Blog Dolors Valls

Valls o l'Escenari de l'Oportunisme

Dolors Valls — Fri, 22 Jun 2018 15:01:00 +0200

Manuel Valls és dels actuals polítics en construcció a Barcelona, a Catalunya i a Espanya i seria com aquell convidat que no esperàvem a la festa, però que s'hi ha afegit, i ve sol, i no se sap ben bé qui l'ha convidat, però se'ns ha presentat.

I de fet, no li serà fàcil donar-se a conèixer enmig dels convidats de tota la vida perquè no sabem quina múltiple dimensió identitària ens mostrarà exactament. M'explico, si a França era titllat d'esquerres amb política de dretes, aquí serà a l'inrevés? Quina dimensió adquirirà? Serà espanyol o serà català? Ens mostrarà la seva ambició per posicionar-se com el veí perfecte amb qui no compartim ideologia, però que és educat i ens diu "Bon dia" cada matí a l'ascensor?

I, com que la política és un estat permanent de pura construcció i els polítics estan situats en aquesta recerca constant, Manuel Valls es troba situat en un Escenari d'Oportunisme en plena meditació.

Masses Valls en un sol Home. Massa complicat quin és el Valls que pretén ser.

Com diu Ronald Hitzler, professor de Sociologia a la Universitat de Dortmund a l'article "Mise en scène et représentation de la politique aujourd'hui", Trivium, 16, 2014 és molt interessant copsar els diferents espais que cal crear per construir un escenari amb l'objectiu de reforçar-ne el contingut de l'estratègia política.

L'ex primer Ministre de França té una faceta que li ve d'herència i que potser podria mostrar-nos: La sensibilitat d'un pare pintor traslladada a la política. Desitjo i espero que sigui un bàlsam subtil que apliqui als temps que vivim ara i aquí, massa agressius i del tot necessaris per dialogar a tots nivells perquè necessitem per damunt de tot Ciutadans i Ciudadanos educats.

Monsieur Valls, bon courage!

@DolorsValls

On és el Nord, Carles Puigdemont?

Dolors Valls — Fri, 20 Apr 2018 13:11:00 +0200

En el transcurs de l'entrevista del proppassat 13 d'abril que li va fer el Director de TV3, Vicent Sanchis a Carles Puigdemont no m'esperava ni de bon tros aquell marc tan tancat de plató que va mostrar la posada en escena de l'entrevista.
Un enfocament hermètic, fosc i negre. Desitjava veure aquell polsim de llum al seus ulls, aquella subtilesa graciosa i comunicativa de moviments que tant el caracteritza i que fa a Carles, proper.

Del contingut resultant ens va deixar clar, això si, que no vol noves Eleccions. On és el Nord, doncs, Carles Puigdemont?

És d'imperiosa urgència i de gran vitalitat tenir un Govern efectiu funcionant des de Catalunya i unes més que excel.lents relacions exteriors recuperant d'aquesta forma les anhelades Ambaixades. Tindrem o no un Consell de la República en algun lloc de l'Exili?
Eren vàries les preguntes que van quedar a l'aire i les seves respostes foren massa crítptiques, mancades de concreció.

Em quedo amb el seu Missatge que en essència persisteix i que em mereix tot el meu respecte perquè ha sabut preservar la seva raó vital i política inicials, però, m'aturo en aquest "però" uns instants...

M'agradaria que la seva tossuderia fos més pragmàtica a l'interior i a l'exterior del nostre país perquè la causa justa que volem assolir és la més democràtica de totes: El dret a ser escoltats, el dret a decidir com a poble perquè la nostra és una Causa de Justícia i Llibertat. Per aquest motiu, cal que que avancem i fem Govern o l'escalada d'inactivitat i de cansament social ens perjudica a tots i, més encara, als més febles, com sempre. Com vostè va dir molt bé, nosaltres com a poble tampoc ens acostumem a aquesta situació. No ens acostumem a no tenir Govern a la Generalitat de Catalunya i, per la part que em toca, no m'acostumo a no tenir un Conseller/a.

Catalunya porta una maleta massa pesada, els nostres governants porten masses dies de presó, els efectes devastadors del 155 recauen al damunt de les espatlles i tots nosaltres, famílies senceres portem molts quilòmetres de Manis, i sobretot, les famílies dels nostres presos molts més quilòmetres encara de viatges d'anada i tornada a aquelles terres llunyanes carregades de dolor.

Necessitem tenir un President, necessitem fer Govern, i necessitem treballar i remar per un futur polític que, encara que incert, és un demà construït per tots nosaltres. El 22 de maig serà la data per tenir o no tenir el que la majoria vam votar: República!

Paleta parlamentària de Colors Tristos

Dolors Valls — Wed, 20 Dec 2017 11:00:00 +0100

A les acaballes de la Campanya electoral 2017 i observant a tots els candidats he de dir que ha estat una Campanya on no hi ha hagut colors vius perquè aquestes han estat unes Eleccions anormals. No hi pot haver color quan M.Rajoy imposa unes Eleccions a la força com un 155 i, no hi pot haver color després del dolor del l'1O.

Tot sembla, doncs, apagat, sense brillantor. Només hi ha hagut un color que ha sobresortit per damunt de tots els altres: el groc.

El groc ha esdevingut tot un símbol i un emblema en forma de llaç perquè la gent l'ha portat a la solapa de l'americana, als jerseis i a les bufandes. El groc ha estat la icona de la nostra reivindicació. El color de la dignitat, de la lluita per la llibertat dels nostres presos polítics.

Cap color no brilla, cap color no ha donat llum, només ens queda el color de l'Esperança que doni pas a la Justícia que tots ens mereixem. Va per vosaltres, valents, i va pels nostres fills que són i seran la llavor del futur i el fruit de la victòria final.

@DolorsValls

L'Explícit i l'Implícit.

Dolors Valls — Sat, 07 Oct 2017 13:00:00 +0200

En el rerefons monàrquic espanyol sempre hi apareix un quadre pictòric que els representa, perquè la seva història tracta d'això, d'escenificar-se. Aquesta vegada el Rei Felip VI tampoc ha fallat, i el quadre escollit ha estat el de Carles III, gens subtil, sinó al contrari i del tot explícit. Massa. Ni un bri de lleugeresa, amb duresa i posat seriós: es veu al Monarca muntat a cavall amb una porra a la mà. Vaig seguir atentament el discurs de Felip VI amb actitud demòcrata, però no hi vaig saber trobar cap contingut diplomàtic ni conceptual propi d'un cap d'Estat disposat a cohesionar i escoltar -que hauria de ser condició necessària per la imatge protocolària que li ha estat destinada-. El resultat va ser frustrant amb un final tancat. Diuen que no es pot demanar allò que no es té, certament, però la veritat és que no m'esperava gaire, però tampoc m'esperava tan poc. L'endemà el President Carles Puigdemont transmet el seu discurs i, dirigint-se caminant cap a nosaltres amb intenció propera i to cordial d'entrada guanya amb complicitat i autoconfiança. Just al seu darrera s'entraveu una porta oberta, paral.lelisme al diàleg, recorregut i marge. El discurs del President era amb to pausat i el contingut venia carregat de missatges tranqui.litzadors de poble unit, cívic, lluitador que vol pau i democràcia, molta més democràcia. També va assenyalar que "el procés s'encarrili des de la política i no des de la policia". Una frase que traspua una diferència essencial, de base democràtica. N'hi ha que encara no volen veure la diferència i ja va essent hora. Aquest desencontre l'hem palpat al llarg del temps els catalans perquè malauradament la repressió sempre s'explicita. L'escenari implícit del discurs del President Puigdemont era l'interior del Palau de la Generalitat de Catalunya amb parets gòtiques, que tan ens reconforten perquè la història ha demostrat que resisteixen el pas del temps i ho seguiran fent. La concepció junqueriana del "Suaviter in modo fortiter in re" no fou seguida per Felip VI i, certament, aplicada pel President Puigdemont.

Més que un Cognom: "GUARDIOLA" #ONSOMLESDONES

Dolors Valls — Thu, 31 Aug 2017 15:01:00 +0200

Un periodista prou conegut ha criticat de forma oberta a través d'una piulada a la recent nomenada Sra. Francesca Guardiola que, a partir d'ara, ocuparà el càrrec d'ambaixadora de Catalunya a Copenhage.

Sota una certa espurna masculina el que li preocupa al periodista és el simbòlic cognom, potser? Perquè si és així seria forassenyat i té un deix de clara dominació masculina, de temps antics.

Les meves ratlles volen transmetre una realitat existent entre la dominació masculina i els mèrits propis d'una persona que ha demostrat a hores d'ara una sòlida trajectòria professional. Sabem en molts casos que les Institucions reprodueixen l'etern masculí i també ho fan molts mitjans de comunicació perquè no hi ha manera de treure'ns del damunt l'insconscient (a hores d'ara ja conscient) androgènic que ho acaba dirigint tot.

Sempre he dit en veu alta que, el famós hashtag #onsonlesdones l'hauríem de substituir per #onsomlesdones perquè aquest darrer és inclusiu i depèn de nosaltres d'autoincloure'ns, bàsicament. Quan no hi som se'ns troba a faltar i quan hi som no se'ns hi acaba de veure del tot, i se'ns observa amb certa distància o bé amb una espurna de superioritat que traspua en molts debats polítics, per exemple.

Haurien de ser els mèrits propis, no el sexe, ni l'edat, ni l'aspecte... I aquí estem perquè hi som i perquè hi volem ser més encara. I celebro i felicito a la Francesca pels seus mèrits, per la seva acreditada trajectòria professional i ella, una dona, ha aconseguit una visibilitat que ens representarà a fora de Catalunya. I allà la veuran.

Tinc un llibre que reposa a la meva tauleta de nit, La Domination masculine, de Pierre Bourdieu, que m'ajuda a no perdre la memòria i perquè a les dones fins i tot ens domina el cognom masculí, Guardiola.

Twitter: @DolorsValls

L’Ombra d’una Anacronia

Dolors Valls — Sun, 30 Jul 2017 11:53:00 +0200

M’he aturat mirant i analitzant les imatges de tots els nostres alts càrrecs sortint de declarar de la Comissaria de la Guàrdia Civil citats en la investigació sobre els preparatius del Referèndum de l’1-0. A la foto, podem veure al portaveu del Comitè Executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, després de ser interrogat sobre la gestió econòmica i el manteniment del web del Pacte Nacional pel Referèndum.

Observo atentament al Joan Ignasi Elena sortint de la citació i els veig a ells que encara volen ser aquí, els guàrdies civils, no desapareixen.

Ens persegueixen les seves ombres, les seves anacronies, la seva simbologia i el seu autoritarisme armat de violència, encara ara.

Podria fer el paral·lelisme amb la primera obra de Miguel Delibes la Sombra del ciprés es Alargada, una ombra perpètua, omnipresent, pessimista i extremadament pesada que costa treure’s del damunt i ens persegueix sense deixar-nos respirar ni expressar-nos en Llibertat.

El dia que sabrem ignorar-los començarem a ser nosaltres mateixos. Obrirem la porta perquè fugi l’aire resclosit, i ja ni els veurem perquè aquests fantasmes instrumentals de l’Estat espanyol deixaran d’existir quan decidim que ens hem fet grans d’una vegada.

Dolors Valls

A la Recerca de la Democràcia

Dolors Valls — Wed, 26 Jul 2017 20:17:00 +0200

Per fi, ja no tolerem els corruptes i tenim tota raó del món perquè aquests provoquen una clara i palpable desconfiança envers el conjunt del nostre sistema democràtic.

Ara em ve al cap la imatge dels juraments protocol·laris dels nous ministres davant del Rei jurant i prometent la Constitució Espanyola, el resultat del qual és bàsicament el d'assumir el privilegi de l'aforament que els protegeix durant el temps que romandran en el seu càrrec. Quin espectacle tan poc democràtic!

Aquest només és un exemple de democràcia de baixa qualitat, dels molts que podem veure, avui, amb l'Estat espanyol. Un Estat que fa aigües real i simbòlicament. Un Estat fallit, podrit i corrupte, tal i com repeteix Joan Tardà en nombroses ocasions. Un Estat que no practica la divisió de poders i on el poder judicial no té independència en el nomenament dels seus fiscals, principi bàsic de llibertat! És molt greu que el Govern del PP nomeni un fiscal afí a la seva ideologia política per tal que de forma premeditada faci la vista grossa amb els corruptes del seu propi partit. Som davant d'un sistema, i per extensió d'un govern, corrupte de difícil regeneració si no es tallen els mals de soca-rel. Els catalans som víctimes d'un govern malalt i extremadament tòxic i cal que ho continuem denunciant. De la mateixa manera que hi ha observadors internacions que vetllen perquè les convocatòries electorals es facin de forma legal, nosaltres tenim el dret i l'obligació de denunciar el maltractament del què els catalans som víctimes.

Penso obertament que tots els polítics corruptes han de dimitir per imperatiu legal (això sí que ho haurien de de jurar en el moment de la presa de possessió del càrrec) i haurien de dimitir si no actuessin de forma honrada, tot seguint els principis que dicta la democràcia: dimitir és i hauria de ser el primer principi per ser bon demòcrata.

Per això, estic molt a favor de la renovació de càrrecs públics i limitar-ne els mandats: des dels alcaldes a diputats, bo i passant pels consellers, i que aquests no repetissin cartera! I fins i tot els mateixos presidents. Aquest compromís podria ser un dels primers a considerar com a pilar en la construcció de la nova República Catalana. Perquè una Democràcia i un sistema democràtic nets representa la victòria final de tots els pobles. I aquesta seria la nostra victòria, "a la catalana", perquè on no hi ha democràcia no hi pot haver drets humans ni justícia social ni repartiment equitatiu de la riquesa.

Democràcia i més Democràcia. Aquesta és l'única via.

Dolors Valls.