Blog Carles Gil

Carta oberta a Chicho Lorenzo

Carles Gil — Tue, 26 Jul 2011 10:06:00 +0200

Bon dia Sr. Chicho Lorenzo, desprès de llegir totes les bestieses que ha dit, l’únic que puc pensar es que el passat cap de setmana va inhalar massa benzina i encara va una mica col·locat, es molt fàcil parlar de temes que vostè desconeix, ja que per molt que visqui a ses illes no deixar de ser un immigrant que un dia va arribar a un nou lloc per fer-se un futur, on crec que no l’han tractat tant malament i que amb la lluita diària com qualsevol pare per fer realitat els somnis del seu fill, al final el treball ha donat el seus fruits i a l’actualitat gaudeix de tenir tot un campió en motociclisme.

Els motius per donar aquesta penosa imatge amb els seus comentaris atacant directament els sentiments i la lluita de milers de persones, dient que som fascistes i que ens creiem que ses illes son nostres, son arguments que nomes pot dir una persona que realment no sap el que diu o que la veritat de tot el que diu son el seu pensament realment, cremant banderes i incitant a una violència que per descomptat nomes pot crear problemes i a la llarga ens penediríem per tots les bandes, si tant valent es creu podria fer al mateix a la seva terra Veneçuela, on allà la societat civil viu lamentablement una situació de repressió inhumana i ja veuríem per on sortiria la seva valentia.

Desprès de viure 8 anys a ses illes i donar suport a l’independentisme en el seu territori, crec que tinc dret a donar la meva paraula i explicar una mica a gent com vostè, que la realitat es un altre, els independentistes catalans donem suport a tota la gent que com nosaltres desitja la llibertat dels nostres pobles i sempre tindran el nostre suport, mai s’ha dit que volem fer nostres ses illes, ni tampoc que la vostre llengua sigui al català, aquestes ximpleries nomes les poden pensar gent com vostè, que per desgracia sou un gran majoria.

El moviment independentista balear lluita per la seva llibertat, per el respecte a les seves llengües, com el mallorquí, menorquí i eivissenc, aquesta es la pura realitat, que com territoris històrics dels antics països catalans entre tots compartim símbols, banderes i lluita que no es res de nou, encara que a lo millor per vostè si, ja que no porta prou anys en aquesta terra, com per tenir una idea de les arrels entre els nostres pobles.

La sensació que tinc de vostè per las seves paraules, encara que sigui un nouvingut, es que les seves idees son dretanes i espanyolistes, per mi respectables, però en la realitat la repressió, destrucció i el sofriment que han patit els nostres pobles, les nostres llengües i els nostres patrimonis culturals, sempre han vingut per part de la gent que com vostè defensa les seves idees fent apologia a la violència, pensi per un moment qui realment es un “fascista”.

Atentament, un independentista que sempre donarà suport incondicional a tots els seus germans.

El moment de la reacció

Carles Gil — Mon, 25 Jul 2011 11:10:00 +0200

Bon dia companys/es, un nou dia de lluita comença i com sempre un nou atac del Regne d’Espanya o de la gent que esta en contra de la llibertat de la nostra terra, vol que siguem mes febles, però això mai ho aconseguiran.

Encara que a dia d’avui el que mes l’agradaria al President de la “Gene” i el seu equip de govern es adormir i anestesiar aquest sentiment rupturista, l’únic que estan aconseguint amb les seves mentides i la seva política que ja vam patir per part del Sr. Pujol, es que “el peix al cove” i els pactes amb el PP o PPC nomes els portaran tot el contrari del que tots ells desitgen.

Aquestos senyors, ara amb el Sr. Duran intentant venent el famós “Pacte Fiscal”, que personalment penso que no s’ho creuen ni ells, en el moment econòmic que avui en dia esta subsistint l’economia del Regne d’Espanya, on les seves arques estan buides i poden donar gracies de que ja ens xuclen prou la sang a Catalunya, per poder tirar cap endavant, arriba el Sr. Mas i el Sr. Duran i pensen que ens donaran millores a la nostra ofegada societat amb el seu “Pacte Fiscal”, siguem realistes i no ens deixem enganyar per aquestes solucions miraculoses, que nomes ens portaran al nostre país, molts desitjos i un govern de dretes que ens atacarà la llengua i que per descomptat ens arraconarà i ens ofegarà fins que arribi el moment de reaccionar.

Aquest es el panorama que tenim, amb una Esquerra ensorrada i fragmentada per molt que tots desitgem que arribi el dia que es preguin seriosament la lluita per la nostra llibertat i no lluitar per els seus personalismes, egos i els beneficis que els porta aquesta fragmentació, no tindrem res que fer, en el nostre país ara les dretes tant la nacionalista, com la autonomista, campen pel nostre territori com volen i l’únic que faran, fins que no tinguem una esquerra que els pugui plantar cara, es intentar amb totes les seves forces eliminar aquest sentiment independentista que dia darrera dia augmenta i que els fa una por abominable.

Així que personalment crec que tota la gent que som d’Esquerres tindríem que reflexionar d’un cop ja i posar-nos a treballar en un Front d’Esquerres, com ja van fer els nostres avantpassats en l’any 1936 i que va portar la tranquil·litat necessària en aquell moment, deixem les lluites entre nosaltres per altres estones, ara ha arribat l’hora de fer tots una pinya i defensar la nostra terra amb ungles i dents, no deixar que ens ataquin mes la llengua i tot el que representa el nostre patrimoni cultural i les nostres tradicions, però per sobre de tot tornar tots cap el camí de la lluita per la independència de la nostra terra.

Salutacions a tots/es i Visca la Terra Lliure

Un Parlament de Fireta...

Carles Gil — Tue, 04 Jan 2011 17:03:00 +0100

Quan tots pensàvem després dels resultats de les darreres eleccions que tindríem un Parlament de Catalunya amb tres grups nacionalistes-independentistes, sembla que el que volen fer amb Solidaritat Catalana per la Independència esta fora de tot el reglament i les lleis que regeixen en el Parlament i tenen por d'aquest grup polític i per aixo el volen arraconar com sigui.

Després dels resultats de les darreres Eleccions al Parlament de Catalunya, la gran sorpresa per tots ells es que Solidaritat Catalana per la Independència en aquestos comicis tingui representació parlamentaria amb quatre diputats, amb aquest resultat no poden fer grup parlamentari per falta d'un diputat i el grup mixt esta format per dos partits amb Ciutadans, com l'ultim grup Ciutadans te menys representació en aquest grup i després de que Solidaritat Catalana per la Independència, com ha grup majoritari i amb diversos buits en el reglament del Parlament, on mai set diputats el formaven, va aprofitar per començar a presentar propostes de lleis al Parlament, tot es clar perquè el grup de Ciutadans que tenien una data per impugnar aquest grup mixt es van dormir i van presentar aquesta impugnació un dia després del limit establert per els reglaments del Parlament.

Tot aixo ha portat que la Presidenta del Parlament de Catalunya, acceptes fora de temps aquesta impugnació, quan el temps per presentar-la ja havia prescrit, i tot te un raó i un perquè estan posant nomes pals a les rodes a Solidaritat Catalana per la Independència, per els grups majoritaris en el parlament, ells son com un gra en el cul que saben que durant quatre anys si no canvien el reglament del Grup Mixt estarien donant guerra i deixar en evidencia tot aquest
Parlament de fireta que s'han muntat entre ells.

Per aixo a dia d'avui s'esta reformant la normativa del Grup Mixt i vol equiparar amb les mateixes igualtats a Solidaritat Catalana per la Independència i a Ciutadans, encara que el segon tingui un diputat menys i aixi finalitzar amb el problema de que Solidaritat estigues presentant propostes de Llei i tingues mes poder dels que ells s'imaginaven, tots els grups del Parlament donaran suport per fer aquesta reforma, ja que no volen tindre mal de cap en els propers quatre anys i de aquesta manera esta tot solucionat.

Tots aquestos fets son vergonyosos i antidemocràtics, si volem ser l'exemple d'una de les democràcies mes antigues del mon, crec que aquest no es el camí i nomes fem que cada dia menys gent cregui en nosaltres, quan ara tenim l'oportunitat de veure realment qui de veritat vol treballar pel nostre país, nomes intenten fer que un grup que pot donar idees i opinions de tot el que succeïx en el nostre territori es quedi mut i no tingui res que de dir, de que tenen por, de que tot el que porten anys fent sortí a la llum, o de tindre que donar suport a propostes d'aquest grup per fer veure al seu electorat de que estem en el mateix camí.

Com dic en la capçalera del meu article el 28-N, vam optar per tindre un Parlament de Fireta.

Salutacions a Tots/es i Visca Catalunya Lliure.

La proposta de llei Dació al descobert

Carles Gil — Sun, 02 Jan 2011 20:37:00 +0100

Aquesta setmana Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat diverses propostes de llei en el Parlament de Catalunya, una d'aquestes lleis presentades es l'anomenada Dació, una de les millors propostes fetes per qualsevol partit polític des de que estem dintre d'aquesta crisis i una sortida per totes les famílies que pateixen l'embargament del seu habitatge i després encara els resta de pagar el deute, tot aixo aquesta proposta també te unes despeses de les que m'agradaria parlar.

A l'actual escenari de crisi econòmica no són gaires les alternatives que li queden a les entitats financeres davant del constant increment de la morositat en el pagament de les hipoteques, o bé executen judicialment el bé immoble, o bé apliquen altres alternatives entre les quals ha adquirit en els últims temps un especial protagonisme la dació en pagament. La dació en pagament suposa un acte en virtut del qual el deutor transmet béns de la seva propietat amb la finalitat que el creditor receptor els apliqui al pagament del seu crèdit.

Consisteix en el lliurament de l'habitatge a canvi de la cancel.lació total del deute hipotecari. Ni que dir té que la dació en pagament no és una solució ideal ni per a l'entitat financera el negoci de la qual no consisteix a adquirir immobles (amb la problemàtica actual que això comporta), ni per al deutor que haurà de recórrer al lloguer o una altra solució per disposar d'un habitatge, però en moltes ocasions és l'única solució per a ambdós.

En termes generals sempre resulta molt més perjudicial haver d'acudir a un procediment judicial d'execució hipotecària el resultat final de la qual en el millor dels casos ve a ser el mateix, és a dir, l'adquisició de l'immoble, però qui sap en quines condicions de conservació i qui sap després de quant de temps de procediment. No obstant això, abans d'acceptar una dació en pagament és imprescindible que el deutor estigui degudament informat de tots els costos i impostos que li suposarà la realització de l'esmentada operació.

En aquest sentit, he de destacar que l'assessorament d'un professional especialitzat en la matèria resulta fonamental perquè pot arribar a donar-se el cas que un deutor entengui que amb la dació en pagament s'acaben els seus problemes crediticis sense saber que molt lluny d'aquesta consideració el que ha aconseguit és canviar al creditor Banc pel creditor Hisenda a causa dels impostos derivats de l'esmentada operació dels quals desconeixia la seva existència.

D'una banda, tenim l'IRPF, ja que freqüentment l'import del deute pendent és superior al preu de compra, originant-se així un hipotètic guany patrimonial subjecte a tributació (i dic hipotètic perquè ja m'explicaran quin guany pot tenir el deutor que es veu obligat a perdre el seu habitatge per cancel.lar el deute).

Però això no és tot, perquè també pot ocórrer que una vegada realitzada la taxació de l'habitatge (obligatòria segons la normativa del Banc d'Espanya) aquesta resulti inferior a l'import del deute pendent, en el cas del qual la valoració que s'ha de donar en l'escriptura al bé transmès és el de la taxació (no el del deute que es cancel.la) produint-se'n així una reducció del deute (per la diferència entre l'import del deute i el de la taxació) que també haurà de tributar com a guany patrimonial.

I finalment, no hem d'oblidar-nos tampoc de l'impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana que, llevat de pacte en contrari, haurà de pagar així mateix el deutor. En conseqüència, un bon assessorament tant legal com fiscal resulta fonamental en aquest tipus d'operació. La "datio pro soluto" sí, però revisin a quin preu.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure //*//

El Català defensen-lo a Estrasburg

Carles Gil — Thu, 23 Dec 2010 16:22:00 +0100

Després de les Sentencies del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional on tornen a fer un atac directe a la nostra llengua i el nostre model d'educació, l'única sortida per els membres del Parlament de Catalunya es portar tots aquests fets al Tribunal d'Estrasburg i deixar-nos de romanços amb el Regne d'Espanya.

La darrera sentencia del Tribunal Suprem d'Espanya o insta a la Generalitat de Catalunya de canviar els seu model educatiu a les escoles i posar "el castellà" com a idioma vehicular, es un atac directe a tota la feina feta des de fa un munt de temps, per que la nostra llengua avui en dia minoritària en el nostre país sigui abolida per un grup de gent que prenen decisions i no pensen en el crispament social de les seves decisions.

Avui que ja tenim investit com a President de la Generalitat de Catalunya al Sr.Artur Mas i en el debat d'investidura com a President ja s'han aixecat les veus de tots els grups parlamentaris, excepte Ciutadans i el PPC, com era de suposar, crec que el nou honorable President tindria que posar en coneixement a tots els organismes internacionals, el que volen fer amb les seves sentencies i tot el mal que aixo pot fer a les nostre senyals identitàries.

La solució d'aquest problema no passa per anar a Madrid i demanar que facin canvia d'opinió al grup socialista avui en dia en el poder, ja que el nostre actual President no vol donar el pas cap a la nostra Llibertat i aixi finalitzar d'un cop amb tots els Tribunals Espanyols que nomes busquen que el poble català faci un alçament i aixi trobar motius per la confrontació, crec que la solució es molt rapida i viable ja que el Tribunal d'Estrasburg en un munt d'articles deixa clarament exposada que la llengua minoritària sempre serà defensada per els organismes internacionals.

En el any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures, precisament celebrat a Barcelona, totes aquestes decisions es van tractar deixant clarament la seva postura en tot el que es referia a llengües minoritàries i posant en marxa el full de ruta per que aquestes llengües no desapareguin i no perdre els seus senyals identificatius.

Aquest es part del que es va dir en aquell Fòrum i que a dia d'avui sembla que el Regne d'Espanya no vol seguir, tots els països participants van donar el seu vist i plau en aquest text que diu clarament.

El llenguatge es converteix en una eina de gran abast social que determina les relacions d'igualtat i desigualtat resultant sovint en el fenomen de la normalització que afecten a la diversitat lingüística.

La història ha vist tendències homogènies llenguatge relacionat amb l'esfera política amb la creació d'estats moderns, associats a l'economia i la cultura dins de la Unió Europea, arquitectura, basada en una creixent importància d'alguns idiomes, en detriment dels altres - a causa per al seu ús per organitzacions internacionals.

La convivència entre aquestes dues esferes només es pot aconseguir «Ordre de protecció jurídica de les minories dels estats drets i l'eficàcia d'aquesta defensa, com una forma de prevenció pacífica de controvèrsies entre una majoria i les minories.

La importància en relació amb la discussió de temes relacionats amb la protecció de la llengua drets expressa les preocupacions de la comunitat internacional, que determinarà la dinàmica de l'estructura i la substància de les relacions internacionals.

En la presentació, m'agradaria discutir alguns aspectes dels principals instruments jurídics de protecció de l'herència lingüística:

1) Declaració Universal de Drets Lingüístics, 2) Pacte de Drets Civils i Polítics, 3) Europa
Carta de Llengües Regionals i Minoritàries.

Així mateix, durant la presentació, m'agradaria incloure els debats relatius a la protecció i la condició de minoria i / o les llengües co-oficials en el Unió Europea i en els ordenaments jurídics nacionals abans de l'1) l'anàlisi de temes polèmics com el diferents nivells de protecció entre les llengües i dialectes, 2) conseqüències del funcionari l'estat d'una llengua, 3) significat jurídic i polític de les minories termini, 4) i arribar a extensió de les polítiques lingüístiques nacionals i les seves connexions amb les recomanacions de la UE relativa a oficials, regionals i minoritàries i les llengües, 5) l'adopció de les accions afirmatives accions que té la intenció d'augmentar el nivell de protecció de les llengües cooficials - però, és subordinada a la majoria.

Tot els membres assistents en aquest Fòrum a Barcelona en el 2004 van signar incloent el aleshores President del Regne d'Espanya Jose Luis Rodriguez Zapatero, doncs sis anys després els tribunals espanyols han dinamitat aquest acord, nomes per tensar una mica mes la corda entre Espanya i el poble català, la millor solució a tots aquest problemes es ser un estat en el si de l'Unió Europea, però com els partits catalans que ens podrien portar a tindre aquesta prosperitat encara no ho veuen gens clar, tindrem que defensar sempre tot allò que es nostre i que tant mal l'hi fa al Regne d'Espanya.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.

A la Caça del Vot...

Carles Gil — Fri, 17 Dec 2010 12:07:00 +0100

Un nou projecte surt de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a falta de 5 mesos per les eleccions municipals i com no a molts de nosaltres nomes veiem que ha començat "la cacera de vots" a la nostra ciutat amb aquesta iniciativa.

Aquest nou projecte anomenat "L'alcaldia als barris", que pretén portar a l'Alcaldessa Núria Parlon i el seu grup el PSC, acostant a l'ajuntament a tots els barris de la ciutat, amb la intenció de descentralitzar la institució i acostar-la als colomencs, crec que nomes es una iniciativa partidista i que el transfon d'aquesta es netejar l'imatge del PSC després de tot el succeït en l'ultima legislatura al consistori.

Aquesta iniciativa començara la segona quinzena de Gener al districte tercer on visitaran Singuerlín, les Oliveres, Can Franquesa i Guinardera, i com ha dit l'Alcaldessa en les seves declaracions s'allargara “fins que es visitin tots els barris de la ciutat”, l'objectiu d'aquesta iniciativa una mica dubtós donant la meva opinió es apropar-se a la ciutadania de tots els barris i ara que finalitza el mandat d'aquest grup en el municipi, donar la sensació de que els darrers temps han estat preocupats per tots els que convivim a la ciutat, quan després del fets succeïts del cas "Pretória", aquest grup municipal va blindar l'ajuntament i totes les seves decisions van ser a porta tancada i sense escoltar l'opinió de la ciutadania, per aixo encara que ells diguin que l'objectiu d'aquesta iniciativa es “prendre les decisions de caràcter polític a través de la corresponsabilitat amb els ciutadans” i on també ells pensen que el resultat d'aquesta “És la millor manera de captar i gestionar les problemàtiques i els dinamismes de cadascun dels barris”, segons indica l'Alcaldessa Núria Parlon, la meva inquietud per aquesta iniciativa es per que ara han pres la decisió de fer tot aquest teatre de que estan preocupats per tots els nostres problemes, quan porten fent i desfent al seu aire tot el temps que han estat a la poltrona del nostre municipi.

Ara quan falten gairebé cinc mesos per les eleccions aquest equip de treball on el capdavant hi serà l'Alcaldessa, vol apropar-se a la gent del poble i escoltar les seves inquietuds, la meva opinió a tot aixo es que després de veure en els resultats de les darreres eleccions com han perdut una xifra bastant important de vots i quan veuen perillar estar de nou campant pel consistori altres 4 anys mes, s'han posat mans a la feina per intentar no perdre la seva privilegiada posició i la meva pregunta molt clara d'aquesta iniciativa que faig al grup socialista i a l'Alcaldessa es ¿Per que no van fer aquesta iniciativa quan va sortir a la llum el cas "Pretória" o amb tots els fets succeïts amb l'empresa Gramepark?, segurament no trobaré resposta a la meva pregunta, però crec que en aquell moment es quan aquesta iniciativa si el PSC tingues la valentia que calia per fer-ho, era el millor per escoltar les opinions i les problemàtiques de tots els ciutadans de la nostra ciutat i no ara quan tot es troba mes tranquil i l'únic resultat d'aquesta iniciativa es una campanya electoral encoberta per guanyar vots com sigui i assegurar uns bons resultats el proper mes de Maig.

Després de l'anunci d'aquesta iniciativa han sortit veus d'altres grups polítics que com jo pensen que tot aixo es nomes electoralisme pur i dur, el portaveu d'ICV-EUiA, Siscu Sánchez, creu que l'anunci s'ha fet amb retard. “Si el grup socialista, amb 17 regidors, es dedica a acostar-se a la gent dels barris cinc mesos abans de les eleccions, ho fa una mica tard”, que com diu molt clarament ara després d'aprovar les ordenances municipals i els pressupostos, de que serveix anar a escoltar ara el que pensen els ciutadans i posar-se en la seva pell.

El resultat d'aquesta iniciativa del PSC amb l'Alcaldessa al capdavant m'agradaria que fos un fracas rotund i que els ciutadans de la nostra ciutat siguessin el mes crítics possibles amb tots ells, ja que si en el passat mai s'han preocupat de totes les nostres problemàtiques en els barris i nomes han fet que escalfar la poltrona i prendre decisions sense cap recolzament de tots nosaltres, la resposta de tots nosaltres davant les seves preguntes nomes tindrien que ser "Ara es massa tard senyors".

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure

Torna la Sociovergència...

Carles Gil — Tue, 14 Dec 2010 21:16:00 +0100

Avui llegint els diaris com faig cada dia he trobat una noticia que els meus ulls no podien creure i es que tots gairebé parlaven un altre cop de la ja popular "Sociovergència" i de l'amor que ara es transmeten el Sr. Trias i el Sr.Hereu.

Després de molt mesos abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 28 de Novembre, avui torna a l'acció un altre cop la ja famosa "Sociovergència", que jo personalment ja donava per morta i sembla que no es aixi, sembla que fins el mes de Maig on tots els ciutadans de Catalunya passarem un altre cop per les urnes per decidir quin grup manara en cada municipi, ja comencen tots a moure fitxa i ja estem davant un altre cop d'aquest pacte que farien CIU i el PSC-PSOE per una candidatura conjunta per conquistar l'ajuntament de Barcelona.

Les declaracions fetes en els mitjans de comunicació del Sr.Trias, on recorda a tothom que ja al principi d'aquest mandat va ser ell qui va oferir un pacte entre les dues formacions per garantir l'estabilitat a l'ajuntament de Barcelona i on com ha deixat molt clar dient “i va ser l'alcalde qui ho va rebutjar”, esta treballant per que al final aquest pacte arribi com sigui deixant al descobert les seves intencions a mes de cinc mesos d'aquestes eleccions, com ell diu “Nosaltres volem i busquem l'acord, i tancar portes com fa Hereu és un greu error”, aquesta declaració d'intencions em deixa molt clar que tindrem "Sociovergència", per encara molts mesos ja en aquest romanço l'altre part en declaracions a Catalunya Radio va deixar molt clar dient “No l'he fet quan ho podia fer. Doncs certament no la contemplo de cap manera no sent nosaltres el partit majoritari” que no esta molt per la labor d'aquest pacte amb CIU i ell contempla millor l'opció de retornar el Tripartit.

Totes aquestes declaracions d'aquestos dos senyors que segurament encapçalaran les llistes per les municipals han fet ja una reacció en tots els demés grups que han sortit dient la seva opinió de tot aixo i no deixant indiferent a ningú en les seves declaracions, el Sr. Portabella cap visible per les properes eleccions municipals per ERC ha deixat molt clar la visió d'aquest pacte entre els dos partits dient “valor segur per veure que rasca cadascú”, i pel republicà aquest pacte es “el més desil·lusionant” que es pot portar a terme de tots els possibles , perquè com diu “és la garantia de que no passi res” ;“Encefalograma pla” deixant molt clars els seus pensaments.

En l'altre banda tenim al PPC i el seu representant el Sr. Alberto Fernández Díaz que no es troba sorprès per tot aixo i que encara diu que aquesta "Sociovergència", avui en dia existeix en el consistori i que el seu grup contempla ja aquest pacte entre els dos partits.

La meva opinió personal de tot aixo i els possibles pactes entre els partits que viurem fins el proper mes de Maig, es que el moviment independentista tindria que porta a terme una candidatura única per fer front a tot aixo, es clar sense vendre gat per llebre i que entre tots fem la tant desitjada unitat que demana el moviment independentista, ara tenim el moment i les vies per que totes les candidatures independentistes es seguin a parlar i arribin tots a un acord per aixi contrarestar el mal que ens ha fet a tothom les darreres eleccions, per aixo m'agradaria que d'un cop per arribar a assolir els objectius que tots desitgem, tots ells deixessin molt clares les bases per nomes tindre una candidatura independentista, n'hi han grups que ja han dit la seva i no volen fer aquesta candidatura conjunta i crec que aquesta postura que han agafat canviaria si tothom al final fes força des de les seves posicions i tot el moviment independentista deixes mes clarament el desig d'aquesta unitat, no nomes amb paraules.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.

Una Ciutat Lliure

Carles Gil — Sun, 12 Dec 2010 22:21:00 +0100

Aquesta ciutat es en la que m'agradaria viure a mi i tota la gent, però avui en dia el que tenim dia darrera dia es una ciutat on els ciutadans no pintem res i el partit que esta al càrrec de tots nosaltres després de patir el famós cas de corrupció "Pretorià", campa per l'Ajuntament al seu aire fent i desfent el que vol quan vol, sense en cap moment mirar pel benestar dels ciutadans.

La ciutat de la que parlo es Santa Coloma de Gramenet on el PSC porta ja un munt d'anys en el poder i sense cap grup polític que li faci cap oposició en el consistori, aixo ha portat a la nostre ciutat que el ciutadà quedi relegat a ser nomes un simple espectador de totes les decisions d'aquesta gent, encara que el poble s'haguí mobilitzat per moltes d'aquestes decisions preses unilateralment i que a la llarga s'han vist moltes d'elles implicades dins del cas de corrupció "Pretòria".

El 27 de Octubre del 2009 es el dia en que va esclatar aquest cas corrupció va porta a presó al Sr.Bartomeu Muñoz en aquell moment alcalde de la nostra ciutat per uns suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanquejament de diners que fins al moment han originat la detenció de 9 persones mes, i convulsionant a tota la gent de la nostra ciutat per tot el reso en els mitjans de comunicació, la gent es va manifestar davant de la porta del consistori rebutjant a tots els mandataris del grup polític en el poder i demanant que tots ells marxessin, però aixo no va succeir i en una decisió unilateral i per la meva opinió antidemocràtica van posar al càrrec a l'actual alcaldessa la Sra.Núria Parlon.

Des d'aquell moment aquesta gent que aprofita el seu poder per campar en el nostre consistori han estat mirats amb lupa i es d'admirar el treball que ha fet el partit polític sorgit de la gent de la nostra ciutat Gent de Gramenet i de tots els grups que formen dintre d'ell la defensa del nostres drets, el nostre benestar i els paisatges naturals, que aquesta gent que aprofita el seu poder han deixat en un munt d'edificis anomenats "els cúbics" i que encara que el poble estigues en contra d'aquestes decisions ara nomes veiem unes construccions abominables, que en el moment que avui en dia el mon de la construcció els propers anys veurem que passara amb ells.

Peró aquesta gent encara segueix fent el que vol sense pensar en cap moment en els ciutadans de la nostra ciutat, portant endavant legislacions com la de la zona blava on tots els que vivim en aquesta ciutat no tenim cap privilegi i nomes serveix per treure'ns els diners i obligar-nos a tots a tindre parkings privats, ja que els parkings que estan sota control de la empresa Gramepark, de la que després també parlaré, sota el comandament de dirigents del nostre Ajuntament te uns preus inaccessibles per els nostres ciutadans, un problema molt greu aquest del aparcament dels nostres vehicles ja que sense les facilitats que ens tindria que donar aquesta gent, nomes patim també l'assajament de la grua municipal també controlada per Gramepark.

La gestió urbanística que es va articular en els últims tres anys a Santa Coloma de Gramenet a través del seu constructora pública Gramepark-investigada pel cas Pretòria-està plena d'irregularitats. L'auditoria encarregada per l'Ajuntament assenyala que almenys 29 adjudicacions de la societat pública es van realitzar de forma irregular des de 2007. Són contractes d'obres i serveis, segons l'informe, que sumen 35 milions d'euros, dels quals 26,3 corresponen a projectes encarregats a dit.

Les irregularitats van més enllà de les adjudicacions directes. L'auditoria, el diagnòstic coincideix amb el de l'Oficina Antifrau, adverteix que l'Ajuntament va encarregar obres sense l'encàrrec específic del Consistori, "emparant-se en el conveni marc signat entre l'Ajuntament i la societat", així com en les "aprovacions de la junta de govern ", cosa que l'informe rebutja. Així mateix recorda que l'ex interventora Maite Carol ja va emetre informes negatius sobre aquestes operacions, que en aquest període van sumar 835.000 euros. No obstant això, la consultora no avalua el seu impacte econòmic, legal o financer, per quedar fora "de l'abast del treball" encarregat. L'últim bloc d'irregularitats correspon a projectes que es liciten abans que acabi el termini d'exposició pública. D'acord amb l'informe, així es van adjudicar 10 contractes d'obres i serveis que sumaven 7.390.000 d'euros. En la majoria d'aquests casos, però, es dóna més d'una irregularitat.

A data de 30 de setembre del 2009, el deute de Gramepark era de 60 milions d'euros. Aquesta quantitat és 15 milions inferior a la que el jutge Baltasar Garzón va anunciar en el seu primer acte sobre el cas Pretòria. Això es deu que el magistrat va incloure també projectes que havien de començar a executar a finals d'any.

Aquest passat 27 de setembre el El PSC de Santa Coloma de Gramenet va aprovar en un ple els comptes de l'empresa municipal Gramepark, l'aprovació es va produir malgrat que l'empresa ha triplicat les seves pèrdues, que van ser de 9,7 milions el 2009, i seran necessaris 30 milions dels fons municipals per a fer viable la companyia.

Aquesta decisió del grup polític en el poder en la nostra ciutat, l'únic que ha fet es hipotecar el futur de la nostra ciutat per els pròxims anys i totes aquestes decisions preses nomes ens fan veure la política dictatorial que patim tots els ciutadans, però encara personalment els meus ulls surten de lloc, quan en els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, aquest partit va sortir guanyador en el nostre municipi un cop mes i aixo em deixa molts dubtes de cara a les properes eleccions municipals del mes de Maig.

La nostra ciutat necessita un canvi dins del consistori i no podem permetre continuar 4 anys mes d'una política que ens ha portat a tota la gent del poble a viure amb les regles i decisions d'aquesta gent, tindríem que fer tots els colomencs una reflexió de si volem un futur millor per tots nosaltres o continuar patint aquesta política on tots nosaltres no pintem res, d'una vegada demanaria a tots fer un exercici de seny i que entre tots retornem la llibertat a la nostra ciutat, molt necessitada d'una regeneració política i en la que tots els ciutadans tinguem veu dintre del consistori.

Per aixo jo tinc molt clar a quin partit polític donaré el meu vot i el meu suport, aquest partit es Gent de Gramenet, l'únic partit que reflexa la preocupació per els problemes de tots nosaltres i que ens defensaran amb ungles i dents si cal, perquè el nostre futur sigui mes prosper, per aixo nomes puc dir "Endavant Gent de Gramenet".

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure

Un polvorí anomenat ERC

Carles Gil — Fri, 10 Dec 2010 15:40:00 +0100

Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya han creat un polvorí dintre de ERC, on els seus pesos pesats a dia d'avui encara fan veure mes el trencament dintre de la seva cúpula, encara que el Sr. Puigcercós entones "el mea culpa", les critiques al seu treball i les seves formes no deixen de sortir i el ultim en parlar com sempre per fer tocar fons la crisis dintre de ERC es el Sr. Carod Rovira.

La gran davallada de vots patida per ERC i on tothom senyala amb el dit a la mateixa persona com a culpable, l'única imatge que esta donant a tot el moviment independentista es la greu crisis interna que pateix en aquest moment aquest partit històric i si " l'avi ", veu allà on esta tot el que esta succeint segurament estaria desitjant poder donar un parell de mastegots a mes d'un que avui en dia nomes fa que agreujar mes encara tota aquesta convulsió dintre del seu partit.

Els pèssims resultats han deixat tocada l'imatge dels seus dos primers caps per aquestes darreres eleccions, el Sr.Benach va anunciar immediatament després de veure els resultats, la decisió de renuncia a la primera línia política i no prendre possessió del seu escó, en canvi el Sr. Puigcercós va trigar una mica mes en prendre la seva decisió de posar el seu càrrec a disposició del Consell Nacional del partit, en la seva assemblea el proper dia 18 de Desembre on es veurà si continua o no en el seu càrrec, però ara ja comencen a sortir veus de dintre d'aquesta formació prenent posicions per aquesta assemblea.

El seu secretari general el Sr.Joan Ridao va deixar molt clara la seva postura en unes declaracions on deia “ERC no pot ser un carnaval de zombis desorientats i boxadors noquejats”, on feia una critica als seus companys i cridava a la unitat de tots per afrontar una nova etapa, també en la mateixa línia va deixar un encàrrec al Sr. Carod Rovira dient que com a màxim càrrec d'ERC al Govern, Carod-Rovira és “corresponsable” dels resultats obtinguts a les eleccions perquè ell va reeditar el tripartit el 2006. I ha negat que la direcció l’apartés de la campanya.

Ara aquesta nau a la deriva una gran majoria de gent vol que l'emporti el Sr.Tresseras i que faci una neteja de cara del partit de cara a les eleccions municipals, el encara conseller en funcions de cultura després d'haver passat amb èxit per la conselleria de Cultura i d'haver-se fet militant d'ERC fa poques setmanes, té la tasca de 'rellançar' el partit i fer més atractiva la seva ferida imatge de cara a les eleccions municipals del mes de maig i per les seves intencions passa per 'obrir el partit' a col·lectius que no forçosament han de ser militants de la formació, ja que,segons la direcció, aquest és un punt que ha fallat en l'estratègia electoral.

El ultim com sempre de donar la seva opinió a tot aquest desastre i de posar mes llenya al foc ha sigut el Sr.Carod Rovira, el qual portava ja massa temps sense donar cap opinió, mantenint-se al marge de tot el que succeïa en el partit, però aquest silenci no ha durat molt i en les seves darreres declaracions ha passat comptes en Puigcercós dient que tindria que haver fet el mateix que el seu homòleg el Sr.Montilla i tindria que haver dimitit en el seu càrrec.

També en aquestes declaracions ha enviat un regal al Sr.Ridao dient que "D'aquests resultats, sincerament, no en sóc corresponsable. Puc ser corresponsable del que hagi pogut passar en l'acció de govern. Continuo pensant que és el que calia fer el 2006, encara que no agradés a determinada gent. El problema no és com comença sinó com acaba", deixant també molt clarament que la seva relació amb el Sr.Puigcercós era gairebé nul·la declarant que "fa més d'un any que no parlo amb Joan Puigcercós, des de quan em va dir que jo restava vots. Després les coses han anat d'una altra manera" i ha afegit que "no crec que ningú pugui pensar que la conversa que vam tenir abans de les eleccions on va venir acompanyat del secretari general i on ell no va dir res, fos una conversa".

En la propera assemblea del dia 18 de Desembre veurem els resultats d'aquesta guerra dialèctica feta entre tots els galls que n'hi ha dintre del galliner de ERC, espero i desitjo que torni la tranquil·litat en aquesta formació i que agafin un altre cop el camí necessari per tot el moviment independentista, ja que tota aquesta crisis i guerra bruta entre ells esta deixant una imatge precària d'un partit necessari per la nostra lluita comuna i aixo nomes fa que crear mes controvèrsia dins de la gent que sempre ha donat el seu recolzament en aquesta formació, fent mes feble encara els nostres objectius d'aconseguir la llibertat de la nostra Terra Lliure.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.

El TSJC i les seves actuacions

Carles Gil — Wed, 08 Dec 2010 15:27:00 +0100

El tribunal que ens defensa a tots nosaltres a la nostra terra, avui ha donat el seu veredicte a la prohibició del Burka en els edificis municipals a Lleida, oberta aquesta porta la seva prohibició serà a tot el nostre país, però encara tinc dubtes d'aquest organisme i les seves decisions després de les seves darreres actuacions.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un organisme que defèn els drets dels ciutadans del nostre país, avui a donat llum verda a la prohibició del Burka dins dels edificis municipals a Lleida i que en un futur molt breu aquesta prohibició serà ratificada en tota Catalunya.

Aquesta decisió on n'hi han seguidors i detractors i nomes serveix per donar una imatge pobre del que volem com un exemple de poble democràtic i també una terra on en els nou vinguts es sentin part d'ella integrats des de el primer dia, crec que el fan amb aquesta sentencia es pràcticament obligar que aquesta gent que porta de les seves cultures, una manera de viure i de veure la vida que canviïn per que nosaltres tenim una cultura diferent.

La meva incògnita de com pren decisions aquest tribunal es si nomes treballa per la millora del benestar de tothom o nomes es una titella mes dels partits que a dia d'avui nomes fan que carregar a la immigració tots els problemes que estem patín el nostre poble per culpa de la crisis, m'agradaria veure quins grups polítics han portat a terme cap endavant aquesta prohibició i pel que em puc imaginar quins son els objectius d'aquestos per crear una nova divisió en la ciutadania de gent que esta a favor o en contra d'aquestes actituds gairebé xenòfobes.

El treball que esta fent el TSJC en les seves darreres decisions, personalment fa que em qüestioni si aquest organisme que tindria que defensar pel benestar de tota la gent del nostre territori, fa un treball transparent o existeix alguna ma negre que pugui influenciar en aquestes decisions, ja que darrerament l'únic que fa es crear controvèrsies dins de la nostra societat.

El 25 de Octubre passat van començar amb la seva decisió de suspendre cautelarment set articles del reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona i també 19 articles del reglament de la Diputació de Lleida, donant la raó al senyor Alberto Fernández Díaz, lider del PP a l'ajuntament i on amb aquesta decisió va crear un malestar general de tot el poble català per aquestes actuacions, després de tot l'assajament que ha patit durant molts any la nostra llengua i tots els atacs que patirem des d'Espanya i el seu Tribunal Constitucional per evitar que la nostra llegua sigui respectada al nostre territori com cal, nomes ens faltava que també dintre del nostre territori un organisme que la seva missió es defensar i donar a la ciutadania un benestar per viure tothom millor ens faci amb aquesta suspensió cautelar tot el mal possible a unes de les coses mes importants del nostre poble i per la que hem lluitat tant els últims anys.

Aquestes incoherències per part del TSJC no las trobo de cap manera la solució a cap problema i l'única imatge que dona es que estem davant d'un organisme influenciat per partits polítics sense vetllar mai pels veritables interessos de tots nosaltres i el pitjor de totes aquestes decisions que ha pres aquest tribunal, es veure com els altres partits polítics que tindrien que posar un crit al cel per aquestes actuacions a dia d'avui es troben en silenci i no fan res per defensar els interessos de la ciutadania, els interessos de la nostra llengua i el benestar de totes les cultures que avui en dia convivim a la nostra terra.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure

La gran roca de la nostra democràcia

Carles Gil — Mon, 06 Dec 2010 16:34:00 +0100

El dia d'avui celebrem a tot Espanya, el 32 aniversari del referèndum on el poble espanyol amb les seves votacions va donar el vistiplau a la Constitució del nostre país, una carta magna necessària en aquell moment per iniciar el camí de la democràcia després de tots els fets patits durant la dictadura.

Els grans pares d'aquesta constitució segurament quan van donar forma a aquest text mai pensarien que a dia d'avui i després de ja uns quants anys del seu naixement cap reforma d'ella s'hagués realitzat, aquests senyors és més en realitzar aquest treball segurament sempre van pensar que a mesura que els anys passessin es aniria reformant per adequar-la als temps moderns en un exercici de democràcia necessari per al benestar dels ciutadans.

La constitució espanyola està considerada com altres semblants, com una constitució rígida, se li diuen així a aquest tipus de constitucions per la seva complexitat en el moment de realitzar qualsevol tipus de reformes en el seu text, per fer això és necessari una gran majoria de consens en el Congrés i al Senat per poder realitzar qualsevol reforma en aquesta.

El gran problema de tenir una constitució d'aquest tipus és l'acord gairebé total dels partits polítics per fer-hi qualsevol reforma per millorar les seves lleis i donar així també millores als ciutadans, ja que un text creat ara fa 32 anys hauria de veure's adaptat als temps i als problemes que en el dia d'avui patim, el veritable problema de tot això és que el poble creu que viu en democràcia però la realitat és una altra i vivim en la democràcia que el món polític espanyol desitja.

Llavors que interessos tenen els partits polítics en què no es facin aquestes reformes us preguntareu tots, la resposta és fàcil i evident, si tots ells es posessin d'acord per realitzar qualsevol reforma, deixarien oberta una porta en aquest moment per a realitzar totes les reformes necessàries i això suposaria que podrien en algun moment perdre la posició privilegiada que actualment tenen ells dins de la nostra democràcia, per això és millor deixar tot com esta i continuar fent i desfent sense que el poble no pugui fer res.

La vergonya d'això és veure com constitucions més antigues que les nostres i que són igual de rígides o més, com a exemple la dels Estats Units, han patit ja més de 28 reformes en la seva carta magna, la complexitat per a dur a terme aquestes reformes passa pel mateix sistema que la constitució espanyola i des de la seva creació el 1787 s'ha pogut adaptar en tot moment als temps moderns, donant un exemple de democràcia a tota la seva ciutadania, millorant els seus drets i el benestar de tota la seva societat.

També m'agradaria que tots veiéssim un altre tipus de constitucions oposades a la nostra i on realment l'únic que té el dret de reformar-la és el poble, aquesta constitució és la de Islàndia, ja que després de la independència de Dinamarca el 1944 va agafar la Carta Magna danesa modificant només algunes clàusules d'Estat i substituint la paraula rei per la de president, però en l'actualitat està realitzant una de confecció pròpia.

Aquest poble el qual posseeix un procés democràtic directe al país que pot acomiadar els seus polítics, com uns assalariats més, treballa en la seva pròpia constitució.Una iniciativa que es pren després de la caiguda econòmica que va suposar un cop dur per l'orgull dels islandesos el 2008 i que els va portar a concentrar-se davant de les portes del Parlament amb cassoles a la mà. Amb una densitat de població molt baixa i amb prou feines 320.000 habitants a tot el país, ara els islandesos escriuen la seva pròpia història.

La manera com Islàndia ha posat en marxa aquesta constitució la trobarem una mica peculiar, però democràticament parlant un exemple per a tots els països del món, aquest país ha fet una mena de càsting entre la població i en el qual s'escolliran als 31 ciutadans que ajudaran a redactar una nova Constitució, aixi el poble es trobara dins de la confecció de la seva carta magna i la seva veu serà escoltada en aquest proces.

Si els nostres polítics estiguessin interessats a realitzar qualsevol reforma de la nostra constitució la podrien realitzar si desitgessin, com hem vist i podem veure molts exemples més, la pregunta a tot això és, ¿ Quan aquests privilegiats senyors estaran disposats a fer les reformes necessàries en la nostra constitució per adaptar-la al nostre temps ?, mentre aquest grup de senyors segueixin res més desitjant les seves ànsies de poder i el poble segueixi conforme amb el tipus de democràcia en què vivim sense alçar la seva veu d'una vegada perquè tot això canviï, seguirem vivint sota el control d'aquests privilegiats que faran i desfaran segons convingui als seus interessos.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure

Les decisions d'un Govern incompetent

Carles Gil — Sun, 05 Dec 2010 02:24:00 +0100

El Gobern d'Espanya i la seva actuació en els darrers temps davant de problemes com el conflicte del Sàhara i els fets succeïts avui amb les accions presses per els controladors aeris, deixen en entredit i de forma visible que estem davant d'un dels governs mes incompetents de la democràcia espanyola.

Les darreres actuacions del Govern d'Espanya davant de problemes com l'atac de les forces de seguretat marroquines al campament de El Aaiún en el Sàhara Occidental, un fet que aquest govern sense cap dubte tindria que haver denunciat internacionalment i donar el seu suport a la població d'uns territoris espanyols en el passat, ha deixat en entredit si aquesta gent que prenen decisions representant en aquestes a tots els ciutadans espanyols, nomes fan que improvisar a la marxa i donar una imatge internacional dia darrera dia d'incompetència total.

Els fets succeïts al campament El Aaiún aquest darrer mes, van deixar en evidencia que estem davant d'uns dels pitjors governs que el poble espanyol ha tingut en el seu poder en la democràcia d'aquest país, si ja amb el greu problema de la crisis econòmica que patim a nivell mundial mai han estat a l'altura dels fets, amb tot els fets succeïts al Sàhara han continuat donant una penosa imatge davant tot el poble.

Aquest govern, des de que va arribar al poder va estar en contra de la guerra de Iraq i volia que les forces militars espanyoles en Afganistan tornessin el mes aviat a casa, han fet la vista grossa davant d'uns fets inadmissibles com els succeïts al Sàhara, on a dia d'avui no han fet res i encara estudien les accions fetes per les forces militars marroquines en aquest campament.

Com sempre ens trobem en que els governs prioritzen els seus interessos econòmics, davant de la defensa dels drets humans, però en aquest conflicte com en d'altres decisions que ells prenen, es troben darrera importants empreses de diversos sectors que influencien les decisions d'aquesta gent, amb aixo arribem a la conclusió que realment els personatges que ens governen no son pas els polítics, si no aquestes fortunes econòmiques que son en veritat els posseïdors del poder en aquest país.

Aquest govern en el dia d'avui ha tornat a deixar clarament les mancances de lideratge per treure solucions en els problemes que patim en aquest país, els fets succeïts avui amb els controladors aeris han deixat en evidencia que després de molt temps intentant solucionar el conflicte amb aquest gremi de treballadors i les postures que durant molt de temps han fet servir en datàs senyalades per reivindicar-se, son un problema que esta fora de les seves mans i el pitjor es la manca de solucions, encara que van amenaçar de adoptar mesures dràstiques si tornaven a aprofitar un cop mes els seus interessos, com ha succeït en altres dates senyalades per no ser un cop mes la riota de tot el mon internacional.

Les seves mesures que passaven per posar controladors aeris militars en els llocs de treball d'aquesta gent es una solució inviable a mes de ser insegura de cara els organismes aeronàutics internacionals, aquest grup de militars no estan prou preparats per desenvolupar la feina que feien aquest grup de treballadors i al final com sempre els resultats de tot aixo es el col·lapse aeri en tots els aeroports del país amb els mateixos perjudicats de sempre els ciutadans.

La solució final adoptada per aquest govern sortida de la seva reunió urgent de ministres, passara a l'historia per ser la pitjor de tota la historia de la democràcia moderna d'aquest país i que veurem en els pròxims dies les repercussions socials d'aquestes mesures tan dràstiques, aquesta solució passa per instaurar l'estat d'alarma a tot el país, una mesura que normalment qualsevol govern adopta en situacions on perilla la seguretat nacional o quan existeixen catàstrofes de magnituds incalculables.

L'estat d'alarma que en els pròxims 15 dies tindrem que patir i que després per perllongar aquesta situació han de fer una votació en el congres dels diputats, es una de les mesures mes greus contra la societat i la democràcia que pot posar en marxa qualsevol país, aquest regim d'alarma, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans i el control de l'ordre intern passa a ser controlat per les Forces Armades.

Els ciutadans del país durant aquest estat d'excepció pateixen un retallament en tots els drets democràtics que a dia d'avui donant la meva opinió no estan informats i que el govern abans de prendre mesures tan severes tindrien que superposar els seus efectes negatius per la ciutadania.

En aquest estat es podran suspendre els drets fonamentals reconeguts per la Constitució espanyola:

Limita la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o les condiciona al compliment de certs requisits.
Practicar requises temporals de tot tipus de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
Intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats, donant compte als ministeris interessats.
Limitar o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera necessitat.
Impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis i dels centres de producció afectats.

Si es porten aquestes mesures endavant passara tot aixo a l'historia, de com un govern davant un problema amb un gremi de treballadors, enfonsa la democràcia del seu país i porta a la ciutadania a viure sense drets vitals que gaudim tots a dia d'avui, si aquest govern ja no pot garantir tots aquestos drets i no sap donar solucions a tots els problemes que sorgeixen ja fa molt de temps, el millor per a tots es donar la nostre veu i fer un pas endavant fent un canvi total d'aquest govern incompetent.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.

La reforma de la llei de violència de genere..¿Per quan?

Carles Gil — Fri, 03 Dec 2010 20:39:00 +0100

La llei de violència de genere vigent avui dia i obsoleta per tots els costats sembla que no tingui prioritat pel Gobern d'Espanya i prefereixen esperar a que arribin les eleccions generals per portar-la tots els partits com a bandera dels seus programes electorals.

En lo que portem d'any 2010 aquesta lacra social de la nostre societat s'emportat la vida de 64 dones superant aquesta dada els darrers anys 2008 i 2009 en aquestes datàs i encara queden dies per finalitzar l'any, que en aquestes festes nadalenques encara enterboliran la pau d'aquestes datàs.

La meva pregunta a tot aixo es,¿ Per quan la reforma d'aquesta llei?, una llei orgànica que data de l'any 2004 i que des de la seva posada en marxa el seu resultat ha sigut l'augment de víctimes any darrera any, tindria que suposar pel Gobern d'Espanya i els seus partits capdavanters una prioritat per donar tranquil·litat a la societat i també per adequar-la als fets que avui en dia pateix aquesta gent.

Aquesta reforma avui en dia no sembla prioritària per aquesta gent i segurament tindrem que veure patir mes casos de violència de genere i mes morts fins dintre de 2 anys que seran les eleccions generals d'Espanya, quan arribin aquestes dates tots els partits portaran com a bandera en els seus programes electorals la reforma d'aquest llei i com sempre utilitzaran a totes les víctimes com a reclam per aconseguir els vots del ciutadans, tota una vergonya es la meva opinió personal que tractin aquest problema com si no res, quan tenim evidencies de que aquesta reforma ja tindria que estar portada a terme ja fa una mica de temps.

El col·lectiu femení, que es el que mes percentatge pateix aquest tipus de violència, avui en dia esta marginat i per obtenir una ordre d'allunyament d'aquest senyors (per dir una paraula) han de presentar innumerables denuncies de maltractament davant els cosos de seguretat i fins que al final no existeix un delicte greu de sang els jutges no prenen la decisió de posar en marxa tot aquest aparell de seguretat que envolta a una dona maltractada.

Els jutjats avui en dia es veuen desbordats per l'augment de denuncies i fets succeïts dintre de l'habitatge, on els cosos de seguretat han de fer presencia, però en aquest augment tristament tenim que afegir a moltes dones que sense rebre aquest tipus de violència utilitzen aquestes eines per fer mal també a les seves parelles o per poder accedir a un habitatge de protecció i una paga com a dona maltractada, aquesta porta esta oberta per gent que realment nomes vol aprofitar-se d'aquestos avantatges, l'únic que fan es perjudicar greument a totes aquestes dones que en realitat si son maltractades dia darrera dia i que fan una lluita titànica per nomes viure en tranquil·litat sense pensar en els avantatges i ajudes per elles, aquestes dones nomes volen viure segures en pau.

El problema d'aquest grup de dones que nomes volen aprofitar-se del avantatges i ajudes com a dones patidores de violència de genere a suposat un increment en el maltractament al col·lectiu masculí, on persones que no son pas violentes han patit un assetjament diari i continuadament sentint-se un grup de gent on en aquesta llei obsoleta ells estan desemparats i on els cosos de seguretat en la seva forma d'actuar es troben en un greu problema perquè aquests homes no estan protegits per aquesta llei i la manca d'organitzacions que els doni recolzament es gairebé nuls i on al final d'aquesta historia ells son al final els autèntics perdedors perquè en qualsevol acte per la part contraria canvies les tornes i passen de ser homes maltractats a ser maltractadors de cara a la llei i encara pitjor la seva situació passa per defensar actes i coses que no han fet i demostrar de totes las maneres possibles la seva innocència.

Aquesta reforma de la llei de violència de genere es urgent i el Gobern d'Espanya, els poders judicials tindrien que començar a posar-se mans a la feina per regularitzar tot aixo, ells ara nomes pensen el greu crisis econòmica que estem patint i de com poder solucionar aquest problema, però per a mi es mes important totes aquestes vides humanes que any darrera any pateixen per els dos col·lectius aquesta violència mai justificada i que porta a molts d'aquestos casos a la mort d'una persona, crec aquesta reforma a dia d'avui es necessària per poder aniquilar aquesta gent que no te cap mirament, ni respecte per un esser humà.

Salutacions a tots/es i STOP A LA VIOLÈNCIA DE GENERE.

Després del 28-N, ¿Que?....

Carles Gil — Tue, 30 Nov 2010 13:01:00 +0100

Aquesta es la pregunta que es fa molta gent del mon independentista, després de les eleccions al Parlament de Catalunya on han treballat de valent per portar el mes lluny possible les seves formacions.

La reflexió dels resultats d'aquestes eleccions han obert un debat dintre del moviment independentista ple d'incògnites, a les que entre tots tindríem que donar la nostra veu, moltes d'aquestes incògnites passen per que entre tots enraonem globalment si el camí correcte per obtenir el nostre objectiu, no nomes passa per donar un vot a un partit o d'altre.

La meva opinió avui en dia per part d'aquestes incògnites, es que el treball cap a la nostra llibertat nomes l'aconseguirem si tots nosaltres caminem tots junts cap a un moviment social on tothom que estigui dins d'ell pugui expressar les seves idees i el treball dins d'ell es faci per fer conscienciar al mon independentista que la divisió de les nostres preferències ideològiques o polítiques no ens porten a cap lloc i nomes el que fan son una clara ruptura entre tots nosaltres.

Un moviment social on tots nosaltres ens sentim identificats amb ell i on treballem de valent per la defensa del nostre territori, el nostre patrimoni lingüístic i cultural i per davant de tot la defensa de la nostra llengua, portant a terme accions socials per defensar la nostre identitat a tot el nostre territori, sense cap personalisme i on tothom tingui la llibertat d'expressar les seves inquietuds i les seves millors idees per fer el nostre camí mes homogeni i fructífer.

Aquest moviment social de base independentista tindria com a feina, arribar amb tot tipus d'activitats socials a tots els indrets de Catalunya i canalitzar l'esperit que tots nosaltres portem dins nostre, perquè la nostra terra necessita ara mes que mai aquesta eina que pugui emportar tota la força de la nostre veu al mon polític, per fer que aquesta gent que son els nostres representants davant els organismes nacionals i internacionals tinguin que escoltar d'un cop els nostres interessos i els nostres pensaments davant el seu treball polític per la defensa de la nostra terra i el nostre camí cap a la independència.

Companys/es sense aquest tipus d'eina on tot el nostre flux d'idees, pensaments i treball en comú, sempre estarem en les mans d'aquestes forces polítiques, que faran i camparan des dels seus llocs privilegiats com tots em pogut veure amb els anys que portem de camí, que ells sense escoltar les nostre veus prenguin les decisions que creguin correctes i després com sempre ens tindrem que penedir de totes les decisions que aquestos senyors prenguin, encara que nosaltres gairebé molts cops no les trobem la millor manera d'actuar per defensar tot allò que estimem i els nostres objectius cap a la llibertat del nostre poble.

Aquest moviment social format per tot el mon independentista i que treballi com a mediador entre tots nosaltres i els partits polítics independentistes, es l'opció de futur per evitar aquest trencament rupturista dintre del nostre moviment i a dia d'avui es indispensable, per fer que entre tots podem canviar els últims fets succeïts en les darreres eleccions, ara no es el moment de pensar en esquerres, dretes o centre, ara es el moment de que tothom es vegi implicat en un projecte comú del poble sense afan polític i que dintre d'ell tothom es trobi identificat per la lluita del futur de la nostra terra.

El temps de les paraules a mort, ara toca que entre tots passem a l'acció i aquest moviment social a dia d'avui ja ha començat la seva feina i desitja que tothom que hi estigui interessat en lluitar pels nostres objectius comuns des de la feina social i on l'única veu sigui la del nostre poble, faci un exercici de consciencia i passi a l'acció amb tots els que creiem que l'única sortida per arribar a fer els nostres somnis realitat es la lluita del poble i de tot el mon independentista, la clau per que la nostra terra sigui lliure passa per la nostra lluita comuna i per portar la nostra terra cap a la llibertat i la independència i aquest moviment avui en dia ja existeix i dintre seu tothom te el seu lloc.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.

El somni independentista ¿Realitat o Ficció?

Carles Gil — Mon, 29 Nov 2010 13:03:00 +0100

Les eleccions al Parlament de Catalunya d'ahir han donat uns resultats inesperats pel moviment independentista, encara que dintre del Parlament de Catalunya tenim ara la representació de dues formacions independentistes, el nostre moviment que passava per un moment històric i un alçament a tot el territori ha patit una davallada important que tindrem que analitzar entre tots nosaltres.

Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya era el moment de que el moviment independentista de tota Catalunya digues la seva paraula després de tots els esdeveniments succeïts al nostre territori i que han fet que ara mes que mai tothom vulgues alçar la seva veu per defensar la nostre terra, però els fets ens han tret la raó d'aquesta reivindicació a nivell global.

L'únic anàlisis positiu d'aquestes eleccions pel nostre moviment es l'entrada al Parlament de Catalunya de Solidaritat Catalana per la Independència, aquesta formació que ha realitzat un treball titànic a contra rellotge, al final ha gaudit els fruits d'aquest treball i amb els seus 4 Diputats que representaran aquest nou partit dins del Parlament, portaran a terme la defensa de tots nosaltres i de la nostra terra pel camí cap a la Independència, donar les meves felicitacions al senyors Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubells, que estic assegurat que faran un treball magnific i productiu per tots els nostres interessos i que mai s'arronsaran defensant els interessos del nostre país.

El rotund desastre d'Esquerra Republicana de Catalunya, es un punt d'inflexió en aquestes eleccions per aquesta formació, deixant molt clarament la necessitat d'una remodelació interna que ha de realitzar per tornar un altre cop al camí ascendent que portava anys enrere, els 7 anys de Gobern tripartit els ha passat una enorme factura en forma de vots en aquestes eleccions i encara que ells tenien clara aquesta davallada no crec pas, que cap dels seus representants polítics amb el Sr.Joan Puigcercós al capdavant esperaven veure minvats els seus resultats electorals a gairebé la meitat dels resultats de les eleccions del 2006, aquesta formació tindrà que tornar a treballar durament perquè el mon independentista torni a creure en ells, agafant el camí que portaven abans de formar el tripartit i aixi recuperar la seva identitat perduda durant aquestos últims anys.

El meu anàlisis personal com a independentista m'ha deixat preocupat per els resultats de les tres formacions en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, després dels fets succeïts com la manifestació del dia 10 de Juliol, després de totes les consultes independentistes realitzades al nostre territori i també tot aquest sentiment independentista, el qual totes les formacions que es presentaven en aquestes eleccions han portat com a bandera d'un fet real difícil d'aturar i per aixo la clau de totes elles en les seves aparicions i els seus mítings sempre amb la paraula INDEPENDÈNCIA, com un problema per a ells, com pot ser que ens els resultats global del nostre moviment hem sortit com els grans perdedors d'aquestes eleccions.

La resposta per a mots de vosaltres clarament es el trencament rupturista del nostre moviment i per aixo els resultats en aquestes eleccions s'han transformat negativament contra nosaltres, però el meu anàlisis dels fets es un altre, aquesta pujada incontrolada del sentiment independentista i la seva mobilització es una ¿Realitat o Ficció?, avui tots hem de reflexionar clarament tot el succeït, amb dades a la ma si agafem els resultats de les tres formacions i els sumem com ara veureu, a dia d'avui estem minvats amb altres forces que han fet historia en aquestes eleccions.

El vot independentista encara que sigui dividit per aquestes 3 forces polítiques, ens dona aquestos resultats que tindríem que analitzar entre tots, ERC (218.046 vots), SI (102.197 vots) i ReCat (39.922 vots), si ara agafem els resultats d'aquestes formacions i les sumem ens dona com a resultat del vot independentista global la xifra de 360.165 vots, un resultat que si el comparem nomes amb el resultat de ERC a les eleccions del 2006 que va ser de 416.355 vots, nomes ens pot dir una cosa a tots nosaltres i es que aquesta pèrdua de vots independentistes en un moment en els que tots creiem que tindríem millors resultats i podríem portar a la realitat els nostres somnis de llibertat de la nostra terra, l'efecte que em patit es tot el contrari i aixo porta a l'acció de reflexionar tots els motius d'aquesta davallada.

Aquestes eleccions han tornat a deixar clarament que encara que el sentiment independentista flueix per tot el nostre territori ens trobem com sempre, en un moviment feble i que encara l'hi fa falta madurar molt per a portar a terme tots els desitjos i objectius de tots nosaltres i en aquestes eleccions hem posat encara mes complicats els nostres objectius i aquest ja no es un problema d'unitat entre nosaltres, un gran monstre conviu amb tots nosaltres anomenat PPC que amb els resultats d'aquestes eleccions històriques per a ells amb 384.019 vots al nostre territori, farà que tota la nostra feina encara tingui que ser mes dura i constant, perquè aquest monstre farà que tot allò aconseguit anys enrere per tots nosaltres es vegi transformat en no res.

El nostre moviment a dia d'avui passa per treballar tots junts en el mateix camí deixant-nos de polèmiques entre nosaltres, treballant tots aplegats per el nostre futur i el de la nostra terra, deixant a un costat els nostres debats interns de que es millor o pitjor pel nostre objectiu i fer un front comú on els personalismes els deixem enrere d'un cop.

Avui comença una nova etapa per a tots nosaltres, lluitem tots junts per la llibertat de la nostra Terra Lliure, el temps de les paraules a mort, avui arriba un nou temps, el temps de l'Acció i aquesta Acció hem de ferla tots plegats i sense cap divisió.

Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.