https://indirecte.larepublica.cat/cesc-iglesies/ Tue, 02 Dec 2008 17:02:06 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/cesc-iglesies/blog/1406/20-anys-de-la-creacio-del-bei https://indirecte.larepublica.cat/cesc-iglesies/blog/1406/20-anys-de-la-creacio-del-bei Tue, 02 Dec 2008 17:02:06 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cesc-iglesies/blog/1406/20-anys-de-la-creacio-del-bei Senyores i senyors, ja han passat 20 anys! Dissabte dia 29/11 vam ser convocats tots aquells i aquelles que vam protagonitzar l'ascens de l'independentisme dins la universitat catalana.

Corria l'any 1988 i desde l'autònoma va sorgir una nova organització anomenada Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) que aplegava de forma unitària grupúsculs i joves militants independentistes, alguns dels quals s'aplegaven en l'AEIU. Al 1990 el BEI feia un salt importantíssim amb la incorporació de la CUI (Coordinadora Universitària Independentista) que operava en la UB i la UPC. Per primer cop, més enllà de la gent de lletres, l'independentisme es nodria amb un bon gruix d'estudiants d'econòmiques, dret, enginyeries, etc. que aportarien a l'independentisme universitari un idealisme polític i unes formes pragmàtiques d'operar.

És a partir del 1991 quan el BEI comença a rebre el suport majoritari en les facultats i escoles catalanes i a forjar-se la imatge de sindicat seriós, operatiu i combatiu.

Vaig tenir l'homor de ser-ne Portaveu Nacional el curs 1993-1994 una vegada el sindicat ja estava implantat a les Illes Balears, a la UdL, a la UPF i a la UdG i va assolir la condició de sindicat majoritari a les universitats catalanes. Evidentment, el BEI va ser un dels actors de la primera onada independentista que va tenir el país l'any 1992.

Aquest dissabte passat vam tenir l'ocasió d'aplegar-nos 140 persones d'entre 30 i 40 anys que vam protagonitzar aquells anys de treball i èxits durant la primera meitat dels anys 1990. Resulta edificant veure antics companys i campanyes que avui dia són magnífics professionals en els seus respectius àmbits, i que la majoria continuen la seva militància com a patriotes en organitzacions de la societat civil i política del país.

Semblava que era just ahir que tiràvem ous al Sr. Li Pen (responsable magnicida de Tiananmen) mentre era rebut amb tos els honors en ambdós costats de la Pça de Sant Jaume,  que amenaçàvem en encadenar-nos a la biblioteca si no l'obrien a les nits d'època d'exàmens, que consensuàvem les primeres normatives de permanència a les universitats, que forçàvem la creació de cursos d'informàtica a les facultats com a activitats d'extensió universitària o que fèiem campanyes per instaurar el paper reciclat. Encara puc sentir el retruny dels càntics dels Segadors a cor què vols a les nits electorals estudiantils.

Semblava que era ahir just quan ens obríem al món dels adults, perdíem la innocència política, debatíem ponències ideològiques tenyides de verd-roig i violeta i ens manifestàvem pels augments indiscriminats de les taxes universitàries. També sembla just ahir quan vam condicionar la creació de l'Institut Joan Lluís Vives que aplega les universitats dels PPCC, després de resultar decisius a l'hora de triar com a rector de la UB el Dr. Antoni Caparrós, al cel sigui. Finalment, era just ahir que vam avançar-nos al conjunt d'institucions del país promovent i organitzant un homenatge universitari i extensament nacional, polític i cultural a la figura de Joan Fuster.

Segurament, va ser fins la primera meitat dels noranta que el moviment estudiantil a les universitats catalanes recuperava el grau de compromís i mobilització que havia tingut durant l'època antifranquista i de la transició. Aquest cop però, i a diferència de l'anterior, el to independentista es va fer majoritari.

Dissabte passat vaig rebre una forta càrrega d'optimisme al veure la vigència del compromís patriòtic d'una generació d'ex-estudiants que treballa i vol veure la plena sobirania per al seu país.

Per agafar optimisme us convido a anar el dimecres dia 3 a les 19:30h a la Taula rodona que ha organitzat l'Associació Catalana de Professionals (ACP)  a la Sala Joan de Segarra de l'Ateneu Barcelonès, amb el títol "Què va significar el BEI pel conjunt de l'independentisme? I per l'independentisme a la universitat?". 

Sabrem que tot està per fer, i tot és possible!

http://ca.wikipedia.org/wiki/BEI]]>