https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/ Sun, 19 Dec 2010 13:30:00 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/4868/els-intestins-desquerra https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/4868/els-intestins-desquerra Sun, 19 Dec 2010 13:30:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/4868/els-intestins-desquerra La política es fa amb el cervell i no pas des dels intestins. Quan els rentats d’estómac són la base de la presa de decisions, qualsevol organització està perduda i acaba immersa en una lluita estúpida d’egos, d’infantilismes i de tàctiques barates que sempre desemboquen en un carreró sense sortida i en un espiral que embruta i perverteix. Una situació que s’ha evidenciat aquest cap de setmana a Esquerra que està patint una crisi d’identitat tan intensa que ja veurem cap a on la portarà. La formació s’està quedant sense relat, sense discurs, sense actius per poder afrontar els propers quatre anys.

L’independentisme està madurant, s’està alliberant de complexes i s’està preparant per plantar cara a Espanya amb solidesa, solvència i coherència. Un independentisme que pot prescindir de la formació republicana si aquesta no decideix d’una vegada que vol ser quan sigui gran. La política de gestos, l’abús del farol, la impaciència i les febrades sentimentals ha marcat l’estratègia dels republicans que han constatat en aquest consell nacional que les ferides segueixen obertes, massa obertes. Les jugades internes han estat tan desesperades que el seu líder, Joan Puigcercós, s’ha vist ofegat i gairebé obligat a tallar-se el cap davant de tots aquells que fins fa poc, l’aclamaven. Les famílies ja tenen la pau que reclamaven, ja tenen allò que anhelaven. I ara que la història del partit ja té un altre president màrtir, que passarà? Creixerà, aglutinarà sensibilitats i no farà de tap, tornarà a treballar les malmeses bases, construirà un nou relat per poder defensar-se a les municipals i a les autonòmiques de les Illes Balears i el País Valencià?

La primera prova que haurà de superar serà aquesta propera setmana amb el debat d’investidura del nou president de la Generalitat. Com plantarà cara a Solidaritat i a Convergència i Unió, com marcarà perfil amb un líder que trontolla? Esquerra ha de recuperar credibilitat, ha de començar a dissenyar el seu futur i ha de decidir si la seva lluita és l’alliberament dels Països Catalans. La nova etapa es jugarà en un camp difícil: el Parlament de Catalunya amb una correlació de forces que donarà molt de joc però que també serà un escenari on es constataran les fortaleses, les mancances, la solidesa i les incongruències dels líders.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3063/catalunya-no-es-global https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3063/catalunya-no-es-global Mon, 15 Feb 2010 18:43:57 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3063/catalunya-no-es-global
Tots volem ser un país, un gran país, però com ho farem i com ho comunicarem a l’exterior? Barallant-nos i exaltant els ànims que és el que vol la dreta espanyola? Caient sempre a la trampa? Més enllà de Madrid hi ha vida i són aquells territoris els que hem de conquerir si volem arribar a ser.

Com ens veuen però a Europa? Saben realment com és la nostra economia, les nostres empreses, la nostra història, la nostra llengua? Quins són els valors i els missatges que volem exportar com a país? A Europa saben quin és el potencial dels catalans? Doncs la resposta és no, i alguna cosa està fallant. Només sortim a alguns diaris estrangers per les típiques xarlotades que tan bé li van als espanyols però aquí s’acaba la cosa. No sabem transmetre, no traiem el caparró perquè continuem segrestats dins del camp de concentració espanyol. Ens fa por sortir i menjar-nos el món. Ens manca autoestima.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3021/i-despres-de-zapatero-que https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3021/i-despres-de-zapatero-que Sun, 07 Feb 2010 21:06:36 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/3021/i-despres-de-zapatero-que Zapatero continua relliscant i dient més animalades guiat pel seu gran ego i Rajoy, al que ningú li fot ni cas, dispara quan i com pot.

Mentre a Catalunya hi ha una calma tensa que es barreja amb una il•lusió extreta dels manuals de l’equip del senyor Obama. Ningú però s’ha dignat a escoltar a la gent, a preocupar-se pel que realment li passa. Tothom xerra, tothom critica, tothom es creu un milhomes però ningú ha agafat el toro per les banyes. Potser ja els hi està bé criticar a Zapatero i veure que tot s’enfonsa perquè no hi ha res a oferir.

Cap partit polític s’ha fet càrrec de l’estat d’ànim dels ciutadans i per poder ampliar horitzons s’ha d’estar amb les persones, s’ha de baixar al carrer i oblidar-se dels tacticismes. Es necessiten missatges, projectes seriosos. Que es pensen els polítics catalans que amb quatre paraules ben lligades, traient les patums a passejar als mítings, foten hòsties al ZP, dient que no pactaran ni amb uns ni amb els altres, tot s’arregla?. La política és molt més que això. La gent per assumir sacrificis i fer apostes, necessita alguna cosa més.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2992/els-ous-de-la-thatcher https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2992/els-ous-de-la-thatcher Mon, 01 Feb 2010 22:00:39 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2992/els-ous-de-la-thatcher
Darrerament doncs i tenint en compte aquesta premissa, s’han produït transformacions radicals com les del conseller Castells o més graduals com la d’en Puigcercós que s’han aprimat perquè diuen que els seus polvos són “miraculosos.”. Aquestes receptes volen per les taules dels despatxos de govern on més d’un vol començar a depurar-se per poder pair els possibles disgustos d’última hora que es resumeixen amb un missatge molt clar: il•lusió.

Els polvos s’han apoderat de la Generalitat com en el seu dia els ous ho van fer al Downing Street de la Tatcher. La Margaret se’n menjava quatre al dia per poder tenir una figura adient al seu càrrec. Una dieta que no sabem si li va fer pujar el colesterol però que va acollonir els seus adversaris que coneixien perfectament que ous no li faltaven a la Tatcher. Potser aquesta fórmula magistral de la clínica Mayo és la que fa falta als nostres dirigents per poder afrontar aquest dramàtic final de legislatura amb garanties. Un final on ara per ara s’està carregant dels focs artificials de determinats aprenents a polítics que no saben el que es estimar el seu país.

Potser amb més ous i menys polvos, s’evitarien algunes indigestions.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2948/la-trempera https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2948/la-trempera Sun, 24 Jan 2010 20:22:09 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2948/la-trempera "Enlairar Catalunya". Aquest és l'objectiu de Convergència i Unió. Aquest és el missatge que vol fer arribar a la població per tornar a conquerir una Generalitat que se li resisteix fa set anys. La coalició vol tornar a "fer trempar els catalans", que segons les últimes enquestes del CEO estan cada cop més insatisfets amb els seus governants. Un missatge que en el seu dia, l'any 1980, l’expresident Pujol ja va utilitzar amb molt bons resultats. En concret, un 29,1 % dels enquestats, n'està fins el capdamunt d'uns partits que no es preocupen pels problemes reals de la gent, sinó que es miren contínuament al melic, i ara, que ja ha començat la pre-campanya, es passen el dia dissenyant tàctiques per erosionar el seu adversari sigui company o no de viatge. Poc importa que determinades actituds siguin incoherents, poc importa que l'esquizofrènia dels dirigents estigui afectant a l'opinió pública.

Una clara mostra és la darrera contra programació dels socialistes, que van voler "fer una pixarradeta" a finals de setmana per marcar territori davant la seva bèstia negra: CiU. Zaragoza i els seus van voler fixar l'agenda mediàtica i van presentar el "temps difícils, gent seriosa. President Montilla", abans que la coalició aparegués amb el "començar il•lusiona". Els socialistes marquen paquet venent realisme, feina feta, i amaguen les seves sigles darrere la imatge de Montilla, el gran gestor. Els convergents mobilitzen amb aires de canvi i amb una estratègia on el més important és la política que es fa amb la gent. El joc és en marxa, i ja s'han omplert les planes dels mitjans de comunicació, però algú recorda el CEO?.

S'ha pensat realment en els ciutadans?. Tindrà raó el senyor Alfonso Guerra quan diu que els polítics catalans sembla que visquin el l'estratosfera?. La veritat és que poden viure a Júpiter, Neptú o Saturn, però tenen clar que faran la campanya dura, duríssima on tot val i l'objectiu és esgarrapar la bossa d’abstenció, que creix i creix com un globus a punt d'enlairar-se. Qui conquereixi aquesta abstenció, s'asseurà a la Plaça de Sant Jaume un altre cop.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2917/els-follamics https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2917/els-follamics Sun, 17 Jan 2010 22:47:23 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2917/els-follamics
Aquesta situació fa pensar en el que ha passat aquesta darrera setmana al món dels reality show i, en concret, a Gran Hermano on s’ha institucionalitzat una nova paraula amb molts significats: “els follamics”. Aquest show que ningú mira però que temporada rere temporada rebenta audiències, acaba mostrant sempre el costat més obscur de les persones. Els follamics són aquells que en moments determinats de la seva vida i, a causa d’interessos puntuals, comparteixen passions però sota una premissa molt important: res d’enamorar-se. Així quan les picors van a la baixa o algun troba un amant millor, els follamics deixen de compartir llit i només prenen cafetons com si res hagués passat. El problema és quan un dels dos s’enamora i apareixen els odis i les rancúnies. Llavors només es pot fer una cosa, mantenir la dignitat, pensar amb el cap i evitar que allò que hi ha entre les cames no ens faci perdre la raó. És ben curiós les semblances que tenen a vegades el món de la política i els reality shows.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2896/a-on-vas-esquerra https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2896/a-on-vas-esquerra Mon, 11 Jan 2010 18:57:44 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2896/a-on-vas-esquerra Puigcercós 2010, Catalunya decideix! Un eslògan complicat per una formació que necessita urgentment aire fresc i que es presenta en mig d’una conjuntura político-econòmica difícil, molt difícil. Els republicans i en concret el seu president, ha sortit a plaça aquest 2010 conscient que s’està jugant la seva credibilitat i la d’un partit que en els darrers tres anys de govern s’ha hagut de posar masses tiretes. Les ferides obertes tenen nom propi: Carretero, Carod, Uriel, finançament, llei de vegueries, llei de consultes populars… però el trau més sagnant de tots pot ser la sentència del Tribunal Constitucional. Una sentència “interpretativa” que ja es preveu que agradarà a tothom, sobretot si analitzem amb deteniment els darrers moviments del socialista Montilla que s’ha convertit de cop i volta en el gran valedor del polèmic text.

Puigcercós i la seva Catalunya decideix, no ho tindran gens fàcil a l’hora de posicionar-se. Veurem quin és el projecte del president republicà que encapçalarà per primer cop un cartell electoral. Veurem quina és l’estratègia, si són coherents amb els seus valors, amb el seus missatges i si mantenen la credibilitat davant el seu electorat. O bé si se sacrifiquen i mantenen els equilibris per poder treure rendiment a un govern tripartit exhaust. Un executiu on cada cop és més omnipresent la figura de Montilla i on les directrius i les declaracions del carrer Nicaragua comencen a aflorar i a obrir unes fissures molt ben calculades. S’han acabat les concessions. Això va de debò. Qui decidirà?

]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2156/fiscalitzant-els-politics https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2156/fiscalitzant-els-politics Thu, 25 Jun 2009 22:29:27 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2156/fiscalitzant-els-politics
Els britànics han creat mysociety.org, un portal de serveis que permet saber que fan el seus polítics i contactar amb ells perquè els escoltin. Un portal amb molts seguidors perquè també permet que els ciutadans informin dels problemes que tenen als seus barris. D’altra banda, a Estats Units s’ha gestat un altra iniciativa que té però molta més càrrega política: opensecrets.org on s’investiga la relació entre els partits i els diners. Tot plegat ens fa veure que tal i com va dir un dels gurus de la xarxa “la competència ja no serà entre els grans i els petits, sinó entre els ràpids i els lents”.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2121/comenca-la-cursa-electoral-mes-llarga https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2121/comenca-la-cursa-electoral-mes-llarga Sun, 14 Jun 2009 00:04:12 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2121/comenca-la-cursa-electoral-mes-llarga
Als Estats Units, la funció dels thinks tanks, creadors de propostes i polítiques, està molt estesa i molt més respectada que a Catalunya. S’han convertit en organismes que acaben condicionat l’agenda pública i en generadors dels ja famosos “marcs conceptuals” de Lakoff.

La Brookings Institution, l’American Enterprise Institute, la institució Hoover, l’Institut Manhattan, el Center for Economic and Policy Researcher o el Royal Institute of International Affairs són alguns think tanks repartits pel món i que desenvolupen una tasca molt interessant. A l’Estat espanyol tenim la polèmica FAES, la Fundació Pablo Iglesias, la Fundació Alternativas, Ideas, la Fundació Trias Fargas, l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, la Fundació Rafel Campalans, la Josep Irla, la Sabino Arana, la Fundació Galiza Sempre o la Fundació Nous Horitzons entre d’altres. Un nombre força important d’entitats que es recolzen en els partits polítics que els hi són propers. S’haurà d’esperar però per comprovar si assumeixen un paper més actiu de cara a les properes eleccions.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2088/el-dialeg-politic-a-la-xarxa https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2088/el-dialeg-politic-a-la-xarxa Thu, 04 Jun 2009 12:44:42 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2088/el-dialeg-politic-a-la-xarxa
Tant Convergència i Unió, com Esquerra, els Socialistes, Iniciativa i els Populars han fet ús de totes les eines al seu abast. Tothom té twitter, facebook, blocs, webs etc... Però, han estat capaços els candidats d’establir una comunicació efectiva a través d’aquest instruments 2.0? Han sabut escoltar i compartir abans de llençar qualsevol missatge? Han tingut en compte a les persones, han parlat directament de tu a tu a través de la xarxa amb els internautes? O senzillament, s’han limitat ha explicar allò que ells consideraven molt interessant?

Els polítics catalans i espanyols hauran d’espavilar-se per entendre les noves regles comunicatives de les 2.0 perquè sinó les seves accions poden ser contraproduents. Les normes han canviat. La comunicació ara és compartir experiències i actituds de tu a tu. Els líders hauran de saber el què els internautes els deixaran ser a la xarxa. I els polítics s’hauran de despullar i mostrar com a persones per poder establir diàlegs sincers amb els seus possibles votants.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2019/iu-navega https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2019/iu-navega Sun, 17 May 2009 20:28:10 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/2019/iu-navega
Potser la vella guàrdia està adormida però els cadells d’Izquierda Unida s’han posat les piles i volen treure tot el suc polític a la xarxa. La resta de partits també s’estan mobilitzant amb diversos projectes -sobretot ara que s’acosten les europees- però és ben curiós com ho estan fent els d’IU.

I és que la formació busca “ciberagitadors”, que els ajudin a difondre les seves idees i els seus missatges al màxim d’internautes possible. Vindrien a ser com el conegudíssim Anacleto de l’humorista Manuel Vázquez de mitjans dels anys 60 però més moderns i sense ser gaires secrets.

Els aspirants s’han de connectar a una pàgina de Google i si compleixen tot un seguit de requisits, com intentar “captar” almenys un nou membre per persona, es converteixen en membres de ple dret. Actualment ja se superen els 200 ciberagitadors.

L’equip de comunicació d’IU també ha desplegat d’altres iniciatives, totes elles interconectades entre si com: twitter, facebook , blogs, cartes al director, etc. Us recomano que feu una ullada a tot plegat.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1985/els-partits-politics-han-daprendre-a-escoltar https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1985/els-partits-politics-han-daprendre-a-escoltar Fri, 08 May 2009 22:02:27 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1985/els-partits-politics-han-daprendre-a-escoltar no han entès de què va la història?

La revolució és molt més profunda sobretot en l’àmbit polític on els seus dirigents han d’entendre que la xarxa potencia la identitat dels seus usuaris, els permet ser protagonistes i abandona per sempre l’homogeneïtzació típica de les cúpules polítiques. Els partits que acceptin aquest fet, deixin de centrar la seva atenció en la militància, obrin les vies de participació a la ciutadania i comprenguin que el debat i el diàleg enriqueix la societat, en sortiran guanyadors. En definitiva han d’aprendre a escoltar i els nous suports 2.0 serveixen per això, no només per llençar dogmes de fe.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1950/lhortet-de-lobama https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1950/lhortet-de-lobama Thu, 30 Apr 2009 00:02:25 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1950/lhortet-de-lobama Barack Obama no ha deixat de sorprendre al món que continua amb la mirada fixada a la Casa Blanca. El seu lideratge ha agafat amb el peu canviat a més d’un i ha deixat sense paraules a determinats lobbys americans i europeus que esperaven que el seu projecte i la seva bona estrella fos només flor d’un dia. Actualment, les enquestes li donen a Obama uns nivells d’acceptació popular d’un 69%. Una xifra positiva aconseguida gràcies a un projecte molt ben trobat, on la comunicació és part essencial.

L’ús de les noves tecnologies per part del líder americà ha trencat motllos però aquest no és el seu únic encert. El seu equip ha parit una estratègia integral per reputar la marca “Obama” amb hortet inclòs. I és que els jardins de la Casa Blanca compten amb un petit tros de terra on es cultivaran aliments amb l’assessorament del guru del menjar saludable, Michael Pollan. Una decisió intel•ligent per dissenyar l’imaginari col•lectiu d’Obama que també té nou gos, en Bo.

Es llegeix cada dia 10 cartes enviades pels ciutadans i algunes les respon directament ell, compta amb col•laboradors molt joves, ha canviat els horaris de treball i ha permès que la gent es passegi amb blackberrys per la Casa Blanca. Moltes novetats però una màxima: continuar involucrant els ciutadans amb la gestió del país. Aquesta és la clau del seu èxit. En canvi, a casa nostra, els polítics tenen web, facebook, bloc, twitter, youtube i el que faci falta però les darreres enquestes constaten que la desafecció de la gent envers la política creix a passos agegantats.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1914/els-mileuristes-a-internet https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1914/els-mileuristes-a-internet Mon, 20 Apr 2009 23:57:53 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1914/els-mileuristes-a-internet Generació dels 700

Un espai que els hi proporciona immediatesa, és de franc, serveix per canalitzar i divulgar les seves reivindicacions i per on diàriament hi passen unes 3.500 persones. Aquest grup també té presència al Facebook i al Flicker. L'exemple grec és molt il·lustratiu, però també hi ha d'altres portals d'aquestes característiques com: www.1000euristas.es o www.mileuristas.foroactivo.com on els joves poden trobar les eines i consells necessaris per poder sobreviure amb poc més de 1.000 euros al mes.

Ara caldrà veure si aquests tipus d'iniciatives augmenten i serveixen per sensibilitzar i mobilitzar a la classe política i a la societat o es converteixen en una plataforma on les empreses més agressives van a buscar mà d'obra barata i qualificada amb promeses que no es materialitzen mai.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1878/internet-carrega-contra-la-nova-ministra https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1878/internet-carrega-contra-la-nova-ministra Sun, 12 Apr 2009 20:42:39 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/campanya-permanent/blog/1878/internet-carrega-contra-la-nova-ministra
Si fa sis anys, ZP va sorprendre amb aquesta aposta, ara fa quinze dies, ha tornat a trencar esquemes al nomenar ministra de Cultura a la cineasta de pedigrí, Ángeles González-Sinde. La xarxa està revolucionada per la incongruència comesa pel president ja que González-Sinde s’ha mostrat sempre contraria a les descàrregues i a tot allò relacionat amb Internet. Els usuaris de la xarxa titllen de provocació aquesta decisió presidencial i ja s’han organitzat per constatar el seu malestar. Com no podia ser d’una altra manera, han creat un grup al Facebook anomenat Sinde Pirate que ja compta amb més de 15.000 seguidors i també s’estan mobilitzant a través del twitter (sindemocracia.net) i dels bloggers més reconeguts.

Aquestes són només tres de les iniciatives que han nascut i, que tal i com han anunciat, seguiran naixent en els properes setmanes. O sigui que el president, potser ha fet content al món del cinema però ha encès els ànims dels internautes, als quals ha ignorat. Un sector que en un futur no gaire llunyà s’acabarà convertint en un lobby molt potent i on Zapatero ja ha perdut part de la seva credibilitat. Actualment, el 60% de la música a Espanya s’escolta a través del mòbil o Internet, les descàrregues són constants, els mp3 es venen com a xurros i les grans productores i distribuïdores ja opten per tenir portals i vendre música a les xarxes socials. Per què Zapatero ha comés l’error d’ anomenar una ministra talibà de les noves tecnologies més preocupada per blindar el seus negocis que per avançar?
]]>