Blog Joan Lladó

Monago i el rebost de la padrina

Joan Lladó — Thu, 18 Sep 2014 13:42:00 +0200

La setmana passada sortia als mitjans que 35.000 dones majors de 75 anys extremenyes rebran una ajuda de 300 euros perquè “visqueren la guerra i la post-guerra i feren possible la democràcia”. Això vol dir almenys una parell de coses. La primera que totes feren possible la democràcia. Tant si eren franquistes com si patiren la repressió. La segona és que el Govern Extremeny té molts de doblerets per gastar. Els extremenys poden dedicar sis vegades més doblers en promoció hotelera per plaça i nit que els illencs. Els alumnes reben el triple de beques que els illencs, Tenen quatre vegades més ordinadors per aula. De funcionaris per habitant, en tenen el doble, un 26% dels treballadors ho són, mentre que a Balears són sols el 13%. De fet el seu pressupost autonòmic és 1000 euros per persona superior que el de Balears. Per si fos poc, les inversions de l'Estat durant el 2014 són de 316 euros per habitat mentre a les Balears són de 66 euros per cada ciutadà. Pel que fa als imposts que paguen de mitjana la xifra és de 4.012 euros per habitant mentre que a Balears en pagam 7.319. D'on surten tots aquests doblers? Cada dia el senyor Monago explica que la seva Comunitat no té deute...

La meva padrina no cobrarà aquests 300 euros. La meva padrina va viure guerra i post-guerra... Però no les cobrarà. Ni la meva ni les padrines extremenyes que hagueren d'emigrar i viuen a Mallorca i ja són tan mallorquines com la meva padrina. Me contava el conco de la meva mare que un dia feren un registre al cafè del meu repadrí i trobaren banderes rotges al rebost. Resultà que eren del corner del camp de fútbol. Varen passar un mal trangol, segur. I torn a pensar que la meva padrina no les cobrarà... Si demanam a Monago d'on treu els recursos per pagar tot el que paguen, potser ens diu que del camp de fútbol. Ara bé, jo sé que són del rebost de la padrina.

Els Països Catalans, llast o oportunitat?

Joan Lladó — Thu, 02 May 2013 13:47:00 +0200

La decisió de l'ANC de no respectar la voluntat de l’ANC de Mallorca de pertànyer a la mateixa organització ha fet ressorgir una gran quantitat de tòpics. M’agradaria donar respostes als motius de fons que fonamenten una decisió tan desencertada.

Les Illes Balears, Catalunya Nord i el País Valencià són un llast per al Principat?

Des de la perifèria nacional, l'independentisme veu molt clar que no ens independitzarem tots de cop ni hi haurà un únic referèndum. El Principat com a comunitat política –i en dret internacional és recollit així– té tot el dret d'esser estat. No cal que ho faci tota la nació de cop. Des d'aquesta òptica, podem dir que el procés de Catalunya no s'alenteix gens ni mica. Tornant al llast, cal dir que sense la realitat cultural, social i econòmica que representen aquestes terres és impossible d'explicar què fou i què és la nació catalana. Es pot prescindir de Ramon Llull, d'Anselm Turmeda o dels papes Borja? Econòmicament, són un llast unes terres que aporten més del 40% del PIB espanyol i vehiculen el 50% de les mercaderies de l'estat? El País Valencià és el principal venedor i comprador de mercaderies del Principat dins l'estat espanyol. Pensant en clau purament pragmàtica d'un futur estat català, per ventura el Principat es pot permetre que l'espanyolisme blindi la frontera pel sud, l'est i l'oest? No és més intel·ligent d'ajudar el catalanisme a les terres de frontera que no pas deixar que ho faci l'estat espanyol? A tall d'exemple, el 1936 la pèrdua de Mallorca féu que Barcelona fos bombardejada fins a la derrota. El País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord no són cap llast, sinó que són imprescindibles per a explicar qui som i per a desenvolupar al màxim allò que volem ser. A més, per a poder fer entendre el procés al món és necessari tenir present la nació completa i explicar que Catalunya no és una comunitat autònoma 'escalfada' per la crisi. L'únic argument que em passa pel cap per pensar que la reivindicació és un llast és que a Espanya no li fa gràcia que ho fem i que s'enfadaran molt... Dir que som un llast sense donar-ne arguments respon a un prejudici.

Com que volem una organització federal dels Països Catalans, les organitzacions han de ser diferents a cada territori i s'han de federar?

Tot l'independentisme illenc i del País Valencià pensa i defensa, com a objectiu final, una estructura federal o confederal amb la resta de Països Catalans. Però què hi té a veure, això, amb l'estructura de les organitzacions? Si hom pensa en Alemanya o els EUA com a model d'estat federal, podrà comprovar que els partits polítics, organitzacions sindicals o socials importants hi són les mateixes. A les nacions sense estat fragmentades, els connacionals malden per tenir organitzacions comunes. O és que els sindicats bascs ELA i LAB no tenen presència a Navarra? Fins i tot al Kurdistan, que roman fragmentat dins set estats, els independentistes miren d'unificar organitzacions, i se'n surten! Els Països Catalans han d'esser una excepció mundial? Algú pot pensar que caminant en paral·lel qualque dia ens trobarem? En geometria és sabut que les línies paral·leles es troben a l'infinit. Si volem confluir calen dinàmiques comunes i tants de punts de trobada com puguem imaginar entre terres d'una mateixa nació que han estat esquarterades precisament per reduir-ne la potencialitat que tendrien si es trobassin unides. La constitució espanyola vol que caminem en paral·lel. Prohibeix explícitament la nostra federació. Hem de fer allò que ens dicta l'estat?

Catalunya fa imperialisme i no té sentit que hi hagi organitzacions que hi desembarquin?

Catalunya és un imperi? Té jutges, aparell repressor, serveis d'intel·ligència? Catalunya no és cap imperi. És evident. La construcció dels Països Catalans és la construcció de l'espai comú amb unes terres que, des de la naturalesa originària, es volen recobrar. Seria diferent que aquestes terres volguessin annexionar Múrcia o els Monegres. Enguany farà 784 anys que el rei en Jaume desembarcà a Mallorca i en fa 776 que arriba a València. L'ANC, Esquerra Republicana, el SEPC, la CUP, SI, etc. sorgeixen a les illes, amb el suport de milers d'illencs. No desembarquen d'enlloc més que de les entranyes dels illencs. Són projectes naturals d'aquests territoris perquè llur naturalesa és catalana. Quan el diari Ara decideix, amb empresaris illencs que hi aposten, d'esser present a Mallorca, o quan Catalunya Ràdio és la tercera ràdio més escoltada, amb 37.000 oients (20.000 més que no la ràdio autonòmica, IB3 Ràdio), hom pensa que no és per la voluntat dels illencs?

A les Balears i al País Valencià no hi ha res a fer perquè hi guanya el PP

La traducció política del sentiment de país no es trasllada fins que no s'arriba a un estadi avançat de clarificació. Si a l'estiu del 2012 el CEO situava l'independentisme més amunt del 40%, l'independentisme representat al Parlament de Catalunya superava de molt poquet un 10% dels vots. Si al Principat fins ara no es comença a traduir l'independentisme latent, a la perifèria passa així mateix. Per què? Hi manca una dreta autòctona sòlida (de moment) i, a més, la concentració del vot anti-PP cap al PSIB-PSOE o cap el PSPV-PSOE deixa ocult un electorat amb un fort sentit d'identitat pròpia. I si no, què explica que el 93% dels pares escullin el català com a llengua d'ensenyament a les escoles de les Illes Balears o que 125.000 famílies valencianes hi vulguin escolaritzar els fills contra un sistema que ja no vol incorporar més gent a la línia en català? Que passarà ara que el bipartidisme trontolla a tot l'estat i, a més, aquestes terres tendran un exemple a seguir, el del Principat, com a solució dels problemes més quotidians? A la perifèria, us puc assegurar que de partidaris n'hi ha més que no independentistes hi havia al Principat ara fa vint anys. De fet, segons el CEO, el 2005 només hi havia un 13% d'independentistes al Principat. I oi que ningú no defallí?

L'anticatalanisme a Mallorca és una excusa

Joan Lladó — Fri, 15 Feb 2013 14:35:00 +0100

M'agradaria fer una reflexió sobre un tema un tant polèmic però que pens que és vital per l'estratègia de l'independentisme illenc i perquè el tren del Principat no passi de llarg. Pensa la majoria sobiranista, regionalista i autonomista illenca que l'anticatalanisme és majoritari a les Balears? Rotundament sí. És majoritari l'anticatalanisme a les Balears? Pens que no. Perquè? Perquè quan els pares han hagut de triar la llengua d'escolarització dels seus fills, el 87% han triat "català" i un 6% ho han deixat en mans del seu centre respectiu. Perquè les concentracions anticatalanistes no han aplegat mai més de cent persones, mentre l'OCB convoca anualment desenes de milers de persones per tot el contrari. Perquè mentre presidents i dirigents del PP han estat socis de l'OCB, mai cap dirigent progressista (amb tota l'amplitud del ventall) ha militat a l'anticatalanisme. Perquè a l'enquesta que adjunt d'Opinòmetre, realitzada l'any 2010 amb 900 mostres i un marge d'error del 3%, situa que la gent que es sent "0" de Països Catalans és un 34%, mentre que el concepte és aprovat, amb una nota que es mou entre el 6 i el 10, pel 43% dels mallorquins. Té traducció política aquest sentiment? No. L'independentisme tampoc tenia traducció política al Principat fins fa mesos i encara podem pensar que no l'acaba de tenir... En el cas de Mallorca pens que no en tendrà fins que una part important del nacionalisme, de l'autonomisme i del regionalisme deixi d'utilitzar l'anticatalanisme com a coartada per no parlar clar. A les cambres oficials, només hi ha oposició a l'eurofems, a les retallades i a la persecució identitària i democràtica que patim els mallorquins. No és poc i és del tot necessari. Que consti. Però a banda de la queixa, hauríem de proposar. Ara mateix l'anticatalanisme és la gran excusa per no dir que els Països Catalans i la independència són la solució dels nostres problemes. No tenc cap mena de dubte que la majoria ho pot acceptar i que molts, si obrim el debat, s'hi apuntaran.

Podeu veure l'enquesta a l'adreça següent:
http://blocs.esquerra.cat/documents/enquesta-sentiment-de-pertinenca-dels-mallorquins.pdf

Els illencs voldran sumar-se a la independència del Principat?

Joan Lladó — Sun, 03 Feb 2013 13:35:00 +0100

Si la democràcia acaba vencent les lleis, que és el que no tenc cap dubte que passarà, i Catalunya acaba amb èxit el seu procés d'independència, ens trobarem amb una Espanya molt debilitada, un nou estat mediterrani i un perfecte escenari perquè els ciutadans illencs vegem una sortida clara del pou de foscor econòmica, social i democràtica en el qual estam ficats.

De tots els interrogants que s'obren n'hi ha un que pens que és el fonamental. Poden els mallorquins d'esquerres, de dretes, nadius o nouvinguts sentir-se atrets per un nou estat federal conformat pels diferents territoris dels Països Catalans. Poden visualitzar-hi la possibilitat d'assolir les seves expectatives vitals? Crec que perquè la vulguin l'hem de proposar. Renunciar-hi sense haver-ho fet és poc seriós.

Estic convençut que una nova organització estatal nascuda de la voluntat dels seus membres, sense passat de negociació amb el franquisme i sense monarquies, ni aristòcrates amb la cara farcida de botox és un bon punt de partida. Jo pens que cada territori dels Països Catalans hauria de recaptar els seus imposts i pagar una quota pels serveis compartits. Pens que cadascú hauria de gestionar els seus ports i aeroports. Pens que hem d'actuar sobre aquells aspectes que decidim fer-ho de manera conjunta i pens que hem d'invertir molt a bastir una democràcia real i la unitat que durant segles han treballat per desbaratar. Però el millor de tot és que, si passa el que dic en el primer paràgraf, podrem plantejar allò que la gent cregui oportú i amb unes regles de joc noves. Construir un nou Estat és edificar l'esperança.

Podria ser que penséssim que els illencs som impermeables al que passi a Catalunya. Per analitzar-ho hem de saber qui som. Crec que amb tots els matisos que hi vulguem trobar, Mallorca es divideix en quatre grans blocs socials i ideològics que no coincideixen exactament amb els partits que es voten. Tenim els mallorquins autòctons i conservadors, se senten mallorquins per damunt de tot, sempre prioritzen allò que pensen "que convé" i han votat sempre partits de dretes forans i en menor mesura d'aquí. Tenim una esquerra catalanista, que electoralment abraçaria el PSIB i partits d'esquerres autòctons. Tenim també una esquerra de nous mallorquins, molts d'ells hereus directes de la desfeta republicana de la península, gent lluitadora, crítica amb aquesta democràcia i castellanoparlant. El quart bloc seria el de l'espanyolisme de dretes; configurat tant per autòctons com per forans; ben situats a la jerarquia eclesial, a tota l'estructura dels aparells repressius de l'Estat; emparant sempre la minoria gonella i estretament lligats, amb digníssimes excepcions, amb els botifarres. Aquest darrer bloc és el que lidera actualment el Partit Popular. És el bloc més poderós perquè rep el favor de l'Estat, però només és una de les quatre parts.

Ara farà un mes i mig, a la revista el Temps, dues persones que, al meu parer encarnen dues ànimes d'aquest "tetris" del que som, contesten la pregunta del milió: "Què suposaria per a les Illes Balears la independència de Catalunya?". El primer, Lorenzo Bravo, secretari general d'UGT a les Balears i militant del PSOE, diu que: "Una Catalunya independent suposaria políticament a Balears més sentiment de pertinença als Països Catalans" Creu que: "Hi hauria molta més gent, a més dels estrictament nacionalistes, que voldria incorporar-se al nou Estat". El segon, Miquel Munar, ha estat diputat del PP i candidat de CxI a Palma. Diu que: "Les Illes se'n veuran afectades en primera instància, molt negativament, perquè en quedar dins Espanya, Espanya ens seguirà munyint, fins i tot més que ara. Però en passar un temps, els illencs començaran a adonar-se que el nostre futur és amb la Catalunya independent, per això els Països Catalans independents són inexorables"

Si aquestes persones, un mallorquí d'adopció socialista i un llubiner de naixement conservador, opinen això, per què tenim por de ser entesos quan deim que la independència dels Països Catalans és necessària i possible? Què és el que ens fa pensar que la gent no entendrà la denominació "Països Catalans" quan aquestes persones que representen el que és Mallorca, la Mallorca que no ha prioritzat debats identitaris, s'hi refereixen sense embuts? Pens que ens hi jugam el benestar social, la nostra capacitat emprenedora i la possibilitat de construir una democràcia real esmenant errors del passat. Només s'hi pot oposar qui hagi viscut dels altres.

Que passarà a les Balears si Catalunya s'independitza?

Joan Lladó — Thu, 31 Jan 2013 21:57:00 +0100

De vegades hi ha gent que quan veu un penya-segat pensa en una caiguda mortal, mentre d'altres hi veuen un lloc fantàstic per fer ala delta. Tot depèn de quin cantó es mirin les coses. Ara bé, per molt que ho mir, amb la independència del Principat, no hi veig cap handicap, veig un pas de gegant per la independència de tots els Països Catalans. Algú pensava que ens independitzaríem tots de cop? Sempre he tengut clar que la independència seria territorialment gradual i que els territoris més madurs contagiaran la resta. No és d'ara. Sense el Barça o TV3, no es pot entendre el sobiranisme illenc d'avui.

Depenem de la locomotora nacional. No sé quin temps estarà Catalunya, però just el debat que es produeix ja és positiu. Retronen a tots els mitjans els arguments, és "un estadi de clarificació" que diria en Gransci. Els arguments són, a més a més, de fàcil connexió. El conflicte entre Catalunya i Espanya és el d'una terra amb una identitat pròpia, que els illencs compartim i que rep un maltractament fiscal que és brutal però inferior al que patim les Balears. A més, aquest conflicte ha romput un marc mental. Ara la gent veu la independència com una cosa possible.

I ara pensem què passarà quan la nostra gent vegi com Catalunya s'independitza. Hi haurà la capital d'un Estat a 30 minuts d'avió, un Estat amb la mateixa llengua pròpia que la nostra i d'una prosperitat que ja no serà segrestada. Psicològicament serà demolidor. La nostra cultura serà projectada al món amb normalitat. El català serà, ara sí, una llengua normal a davant de les institucions europees. La nostra comunitat lingüística tendrà premis Nobel i guanyarà eurovisions. A més, nosaltres, com a illencs, tenim els vincles prioritaris comercials amb Catalunya. El 87% dels nostres productes es vendran, com fins ara, a un territori que serà Estat i continuarem important d'aquest Estat el 71% de mercaderies. A més, sense l'espoli es convertirà en un pol de tracció, turístic, sanitari, educatiu, de coneixement i de negoci. L'Eix mediterrani, fins ara boicotejat, serà impulsat per aquest Estat i ens en beneficiarem. A més, els mitjans de comunicació de la Catalunya independent, més forts que mai, ens ho explicaran tot.

I Espanya, què? Tendim a aplicar la clàusula céteris pàribus a la independència de Catalunya, que és aquell mètode que consisteix a mantenir constants totes les variables manco aquella que s'estudia. Tendim a pensar que Espanya queda igual, quan això no té ni cap ni peus. Primer de tot, la Constitució deixarà de tenir sentit, ja que "la indivisible" serà dividida i, en segon lloc, el centralisme borbònic s'haurà acabat. Per què? Perquè les fonts de recursos extrets de les colònies han arribat a la seva fi.

No basten els 3.500 milions que ens espolien a Balears ni els 6.500 espoliats del País Valencià. Ni que ens ho prenguin tot. Malgrat que siguem els que més aportam i menys rebem per persona, el nostre PIB només representa un 2,5% de l'Estat. És impossible compensar els més de 16.000 milions de l'espoli català. Dic més de 16.000 milions perquè les xifres oficials de la balança fiscal no tenen en compte que totes les grans empreses, públiques i privades, desenvolupen la seva activitat arreu de l'Estat i tributen a Madrid.

Un 20%, com a mínim, del tributat passarà a tributar a Barcelona. Veurem com l'espoli era encara més escandalós. Si a això hi afegim que Espanya està cau no cau perquè deu 2 bilions d'euros, és impossible que l'Estat suri, almanco sense que la Comunitat de Madrid comenci a aportar al sistema de manera "real" i molt més que generosament. En aquest extrem, no hi confio ni poc ni gens. Qui ha viscut durant 300 anys de l'espoli no cedirà el botí. Llavors, què passarà? És mal de dir, però podria passar que canviessin el sistema de finançament per voluntat de Madrid, per no pagar PER andalús i funcionaris extremenys, per posar-ne dos exemples. No és desaforat pensar que aprovin un sistema de Concert Econòmic per a tothom. Per nosaltres seria un alè, tot i que no és descartable que ens facin pagar una quota més elevada. En tot cas, com que no bastarà, veurem com a una Andalusia sense PER serà més fàcil crear un banc públic amb les terres de la duquessa d'Alba incloses. Es facilitaran les coses a Sánchez Gordillo...

A què ens du tot això? Els vincles de Balears amb Catalunya seran més forts, i amb l'Estat, més febles. Els nostres conciutadans es demanaran: "I per què nosaltres no? Als nostres veïnats els va tan bé...". N'hi ha que veuen un atac furibund espanyolista. Pot ser, però és possible que sigui pitjor que el d'ara? Continuaran com sempre, però tendrem un territori amb més força que mai per ajudar-nos i un enemic amb un vaixell ple de forats. Per això ara cal no afluixar, ni deixar de reivindicar la unitat de tota la nació. Cal enfortir organitzacions comunes sense complexos.