Acte físic o d'amor

1. Estimulació. ja que el sexe és un desig de contacte amb un altre cos, és una activitat “mecànica”: fregar, tocar, acariciar, són solament parteix d'una estimulació física, indica el psicóleg Elliot D. Cohen, no busquen arribar a les emocions profundes com quan es fa l'amor.
2. Implicació espiritual. Fer l'amor és alguna cosa espiritual i el sexe és físic, si s'uneixen els dos en el primer aspecte es pot arribar a formar una parella, el problema és que això es pot confondre perquè en el fons sempre es desitja compartir tot, afirma la psicóleg Susana Saenz.
3. Llenguatge. El llenguatge de l'amor implica pensaments i percepcions que uneixen els cossos i la ment, pel mateix s'usen frases com “dos cors que bateguen com un mateix”, contrari que en el sexe on solament busca excitar i s'usen comentaris com “vull sentir-te tota”.
4. Complaure. Quan es té sexe el que es busca és la autogratificació, el compliment d'un desig egoista, pel mateix no importa si l'altra persona està satisfeta, va tenir orgasmes o és feliç, mentre que en fer l'amor el més important és aconseguir tot això en l'altre o que sigui mutu.
5. Complicitat. A diferència del sexe, fer l'amor dissol l'abisme entre “tu” i “jo”, encara que no se sigui parella, amb aquest acte es comparteixen l'ànima, esperances, somnis i expectatives, però sobretot es renuncia per un instant a la separació que existeix en la vida, afirma Elliot D. Cohen.
6. Temps. De manera regular quan es vol sexe qualsevol moment o circumstància és bona per dur-ho a terme, la qual cosa es desitja és el plaer, l'orgasme. Fer l'amor implica passar tot el temps que sigui possible junts, perquè és un acte de sensualitat més que de sexualitat.
7. Compartir. Quan s'acaba de fer l'amor es comparteix la nit junts en el llit, carícies i pensaments romàntics que facin més especial el moment, però quan solament es té sexe és senzill que cada qui prengui el seu camí o si romanen junts que únicament dormin.