https://indirecte.larepublica.cat/cat/ Sat, 19 Sep 2015 21:33:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/14559/en-terra-hostil https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/14559/en-terra-hostil Sat, 19 Sep 2015 21:33:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/14559/en-terra-hostil
A Cornellà de Baix o altrament dit “del Centre”, viu un altre Cornellà del qual ningú en parla, els Catalanets. On hi ha un Ghetto en el que hi viu un reducte, que vol demostrar que són els Cornellanencs "de tota la vida", com el gall de pota blava del Prat, per fer-vos una idea. Els principals requisits per entrar-hi a formar part d’aquesta elit local és no tenir mestissatge i sobretot que en l’òrgan inserit dins la closca hi resideixi l’absència de pensament i bufi el vent de ponent . La dissidència s’elimina i la resta, en els millors dels casos, queda com a prosèlit, per complir amb la quota exòtica. Als reconeixereu per la mirada buida i les vàcues paraules que balbucegen inconexament.

El Catalanet viu en coves fosques on l’olor a “rescomit” ho omple tot i on tot s’aturat en temps de l’antic règim. De dia es pengen els seus millor somriures i “trajos” i es posen en contacte amb el món exterior o bé amb els seus acòlits, tot vigilant el ramat per redirigir alguna que altra ovella esgarriada. Al vespre quan tornen als caus s’expliquen amb fruïció les seves aventures, tot alliçonant a la camada. De tant en tant també gaudeixen d’actes onanistes, on són els de sempre fent el mateix de sempre per als de sempre, amb l’únic objectiu de mantenir “la parròquia” en èxtasi. Algun cop toca sortir d’expedició a “Cornellà de dalt”; El Pedró, on hi tenen una petita colònia o a Sant Ildefons, de visita a la reserva indígena. Ja que sobretot s’ha de fer política d’aparador i fer una mica d’aventura “guai”.

Tot sota supervisió de l’amo, que al més pur estil dictatorial, dicta i ordena amb puny ferm les ordres al “massa”, representant de les famílies dels prohoms cornellanencs, que s’encarrega de mantenir i garantir la submissió al pensament únic dins del ramat de “palmeros”. Sota la creença de ser els veritables avaladors de les essències pàtries. La relíquia d’una pàtria irreal, noucentista i inexistent.

És hora de buscar altres aires, dono per finiquitada una etapa de menyspreu , amenaces i boicots. On el lliure pensament no és cap delicte i no calgui justificar res. Ser d’on un és i punt. I tot això ha passat i està passant en terra hostil, en ple cinturó acromàtic de Barcelona.

 ]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10555/la-ratera https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10555/la-ratera Fri, 02 Aug 2013 23:51:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10555/la-ratera vintage,com a paisatge del fal·laç viatge a Ítaca, els únics que es mouen, repetint-se una i un altre vegada. I és quan el vertigen s’accentua que t’adones que no ens hem mogut ni un rajol d’allà on estàvem, i dones gràcies de no haver pujat al vaixell de fireta on la majoria va decidir  pujar-hi el passat 11 de setembre, i que van ratificar en les últimes eleccions al Parlament. I no em valen cap tipus d’excuses de mal pagador, ni buscar culpables, els únics culpables de l’engany són aquells que ja els hi està bé viure contents i enganyats.

Cornelianum, Cornellà de Llobregat,  no menja a part en aquest auto engany. Representants local d’entitats de prestigi com poden ser l’ANC, ÒMNIUN i altres entitats localistes de curta volada catalanista de la nostra ciutat, mostren una característica políticament comuna, almenys pel que fa als seus  manipuladors, vetlladors de les autèntiques essències pàtries,  els  Paters  patriae, ERC. Els prosèlits d’en Junqueres no volen que se’ls escapi res per a continuar donant la dosis precisa i controlada  a un independentisme amb narcolèpsia, tot esperant la tornada a l’arena municipalista, que és on realment es remenen les cireres. Aplicant la tàctica dels fagòcits, apel·len a un discurs estandarditzat en pro de la unitat nacional i s’insta a la resta d’entitats, independentistes i que resten lluny de les seves urpes, a que qualsevol acte es faci sota un únic paraigües on només  sobresurten les dues grans marques, Òmnium i ANC. Per tal de portar-ho a cap, s’empesquen tot tipus  de pseudo-plataformes on es manipulen els actes i on ERC acaba rematant la feina  desplegant la seva maquinària propagandística amb un míting marca de la casa, tot sota un discurs i un pensament únics... res es pot escapar. Tota acció que no porti al seu ADN partidista i autorització  és automàticament  menystingut, desaconsellat i boicotejat, sobretot  quan el seu sentiment de propietat se sent atacat. És aleshores quan es visualitza el sectarisme esquerranós, la seva falta de pluralitat, i sobretot la d’un catalanisme on la independència és el què menys importa, en resum, carcellers d’un independentisme que duen per una via morta.

Els seguidors d’en Mas, CIU, deixen molt a desitjar mantenint una asèptica distància amb polítiques municipals de molt curta volada, amb elements caducs que no arriben en lloc, a punt de ser fagocitats pels seus companys de viatge.

L’entreteniment del personal és primordial, un concert, una via, espelmetes.... tot en pro de la llibertat, tot acompanyat amb el seu marxandatge oficial, res d’imitacions!!. On l’homòleg  del SGAE, l’ANC ,vetlla per a tots nosaltres.... Tot ho podem trobar als diferents  parcs temàtics del independentisme,on els articles “indepes” conflueixen, per omplir les butxaques, no malauradament de la bona gent que hi va a guanyar-se la vida, sinó d’aquells que mouen els fils del màrqueting “indepe”, tot aprofitant-se de la  febre de l’esteladeta multicolor. No  n’hi ha prou amb el saqueig espanyol, que els oportunistes fan l’agost a base de cotó fluix de sucre patriòtic, bon profit i divertiu-vos a tots aquells que vulgueu viure en una ratera.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10278/lespantall https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10278/lespantall Mon, 10 Jun 2013 00:02:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/10278/lespantall  
Amb la teva intoxicació periodística has faltat a la veracitat dels fets, i no per ignorància, sinó pel més pur fanatisme portat a uns extrems deshumanitzadors a través de les teves esfereïdores opinions sobre un tema en que l’únic que coneixes és una part romàntica, Lawrence d’Aràbia.
Sense ser capaç d’humanitzar ambdós  costats del conflicte has acabat transformant-te en una tronada i caricaturitzada imatge  llunyana del que veritablement ha de ser un periodista: un espantall...
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/9737/venedors-de-fum https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/9737/venedors-de-fum Sat, 02 Mar 2013 23:50:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/9737/venedors-de-fum
Ja en tinc prou!! De salvadors de la pàtria que només busquen un bon lloc on amorrar-se a la mamella,  tot cridant Visca Catalunya Lliure!!

Ja en tinc prou!! De demanar una independència en la que només te cabuda la raça pura, representada molt bé pels catalanets, que treuen pit manifestant la seva misèria quan posen en marxa la seva diarrea verbal. I d’això en puc donar fe. És esfereïdor descobrir el feixisme que s’amaga darrera d’alguns pensaments independentistes.

Ja en tinc prou!! Que per ser català haguem d’ensenyar  l’arbre genealògic com a prova d’autenticitat, quan tots sabem que Catalunya és, per sort, una terra mestissa. Un mestissatge que mai ha rebut cap reconeixement, ni de les elits ni molt menys d’una part de la població autòctona, que ha obviat fins al menyspreu més profund,el fet que la construcció del nostre país ha sigut també en gran mesura, gràcies a l’aportació  d’uns catalans  d’origen espanyol, fruit de la diàspora de la resta de pobles d’Espanya.
 
Ja en tinc prou!! De faristolades parlamentàries  on es donen classes de filosofia barata, que ens surt per un ull de la cara, producte d’un màrqueting polític goebbelsià minuciosament estudiat, on els salvapàtries -a falta d’un argumentari polític-  s’acarnissen amb el contrincant alçant veritables cortines de fum per amagar les seves vergonyes, cortines de fum basades en autèntiques fal·làcies i manipulacions per distreure al personal.
Ja en tinc prou!! Del politiqueig encobert ,disfressat de certes plataformes, per part d’alguns partits polítics fruit de la seva ànsia de controlar-ho tot, jugant i malbaratant la il·lusió i  l’esperança d’un poble exhaust i afamat.

Ja en tinc prou!! Del victimisme de pa sucat amb oli que gasten algunes formacions polítiques, sobretot quan es fan protagonistes d’un dels episodis mes horripilants com és l’Holocaust viscut a Europa. Això si, oblidant-se dels vergonyosos episodis fratricides de la guerra civil, alguns  de propis. Per a quan un reconeixement de culpa?

Ja en tinc prou!! De veure el meu petit país autodestruint-se per l’avarícia d’uns quants ,que a l’únic que aspiren és a saciar-la servint-se de la vida de tot un poble. No vull viure en un país del tercer món quan no n’hi ha cap necessitat.
Ja en tinc prou!! De veure com es construeix el nostre país  damunt d’un fangar. On només es  busquen nous horitzons per a continuar encobrint-se els uns amb als altres. La tragadora  pateix un col·lapse i el clavegueram actual ja sobreïx tota la porqueria en que s’han basat algunes de les polítiques més il·lustres del nostre país.

Ja en tic prou i suficient!! Dels venedors de fum al temple, de paraules sense sentit, de discursos buits, de festes reivindicatives multitudinàries,  del i tu més, de emmirallar-nos en altri mentre perdem de vista la nostra realitat, de demanar perdó per ser qui sóc, com sóc i què sóc. Només ens queda esperar la arribada del dia en que algú amb prou dits de front i honradesa posi ordre en aquest caos....
 ]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8655/la-flor-de-latzavara https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8655/la-flor-de-latzavara Sun, 23 Sep 2012 00:24:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8655/la-flor-de-latzavara
Ara li toca a la nostrada classe política fer el pas, arremangar-se i posar-se a treballar d’una vegada per totes. Tenen el deure de deixar aparcades les disputes partidistes de patí de jardí d’infància, i centrar-se en la construcció d’un estat. On ningú hi sobre i tothom fa falta.  El nivell exigit per a tal empresa, posa en evidència que només una irrisòria part de la cambra parlamentària actual, sent molt generosa, estar capacitada per estar a l’alçada de les circumstàncies. Per sort, no tot s’acaba en 135 seients. Ara és l’hora de deixar de practicar l’onanisme político-partidista i practicar la generositat en un govern de concentració nacional, amb tot el que això implica.

Pel que fa a la nostra burgesia catalana, ha de tenir ben clar que el poder de decisió la té únicament els ciutadans de Catalunya, els agradi o no. O potser en un estat independent no els interessaria continuar fent negoci ?, a mi en sembla que tot el contrari. Potser els hi agradaria més continuar lligats amb un estat en fallida com l’espanyol, perdoneu però s’ha de ser molt ruc. La por és un argument molt primari i pobre per un poble ja madur, i en un poble com el nostre que a manifestat la voluntat de ser un estat dins Europa no  se’l pot infravalorar.  L’estat Català garanteix sobradament (mireu el gran nombre d’estudis realitzats de solvència contrastada) l’èxit econòmic.

Arribats aquest punt nosaltres com a poble no ens podem arronsar i deixar-ho tot a mans de la classe política, hem d’estar alerta i sortir al carrer quan calgui, això si, quan sigui necessari i no dictaminat per qualsevol il·luminat patriòtic, amb ganes de ser el pare de la pàtria. Hem de tenir en compte que estem en un moment transcendental en la nostra història col·lectiva i  que com la flor de l’atzavara pot només aparèixer una vegada a les nostres vides.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8316/roma-traditoribus-non-premia https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8316/roma-traditoribus-non-premia Sat, 28 Jul 2012 23:44:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8316/roma-traditoribus-non-premia turno-matic a la ciutat judicial treu foc. Darrerament es destapen certes qüestions, presumptament delictives, sobre les diverses formacions polítiques que han tocat cuixa, poder. Aquests dubtes raonables, sobretot recauen a sobre de la formació política que durant molt de temps  s’encarregat de la gestió de la regió espanyola, Catalunya. La connivència amb el poder espanyol a casa nostra, “de estos barros  vienen estos lodos”,i no precisament pel Pacte Fiscal, ara plora la criatura.  Una manera més de recordar qui mana i deixar acabar la feina sense oposar resistència. I si en tot cas t’hi oposes, cal saber a que t’enfrontes i no val deixar el camp de batalla abans de temps, això només acaba de començar, és la punta del iceberg. N’hi haurà per a tothom. Tota una proba de qualitat pel gènere sobiranista i polític.

Un camp de batalla en que no hi haurà cap mena d’armament bèl·lic ni soldadets desfilant per la Diagonal de la ciutat Comtal. L’estratègia apunta a l’ús d’armament merament polític, econòmic i social emparat amb les circumstàncies actuals i un polvorí ple de munició made in Catalonia, l’adversari està sobradament preparat.  Només cal prémer la tecla correcte en cada moment segons l’objectiu; la nostra classe política, l’econòmica, la cultural i la societat catalana, disparar a tot el què faci tuf a nacionalismo catalán.

I és que“la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també ho ha de semblar”, i això els polítics de casa nostra no ho han practicat gens ni mica. La pràctica d’una política de curta volada i els nombrosos episodis de corruptela fonamenten l’actual escenari d’indefensió total davant els atacs constants. L’últim episodi del cas Palau confirma el que el ciutadà de peu sempre a sospitat, i quants episodis com aquest estan per esdevenir? , deixant les acusacions conver-paranoides dels eco-hippies a part. Tot un camp de mines abans l’assalt final  i és que Roma traditoribus non premia.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8250/benvolgut-artur https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8250/benvolgut-artur Sat, 14 Jul 2012 23:47:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/8250/benvolgut-artur
Sóc molt conscient que des de la teva perspectiva la situació és, per dir-ho d’alguna manera, esfereïdora.  I arribats aquest punt, què fem?: un Pacte Fiscal?, un Concert Econòmic?. I jo et pregunto, fins quan?, què podem esperar?,  sinó paguen el que ens deuen, no mantenen ni la paraula donada i ni tan sols respecten els pactes signats en un full de paper, tot plegat paper mullat!. I tant se val el color del govern que mani a la capital del regne d’Espanya . Des de què tinc ús de raó, que volem arreglar i millorar la relació amb l’estat espanyol. Un estat que fins ara a anat fent de les seves sense cap mirament i a menyspreat els nostres trets diferencials.  Sobretot ens han infligit una pressió fiscal inassumible per costejar les seves inútils i estèrils polítiques econòmiques, a un preu molt costós per Catalunya, la pobresa. 

Artur, ets el 129^èPresident de la Generalitat de Catalunya,  i no m’agradaria que fossis l’últim. Tampoc màrtir, ni tampoc gris España com el teu antecessor, “el breu”, per sort nostre.  Però si prou valent per mirar als ulls dels teus compatriotes, el poble que representes,  i explicar la situació, que per molt dura que sigui, crec que tenim el dret i el deure de saber-la,  i fes-te respectar.  La veritat ens farà lliures. Deixa’t de burocràcies i assumeix la posició de Cap d’Estat, no et faria cap mal ans al contrari, i no vulguis acontentar a tothom. A  aquestes alçades com hauràs pogut constatar és impossible,  l’oposició espanyolista està enrocada en el seu passat en blanc i negre i si no vas en compte et passarà com la dona de Lot. No allarguis més l’agonia, lleva l’ancora rumb a la llibertat i com diu un estimat amic meu, audaces fortuna iuvat.


Visca Catalunya Lliure!!
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7977/hambruna https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7977/hambruna Mon, 28 May 2012 18:20:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7977/hambruna Hambruna, quan la pobresa truca a la porta i la fam  s’ha establert  a casa de molts catalans, dins uns paràmetres tercermundistes. La solidaritat catalana corre  La Marató  per a salvar  i pal·liar les necessitats de molts compatriotes,  com és portar un plat a taula. Tot això ens ha de fer rumiar i sobretot ser conscients del caos social en que la nostra societat es troba en aquest moments.  Aquest exercici que els catalans practiquem més be que ningú,obligats o no, però en aquest cas seria bo, només  practicar-la com mesura de xoc i no caure en l’error d’implementar-la  com un costum i acabar sent una imposició moral ,com si d’un impost es tractés, sense buscar la causa real de la problemàtica socioeconòmica degut a la ineficàcia política per resoldre les necessitats més bàsiques dels catalans, i el més greu: no tenim cap necessitat de patir el què estem patint.
Lluny del debat polític, l’exercici de la solidaritat ciutadana envers a l’estat d’emergència, hauria de ser un clar exemple per la classe política. Una classe política que se situa a anys llum de la realitat que es viu a peu de carrer, i és així com ho perceben  la majoria de ciutadans. Ells són en definitiva el millor baròmetre .  Una classe política que no és capaç d’enfrontar –se al veritable problema, carregant el pes de la solució i fent pagar els plats trencats als més febles per continuar alimentant a les sangoneres, tant polítiques com financeres,  que són els veritables culpables  de l’actual situació.  I dissortadament ens agradi o no, aquest problema arrenca d’un de polític i és des d’aquest front on se’l ha de combatre, els comptes canten. Uns comptes dels que se’n parlen fa ja un temps i que en principi, sinó em falla la memòria eren demagògia, ara són la   veritable arrel del problema. Un problema que venim arrossegant anys i anys de submisa solidaritat i que actualment ens duen a unes dades absolutament esgarrifoses, paguem com un estat de primera i rebem els serveis d’un estat en vies de subdesenvolupament.
 Fora de tot paràmetre partidista des d’aquestes quatre línies repto a la nostra classe política a fer la seva feina i a portar a terme les mesures que siguin necessàries, per molt traumàtiques que siguin i sobretot les exerceixin en aquells sectors, veritables culpables de l’actual situació. A veure si son capaços de donar el do de pit com ahir la ciutadania va donar. I sobretot  de ponent,  ni vent ni gent.... 
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7595/fer-passar-bou-per-bestia-grossa https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7595/fer-passar-bou-per-bestia-grossa Sat, 17 Mar 2012 23:40:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7595/fer-passar-bou-per-bestia-grossa paters de la independència,  que no m’estranyaria gens fos un cortar y pegar de la proposta tombada, deixant al marge el text sense cap interès; tallant les ales a les aspiracions nacionals i posant de collita pròpia per fer un transvasament de poders donant-li un aire colonialista, olé, President!!. No sigui què s’esgarri-hi el ramat. Ramat ,que si no recordo malament se’l requereix cada quadrienni per validar per exemple, el lloc que vos ocupeu. Quedant limitada l’essència democràtica de la proposició.

El què més em preocupa és que aquesta vegada no és cosa de l’Alicia & cia, sinó de l’Oriol i la seva colla, que en el seu afany de marcar el terreny en un gest de displicència  cap el nouvingut, no sigui que li passi la ma per la cara, acaba votant a favor tant de la proposició de llei de consultes com del projecte de llei de consultes populars, utilitzant la famosa tàctica de la puta i la Ramoneta. Que bé va esgrimir la democràcia com argument!, veig que no és d’ús exclusiu del “govern del millors”.

Malauradament no en tenim prou amb 16.409 mill de raons econòmiques o amb els atacs genocides cap al puntal de la nostra identitat , la llengua. Espanya pot dormir tranquil·la, els  seus interessos resten en bones mans. Espanya ens roba, perquè ens deixem robar.  El futur nacional està en mans de personatges amb una visió egoista i mancada de qualsevol ambició nacional, anem bé cirerer!. Per altre banda perdem molta força cada vegada que convoquem reivindicacions identitàries  sinó van seguides de fets concrets i amb un objectiu clar, liderat des d’una autèntica vocació de país que ens salvi de les urpes de l’estat espanyol. Sense una classe política de qualitat, s’albiren temps difícils pel nostre poble cada vegada més empobrit, convertit en l’ase dels cops d’una nació espanyola desesperada  per salvar-se del naufragi.  

Una ciutadania que pot veure’s molt afeblida i sobretot desenganyada, trobant-se sola a la platea  reivindicant el seu futur,  mentrestant la majoria dels dirigents a l’únic que frisen és ocupar un bon lloc a l’escenari. Això pot significar la mort de l’anhel d’un estat propi català.
No ens ho juguem tot al blackjack, ni pidolem allò que és nostre, deixar el destí nacional en mans de l’atzar és mostra de desesperació. Una desesperació producte de manca de sortida dins els actuals paràmetres, directes cap a l’abisme espanyol. El temps passa i la situació és cada vegada més insostenible. Les mitges tintes no són la solució, a un poble escanyat (quasi moribund ) no li parlis de segons què i si pot ser, ni de música. La història ens ensenya que un poder econòmic fort és el millor fonament per la construcció d’un estat, cosa que sembla estem oblidant o millor dit no interessa.

7 milions de vides depenen, Molt Honorable, de vos i el seu equip de govern, una responsabilitat que cau sobre les seves espatlles. El mal s’estén i al malalt no li queda massa temps, així que serà millor no fer passar bou per bèstia grossa.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7364/bereshit https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7364/bereshit Sun, 12 Feb 2012 00:19:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7364/bereshit Puc entendre una oposició  a l’actual política israeliana, jo mateixa no n’estic gens conforme com moltíssims jueus israelians i no israelians, catalans  com jo, per exemple. Malauradament molts personatges anomenats mediàtics, polítics i altres males herbes, amb la seva llengua viperina destil·len la seva mala bava fent germinar una sèrie de conceptes erronis; que avui, en ple segle XXI, fa que hi hagi una clara marginació a tot el que sigui hebraic, tots confonen un estat del pròxim orient amb la religió d’una part de catalans.  Ja sabem el que pensava un personatge germànic molt proper a aquestes tesis: “una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en una veritat”. Crec que els aniria bé, per començar, anar a aquestes conferències només per a veure si superen aquesta ignorància supina que porten al damunt. La ignorància com l’oblit són entre altres un dels pitjor mals en que pot caure un poble. La cultura Jueva, com altres, forma part de la cultura Catalana i de l’ADN de molts de nosaltres.
És del tot just que un poble pugui establir-se com a nació de ple dret si així ho desitja, la qüestió és com. I aquí entraríem de ple en una discussió que ve de molt lluny... Una cosa és certa que els dos pobles en qüestió tant l’israelià com palestí tenen els seus clar i obscurs i molts anys de lluita amb tot el que això comporta, i no cal proclamar màrtirs per què simplement, no n’hi han!.  L’únic important és que els dos trobin el camí sense tenir de renunciar a res i només depèn de la generositat de cada una de les parts en conflicte. No es tracta de renunciar, es tracta de tolerar amb un únic objectiu veritable damunt la taula de negociacions,  per part de totes dues bandes, la Pau. No s’aconseguirà mai la Pau si només és te el desig de conquesta de l’un sobre l’altre.Quan dos pobles desafortunadament arriben a l’enfrontament bèl·lic, com és el cas, es produeixen moltes injustícies amb una única víctima, l’ésser humà.
שלום, (Shalom)
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7264/efecte-penell https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7264/efecte-penell Sun, 29 Jan 2012 00:34:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7264/efecte-penell la cabra siempre tira al monte”, quina veritat!, avui per avui és el que s’està veient a casa nostra. El règim dictatorial que durant 40 anys  va assolar el nostre país encara és vigent. La supervivència de certes figures hereves del poder absolutista espanyol, ja sigui per descendència consanguínia com ideològica, han sobreviscut a càrrec d’un sistema que en diuen democràtic, democràtic és el nom, es clar!. Una Democràcia fruit d’una transició cap a un model d’estat espanyol actualment caduc i fracassat. Un model d’estat que, per tots aquells hereus de l’antic règim, només va servir en al seu dia per salvar el cap i no perdre posicions dins la maquinaria estatal tot esperant temps millors. Durant un període d’espera, on el sentiment nacional espanyol no només a sobreviscut al pas del temps, sinó que han anat forjant un genocidi cultural, econòmic i social cap a tot nacionalisme que no sigui espanyol, per continuar la confecció d’Una, Grande y Libre amb l’esperada benedicció europea. Avui ressorgeixen de les cendres tot despullant-se de la pell de bon demòcrata amb més força totalitària i preparats per acabar amb tot tret diferencial.
I que fem nosaltres?, només cal observar el munt de bestieses formulades des del nostre govern dels millors, no sé si dir els millors candidats a delegats del govern. I no només això, altres busquen la paternitat única de la independència, fagocitant altres moviments independentistes mitjançant polítiques sectàries amb un afany d’acaparar protagonisme a tots nivells, producte d’un fals sentiment nacional. Fent de la independència un simple producte de màrqueting. Sense tenir en compte que la independència només pertany al poble català, sigui quin sigui el seu color polític, i sigui quina sigui la seva procedència. Fora de tota puresa de raça, ben lluny del nacionalisme ètnic i de l’eugenèsia (selecció artificial) que practiquen aquest grups altrament dit nacionalistes en busca del Lebensraum (espai vital) que tan reclamava Joseph Goebblels.
 El poble, un clar exemple d’inseguretat crònica, que envers de lluitar es margina i autocensura la seva reivindicació nacional. Deixant camp lliure tant a l’estat opressor com als quintacolumnistes que a l’únic que aspiren és acaparar grans cotes de poder com a modus vivendi . Ens deixem dur pels cants de sirena dels falsos profetes nacionals que com grans dosis de narcòtics, ens adormen l’esperit independentista. I un cop arribats al cim de la qüestió, quan s’ha acabat el somni i comença la necessitat real, potser cal fer desaparèixer la unitat política com anhel i objectiu nacional, deixar el paper de maltractats, i espolsar-nos la malaltissa compassió. Arrisquem per nous colors polítics i deixem endarrere l’actual vesper de forces que l’únic que fan és vetllar per un sistema d’autonomisme misèrrim. Apostem per un nacionalisme integrador, que el seu l’únic objectiu sigui salvar-nos de les urpes del feixisme espanyol  i que treballi explícitament pel país.  Què com ho sabrem?, quan el penell tant se val del color que sigui, deixi d’indicar-nos ponent.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7050/solucio-final https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7050/solucio-final Mon, 19 Dec 2011 22:22:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/7050/solucio-final No tenint-ne prou amb els nombrosos espolis o robatoris, amb permís Sra. Presidenta, que durant molts i molts anys ens han infringit , ara s’hi ajunten les nefastes polítiques econòmiques hispanes que ens a dut a pagar com sempre els plats trencats, i des de les espanyes neix un afany recaptatori cada vegada més fort per salvar-se del naufragi econòmic davant la Sra. Merkel i cia.
I com sempre a costa nostra, mentrestant a l’estat espanyol encara continua la festa. Una festa, on el que a l’únic a que hem sigut convidats, és a pagar. I mentre ens escurem les butxaques, una colla de catalanets volen recol·lectar cales amb un concert a la capital de l’Imperi, on més que sentir música celestial escoltarem una missa de difunts. Altres, com els republicans porten la carta als reis, no se si saben que els reis ni d’orient ni de ponent existeixen. La submissió de bona part de la crosta política ens dur a ser un país moribund en tots els sentits. Avui el vent de ponent ja a començat a portar les primeres notes d’un Rèquiem, que ha d’executar la Solució Final a un problema que tenen a l’estat Espanyol: Catalunya.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6827/el-club-de-la-bona-estrella https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6827/el-club-de-la-bona-estrella Mon, 14 Nov 2011 23:38:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6827/el-club-de-la-bona-estrella Opus Catalanus ha donant els seus fruits, la poca entesa amb altres forces independentistes amb la sola pretensió d’hegemonitzar més que liderar un front comú, donant fe de la tragèdia, més a prop d’una OPA hostil que de la unitat. Res m’ha d’estranyar quan encara existeix la supremacia del pensament, o estàs en mi o contra mi, sense deixar lloc altres matisos d’una mateixa idea. Un exemple és la campanya enfocada  no només en contra de les forces hispanes, sinó contra totes aquelles forces que amb essència defenen el mateix promulgant la seva marginació, això SI posant  en marxa una plataforma, que més que una plataforma és un calaix dels mal endreços i fent ús de les sigles d’aquells que segons ells, no son més que uns oportunistes!. La manca d’imaginació queda totalment demostrada quan  durant la campanya fan ús de músiques que familiarment ens sonaven de les consultes i posant nom per una de les performance de la campanya i que un grup de gent de Cornelianum ja van fer servir desprès de la consulta, aneu en compte!, que més que despertar aquí van quedar en un estat de narcolèpsia col·lectiva.
Hi ha forces que, tot i no presentar-se, han continuat treballant, i ens han donat una opció que a un pot no haver-li passat mai pel cap, però un cop espolsades les reticències partidistes dels que si es presenten, pot ser una bona manera de demostrar el  NO rotund a una conformitat i una manera de fer, d’aquells que l’indenpendentisme és una primacia d’uns quants, i dir SI a una verdadera aspiració de tots aquells catalans vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, i més enllà d’un ADN amb un cert tuf a naftalina. Hi ha que neixen estrellats i uns altres que porten l’estelada, benvinguts al club de la bona estrella!.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6574/politica-especulativa https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6574/politica-especulativa Sat, 01 Oct 2011 00:06:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6574/politica-especulativa És el president sense estat o més ben dit el governador a províncies, en Dis Pater, líder d’una branca dels Opus Catalanus amb cert olor a ranci, qui engega el ple de política general.  Comença amb una serenata de política soterrada, plena d’obvietats per allargar l’agonia  nacional  i condemnar-nos  a ser una regió dins l’Imperi Hispà, de fet ja ho som. Entossudit en anar per uns camins on a l’únic lloc que el porta és, com a líder polític, a instal·lar-se dins de l’ambigüitat;  tot pel manteniment del sucursalisme Hispà, i és que; qui te el cul llogat no seu quan vol.
Desprès vingué el torn dels Esguerrats Hispanus  en la figura del seu representant. Desplegant una llista plena de retrets infantiloides sobre la joguina que als ha volat de les mans el passat novembre, perdent momentàniament l’oportunitat  d’enfonsar-nos, per quedar engolits d’una vegada i per sempre dins l’Imperi Hispà.
Seguidament una espècie involutiva, els Hispanus .  Com sempre i no ens ha d’estranyar gens, un discurs molt rancio abolengo, dignes hereus de l’antic imperi. Aquest ja entren a matar directament amb les armes que des de l’Imperi els a proporcionat aquest darrers temps, dirigits com no podria ser d’un altre manera a l’aniquilació total de la nostra nació.
Els Canis Hispanus, molt fidels al seu amo, els Esguerrats Hispanus , establint el típic joc, gos i amo, però res de mossegar i tot just ensenyar les dentetes.  Aportant polítiques de Teletubbies  del tot caduques, típic dels vividors sindicats. Aquí qui veritablement mana és l’amo. Un discurs tant ple d’irrealitats com un gos verd a clapes roses.
Els Opus Catalanus  versió progre, en ple procés de mutació, tant  debò sigui per evolucionar.  Inoculant-se  una amnèsia de les experiències que durant un vuitena d’anys van adquirir des de la tendència política, en contra de la necessitat real de la nació. Ells que és creien els únics salvadors de la pàtria, la quinta essència!, per sort nostra, no ho són.  Ara naveguen buscant ports més segurs per reparar els danys, amb tendència a apropar-se de nou a aigües independents, en el pecat està la penitència.
Els Escuderus Hispanus, les corrípies dels Hispanus. Aquest porten la majoria del seus discursos d’on no tindrien d’haver sortit mai, de les escombraries. Abanderats d’una Catalunya bicèfala marcadament espanyolista,  on el fet de ser català  és com el domund, una vez al año no hace daño, això si, dins la legalitat Imperial. Un discurs imperialista que ens fa tocar de peus a terra, tot recordant-nos què som realment, súbdits de l’estat espanyol. Indicant-nos l’únic camí possible, l’estat propi, un estat Català.
Per acabar una mica d’aire fresc, els  Veritas  Catalanus. Petit grup de patriotes que aporten un discurs clar, concret, i real des de la convicció d’estat. Un error democràtic pels grups espanyolistes, i un molest  company de hemicicle pels catalanets que veuen com la presència d’aquest grup posa en evidència les seves limitacions i mancances en el comandament del país d’uns, i competència ideològica per altres. Treballadors incansables i d’una qualitat contrastada.
Després del que he pogut veure durant aquest dies, m’adreçaré al grup català, al Opus Catalanus amb les seves versions. Senyories: Només tres coses. Primer valentia, si és que veritablement ocupen el vermell escó per la nació, o és per l’amor al compte corrent?. Segon generositat envers els compatriotes que, encara que de diferent color, remem en la mateixa direcció, o no?. I tercer, deixin la síndrome d’Estocolm al divan del psiquiatre. Ja que el veritable problema del país és l’espoli fiscal de 60 milions € al dia o el que és el mateix 22.000 milions € l’any i el remei és diu IN_DE_PEN_DÈN_CI_A.
Visca Catalunya Lliure!!]]> https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6420/benvolgut-oriol https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6420/benvolgut-oriol Sat, 03 Sep 2011 00:55:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/cat/blog/6420/benvolgut-oriol Tot això t’ho dic, perquè sé molt bé de que parlo, aquí a Cornelianum també hem patit aquesta espècie de catalanets, l’Opus Catalanus. Una espècie amb sèries alteracions al genoma patriòtic, que encara viuen a les catacumbes de la reivindicació independentista, és molt fàcil de reconeixe’ls, van sempre en grups poc nombrosos, gràcies a Déu!, i on s’hi pot veure una ceguera patriòtica considerable tot capitanejat normalment per un borni, ja ho diu la dita, al país del cecs el borni és el rei. Has d’anar molt en compte!, ja que són una espècie parasitària.
Permetem com últim desig demanar-te, i n’estic segura que compartim el mateix pensament, que com que cap color té la paternitat de la desitjada independència de la nostra pàtria, l’autentica paternitat pertany el poble català en el seu ampli espectre, i aquest ha de ser qui ens porti  al final de tant anys de lluita. Et demano tan a tu com els demés la més autèntica generositat i sapigueu trobar el veritable punt d’unió, si pot ser sense en Duran, per conquerir en aquesta oportunitat única, la independència de Catalunya.     
Tant de bo sapiguem, entre tots, poder aprofitar aquesta ocasió única.
 
Visca Catalunya Lliure!!
]]>