https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/ Tue, 11 Jun 2013 23:59:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/10293/el-joc-de-les-imputacions https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/10293/el-joc-de-les-imputacions Tue, 11 Jun 2013 23:59:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/10293/el-joc-de-les-imputacions                      
1ra. Base del joc: acusació.
2na. Base del Joc: imputació
3ra. Base del Joc:  en Stand By

Amb la feina assegurada, uns sous superiors als de la població mitjana –i infinitament superiors als de la majoria actual de població – els polítics, ben empoltronats als seus seients encoixinats, imbuïts de la glòria del Poder que ens fa sentir cucs miserables a tot el personal, juguen cada dia al nou joc.

Apassionats per a veure de qui alçaran la catifa, i amb l’espera de trobar-la plena de brossa, fan saltar un nom, sonorament, al pati de butaques, siguin les del parlament de Catalunya, siguin les de les Corts de Madrid.

El joc, per ser creïble, té necessitat d’una “investigació” prèvia, duta a terme per un Sherlock Holmes amb visera i una lupa, periodista dels diaris especialitzats en el joc de les imputacions.

Abans, aquest joc s’anomenava el joc de les mentides i l’interès  consistia en desembolicar la madeixa fins arribar al punt en què es va generar la mentida. Si ho endevinaves, havies guanyat. Sinó, pagaves penyora. En aquest cas, recuperar la penyora era un camí ple d’espines, acompanyat de les rialles de la colla que amb somriures maliciosos esperava que triguessis molt a aconseguir-la.
Tant si la recuperaves com sinó, el teu historial de jugador o jugadora ja havia quedat tacat per sempre més.

Ara, el joc és més elaborat: mentre esperes la sentència –que no arriba–, tu pots imputar aquells que abans t’han imputat a tu. –Perdonin el joc de paraules, l’únic escaient per a descriure una tan nuada cadena.

La imputació del cas Bàrcenas-PartidoPopular ha arribat en aquest punt àlgid:  IU, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció, Els Verds i l'associació Justícia i Societat són la part acusadora, que ha denunciat les suposades –més que suposades- martingales

PP/Tresorer.
Mentre s’espera la possible imputació, la part acusada és a punt d’alçar una acusació en contra dels acusadors, per injúries –és a dir, el PP acusa IU i companyia.

Han entès alguna cosa? Cal llegir-ho apuntant els mots i les intencions. Han de trobar-hi la “lletra petita”.
Els polítics, asseguts a les poltrones, s’esperen amb un ai al cor. Saben que aviat el seu nom els esclatarà a les mans.

Assumpció Cantalozella
 
Una testimoni admet que va rebre 1.500 dòlars per figurar en la venda fictícia de quadres de Bárcenas

Ruz ordena bloquejar almenys una dotzena de comptes relacionats amb Bárcenas i el seu testaferro a Suïssa

El jutge Ruz ordena bloquejar almenys una dotzena de comptes de Bárcenas i la seva testaferro a Suïssa

]]> https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/9654/sabiem-que-seria-dificil https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/9654/sabiem-que-seria-dificil Sun, 17 Feb 2013 20:04:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/assumpcio-cantalozella/blog/9654/sabiem-que-seria-dificil
Hem  avançat pels camins de l’Estat Català,  amb una llibertat que ja vèiem estranya, tenint com tenim damunt nostre la mirada del PP –aquest  partit espanyol que arreplega un centre dreta homologable als altres d’Europa al costat d’una espantosa secció, –facció, diríem, –hiper- imperialista espanyola, amb tots els tics necessaris per a retornar-nos a l’obscura nit del franquisme.

No havíem ni imaginat que ens atacarien les cases de la vila, els nostres Ajuntaments.  Trobar irregularitats als Ajuntaments deu resultar fàcil, i més fàcil encara   que més rar, indagar si aquella operació de permutes, esmenes   de qualificacions de terrenys , s’ha fet amb la deguda legalitat municipal, és a dir, amb l’aprovació amb votació del Ple Municipal, amb la llei a la mà.

I per aquí han anat.

Encerclant, sovint, els nostres ajuntaments amb una policia “nacional”, que de temps ençà ja ens resulta aliena, i que apareix amb les cares tapades amb  passamuntanyes, amb membres de la guàrdia civil, en molts de casos, penetren  als edificis , redueixen el personal administratiu –sí, com en un atracament, exacte-, els fan lliurar els mòbils, els obliguen a tancar-se en una estança, i capgiren documents, carpetes, arxius, telèfons...i cortines.

Solen sortir amb l’alcalde i altres persones -emmanillats o no- i els introdueixen en furgonetes ben retolades amb les paraules “policia nacional”.

Senyors i senyores, si això no és un assalt, un aprovi, una manca absoluta del més bàsic i necessari respecte a la persona, ja em diran vostès de què es tracta.

Jo ho veig ben clar.
Assumpció Cantalozella
]]>