<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/</link>
	<title>Blog Josep Moll</title>
	<pubDate>Tue, 01 Sep 2015 20:59:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Els càlculs erronis del Madrid]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14444/els-calculs-erronis-del-madrid</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14444/els-calculs-erronis-del-madrid</comments>
		<pubDate>Tue, 01 Sep 2015 20:59:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Moll]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14444/els-calculs-erronis-del-madrid</guid>
		<description><![CDATA[De Gea jugarà, o almenys serà oficialment, jugador del Manchester United aquesta temporada. El 31 d'agost de 2015, últim dia del mercat de fitxatges, al voltant de les 13 hores el Real Madrid contactava amb el United pel trasàs de De Gea i el de Keylor Navas. Després de tota la tarda i tota la nit de permanent contacte entre els dos clubs, una mica abans de les 00:00 arribaven en un acord pels traspassos dels dos porters. Però quan semblava que tot estava lligat i els responsables del Madrid només havien de reenviar el correu que els hi havia enviat el United, on oferia els detalls del traspàs de De Gea, al mail de la Lliga, el PDF on hi havien els números del fitxatge, el PDF no s'obria! Això, un PDF, va fer que fins a les 00:28 no es pogués enviar el correu a l'adreça "contacto@laliga.es". La Liga, com no podia ser de cap altra manera, no podia acceptar-ho.  Després de tres mesos (juny, juliol i agost) de poder fer el fitxatge i la venda no es van poder executar degut un mal càlcul del temps. L'error i el ridícul que van cometre els blancs és esperpèntic, hisòric,irreversible. És inadmissible que un club d'alt nivell tracti d'aquesta al seu porter. Fa anar a Navas les oficines de l'estadi a revisar el contracte a altes hores de la nit. El jugador veient la situació i les preferències del club i del seu entrenador,Benítez, pel porter del United, no té cap més remei que acceptar la situació i signar el contracte. Després de tot el maltracte del club cap al porter, haurà de continuar una temporada més sota pals de la porteria del Madrid. D'altra banda De Gea il·lusionat per poder tornar a la seva ciutat amb la família i poder jugar en el Real Madrid veu com haurà d'estar un any més sota les ordres de Van Gaal.  L'holandès és el gran triomfador de "l'asuntu" ja que va dir que De Gea no es mouria de cap manera dels Red Devils. I, encara, ara De Gea ha de prendre una decisió molt important per ell. Pot renovar pel United i seguir jugant regularment i dir adéu al Madrid, almenys a curt termini o no renovar, passar-se un any a la grada junt amb Valdés, perdre tota la forma física i anar el pròxim estiu lliure al Madrid però en plena decadència física.Jo d'ell no ho dubtaria pas, renovaria automàticament i seguiria sent un dels millors porters de la Premier League. Tots els mitjans europeus en parlen, especialment els espanyols i els anglesos. El buit que va deixar Casillas a la porteria del Bernabéu era massa gros. El Madrid, tot i tenir un bon porter inernacional i un dels millors el passat mundial de Brasil, Keylor Navas, es va precipitar i va fitxar a un porteret de l'Espanyol per meitat de preu (ja que el Madrid en tenia el 50% dels drets del jugador). Tot i això el seu principal objectiu continuava sent en David De Gea, i això implicava que Navas hagués de marxar. Però la seva brillant actuació en la pretemporada i en els dos partits d'inici de Lliga va fer que la majoria de l'afició donés suport al costariquenc. I sembla ser que l'afició ha "guanyat" i Florentino ha "perdut" No sé si és perquè ja és massa gran o té masses cromos al seu currículum, pero el senyor Florentino Pérez ha perdut els poders. Aquest estiu del 2015 NO ha fitxat cap galàctic.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Supercampions]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14367/supercampions</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14367/supercampions</comments>
		<pubDate>Wed, 12 Aug 2015 16:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Moll]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14367/supercampions</guid>
		<description><![CDATA[El primer partit oficial del Barça d'aquesta temporada va ser la final de la Supercopa d'Europa contra el Sevilla. Hora abans del partit el Barça va anunciar l'onze inicial. Hi havien dos lesionats: Alba i Neymar. En un principi semblaven clar els dos substituts de cada un dels jugadors, el d'Alba: Mathieu i el de Neymar: Pedro però aquest segon jugador no va ser l'Escollit per Luis Enrique. El lloc del brasiler Neymar va jugar un altre brasiler, Rafinha. Durant els minuts que va jugar va demostrar perquè va entrar en l'onze inicial de la final a Tbilisi. Jugant d'extrem deixant espais per les incursions d'Iniesta, intervenint de manera regular durant el partit i culminant tot plegat amb un gol a passada de l'uruguaià Luis Suárez. El partit no va començar bé pel Barça. Al minut 3' de partit Mascherano va cometre una falta a la frontal de l'àrea que va transformar el seu compatriota Banega de forma magistral. Al cap de pocs minuts Suárez va rebre una falta a la frontal de l'altre àrea. L'encarregat de transformar el tir lliure va ser Leo Messi. Va xutar la pilota amb la seva cama esquerra i la pilota va anar volant lentament, i va passar per sobre la barrera i posteriorment pel costat de Beto que no va poder-hi fer absolutament res. La història es va repetir minuts després on Messi va tornar a marcar de lliure directe. Aquest cop, però, va ser de més lluny i el xut va agafar molta més potència que l'anterior. La primera part va ser de domini blaugrana i Busquets i Messi van ser els dos jugadors que van portar el timó del matx. La primera part va acabar amb el gol de Rafinha i la cosa estava ben encarrilada. La segona part va començar tal com va finalitzar la primera, amb bon joc dels catalans i un quart gol de Suárez que semblava deixar sentenciat el partit. El Barça era una apissonadora i Emery i els jugadors del Sevilla es donavan per morts. Però un bon contracop dels andalusos i un error de marcatge de Mathieu i una bona definició de Reyes va posar el 4-2 al marcador. El rumb del partit va canviar completament a partir d'aquí. El Sevilla sense fer ni molt menys un bon joc i amb l'ajuda del àrbitre escocès William Collum va poder escalar una pujada que semblava inacabable. Un altre contracop i una altre error de Mathieu i del senyor Collum va fer que el Sevilla es quedés a només un sol gol d'empatar el partit. Aquesta vegada Mathieu va agafar de la samarreta a Vitolo, tot i que també va ser agafat. El penal va ser transformat per Gameiro. Aquí el Barça ja jugava amb Sergi Roberto que va entrar al lloc del capità Iniesta que tenia unes molèsties al peu dret i amb doble pivot format pel tàndem Busquets-Mascherano i Bartra de central que va entrar al lloc de Rafinha. El Barça jugava amb un 4-4-2. Tot i jugar amb aquesta formació més defensiva el Barça no va poder evitar que el Sevilla empatés després d'un gol de Konoplyanka proporcionat per un greu error de Marc Bartra. La pròrroga va fer tornar a canviar el rumb del partit. Luis Enrique va tornar al mític 4-3-3 posant a Pedro, l'heroi de la final amb el permís de Messi, al lloc de Javier Mascherano que estava fos ja que ho havia donat tot. Al primer temps de la pròrroga el Barça va rebre faltes, moltes faltes, però moltes d'elles no eren sebyalades per en William Collum. Fins al punt que Piqué va explotar després de rebre un cop de colze i va començar a queixar-se dient que dels sis àrbitres no ho ha ningú i renegant en anglès. L'èxtasi no va arribar fins al minut 115 on un altre tir lliure llençat per Messi va estavellar-se a les mans d'un jugador del conjunt sevillista (enèssim error del colegiat) el rebot va tornar als peus del millor del món que va fer un xut ras i potent que va aconseguir rebutjar Beto amb una estirada, però la pilota va quedar a l'àrea petita i en mig del desconcert per les clares mans, Pedro va ser el més llest i va xutar la pilota en un lloc que no estava a l'abast del porter. La celebració del canari en el moment posterior del gol va ser de ràbia total. Va xutar tot el que es trobava pel camí: el banderí del córner, els micròfons de so ambient, cadires, tanques publicitàries... allò era un evident mirall de l'estat emocional de Pedro. Durant la celebració del títol de la Supercopa d'Europa la imatge de Pedro era molt diferent. El davanter, encara ara, blaugrana estava apartat, pensatiu, trist. Aquesta és la cinquena supercopa del Barça i serà recordada pel nombre de gols, les genialitats extraterrestres de Messi i el gol decisiu de Pedro emulant el que va fer 6 anys abans. Decideixi el que decideixi Pedro serà un exemple per tots aquells joves que vulguin pujar al primer equip. Treball, humilitat i esforç. Gràcies Barça, gràcies Messi (una altra vegada) i gràcies Pedro.  4 de 6 ja en portem més de la meitat. Divendres pròxima cita a Bilbao.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El principi de la fi]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14354/el-principi-de-la-fi</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14354/el-principi-de-la-fi</comments>
		<pubDate>Sun, 09 Aug 2015 13:50:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Moll]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14354/el-principi-de-la-fi</guid>
		<description><![CDATA[El 25 d'agost de 2006 el Sevilla li va pintar la cara al totpoderós Barcelona de Frank Rijkaard, Ronaldinho, Deco, Eto'o i companyia. Els blaugranes disputaven la Supercopa d'Europa a Mònaco (com era tradició fins fa pocs anys) després de guanyar dues Lligues consecutives i una Champions League a París. Set minuts va durar el somni del sextet, els que va trigar Renato a obrir el marcador. Després Kanoute i Maresca van segellar el marcador amb el 3-0 definitiu. Va ser el principi de la fi. El Sevilla li va posar els peus a terra a un Barça que es pensava que guanyaria aquell partit de carrer. El dia anterior, mentre els andalusos estaven concentrats al seu hotel, els jugadors del Barcelona estaven gaudint de la Gala de la UEFA, recollint els premis per les seves actuacions la passada temporada. I el mateix dia de la trobada, el mateix Ronaldinho estava en un acte publicitari de telefonia mòbil. A dia d'avui seria impensable. Ningú imagina a Leo Messi el mateix dia de la final en un acte publicitari, ja se'n encarregarien des de Madrid de criticar-lo. El brasiler va haver de sortir a defensar-se després de la derrota. Ja que Rijkaard va expressar la seva disconformitat per aquesta circumstància. "No té res a veure una cosa amb l'altra, només vaig estar 20 minuts en aquest acte i el partit el vam perdre per qüestions futbolístiques", es va justificar el "10" blaugrana. Però el declivi havia començat, i no es va saber o no es va poder aturar. En aquella temporada (2006-07) el Barça només va poder guanyar la Supercopa d'Espanya, el que va portar a Joan Laporta a donar un fort canvi de rumb, que no va aconseguir d'immediat ja que la següent campanya, la 2007-08 va ser encara pitjor: no es va guanyar absolutament res. Ronaldinho, el jugador màgic que havia canviat la història del barcelonisme, es va autodestruir. Des del partit de Mònaco ja no va ser el mateix i la seva estrella es va anar apagant per qüestions extra-esportives. La situació va portar Laporta a encunyar la famosa paraula de l'autocomplaença per explicar que el Barça estava morint d'èxit. "Tots els estaments ens hem deixat arrossegar per la inèrcia de l'autocomplaença i alguns jugadors s'han extralimitat. Hi ha jugadors que no han tingut el compromís que desitjàvem. Alguns s'han relaxat pel que fa a professionalitat, compromís i il·lusió ", va explicar el president del club en aquell moment crític en una multitudinària roda de premsa el 20 de juny de 2007. Dos anys després del desastre davant el Sevilla va fitxar a Pep Guardiola. Aquell estiu del 2008, SÍ. Joan Laporta va aconseguir el canvi de rumb definitiu fent que Guardiola, fins aleshores entrenador del filial del Barça, fos el comandant de la nau blaugrana. Allò que va intentar fer dos anys abans, després de l'ensopegada a Mónaco, ho va aconseguir posant el tècnic de Santpedor al lloc de l'holandès Rijkaard. la gran virtut de Josep Guardiola va ser que va arribar amb les idees clares des del primer moment. Ho tenia molt clar: ni Ronaldinho, ni Deco, ni Eto'o (tot i que no va poder desfer-se'n) no els volia en el seu equip. Va donar tot el lideratge de l'equip a un jove i esperançador Leo Messi i va aposta per gent de la casa, donant molta més jerarquia a Puyol, Xavi, Iniesta i Valdés i portant jugadors de projecció com Dani Alves (proscedent del Sevilla, l'equip que va fer "destruir" el Barça de Ronaldinho) o Gerard Piqué un jove central de la casa que venia dels "red devils". Sense oblidar-nos de Pedro i Busquets que els portava del filial. Tot això va encetar una de les etapes més glorioses de la història del club, que encara no ha acabat. Dimarts a Tbilisi podem seguir engrandint la llegenda guanyant la Supercopa d'Europa contra el Sevilla.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Bo per al Barça?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14289/bo-per-al-barca</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14289/bo-per-al-barca</comments>
		<pubDate>Fri, 24 Jul 2015 22:34:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Moll]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/blai-grana/blog/14289/bo-per-al-barca</guid>
		<description><![CDATA[Bartomeu guanya les eleccions. Amb això no hi ha cap nova, però si dius que les guanya amb més d'un 54% dels vots això sí que és notícia. Cap de les enquestes fetes pels diaris, les que feien els precandidats ni tan sols el somdeig a peu d'urna de TV3 i Catalunya Ràdio donava majoria absoluta al fins ara president. El triplet (Copa, Lliga i Champions) i la tripleta atacant o trident (Messi, Neymar, Suárez)li va bastar per sobreposar-se als altres contrincants. No va necessitar ni fer campanya. Ni Qatar, ni l'arriscat "Espai Barça", ni la seva imputació en el famós" Cas Neymar", ni l'absència en els debats, ni la posició en el procés que viu Catalunya, ni la decadència de La Masia, ni el desastre del Barça de bàsquet, ni la manca de propostes en el seu programa electoral han pogut amb el somriure de Nobita i els èxits aconseguits en el futbol. El 33% de vots que va rebre Joan Laporta és un nombre força alt tenint en comte que hi havien tres candidats més però insuficient. El seu electorat més fidel no va fallar però a part d'aquest poca cosa més va arreplagar, la seva campanya va ser per sota del nivell esperat, amb la sensació de que anava improvitzant i que s'aferrava en noms propis (Masip, Abidal, Albertini, Grimau, Norris, Giuly, Alexanco,Javi Rodríguez, Roger Estaller...) per tirar endavant la campanya. El Jan Laporta que tots i totes coneixíem no l'hem vist en aquest mes i es va veure afectat el passat dissabte 18 de juliol. Tot i tenir gent molt molt important, a la història del club, al seu costat (Cruyff, Pep Guardiola o Abidal que formava part de la candidatura) no ha pogut batre l'experiència de Cardoner, Vilarrubí, Moix o Didac Lee. La gran pregunta és: Si Laporta hagués fet una bona campanya hauria pogut combatre el triplet fet per un Barça presidit per Bartomeu? No ho sabrem mai! Els altres dos candidats, Agustí Benedito i Toni Freixa, que eren els dos candidats que portaven, des del meu punt de vista, un millor programa i havien fet una millor campanya electoral han sigut els que han tret pitjors resultats amb diferència. Probablement Agustí Benedito té raó: "no bufen temps per la lírica, el soci ho ha dit clarament. Un ha tret més de la meitat de vots i l'altre més d'un 30%". No pots estar al mig, ha de ser o blanc o negre, no pots escollir cap altra tonalitat. El soci, afortunadament, mana i dissabte ho va deixar ben clar. I qui no ho vegi així vol dir que no ha entès res de res.  Benedito a penes ha tret pocs vots més que firmes presentades i Freixa ha tret la meitat de vots que firmes presentades tot plegat conseqüència del bipartidisme fomentat pel mitjans. Els socis que miren TV3 o 8TV, els que llegeixen el Mundo Deportivo o Sport o els que escolten Rac1 o CatRàdio han vist com el consum de minuts sobre una informació i una altra eren massa desiguals. Era més notícia la firma invalidada de Cruyff que el projecte esportiu de l'equip de Freixa o el titular més gran que es llegia era la trobada de Barto amb sor Lucía Caram que no pas l'oferta de patrocini que presentava Benedito amb una companyia de begudes energètiques anomenada "Fly Without Wings" que donava 70-80 Milions d'euros(€) per temporada al llarg de tres fervorosos anys i, així, desbancava el maleït patrocinatge de Qatar. Qatar NO ha de tenir res a veure amb el Barça! NO vull Qatar per enlloc! És una vergonya! Televisió de Catalunya a part d'encarregar el sondeig va encarregar unes preguntes: una d'elles deia que si fitxaria a Pogba per més de 80M i una immensa majoria va dir no. Aquest resultat em sembla especialment curiós ja que els dos candidats que es "barellaven" pel francès van ser els qui varen treure una gran majoria de vots. La segona pregunta era sobre la grada. Aproximadament un 60% n'estava a favor i un nombre bastant més menor en contra i una petita part del soci li era indiferent. També és curiós que el guanyador de les votacion a can Barça fos l'únic dels 4 que va dir clarament que d'aquest tema ni parlar-ne. La tercera i última qüestió que va presentar TV3 era sobre Qatar. Deia quelcom així: "Està a favor que Qatar Airways patrocini el FCBarcelona en cas que sigui el que ofereixi millor oferta a nivell econòmic?"  Un 51,5% dels socis enquestats deia que no i un 41,3% deia que sí. La resta mostrava indiferència. Els mitjans destaquen que una majoria no vol Qatar i és així,  pero jo m'ho miro d'una manera més diferent, més catastròfica: quasibé la meitat diuen que sí mentre paguin. Això demostra el fort desconeixement de la situació d'orient per la gent d'occident més enllà del Barça i del món esportiu. Potser ja és hora que la política Europea i Americana faci un pas endavant i vagi més enllà per intentar en el tema terrorista. El Barça (Bartomeu) faria bé en col·laborar-hi deixant de portar aquesta marca d'aerolínies a la formosa samarreta blaugrana i que torni l'esperit més solidari del club amb UNICEF com a bandera. Tant de bo que això de Rakuten prosperi i supleixi Qatar, llavors, jo seré el primer en aplaudir a Bartomeu, però això està per veure. No voldria acabar sense manifestar que el soci va donar una gran lliçó en l'exercici democràtic únic al món. Per coses com aquestes som "més que un club" no perdem aquesta meravellosa tradició.  RESULTATS ELECCIONS FCBARCELONA 18 JULIOL DE 2015 *Josep Maria Bartomeu i Floreta 54,63%; 25.823 vots.  *Joan Laporta i Estruch 33,03% 15.515 vots;  *Agusti Benedito i Benet 7,16% i 3.386 vots; *Toni Freixa Martín 3,70% i 1.750]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
