Blog Àstrid Alemany

Podi 3: Catosfera, Barcelona Decideix i Jubilació als 67!

Àstrid Alemany — Mon, 01 Feb 2010 15:18:12 +0100

Bronze: Jubilació als 67!

Entenc que en un estat del benestar hem de cotitzar X anys per tal de mantenir el ritme de despesa i assegurar les presents i futures pensions. No entenc que ho haguem de fer fins els 65, o com el PSOE (l’obrer!!) proposa ara, fins els 67! A veure, un dels problemes endèmics de l’estat espanyol ha estat i és l’atur. No entenc, doncs, perquè no s’encara amb valentia una reforma laboral i s’engeguen polítiques públiques per reduir-lo en comptes d’aquesta maniobra de rentat d’imatge i de venta vers la UE.

No vull anar de llesta però aquí van 4 idees per afrontar de VERITAT el problema social. Ja ho deia l’Arcadi Oliveres (i t’estic parlant de fa 10 anys) que el més urgent que s’ha de fer és repartir l'ocupació, amb una jornada màxima de 30 hores setmanals. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda. O l’eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació. O el descens de l'edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari. O la prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's. O establir un sol model temporal de contractació: el fix. I per anar acabant i no fer-t’ho més llarg, també proposo l’eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. Ala, m’he quedat molt a gust.

Plata: Barcelona Decideix

El passat dissabte 23 de gener, vaig assistir a la 1a Assamblea de constitució de la Plataforma Barcelona Decideix i vull transmetre que (com tota plata) tinc sensacions contradictòries. Si ja és difícil estar completament segura (o segur) de les decisions que anem prenent al llarg de la vida d’una mateixa, imagina’t si poses a tota una City a decidir. Contres: massa fi el llindar de politització. Molts grups (per tant, pluralitat) però amb consignes (per tant, no llibertat). Risc de desafecció a causa de l’apropament de les eleccions nacionals. Pros: molta participació en l’assemblea inaugural, més de 500 persones. Moltes entitats. Molta il•lusió, prudència i banys de realitat amb les dades sobre la taula. Endavant, opino el mateix que l’article de les Consultes del 13-D, siguem seriosos, perquè tenim la història a les nostres mans.

Or: Catosfera

El cap de setmana passat vaig tenir la satisfacció de participar a la 3era edició de la Catosfera (univers de blocs de la comunitat o xarxa social catalana) a Granollers. No t’atabalo més, però deixa’m destacar-te 2 personatges que em van impressionar. En Pau Llop és el creador del Bottup.com, un revolucionari portal on la ciutadania ha deixat de ser un actor passiu, “hem pensat el periodisme no com un negoci sinó com una NECESSITAT social”. Ostres, treballar amb i pel ciutadà no em diguis que no és un concepte revolucionari en periodisme. Un altre Pau, ara en García Milá, va crear fa 4 anys l’empresa EyeOs. A banda del seu èxit empresarial (van començar ell i un company i ara ja tenen més de 30 treballadors) em va impressionar la irreverència en la manera d’expressar-se. El seu primer dia d’universitat, explica, es va posar a sobre la taula i va anunciar que tenia un projecte (EyeOs) i que buscava gent per engegar-lo. De les 59 persones al•lucinades, que estaven escoltant aquell “il•luminat”, va sortir un company per recolzar-lo. Avui és el seu soci. Dels 58 restants i després de 4 anys, uns 38 els hi ha enviat el CV. O l’anècdota de rebutjar el projecte d’un ianqui que, mitjançant un mail, els hi proposava associar-se per engegar un servei de xarxes socials i microblogging que permetria als seus usuaris enviar missatges amb una longitud màxima de 140 caràcters. Ejem, doncs van rebutjar col•laborar amb el Pare de TWITTER! Uns cracks, tu diràs.

Podi 2: Barbie Burka, grups del FB i 13D

Àstrid Alemany — Thu, 10 Dec 2009 09:52:27 +0100

Bronze: Barbie Burka

Jo també estic al•lucinant. Et poso en antecedents: aquest any 2009, la nina amb més pits de la història fa 50 anys (sí, ho porta bé). Per celebrar-ho, l’artista italiana Eliana Lorena, ha dissenyat més de 500 nous vestits que s’exposen a una casa de subhastes de Florència. Una part de la recaptació es destinarà a l’ONG Save de Children (la cosa es complica). Alhora, també has de saber que la Comissió per a la Promoció de Virtut i Prevenció del Vici, de l’Aràbia Saudita, va prohibir el setembre de 2003 la venda de la nina Barbie al•legant que els nens estan exposats a la temptació d’aixecar-los la roba. La Barbie, doncs, es considera com un símbol de la decadència moral d'Occident. Per això, l’estilista i millor creativa, la tal Sra. Lorena, ha inventat un model per una nova Barbie: La Barbie Burka.

Digues-me Raholeta, però jo em sento ofesa i em fa mal cada vegada que veig una dona (o pitjor, una nena) que porta el mocador de la submissió o el Burka, que més que submissió és l’expressa invisibilitat com a persona, com a dona. Veure una nena posant-li un estoc de burkes a la Taliban Barbie sense ser conscient que amb allò, a més de jugar, aprèn que el burka és normal i s’ha de dur, em remou les entranyes. Entenc que els senyors de Matel no hagin d’emparar-se a l’ètica humana i tenen tot el seu dret a maximitzar els seus beneficis de tota empresa en un sistema econòmic capitalista, però no em diguis que no és ja inhumà (perquè sí, les dones també som humans) que haguem d’acceptar les regles del joc Talibà.

Plata: Grups de Facebook

Vagi d’entrada, sóc fan de les xarxes socials. Ho sóc per molts motius: suposa una llibertat de comunicació i de relació amb altri sense precedents. Facebook és potser el paradigma d’aquestes. Aquest és una bona eina per no sentir-se sola en aquest món d’individualitats i de competència extrema, inhumana. Contactes amb persones relativament properes a tu, t’adhereixes a causes globals i locals i, el què aquesta medalla de plata vol destacar és la creativitat de l’aparició de certs grups. Aquests et revelen que definitivament no ets única (o únic) i et dona l’oportunitat de saciar (almenys virtualment) les manies d’una (o d’un). Seguint la màxima d’intentar fer a cada Podi un “treball d’investigació” he fet una escombrada als Grups del FB i te’n destaco alguns. L’últim grup que m’he afegit porta per títol “Jo també obro sempre els medicaments per la part del prospecte”. Sí, ja fa anys i panys que cada vegada que obro la capsa de l’Aspirina, de l’antibiòtic, o dels Tampax, l’obro per la part del prospecte. I al llarg d’aquest temps m’he preguntat si hi havia més persones que els hi passava. A tu també et passa, oi?
També trobem els típics grups que recolzen causes com el de “Jo no vull seguir mantenint econòmicament la família reial”, o aquest també m’agrada molt: “A 40 km/h hi anirà la teva p mare” (amb perdó de les respectives!). Altres que trobo d’una perspicàcia màxima, són: “Cada vegada que entro al Breshka m’entren ganes de demanar-me un cubata!”, o seguint amb els etílics, “Vaig sortir a fer 1 canya i em vaig liar”, o (aquest fa rabieta als papis/mamis) “Els meus amics tenen fills i jo ressaca”, o d’altres amb més patilla, “Tant de bo em pogués connectar al WIFI del veí”, o el mític “Jo també feia Play+Stop per apuntar la lletra d'una cançó”. Creativitat màxima, no em diguis que no.

Or: Consultes 13D, la història a les teves mans.

Em sembla que puc afegir poques coses a nivell intel•lectual de les que ja hagis llegit sobre les 170 consultes que el proper 13D es faran arreu del país. Però no puc deixar passar aquest post sense cedir el Podi d’Or a aquest exercici històric i de democràcia radical que realitzarem. Emparant-me a la pràctica de la història-ficció, aquest matí m’he preguntat com respondrien ara els qui estan en contra de les consultes si, fa 300 anys, Catalunya hagués accedit a l’annexió amb Castella no mitjançant la força desproporcionada de les armes (40.000 Borbònics contra 5.000 defensors de BCN) sinó que, ens ho haguessin preguntat en un referèndum. Diria així: “Vostè, ciutadà de la corona d’Aragó i Catalunya, vol deixar de parlar i aprendre la seva llengua, esborrar la seva literatura i ciència, deixar d’usar la seva moneda, abolir la seva pròpia legislació, ser expoliat de les seves riqueses, enfonsar el pròsper imperi, i ser ciutadà de la Corona Castellana?”. Segur que aquest qui estan en contra, els hi podríem explicar que volem tornar-nos a fer aquesta pregunta perquè, després de 300 anys ens ho hem repensat.

Amb aquest exercici de política-ficció només et volia transmetre que sí, que ara és el moment i que de veritat, creu-t’ho, perquè tens la història en les teves mans.

Podi 1: Happy hours, Cruyff i les trituradores

Àstrid Alemany — Mon, 23 Nov 2009 13:08:53 +0100

Hola, m’estreno a l’indirecte!cat com a opinadora de la vida, de les grandeses i de les absurditats humanes. Aquest petit racó serà el PODI. La intenció és fer un espai amè i fàcil de llegir on cada noséquan aniré omplint amb els temes d’avui, de demà i sempre.

Com saps el PODI és una plataforma on actua el director d'una orquestra, un animador d'una festa, un orador, on és presentat el vencedor d'una prova esportiva, etc... Em quedo amb l’accepció esportiva: aniré repartint medalles (a l’estil Màgic Andreu) de Bronze, de Plata i d’Or a aquelles accions i temes que em cridin l’atenció. Apa, espero que t’agradi.

Podi 1

Bronze : Supressió dels Happy Hours

Indignació. Això és el què vaig sentir quan vaig llegir la nova llei que ha fet el nostre Govern. Els Happy hours a mi m’han servit per aprendre a beure i a degustar còctels que a hores no happies valen 6 o 8 euros cada un. Jo no és que begués el doble, és que pagava la meitat! Quedàvem 2 o 4 amigues (és clar, sempre intentàvem ser parells) i preníem un còctel cada una per 3 euros, preu raonable. És una llei on perdem els consumidors i guanyen els empresaris dels bars. I si volien acabar amb el “Botellón”, fot-li que es doblarà el fenomen, com els preus. S’ha acabat el trajecte gracienc del Saint Germain al Châtelet. Sniff.

Plata: Cruyff nou Seleccionador de Catalunya

Contradiccions, com la vida mateixa. Sí, entenc als amics i companys que critiquen a en Cruyff perquè després de 33 anys visquent a Catalunya no parli català. Però hem d’entendre entre tots que tenim un país on passen aquestes coses: tenim per icona a una verge negra (quan la majoria de catalans som blanques i blancs), va ser un Hans i suís l’inventor del Barça, és un català qui pareix el Real Madrid, i dia que passa any que empeny. No obstant, vull ressaltar uns fets que ens recorda el periodista Xavier Torres. Ja en l’any 1973, en Johan va enviar fotos dedicades a cada un dels 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya. Al següent any va inscriure el seu fill amb el nom de Jordi quan cap català no ho havia aconseguit. També a l’època, en Cruyff encapçala una proposta dirigida al Rei demanant l'amnistia per als presos polítics. Va ser el 1r en posar-se braçalet de capità amb la senyera ignorant els consells de les autoritats espantades catalanes. I per últim, l’any 1999 va donar suport a l'ILP Pro-Seleccions catalanes. Estaràs d’acord amb mi que una de les eines bàsiques que tenim és la internacionalització del conflicte. Amb en Johan com a entrenador tenim: projecció internacional, agenda i contactes. Endavant amb la selecció.

Or: Grip A i Trituradores

En època de crisi hi ha qui es “forra”. Sí, les farmacèutiques amb la venta de milions de dosis de la Grip A. Fa rabieta, què vols que et digui. Si encara no l’has vist, et recomano molt el vídeo de la monja. Ves al youtube i busca Campanas por la Gripe A. I qui s’està lucrant també molt són les empreses de màquines trituradores. Ostres! Després de Pretòries i Millets estic convençuda que en molts despatxos: d’advocats, de constructors, d’autopisteros, de regidors i de batlles... una de les tasques de la Secretària (i ho poso en femení perquè el 90% són dones) és anar a reparar o en el seu defecte a comprar una trituradora nova. He trucat a una empresa distribuïdora i en el petit qüestionari del reportatge d’investigació que he fet, m’han comentat que des d’un mes ençà han augmentat molt “los pedidos desde Catalunya” i que la màquina que es ven més és la Fellowes PS73i perquè també destrueix CD’s, es traga els clips i és "anti-atasco". Tela.