Doncs sí senyores i senyors, l’entrenador de l’etapa més brutalment gloriosa del Futbol Club Barcelona ha renovat per un any més el seu contracte. Tot i que semblava que no sabríem la decisió del nostre guru fins que s’acabés la temporada, les informacions que la junta de Sandro Rosell va filtrar a Marca en referència a una renovació imminent han acabat sent, lògicament, certes. Així doncs, ja sabem segur que l’any vinent podrem mirar a la banqueta i veure-hi una decisió arriscada convertida en un ésser mitològic de carn i ossos. Gràcies novament a qui va prendre aquesta arriscada decisió de donar-li la responsabilitat directiva envers el nostre primer equip.

Tot i així, com bé sabem el masoquistes que fullegem els mitjans afins a Rosell (és a dir, la grandiosa majoria), la figura de Pep Guardiola no fa massa gràcia als creadors d’opinió més ultres. Escric només ultra, sense cap adjectiu que l’acompanyi perquè ben bé, no sé quina tasca constructiva defensen. Tot el seu reguitzell d’arguments ultres venen per pur odi i ressentiment; ja se sap que destruir o mantenir, és molt més fàcil que no pas construir.

Com deia, Guardiola continua sent atacat i posat en dubte per mitjans com el famós Diari Gol (qui no seria famós  amb el pressupost que tenen?). Novament en la columna del personatge anònim Mr Entorn, es torna a fer sang amb l’home de les 8 copes en dos anys. En aquesta columna -que trobeu a l’esquerra d’aquest text- des de la valentia de l’anonimat, es tracta a Guardiola de pesseter i xantatgista, acusant-lo indirectament de demanar massa i imposar els seus ajudants de manera inflexible. Com li cou a l’entorn de Sandro Rosell no tenir marge de decisió en la parcel·la tècnica del primer equip, i que llest és Guardiola de renovar any a any, per tenir lligat en curt al seu president.

És espectacular veure com després de tot el que hem viscut, després d’haver visitat Canaletes fins a la sacietat, encara hi hagi veus crítiques amb el rumb que Pep Guardiola ha decidit pel futur del primer equip; on s’és vist que una persona que va d’èxit en èxit, sigui criticada gratuïtament? Ara resultarà que el de Santpedor no podrà exigir que li renovin a l’Alves i a l’Abidal a canvi de la seva continuïtat. Si un home de club com Guardiola tensa la corda amb el tema de la renovació del lateral brasiler i a nivell personal demana més diners de fitxa dels que percebia, deu ser perquè la pantomima de l’austeritat i la falsa crisi que s’ha muntat Xavier Faus no li acaba de resultar creïble. Fer números no és tan difícil i entendre que el club té un deute global similar als beneficis anuals, li dóna la potestat per exigir més diners.

Com bé recordareu, a l’edició del Diari Gol de la setmana passada es van dedicar a fer desaparèixer d’una fotografia -mitjançant el photoshop- al president Laporta, és per això que aquesta setmana justifiquen en una petita columna aquest revisionisme barat en nom del “futur”. Segons els sempre moralistes i gens psicòtics redactors, s’havia d’esborrar el “passat” d’aquella instantània. Arribarà el dia en què els becaris de Diari Gol, rebran l’ordre d’esborrar Pep Guardiola de la mateixa foto, potser Xavi Hernàndez també tocarà esborrar-lo per haver estat el jugador que més es manifestà públicament a favor de Joan Laporta i la seva gestió. I aquell dia, el Diari Gol no se sentirà pas culpable, sinó que farà seva aquella màxima cruyffista de “la millor defensa és un bon atac”, i tornarà a fer una trista columneta, justificant allò injustificable. No sé per què hem d’existir els historiadors, si hi ha guionistes tan capaços com els del Gol.

Finalment, em va resultat graciós llegir un petit fragment d’aquest escrit on s’explica el perquè de la foto retocada, que reprodueixo i comento a continuació:

Parlant del Barça del futur, vam obviar a Laporta, que és passat. Vaja, el que fan la major part dels mitjans de comunicació que, de vegades, per ajustar i/o adaptar una fotografia al text corresponent es readapta l’escrit. Res de nou en aquest pervers món del periodisme en el qual sempre hi ha algú disposat a disparar abans que mirar-se al mirall. 

És irrisori veure com algú que s’ha dedicat a criticar i a acarnissar-se amb els pares del Barça actual, plora perquè li plouen crítiques. Senyors a sou dels interessos de Sandro Rosell, si ploreu en públic, no pretengueu fer pena a ningú després de totes les aberracions periodístiques que dueu fent des de fa 300 dilluns.

Almenys, n’hi ha uns que es poden mirar al mirall i hi veuen una persona. En canvi, n’hi ha d’altres que es miren al mirall, i acomplexats hi veuen reflectit un personatge; li posen un nom pressumptament original i aprofiten l’anonimat per atacar per l’esquena.

Publicat a Racóblaugrana.com

Un dilluns més, l'intent de diari Gol, ha arribat a les meves mans. Per sort aquesta setmana no he sabut trobar cap atac a Pep Guardiola (com sí que n'hi vaig trobar el dilluns passat), però en la línia de la paranoia contra qui ha bastit els anys més dolços de la nostra història, a les pàgines centrals del diari es publicava novament la típica cantarella on s'acusa de corrupció -sense proves, clar- a l'antiga junta encapçalada per Laporta. No obstant, per molt que repeteixin una mentida, no convertiran en veritat la gran fal·làcia de tractar de lladre, qui ha quadruplicat els ingressos des de l'era Gaspart. S'ho hauran de treballar més i jugar a esborrar la història si volen fer oblidar la millor gestió blaugrana. No valdrà amb esborrar a Joan Laporta amb potoshop com ha fet el Diari Gol.
 

La redacció del Diari Gol, no està regida per les lleis de l'estat, és un paradís legal on tothom és culpable abans de començar el judici. I no només té una legalitat a banda, sinó que també té un judici moral desviat del que es pot considerar lògic. Precisament per aquesta esbiaixada moralitat són capaços d'atacar a tort i a dret, -fins i tot després de la seva marxa- a les persones que van saber donar el rumb de creixement i d'excel·lència esportiva mundial al nostre club ferit, canviant-li la mentalitat perdedora i augmentant-li els tristos ingressos de tercera fila. Tenir tant d'odi recorren-te les venes no pot ser bo, i ser tant desagraït com per escopir qui t'ha fet créixer, només s'entén en un context d'entorn amanit, amb interessos ocults.
 

Per si no n'hi hagués prou ens trobem la sorpresa final a les darreres pàgines del Diari Gol. On en un cúmul de redactats d'atac (camuflats per la bona disposició estètica de la publicació), parlant de la FCF, es lliga el nom de Johan Cruyff a la mala gestió de la Federació. Està clar que el Diari Gol obeeix els criteris del Think Tank rosellista, on s'ha d'atacar l'adversari fins a quedar-se sense esma. Però, sisplau Carles Torres -el pseudoperiodista que signa la notícia-, tingui un mínim de decència; no critiqui de manera tan gratuïta  un mite vivent. Al pare del concepte que cada setmana ens deixa meravellats, tal i com sempre que ha calgut ha reconegut Pep Guardiola en roda de premsa: sense Cruyff, no hi ha Barça de Guardiola. Senyor Torres, la seva mediocritat en la que és la seva professió, ja deslegitima la crítica envers qui ha excel·lit en la seva, com Johan Cruyff, que no només revolucionà el futbol com a jugador, sinó també com filosof tàctic.
 

De tot plegat en podem treure una pinzellada de positivitat dins de tanta testosterona periodística, i és que les dades del Baròmetre de la Comunicació 2010 que han sortit a la llum, confirmen l'ascens dels diaris digitals: A dia d'avui ja tenen més lectors que els diaris palpables. A més, la mateixa font confirma que els diaris gratuïts com el Diari Gol perden lectors a marxes forçades. Millor pel bé de Guardiola que aquestes publicacions no facin fortuna, no fos cas que arribessin a tenir tanta influència com els sempre imparcials i netament barcelonistes Sport i Mundo Deportivo.