<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/</link>
	<title>Blog Da Victus</title>
	<pubDate>Thu, 22 Feb 2018 22:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[TAO de la supervivència (de Catalunya)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18376/tao-de-la-supervivencia</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18376/tao-de-la-supervivencia</comments>
		<pubDate>Thu, 22 Feb 2018 22:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18376/tao-de-la-supervivencia</guid>
		<description><![CDATA[Si entenem la guerra com el pitjor conflicte d’estat en el que es pot trobar un país, estarem tots d’acord que <strong>estem en guerra.</strong> Sense violència militar, però estem en guerra. Partits, jutges, mitjans de comunicació, cossos de seguretat i resta d’institucions públiques i privades espanyoles ens han declarat la guerra. Si tu, que estàs llegint aquestes línies, encara no ho tens clar, el millor que pots fer és deixar de llegir aquest article, però tingues clar que ens estan portant a tot el poble a un punt del que no ens podrem escapar.<br /> <br /> <strong>M. Rajoy va fer un cop d’estat </strong>el 28 de novembre quan va destituir il·legalment el MHP Carles Puigdemont, emparant-se en l’aplicació de l’article 155 de Constitució Espanyola, acabat de treure dels fogons i al seu propi punt de sal.<br /> <br /> <strong>El TC, </strong>que ja s’ha fen uns quants vestits a mida, <strong>va donar un cop d’estat </strong>contra Catalunya el 2010, arrabassant el dret dels ciutadans a decidir com governar-se votant un Estatut, que posteriorment va ser modificat de manera arbitrària pel propi tribunal. El TC ha donat aquest mes de gener un nou cop d’estat, ara contra la democràcia espanyola en el seu conjunt, en arrogar-se la decisió de permetre que un president de comunitat autònoma pugui ser investit o no, encara que els electors i el parlament democràticament escollit l’hagin triat. Dit d’una altra manera, votem el que votem, la darrera paraula haurà de satisfer els desitjos del TC, que la podrà modificar si ho considera adient.<br /> <br /> <strong>La democràcia dins el territori espanyol ha mort. </strong>Això és vàlid pels que volem la independència i pels que no la volen, tant a Catalunya com a fora de Catalunya. El TC l’ha fulminat en obligar Carles Puigdemont a demanar permís a un jutge per poder ser investit. Qualsevol decisió del TC crea jurisprudència, i aquesta no és una excepció. Això significa que, en un futur, poden obligar de nou a un president de comunitat autònoma, del propi govern d’Espanya, o fins i tot alcaldes d’ajuntament, a demanar-los permís per ser investit, i fer-ho per qualsevol motiu que els pugui passar pel cap. Per que ho entengueu ràpidament, a partir d’ara els jutges podran vetar presidents electes. Ho dic encara més clar: el nostre vot a Espanya te menys valor que el d’una comunitat de propietaris.<br /> <br /> <strong>A Espanya no hi ha separació de poders, </strong>el poder Executiu i el poder Judicial són la mateixa cosa. A Espanya, la Corona te el dret constitucional a vetar el que ha decidit el poble de Catalunya. Un país al qual les decisions del poble no són respectades és un país totalitari. Un país totalitari que a més a més imparteix la justícia com més li convé és una dictadura. Un país dictatorial que a més a més pren decisions injustes contra gent normal és una tirania. Una tirania a on la seva pròpia gent aplaudeix els tirans és l’Estat espanyol. La única possibilitat de subsistència d’un país com l’Estat espanyol és que els tirans que el governen enfrontin unes persones en contra de les altres abans que la gent se&#39;n adoni que a qui han de foragitar és als tirans.<br /> <br /> <strong>Els polítics catalans empresonats són ostatges, no presos polítics. </strong>Això ens ho ha recordat el Tribunal Suprem una i altra vegada. Ningú dels que estan avui a presó sortiran al carrer fins que no tinguem una república forta i independent que sigui capaç de seure a una taula de negociacions a l’Estat Espanyol, i dir-los mirant-los als ulls que no pagarem ni un sol euro de cap tipus de deute públic fins que no alliberin els ostatges.<br /> <br /> El conflicte és inherent a tota relació entre persones, pobles, animals i elements, marca el ser o no ser,  l’existència o la desaparició, és a l’arrel mateixa entre la vida i la mort. La lluita, d’una o altra manera, és el camí ineludible del ser o no ser, és el <strong>TAO per la supervivència.</strong><br /> <br /> A un conflicte hi entres per voluntat pròpia o algú t’hi fa entrar. És obvi que el conflicte Catalunya-Espanya és centenari i sempre ha estat atiat des de Madrid pel seu propi interès. Hi ha tres motius principals que els fan actuar reiteradament d’aquesta manera:<br /> <br /> <strong>1. Sense Catalunya, Espanya afronta la seva pròpia desaparició. </strong>16.000 milions d’euros surten de Catalunya cap a la resta d’Espanya CADA ANY i no tornen!! Hi ha comunitats com Galícia i Castella-Lleó que necessiten 2.000 milions d’euros CADA ANY per pagar els seus pensionistes. Imagineu què passaria si deixessin de rebre aquest diners, una autèntica rebel·lió.<br /> <br /> <strong>2. No suporten la idea de no dominar-nos, talment com faria un maltractador. </strong>No suporten que els catalans pensem diferent i que sempre, sempre, sempre ens en sortim, tot i els problemes que ells ens posen una i altra vegada. El sol fet d’imaginar que Catalunya fos independent i que ens anés bé sense la seva tutela els fa treure lo pitjor de si mateixos. No ho poden suportar, no ho poden permetre. De fet jo diria que no ens poden suportar tal com som, ni ens poden permetre l’existència en si mateixa.<br /> <br /> 3. La nostra feblesa com a poble per tal de rebutjar amb contundència i definitivament el maltractador que ve de Madrid. Som una anomalia més o menys tolerada depenent de les seves necessitats de suport polític des de Catalunya.<br /> <br /> En aquest context hem de ser plenament conscients que:<br /> <br /> a) No podem amagar el cap sota l’ala de cap de les maneres, ni molt menys abandonar la gent coneguda o anònima, que ha donat la cara, a la sort de la injustícia espanyola. L’Estat espanyol serà una piconadora amb tothom que s’hagi significat per la independència de Catalunya, encara que sigui amb una trista piulada o un rap.<br /> <br /> b) La República de Catalunya és una cosa, i l’Autonomia de Catalunya n’és una altra completament diferent. Són dos ens totalment diferenciats que han de ser gestionats de manera diferenciada però amb una sintonia de rellotge suïs.<br /> <br /> c) Estem en període de coexistència d’ambdues realitats. Donem a la República la importància que es mereix. Donem-li contingut real de representació i de creació.<br /> <br /> d) Dins l’Autonomia de Catalunya mai es podran crear estructures d’estat (fa més de tres anys que ho hem dit des del CCN per activa i per passiva). Conseqüentment, resulta del tot evident que tampoc les podrà fer el Govern de l’Autonomia de Catalunya sense ser vetat o directament ficat a la presó. Les estructures d’estat han de ser executades de manera coordinada entre el Govern de la República de Catalunya (fora d’Espanya), i la societat civil organitzada i preparada per aquest tipus d’activitats.<br /> <br /> e) Tot i que em resulta obvi, penso que no està de més remarcar que la República de Catalunya i qui la representi, no podran estar a Catalunya ni es podran finançar de l’Autonomia, fins que les estructures d’estat estiguin preparades per tal de substituir tot l’entramat institucional espanyol actualment a Catalunya.<br /> <br /> f) La Generalitat ÉS UNA INSTITUCIÓ ESPANYOLA que ens han prestat per fer-nos creure que tenim algun tipus de capacitat de decisió. La realitat ens demostra que tota iniciativa que no agrada a Madrid és immediatament aturada pel seu govern i el TC. La Generalitat és avui una institució que no pertany a la República de Catalunya, no és nostra, però l’hem de controlar nosaltres si volem avançar cap a la república.<br /> <br /> g) Si no anem a l’atac amb totes les eines de que disposem, fent servir les més adients a cada moment, no ens en sortirem. Renunciar a denunciar a tort i dret TOTES les actuacions que considerem il·legals, és fer-nos directament un harakiri. Per exemple, denunciem Mariano Rajoy i tot el seu gabinet per la destitució de Carles Puigdemont, o el tancament de webs l’1-O sense avis ni justificació per part de la Guàrdia Civil, o l’entrada a empreses, o l’apertura de correspondència privada, o la brutalitat policial, o als jutges Lamela i Llarena per les seves actuacions contra tot allò que soni a indepe ... I a on hem de denunciar? Sempre que sigui possible al TUE i al TEDH. Canviem el terreny de joc, ja vam veure que passava amb la justícia belga, i mireu el que passarà a Suïssa. Trigarem, però acabaran tots a presó.<br /> <br /> Fa fred, molt fred. Sovint la gent ens sentim sols i tractats com a nens sense consciència. Arribats a aquest punt, la mateixa existència de l’ANC adquireix de nou un protagonisme central. Treballem per fer-la de nou punta de llança de la societat catalana, sense pressions ni ingerències partidistes.<br />  <br /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">David Fernàndez (<strong><a href="https://twitter.com/DavictusCat" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;">@DavictusCat</a></strong>)<br /> Vicepresident del </span><strong style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><a href="http://www.ccncat.cat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a></strong>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Johan Cruyff i el Sentit d’Estat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18377/johan-cruyff-i-el-sentit-destat</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18377/johan-cruyff-i-el-sentit-destat</comments>
		<pubDate>Wed, 21 Feb 2018 22:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/18377/johan-cruyff-i-el-sentit-destat</guid>
		<description><![CDATA[Per ser una república independent hem d’actuar com a tal, i per actuar com a tal ens ho hem de creure. Partits polítics, societat civil organitzada, i gent en general, hem de tenir Sentit d’Estat.<br /> <br /> Tenir Sentit d’Estat és acceptar que hem proclamat una república i creure-ho, és actuar per controlar el territori (recursos i estructures pròpies), és confiar en la teva gent, és actuar com un país lliure, és jugar a atacar enlloc de defensar. Tenir sentit d’Estat és veure la llibertat i atrapar-la, és mirar als ulls dels teus fills i dir-los amb íntima sinceritat que són i seran lliures, i que la nova república els ajudarà i els protegirà.<br /> <br /> El passat 1-O vam fer una grandiosa jugada dins l’àrea petita que el nostre rival va mirar de neutralitzar de la manera més maldestra possible: amb persecució, violència física desfermada, i ciber violència. Tot i així ens en vam sortir amb un 10 de nota. Gran jugada d’equip!<br /> <br /> El 3-O, la gent va prendre el control del territori amb fermesa, va fer una passada de gol que només calia rematar, però el davanter centre va dubtar i la pilota va pasar-li per davant. Govern, Parlament, partits, i entitats de la societat civil no van estar a l’alçada. Gegantina oportunitat perduda. Comença a ploure i el terreny de joc es fa cada cop més impracticable.<br /> <br /> Proclamació i suspensió immediata. Sentiments contraposats entre la gent, desconcert, “alguna jugada mestra en porten de cap”. La pluja s’intensifica, i fem una giragonsa sense sentit que deixa la pilota sense amo. No ens hem cregut la proclamació, i ara ens diuen que era “simbòlica”. No hi ha Sentit d’Estat.<br /> <br /> Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són empresonats. No són presos polítics, són hostatges. L’Estat espanyol ens pren la pilota i la iniciativa, per la força. Plou fort. El camp està cada cop en pitjors condicions i juguem a la defensiva.<br /> <br /> El Parlament declara que som independents, declara la República Catalana. Però hi ha cares llargues, no hi ha celebració, no es treuen banderes espanyoles de la Generalitat ni es donen instruccions als funcionaris. Declaració “simbòlica”. Autogol i entreguem la pilota.<br /> <br /> Cop d’estat de Rajoy, aplicació del 155, intervenció de la Generalitat, destitució il·legal del President, i convocatòria il·legítima i il·legal de noves eleccions. Aquí no hi ha simbolismes, tot és ben real. Els partits independentistes es presenten per separat. Terreny de joc, ara ja sí, del tot enfangat. Tota disputa de la pilota provoca contactes, estrebades, puntades, i cops de puny. Els Rajoy boys tenen la pilota i nosaltres ens defensem com podem. L’àrbitre es posa la rojigualda espanyola i expulsa mig equip català.<br /> <br /> Més empresonaments. Què punyeta fem posant-nos voluntàriament a disposició de l’àrbitre? Què no heu vist que porta la samarreta de l’equip espanyol? Recordeu quina samarreta porteu i quin és l’escut que hi ha cosit! Tingueu Sentit d’Estat! Creieu-vos que som República!<br /> <br /> Eleccions el 21-D. La gent (LA GENT), torna a salvar els mobles. Triomf inapel·lable independentista. Gol per tota l’escaira dels catalans. Hi ha partit...fins que la pilota torna a mans dels catalans, que maregen la perdiu fent-se passades al mig del camp. Mentre estant, l’àrbitre continua el seu recital d’expulsions de jugadors catalans.<br /> <br /> Declaracions d’independència “simbòliques”. Quina broma de mal gust. S’ha tractat la gent com a menors d’edat incapaços d’assumir riscos. No seriem aquí si no fos per la intel·ligència i la total disposició de les persones anònimes a fer qualsevol cosa per tal d’assolir i materialitzar la República Catalana. Massa paternalisme i poc Sentit d’Estat.<br /> <br /> La millor defensa és un bon atac. Cóm més temps tinguem nosaltres la pilota, menys temps la té el nostre rival. Això ja ho va dir i ho va demostrar Johan Cruyff fa gairebé 30 anys. Tenim la banqueta plena de cracks a totes les posicions, desitjant saltar al terreny de joc. Qui no estigui en condicions de guanyar aquest partit, que demani el canvi. Sense rancúnies i amb tot l&#39;afecte i suport de tothom.<br /> <br /> 17 de març, eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC. La gent, la societat civil catalana organitzada, agafarem de nou les regnes del nostre destí. Tots a una avançarem amb pas ferm i amb independència dels partits polítics. Junts som imparables.<br /> <br /> Pensem con un Estat, actuem com un Estat.<br /> <br /> Llum als ulls i força al braç! Donec perficiam!<br />  <br /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">David Fernàndez (<strong><a href="https://twitter.com/DavictusCat" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;">@DavictusCat</a></strong>)<br /> Vicepresident del </span><strong style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"><a href="http://www.ccncat.cat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a></strong>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[¡Basta!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17797/delenda-est-hispania</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17797/delenda-est-hispania</comments>
		<pubDate>Sat, 23 Sep 2017 12:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17797/delenda-est-hispania</guid>
		<description><![CDATA[<div> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">¡</span><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">Basta!<br /> <br /> La gente hemos dicho "¡Basta!", Cataluña ha dicho "¡Basta!".<br /> <br /> Pero por encima de todo hemos dicho "¡SÍ!":<br /> Sí a la democracia,<br /> Sí a la libertad,<br /> Sí a la dignidad personal y como pueblo orgulloso y tozudamente alzado,<br /> Sí a una vida nueva,<br /> Sí a una oportunidad de futuro,<br /> Sí a un futuro prometedor para nuestros hijos y nietos,</span><br /> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> en definitiva, ¡Sí a Cataluña!<br />  </div> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">Y aún sin ser del todo conscientes, decimos "SÍ" a la defunción de España.</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">Cataluña es socio fundador forzoso de una empresa de la que en breve dejará de formar parte. España sin Cataluña ya no será España, será otra cosa. Dicho de otra forma, estamos ante la disolución de España. España se muere por suicidio. España desaparece, y lo sabe. Y es por ese motivo que se resiste, y se resistirá, con todas sus fuerzas y por todos los medios (por tierra, mar y aire). No en vano el miedo a la propia desaparición, a la muerte, conduce a personas y Estados a hacer lo que sea necesario para garantizar la propia supervivencia.</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">El país resultante será nuevo, una nueva España, con nombre diferente, símbolos diferentes, población diferente, peso económico diferente, y capacidad de influencia diferente, que deberá renegociar TODOS los tratados internacionales, incluida su permanencia en la UE, la ONU y el EURO, pues la Peseta (peçeta, pieza pequeña), es una moneda catalana. También deberá renegociar el peso que tendrá en la toma de decisiones dentro de ellos, pues su peso sin Cataluña ya no es el mismo. Delenda est hispania.</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <div dir="auto" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> Dicen que hay ley sin democracia, pero que no hay democracia sin ley. A estos yo les diría que lo que seguro no hay es democracia sin contar con las personas, sin la gente, sin vosotros, sin ti o sin mi.</div> <div dir="auto" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">  </div> <div dir="auto" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> Mirad, hay paises con un sistema politico que no escucha a la gente. Estos países tienen un sistema totalitario. Hay países con un sistema político que hace callar a la gente. Estos países tienen un sistema fascista. Y luego está España, aunque lo cierto es que debería decir Castilla. España es un invento de las élites extractivas castellanas para enjaular a los pueblos peninsulares y con ellos a sus gentes.</div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">  </div> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">El miércoles los catalanes dimos una lección de buen hacer al mundo y a nosotros mismos. Coraje, valor, fuerza, dignidad, responsabilidad ... ¡que gran pueblo!</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">Un futuro mejor nos ha guiñado. ¿Lo tomamos? ¡A por él!</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">¡Solo 9 días nos separan de la libertad!</span><br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <br style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;" /> <span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">Visca Catalunya lliure!</span></div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Empresario KK]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17138/empresari-kk</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17138/empresari-kk</comments>
		<pubDate>Sun, 02 Apr 2017 21:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/17138/empresari-kk</guid>
		<description><![CDATA[<div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> Por mucho que nos pese, el término "empresario" está totalmente desprestigiado, igual que el de "empresa". <strong>Desgraciadamente, para muchos, los empresarios son KK.</strong><br /> <br /> En las charlas que hacemos desde el <strong><a href="http://www.ccncat.cat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a></strong><span style="font-size: 12.8px;"> (</span><strong><a href="https://twitter.com/CCatalaNegocis" onclick="window.open(this.href, 'CCNTwitter', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">@CCatalaNegocis</a></strong><span style="font-size: 12.8px;">), cuando pregunto nombres de empresarios a la gente, me hablan de </span><span style="font-size: 12.8px;">Fainé, Brufau, Alemany, Florentino, Botín ... pero nunca me dicen la peluquera Mari o el pescatero Joan. Dejadme que os diga que <strong>la mayor parte de los nombres que me sugiere la gente NO SON EMPRESARIOS, SON ALTOS DIRECTIVOS O EJECUTIVOS, no son propietarios de las empresas que dirigen o gestionan, y por tanto no arriesgan su patrimonio, de hecho a menudo ni tan solo arriesgan su salario.</strong></span><br /> <br /> El término "empresa" tiene dos acepciones:<br /> <span style="font-size: 12.8px;">    a) el más moderno, que habla de una estructura jurídica que permite hacer negocios.</span><br /> <span style="font-size: 12.8px;">    b) el más tradicional, que se refiere a un "proyecto".</span></div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> <br /> Una <span class="il">EMPRESA</span> es un PROYECTO, y en todo proyecto hay incertidumbre y riesgo, por tanto quien emprende arriesga. A aquel que arriesga lo conocemos como EMPRENDEDOR. <strong>Las palabras <em>proyecto</em> y <em>emprendedor</em> son términos que transmiten positividad y nos acercan a conceptos como trabajo en equipo, riesgo, compromiso, dedicación e incluso admiración.</strong><br /> <br /> Si lo pensamos bien, los términos empresario y empresa están estrechamente ligados a la forma de hacer típicamente castellana del pelotazo, los contactos de la corte, el palco del Bernabéu y el IBEX <span style="font-size: 12.8px;">(Florentino, Abertis, FCC, Castor, Telefónica, Bankia, etc), mientras que los términos proyecto y emprendedor reflejan por completo el talante del tejido productivo típicamente catalán. <strong>En el año 2014 el 99,8% de las empresas catalanas del sector privado son autónomos o PYMES.</strong></span><br /> <br /> Todos los partidos de izquierdas, y muy especialmente el entorno de los comunes como Podemos, <span style="font-size: 12.8px;">Barcelona en Comú (BeC), y Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), es decir, los partidos de Ada Colau, Pablo Iglesias, Joan Coscubiela, Lluis Rabell, Dante Fachin y otros, hacen un modus vivendi de la división entre ricos y pobres, izquierdas y derechas, empresarios y trabajadores, solidarios e insolidarios, los de arriba y los de abajo, los del Baix Llobregat o Sant Martí y los de la Diagonal, y tantas otras divisiones. Curiosamente cuando se trata de España todos somos hermanos fraternales.</span><br /> <br /> <strong>El colectivo de personas que emprende un proyecto empresarial poniendo en riesgo su patrimonio personal es muy heterogéneo. </strong>Segun estos partidos del entorno de los comunes, si tu, trabajador, pobre, de izquierdas, y del Baix Llobregat, Sant Martí o Nou Barris, dejas la empresa para la que trabajas, capitalizas el paro y decides abrir una tienda de caramelos, automáticamente pasas a ser un empresario, rico, potenciamente extorsionador, que te harás insolidario en cuatro días, y que cuando estés forrado de billetes de haber vendido muchos caramelos te irás a vivir a la Diagonal y echarás de la empresa a tus colaboradores. En definitiva, te has convertido en un ser despreciable en un solo día. Ahora para los comunes ya eres la peste personificada. Pero, ¿qué pasa si trabajo para un tercero y al mismo tiempo tengo una empresa, entonces qué soy, un Alien? ¿Pero qué no os dais cuenta que éste es un planteamiento de locos que nos hace ser infelices y malcarados?<br /> <br style="font-size: 12.8px;" /> <span style="font-size: 12.8px;"><strong>La condición de mala persona o impresentable es atribuible a las personas, ya sean empresarios o trabajadores.</strong> Es decir, hay empresarios malas personas e impresentables, y trabajadores malas personas e impresentables. De la misma forma hay empresarios buena gente, y trabajadores buena gente. <strong>Ser impresentable, malo o bueno es condición de las personas, no de los empresarios o de los trabajadores.</strong></span><br /> <br /> ¿Estais de acuerdo conmigo que no tiene ningún sentido? ¿Entendéis, como yo, que tenemos que acabar con esta división? ¿Entendéis que debemos trabajar para que estos dos ámbitos de la economía productiva se muevan unidos de manera colaborativa para conseguir resultados y beneficios que favorezcan a todos?<br />  </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> <div style="font-size: 12.8px;"> Debemos poder decir sin miramientos que la emprendeduría catalana ha de ser responsable con la sociedad y el medio ambiente. <strong>La relación empresario-trabajador basada en el conflicto es una idea del siglo XIX, y alimentarla es genial para los comunes, los sindicatos y las patronales ancladas en el pasado, pero nefasto para la sociedad productiva y colaborativa del siglo XXI,</strong> así como para la cuarta revolución industrial que ya hoy estamos viviendo.<br />  </div> <div style="font-size: 12.8px;"> Para acabar con este mensaje de división tan antiguo, irreal y destructivo debemos promover y exigir activamente:<br /> <span style="font-size: 12.8px;">    1. a los <strong>emprendedores</strong>: que respeten a los trabajadores como personas y colaboradores necesarios para su proyecto vital, que los valoren de forma honesta en función de la aportación que hagan, que los incorporen de forma efectiva en la toma diaria de decisiones, y que adopten medidas leales respecto al proyecto y a las personas que lo acompañanen en su apuesta.</span><br /> <span style="font-size: 12.8px;">    2. a los <strong>trabajadores</strong>: que valoren y respeten el riesgo y el esfuerzo personal, legal y patrimonial del emprendedor, y que se involucren activamente en el proyecto como parte esencial y imprescindible del mismo.</span></div> <div style="font-size: 12.8px;"> <br /> <strong><span style="font-size: 12.8px;">Desde el </span><a href="http://www.ccncat.cat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a> <span style="font-size: 12.8px;">exigimos una nueva forma de hacer las cosas desde el convencimiento que el rumbo de la confrontación actual nos hace desperdiciar esfuerzos que se pueden aplicar en pro del beneficio de todos. A</span><span style="font-size: 12.8px;">postamos firmemente por que la emprendeduría catalana sea respetuosa con sus trabajadores y el medio ambiente, vertebradora de la igualdad entre hombres y mujeres, y facilitadora de la conciliación de la vida laboral con la vida personal, entre muchas otras cosas, como motor de un cambio de paradigma social.</span></strong></div> </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> <br /> Emprendedor catalán, bienvenido al siglo XXI. Si eres un emprendedor de este siglo <strong>ven al <a href="http://www.ccncat.cat/participa/associat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a></strong>, !<span style="font-size: 12.8px;">tenemos mucho que ofrecerte!<br /> <br /> David Fernàndez (<strong><a href="https://twitter.com/DavictusCat" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;">@DavictusCat</a></strong>)<br /> Vicepresidente del </span><strong><a href="http://www.ccncat.cat/" onclick="window.open(this.href, 'CercleCataladeNegocis', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;" style="font-size: 12.8px;">Cercle Català de Negocis</a></strong><br /> <br /> <span style="font-size: 12.8px;">A</span>rticle en català: <a href="http://www.ccncat.cat/empresari-kk/" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=yes,status=yes,location=yes,toolbar=yes,menubar=yes,fullscreen=yes,scrollbars=yes,dependent=no'); return false;">http://www.ccncat.cat/empresari-kk/</a></div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Quim Torra, Jordi Calvís, Antonio Baños i els altres 20, un frau massa descarat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15903/quim-torra-jordi-calvis-banos-i-els-altres-20-son-un-frau</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15903/quim-torra-jordi-calvis-banos-i-els-altres-20-son-un-frau</comments>
		<pubDate>Fri, 13 May 2016 00:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15903/quim-torra-jordi-calvis-banos-i-els-altres-20-son-un-frau</guid>
		<description><![CDATA[Fa tot just un parell de dies vaig fer <a href="http://in.directe.cat/da-victus/blog/15890/quim-torra-un-valor-en-alca" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">un article</a> explicant la meva admiració pel Quim Torra i el meu respecte pel Jordi Calvís. Em costava d&#39;entendre perquè la junta electoral de l&#39;ANC (o com punyeta es digui) havia deixat fora persones com ells, per tal d&#39;haver-los de readmetre més tard.<br /> <br /> La normativa de l&#39;ANC aprovada a la darrera Assemblea General Ordinària (AGO) feta a Manresa IMPEDEIX que CAP CANDIDAT QUE OPTA A ESTAR AL SECRETARIAT NACIONAL ES PUBLICITI NI PERSONALMENT NI FORMANT GRUPS O EQUIPS. Comparteixo els objectius d&#39;aquesta normativa respecte a la no formació d&#39;equips, doncs es tracta d&#39;evitar que la gent voti packs de persones sense conèixer-los, i també d&#39;evitar que els partits promoguin llistes polititzades de manera encoberta. No comparteixo la no publicitat dels candidats. Tot i així és el que els socis van aprovar per àmplia majoria, cosa que s&#39;ha de respectar.<br /> <br /> Però vet aquí que qui pretén governar l&#39;ANC, és a dir, els senyors Quim Torra, Antonio Baños, Jordi Calvís i altres 20, es passen pel forro l&#39;esperit de la normativa de no publicitar-se i de no crear un grup de col·legues. Aquests "amiguets" es van aprofitar d&#39;una normativa pre-electoral amb uns terminis ben estranys, per trair l&#39;esperit de la norma, i van publicar un article ben arregladet al diari El Punt Avui, anomenat "<a href="http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/963978-un-pais-per-viure-lliures-viure-lliures-per-un-pais.html" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;"><em>Un país per viure lliures; viure lliures per un país</em></a>".<br /> <br /> Resulta ben curiós que quan parles amb persones del Secretariat Nacional (SN) que no són de cap partit, et diuen que els companys que hi son a aquesta llista/equip no han fet altra cosa durant tot l&#39;any que bloquejar l&#39;activitat de les comissions a les quals han participat, just el contrari del que diuen que faran a aquest article.<br /> <br /> Dic amb total contundència que han traït l&#39;esperit de la norma veien el que, a més a més, s&#39;ha destapat als mitjans durant aquests dos darrers dies:<br /> - WhatsApp de David Ros publicitant un mega grup, fins i tot amb noms territorials (<a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/denuncien_a_l_anc_que_els_critics_fan_campanya_conjunta_163656.php" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">v</a><a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/denuncien_a_l_anc_que_els_critics_fan_campanya_conjunta_163656.php" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">eure article</a>).<br /> - WhatsApp de Ferran Civit fent el mateix (<a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/el_sector_continuista_de_l_anc_denuncia_intromissions_d_erc_en_la_campanya_163692.php" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">veure article</a>).<br /> <br /> Però ... oh, sorpresa!! (o no tant), resulta que darrera aquestes llistes hi ha dues pugnes:<br /> a) entre CDC i ERP+CUP per veure qui pot liderar l&#39;ANC en benefici propi (<a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/desconcert_a_l_anc_per_163576.php" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">veure article</a>).<br /> b) entre els partits per una banda i els candidats independents del territori per una altra.<br /> <br /> I sinó us ho creieu, aquí teniu els missatges desesperats de S.O.S. que emetien ahir mateix tant Jaume Marfany, co-fundador de l&#39;ANC i vice president fins l&#39;any passat (<a href="http://www.tribuna.cat/opinio/societat-civil/anc-a-qui-votar-11-05-2016.html" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">veure article</a>), i Pere Pugès, també co-fundador de l&#39;ANC i membre del SN i el Comité Permanent fins l&#39;any passat (<a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/viure_lliures_en_un_pais_lliure_163691.php" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">veure article</a>).<br /> <br /> Llavors, què està passant??? Què és tot aquest enrenou??? Doncs molt i molt fàcil: els partits volen controlar l&#39;ANC, la volen neutralitzar, no volen una ANC crítica amb la seva activitat política i que sigui líder del procés cap a la independència, volen una entitat submisa i que sigui capaç de fer unes bones performance cada 11 de setembre. Res més. Els partits volen ser ells els líders i que ningú els faci ombra. I per aconseguir-ho faran el que calgui: inclouran gent mediàtica, faran grups no permesos, es publicitaran, diran que faran el que no han fet quan han estat al SN ... és a dir, joc brut, molt brut.<br /> <br /> I què volen els independents del territori? UNA ANC LLIURE I FORTA, CRÍTICA AMB ELS PARTITS, I DE CARA A BARRACA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.<br /> <br /> Benvolgut Quim Torra, tot i que això no ho podrem saber mai, m&#39;hi jugaria un pèsol a que això que heu fet amb les llistes no ho hauria fet mai la Muriel Casals. Penso que no has estat a la seva alçada, exactament igual que els teus 22 companys d&#39;equip, pel cap baix en aquest aspecte.<br /> <br /> La bona notícia de tot això és que reeixirem, que la gent és sàvia i votarà tenint en compte que necessitem una ANC independent dels partits, forta i líder del procés que ha de portar Catalunya a ser independent en 14 mesos.<br /> <br /> Partits polítics catalans, som la gent del territori i hem tornat. Prepareu-vos.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Quim Torra (i Jordi Calvís), valors en alça]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15890/quim-torra-un-valor-en-alca</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15890/quim-torra-un-valor-en-alca</comments>
		<pubDate>Tue, 10 May 2016 13:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15890/quim-torra-un-valor-en-alca</guid>
		<description><![CDATA[No conec personalment en Quim Torra però sempre l'he admirat profundament. Em sap molt greu que una persona amb el seu perfil i la seva vàlua s'hagi vist esquitxat per una situació electoral i una normativa de l'ANC que pel que veig i m'expliquen és ben estranya.<br /> <br /> Una persona amb la trajectòria d'en Quim Torra és un valor fonamental per a l'independentisme que no hauria de quedar fora de joc ni al de les eleccions a l'ANC ni molt menys del procés d'independència. Com he dit a d'altres ocasions, no hi sobra ningú.<br /> <br /> Permeteu-me que us faci cinc cèntims: en Quim Torra ha estat president d'Òmnium Cultural en substitució de la benvolguda Muriel, president de Sobirania i Justícia, director del Born Centre Cultural, és advocat, editor i escriptor, creador de l'editorial "A Contra Vent", premi Carles Rahola ... i podria seguir i seguir. Impressiona.<br /> <br /> Tampoc conec personalment a en Jordi Calvís, però pel que puc veure a Internet ha treballat molt i bé pel país. D'igual manera que amb en Quim Torra, penso que no hi sobra ningú, i que cap tribunal censor pot evitar que la gent es pronunciï. Que parlin les urnes i veiem què passa, de fet penso que formen un equip excel•lent que juntament amb les companyes que us he recomanat abans serien imbatibles.<br /> <br /> Amics de l'ANC, que ens hem begut l'enteniment o què? Deixar fora una persones com en Quim Torra o en Jordi Calvís es fer-nos un Froilan, vaja, fotre'ns un tret al peu nosaltres mateixos. Apa, algú ho havia de dir.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La bona feina a l'ANC te noms propis]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15878/intelligencia-en-estat-pur-a-lanc</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15878/intelligencia-en-estat-pur-a-lanc</comments>
		<pubDate>Mon, 09 May 2016 22:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/15878/intelligencia-en-estat-pur-a-lanc</guid>
		<description><![CDATA[Fa uns dies que l&#39;Ariadna ens va comunicar a tot el grup que havia decidit tornar-se a presentar a les eleccions al SN de l&#39;ANC. Vaig respirar alleugerit.<br /> <br /> Vaig treballar colze a colze amb l&#39;Ariadna per tal d&#39;embastir la Plataforma de Sant Martí pel Dret a Decidir. Vam aconseguir que ANC, Òmnium, Súmate i Procés Constituent impulsessin la plataforma. Us puc ben garantir que les negociacions per a la redacció del manifest van ser molt dures i al límit del trencament amb Procés Constituent. Afortunadament em vaig trobar l&#39;Ariadna al costat per tal de tancar l&#39;acord.<br /> <br /> L&#39;Ariadna és una persona independent, honesta i de principis, persistent, i amb les idees ben claretes. És incansable, sap escoltar per entendre i empatitzar tot i tenir diferències de plantejament. Sempre amb fidelitat a les idees pròpies, mai un retret per la discrepància, i sempre amb absoluta confiança en les possibilitats d&#39;èxit tant del grup com del moviment independentista encapçalat per l&#39;ANC.<br /> <br /> Professionalment, l&#39;Ariadna és consultora en desenvolupament sostenible i sostenibilitat empresarial, especialitzada en planificació estratègica, gestió de projectes i formació. Doctora en Biologia. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Màster en Medi Ambient i Desenvolupament per la Universitat de East Anglia. Si vols pots parlar amb ella en català, anglès, francès o castellà. Perdoneu però es que estic totalment aclaparat.<br /> <br /> El seu compromís amb el país i la independència és màxim:<br /> - ha treballat per l&#39;ANC des de la seva creació.<br /> - ha estat membre del Secretariat Nacional de l&#39;ANC els dos darrers anys treballant de manera independent i sense lligams amb els partits polítics, és a dir, amb fidelitat als principis propis i donant-ho tot per aquells qui la van votar.<br /> - ha treballat als estudis del Cercle Català de Negocis (CCN) que tots hem llegit i fet servir una i altra vegada.<br /> - definició del pla de formació arreu del territori.<br /> - impulsora de la sectorial de Dones per la Independència.<br /> - col·laboradora i secretària de la Sectorial de Catalunya Exterior.<br /> - responsable del grup de Formació del SN.<br /> - membre de la Comissió de Sectorials.<br /> - membre de la Comissió de Debats Constituents (Procés constituent).<br /> - encarregada de preparar i gestionar les sessions de treball en grup que van tenir lloc al Consell Territorial, Sectorial i Exteriors (CTSE) el novembre de 2014 i de 2015.<br /> - ... impressionant!!<br /> <div>  </div> Penseu que ens podem permetre el luxe de no tenir en compte l&#39;experiència d&#39;un per fil com el de l&#39;Ariadna? Sincerament penso que no.<br /> <br /> Accediu al currículum a l&#39;ANC de l&#39;Ariadna Benet fent <a href="https://assemblea.cat/sites/default/files/eleccions2016/candidats/C-2586.pdf" onclick="window.open(this.href, '', 'resizable=no,status=no,location=no,toolbar=no,menubar=no,fullscreen=no,scrollbars=no,dependent=no'); return false;">clic aquí</a>.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La CUP és la CUP? Potser sí, potser no]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14997/la-cup-es-la-cup-potser-si-potser-no</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14997/la-cup-es-la-cup-potser-si-potser-no</comments>
		<pubDate>Wed, 02 Dec 2015 09:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14997/la-cup-es-la-cup-potser-si-potser-no</guid>
		<description><![CDATA[<p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> Tanques els ulls. Estàs adormit. És la nit del 27S. Abans de tancar els ulls la il·lusió et desborda. <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">Majoria absoluta de JxSí+CUP en escons i en vots</strong>, doncs es tractava d’un referèndum, és a dir, de comptar qui estava a favor i qui en contra. Els indecisos són vots nuls a efectes del referèndum. Saps que JxSí i CUP hauran de negociar i que no serà fàcil, però no dubtes que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">el desig de llibertat facilitarà que la solució adoptada per ambdues formacions sigui <em style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">win-win</em>,  guanyadora per a tothom.</strong></p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> Somies. Somies que Catalunya és independent, que tenim la clau de la caixa i de la nostra dignitat personal i col·lectiva. <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">Somies que s’acaben les odiades retallades</strong>, que les farmàcies i els proveïdors socials, culturals i de tot tipus cobren puntualment a final de mes. <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">Somies que la gent de Catalunya discuteix sobre com fer d’aquest petit país el millor lloc del món</strong>. Somies que Rajoy, Montoro, Aznar, Guerra, Bono, González, Zapatero, Rivera, Wert i tants altres no poden posar les urpes sobre els teus diners, ni sobre els teus fills, ni sobre els teus desitjos. Somies que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">la Justícia és ràpida i igual per a tothom.</strong> Somies que els teus fills gaudeixen d’un ensenyament d’altíssima qualitat. Somies que s’acaben les llistes d’espera. Somies que no hi ha atur i que les feines existents són de qualitat i ben remunerades. Somies que el teu fill no se n’ha d’anar a Alemanya a treballar. Somies que la corrupció desapareix i que els polítics són propers, i que escolten i donen resposta a les teves necessitats. El teu somni és dolç, gairebé humit.</p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> Et despertes. Has caigut del llit i t’has colpejat el cap. Fa mal. T’adones que has estat dos mesos fora de joc. Veus que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">els teus col·legues de l’ANC estan dividits.</strong> Veus que la mateixa ANC està en mode <em style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">off</em> com a entitat. Veus que CiU ha desaparegut definitivament, i t’expliquen que CDC també desapareixerà. Veus que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">Artur Mas està a punt de quedar fora de circulació.</strong> Veus que la Generalitat està intervinguda. Veus que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">encara no hi ha nou Govern</strong>. Veus que la gent està desanimada. Veus que s’ha trencat la confiança de la gent a peu de carrer. Veus que<strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">els “indepes” discuteixen entre ells.</strong> I que ja no hi ha col·laboració.</p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> Sents que la CUP ja no parla d’independència per fer un país millor, que amb Mas no van enlloc. Sents que la CUP parla de girar a l’esquerra, o no hi ha independència. Sents que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">la CUP parla de desobediència però no diu a què</strong>. Comproves que la CUP desobeeix, per sobre de tot, a la voluntat democràticament expressada per 1.620.973 ciutadans i ciutadanes. S<strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">ents que la CUP no vol Artur Mas com a President</strong>, per tant, millor Rajoy o Rivera, però comproves que fan senadora a la Sánchez-Camacho. Sents que la CUP vol imposar les seves propostes d’esquerres i supervisar la seva aplicació, però veus que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">no es vol responsabilitzar de les conseqüències,</strong> ni de gestionar la misèria que ens deixen Montoro i Rajoy.</p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> T’adones que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">la CUP vol seguir sent independentista.</strong> T’adones que, amb aquesta senzilla condició imposada per la CUP de no investir Mas, <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">no hi ha acord, ni Govern, ni full de ruta, ni independència</strong>, ni diners, ni futur, ni dignitat, ni reducció de l’atur, ni ocupació ben remunerada, ni educació de qualitat, ni eliminació de llistes d’espera, ni justícia social, ni neteja de corrupció, ni… T’adones que tot es mou en la desconfiança i l’enfrontament. T’adones que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">és l’escenari somiat per Rajoy, Aznar, FAES i el CNI,</strong> que porta treballant de manera silenciosa al carrer Santaló de Barcelona des de fa tres anys (a dia d’avui, no coneixes resultats tangibles, però els intueixes).</p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> I finalment, en base als demolidors resultats generats per una determinada posició de la CUP, plenament coincidents amb els desitjos de tercers, <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">et preguntes si la CUP és la CUP. Dubtes. I la teva resposta és que potser sí, o potser no</strong>. A tot arreu hi ha “aliens”.</p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> El cop al cap et fa molt mal, cada vegada més. Estàs adolorit i trist, molt trist, decebut, irat. Et tanques a l’habitació. Crides. Crides molt fort. Plores. Plores desconsoladament. Tornes a cridar. T’aplaudeixes tu mateix amb sorneguera i dius que aquest país és un desastre, i <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">et consoles pensant que de fet no és un país, és una autonomia intervinguda.</strong></p> <p style="box-sizing: initial; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; color: rgb(102, 102, 102); font-family: 'Source Sans Pro', sans-serif; line-height: 20px; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> Passa una estona i t’ha marxat el mal de cap. Estàs més relaxat i reflexiu. Penses. Recordes que tot això ho va iniciar la gent del  carrer, i que els polítics de tot signe s’hi van afegir. Ho veus clar, claríssim. És llavors quan veus que la solució ha estat sempre davant dels teus nassos. És en aquest precís moment quan t’adones que <strong style="box-sizing: initial; margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; outline: 0px; vertical-align: baseline; background: transparent;">serem independents més aviat que tard</strong> i et dius: “Ja ho tenim! Som-hi?”</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Crideu Arkandú!!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14922/crideu-arkandu</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14922/crideu-arkandu</comments>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2015 00:30:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14922/crideu-arkandu</guid>
		<description><![CDATA[Arkandú és la màgia que depèn de TU.<br /> Arkandú és la resposta a allò desconegut.<br /> Arkandú és la solució d’allò que és més confús.<br /> <br /> Pots fer-la servir quan vols ser fort, i pensar-la quan et cal la sort.<br /> Pots cridar-la quan et sents feliç, i repetir-la quan tens un desig.<br /> Cada cop que sentis el seu so, sentiràs els so d’una il·lusió.<br /> <br /> Hi ha una clau i la tens tu, <u>TU ets la clau</u>, tu ets Arkandú!<br /> <br /> TU ets la magia!<br /> TU ets la resposta!<br /> TU ets la solució!<br /> <br /> Arkandú, catalanes i catalans!! Ens farà falta la seva màgia, ens faràs falta TU.<br /> <br /> TU que llegeixes aquestes línies, no defalleixis. Ets fort/a, imprescindible ... i ho saps.<br /> <br /> No importa si votes CDC, ERC o CUP, deixa que el teu jo es manifesti obertament, crida <strong>llibertat</strong>, crida <strong>dignitat</strong>, crida <strong>futur, </strong>crida <strong>avi i àvia</strong>, crida <strong>mare i pare</strong>, crida <strong>fill i filla</strong>, crida <strong>net i neta</strong>, <strong>crida ben fort, però crida!</strong><br /> <br /> Digues als polítics que vols <strong>participar</strong> i dir com vols que sigui el teu <strong>nou país.</strong><br /> <br /> Digue&#39;ls-hi que no permetràs que ningú, tancat a una sala de negociació, decideixi en nom teu cóm ha de ser el futur col·lectiu de Catalunya.<br /> <br /> Digue&#39;ls-hi que ells no poden decidir ni el QUÈ, ni el CÓM, ni el QUAN. Ja els has dit QUE vols la independència, que la vols ARA, i que el cóm ha de ser Catalunya ho decidirem entre totes i tots quan siguem lliures, i que no estàs disposat/da a que et prenguin aquest dret que t&#39;has guanyat a pols.<br /> <br /> Ara és quan hem d’estar <strong>més units</strong> que mai, ser <strong>més ferms</strong> que mai, i <strong>anar de cara a barraca</strong> d’una vegada. Tenim la pilota controlada i a la línia de gol. Els nostres adversaris claven puntades i cops de puny als nostres davanters per evitar que marquin. L&#39;àrbitre els amenaça d&#39;expulsió per lluir l&#39;escut de Catalunya (diuen que està prohibit). I ells, a sobre de la línia de gol, discuteixen si han de marcar amb el peu dret, amb l&#39;esquerra o amb el cap, i cóm ha de ser la celebració, tot i no haver marcat encara. Nosaltres som el porter, la defensa i la mitja de l&#39;equip. Si els nostres davanters no ho tenen clar, els haurem d&#39;empènyer per tal que la pilota entri amb ells inclosos. I ja que hi serem tots a dintre, ho podríem celebrar, oi? Però pensar ara quina celebració farem quan marquem, és un error clamorós, i una falta de respecte per a tothom.<br /> <br /> El jogo bonito està molt bé, però si perdem ningú no se’n recordarà. Volem marcar JA. ARA no importa si és amb el peu dret, l&#39;esquerra, o amb el cap, no importa qui xuta, ni importa el tipus de celebració que farem. <strong>Volem guanyar i fer-ho JA</strong>, la celebració vindrà després.<br /> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> <br /> <span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">Els fiquem a tots a dins la porteria contrària amb pilota inclosa i guanyem el partit, o tornem d&#39;aquí 100 anys?</span></div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">  </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;"> <span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">Cridem </span><span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">Arkandú</span><span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">, cridem </span><strong style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">visca Catalunya lliure!!</strong><br /> <br /> <span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">PD: Arkandú és el nom d’una meravellosa cançó del Club Super 3, i una paraula màgica. Vegeu el vídeo: </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=xZq2ZxB9K-Y" style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">www.youtube.com/watch?v=xZq2ZxB9K-Y</a><span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;"> (</span><a href="http://www.viasona.cat/grup/club-super-3/arkandu/arkandu" style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; color: rgb(17, 85, 204);">lletra</a><span style="font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px;">)</span></div> <br /> Gràcies companys del Club Super3, Arkandú és una meravellosa petita joia que ens permet prendre&#39;ns la realitat amb una mica d&#39;ironia ;)]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Artur Mas serà President de la Generalitat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14793/artur-mas-sera-president-de-la-generalitat</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14793/artur-mas-sera-president-de-la-generalitat</comments>
		<pubDate>Mon, 26 Oct 2015 00:10:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14793/artur-mas-sera-president-de-la-generalitat</guid>
		<description><![CDATA[1. Artur Mas serà President de la Generalitat.<br /> 2. Oriol Junqueras serà Primer Ministre.<br /> 3. hi haurà un grup d’experts en àmbits constitucional i de dret internacional.<br /> 4. hi haurà un segon grup d&#39;experts en àmbits socials.<br /> 5. Catalunya serà independent no més enllà de 10 mesos.<br /> <br /> La fórmula no és nova, ja existeix a França, Itàlia, o la mateixa Espanya, només que a Catalunya l’enriquirem per oferir pluralitat a la pressa de decisions i proximitat a la realitat social de la gent.<br /> <div>  </div> <strong>Artur Mas, President de la Generalitat.</strong><br /> Aprofitant la seva rellevància internacional, l&#39;habilitat comunicativa en diversos idiomes, i la demostrada capacitat de resistència davant els intents de desnonament i anorreament de les institucions espanyoles, el President Mas oferirà un perfil marcadament institucional i de representació davant la Unió Europea, altres organismes internacionals, i la resta de països de la comunitat internacional. No ens enganyem, agradi més o menys, Artur Mas és una de les tres bèsties polítiques en actiu de la Unió Europea juntament amb Angela Merkel i David Cameron. Els tres tenors són directors, la resta no són més que conductors. Catalunya no pot prescindir del seu actiu polític més important ... i el Gobierno de España també ho sap, per això el volen a la presó. Finalment recordar que el 129è President de la Generalitat te data de caducitat establida per ell mateix: Artur Mas no serà el President de la Catalunya independent. Aquest fet serà determinant per tal de desbloquejar l&#39;actual atzucac, així com que les seves atribucions siguin limitades.<br /> <br /> <strong>Oriol Junqueras, Primer Ministre.</strong><br /> Oriol Junqueras és una persona de forta personalitat que, per la seva procedència del món de les esquerres i la seva curta trajectòria a la política, garanteix un govern amb marcat caire social i lliure de corrupció. Ambdós missatges seran fortament projectats a la societat en general, i especialment a aquells col·lectius propers a l’independentisme, però enormement crítics amb les retallades imposades per Cristóbal Montoro i executades per Mas i els seus governs, així com amb les sospites de corrupció que planen sobre Convergència com a partit hegemònic a la política catalana d’ençà la darrera transició.<br /> <br /> <strong>Grup d’experts en àmbits constitucional i de dret internacional.</strong><br /> Un grup transversal d&#39;experts provinents del CATN, JxSí, CUP, i la societat civil (ANC, Òmnium, CCN), que gestionarà la desconnexió amb l’Estat Espanyol per tal d&#39;establir les bases legislatives de la nova República catalana, la Constitució, la llei de transitorietat, i oferir tot tipus de garanties als sector econòmics del país, així com seguretat jurídica als nostres veïns i als creditors internacionals. Serà el grup directiu del nou Govern, i l&#39;encarregat de tirar endavant el total desenvolupament de les línies mestres establides pel CATN, com la hisenda pròpia catalana, la seguretat interior, el control del territori, les infraestructures crítiques, els subministraments energètics i de comunicacions, o qualsevol altre. La CUP aportarà el necessari caràcter d&#39;urgència al desenvolupament del marc legal, per tal de poder desenvolupar polítiques connectades a la legalitat de la nova Catalunya independent.<br /> <br /> <strong>Grup d&#39;experts en àmbits socials.</strong><br /> Un altre grup transversal d&#39;experts provinents de JxSí, CUP, la societat civil (ANC, Òmnium, Súmate, CCN), i probablement CSQEP i l&#39;entorn d&#39;Ada Colau, que gestionarà la desconnexió amb l’Estat Espanyol per tal de recuperar la sobirania en aspectes com les retallades injustes o els ajuts a les famílies en risc d’exclusió per pobresa energètica. La seva gestió estarà més orientada al dia a dia, serà el grup més executiu del nou Govern. Aquest equip connectarà les finances, la seguretat social, les pensions, l&#39;educació, la seguretat i la justícia amb la nova realitat legislativa de la República catalana, garantint-ne la continuïtat de serveis a persones, empreses i tercers, tant interns com externs. Imprimirà una marcat caràcter d&#39;independència executiva respecte a les directrius marcades pel nou Gobierno d&#39;España, amb l&#39;objectiu de garantir i tangibilitzar a persones i empreses del territori que només es possible un futur millor amb una Catalunya independent.<br /> <div>  </div> <div> <strong>Catalunya serà independent no més enllà de 10 mesos.</strong></div> <div> A les eleccions espanyoles del proper 20D guanyarà el Partit Popular de vell nou, que governarà amb el suport de Ciudadanos. Ambdós han dit per activa i per passiva que no permetran cap mena de referèndum d&#39;autodeterminació de Catalunya, i que no negociaran res amb ningú per tal de "trencar Espanya". Una taula de negociació a la que només hi ha una part, no és una taula de negociació, és un engany. En no haver-hi cap mena de negociació Catalunya-Espanya, s&#39;haurà d&#39;imprimir una enorme acceleració al procés de connexió a la nova legislació i estructures d&#39;estat, per tal de garantir la vida de les persones i la viabilitat de les empreses i, per tant, del procés en sí mateix. Preneu nota d&#39;aquesta dada: d&#39;aquí a un any la República catalana serà un fet incontestable. Espanya només seurà a la taula de negociació quan la comunitat internacional (que són els seus creditors), la obliguin, però ja seuran per fer un repartiment d&#39;actius ... I PASSIUS (DEUTES)!! Us recomano un article que vaig escriure fa uns mesos anomenat "<a href="http://indirecte.cat/13024">El deute espanyol és el botó nuclear català</a>".</div> <div>  </div> <div> <strong>Resumint ...</strong></div> <div> ... catalanes i catalans, agafeu-vos que venen corbes. Com a poble de Catalunya necessitem que els nostres polítics estiguin molt units, i ells necessitaran el nostre recolzament anímic i presencial en repetides ocasions. Els polítics estaran a l&#39;alçada, i nosaltres també. El 26 d&#39;octubre del 2016, Catalunya ja serà independent.<br />  </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Espantrix is over!! Fin de la partida!!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14608/espantrix-is-over-fin-de-la-partida</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14608/espantrix-is-over-fin-de-la-partida</comments>
		<pubDate>Fri, 25 Sep 2015 23:50:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14608/espantrix-is-over-fin-de-la-partida</guid>
		<description><![CDATA[ZAASSS!!! “Háblame en cristiano!!”. Estábamos en sexto de EGB y la profesora Asunta le pegó un tortazo a Marc por hablarle en catalán. Era un día de lluvia y los cristales de la clase estaban completamente entelados por la diferencia térmica entre el interior y el exterior. Marc era un tipo muy inteligente y combativo (y lo sigue siendo), y aprovechando un despiste de Asunta dibujó una estrella con cuatro líneas debajo en una ventana llena de condensación. Aquella situación se me quedó grabada para siempre.<br /> <br /> He de confesar que durante muchos años percibí vacíos de información referentes a la historia, la música o la cultura catalana en general. También vi situaciones anormales como tener que justificar hablar en catalán, o que fuese impensable que hubiese un presidente español o de cualquier otra comunidad de origen catalán. Me pregunté por qué nuestros vecinos hacían boicots contra productos catalanes. Me sorprendí al encontrar productos etiquetados en castellano y portugués pero no en catalán, y lo que los “radicales” decían del expolio fiscal… la lista sería realmente interminable. A pesar de ello nunca fui independentista, sencillamente no me lo planteé, no me interesaba, era algo minoritario, radical, reaccionario y que me llegaba como algo negativo y problemático, pero por encima de todo no percibía en qué me afectaba aquel mensaje y, por tanto, no entendía que pudiese mejorar mí día a día.<br /> <br /> Todos aquellos vacíos y situaciones anómalas parecían inconexas, hasta que Zapatero decidió faltar a su palabra de aprobar el Estatut surgido del Parlament de Catalunya, y el Tribunal Constitucional, Rajoy, el Partido Popular y, sobre todo las redes sociales, hicieron el resto. De repente mi mente hizo “cleck” y se mostró ante mí una película de fotogramas que enlazaba perfectamente situaciones aparentemente tan dispares como el calvario de mi abuela, el de mis padres, los envíos de dinero, las pagas concedidas allí y denegadas aquí, los vacíos históricos, la ausencia de música o películas en catalán, el desconocimiento del origen de las tradiciones típicamente catalanas, los boicots, Montilla como President, las patatas fritas en portugués, los medicamentos en castellano, los diarios de Madrid con sus salvajadas anticalanas, y el expolio fiscal de los supuestos radicales. De repente tuve la sensación de haber seguido al conejo blanco para tomar la pastilla roja ofrecida por Morpheo para convertirme en Neo.<br /> <br /> He de reconocer que nada hubiera sido igual de no existir Internet y las redes sociales. Internet ofrece la posibilidad casi infinita de acceder a todo tipo de información más o menos fiel y a millones de opiniones de todo signo que me han permitido llegar a la triste conclusión de que los gobernantes castellanos gestionan Espantrix a su antojo con el único objetivo de mantener su posición de privilegio.<br /> <br /> Dignidad y futuro, los gobernantes de Madrid, sus hijos y sus nietos, y sus acólitos de las élites locales nos están robando nuestra dignidad y el futuro tanto nuestro como de nuestros hijos:<br /> <ul> <li> - Rajoy, Pedro Sánchez y Rosa Díez dicen que no somos nadie, que no tenemos derecho a votar.</li> <li> - Alicia Sánchez-Camacho decía que nos han de prohibir votar ¡¡para salvar la democracia!! ... con un par de ovarios, y se queda tan ancha.</li> <li> - Pablo Iglesias, madrileño que habla desde Madrid y que jamás ha trabajado en una empresa privada, dice que primero España, que Cataluña luego, y ya veremos.</li> <li> - Ribera y Arrimadas no soportan TV3, Catalunya Ràdio, las “embajadas” para la promoción económica catalana, pero ponen como requisito indispensable al PSOE andaluz la creación de 40 embajadas, y protegen la existencia de RTVE (ep, que esta es la de todos!).</li> <li> - Wert nos quiere castellanizar y eliminar la inmersión lingüística en catalán, uno de los tesoros por los que tanto han luchado nuestros padres y nuestros abuelos, venido de todos sitios. Y en Aragón el catalán ya no existe, ahora es LAPAO. ¿Os imagináis que ahora la Generalitat secase una ley para decir que el castellano se llama MEMEO? ¿Verdad que es impensable? Pues eso está pasando en España con el catalán y como si tal cosa.</li> <li> - Montoro nos quita el dinero de las escuelas, los hospitales, y la ayuda a la dependencia de los que no se pueden valer por si mismos. Eso sí, luego nos presta gustosamente nuestro propio dinero cobrándonos intereses.</li> <li> - Margallo dice que volaremos por el espacio sideral por lo siglos de los siglos, aunque bien pensado, si ese espacio sideral es como el de Suiza o Dinamarca estaremos muchísimo mejor. Cuando Margallo y Rajoy dicen "en la Unión Europea solo se entra por unanimidad" ¿qué pensáis que está diciendo A TODOS LOS QUE VIVIMOS EN CATALUÑA? Que si pensamos tener criterio propio y decidimos que para vivir mejor, Cataluña ha de ser un país normal como Suiza o Dinamarca, intentarán putearnos todo lo que puedan. Eso es exactamente lo mismo que haría un maltratador con una mujer que lo quiere dejar. Si tuvierais una vecina que cada día sale de casa con un ojo morado o con signos evidentes de maltrato ¿verdad que le diríais que dejase plantado al marido?</li> <li> - Ana Pastor no nos dará el corredor mediterráneo (todas las mercancías por Madrid, y de Madrid al cielo y más allá), ni una gestión individual del aeropuerto de El Prat (será una sucursal de Barajas), nos obliga a seguir pagando las autopistas ya repagadas mientras también pagamos las que no quieren pagar los madrileños, nos quita los beneficios del puerto de Barcelona para beneficiar a otros puertos y que compitan con el de Barcelona (esta idea de Pastor es especialmente genial).</li> <li> - Fernández-Díaz nos prohíbe ayudar a los desahuciados para que no se queden sin piso, o hacer fotos a los polis malos, o tan solo manifestarnos de forma espontánea. Que sepáis que esto es lo que hacía Franco y una de las cosas por las que tantísimo lucharon nuestros padres y abuelos, y ahora ni nos vamos a quejar ¿pero tanto miedo tenemos a que nos quiten las migajas que nos han dejado?</li> <li> - Gallardón nos puso tasas para dejarnos indefensos...</li> </ul> <br /> Arrodillados, nos quieren a todos arrodillados, así es como los gobernantes de la meseta y sus delegados locales quieren que estemos. A los que vivimos en Cataluña nos lo hacen mediante el ahogo económico de los recursos sociales, y a nuestra familia de Granada mediante la subvención.<br /> <br /> Catalanes venidos del resto de España o de otros países ¡abrid los ojos! Tenéis la obligación de informaros si queréis saber lo que os sucederá a vosotros, a vuestros hijos y a vuestros nietos si no salís de Espantrix. Navegad por Internet o preguntad a personas movilizadas por la independencia de Cataluña. De ahora en adelante ya nada será igual. No podéis decir que la independencia no va con vosotros:<br /> <ul> <li> - PASTILLA ROJA: si entre todos decidimos ser independientes habrán muchos cambios y se abrirá una enorme oportunidad de mejorar muchas cosas por las que nuestros padres se han dejado la piel y que en España tal como está pensada son totalmente imposibles… y lo sabes.</li> <li> - PASTILLA AZUL: si entre todos decidimos que no queremos ser independientes también cambiarán muchas cosas, nada será igual, el gobierno español (sea cual sea) arrasará con cualquier cosa que huela a catalán, y pagaréis más que nunca recibiendo menos que nunca, pero por encima de todo habréis perdido una oportunidad única de cambiar las cosas que no os gustan o que os molestan. Y a partir de ese momento ya no os podréis quejar de que todo está mal. Todo se habrá terminado.</li> </ul>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Es la dignidad, estúpido!!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14431/es-la-dignidad-estupido</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14431/es-la-dignidad-estupido</comments>
		<pubDate>Mon, 31 Aug 2015 00:55:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14431/es-la-dignidad-estupido</guid>
		<description><![CDATA[La has hecho llorar. Has hecho llorar a mi madre con <a href="http://elpais.com/elpais/2015/08/29/opinion/1440863481_811526.html">tus palabras</a>, Felipe González. Mi madre es andaluza, de Granada. Ella ama sus raíces andaluzas y moriría por su tierra catalana, de la misma forma que hizo su madre, mi abuela, que descansa en paz en Cataluña.<br /> <br /> Pero tú la has hecho llorar con tus mentiras de truhan acomodado acerca de la ruptura social y del rechazo a los que no tienen “pedigrí”. Ella te votó en repetidas ocasiones hasta que tú lo hiciste imposible por tu incompetencia manifiesta. De Andalucía nos vinimos muertos de hambre, mientras los señoritos acomodados nadaban en la abundancia (como haces tú ahora), y en Cataluña encontramos una oportunidad, la oportunidad de trabajar duro, durísimo, para poder tener una vida digna y un futuro para los nuestros. Y nadie falló en ese compromiso: hubo trabajo duro y oportunidad.<br /> <br /> En Cataluña vamos todos a una, sin mirar el origen, y con un destino común: la libertad de decidir y de construir un futuro personal y colectivo mejor para nosotros y nuestros seres queridos. Este es, sin duda alguna, el punto más fuerte del movimiento independentista, su capacidad de integración en pos de un futuro mejor, y eso gente como tú, Aznar, Guerra, Zapatero, Ibarra, Vara, Monago, Bono, Rajoy, Feijoo, Cospedal y muchos otros, sois incapaces de entenderlo. Pensáis que somos colonos y que nuestra existencia y nuestro futuro, así como el de toda nuestra maldita descendencia, os pertenecen. Nada más lejos de la realidad. Notais nuestro aliento en vuestro cogote, y lo vais a sufrir directamente, en vuestros bolsillos.<br /> <br /> Mi madre se ha sentido dolida, muy dolida, y al mismo tiempo aliviada. Tus palabras le han dado la total seguridad que la estelada colgada en su balcón representa la libertad moral que tú no tienes para hablar de nosotros, pero sobre todo representa la misma oportunidad de futuro para sus hijos que hace 60 años buscaba su madre para los suyos al venir a Barcelona.<br /> <br /> Cuando se ha recuperado del golpe que han supuesto tus feas palabras, me ha dicho: “Niño, le tenemos que estar muy agradecidos. Si escribes algo dale las gracias por ayudarnos a decidir. Aunque él no lo sepa y nos niegue incluso ese derecho, nos ha ayudado a nosotros y a los que están por venir”.<br /> <br /> Nosotros también somos EZ, como tú. Desde aquí, y en nombre de todos los EZ de Cataluña que así lo vean, te damos las gracias por ayudarnos a decidir luchar a muerte por brindar a los nuestros la oportunidad de tener un futuro digno lejos de caciques, e incultos ilustrados (y forrados), como tú.<br /> <br /> Es la dignidad, <a href="http://buscon.rae.es/drae/srv/search?id=NgoVfJ3LDDXX2lfquBrs">estúpido</a>!<br /> <br /> Apa, bon vent i barca nova!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Catalunya sense Catalunya, No es Pot]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14341/catalunya-sense-catalunya-no-es-pot</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14341/catalunya-sense-catalunya-no-es-pot</comments>
		<pubDate>Thu, 06 Aug 2015 12:32:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/14341/catalunya-sense-catalunya-no-es-pot</guid>
		<description><![CDATA[<div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> Avui m&#39;han fet arribar un enllaç a la <a href="https://glamboy69.wordpress.com/2015/08/05/el-proces-un-moviment-contrarevolucionari/#respond" style="color: rgb(17, 85, 204);">opinió d&#39;un bloc</a>, on es fa una defensa aferrissada de l&#39;alternativa Catalunya Sí es Pot, que em permet desgranar els arguments subjacents de l&#39;esquerra dependentista a Catalunya de cara a les eleccions del proper 27S.</div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">  </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> De fet, una vegada analitzats els missatges tant d&#39;aquesta opinió, com de Joan Herrera, Dolors Camats, o Lluís Franco Rabell, te n&#39;adones que només hi ha una proposta: dins Espanya tot és possible. La resta d&#39;idees són raonaments que vesteixen la proposta central, que no és altra que seguir dins Espanya.</div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">  </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> <div> El darrer paràgraf d&#39;aquesta opinió resumeix a la perfecció el missatge que ens trobarem repetit una i altra vegada a ràdio, TV, diaris, i internet, fins al 27S i més enllà:</div> <div> a) Junts pel Sí = Artur Mas, ANC, dreta, etnicisme, neoliberalisme, corrupció, casta, oligarquia ... els dolents dolentíssims!</div> <div> b) Cat Sí es Pot = Lluís Rabell (pobre líder veïnal), 15M, esquerra, revolta social, socialisme, justícia social, gent, proletariat ... els bons boníssims!</div> <div>  </div> <div> Per aquesta gent la unió de CIU, ERC, CUP (tot i que no estigui a la llista, però avala la independència), amb gent de la societat civil d&#39;origen divers, és un nyap, una estafa, un engany, encara que aconsegueixi majoria absoluta. Però Barcelona en Comú, agrupació formada per Guanyem, ICV, EUiA, Equo, Podem i Procés Constituent, és un triomf de la diversitat, tot i aconseguir la majoria més pobre de la història de l&#39;Ajuntament de Barcelona.</div> <div>  </div> <div> Per aquesta gent, els que venen d&#39;ICV (Romeva), PSUC (Muriel), ERC (Forcadell), PSC (Germà Bel) i molts altres, ara ja pertanyen a la casta, la oligarquia, la dreta, la corrupció, i l&#39;etnicisme. Però fer el joc a PP, PSOE, Ciutadans i empreses IBEX i Pont Aeri, per tal que continuem sotmesos i sense poder fer polítiques socials, és coherent, sensat i de sentit comú.</div> <div>  </div> <div> Per aquesta gent, una protesta de 2.000 persones és l&#39;inici de la revolució. Però una manifestació de 2 MILIONS de persones (2.000.000) és l&#39;expressió de la minoria (hi ha una majoria silenciosa que no hi era).</div> <div>  </div> <div> Per aquesta gent, dins Espanya tot es pot encara que estigui històricament demostrat ser fals. Però fora d&#39;Espanya tot és fosc, inhabitable, impossible. Alemanya, Estats Units, Suïssa, Suècia i Dinamarca ja no hi son al mapamundi, ara hi ha un mapahispani a on tota la terra habitable és Espanya, i la resta és aigua purulenta.</div> <div>  </div> <div> Per aquesta gent, ser català d&#39;Espanya és ser solidari i de ment oberta. Però ser català del món és ser insolidari i provincià.</div> <div>  </div> <div> El missatge és sempre el mateix: qualsevol cosa és sensata sempre que sigui dins Espanya, la resta és pura bogeria. Espanya te 3.000 anys d&#39;història, de fet es va crear amb el big bang, i més enllà de les seves fronteres no hi ha mon habitable, només l&#39;abisme, la desesperació, el no res.</div> <div>  </div> <div> No ens enganyem, l&#39;única resposta a tal diarrea mental és que, voler ser català, només català, no els agrada, i tot el que diguin ho fan per vestir aquesta idea d&#39;una forma amable i propera a la gent.</div> <div>  </div> <div> No deixa de sorprendre que justament la gent que es diu d&#39;esquerres catalanes (persones que diuen representar a la gent amb pocs recursos), ens vulgui mantenir sotmesos a polítiques demostradament antisocials per a la gent a la qual diuen representar. Potser és que no són d&#39;esquerres, o potser és que senzillament es senten espanyols. I si així fos no hauria de ser un problema, però si us plau, que ho defensin sense subterfugis. Ja sabem qui són i de quin peu calcen, i comencen a fer un ridícul espantós, com el rei que anava nu.</div> <div>  </div> <div> A la teoria de llenguatges formals, la primera lliçó que s&#39;explica és la obvietat que 1=1. Al nostre cas equival a dir que Catalunya=Catalunya. Dit d&#39;una altra manera, Catalunya governada per Madrid no és Catalunya, per tant, Catalunya sense Catalunya, No es Pot.</div> </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;">  </div> <div style="font-family: arial, sans-serif; font-size: small;"> Que algú li digui a aquesta pobre gent que va nua, com el rei (potser ja saben que van nus, lo qual els faria exhibicionistes).</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Los inmigrantes del tren borreguero se hacen independentistas: mecanoscrito del segundo orígen (2/4)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13072/los-inmigrantes-del-tren-borreguero-se-hacen-independentistas-parte-2</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13072/los-inmigrantes-del-tren-borreguero-se-hacen-independentistas-parte-2</comments>
		<pubDate>Wed, 17 Jun 2015 23:30:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13072/los-inmigrantes-del-tren-borreguero-se-hacen-independentistas-parte-2</guid>
		<description><![CDATA[<p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Un día, mi padre nos fue a recoger corriendo al colegio, pero no parecía él… era el 23 de febrero de 1981. ¡¡Menudo drama vivimos en casa!! Verlo enganchado a la radio, escuchando marchas militares, y llorando… sí, sí, mi padre llorando. ¡Inolvidable! Antes de conocer a mi madre, mi padre había sido legionario, por tanto, sabía perfectamente lo que aquellas músicas significaban. Y que ahora este estado de derecho ampare a un personaje como Tejero y le permita denunciar a dirigentes catalanes porque le da la gana, o a Girauta decir que la ANC prepara un golpe de estado… como diría mi añorado Pepe Rubianes “¡manda huevos!”. Por cierto, aun nadie ha conseguido llenar el hueco dejado por Pepe, ahí lo dejo</span><span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-align: justify;">.</span></p> <div style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <div style="text-align: center;"> <img border="0" mce_src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/tejero.jpg" src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/tejero.jpg" style="padding: 10px 0px 10px 10px;" /></div> </div> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Mi familia “catalana”, mis hermanos y yo visitábamos periódicamente a la familia de Granada, donde éramos hospitalariamente atendidos, de la misma forma que si siempre hubiésemos vivido allí. De hecho dormíamos y comíamos en sus casas, reíamos, nos bañábamos con mangueras en medio de la calle, nos quemábamos al sol, y lo pasábamos bien. Cantábamos y bailábamos sevillanas, aunque nunca nos habían atraído especialmente. Aun así, todos los recuerdos y vivencias ya estaban en Barcelona. La familia de Granada hacía tiempo que había abandonado las cuevas y vivía en unos pisos de la capital. Ellos también habían prosperado</span><span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-align: justify;">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Pero el tiempo pasaba, y yo y mis hermanos crecíamos, estudiábamos en una escuela pública de Barcelona de finales de los años 70 y principios de los 80, donde todo se impartía en castellano (incluido el catalán), y nos formábamos como personas en la cultura del esfuerzo y en el respeto a la diversidad como valores inexcusables, y siempre en un ambiente 100% castellanoparlante, típico de la transición y la inmigración de la época</span><span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt;">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Recuerdo que todos los veranos nos embarcábamos en nuestro flamante Seat 124 lleno de trastos, regalos y dinero para la familia, como si la familia no se pudiese valer por si misma para vivir (mi abuela lo había hecho ¿por qué ellos no podían hacer lo mismo?). El viaje era infumable: 12 horas bajo un sol de justicia que hasta fundía los cassettes. Por cierto, íbamos todos apiñados en el 124 (personas, trastos, y dinero), ¡¡y sin aire acondicionado!! Nunca comprendí por qué éramos nosotros los que teníamos que emprender semejante calvario pero la familia de Granada difícilmente nos devolvía las visitas. A día de hoy esto no ha cambiado excepto escapadas a médicos y cirujanos catalanes de reconocido prestigio</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Aquello de llevar regalos siempre me pareció una buena costumbre, sobre todo teniendo en cuenta que literalmente vivíamos y éramos acogidos durante unos días en régimen de todo incluido en casas que no eran las nuestras, pero continuo sin entender por qué teníamos que llevar dinero para todas las familias, cada una de ellas con entre tres y ocho hijos… ¡casi ná! Siempre me preguntaba por qué mi abuela había hecho un camino tan difícil para ella y sus hijos, y tenía que ayudar a aquellos que habían escogido un camino sin tanto sufrimiento. ¿Por qué de cada una de aquellas familias no trabajaban más de una o dos personas? ¿Por qué no decidían hacer algo diferente para disponer de mayores recursos económicos? ¿Por qué no necesitaban buscar trabajo? ¿Por qué no venían a Barcelona a ganarse la vida como nosotros? ¿Por qué eran felices si no tenían para comer? ¿Por qué siempre podían tapear y tomar cañas? ¿Por qué ellos no pagaban hipoteca y nosotros sí? ¿Por qué siempre tenían dinero aun trabajando lo mínimo? ¿Por qué ellos tanto y tan fácil, y nosotros tan poco y tan difícil</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">?</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Pronto supimos que muchos pisos eran de protección oficial, entregados gratuitamente por las administraciones. También supimos que a menudo no pagaban la luz, ni el agua, ni el gas; cuando llegaba el cobrador se juntaban todas las mujeres de las fincas, y lo echaban a la calle por poca vergüenza ¿cómo se atrevía a cobrar a los pobres que tenían que malvivir en un piso de protección oficial? Era un ritual admitido por familias, suministradores, cobradores, y administraciones, sucedía todos los meses, era como un juego. También supimos que los que no trabajaban tenían alguna subvención “in eternum”, algunos de ellos llegaron a tener hasta tres tipos de subvenciones diferentes, y se mostraba como todo un éxito: “¡Pero qué espabilados que somos, hombre! ¡Esto es vida!”. Al menos es lo que explicaban con orgullo. Fue entonces cuando comprendimos porqué eran tan felices y se sentían cómodos con su situación de aparente necesidad, siendo del todo innecesario buscar trabajo o venir a Barcelona, y hacer lo mismo que hizo mi abuela: no lo necesitaban, pagaba alguien llamado Estado. A nosotros nadie nos lo había presentado, o no éramos conscientes de conocer al tal Estado. Era una sensación extraña pues eran nuestra familia y les deseábamos lo mejor. Lo que sí tenían claro mis padres era que a largo plazo aquella situación no podía ser buena ni para ellos ni para nosotros</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span lang="ES-TRAD" style="color: rgb(34, 34, 34); font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif;">Yo y mi familia pasamos tiempos de crisis que afectaron nuestro día a día. Aun hoy recuerdo la cantidad de veces que tuve que bajar a la lechería de debajo de casa y pedir fiada una botella de leche porque en casa no había ni un duro (el Euro aun no había llegado). La historia de mi abuela se repetía. Fue entonces cuando volvieron cada vez con más fuerza aquellas preguntas: ¿Por qué en Barcelona tenemos que trabajar durísimo y la familia de Granada no? ¿Por qué estamos hipotecados hasta el punto de tener que pedir fiada la leche, y la familia de Granada no? ¿Por qué ellos tienen tapas y cañas, y nosotros solo podemos salir a pasear? ¿Por qué ellos tienen hasta tres pagas y a nosotros nos deniegan cualquier tipo de ayuda porque somos propietarios de un piso (¡¡pero si el piso no es nuestro, es del banco!!)? ¿Por qué después de emigrar, sufrir, trabajar durísimo, y pasar todo tipo de penurias se nos castiga premiando a los que ya han sido premiados? ¿Por qué les tenemos que enviar dinero y no ellos a nosotros? ¿Por qué además los gobernantes andaluces nos llaman insolidarios? ¿Quién es ese personaje llamado Estado? ¿Qué cojones está pasando</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">?</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">El paso del tiempo puso de manifiesto algo totalmente natural: las formas de pensar y de actuar de la familia andaluza y la nueva familia catalana eran diferentes, cada vez más, hasta el punto de no tener nada en común excepto los vínculos de sangre, el parentesco , y el buen gusto por las tapas que allí se hacían. Pronto, muy pronto, sucedió algo bien natural, y es que la gente percibe nuestros propios cambios antes que nosotros mismos nos demos cuenta de ello. Así, éramos ya “los catalanes”, de hecho nos comportábamos como tales aunque no éramos del todo conscientes, percibíamos que cada vez “pintábamos menos” en Granada</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <img align="left" border="0" mce_src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/wert_riendo.jpg" src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/wert_riendo.jpg" style="padding: 10px 0px 10px 10px;" /><br /> <span lang="ES-TRAD" style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif;">Mis hijos y sus primos son la primera generación de la familia escolarizada bajo el paradigma de la inmersión lingüística en catalán. Aun así, hacen servir el castellano como primera lengua en responder y les cuesta enormemente mantener una conversación en catalán sin mezclarlo con el castellano. Hace justo un par de años no dábamos crédito al escuchar decir a un tal Wert que quería castellanizar a los niños catalanes. Probablemente quería decir prohibir el catalán pero no se atrevió. ¿Por qué mis hijos hacen servir el castellano como primera lengua? Es muy fácil de entender para aquellos que quieren escuchar: el castellano es la lengua predominante en buena parte de la sociedad catalana, y lo es sin ningún tipo de conflicto con el catalán, por mucho que se empeñen el tal Wert y sus amiguetes. Yo y mis hermanos vivimos en Barcelona y pueblos de los alrededores con nuestras parejas, el entorno habitual es de dominio castellanoparlante, incluido el laboral, y el 90% de los canales de TV son íntegramente en castellano. Por tanto no es necesario que nos castellanicen por ley, el entorno lo hace a cada minuto del día</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">.</span></p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: justify;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">Recuerdo que poco después de que el aun hoy ministro Wert dijese en el Congreso que nos quería castellanizar, estuve en casa de mi madre para comer, y tuve la siguiente conversación con ella</span><span style="font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif; color: rgb(34, 34, 34);">:</span></p> <ul style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: Hola niño ¿cómo estás? (dos besos).</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: Bien ¿y tú?</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: Bien. ¡¡He entrado en los chinos y he comprado una bandera!!</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: Pero ¿qué bandera has comprado, la del escudo?</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: Esa que lleva una estrella.</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: ¡¡¡No jodas, mama!!!</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: ¡¡Calla y cuélgamela en el balcón ahora mismo, estoy hasta el coño de esta gentuza que nos quiere castellanizar y se nos quiere llevar de vuelta a Andalucía!! Niño, esta vez sí que voy a votarlos.</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: Mama, corrige tu lenguaje. ¿A quién vas a votar?</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: ¿<span lang="CA" style="font-size: 8pt;">A quién va a ser niño? A los que nos hagan independientes. Esto que están haciendo no es bueno ni para nosotros ni para la familia de Granada. ¿Quieres sopa</span>?</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: Sí claro, pero ¿me vas a poner algo más, no?</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- MAMA: Zzaassss (colleja). ¿Pero tú de donde te crees que soy yo? ¡¡No pasarás hambre!!</span></li> <li> <span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-indent: -18pt;">- NIÑO: Dame la estelada que la cuelgo … ¡lista!</span></li> </ul> <div style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px; text-align: center;"> <img border="0" mce_src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/estelada.jpg" src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/274/271/estelada.jpg" style="padding: 10px 0px 10px 10px;" /></div> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <br /> <span lang="ES-TRAD" style="color: rgb(34, 34, 34); font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif;">Ya está. Lo hago por el futuro de mis hijos, que es exactamente lo mismo que hicieron nuestros abuelos por nosotros, y por el futuro de mi propia familia de Granada, pero por encima de todo por respeto a la memoria y al esfuerzo de mi madre y de mis abuelos, expulsados de su tierra. Los gobernantes de Madrid dejaron su amada Andalucía en manos de los “señoritos”, cosa que solo les dio miseria, disgustos, y un montón de desgracias, y ahora los pisotea por vivir en Cataluña y sentirse catalanes. </span><span style="color: rgb(34, 34, 34); font-size: 8pt; font-family: Verdana, sans-serif;">Cataluña les dio trabajo, respeto y prosperidad, para ellos y sus familias</span><span style="color: rgb(34, 34, 34); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; text-align: justify;">.</span></p> <div style="text-align: justify; ">  </div> <div> <div> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;">Sin respeto ni consideración por las creencias y sentimientos de los otros no hay posibilidad de convivencia sana. Para vivir con dignidad y tener la oportunidad de un futuro mejor, tanto para nosotros como para nuestra familia de Granada, no hay otra alternativa que emprender un viaje duro pero valiente al mismo tiempo, tal como hizo mi abuela hace más de 50 años, como el que hacen todas las parejas que no se entienden: el camino hacia la independencia es la única alternativa para garantizar que nadie nos falta al respeto, ni a nosotros, ni a nuestros hijos, ni al esfuerzo realizado por nuestros mayores.</span></div> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <br /> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">La independencia no es ruptura. La independencia es por encima de todo respeto, respeto y dignidad personal y colectiva, tanto de los que vivimos en Cataluña como de nuestra familia de Granada y del resto de España, y una enorme oportunidad de un futuro mejor para todos. ¡Os queremos</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">!</span><br />  </p> <p style="color: rgb(116, 115, 113); font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;"> <span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 8pt; color: rgb(34, 34, 34);">¡No te pierdas la primera parte de esta historia, te encantará!</span></p> <div> <a href="http://indirecte.cat/12712" style="font-family: arial, helvetica, verdana; line-height: 16px;">Los inmigrantes del "tren borreguero" se hacen independentistas (1/4)</a></div> <div>  </div> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El deute espanyol és el botó nuclear català]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13024/el-deute-espanyol-es-el-boto-nuclear-catala</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13024/el-deute-espanyol-es-el-boto-nuclear-catala</comments>
		<pubDate>Fri, 05 Dec 2014 01:50:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Da Victus]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/da-victus/blog/13024/el-deute-espanyol-es-el-boto-nuclear-catala</guid>
		<description><![CDATA[<p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> El joc de la gallina és un joc central a la Teoria de Jocs basat en crear pressió psicològica sobre el teu adversari mitjançant amenaces creïbles fins que aquest es faci enrere en les seves intencions.</p> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> Aquest joc va ser utilitzat durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, quan hi va haver una asfixiant tensió mundial degut a l&#39;escalada nuclear, va ser el moment en el que es va estar més a prop de la tercera guerra mundial. Les tensions van ser degudes a que en moltes ocasions un d&#39;ells va amenaçar de manera creïble a l&#39;altre amb prémer el botó nuclear que els aniquilaria absolutament, de forma que l&#39;altre evitava prémer el seu propi botó. Tots dos sabien que si algú el premia perdien tots dos. L&#39;exemple més famós i mundialment conegut va ser la crisi dels míssils quan John F. Kennedy era president dels Estats Units i Nikita Khrusxov president de la Unió Soviètica.</p> <div> <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: justify;">En el nostre cas, el Gobierno de España amenaça Catalunya amb prémer el botó de deixar-nos fora de la Unió Europea, i certament ha deixat paralitzats a molts ciutadans catalans que han quedat mentalment atrapats a les teranyines jurídiques de l&#39;Estat espanyol, situació que afortunadament es desfà cada cop a una velocitat més ràpida. Però ni el president Rajoy, ni la seva Cort de bufons, ni encara menys la ciutadania espanyola en el seu conjunt, són a dia d&#39;avui plenament conscients que Catalunya te un botó nuclear anomenat DEUTE que no només és una amenaça creïble sinó que és del tot real (</span><a class="twitter-hashtag pretty-link" href="https://twitter.com/search?q=%23BotoNuclearCatala" role="presentation" style="color: rgb(250, 116, 62); font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; text-decoration: none !important; background-image: initial; background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><span style="color: rgb(252, 171, 139);">#</span>BotoNuclearCatala</a>)<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: justify;">.</span></div> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> L&#39;amenaça espanyola te un problema important: no és creïble ni pels fonaments jurídics, ni per les repercussions econòmiques, ni per les essències democràtiques que impregnen l&#39;esperit fundacional de la UE. Però per sobre de tot atempta contra el sentit comú. Si l&#39;amenaça espanyola fos certa, la UE hauria de justificar perquè admet països que s&#39;han separat amb guerres sagnants i que seran receptors net de diners, i en canvi farà fora (sí, sí, fer fora voldria dir expulsar) a un territori i els seus ciutadans per haver decidit independitzar-se de forma pacífica i democràtica, i que a més a més és un territori aportador net de recursos. Oi que "no hase falta desir nada mas" (Bern Schuster dixit)?</p> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> De forma oposada a l&#39;amenaça espanyola, l&#39;amenaça catalana té una fortalesa que cal esprémer fins a les darreres conseqüències: Espanya te un deute de més del 100% del seu PIB i està en una crisi molt profunda, que fa que el deute estigui totalment descontrolat i resulti del tot impossible pagar als creditors a curt termini. Imagineu si, a més a més, Catalunya decidís no pagar la part de la qual es podria fer càrrec? Doncs passaria el següent:</p> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - si Espanya veta a Catalunya a la UE, Catalunya no ajuda a Espanya, i Espanya farà suspensió de pagaments (el deute espanyol s&#39;enfilaria d&#39;un dia per l&#39;altre al 120%: de cop i volta Espanya no podria pagar a ningú).</div> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - si Espanya fa suspensió de pagaments no paga deutes que estan principalment en mans alemanyes i franceses</div> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - la UE entraria en una crisi de dimensions desconegudes, i fins i tot podria caure l&#39;Euro.</div> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - en el millor dels casos, Espanya hauria de sortir de l&#39;euro, tornar a la Pesseta i devaluar-la.</div> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - amb la devaluació, el deute públic i privat d&#39;Espanya amb altres països es multiplicaria per dos o per tres i li resultaria impossible finançar-se.</div> <div style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> - <a href="http://graphics.thomsonreuters.com/11/08/EZ_BNKMP0811_SB.html">aquí veureu que Alemanya i França</a> són de llarg els països més interessats a que Espanya no deixi de pagar (<a href="http://graphics.thomsonreuters.com/12/02/EZ_BNKEXP0212_SB.html">aquí veureu el tipus de deute, privat o públic</a>).</div> <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: justify;">Realment penseu que algú en els seus cabals a la Unió Europea deixarà que això passi?</span> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> Per tal que el joc de la gallina funcioni <b>l&#39;AMENAÇA ha de ser real, MOLT REAL.</b> Per això és imperatiu que hi hagin actors polítics, econòmics i/o socials que siguin influents, que reclamin amb contundència no pagar el deute espanyol i que no seria un problema estar fora de la UE doncs podríem viure millor, de fet ja hi ha moviments socials d&#39;esquerres que reclamen fortament la no dependència ni d&#39;Espanya, ni de la Troika, ni de la UE, ni de l&#39;FMI ...</p> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> Ara bé, el botó nuclear català també te un punt feble: malauradament no l&#39;estem fent servir amb prou contundència per tal que el Gobierno d&#39;Espanya se&#39;n senti al·ludit. Som nosaltres mateixos i la nostra falta d&#39;experiència com a país lliure i, per tant, d&#39;auto-confiança, allò que ens fa no alçar la veu amb el to necessari per tal de fer saber amb contundència el que passaria si ens volen fora de les constel·lacions i més enllà. <strong>La meva proposta és que juguem a veure qui és més gallina, amb Espanya, amb la Unió Europea en general, i amb Alemanya i França en particular.</strong></p> <p style="margin: 0px; padding: 8px 0px; font-size: 14px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify; line-height: 19px !important;"> Hem d&#39;amenaçar amb contundència al Gobierno d&#39;Espanya i els seus creditors (bancs, Unió Europea, Alemanya i França) amb prémer el nostre botó nuclear. Alcem la veu, cridem i gesticulem el que faci falta per tal que s&#39;escolti amb força i claredat que si Espanya ens fa la vida impossible, no negocia, i s&#39;entossudeix a deixar-nos fora de la UE no pagarem el 20% del deute espanyol que aproximadament ens correspondria, ni tampoc el deute de la Generalitat amb el Gobierno d&#39;Espanya mitjançant el FLA. No tenim absolutament res a perdre, i sí tenim molt, moltíssim, a guanyar. Hi ha quelcom fonamental que no hem d&#39;oblidar d&#39;aquest joc, i és que <strong>ningú no sap del cert fins a quin punt estem disposats a acomplir la nostra amenaça, o si estem anant de debò</strong>. Creieu-me si us dic que si de mi depengués arribaria fins a les darreres conseqüències.</p>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
