Blog Manel Mayor

IMMIGRACIÓ MASSIVA

Manel Mayor — Sat, 22 Aug 2015 16:10:00 +0200

Ara que des de fa mesos, la immigració massiva és notícia diària, voldria fer unes reflexions que a alguns els hi semblaran exagerades i a d’altres en canvi els hi poden semblar encertades, ho considero així, ja que el tema ja de per si és prou polèmic.
Crec d’entrada, que l’enfocament general en l’àmbit europeu i de retruc mundial, és completament erroni, ja que els estats continuen encaparrats a considerar-ho un problema europeu i no hi veuen més solució que la policial.
El problema és real i de grans dimensions, però l’error, continua essent la ubicació del problema, que no és Europa, sinó principalment l’Àfrica i és allà a on s’hauria d’intentar resoldre, perquè és d’allà d’on fugen de les guerres i de la misèria.
Però és clar, aquests estats que encara tenen mentalitats del primer terç del segle vint, prefereixen guarir el mal de cap amb aspirines, en comptes de cercar l’origen de la malaltia, s’estimen més gastar els calés en exèrcits i armes, en comptes d’invertir en aquests països, per impedir aquestes fugides massives, en busca de la dignitat i el benestar i un millor futur per als seus fills.
En comptes de tot això, ho tracten com un problema d’ordre públic i condemnen a tota aquesta gent, a la mort per inanició i el que és encara pitjor, s’intenta prendre’ls la dignitat, tractant-los com a animals infectats que s’han de sacrificar.
No em considero en possessió de la veritat i encara menys de la veritat absoluta, però és la meva, així ho veig i així ho expresso.

Manel Mayor 20 d’agost de 2015

ENTRETINGUT...

Manel Mayor — Tue, 18 Aug 2015 15:49:00 +0200

És força entretingut veure com va evolucionant l’ambient polític, a mesura que s’acosta el 27 S i l’11 S que tenim entremig. D’una banda les esbojarrades amenaces de la caverna mediàtica i del partit del govern, no exemptes de demandes de violència envers els nostres representants polítics i per extensió a tots aquells partidaris de la independència, sense oblidar-se’n d’intentar generar por entre la nostra població, que anirà en augment, conforme ens anem acostant a la data que esperem que sigui el principi de la llibertat.
Qui també sembla que darrerament s’està apuntant a les profecies de la por, és Unió, que s’està postulant com l’opció del seny, però que pel que sembla no té cap projecte, excepte demonitzar els independentistes i la segons ells l’extrema esquerra, amb l’amenaça d’un hipotètic tripartit d’esquerres que inclouria ERC.
Al marge de l’esmentat anteriorment, no acabo d’entendre aquesta estranya estratègia, d’alguns líders de l’esquerra alternativa. Del senyor Rabell, ja en vaig parlar la setmana passada, per tant, només faré esment de la seva estranya dèria, de voler creure que un canvi de govern espanyol, ens permetria fer un referèndum. No sé quina part del no, no ha entès, la del PP o la del PSOE?
Les afirmacions del senyor Delgado, cap de llista de la CUP, encara m’han deixat més bocabadat. Pel que diu, sembla ser que creu o ens vol fer creure, que l’esquerra sola ens pot portar cap a la independència i que el senyor Romeva pel fet d’anar a la llista de junts pel sí, no és d’esquerres, suposo que tampoc considera d’esquerres a ERC, tot perquè a la mateixa llista hi ha el senyor Mas.
No sé si entre la feina d’antropòleg, la de tertulià i la de fer campanya, no li deixen temps per veure el món real i s’entesta a fer volar coloms i a fer sectarismes estúpids. Jo he estat d’esquerres sempre o des que tinc consciència política o sigui des de la meva adolescència, és evidentment que des d’aleshores ençà, ha plogut i molt i que estic convençut que no tenim més solució que la independència, en fa un munt, però fa molts anys, quan aconseguir la llibertat era una utopia i quan creia que amb una mica de sort ho veurien els meus néts, ja estava convençut que ho hauríem de voler, des de la dreta més dreta, fins l’esquerra més extrema, per tan modestament l’aconsellaria, que baixes al món real i se n’adoni que en aquests moments excepcionals calen solucions excepcionals, per tan, aquest camí l’haurem de fer també amb la dreta.

Manel Mayor 17 d’agost de 2015

LA DIADA

Manel Mayor — Wed, 12 Aug 2015 23:05:00 +0200

Em fa certa gràcia, per dir-ho d’alguna manera, una expressió que he sentit a dir des del PP al PSOE: la Diada és de tots els catalans. Anem a pams, la Diada, al contrari del que alguns ens volen fer creure, no és pas una festa, doncs no crec que hi hagi o no hi hauria d’haver, ningú tant idiota o curt de gambals, que celebri una derrota.
L’onze de setembre de 1714, vàrem perdre una guerra, però malgrat que es va intentar de totes les maneres possibles, genocidi i genocidi cultural, no van poder vèncer aquest poble tan tossut, ja que si hagués estat així, hauríem desaparegut del mapa i avui no seríem aquest gra al cul tan molest per alguns.
Però tornem al principi, la Diada és la commemoració d’una derrota, però per a començar a construir una victòria, que ens ha de dur cap a la llibertat total, per això cada any reivindiquem les nostres llibertats perdudes, amb ànim clar, de recuperar-les.
Una altra puntualització, la manifestació i actes convocats per l’ANC, són perquè hi assisteixi tot aquell que vulgui i evidentment, tot aquell que convoca qualsevol acte o manifestació, és ben lliure de donar-li el caire i el contingut que li doni la gana.

Manel Mayor 12 d’agost de 2015

OPINIONS PERSONALS

Manel Mayor — Sat, 08 Aug 2015 15:49:00 +0200

Sincerament, hi ha postures i opinions polítiques, que se’m fan difícils d’entendre, tot i que són expressades per persones amb suposada solvència intel·lectual.
Abans d’entrar a fons en el tema, voldria deixa clares les meves posicions i opinions polítiques sobre l’assoliment de la independència i la independència en si. Fa més de trenta anys, parlant amb una persona que m’estimo molt i que és de la meva família, parlàvem deia, de la seva primera manifestació universitària, amb alguna estelada i eslògans a favor de la independència, amb l’emoció encara als ulls, esperava la meva opinió i li vaig etzibar el següent: tingues en compte, que només estarem en condicions d’assolir la independència, si té el suport de tot el ventall polític, des d’Unió fins a l’extrema esquerra, un sol partit no ens hi durà pas. Crec que queda clar, que no sóc pas un nouvingut al moviment independentista, en aquells moments molt minoritari.
Tota aquesta introducció m’ha de servir, per rebatre les opinions manifestades en una entrevista, que li han fet a Gemma Lienas al diari Ara. La primera que deixa anar, és que la independència per si sola, no serà un motor de canvi econòmic i social, bé, per si sola no, és evident, però ens posarà a l’abast, totes les eines necessàries per poder engegar aquest motor o és que ens vol fer creure, que depenent de l’Estat espanyol l’engegarem? Un estat que ens va en contra i ens rebat totes les lleis que ens permetrien surar un xic, va dona, va. Un aclariment, la senyora Gemma Lienas, sembla ser que serà la número dos de Catalunya sí que es pot.
També diu, que no es pot creure que la independència pugui dur un canvi social, perquè és un moviment que estan empenyent la dreta i aquí m’he quedat esmaperdut, a veure senyora meva, ERC i la CUP són partits de dretes? No sé, però em fa l’efecte que hi ha gent que s’ha quedat ancorada en el passat i es creuen que només ells són els paladins de l’esquerra i la justícia social.
I ja el que m’ha deixat esglaiat del tot, és la seva indefinició nacional, la veritat, no sé si és que té por d’ofendre algun sector o és que ens vol vendre allò tan esperpèntic, de què és ciutadana del món?
Una darrera reflexió, es pot ser d’esquerres fins al moll de l’os i aspirar a ser independent, a ser ciutadà de la República Catalana, com jo mateix. I miri la independència, no ens farà lligar els gossos amb llonganisses, ni ens farà universalment rics, però ens donarà les eines per fer un País millor i el que és més important, dependrem de nosaltres mateixos i tindrem la possibilitat de construir-lo de baix a dalt.

Manel Mayor 08 d’agost de 2015

M'HE QUEDAT DESCANSAT

Manel Mayor — Thu, 23 Jul 2015 17:36:00 +0200

A veure si entre tots plegats, deixem de dir ximpleries i fer demagògia. Si, perquè dir que els que volem la independència, no volem el diàleg, és com a mínim, una presa de pèl, portem pel cap baix trenta-set anys intentant-ho i el resultat ha estat sempre el mateix, fer veure que se’ns escolta i portar-nos a l’hort, o simplement menyspreu i fer servir la força ja sabuda, de què són més i per tant a callar...
Més exemples, el darrer intent, l’Estatut vigent, en què vàrem passar del,”aprobaremos lo que decidan los catalanes” del President Zapatero, a passar pel ribot d’en Guerra i la posterior mutilació per part del TC... I a sobre ens hem de sentir, que ens neguem a dialogar?
I ja que hi sóc pel tros, no entenc la polèmica generada a l’entorn d’en Guardiola, i no em refereixo a les respostes catalanòfobes, perquè als cervells petits i als curts de gambals, no els hi presto gaire atenció, sinó que em vull centrar, en la desqualificació que se li dedica, pel fet de tancar la llista del sí i no voler-se implicar a fons en política, és a dir, manifestar que no té intenció de formar part del Parlament.
A veure, anem a pams, tots sabem que tancar una llista, és ni més ni menys que un gest, que diu clarament, que es dóna un suport explícit a l’esmentada llista, perquè és evident que a ningú se l’hi acudeix, que la llista en ple sortirà elegida. Per tant, generar polèmica o intentar-ho, al voltant d’aquest fet, que voleu que us digui...

Manel Mayor 23 de juliol de 2015

JA HI TORNEM A SER

Manel Mayor — Tue, 21 Jul 2015 17:03:00 +0200

Ja hi tornem a ser, ha sortit la notícia de la candidatura unitària i s'han afanyat a treure tota l'artilleria, començant pel ministre Margallo.
És de sobres coneguda, l'enorme afició del ministre Margallo, a tergiversar i manipular les coses, sense oblidar-nos de la seva habilitat, a treure de context frases i expressions d'altri.
Aficions de les quals no se n'escapen, ni Mariano Rajoy ni la Sánchez Camacho. Ara tornen amb la seva dèria de titllar d'autoritaris, a tots els qui donen suport a la independència de Catalunya.
Voler aconseguir democràticament la independència de Catalunya, és ser autoritari? No serà que el que és autoritari, és no respectar allò que decideix el Parlament de Catalunya, escollit democràticament pel seu Poble? I no és autoritari, anul·lar o mutilar un Estatut, ja de per si prou escapçat, pel ribot de l'impresentable Guerra? Negar la possibilitat de decidir, si es vol o no la independència, senyors del PP i del PSOE, és una actitud democràtica?
Vostès tenen un problema, volen fer creure a tothom, que Catalunya és una regió d'Espanya, quan saben del cert que és fals. El que passa, és que no s'atreveixen a dir, que estan convençuts que els pertany per dret de conquesta, però se n'obliden d'un detall prou important, ens van vèncer a la guerra de 1714, però no ens van derrotar, no vàrem deixar d'existir, no ens van aniquilar, però això ara estem on estem.
Si, ja ho sabem, la guerra bruta només acaba de començar, ens afartarem de suportar la política de la por, però no sé si se n'adonen prou, que ja no en tenim de por, sabem, estem convençuts, que haurem de lluitar, que ho farem en desavantatge, que haurem de patir, però també sabem que ens en sortirem.

Manel Mayor 21 de juliol de 2015

ANEM PER FEINA

Manel Mayor — Thu, 16 Jul 2015 17:22:00 +0200

Tot i que aquesta no ha estat mai la meva opció, l'accepto de bon grat, ja que ha estat l'acceptada per la majoria de forces sobiranistes. Em sap mot de greu, que la CUP no hi sigui, de fet, és un dels motius que em feia pensar, que la millor opció, era fer llistes separades amb un mateix objectiu, malgrat no ser present en aquesta llista, la CUP, com no podia ser d'una altra manera, farà la seva candidatura, amb l'objectiu comú.
Bé, tal com he manifestat al principi d'aquest escrit, accepto aquesta llista unitària, de bon grat, fins i tot amb satisfacció, perquè entre altres aspectes, ha servit per clarificar el full de ruta i fer-lo més coherent, ara que ja ens hem desempallegat d'en Duran i els seus. Si, ja sé que només era soci de CDC, però de fet era una rèmora, que havíem d'arrossegar tots plegats.
Un altre aspecte que em fa estar molt i molt satisfet, és veure, la rebecaria furibunda i col·lectiva, en què han caigut tots els del bloc unionista, des dels plenament declarats (PP,PSC,C'S), fins als hereus directes de la puta i la ramoneta (UD i ICV). La satisfacció és aclaparadora, perquè aquest picar de peus a terra convulsiu, posa de manifest, que per fi i malgrat tots els errors, l'hem encertada de ple.
El patetisme espanyolista, ha estat de traca i mocador, però el que més m'ha cridat l'atenció, és la desesperació de la cúpula d'ICV (Camats i Herrera), en veure Raül Romeva, al capdavant de la llista sobiranista unitària. De fet l'enrabiada, jo la interpreto en clau electoralista o sigui, pèrdua de vots de la mateixa ideologia social, la seva especulació continuada, els pot dur a l'arraconament polític i els pot deixar, al caire de la desaparició.
Aquesta llista, malgrat les manipulacions que se'n puguin fer, és la llista del si, és la que ens ha de permetre ensenyar al món, que Catalunya vol ser independent, que decididament i democràticament, volem trencar les cadenes que ens tenen sotmesos.

Manel Mayor 16 de juliol de 2015

MAREJAR LA PERDIU

Manel Mayor — Fri, 10 Jul 2015 17:02:00 +0200

Mentre l'independentisme, s'entesta a marejar la perdiu i fins i tot m'atreviria a dir que s'encaparra a fer onanisme mental, l'unionisme no s'està pas quiet, molt al contrari, ens està obrint fronts arreu, tant a la vista com soterrats.
Ahir vaig sentir un comentari per televisió, que em va fer rumiar, deia ni més ni menys, que si el President Mas no veia clara la victòria, es faria enrere i no convocaria eleccions, tot això, de fet, no deixen de ser especulacions, no sé si amb base o sense.
Crec sincerament, que hauríem de deixar de fer el ximple i centrar-nos en allò que és important de debò, ni més ni menys que convèncer els indecisos i no menys important, aixecar la moral dels convençuts desencisats.
Estem a dos mesos i escaig, de les eleccions més importants del nostre País, unes eleccions que són excepcionals, per tant, el nostre comportament ha de ser igualment excepcional. Ah, una cosa que jo considero vital, aconseguir la llibertat, no és mai de franc, però restar sotmesos encara és més car, per tant, toquem de peus a terra, però traiem tota la rauxa que portem a dins, que és una manera de tenir el valor suficient, per encarar un repte tan important i decisiu.

Manel Mayor 10 de juliol de 2015

FEDERALISME? REFERÈNDUM LEGAL?

Manel Mayor — Wed, 08 Jul 2015 17:21:00 +0200

El que escriuré a continuació, no és pas cap al·legat en contra de la idea del federalisme, sinó que és contrari a la falòrnia, de voler fer creure, que hi ha la possibilitat de negociar quelcom amb el govern espanyol.
Tothom qui ho vol saber i no té ganes d'amagar el cap sota l'ala i no vol fer com els estruços, sap que amb l'estat espanyol, no hi ha maneres de poder negociar i m'agradaria incidir en el mot negociar, que evidentment, no és pas agenollar-se i dir amén a tot el que se'ns ordeni des de l'altiplà, ni demanar contínuament perdó per ser català, ni tan sols acceptar quatre engrunes, a canvi de fidelitat i submissió.
Negociar, només és possible d'igual a igual, per tant, senyor Iceta i companyia, no em vinguin amb sopars de duro, que tots plegats, ja som grandets. Si, estem d'acord, en què aquest no és un camí fàcil, que hi trobarem molts d'entrebancs, crec que això ho tenim clar tots o si més no, la majoria, però és l'únic camí possible, per poder aspirar a la justícia social, perquè sense llibertat ni sobirania no ens en sortirem.
Per altra banda, el senyor Herrera, la senyora Camats i la senyora Forcades, bé, ara que s'ha exclaustrat, no sé ben bé com anomenar-la, ni quin tracte l'hi he de donar, però tornem al quid de la qüestió, m'agradaria que m'expliquessin això del referèndum legal i sobretot això de la sobirania sense independència.
Són conscients que se'n en foten de la gent? O és que ens volen fer creure, que el nostre Parlament és considerat sobirà? Els seus amics de l'altiplà, el consideren de fireta, ja que qualsevol capsigrany poca-solta, es veu en cor d'impugnar o de presentar recurs a qualsevol acord o llei emanats del nostre Parlament.
Per tant, deixin de fer volar coloms i no enganyin a la nostra gent, perquè és molt greu, portar a l'hort o si més no intentar-ho, a la part més feble de la baula, a la gent més desafavorida.

Manel Mayor 08 de juliol de 2015

DIFTÈRIA

Manel Mayor — Sun, 28 Jun 2015 16:42:00 +0200

Després de la mort del pobre infant afectat per la diftèria, s'ha desfermat la criminalització dels contraris a les vacunacions massives, doncs mira, jo també i hi vull dir la meva.
Les primeres notícies de l'afer, les vaig escoltar a TV3 i em vaig fixar en un fet, que complementava la informació, hi havia altres nens amb el virus, però com que estaven vacunats, no patien ni patirien la malaltia, però, atenció que això és important, sí que la poden o podrien transmetre.
No, no vull pas culpabilitzar-ne els immigrants, que no crec que ens siguin els culpables, apunto més aviat a tots aquests que fan viatges exòtics i safaris a l'Àsia i l'Àfrica, sí, ells es vacunen, però tenen molts números per adquirir el virus i com a resultat transmetre'l.
I ara la meva pregunta és la següent: com és que d'aquest grup no se'n parla? És que són rics? O de classe mitjana alta?
No sé, crec que des dels mitjans de comunicació i des de salut, s'hauria de ser un xic més objectiu en la informació, perquè a vegades la informació subjectiva, pot esdevenir desinformació.

Manel Mayor 28 de Juny de 2015

GRÈCIA, EL GRAN DRAMA

Manel Mayor — Fri, 26 Jun 2015 16:38:00 +0200

Tenim sobre la taula el gran drama grec i les mesures que proposa la cúpula europea, amb Angela Merkel al capdavant, és ni més ni menys, que baixar les pensions i apujar els impostos, sí, l'iva també, m'imagino que encara que no es digui obertament, entre aquestes mesures no hi deu faltar, la retallada dels sous dels més febles, que segons sembla, sempre seguint la lògica de la troika, són els culpables de l'enorme deute grec.
Segons ens volen fer creure, els delinqüents que han tingut per governants, els que han generat aquest enorme deute, aquests no ho són de culpables i com no podia ser de cap més manera, els indecents que concediren aquests préstecs, que tothom sabia que no es podrien tornar de cap de les maneres, tampoc són responsables d'aquest enorme desgavell.
Vist tot l'exposat en els paràgrafs anteriors, si els quedés encara que fos, una mica de decència, tots aquests personatges haurien de ser jutjats i engarjolats, però és clar, a dia d'avui, això és una enorme utopia.
Però que ha passat perquè succeís tot això? Doncs molt senzill, l'esquerra europea fa anys que va dimitir com a esquerra i els neoliberals han anat deixant tot el poder als grups d'especuladors financers, amb el vistiplau d'aquesta dimitida esquerra, a la qual sembla que ja li va prou bé.

Manel Mayor 26 de juny de 2015

ENCARANT EL 27-S

Manel Mayor — Wed, 24 Jun 2015 20:16:00 +0200

Després de veure i escoltar l'entrevista al President Mas, el primer que vaig pensar, va ser: hòstia aquesta proposició a les entitats és senzillament indecent, però tot seguit vaig pensar: no siguis impulsiu, escolta altres opinions, no sigui que la meva passió em jugui una mala passada. A l'endemà, vaig poder comprovar que la meva opinió, no era una visió aïllada, cosa que em va tranquil·litzar i al final m'he decidit a escriure sobre el tema.
Amb el pensament reposat, que no vol pas dir mancat de passió, opino que hem de deixar de marejar la perdiu, parlant exclusivament de llistes i anem per allò que realment ens interessa i deixem d'una vegada per totes, de fer volar coloms i cadascú des de la seva visió social, però amb l'objectiu comú d'assolir la independència de la nostra Nació.
El que cal i de manera urgent, es convèncer els indecisos i treure la por dels convençuts, que malgrat tot no veuen clar, el fer aquest pas tant important i decisiu, tot això de manera transversal, de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta.
Pensem, que no tenim gaire temps, que malgrat que mai no havíem arribat tan lluny, no ens podem encantar, ens hem de convèncer que hem d'empènyer, tant des de la societat civil, com des dels partits, hem d'estar preparats per saltar l'enorme mur, que representa l'estat espanyol o encara millor, emulant l'estaca de Lluís Llac, empenyent tots junts amb força, segur que caurà.

Manel Mayor 24 de juny de 2015

QUI TÉ EL CUL LLOGAT...

Manel Mayor — Wed, 24 Jun 2015 14:42:00 +0200

Qui té el cul llogat no seu quan vol, aquesta frase feta, se l'haurien d'aplicar alguns d'aquests nous polítics progres, que entabanen a la gent amb els seus discursos demagògics, parlant d'ètica, justícia i sobirania.
Quan treballes per altri, has de complir i fer la feina que et toca i més encara si el teu sou prové de l'erari públic, el que no pot ser, és cobrar un sou extraordinari, per fer de diputat europeu i en comptes d'assistir a votacions importants com les de la discussió del TTIP, s'estima més anar a fer de tertulià, serà que hi està obligat per drets de formació? No en va són els que el van llençar a l'arena política i el varen promocionar, sí, m'estic referint al demagog professional Pablo Iglesias.
Ara, per mirar de carregar-se, el procés d'independència que tenim engegat, fa demagògia sobre la sobirania per fer dubtar els més febles, aquells dels quals parla, dient que són l'altra cara de la moneda, els que no arriben a final de més, entre els que per cert, ell no s'hi pot comptar.
Miri senyor meu, tenir sobirania és poder decidir per un mateix, no que vingui un intel·lectual de l'altiplà, a dir-nos què podem i què no podem fer, a més a més, essent independents, tindrem a les nostres mans, lluitar contra la pobresa, contra l'atur i contra la corrupció i no haurem d'esperar, que se l'hi hagi posat bé el dinar al ministre de torn, per rebre quatre engrunes d'allò que ens correspon.
D'altra banda, li voldria recordar que no és gens ètic, atiar l'odi, encara que sigui envers el rival polític, o és que per vostè són enemics? Miri jo en aquests jocs de l'odi i la desqualificació, no hi entraré, doncs crec que en política no tot s'hi val.
Aquí també hi podria afegir a l'Ada Colau, ja que tots dos es van quedar a gust insultant i atiant l'odi, durant la campanya de les municipals, però ho deixaré per més endavant.

Manel Mayor 24 de juny de 2015

MANERES DE SER

Manel Mayor — Sun, 21 Jun 2015 21:28:00 +0200

De sempre o gairebé, he estat inconformista, principalment des de l'adolescència en endavant. Tinc el defecte (?) de tenir criteri i opinió propis, cosa que sovint m'ha portat problemes, en una societat submisa, com era la franquista, era del tot normal, però malauradament aquell virus, encara no ens ha abandonat.

Se'm retopa a vegades, dient-me que si tothom té l'opinió contrària a la meva, de ben segur que l'equivocat sóc jo. Això mateix succeïa, al principi dels anys vuitanta, quan expressava la meva idea de sobiranisme total o sigui que deixava al descobert el sentiment de voler la independència del meu país.

Ara que voler la independència de Catalunya, és del tot normal i jo crec que majoritari, recordar quan érem quatre gats, que el més bonic que et deien, era, boig, poca-solta o fins i tot terrorista, fa que se't dibuixi un enorme somriure.

Doncs bé, sembla que encara, tenir criteri propi, trepitja molts ulls de poll, però no m'hi penso amoïnar i tampoc canviaré de manera de ser, tal com he fet sempre, faré el que em sembli més just, sense apartar-me gens ni mica, del que em marquen els meus valors, la meva ètica i la meva dignitat.

Manel Mayor 21 de juny de 2015

LÍCIT O LEGAL?

Manel Mayor — Sun, 14 Jun 2015 20:23:00 +0200

És molt cansat, sentir el martelleig constant de la legalitat, per part de PP i C'S, aquest és l'únic argument polític quan parlen de Catalunya.

Jo, modestament, els hi voldria fer avinent, que el que és legal no sempre és lícit, sense anar més lluny en el temps, els hi vull fer un xic de memòria, durant la passada dictadura franquista, era del tot legal assassinar rojos, eufemisme amb el qual anomenaven des del règim a tota l'esquerra, suposo que no cal recordar, que no és gens lícita aquesta pràctica tan habitual.

Seguint en la mateixa línia, un altre apunt en contra d'aquesta legalitat de facto, en democràcia, quan una llei no és justa, el que cal és canviar-la, no aplicar-la i continuant amb el tema, recordar també que malgrat que els seus amics del TC, declarin inconstitucional la sobirania del Parlament de Catalunya i per tant il·legal, la declaració que van fer els nostres parlamentaris, en representació de la majoria del poble de Catalunya, és del tot lícita i democràtica.

Atès tot el que s'exposa en els paràgrafs anteriors i vista la seva peculiar manera d'actuar, en la nostra Transició Nacional, no tenim cap dubte, que haurem d'optar per la desobediència civil i com a conseqüència haurem de fer una declaració d'independència, òbviament de forma unilateral, ja que l'Estat es nega reiteradament a negociar.

Manel Mayor 14 de juny de 2015