I és que és un escàn­dol que en aquest procés cap a la judi­cial­ització del 9N hagin dim­i­tit fis­cals després de reconèixer que no hi havia delicte i que hagin aca­bat por­tant el cas “el fis­cal de con­fi­anza" que deia Ali­cia Sánchez Cama­cho a les grava­cions de la Camarga o el fis­cal que “a mi esto me lo afina" que deia el min­istre en les grava­cions amb de De Alfonso. A l’Estat espanyol ni democrà­cia ni sep­a­ració de poders ni abso­lu­ta­ment res. No com­prenc d’on treuen la barra per voler ara por­tar a judici al Pres­i­dent per posar les urnes al poble, dos dies després de les elec­cions, quan encara s’estan pub­li­cant aque­stes con­verses. Unes grava­cions sobre les quals el Min­istre Fer­nán­dez Díaz no haurà de donar expli­ca­cions al Con­grés de Dipu­tats perquè ahir el PSC-​PSOE va votar en con­tra de la peti­ció, junt amb el PP i Ciudadanos.

 

I és bo recor­dar que el PSC és el soci de Gov­ern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, la mateixa que va guan­yar les elec­cions a Xavier Trias per pocs mil­ers de vots després de l’actuació de les claveg­ueres de l’Estat i util­itzant les falses infor­ma­cions de les claveg­ueres de l’Estat. Colau, per tant, va ser ali­ada impre­scindible de la con­spir­ació d’Estat per atemp­tar con­tra la democrà­cia. Sense ella, les claveg­ueres de l’Estat no se n’hauríeu en sor­tit. Tot i que per escàn­dol la CUP, que va acon­seguir amb el Pres­i­dent Mas allò que no van acon­seguir les claveg­ueres. Que plegués. Ni Fer­nan­dez Díaz, ni de De Alfonso, ni Paco Marhuenda… Anna Gabriel Sabaté. Algun dia sabrem per qui tre­balla aque­sta noia.

 

I és que les claveg­ueres de l’Estat amb tant tonto-​útil que els hi fa el joc com la Colau i l’Anna Gabriel, ho han tingut molt fàcil. Ànims Pres­i­dent Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que men­tre d’altres diri­gents polítics feien calço­tades i don­aven lliçons vos­altres vau organ­itzar l’acte de des­obe­dièn­cia més gran que hem fet mai per la llib­er­tat d’aquest país. Al vostre costat patriotes!

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Xavier Domènech va tenir ahir una opor­tu­ni­tat pre­ciosa per explicar als seus votants –molts menys aque­sta veg­ada que el 20 de desem­bre– que el canvi és impos­si­ble a Espanya i que, per tant, l’únic canvi pos­si­ble pels cata­lans és la inde­pendèn­cia. Però no ho va fer, al con­trari, va fer una crida a consolidar-​se com a alter­na­tiva a CDC i a seguir tre­bal­lant amb la resta de forces de l’Estat per acon­seguir el canvi en el futur, d’aquí 4 anys. Això ha de servir a una part de l’independentisme, a ERC però també a l’ANC, per can­viar d’estratègia enfront els Comuns. Prou fer-​los la gara-​gara, prou esperar a que se sumin al pro­jecte com si fos­sin per­sones car­regades de bones inten­cions que només volen el canvi. Mai enten­dran que l’únic canvi pos­si­ble és la inde­pendèn­cia perquè són pro­fun­da­ment espany­olistes. Per tant, es pas­saran tota la vida tre­bal­lant per la uni­tat d’Espanya. Prou de riure les grà­cies i adap­tar el full de ruta a Ada Colau. A Ada Colau se l’ha de com­batre i destruir electoralment.

 

L’independentisme surt con­sol­i­dat. El bloc de Con­vergèn­cia i Esquerra surt reforçat. Con­vergèn­cia ha guar­dat els mobles amb molta dig­ni­tat i ara afronta un Con­grés on ha de fun­dar un nou par­tit polític. Si aque­sts can­vis no només són reals, que jo crec que ho seran, sinó que també ho sem­blen a ulls dels ciu­tadans –amb cares noves-​començarà la remu­ntada. Una remu­ntada més que necessària per fer front al sec­tarisme cada veg­ada més evi­dent de deter­mi­nades esquer­res d’aquest país i a la aliança de les claveg­ueres de l’Estat que for­men el min­istre del PP Jorge Fer­nán­dez Díaz i Albano Dante Fachin de Podemos.

 

Tots aque­sts reptes i esce­naris s’obren amb els resul­tats elec­torals d’ahir. Si hi haurà Gov­ern o anem a ter­ceres elec­cions, ningú no ho sap. Veurem què passa en els prop­ers dies, però per mi això, com a inde­pen­den­tista, és el de menys.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Cal ser molt mis­er­able per posar en risc la vida de les per­sones per vetar unes idees polí­tiques i que encara es pre­sentin com a víc­times, i és insul­tant que just el min­istre Fer­nan­dez Díaz faci la roda de premsa per desmentir-​ho a l’hospital de Vilade­cans amb una pan­carta en defensa de la san­i­tat pública. Però sabeu què és encara més greu? Que ningú no hagi dim­i­tit encara, que cap dels ton­tos útils d’aquesta con­spir­ació que van aprof­i­tar aque­stes manip­u­la­cions medià­tiques per esgar­ra­par vots no demani perdó. I encara una altra cosa. És molt greu que aquest diu­menge el Par­tit Pop­u­lar torni a guan­yar les elec­cions a niv­ell espanyol.

 

És per això i per moltes altres raons que aquest diu­menge a les elec­cions hem de blindar el bloc inde­pen­den­tista per poder cul­mi­nar el procés quan abans i marxar d’aquest Estat que no ha can­viat, que no can­via i que no vol can­viar. Per més vin­cles sen­ti­men­tals que poguem tenir amb altres pobles d’Espanya, hem de fugir d’un Estat que pre­sumeix d’haver-se car­regat el nos­tre sis­tema san­i­tari. El dels nos­tres pares, el dels nos­tres fills. Diu­menge no et quedis a casa i vés a votar. Bona revetlla de Sant Joan!

 

www​.ericber​tran​.cat

 

El min­istre Fer­nán­dez Díaz és un atemp­tat a la democrà­cia, no només perquè sigui Min­istre essent la força menys votada allà on es pre­senta; Catalunya, també perquè tal i com demostren grava­cions com la que va difon­dre ahir el diari Público, cosa que era vox pop­uli, pre­sump­ta­ment ha inten­tat tor­pe­d­i­nar proces­sos elec­torals democràtics. S’ha descobert una autèn­tica con­spir­ació d’Estat.

 

Aquest home no pot ser Min­istre. Aquest home només està preparat per ser tan­cat a un psiquiàtric. El direc­tor de l’oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha de ser des­ti­tuït del seu càr­rec pel Par­la­ment de Catalunya i, no només això, també jut­jat con­jun­ta­ment amb el min­istre per inten­tar fer d’una democrà­cia una dic­tadura. I no només això; cal saber qui va pro­posar el seu nom­e­na­ment i si aquest està com­prat pel CNI o sim­ple­ment és badoc. I del Grupo Plan­eta, que també surt a la gravació… Bé, ells ja han ame­naçat en marxar si Catalunya esdevé un Estat inde­pen­dent. Així doncs, només cal que cul­minem el procés perquè marxin. I que marxin, i que marxin ben lluny, a un Estat on se sentin còmodes. A una monar­quia “banan­era", per exem­ple, on prob­a­ble­ment se sen­ti­ran còmodes a niv­ell leg­is­latiu pel que fa a llib­er­tat d’expressió.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Si el 20D els inde­pen­den­tistes podíem tenir dubtes sobre per què calia anar a votar, el resul­tat ens va ensen­yar que sí que era impor­tant par­tic­i­par, que era molt impor­tant votar perquè grà­cies als par­tits inde­pen­den­tistes Espanya està ingovern­able. Qual­sevol opció de Gov­ern raon­able a l’Estat passa per tenir el nos­tre recolza­ment, i Espanya està quedant molt i molt mala­ment a ulls inter­na­cionals perquè porta mesos sense Gov­ern per culpa de l’alergia que provoca a l’Estat la democrà­cia, per culpa de la instran­si­gen­cia que tots els par­tits demostren alhora d’acceptar que es con­vo­qui un refer­èn­dum d’independència a Catalunya.

 

Som capaços de tenir la clau una seg­ona veg­ada, som capaços de posar les coses un punt més difí­cil a l’Estat un cop més, i les debil­i­tats de l’adversari són vic­tòries per a nos­altres. Així que ànims, a pen­car aque­sta última set­mana de cam­pa­nya, cap­girem les enquestes i guanyem la llibertat!

 

www​.ericber​tran​.cat

 

És com si ara en una autopista hi aparegués un esbor­ranc i enl­loc d’arreglar-ho et diguéssin que en aquell tros mod­eris la veloc­i­tat a 10 km/​h per segure­tat… i no durant uns dies fins que ho arreglin, no, sinó fins al cap de 10 anys de moment, i seguint.

 

A aque­sts retards crònics s’hi afegeix aque­sts dies una vaga de con­duc­tors, també incidèn­cies pun­tu­als varies degut al mal man­ten­i­ment i el fet que a molts indrets les vies no estan des­doblades per la qual cosa si un tren va mala­ment provoca afecta­cions a tota la resta de línies.

 

Hi ha moltes expli­ca­cions per això. Que l’Estat no inverteix, que quan l’Estat diu que inver­tirà tants din­ers n’acaba invertint una petita part, que molts cata­lans es creuen en cam­pa­nya el par­tit de torn espanyol prom­e­ten que inver­tirà X i no inverteix res. I alerta perquè PP i PSOE porten anys enrient-se’n de nos­altres, però ni Podemos ni Ciu­tadans tenen cap pro­posta al respecte.

 

Com en moltes altres qües­tions la inde­pendèn­cia és la solu­ció. I no perquè sí, aquí no serveix allò de que tots són iguals, no. La Gen­er­al­i­tat de Catalunya ha demostrat que es pot crear una xarxa fer­roviària efi­cient i pun­tual com són els fer­ro­car­rils de la Gen­er­al­i­tat. Una xarxa admi­rada al món i tan con­sol­i­dada i blindada que va supor­tar, fins i tot, el pas del tri­par­tit pel Gov­ern. Així que no hi ha excuses, qui vul­gui trens dignes, a votar inde­pendèn­cia. I els inde­pen­den­tistes a fer ràpid la inde­pendèn­cia que aquest Estat és insuportable.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Pablo Igle­sias seria el gran bluf de la política espany­ola si arribés a gov­ernar. Cosa que crec que no pas­sarà. Recorda a Zap­a­tero prom­e­tent coses, que després no cumplirà. De fet, l’actual pro­grama elec­toral ja no s’assembla en res al que va pre­sen­tar a les europees. Tot són con­tradic­cions. I a més, tal i com vam veure després de la cam­pa­nya elec­toral del desem­bre, Igle­sias és un Zap­a­tero amb tics autori­taris. I és que és bo recor­dar que en la pro­posta de Gov­ern que va fer al PSOE només va dem­a­nar càr­recs, i ai las, quins càr­recs. No va voler cap min­is­teri des d’on es fan polí­tiques socials. Només va voler el con­trol dels serveis secrets, de la ràdio i tele­visió pub­lica, forces de segure­tat amb inte­rior, exte­ri­ors i defensa… Quina por si mai arriba al poder! Amb aque­sts min­is­teris i la seva man­era de fer dins de Podemos, on la primera decisió va ser carregar-​se la horit­zon­tal­i­tat, les bases, els “cir­cu­los" de decisió a les places dels ajun­ta­ments i començar a des­ti­tuir i nom­e­nar càr­recs de la direc­ció a dit, ja podem estar espan­tats, ja.

 

Votar Pablo Igle­sias és votar un Zap­a­tero amb cueta. Que amb tant que ha promès i ja es des­diu només pot generar una gran frus­tració, que ges­tionarà amb tics autori­taris com fa temps que no hem vist.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Pablo Igle­sias seria el gran bluf de la política espany­ola si arribés a gov­ernar. Cosa que crec que no pas­sarà. Recorda a Zap­a­tero prom­e­tent coses, que després no cumplirà. De fet, l’actual pro­grama elec­toral ja no s’assembla en res al que va pre­sen­tar a les europees. Tot són con­tradic­cions. I a més, tal i com vam veure després de la cam­pa­nya elec­toral del desem­bre, Igle­sias és un Zap­a­tero amb tics autori­taris. I és que és bo recor­dar que en la pro­posta de Gov­ern que va fer al PSOE només va dem­a­nar càr­recs, i ai las, quins càr­recs. No va voler cap min­is­teri des d’on es fan polí­tiques socials. Només va voler el con­trol dels serveis secrets, de la ràdio i tele­visió pub­lica, forces de segure­tat amb inte­rior, exte­ri­ors i defensa… Quina por si mai arriba al poder! Amb aque­sts min­is­teris i la seva man­era de fer dins de Podemos, on la primera decisió va ser carregar-​se la horit­zon­tal­i­tat, les bases, els “cir­cu­los" de decisió a les places dels ajun­ta­ments i començar a des­ti­tuir i nom­e­nar càr­recs de la direc­ció a dit, ja podem estar espan­tats, ja.

 

Votar Pablo Igle­sias és votar un Zap­a­tero amb cueta. Que amb tant que ha promès i ja es des­diu només pot generar una gran frus­tració, que ges­tionarà amb tics autori­taris com fa temps que no hem vist.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Ja fa molt temps que no entenc a l’Assemblea Nacional Cata­lana i la pro­posta que de man­era uni­lat­eral va fer aquest cap de set­mana obrint la pos­si­bil­i­tat a aquest refer­èn­dum em sem­bla mare­jar la perdiu, a més d’un seguidisme lam­en­ta­ble a l’unionisme d’Ada Colau i la seva estratè­gia de refer­èn­dum falsa. No teníem tots ple­gats pactat un full de ruta? De què serveixen els pactes si després cadascú van fer noves pro­postes de cara a la gale­ria per jugar a veure qui és més rad­i­cal? Per què l’Assemblea calla amb els pres­su­pos­tos i ara abona la tesi de can­viar el full de ruta? Està dem­anant el vot per En Comú Podem? La del refer­èn­dum no era una pan­talla pas­sada? No ho vam inten­tar ja o ara cal que el ritme ens el mar­qui Podemos?

 

I és que quina difer­èn­cia hi ha entre aque­sta pro­posta de refer­èn­dum i el 9N? Podem fer un refer­èn­dum vin­cu­lant men­tre siguem autono­mia? I si en cas de fer-​lo només anem a votar els del sí té algun tipus de validesa? No era més lògic abans aprovar les lleis de desconexió, crear una nova legal­i­tat cata­lana que sub­stitueixi l’actual, declarar la inde­pendèn­cia i fer elec­cions con­stituents per val­i­dar o rat­i­ficar aque­sta inde­pendèn­cia donant ja un pes específic als par­tits polítics per poder redac­tar la Con­sti­tu­ció Catalana?

 

No, jo no entenc l’ANC, ja fa molt de temps que no l’entenc. Tam­poc que els actes de la diada es descen­tral­itzin, tam­poc que les ciu­tats escol­lides siguin Barcelona, Tar­rag­ona, Lleida, Berga i Salt. No entenc l’ANC fa molt de temps i cada veg­ada menys gent del meu entorn la entén. A veure si al final als actes de l’ANC d’aquesta diada hi arrib­aran la mei­tat d’independentistes que l’any passat.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Estat Islàmic ha reivin­di­cat l’autoria, però per ara tot sem­bla indicar que aquest atemp­tat l’ha provo­cat un home pel seu compte. Un homò­fob que fa uns dies es va molestar perquè amb la seva dona i fills van veure com dos homes es don­aven un petó pel car­rer a plena llum del dia. I va decidir venjar-​se. I es va venjar.

 

Que trist que en ple segle XXI encara hi hagi gent que es molesti per aque­stes coses, que trist que encara hi hagi gent que hagi d’estimar amb por o d’amagat. I que trist que això sigui el pa de cada dia; una mala mirada, un comen­tari homò­fob, una pal­lissa o una mas­sacre. I és que encara que a occi­dent no estiguem acos­tu­mats a mas­sacres així, al món cada dia hi ha molts assas­si­nats sim­ple­ment per esti­mar. Recordem-​ho. Des­canseu en pau.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

A Madrid hi hem d’anar a ges­tionar el dia a dia, perquè encara s’hi pre­nen deci­sions que ens afecten, hi hem d’anar per util­itzar el faris­tol com a altaveu inter­na­cional alhora de dir que marxem i que marxem uni­lat­eral­ment. A Madrid hi hem d’anar per no regalar la nos­tra imatge a aque­lls que ens volen mal, els inde­pen­den­tistes hi hem d’anar i treure un bon resul­tat. Encara que ens fagi man­dra, encara que sigui Sant Joan, encara que ja estiguem men­tal­ment desconnectats.

 

El 26 de juny el nos­tre vot és impor­tant. No el deixem passar!

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Ahir s’hauria pogut acabar l’actual procés d’independència de Catalunya perquè la CUP va decidir alinear-​se amb els opres­sors de les llib­er­tats del poble català, amb la ultra­dreta més ràn­cia, amb els qui fomenten els desnon­a­ments i tallen la llum i l’aigua a les per­sones més vul­ner­a­bles de la nos­tra soci­etat. I el gest de dig­ni­tat del Pres­i­dent Puigde­mont, sotmetent-​se a una qüestió de con­fi­ança el mes de setem­bre ho va can­viar tot. I ho can­viarà tot.

 

És una opció amb riscos, evi­dent­ment, però com a mínim ara la CUP té uns mesos, uns mesos més, per fer fora als infil­trats del CNI. I els seus dipu­tats inde­pen­den­tistes tin­dran la opció de fer-​se respec­tar, de fer-​se dignes dels mil­ions de per­sones a qui ahir van traï­cionar apun­yalant les seves il.lusions des de la més abso­luta indecèn­cia per la esquena. Tin­dran la opor­tu­ni­tat de reparar un gran segon error històric i decidir una veg­ada més en quin bàn­dol estant. Santa paciència!

 

Repeteixo, el que ahir va fer el Pres­i­dent té riscos, però com a mínim sabrem si som 62 o si som 71 dipu­tats inde­pen­den­tistes al Par­la­ment català per cul­mi­nar el procés tot i l’Anna Gabriel, el Xavier Gar­cia Albiol, la Ines Arri­madas, en Miquel Iceta i en Lluis Rabell.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Tot i haver desit­jat equivocar-​me el temps ens ha donat la raó als escèp­tics. La CUP no només no juga al bloc inde­pen­den­tista sinó que juga al bloc union­ista. I avui ho veurem al Par­la­ment on s’alinearà votant amb C’s, PSC, PP i CSQP. No només saltant-​se el seu com­pro­mís elec­toral, també un acord d’estabilitat sig­nat el 9 de gener. Han men­tit sense cap mena de ver­gonya i sense donar expli­ca­cions posen el vot de la nos­tra vida, la dar­rera leg­is­latura autonòmica en una greu situació de fragili­tat. Un amic meu ja ho diu que de CUP i de senyor se n’ha de venir de mena.

 

Quin error estratègic més gran con­fiar amb la CUP. Avui hem de dem­a­nar un acte d’autoritat de Junts pel Sí, prou d’aguantar xan­tat­ges, i hem de dem­a­nar a Òmnium, l’ANC, a alguns par­tits polítics i a certa intel.lectualitat d’aquest país que deixin de riure les grà­cies als par­tits d’extrema esquerra per inten­tar apropar-​los, que deixin de fer-​los sim­pàtics i com­pa­nys de viatge vàlids perquè sem­pre ani­ran a la seva. I amb això em ref­er­eixo a la CUP però també a Colaus i com­pa­nyies que grà­cies al mal cap i egoïsme d’alguns guan­yaran les elec­cions del 26 de juny.

 

A aque­sts se’ls hi ha de dem­a­nar el mateix que els inde­pen­den­tistes vam dem­a­nar en el seu dia a Unió. Clare­dat: prou de mit­ges tintes, mulleu-​vos, decidiu, pri­or­itzeu. I ho van fer. I alguns es van quedar a Unió, i els qui volien la inde­pendèn­cia van decidir for­jar un nou par­tit. Avui també és un bon dia per dem­a­nar als mil­i­tants cupaires que facin el mateix. Que els inde­pen­den­tistes pleguin per dig­ni­tat i formin un nou par­tit. I sinó, que se’n vagin de ple al seu lloc nat­ural, a la paper­era de la història, d’on no hau­rien d’haver-ne sor­tit mai.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Així a les del­e­ga­cions ja exis­tents s’hi sumaran els prop­ers mesos la de Lis­boa, la Santa Seu, Cophenagen, Varsòvia, Zagreb, Gine­bra, Mèxic, Buenos Aires, Seül i Rabat. Quin orgull de Gov­ern que con­tinua apli­cant el pla pre­vist en l’anterior leg­is­latura i que fa que en mate­ria d’Exteriors ja comencem a tenir una xarxa impor­tant i, sobre­tot, d’Estat.

 

Si la CUP ho per­met aprovant els pres­su­pos­tos aque­stes del­e­ga­cions seran una real­i­tat en pocs mesos. Ni el Gov­ern d’Espanya, ni el Tri­bunal Con­sti­tu­cional podran evitar-​ho. Esperem que no veti la CUP allò que l’Estat espanyol no ha acon­se­guit vetar.

 

www​.ericber​tran​.cat

 

Una vegada més estan tensant la corda més del compte. I és que aquests pressupostos són molt importants. Són clau per dues raons molt bàsiques, primer perquè incorporen 1.000 milions d'euros més a polítiques socials. Segon, perquè són els pressupostos amb els qual s'acabaran de preparar les estructures d'Estat, són els pressupostos que preparen la desconnexió amb Espanya.

 

I a més d'aquestes dues grans raons, també n'hi ha d'altres de molt senzilles d'entendre. Com direm al món que volem ser independents si no som capaços d'aprovar uns pressupostos? I com convençerem a la nostra gent de que el procés va de debò i proclamarem la independència si no som capaços d'aprovar uns pressupostos? 

 

El dia 8 és la votació i avui és un bon dia per demanar a la CUP que s'ho repensi i ens ajudi a cloure el procés.

 

www.ericbertran.cat