https://indirecte.larepublica.cat/c2014/ Blog Col·lectiu 2014 Tue, 28 Feb 2012 22:07:00 +0100 ca <![CDATA[Gràcies Salvador Cardús]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7483/gracies-salvador-cardus https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7483/gracies-salvador-cardus Tue, 28 Feb 2012 22:07:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7483/gracies-salvador-cardus “el president Pujol abjurant de la Constitució espanyola. I de propina, el mateix dia, Oriol Junqueras era convidat al Cercle d'Economia, on donava una lliçó a l'empresariat sobre els veritables interessos econòmics del país. Diuen que Salvador Alemany va comentar que era una de les millors conferències que havia escoltat de feia anys.”

Per a continuació afegir: “Però l'alegria dura poc a casa del pobre, i la setmana que havia començat tan bé, va acabar amb un anunci preocupant del secretari general del PSC, Pere Navarro, i una desconcertant entrevista al president Artur Mas al Magazine de La Vanguardia “

Salvador Cardús fa un exercici brillant i contundent en aquest article al diari ARA, “Passos endavant, i endarrere.”

"Pere Navarro, en vigílies d'explicar la seva alternativa al pacte fiscal -el "pacte fiscal federal"-, assegurava que calia buscar una fórmula "que evités frustracions"

"I Artur Mas trobava que parlar d'independència "és antic", perquè avui dia s'és interdependent.
"
"¿estaria d'acord Pere Navarro a dir que no es pot exigir el final de la violència de gènere perquè, com que és molt difícil d'aconseguir-lo, generarà frustració? El que és frustrant és ser objecte d'aquesta violència, com ho és l'actual espoli fiscal. De fet, no se m'acut res més frustrant per a un país que haver-se de deixar robar gairebé el 10 per cent de la riquesa que és capaç de generar amb el seu treball, posant en risc la seva pròpia supervivència nacional, indestriablement lligada al benestar social que hauria de garantir i que li dóna sentit.
"
"Com es pot ser interdependent sense independència, president Mas?
"
"Per seguir amb la metàfora que fa servir Mas a l'entrevista, quan els fills s'emancipen de casa no cal que repudiïn els pares, esclar, però en cap cas se'n van per compartir les respectives sobiranies domèstiques. M'agradava més el Mas de Le Mond e, el Frankfurter Allgemeine o el Financial Times que aquest."

un article per emmarcar
]]> <![CDATA[Rubalcaba (PRISA) o Chacón (El Mundo/Mediapro)]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7265/rubalcaba-prisa-o-chacon-el-mundomediapro https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7265/rubalcaba-prisa-o-chacon-el-mundomediapro Sun, 29 Jan 2012 12:27:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7265/rubalcaba-prisa-o-chacon-el-mundomediapro A pocs dies del congrés del PSOE que ha de triar entre Rubalcaba i Chacón recuperem aquests articles que defineixen molt bé els dos perfils, i més després d'aquest article publicat avui pel diari El País: "Chacón & Compañia"

Qui és en realitat Carmen Chacón?

(publicat octubre 2010) Vaig compartir algunes hores i algunes reunions amb ella, i puc assegurar que no li donaria mai l'esquena. Amb els relat de tres breus experiències que teniu dessota, cadascú podrà valorar la manca o no de criteri de l'ambaixador americà..

El primer exemple viscut és relatiu al seu baix perfil democràtic; encara recordo el dia que Joan Tardà va rebre una trucada de l'actual ministra de defensa, "Joan, et truco de part del José (Rodriguez Zapatero) si voteu la llei de la memòria històrica (avui podem comprovar que la llei ni tant sols serveix per anular els judicis franquistes) estem disposats a salvar Radio 4". En Tardà bona persona i integra li va contestar, després d'un petit silenci, Carme, aprovarem la llei si s'accepten les esmenes que tenim presentades i que reclamen la majoria d'associacions de la memòria històrica de tot l'Estat, clar i contundent com sempre Joan Tardà li va donà una lliçó de democràcia a la noia d'Esplugues.

El segon exemple també viscut, posa de manifest la manca de sensibilitat nacional i l'excés de prepotència; en un viatge del Congrés dels Diputats a la Cambra de diputats del Japó, al que vaig tenir la oportunitat d’assistir i que resta explicat en el llibre escrit conjuntament pels diputats d'Esquerra al Congrés "el més calent al front de Madrid", na Chacón, com a presidenta de la delegació, va presentar els diferents membres de la delegació al vicepresident de la Cambra japonesa, desprès de la seva introducció donà la paraula als membres dels diferents partits presents, vaig demanar la paraula i repetitivament me la va negar, mentre l'anava donant a la resta dels membres. Finalment i trencant el "protocol Chacón", vaig parlar i vaig explicar el partit que representava i vaig parlar de la nostra voluntat d'aconseguir la independència de Catalunya per la via democràtica. Va finalitzar la visita i en el moment de pujar a l'autocar l'inefable Chacón em va etzibar una diatriba espanyolista de consideració, "si vols parlar d'independència que el viatge tel pagui el teu partit" una evidencia més del tarannà nacional espanyol.

Per últim recordar que Carme Chacón ha jugat un paper important en la desfeta del imperi PRISA, el seu company i actual marit, Miguel Barroso, ex secretari d'Estat de comunicació amb Zapatero, és una peça clau de l'aliança de Pedro J amb Mediapro per enfonsar el principal grup de comunicació i de suport, fins al moment, al PSOE. El resultat de tot plegat un veritable fracàs de l’esquerra espanyola, gràcies a la seva brillant estratègia, les televisions privades han caigut en mans de la dreta més arcaica (Tele5 absorbint la Cuatro i Antena 3 la Sexta). Aquest cas resta explicat en el llibre del periodista José Díaz "Pedro J al desnudo" (pag 549). Un llibre recomanable per entendre les misèries del poder de les que, sembla ser, si fem cas de Miguel Barroso, l'entorn de Carme Chacón en forma part.

Rubalcaba, l’home...

Recupero aquest article publicat el passat 3 de juliol, avui que Rubalcaba ha passat a ser l’home fort del Govern Espanyol

Incombustible, ha estat i és una peça clau del panorama polític a l’Estat Espanyol. Comprovar en primera persona la seva manera de treballar és una experiència inquietant. Capaç de dir-te el que vols sentir sense cap escrúpol, sense por i sense cap mena de dubte sap molt bé el que vol i com aconseguir-ho.

Un dia a Madrid negociant els pressupostos amb el nostre grup parlamentari, Rubalcaba va rebre una trucada del director de El País; aquell dia vaig comprovar el poder real, amb una conversa d’un minut va aconseguir canviar el titular del diari amb més influència de l’Estat, sense ni tant sols esvarar-se va tombar el posicionament de la capçalera de Prisa, acabada la conversa el seu grau de satisfacció il•luminava la seva cara.

Arrel de la campanya que el director de El Mundo, Pedro J Ramírez va iniciar contra la meva persona arran de la denuncia feta per la seva piscina il•legal, Rubalcaba se’m va acostar a l’hemicicle i va dir-me, “Joan, que impresentable Pedro J”, i va escopir sobre el personatge, amb un intent d’expressar el seu fals suport. El que no va dir, és que gràcies a un document emès pel seu Ministeri, la il•legal piscina de Pedro J es saltava la llei per decret i restava intocable a la legalitat vigent.

Rubalcaba és l’home clau en l’engany de l’estatut, capaç de mantindre entretingut a en Duran i Lleida amb falsos compromisos mentre es treballava la trobada definitiva de Mas amb Zapatero per tancar l’acord de retallada de l’estatut.

Rubalcaba és l’home de la lluita contra ETA, és el primer que reacciona davant l’acord d’EA i Batasuna per impedir que la política s’acabi imposant dins ETA, hi té pànic; sap que mentre ETA no deixi les armes, tot juga al seu favor, si s’escau pagarà per aconseguir que res canvií. El titular del diari El País ho diu tot, “Interior i PP acceleren la reforma electoral per impedir el pas a Batasuna.” Un clar intent d’impedir el procés democràtic a Euskal Herria.

Del llibre “el més calent... al front de Madrid: “Lo teneis perdido” Aquestes van ser les paraules pronunciades al bar del Congrés pel portaveu del PSOE als inicis de la legislatura, Alfredo Pérez Rubalcaba, puro en mà i amb to burleta.. en una conversa mantinguda amb Joan Tardà, pocs dies abans de la decisió de Fresno (EEUU) d’excloure el patinatge català de la Federació Internacional. Tot estava dat i beneit, Espanya havia posat en practica el seu joc brut, comprant fins i tot el vot de Federacions del tercer món, Rubalcaba ho acabava de confirmar.

Rubalcaba en sap molt..., però encara no sap que les voluntats dels pobles són eternes, i la voluntat dels catalans encara més, Rubalcaba en definitiva ens aboca a l’única sortida possible, la independència. Gràcies de tot cor, adéu Espanya
]]> <![CDATA[El joc brut d’Espanya contra l’esport català (2)]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7097/el-joc-brut-despanya-contra-lesport-catala-2 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7097/el-joc-brut-despanya-contra-lesport-catala-2 Thu, 29 Dec 2011 22:32:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7097/el-joc-brut-despanya-contra-lesport-catala-2 Amb motiu del documental que avui a la nit han emès per esport3 reprodueixo aquest article fet el 25 d’agost de 2010 i poso els enllaços amb un magnífic reportatge fet pel periodista de la Vanguardia Eugeni Casanova

L’obsessió anticatalana d’Espanya aparta Dani Comas del mundial de Bike Trial, aquesta notícia silenciada pels grans mitjans demostra un cop més que Espanya no perdona, i no perdona la voluntat dels catalans de voler jugar amb la seva selecció. Espanya no mereix jugar les competicions de seleccions perquè no practica el joc net, fa tot el possible per impedir el dret dels catalans a participar, i ho fa amb totes les eines que té a l’abast, xantatges, suborns amenaces de tot i com a mostra aquest article que va publicar La Vanguardia el 12 de febrer de 2007. Val la pena llegir aquest article, ells no perdonen, nosaltres perdonem massa.

Joc brut d’Espanya contra l’hoquei català

España convierte la representación internacional en un tema de Estado y no regatea medios para impedirla. Eugeni Casanova.
Es una guerra sorda que tiene al mundo entero como escenario. Todo vale y no se regatean medios. En principio, baten el cobre dos simples federaciones deportivas que dicen representarse sólo a sí mismas, pero detrás se enconan intereses políticos, pugnas nacionales y principios intocables. Lo dijo Alfredo Pérez Rubalcaba, hoy ministro del Interior, a los representantes catalanes durante la negociación del Estatut: “Las federaciones deportivas, ni nombrarlas; son razón de Estado y no pasarán”.

El gobierno español había cogido una indigestión de simbología catalana cuando el equipo de Jordi Camps se llevó de calle el Mundial B, en octubre del 2004 en Macao, y las televisiones mostraron a los eufóricos jugadores envueltos en estelades independentistas y escuchando con respeto Els Segadors. Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, viajó a la ciudad china para saludar a los campeones y manifestó que se trataba sólo del primer paso, y que un día Catalunya vencería a España en las pistas.

Aquello resultó intolerable. El presidente Rodríguez Zapatero manifestó unos días después que un partido España-Catalunya “es un futurible que no se producirá”. El camino estabamarcado y no ha habido cuartel.

Batalla en Buenos Aires

La última batalla se libró el pasado 10 de febrero en Buenos Aires, en la asamblea de la Confederación Sudamericanade Patín. La Federación Catalana había sido admitida en ella el 11 de noviembre respondiendo a una invitación de las federaciones del continente. La maquinaria del Estado se puso inmediatamente a trabajar. Unos días antes llegaron a Buenos Aires el presidente de la Federación Española Carmelo Paniagua y el subdirector general de Alta Competición, Ángel Luis López de la Fuente, que “ejerció de Papa”, en palabras del presidente de la Catalana, Ramon Basiana, citando a su hotel a los presidentes de las federaciones más humildes y repartiendo prebendas.

La asamblea, a la que asistieron siete de los ocho miembros que la componen, resultó tumultuosa. Cajaravilla pidió incluir un nuevo punto en el orden del día para votar la presencia catalana y presentó la dimisión, según palabras del vicepresidente primero, Armando Quintanilla, cuando se abordó la parte económica “porque no pudo justificar gastos como 4.500 dólares en correspondencia”. El uruguayo
salió de la reunión para irse a encontrar con Paniagua y López de la Fuente y estuvo ausente una hora y media. A su regreso, dijo que se echaba atrás en su renuncia, punto que no fue aceptado por los presentes. Quintanilla, nuevo presidente según los estatutos, levantó acta de la sesión, que firmaron Argentina, Brasil, Chile, Colombia y Catalunya.

Ernesto Caravajilla cenó esa noche con Paniagua y López de la Fuente, y al día siguiente extendió su propia acta –que lleva fecha del domingo 11 de febrero–, firmada por los representantes de Paraguay y Ecuador, ademásde su compañero de Uruguay. Cajaravilla dejó escrito que consultó al presidente de la Española sobre si daba su permiso para la permanencia de Catalunya y éste la negó. Paniagua exhibió ese escrito en una conferencia de prensa el pasado miércoles en Madrid para indicar que los catalanes habían sido expulsados.

La abogada de la Federación Catalana, Judith Martínez, explica, por su parte, que ese acta no tiene valor. “Es curioso que la Federación Española sea la única que muestra ese papel, cuando no es miembro de la entidad que figura en el membrete y cuando
no asistió a la reunión. Nadie más lo ha hecho público –afirma tajante– y los jueces demostrarán que Paniagua ha urdido una patraña. La expulsión sólo sería válida con una votación oficial, y ésta no existió”. Quintanilla dice que se querellará contra quien pretenda pasar por válida ese acta.

Promesas económicas

Camelo Paniagua, que prometió hacer una contribución de 25.000 euros anuales a la Confederación Sudamericana, explica que “Armando Quintanilla dio un golpe de estado y se ha autoproclamó presidente al más puro estilo fascista”. “Da risa –añade– que Catalunya quiera competir en Sudamérica; si no están a gusto en la Federación Española que se vayan, pero mi deber es impedir que participen en competiciones internacionales porque deben respetar la ley”. Es casi lo mismo que Quitanilla dice de Cajaravilla, a quien acusa de mafioso y de venderse a “los manejos españoles”.

López de la Fuente, por su parte, declinó explicar su punto de vista a La Vanguardia “para no interferir en las decisiones de la Real Federación Española de Patinaje”. Reconoció, sin embargo, haber viajado a Buenos Aires “para apoyar a Carmelo Paniagua”. La Federación Catalana manifestó por su parte que el Gobierno español incumple la ley al boicotear a una entidad privada española. Su gerente, Quim Pastor, asegura que decidan lo que decidan los jueces en Sudamérica, “lo importante es que ha habido dos federaciones importantes, Chile y Brasil, que por primera vez han plantado cara a la federación y al Gobierno españoles, y eso no se lo esperaban”.

Según sus palabras, la aceptación catalana en la Confederación Sudamericana los dejó “descolocados”, puesto que creían que el asunto había quedado liquidado para siempre en la asamblea de Roma del 29 de noviembre del 2005.

El diputado de Convergència i Unió en el Congreso de los Diputados Josep Maldonado, que fue secretario general del Esport en el último ejecutivo Pujol, explica que “lo de Buenos Aires ha sido vergonzoso, como lo fue lo de Fresno y lo de Roma: España ha puesto a todo su aparato político y diplomático a trabajar y me consta que ejercen todo tipo de presiones, que incluyen juego sucio a todos los niveles”. “Esto no es ni lícito, ni democrático, ni correcto”, sentencia.

“Lo de Fresno” fue también una tangana, aunque mucho mayor porque allí había representantes de todo el mundo. La Federación Catalana había sido admitida por unanimidad en la Federación Internacional de Patinaje (FIRS) de Miami del 27 de marzo del 2004. Eso debía ser ratificado en Fresno (California) el 26 de noviembre del mismo año. El 11 de noviembre, el Parlament de Catalunya aprobó una proposición no de ley que pedía al Gobierno español “respeto” por las decisiones de las federaciones deportivas. Fresno debía serunpuro trámite, puesto que en la historia de la FIRS siempre se había dado luz verde sin problemas a las altas ya aprobadas.

El presidente de la Internacional era entonces el catalán Isidre Oliveras de la Riva, quien sufrió una especie de golpe de estado de sus vicepresidentes durante la celebración de la asamblea y tuvo que presentar la dimisión. La mesa ordenó que la votación fuera a mano alzada, cuando los estatutos establecen que tiene que ser secreta si lo solicitaban dos de los miembros, como así fue. El italiano Sabatino Aracu tomó el relevo de Oliveras de la Riva. El recuento fue muy mayoritario a la exclusión de Catalunya, pero la Federación Catalana alegó irregularidades y recurrió al Tribunal de Arbitraje del Deporte (TAS) de Lausana, que le dio la razón y obligó a repetir la votación. El lugar que fijó la FIRS para ello fue la capital italiana, en campo de Aracu.

Quim Pastor explica que los representantes españoles no se esperaban la resolución del TAS: “En Roma la votación sería secreta y tenían pánico de perderla, y pusieron toda la carne en el asador”. El presidente de la Federación Dominicana de Patinaje, Austo Rafael Arias, muestra aún hoy una profunda indignación. “Fue humillante; un tipo me acorraló en un pasillo del aeropuerto de Barajas y empezó preguntándome a qué iba a Europa”. La persona, que en ningún momentose identificó, le pidió toda suerte de acreditaciones y le hizo decenas de preguntas. “Yo le dije que iba a Roma a la asamblea de la Federación Internacional de Patinaje y que sólo estaba de paso. Al principio, creí que era un agente de Inmigración, pero luego vi algo extraño; yo ya había pasado los controles, aunque estaba todavía en la zona de seguridad del aeropuerto. Por fin, el tipo se destapó, me dijo que recapacitara sobre mi voto en Roma y que los catalanes no debían pasar, que un país no podía tener dos federaciones oficiales de patinaje. Era obvio que me estaban siguiendo, sabía perfectamente quién era yo”. El caso se repitió en el aeropuerto Charles de Gaulle de París, esta vez con los presidentes de las federaciones
de patinaje de Honduras y de El Salvador. Habían pasado ya los controles de pasaportes y se dirigían a tomar el avión hacia Roma cuando les abordaron dos hombres que hablaban castellano con acento de España y los metieron en un cuarto, y allí les pidieron su “invitación”. Diana Nolasco, la representante hondureña, se mostró desconcertada en un primer momento. “Yo les expliqué a qué iba a Roma y entonces ellos se echaron a reír yme dijeron: “Ya sabemos que va a eso de los catalanes”. “Usted no va a poder entrar –añadió uno de los hombres–
y sepa que los catalanes no tienen derecho a tener una federación”. “Me sentí agredida, atropellaron mis derechos”, manifiesta Nolasco, que luego denunció el caso ante la FIRS. La tuvieron retenida durante veinte minutos y perdió su vuelo. Nolasco asegura que no cambió su voto favorable a Catalunya. El presidente de la federación salvadoreña, Rafael Mejía, no sabe quiénes eran aquellos sujetos, pero les revisaron
todos los papeles y era obvio que actuaban en connivencia con la policía francesa. Mejía explica que la Federación Española de Patinaje “hizo un lobby” y habló a todos los presidentes de las federaciones de Centroamérica y el Caribe para que votaran contra Catalunya. Les pagaron el viaje primero a Madrid, donde los tuvieron en un hotel durante dos días y les dieron charlas, y luego a Roma, donde los metieron en otro hotel con todos los gastos pagados. Eso ya había sucedido en la asamblea de Fresno. El propio Armando Quintanilla denunció “las presiones brutales” de la diplomacia española para orientar el voto de su federación y de otras sudamericanas en Fresno y en Roma.

El presidente de la panameña, Manuel Salazar, recibió billetes para viajar a Madrid y a Roma, y diferentes invitaciones, pero los rechazó. “Me llamó Paniagua para ofrecerme su apoyo y hablarme sobre la ‘cuestión catalana’, cuando nunca lo había hecho antes ni tampoco después. La buena voluntad de los españoles suena a cuento”, manifiesta. Quintanilla se suma a esta opinión: “Chile venció en el 2006 el mundial femenino de hockey gracias a la ayuda catalana. Nunca antes había ganado ningún mundial. Ahora nos están asesorando con trial. España, en cambio, promete por intereses oscuros y nunca da nada”.

La presidenta de la Federación Alemana, Ute Villwock, se quedó, por su parte, perpleja cuando recibió una llamada del ministro responsable del deporte –nunca antes había hablado con él– para asegurarse que hubiera un no alemán para Catalunya. Le había llamado el titular de Asuntos Exteriores español y quería dejar claro su voto. Villwock explica que su federación sigue trabajando con la catalana y confía que “los catalanes nos sigan considerando sus amigos”.

Ésa vía se utilizó también con los checos. Radek Pavelec, entrenador desde hace siete años del Club Patí Jonquerenc, de La Jonquera, se puso en contacto con su federación para interesarse por su voto en Fresno, y recibió un correo firmado por el secretario de la entidad en el que se le informaba de que su posición era negativa porque “el Gobierno de España, mediante el ministro del Deporte (sic), ha solicitado al Ministerio de Educación, Juventud y Educación Física de la República Checa que se pronuncie en contra de la participación de un equipo independiente de Catalunya”.

Sin visado para Roma por su parte, el presidente de la federación camerunesa, Georges Paraiso, se quedó con las ganas de viajar a Roma para votar. “Esperaba el visado, pero me lo negaron”. Paraiso explica que, de todas maneras, Catalunya recibió su voto porque pudo hacer llegar a un representante suyo a Roma. El camerunés conoce Catalunya porque tiene a un sobrino en Barcelona y también porque la Federación Catalana le contactó por correo electrónico para informarle. Según sus palabras, a otros representantes de federaciones africanas, como las de Congo Brazzaville y República Democràtica del Congo, les sucedió con el visado lo mismo que a él. El presidente de la federación cubana también se quedó sin permiso para viajar a Italia cuando ya tenía las maletas hechas.

La postura de la federación italiana la expuso su propio presidente, Sabatino Aracu, tras la asamblea de Romaen su página web (de la cual levantó acta notarial la Federación Catalana): “Siguiendo indicaciones precisas que me llegaron de la Presidencia del Consejo de Ministros y, de acuerdo con las sugerencias y las presiones que muchos otros gobiernos me habían dirigido, he activado desde hace días una intensa trama de contactos internacionales, que ha determinado el voto contrario expresado en el comité central de la Federación Internacional.

No era posible tolerar, y no lo hemos consentido, el uso instrumental e innoble del patinaje y del deporte en general como mecanismo de intolerables y peligrosas reivindicaciones independentistas en España”. Aracu es también diputado de Forza Italia y sujefe de filas, Silvio Berlusconi, era entonces el primer ministro italiano.

La Catalana perdió la votación de Roma, pero el resultado fue mucho más ajustado que en Fresno, puesto que 30 federaciones la apoyaron, contra 38. El próximo round, seguramente en los tribunales argentinos.

Ivan Tibau, el capitán de la selección catalana de hockey, se muestra esperanzado con la posibilidad de volver a competir de manera oficial. “Es obvio que Sudamérica no es nuestro ámbito natural, pero lo importante es dar pasos hacia adelante”, dice. El jugador ha sido muy activo en su reivindicación de la selección catalana. En el año 2003 se mostró partidario de competir con Catalunya estando concentrado con la selección española en Andorra y fue inmediatamente expulsado de la convocatoria. “Me descartaron del equipo cuando llevaba seis años de titular y dije que nunca más volvería”, cuenta. No le han vuelto a llamar. El caso del jugador del FC Barcelona Miquel Masoliver fue más controvertido, porque él se negó a acudir a la llamada del seleccionador español. La legislación española, en un caso sin parangón en el
mundo, contempla una inhabilitación total de hasta cinco años si este hecho se produce. Frente a la amenaza,Masoliver tuvo que retractarse, aunque entonces el seleccionador optó por no convocarlo “por falta de motivación”

Delegados retenidos, presiones y dinero para apartar a Catalunya Ilusión por volver a competir]]> <![CDATA[La contra entrevista: Alícia Sánchez Camacho]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7083/la-contra-entrevista-alicia-sanchez-camacho https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7083/la-contra-entrevista-alicia-sanchez-camacho Sun, 25 Dec 2011 18:36:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7083/la-contra-entrevista-alicia-sanchez-camacho
“Si CiU no ens vols als governs és perquè som l’alternativa” aquest és el titular de l’entrevista publicada avui dia de Nadal al diari ARA. El PP no és ni alternativa, tant sols és un partit que aprofita les debilitats del catalanisme polític. CiU no us vol pel desgast que representa cada acord amb un partit que practica l’àtac més greu contra la llengua catalana que ha gosat fer en democràcia un partit polític.

“Es faran reajustaments que garantiran i no tocaran l’estat del benestar” una nova frase al vent, en poques setmanes comprovarem el cost de la victòria del PP.

“La despesa prescindible es reduirà i s’aprimarà l’administració, però es mantindrà l’essencial. És evident que Espanya ha de tenir un model de política exterior, perquè és necessari per al seu impuls i prestigi al món.” És a dir augmentaran les despeses en identitat espanyola i eliminarem tot el que podrem de les identitats catalanes, ambaixades, tv3, llengua i cultura catalana......

“Les polítiques d’estat són absolutament imprescindibles per a la convivència i la cohesió.” Una frase definitòria de amb qui s’hi juga els quartos el President Mas.

“Rajoy va fer un discurs molt equilibrat en el qual va reconèixer el pes de Catalunya a Espanya.”  I tant 22.000 milions d’euros d’espoli són un gran pes dins d’Espanya, un pas més per seguir augmentant l’espoli.

“Els catalans no han entès el vot negatiu de CiU al nou govern de Rajoy.” Una gran frase per dir lo contrari del que pensem els catalans, votar Rajoy és com votar el teu botxí.

“Estem garantint l’estabilitat al govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona.” Més ben dit estant portant CiU a l’abisme.

“Vam demanar al Govern eliminar dos canals de TV3 i el Govern va acceptar” amb amics com aquests no ens cal enemics de veritat, eliminem TV3, però TVE de cap de les maneres.

“Exigim un nou model de política exterior, suprimint i reformulant ambaixades.”  Com diu Toni Soler, d’això en diuen austeritat!!!!!

“Els estats tenen política exterior, i Catalunya no n’ha de tenir.” Més clar l’aigua, un motiu més per voler l’Estat propi.

“TV3 hauria de demostrar la pluralitat del país, no només la Catalunya independentista.” La gran avantatge de Sánchez Camacho és que en temes d’espanyolitat parla clar. Encara no ets independnetista?
 
 
]]> <![CDATA[#Rubajoy diu no al pacte fiscal, i ara què? ]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7051/rubajoy-diu-no-al-pacte-fiscal-i-ara-que https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7051/rubajoy-diu-no-al-pacte-fiscal-i-ara-que Mon, 19 Dec 2011 22:30:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/7051/rubajoy-diu-no-al-pacte-fiscal-i-ara-que Els que hem pogut seguir el debat d’investidura de Rajoy i a la vegada tenim clar que amb Espanya no hi ha res a fer, no hem tingut cap sorpresa davant el no rotund del imminent president espanyol a la proposta estrella de CiU, ara ja sabem oficialment que no tindrem pacte fiscal, és a dir seguirem patim l’espoli de 22.000MEUR, en el millor dels casos.
 
Davant el bany de realitat que alguns han rebut a Madrid, que cal fer? Tenim un pla? Un pla que aglutini a les diferents forces del catalanisme polític? O seguirem fent el mateix de sempre? Ens discutirem i ens tirarem els plats pel cap mentre a Espanya, els #Rubajoy sempre estant apunt per la recentralització amb dret a cuixa.
 
Mentre no reaccionem i pensem en el país, seguirem  pagant les tràgiques  conseqüències, ho estem veient aquests dies, retallades, augment dels serveis bàsics, més atur, més injustícies socials, més tensió al carrer i sobretot posem tota una generació en situació límit.
 
Ho tenim tot per ser lliures, hi tenim dret, és de justícia, i ningú, ni els #rubajoy de torn ens ho han d'impedir. Salvador Cardús deia que som un país estrany, referint-se a que acceptem sense ni tant sols alçar-nos, el nostre espoli permanent, econòmic, social i cultura. Jo no vull que siguem un  país estrany, només  vull que siguem  un país normal, amb dret a equivocar-nos, un país solidari però decidint la nostra solidaritat. Hi tenim dret, un cop #Rubajoy ens ho ha dit clar, ens ha dit no a la darrera oportunitat, ens ha dit no al pacte fiscal, cal que ens plantem d’una vegada per totes i afrontem el repte de la nostra llibertat nacional.
]]> <![CDATA[#3nousEstats: Escòcia, Euskal Herria i Catalunya]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6704/3nousestats-escocia-euskal-herria-i-catalunya https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6704/3nousestats-escocia-euskal-herria-i-catalunya Mon, 24 Oct 2011 22:21:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6704/3nousestats-escocia-euskal-herria-i-catalunya Escòcia, Euskal Herria i Catalunya obtinguin el dret a tenir Estat? Una Europa democràtica mai ho impedirà, sempre respectarà la voluntat dels ciutadans d’aquestes nacions. Aquesta és la nostra oportunitat, si volem podem, hi tenim tot el dret.

Escòcia: amb Alex Salmond al capdavant, l’SNP inicia un camí i un procés cap a la independència, la seva sort, que forma part d’un estat democràticament sòlid com és el Regne Unit, on fins i tot la ciutadania anglesa està a favor de la independència d’Escòcia.

Euskal Herria: L’anunci d’ETA de posar final a la lluita armada ha fet augmentar les esperances d’aconseguir la independència de la nació basca, les bones perspectives electorals de les forces abertzales obren clarament la porta a seguir l’exemple dels escocesos. Ara és el moment de la confrontació política i democràtica. A diferencia dels escocesos, els bascos i els catalans tenim davant nostre un estat amb un baix nivell de perfil democràtic. Però a la vegada aquest baix nivell també representa una oportunitat.

Catalunya: La crisi econòmica general està fent més que evident que amb l’espoli que pateix el nostre país, 22.000 milions d’euros a l’any, és inviable una sortida digna a la crisi. Les retallades que patim passant factura a les classes governants, és l’hora tal i com deia el President Pujol, del xoc de trens democràtic amb Espanya. Com va dir Alfred Bosch, volem els espanyols com a veïns, i no pas com amos del nostre destí.

Escòcia, Euskal Herria i Catalunya, un sol objectiu, #3nousEstats d’Europa. Ara és el moment.
]]> <![CDATA[Estat propi o Catalunya s’enfosa]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6522/estat-propi-o-catalunya-senfosa https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6522/estat-propi-o-catalunya-senfosa Thu, 22 Sep 2011 19:38:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6522/estat-propi-o-catalunya-senfosa Criticar aquestes retallades i callar davant l’espoli que patim els catalans, és d’una gran gravetat, és pura hipocresia política.
 
Un dia d’espoli  ens costa 60 milions d’euros, una setmana 420 milions, un mes 1800 milions, és a dir Catalunya no tindria cap problema de retallades, tot lo contrari. Prou de queixar-se per les retallades i callar davant l’espoli que patim.
 
El cost de la nostra pertinença a Espanya ens ha deixat una herència de deute de 54.000 milions per part del Govern de la Generalitat, l’error del tripartit va ser no plantar-se, i si CiU no aconsegueix el pacte fiscal els hi passara el mateix, el deute seguirà augmentant. Cap país del món pot suportar perdre cada any el 10% del seu PIB, repeteixo cap país del món pot aguantar-ho, fins ara Catalunya ho ha fet, com un miracle, però davant la crisi global, Catalunya ja no pot més.
 
Això sí, alguns considerats prohoms del país viuen encara molt bé, malgrat la crisi, perquè el seu negoci és Espanya. Alguns d’aquest prohoms van sopar ara fa uns dies amb el futur President del Govern Espanyol, convidats pel magnat de la Vanguardia, un sopar on li van demanar a Don Mariano que abaixes el soufflé, que amagués la pell de llop i llueixi la pell de xai, d’aquesta manera Catalunya seguirà sotmesa cent anys més. Un altre cop l’engany d’Espanya amb la cooperació de certs prohoms d’aquest país que han confós la seva butxaca amb el país.
 
Seguim pagant peatges com ningú, avui acabem de perdre definitivament el model català de caixes, i la crisi cada cop ens afecta més que a la resta d’espanyols.  Com diu el Cercle Català de Negocis, “Catalunya s’enfonsa, pots continuar ignorant-ho o acceptar que només amb un Estat propi, Catalunya serà econòmicament viable.”  Alguns prohoms volen seguir ignorant-ho però el  que no podem permetre és que la bona gent d’aquest país ho segueixi ignorant.



]]> <![CDATA[Espanya i el TSJC ens han dit adéu, gràcies de tot cor]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6415/espanya-i-el-tsjc-ens-han-dit-adeu-gracies-de-tot-cor https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6415/espanya-i-el-tsjc-ens-han-dit-adeu-gracies-de-tot-cor Fri, 02 Sep 2011 17:31:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6415/espanya-i-el-tsjc-ens-han-dit-adeu-gracies-de-tot-cor #jovulldirAdéuEspanya

Avui és un gran dia, tots aquells que encara pensaven que amb Espanya encara tot es possible, han tingut un disgust de mort, avui han tocat de peus a terra, han vist la realitat. Avui Espanya en un acte de cinisme ens ha obert la porta de bat a bat perquè fotem el camp. Ja no tenim excusa per agafar la porta a la nostra llibertat. Gràcies Espanya, de tot cor.

Avui alguns encara intentaven ser enganyats per Espanya amb l’acceptació d’esmenes modificades, i sort del gat vell de @Gllamazares que ha vetat aquests acords i per una vegada ha quedat clar, fins i tot als més conservadors, que Espanya ens ha dit adéu.

No ens queda cap més camí que un full de ruta clar, concret i precís per fer viable democràticament l’Estat Català, i és necessari que els dos partits més sobiranistes deixin de costat els personalismes i pensin amb Catalunya, un cop tinguem l’Estat Català ja decidirem democràticament el model.

Catalunya no pot esperar més, avui ja som majoria per la independència, i el dia que és visualitzi molts més ens acompanyaran en la fita. Els enemics no els tenim a dintre, els tenim a fora i sinó aprofitem la propera majoria del PP, la sentencia del TSJC contra el català, l’engany de la reforma constitucional i els atacs que patim dia a dia és que no entimen aquest país.  
]]> <![CDATA[On és Sandro? Gràcies #cesctelada ]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6387/on-es-sandro-gracies-cesctelada https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6387/on-es-sandro-gracies-cesctelada Sat, 27 Aug 2011 16:05:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6387/on-es-sandro-gracies-cesctelada El problema no és que Cesc hagi demanat perdó, el problema és que no tenim coixí institucional per defensar a la gent que amb tota normalitat vol expressar la seva catalanitat.

Cesc es posa l’estelada a l’esquena i aquesta imatge no la capta cap càmera de TV3, estrany no? Resulta que TV3 capta fins i tot els esternuts de del President Sandro Rosell a la llotja, però no capta l’única senyera que un jugador del barça porta per celebrar la gran victòria d’ahir.

Mentre tota la caverna mediàtica comença una campanya d’incitació a la violència contra Cesc, la nostra, TV3, el President del Barça, i els nostres mitjans de comunicació silenciant el gest d’un jugador català. Resultat de tot això el mateix Cesc es veu obligat a fer una piulada de disculpa i la pregunta, perquè hem deixat sol a Cesc? On és el President Rosell? On són els seus companys jugadors? On són les nostres autoritats esportives? On són els nostres mitjans de comunicació?

La culpa no és de Cesc, la culpa és dels nostres líders polítics i esportius. Gràcies Cesc pel teu gest, per la teva piulada solidaria #jovullvotaradeuespanya però un esforç més, no et martiritzis per lluir la senyera de molts barcelonistes i molts catalans, vas ser tu qui ho va fer possible i molts t’ho agraïm de tot cor.  

Lamento que el President Rosell no et fes costat davant tanta salvatjada dels mitjans de comunicació espanyols, una clara incitació a la violència que cap estament espanyol tampoc ha condemnat. M’agradaria que tant el president del Barça, i les autoritats esportives catalanes sortissin en defensa de Cesc i el seu dret a lluir l’estelada.

I la darrera gota que fa vessar el got, escrit aquestes ratlles en ple TN de TV3, on la presentadora anuncia  tots els detalls no vistos de la final d’ahir, però cap referència a l’estelada, premi pel bon periodisme. Aquest és el cost de la nostra pertinència a Espanya,
]]> <![CDATA[#jovullvotarAdéuEspanya un èxit de tots, moltes gràcies]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6374/jovullvotaradeuespanya-un-exit-de-tots-moltes-gracies https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6374/jovullvotaradeuespanya-un-exit-de-tots-moltes-gracies Wed, 24 Aug 2011 22:10:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/6374/jovullvotaradeuespanya-un-exit-de-tots-moltes-gracies #jovullvotaradéuEspanya ha silenciat el #joquierovotar i demostra que la ciutadania està molt més madura per voler la independència.

#jovullvotarAdéuEspanya ha estat fins i tot tendència mundial al twtter, i malgrat l’inicial silenci d’alguns mitjans de comunicació, les piulades han fet possible visualitzar la voluntat majoritària del poble de Catalunya per l’Estat propi.L'etiqueta
Gràcies a tots i a totes, si volem, podem.


#jovullvotaradeuespanya triomfa a tot el món   diari elpunt/avui

#jovullvotaradeuespanya arriba a ser 'trending topic' mundial  diari ARA la més vista

El hashtag 'Jo vull votar Adéu Espanya' se convierte en Trending Topic Mundial en Twitter  La Vanguardia

#jovullvotaradeuEspanya assoleix repercussió mundial a Twitter directe.cat

L'etiqueta #jovullvotaradeuespanya es converteix en "trending topic" mundial   TV3

El món de la xarxa clama #jovullvotaradeuespanya  Nació digital

El hashtag 'Jo vull votar Adéu Espanya' es converteix en Trending Topic Mundial a Twitter Vilaweb

El independentismo catalán conquista Twitter con el hashtag #jovullvotaradeuespanya  Espanya reconeix la seva derrota



















]]> <![CDATA[#25diputatsperduts, que no et tornin a prendre el pel, el 22M cap vot perdut]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5832/25diputatsperduts-que-no-et-tornin-a-prendre-el-pel-el-22m-cap-vot-perdut https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5832/25diputatsperduts-que-no-et-tornin-a-prendre-el-pel-el-22m-cap-vot-perdut Tue, 10 May 2011 20:58:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5832/25diputatsperduts-que-no-et-tornin-a-prendre-el-pel-el-22m-cap-vot-perdut “El PSC s'aïlla del front català al Congrés i fa costat de nou al PSOE amb el fons de competitivitat”

CiU, ERC i PP acusen el PSC de fer un mal favor a Catalunya votant amb el PSOE sobre el fons de competitivitat

CiU, ERC i PP han acusat aquest dimarts el PSC de fer un mal favor a Catalunya en votar amb el PSOE contra una moció de CiU per al traspàs a Catalunya del fons de competitivitat. En el transcurs del debat al Congrés, el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre els ha demanat que reflexionessin per no votar 'en contra de l'interès de Catalunya', mentre que el portaveu d'ERC, Joan Ridao, els ha recordat que votant en contra del pagament del fons són corresponsables de les retallades en serveis socials. Per contra la diputada del PSC Montserrat Colldeforns ha acusat CiU de practicar 'cinisme electoral, generar espectacle i confrontació' per haver rebutjat la seva esmena.

Carme Chacón, Jose Montilla, Quim Nadal, M Bustos, Jordi Hereu, Pia Bosch, Ballesteros, Angel Ros, Castells, cap dirigent o militant del PSC té la suficient valentia per alçar-se i posar en dubte el trist paper del PSC? cap dirigent o militant és capaç de criticar la manca de valentia per exigir que ens tornin allò que és nostre?
El 22M, cap vot perdut. #25diputatsperduts
Menys mal felicitats a l'Ernest Maragall Ernest Maragall
 
Per que PSC vota contra exigencia cumpliment nou financament, obra del PSC? Impossible de compartir.




]]> <![CDATA[Quan el problema no són els 1450 milions, sinó la por]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5722/quan-el-problema-no-son-els-1450-milions-sino-la-por https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5722/quan-el-problema-no-son-els-1450-milions-sino-la-por Fri, 22 Apr 2011 11:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5722/quan-el-problema-no-son-els-1450-milions-sino-la-por El veritable problema és no voler reconèixer que l’únic camí possible és l’exercici del dret a decidir, els ciutadans d’aquest país tenen dret a poder sortir de la crisi i els seus líders polítics tenen l’obligació de donar-li les eines necessàries per aconseguir-ho. A diferencia d’altres països, avui tenim a Catalunya una amplia majoria parlamentaria partidària del dret a decidir, com més aviat perdem la por, millor ens aniran les coses, el més greu de tot plegat és que els nostres líder politics ho saben.

CiU s'embolica amb el fons de competitivitat
Barcelona (ACN).- CiU ha matisat aquest dijous les declaracions del portaveu adjunt de CiU al Congrés Pere Macias i ha insistit que l'Estat ha de pagar el fons de competitivitat aquest any. Macias ha demanat aquest matí que l'Estat autoritzi la Generalitat a incloure en els pressupostos els 1.450 del fons de competitivitat, i ha afegit que aquesta autorització compromet l'executiu a fer el pagament, encara que no sigui aquest any. Fonts de CiU han subratllat a l'ACN que el Govern rebutja qualsevol escenari que no passi pel cobrament d'aquests diners durant el 2011. Tot i que no vol entrar en detalls sobre el pressupost, el Govern ja va rebutjar incloure en els comptes els diners del fons si Madrid no els paga.

Un cop més prendrem mal per intentar salvar els mobles per la via de ser dòcils amb Espanya, el problema del nostre país no són si Espanya ens pagarà aquests diners aquest any o el proper. Aquets diners s’acaben convertint en una trampa pel mateix govern del President Mas, i la prova la tenim en el joc de despropòsits.

Mentre els partits polítics catalans es barallen per una petita part del espoli fiscal que patim cada any, altres països avançant clarament cal al seu procés d’alliberament nacional. El proper 5 de maig es celebren eleccions a Escòcia i els darrers sondejos avalen la política de l'Scottish National Party (SNP) i el seu líder Alex Salmond, “si aconseguim una majoria de diputats convocarem un referèndum d’independència.”

Alex Salmond, a prop de la majoria absoluta


L'SNP frega la majoria absoluta a Escòcia, segons un sondeig

L'SNP comença a capgirar les enquestes
 
]]> <![CDATA[El Barça, un equip no espanyol, ho diu també Espanya]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5704/el-barca-un-equip-no-espanyol-ho-diu-tambe-espanya https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5704/el-barca-un-equip-no-espanyol-ho-diu-tambe-espanya Tue, 19 Apr 2011 20:31:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5704/el-barca-un-equip-no-espanyol-ho-diu-tambe-espanya “Els Almogàvers responen a les penyes de Madrid demanant que se xiuli l'himne”

La manera com l’Espanya del futbol tracte al Barcelona demostra sense cap mena de dubte que a ulls dels espanyols, l’equip blaugrana és un equip totalment estranger. La quantitat de barbaritats per minut de que són capaços de dir les patums del futbol en són la prova evident.

Tant sols des de l’odi, tant sols des de la ràbia es pot negar que el joc del Barcelona no sigui el millor del món en aquests moments, escoltar programes com “punto pelota” o les declaracions de l’entrenador del Madrid, excusant-se amb l’àrbitre per negar les victòries del Barça, són proves més que evidents de que el Barcelona és vist com un dels puntals d’una Catalunya independent.

Que el Madrid es quedi un cop més en blanc de títols encara farà que les reaccions en siguin més radicals, veure com suposats entesos del futbol no reconeixent el joc del Barcelona és un al·licient més per dir Adéu Espanya.

SI denunciarà a la Federació Espanyola de Futbol per atemptat contra la salut pública

El magnat de la comunicació Rupert Murdoch, amb l'independentista Alex Salmond




]]> <![CDATA[La Generalitat creu que la independència és viable econòmicament]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5685/la-generalitat-creu-que-la-independencia-es-viable-economicament https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5685/la-generalitat-creu-que-la-independencia-es-viable-economicament Sun, 17 Apr 2011 13:37:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5685/la-generalitat-creu-que-la-independencia-es-viable-economicament Aleshores a què esperem? Cada dia sense independència ens aboca a la crisi permanent i a la misèria.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell ha considerat que la independència de Catalunya és viable econòmicament perquè seria “absurd” que no ho fos si hi ha 200 països al món que ho són i que Catalunya no seria una excepció. Pel que fa als processos d'independència, Mas-Colell ha afirmat que “en aquestes qüestions no hi ha absoluts, depèn de com ocorri”.

Tremosa proposa deixar de pagar els impostos a l'Estat

Zapatero: 'Catalunya reclama el que no li correspon'

Salgado insinua que el deute d'Espanya amb Catalunya podria ser inferior a 1.450 milions

Salgado ironitza sobre el paper dels 25 diputats del PSC, diu que no tenen pebrots per plantar-se, això sí, el portaveu Nadal ara calla. Com fa sempre el PSC gira l’esquena al País.

"El PSOE és al PSC, el que La Caixa ha fet amb Caixa Girona."

]]> <![CDATA[Les empreses de l’Ibex 35 i les entitats financeres enfonsen l’economia ]]> https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5678/les-empreses-de-libex-35-i-les-entitats-financeres-enfonsen-leconomia https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5678/les-empreses-de-libex-35-i-les-entitats-financeres-enfonsen-leconomia Fri, 15 Apr 2011 21:51:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/c2014/blog/5678/les-empreses-de-libex-35-i-les-entitats-financeres-enfonsen-leconomia Stéphane Hessel en el seu llibre Indigneu-vos diu: “Es té la gosadia de dir-nos que l'Estat ja no pot assegurar els costos d'aquestes mesures socials. Però com poden faltar avui diners per mantenir i perllongar aquestes conquestes, quan la producció de la riquesa ha augmentat considerablement des de l'Alliberament, període en el qual Europa estava en la ruïna, si no és perquè el poder dels diners, combatut amb força per la Resistència, no ha estat mai tan gran, tan insolent i tan egoista amb els seus propis servidors, fins i tot en les més altes esferes de l'Estat.” La resposta és en aquesta notícia, que ha passat desapercebuda de la majoria d’informatius.

Les empreses de l'Ibex35 acumulen un deute equivalent al 60% del PIB espanyol: Barcelona (ACN).- "Les empreses que cotitzen a l'índex borsari Ibex35 acumulen un deute de 638.869 milions d'euros al tancament de 2010, xifra que equival al 60,11 per cent del PIB espanyol, segons un estudi dels economistes José Maria Gay de Liébana, Fernando Avendaño i Fernando Domínguez, de la Universitat de Barcelona, sobre 29 empreses del selectiu. Aquest volum d'endeutament s'ha incrementat un 11,9% respecte l'any anterior i mostra una tendència creixent durant els últims anys. El deute a curt termini, que s'ha de liquidar durant el 2011, ascendeix a 240.156 milions. De mitjana, les cotitzades de l'Ibex35 només tenen només 29 euros de recursos propis de cada 100 euros de finançament i els 71 restants són deute.”

No he trobat tot l’estudi, però la notícia és d’una gran gravetat, aquest informe posa al descobert el que alguns sospitem des de fa temps, que la crisi té culpables amb noms i cognoms, amb aquesta informació resulta que les majors empreses cotitzades a l’Estat Espanyol són un bluf! plenes de deutes i finançades per les entitats financeres que neguen el crèdit i la liquiditat a la petita i mitjana empresa.

Les xifres maregen, com és possible que alguns tant i altres tant poc? Com és possible que amb aquests deutes sobreviure? Com és possible que els directius d’aquestes empreses siguin rebuts a la Moncloa o Palau per escoltar les seves demandes i propostes? Com no hem d'estar  indignats? Indigneu-vos, i tant que sí.
 
 
]]>