Volem tenir la clau de la caixa?

Elisabeth Hernàndez — Mon, 16 Mar 2015 15:25:00 +0100

La Sobirania Fiscal encara no s'exerceix a l'Ajuntament de Barcelona, entesa com el concepte de “tenir la clau de la caixa”. Si la tenim, podrem fer el pas definitiu cap a la independència de Catalunya.

Han de ser els ens públics els que declarin i liquidin els impostos al Principat a través de l'Agència catalana, habilitada actualment als seus efectes.

Aquesta pràctica la podem fer a partir de dues vies:
– Presentant mocions al Ple.
– Fer-ho per ordre de l'Alcaldia, d'aplicació directa.

Si seguim la primera via, tot rau en l’aprovació del que es coneix com la “Moció per l'exercici de la Sobirania Fiscal”. Com pot ser que Barcelona, la que hauria de ser la punta de llança de les accions que ens duguin a la Independència, no ho fa?

I no només l'Ajuntament, tots els ens públics. Es tracta d'una acció totalment legal, dins del marc espanyol, ja que de moment la Conselleria d'Economia, un cop rebuts els diners, els envia directament al Ministerio de Hacienda.

Sabem que una MILLOR BARCELONA serà possible dins d'una Catalunya Independent, i el seu Ajuntament ha de començar a establir una canalització dels nostres diners, els quals quan vulguem i siguin necessaris els podrem retenir.

És per tot això que necessitem una majoria amplia independentista a l'Ajuntament de Barcelona, perquè l'únic camí per ser lliures és a través de la plena sobirania fiscal i la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), tant una cosa com l’altre han d’anar totalment coordinades.

Volem tenir la clau de la caixa? Votem Independència també als Ajuntaments.

Volem una MILLOR BARCELONA!

Autogestió o institució?

Elisabeth Hernàndez — Mon, 09 Mar 2015 15:21:00 +0100

Per què separar-ho? Per què no es pot fer d'una manera coordinada?L'autogestió és un sistema que funciona malgrat les limitacions que imposen les institucions, caldria el suport de l’Ajuntament en aquest funcionament.

Aquesta setmana, passejant pel districte de Sants-Montjuïc, al barri de la Bordeta, a Can Batlló vaig trobar-me el clar exemple d'autogestió que reivindico, veïns aportant hores del seu temps en benefici de la comunitat gestionant un espai que es va ocupar parcialment fa 3 anys i que ara és un bar, taller i biblioteca que conserva el mateix esperit que anys ençà.

Can Batlló té avui un aire de Casino, joves xerrant i batalletes per explicar. L'espai és sensat però no atractiu, es veu l'esforç fet pels veïns i associacions però manca de la part econòmica i tècnica de l'Ajuntament.

Els veïns aporten un valor molt interessant que fins ara, no es té en compte: aporten els seus projectes. Si a això li suméssim la bona feina i coneixements dels tècnics municipals, donarien resultats magnífics. Els hi costa aportar el valor col·lectiu, perquè pensen en una altra dimensió. Aquest és el problema del disseny urbà de despatx.

Si les dues pulsions es combinessin, el resultat seria espectacular. Recursos, tècnica, saber fer, més valors. Tot es resumeix en concepte: participació real i total.
Fa 35 anys que la gestió de la nostra ciutat es fa lluny nostre, lluny de les nostres necessitats i propostes. Sense consulta o sense vinculació de la consulta. On han passat per sobre els interessos i amiguismes. Prou!

Qui millor que els ciutadans que patim la problemàtica per buscar la solució conjuntament amb els coneixements dels tècnics de l'Ajuntament?

Aquesta és la millor forma de treballar amb i per a la ciutadania de Barcelona.

Fem una Millor Barcelona, fem una millor capital d’Estat.

Elisabeth Hernández
Número 2 de la llista de Millor Barcelona

Blog Elisabeth Hernàndez

Volem tenir la clau de la caixa?

Autogestió o institució?