amb profunds desequilibris afectius. La caricatura em sembla massa forçada i amb trets misògins, però els diàlegs són potents. La paraula mai pot ser un enemic, la superació del bel·licisme del patriarcat, tampoc. Així de simple.
]]>