https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/ Blog Llum Sánchez Tue, 30 May 2017 18:12:00 +0200 ca <![CDATA[Les 'drogues' que s'amaguen a la cistella de la compra]]> https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17385/les-drogues-que-samaguen-a-la-cistella-de-la-compra https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17385/les-drogues-que-samaguen-a-la-cistella-de-la-compra Tue, 30 May 2017 18:12:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17385/les-drogues-que-samaguen-a-la-cistella-de-la-compra Comença la calor i tots ho notem, bevem més alcohol, més refrescos, mengem més tapes... A l'estiu menja'm pitjor i podem arribar a trobar-nos malnodrits perquè tot i que menja'm més calories de les que necessitem, ens falten els nutrients mínims per a mantenir les funcions vitals.
Solem abusar dels menjars precuinats com la pizza o els 'nuggets' de pollastre, uns dels menjars més addictius que existeixen. Com a conseqüència duem una alimentació a base d'aliments rics en grasses i sucres que ens fan patir més son, ens lleven la força i vitalitat i per tant, ens sentim més cansats.
Després hi ha un gran impostor amagat rere la imatge de les amanides. Semblen innocents preparacions d'enciam, tomàtecs, ceba, olives... Però després hi posen també formatge (o alguna cosa semblant), pollastre (ja hi tornem a ser... alguna cosa que sembla pollastre però que no és pollastre), y per acabar de culminar el plat tot es pot regar en una meravellosa salsa hipercalòrica.
Però a part del tema de la grassa encoberta, hi ha el tema de l'addicció. És com un cercle viciós en el qual com més sucre i grasses saturades mengem, més ganes tenim de menjar-ne. Estudis científics han comprovat que certes substàncies, com el sucre, generen en el nostre cos una resposta que ens provoca ansietat per seguir menjant aliments grassos.
A més, quan consumim grases o sucre el nostre cos produeix una gran quantitat de serotonina (coneguda per ser l'hormona de la felicitat). La serotonina controla els nostres nivells d'ansietat així que menjar aquest tipus d'aliments ens fa sentir més calmats. També alliberem dopamina i és la que fa que sempre recordem el plaer que vam obtindre quan menjàvem l'aliment en qüestió.
Però com totes les drogues, aquest plaer va disminuint i de cada vegada necessitem una major quantitat per sentir el mateix que la primera vegada.
Font consultada: Ciencia Today
]]> <![CDATA[La SIDA, un compromís de tota la comunitat]]> https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17298/la-sida-un-compromis-de-tota-la-comunitat https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17298/la-sida-un-compromis-de-tota-la-comunitat Sat, 06 May 2017 19:50:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17298/la-sida-un-compromis-de-tota-la-comunitat Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida (SIDA), malaltia que poden desenvolupar les persones portadores del virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), es creu que, arreu del món, 25 milions d'adults i un milió de nens estan ja afectats per aquest virus.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que a l'any 2050, el nombre acumulat de persones afectades pel VIH oscil·larà entre els 30 i 40 milions. Les repercussions sanitàries, socials i afectives d'aquesta epidèmia no sols afecten els que viuen amb el VIH i la SIDA, sinó també tots els seus familiars, amics, parelles i els que treballen amb aquesta problemàtica i, òbviament, tota la societat.
El lema d'enguany, "Un compromís de tota la comunitat", s'ha inspirat en tots aquells grups i associacions que han decidit d'afrontar el desafiament de la SIDA, compartint l'experiència de viure amb el VIH/SIDA, acompanyant i visitant els malalts a l'hospital, ajudant-los a casa seva, convertint-se en defensors dels drets humans i dels drets ciutadans de les persones afectades.
Les iniciatives de la comunitat es basen en la capacitat de les persones per activar els seus propis recursos i els disponibles en el seu entorn, per tal d'afrontar millor els factors que afecten la seva salut i el seu benestar. També es basen en saber aprofitar les intervencions prioritàries de les Administracions i demanar el suport sòlid de tota la societat.
La comunitat -ja sigui la família, els amics, el veïns, els companys de feina, l'escola, la parròquia, la penya esportiva, etc.- té una força particularment important i és un bagatge imprescindible amb el qual hem de comptar si volem controlar l'epidèmia de la SIDA. Els membres de la comunitat coneixen millor quines són les seves necessitats, qui en té més i, com diu I'OMS, són capaços d'humanitzar els problemes com també d'erosionar els perjudicis.
La comunitat té un rol essencial no només per proporcionar atenció i suport a les persones afectades pel virus de la SIDA, sinó també per prevenir la propagació de la infecció del VIH. Si bé, en general, s'està informat sobre el VIH i la SIDA amb els missatges de les campanyes informatives, moltes persones no mesuren o no veuen les conseqüències de la seva pròpia conducta fins que no en tenen un coneixement directe produït pel propi entorn.
Així, els canvis en la conducta sexual individual són molt més fàcils de fer si hi ha un compromís de la comunitat a favor d'una vida sexual més responsable. En aquest sentit, l'experiència de la comunitat gai ha estat esperançadora en molts països, i s'ha fet a vegades extensiva a d'altres col·lectius.
El compromís de totes les institucions i associacions d'afectats en la lluita contra la SIDA, com també de totes les organitzacions de la comunitat, permetrà d'unir esforços i, sobretot, de crear un clima de comprensió, d'acolliment i de solidaritat imprescindibles per poder donar una resposta eficaç i constructiva davant del repte que suposa la SIDA.]]> <![CDATA[¿Qué passa amb l'ètica del "Big Data"?]]> https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17236/que-passa-amb-letica-del-big-data https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17236/que-passa-amb-letica-del-big-data Thu, 20 Apr 2017 15:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/dequeparlemavui/blog/17236/que-passa-amb-letica-del-big-data Qualsevol persona que gestioni una base de dades és probable que es qüestioni sobre el famós del "Big Data". Sí, ha estat molt promocionada aquests dies. Però, sobreexposat o no, la revolució dels grans volums de dades planteja un munt de problemes ètics relacionats amb la privacitat, la confidencialitat, la transparència i la identitat. Qui és l'amo de totes aquestes dades que estan analitzant? Hi ha límits a quin tipus d'inferències es poden fer, o el que es poden prendre decisions sobre les persones sobre la base d'aquestes inferències? Tal vegada vostè s'ha preguntat sobre això alguna vegada.
 
Alguns estem inclús obsessionats per aquestes preguntes. Crec que és essencial parlar d'aquestes qüestions en el context del desenvolupament de la societat.
 
Si bé no hi ha res particularment nou en l'anàlisi realitzat en grans volums de dades, l'escala i la facilitat amb la qual tot es pot fer avui dia canvia el marc ètic d'anàlisi de dades. Els desenvolupadors d'avui dia poden aprofitar les fonts de dades molt variades i llunyanes. Fa només uns pocs anys, aquest tipus d'accés hauria estat difícil d'imaginar. El problema és que la nostra capacitat per revelar patrons i nous coneixements s'està movent més de pressa del que les nostres directrius ètiques i legals actuals poden manejar. Ara podem fer coses que eren impossibles fa uns anys, i hem impulsat fora dels mapes ètics i legals existents. Si no som capaços de preservar els valors que ens interessen en la nostra nova societat digital, llavors posem en gran risc abandonar aquests valors pel bé de la innovació i la conveniència.
 
Considera la 'recent' adquisició de WhatsApp per Facebook (16 mil milions de dòlars). El creixement meteòric de WhatsApp a més de 450 milions d'usuaris mensuals en els últims quatre anys va ser, en part, sobre la base d'una filosofia "Sense anuncis". Es va informar que Snapchat va rebutjar una oferta d'adquisició de 3 mil milions de dòlars de Facebook. La proposta de valor principal de Snapchat és un missatge de mòbil efímer que desapareix després d'un parell de segons per protegir la privadesa dels missatges. Per què està Facebook disposat a pagar mil milions per una empresa de missatgeria mòbil? Demografia i dades. En lloc de gastar temps en Facebook, els usuaris internacionals i més joves estan gastant cada vegada més temps en serveis de missatgeria mòbil que no porten anuncis i que ofereixen major privadesa. Amb WhatsApp, Facebook immediatament obté accés a les dades mòbils de centenars de milions d'usuaris i segueix creixent.
 
El "Big Data" és molt més que simplement la correlació de taules de bases de dades i la creació d'algorismes de reconeixement de patrons. Es tracta de diners i poder. L'adquisició per part de Facebook de WhatsApp i tot l'assumpte de la NSA mostra quan alta pot ser l'aposta. Fins i tot quan no estem tractant en la seguretat nacional, els valors que construïm o deixin de construir en les nostres noves estructures digitals ens defineixen.
 
Des de la meva perspectiva, crec que qualsevol conversa sobre l'organització de l'ètica del "Big Data" ha de relacionar-se amb els quatre principis bàsics que poden conduir a la creació de grans normes de dades:
 
  • La privadesa no ha mort; és només una altra paraula per definir les normes d'informació. Privat no sempre significa secret. Garantir la privadesa de les dades és una qüestió de definir i fer complir les normes d'informació, no només les regles sobre la recopilació de dades, sinó també l'ús i la retenció sobre les dades. La gent ha de tenir la capacitat de gestionar el flux de la seva informació privada a través de sistemes d'anàlisis massives, de tercers.
  • La informació privada compartida pot seguir sent confidencial. No és realista pensar amb la informació, sigui com a secreta o compartida, totalment pública o privada per complet. Per moltes raons, algunes d'elles bastant bona. Les dades i metadades es comparteixen o es generen amb els serveis que confiem (per exemple, llibretes d'adreces, fotos, GPS, antena de telefonia mòbil, i el seguiment de localització Wi-Fi dels nostres telèfons cel·lulars). Però el fet de compartir i generar informació, no vol dir que tot val.
  • Els grans volums de dades requereixen transparència. El "Big Data" és poderós quan els usos secundaris dels conjunts de dades produeixen noves prediccions i inferències. Per descomptat, això porta a una empresa, amb gent com els corredors de dades, a recollir grans quantitats de dades sobre nosaltres, sovint sense el nostre coneixement o consentiment, i compartir-la d'una manera que no volem o esperem. Per a grans volums de dades, per treballar en termes ètics, els propietaris de les dades, és a dir, les persones a qui pertanyen les dades que estem manejant, necessiten tenir una visió transparent de com estan utilitzant aquestes dades.
  • El "Big Data" pot comprometre la identitat. L'analítica de grans dades pot posar en perill la identitat, permetre la vigilància institucional i fins i tot determinar el que som abans de prendre les nostres pròpies decisions. Hem de començar a pensar en el tipus de prediccions de grans dades i les inferències que permetrem, i les que no hem de permetre.
S'ha de fer molta feina per crear les lleis i les normes que donaran com a resultat un maneig ètic de grans volums de dades. I no hi ha dubte, necessitem més principis a mesura que construïm més potents eines d'alta tecnologia. Però qualsevol que estigui involucrat en el maneig de grans volums de dades ha de tenir una veu al debat ètic sobre la forma en què s'utilitzen grans volums de dades. Els desenvolupadors i administradors de bases de dades estan en la primera línia de tot el tema.
 
La llei és un element poderós en l'ètica del "Big Data", però està lluny de ser capaç de manejar els molts casos d'ús i escenaris de matisos que sorgeixen. També es necessiten principis d'organització, declaracions institucionals de l'ètica, l'acte de vigilància, i altres formes d'orientació ètica. La tecnologia en si mateix pot ajudar a proporcionar un element important en tot això.
 
Els seguidors d'ús intel·ligent de dades poden dir-nos com estan utilitzant les nostres dades i podrem prendre la decisió sobre si volem o no que les nostres dades siguin utilitzades en l'anàlisi que es duu a terme més enllà de les nostres esferes de coneixement i control. També necessitem regles predeterminades clares pel que es permet el tipus de tractament de dades personals, i quin tipus de decisions basades en aquestes dades són acceptables quan afecten la vida de les persones.
 
L'ètica del "Big Data", com argumento, és per a tots.
]]>