El fantàstic ascens d'Esquerra Republicana s'explica en part perquè ha fet una campanya positiva, plena de propostes i de discursos constructius. No podem invertir energies a tirar-nos els plats pel cap quan necessitem totes les energies (i tots els plats) per avançar cap a un mateix lloc.

Ens agradarà més o menys, però ara sabem quin és el país real. I en aquest país real el sobiranisme és majoritari, t'ho miris com t'ho miris. Si haguéssim anat més sobrats, potser ens hauríem refiat massa i hauríem perdut el referèndum. Ara sabem quants som, i sabem que caldrà picar pedra per garantir la jugada. Caldrà convèncer més gent que la independència és l'única solució possible. Hem de posar en marxa una campanya per tot el país i des de tots els sectors a favor del sí. Ens hi va la vida, i no té sentit desanimar-nos quan som més a prop que mai d'aconseguir-ho.

Si algú pensa que Oriol Junqueras obstacularitzà el camí cap a l'alliberament nacional, que faci allò de reiniciar i tornar a engegar. El líder d'ERC diu que assumirà les responsabilitats que facin falta per fer el referèndum i poder sortir de la crisi, i tots plegats faríem bé de creure'ns-el i confiar-hi, així com ens havíem de creure Artur Mas quan va dir que ens duria fins a l'estat propi. Els il•lusos no ens salvaran de res, però si no ens ho creiem ni nosaltres mateixos segur que no arribarem ni a la casella de sortida. Creure en els polítics que hem elegit democràticament és la millor manera de comprometre'ls, de garantir que no es faran enrere.

La fortalesa d'un govern depèn de la seva estabilitat parlamentària. Si volem de debò un govern fort, tindrem un govern fort. Sempre que no ens dediquem a torpedinar-lo per totes bandes. No hem de perdre el nord, ni el coratge ni la il•lusió. I no podem perdre ni un segon més a barallar-nos entre nosaltres, que se'ns gira molta feina. Hauríem d'aparcar l'emprenyador que tots portem dintre almenys fins que siguem ciutadans lliures d'una Catalunya lliure.
 

Eva Piquer