<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/daniel-gomez/</link>
	<title>Blog Daniel Gómez</title>
	<pubDate>Wed, 23 Mar 2011 05:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[L'emergència energètica mundial]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/daniel-gomez/blog/5501/lemergencia-energetica-mundial</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/daniel-gomez/blog/5501/lemergencia-energetica-mundial</comments>
		<pubDate>Wed, 23 Mar 2011 05:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Daniel Gómez]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/daniel-gomez/blog/5501/lemergencia-energetica-mundial</guid>
		<description><![CDATA[Les revoltes populars al nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i la crisi nuclear després del terratrèmol a Japó tenen un element en comú: posen en relleu la importància de l'energia en les societats industrialitzades. Ambdues crisis demostren els riscos que prenem a l'hora d'assegurar el nostre subministrament energètic.<br /> <br /> En el cas del món àrab, només cal repassar la història per a comprovar que hem estat còmplices d'una gran varietat de règims despòtics en la zona a canvi de l'estabilitat necessària perquè el petroli segueixi fluint. I encara així hem sofert per la seguretat de subministrament en crisis tan llunyanes com la del canal de Suez el 1956 o la guerra del Yom Kippur el 1973. Les reserves de petroli i gas més abundants i de millor qualitat segueixen estant aquí i el pas del temps solament empitjorarà la situació.<br /> <br /> En el cas de Japó, la voluntat d'aconseguir una certa independència energètica els hi ha dut a sembrar les seves illes de centrals nuclears malgrat l'evident risc d'accident nuclear causat per terratrèmols i tsunamis. I encara així la dependència exterior de Japó segueix sent molt gran: és el primer importador mundial de gas natural liquat i carbó, i el segon importador mundial de petroli, del que obté gairebé la meitat del seu consum energètic total.<br /> <br /> Hi ha molts més exemples que mostren l'extraordinària importància del subministrament energètic i com aquest s'està convertint en el principal problema al que s'enfronta la humanitat, juntament amb el canvi climàtic. En realitat, són el mateix problema: la crisi del model energètic mundial, excessivament depenent de fonts emissores de diòxid de carboni que a més presenten greus problemes de seguretat de subministrament. En paraules de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE): 'Les tendències actuals del subministrament i el consum d'energia són clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econòmic i social'.<br /> <br /> Arribats a aquest punt, l'habitual és discutir quines fonts o que combinació de fonts energètiques són les quals poden treure'ns del tràngol i assegurar-nos un subministrament energètic futur segur, barat i no contaminant. Però és molt possible que si plantegem el problema en aquests termes no trobarem mai la solució.<br /> <br /> Els desequilibris en el consum energètic mundial són tan grans que és impensable que amb les tecnologies que coneixem avui puguem assegurar un consum equivalent a l'europeu per a tota la població mundial, i ni de bon tros un nivell de consum com el dels nord-americans.<br /> <br /> Per altra banda, i com no es cansa d'advertir l’AIE, el subministrament de petroli podria estar en perill ja el 2015 o fins i tot abans. I això significa que ja no estem a temps de que el cotxe elèctric (nuclear?) ens salvi d'una pròxima crisi petroliera mundial.<br /> <br /> Els mercats i la tecnologia, que són les úniques eines que el sistema econòmic imperant considera vàlides per a liderar la transformació necessària, han fet tard. De fet, la confiança cega en les forces del mercat i la tecnologia és la principal responsable que hàgim esperat tant temps per a plantejar-nos l'evident: que la situació ja és insostenible.<br /> <br /> La qüestió energètica solament es podrà abordar de manera efectiva quan ens preguntem què significa realment el progrés, i sobretot, quin tipus de progrés ens podem permetre. És innegable que la major part de la humanitat encara no gaudeix d’un benestar material suficient, i això hauria de ser una prioritat.<br /> <br /> També és innegable que en els països rics estem començant a pagar el preu d'un desenvolupament excessiu: el nostre creixement econòmic està començant a crear més problemes (contaminació, pèrdua de biodiversitat, supeditació de tots els aspectes de la vida a l'econòmic, etc) que avantatges.<br /> <br /> Més enllà de les solucions tècniques per a poder seguir com ara, el camí passa per la redefinició del que significa el benestar i si el PIB és l'única mesura possible d'aquest. Quanta més pressió posem sobre els recursos naturals més deteriorarem la capacitat de la biosfera de suportar-nos i més riscos haurem de prendre per a assegurar que el tren del “progrés” no es detingui, encara que no tinguem molta idea d'on ens duu.]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
