https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/ Fri, 12 Dec 2008 20:59:06 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1437/habitatge-per-decret https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1437/habitatge-per-decret Fri, 12 Dec 2008 20:59:06 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1437/habitatge-per-decret
I com farà tot això la Generalitat? bàsicament, intervenint en el marc legislatiu i les competències municipals (exceptuant les de Barcelona, on els socialistes d’allà no s’han deixat i serà l'única ARE projectada pel municipi receptor). Arran de l’aprovació de la Llei del Sòl estatal, que comporta modificacions puntuals de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (inconvenients de no ser un país independent), el govern de la Generalitat aprova el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística (DL 1/2007 de 16 d’octubre) que resol la transició legislativa i regula la figura de les ARE. Aquestes s'estableixen a partir de la redacció de 12 plans directors urbanístics (PDU) supramunicipals i per tant redactats per la Generalitat (PTOP), que han de permetre desenvolupar 1.523 hectàrees de sòl en un total de 80 municipis, i que suposaran 90.097 nous habitatges (un 50% dels quals seran protegits). En aquests moments el planejament de les ARE està en fase d’informació pública, un cop les comissions territorials d’urbanisme van aprovar inicialment al setembre els 12 PDU i es preveu que la definitiva sigui al març del 2009. Una tramitació sense precedents que hauria de permetre que “els nous eixamples de Catalunya” (les 94 ARE) es poguessin començar a fer realitat i iniciar la urbanització a principis de 2010*.

Les ARE són una resposta -per la via d’urgència- a una problemàtica existent, concebuda en un moment en que calia produir sòl residencial per a possibilitar la construcció, en el preàmbul de l’esclat de la bombolla immobiliària. Era evident que tard o d’hora s’entraria en una recessió perquè així ho indicaven moltes dades, i que per tant el govern de la Generalitat i els departaments implicats havien de conèixer i preveure’n les conseqüències. En aquests moments el problema és un altre: hi ha una sobreoferta d’habitatges construïts, un estocatge que a Catalunya es situa aproximadament en 500.000 unitats al mercat lliure, i per tant s’ha avançat la producció d’habitatges a dos anys vista amb l’inconvenient de que no hi ha finançament ni per a les famílies que els volen adquirir ni per als promotors que els trenen immobilitzats. I amb les ARE també hem avançat a dos anys vista la producció de sòl, de manera que tenim sòl públic per promoure, i habitatges lliures al mercat, amb una total manca de liquiditat financera per als particulars i les empreses per a poder fer front a tot aquest entrellat.
En aquesta situació, te sentit voler construir-ne 90.000 nous habitatges quan ni hi ha pressupost per fer-ho ni necessitat si ja hi ha habitatges al mercat lliure sense vendre i que podrien per exemple, passar a ser de règim protegit? Hem d’ocupar 1.600 ha de sòl amb noves construccions? Potser ara que la urgència és una altra es poden repensar alguns aspectes d’aquestes ARE. Si la llei d’urbanisme diu que el sòl és un recurs natural escàs i no renovable i reconeix el principi de desenvolupament sostenible, te sentit algunes de les actuacions que es proposen?
I a mode de reflexió, tambè caldria preguntar als ajuntaments que han fet amb les reserves urbanístiques dels darrers 20 anys? on és aquest sòl que s’hauria d’haver transformat en parcs d’habitatge públic?

Les ARE han d’esdevenir els nous eixamples de Catalunya, diuen, i en aquest sentit han estat projectades en funció d’un model urbanístic que es basa en tres paràmetres: la diversitat, la identitat i la sostenibilitat; coherent amb tot el discurs teòric del planejament territorial que s’està desenvolupant des del 2003 amb el govern tripartit. Aquests barris corregeixen els errors de planificació urbanística que es van cometre el darrer cop que una administració pública va produir habitatge de forma massiva durant els anys 50, 60 i 70 amb els polígons del franquisme. Per tant som davant d’unes decisions importants i perquè no, transcendentals ja que tots tenim al cap els efectes urbanístics i socials d’aquells barris i d’aquella política “desenvolupista”. Les ARE han de ser propostes d’una gran qualitat arquitectònica i urbanística, i per tant una bona oportunitat per a fer ciutat i perquè no país, quan arribi el moment.
La Generalitat no ha de promoure polítiques públiques d’habitatge com a mesures anticíliques, sinó com un pilar de l’estat del benestar, i sobretot en aquests moments, ha de resoldre el problema de l’accés a l’habitatge. Tot això però s’ha de fer amb consens, sense imposar polítiques per decret i sense anar en contra del principi del desenvolupament sostenible, del medi ambient. Per tant, ja que la resposta no és la mateixa per als municipis afectats i per als diferents grups polítics de govern i oposició, no ho podem fer amb una mica de consens? perquè no ens ho prenem amb una mica més de tranquilitat?





*(per a més informació sobre les ARE podeu consultar la web de l’INCASÒL o del Departament de Política Territorial: http://www15.gencat.net/opencms/opencms/www/ca/novetat/Decret-llei-01-07/index.html)

]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1266/urbanisme-de-calculadora https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1266/urbanisme-de-calculadora Sun, 12 Oct 2008 23:37:52 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1266/urbanisme-de-calculadora
La ciutat en la que vivim és fruit bàsicament de la gran expansió que al segle XIX transforma l’urbs medieval en la ciutat industrial, amb el capital com a motor d’expansió, factor de desenvolupament econòmic. Es consolida la burgesia com classe dominant i es regulen els drets de propietat, el primer dels quals serà el de la propietat del sòl, delimitant el que és públic i el que és privat, i també el seu valor. Apareix el concepte de la plusvàlua que és l’augment en valor d’una propietat per causes extrínseques (la seva situació, la relació amb les xarxes de transport i les infrastructures, etc), sense que s’hi hagi fet cap millora. Els eixamples urbans del XIX es projectaran sobre les propietats agrícoles, convertint les parcel·les resultants en una nova mercaderia. La mateixa construcció de la ciutat constituirà en si mateixa un negoci immobiliari, generant els inicis d’una nova activitat econòmica.

En la ciutat industrial del XIX, el dret a la propietat serà un concepte amb pocs deures vers la societat. A Catalunya -i a tot l’Estat espanyol- no serà fins el 1975 amb la revisió de la Llei del Sòl, que s’introduirà el concepte de l’aprofitament urbanístic. És a dir, que un propietari que vulgui edificar la seva parcel·la, ha de retornar part dels beneficis que genera la plusvàlua del sòl a la col·lectivitat. Per tant, estarà obligat a cedir un % dels seus terrenys per tal de que l’administració hi edifiqui habitatge protegit (una norma que cap ajuntament ha complert, perquè el que han fet ha estat vendre’ls per obtenir finançament). A Barcelona, l’aprovació de la seva normativa urbanística (el Pla General Metropolità) al 1976, també introduirà obligacions per als privats en forma de cessions per tal d’obtenir tambè zones verdes i equipaments comunitaris.

Tornem de nou al tema del Barça, de la reconversió dels terrenys del minisestadi per tal d’obtenir amb la plusvàlua generada prou finançament per fer realitat el projecte Foster del nou Camp Nou. Aquest mecanisme és la perversió total del sistema, que obliga a l’Ajuntament a requalificar un gran nombre de m2 d'equipament de sòl privat en forma d'habitatges per tal d’obtenir una rendibilitat econòmica que ha de satisfer (un cop descontades les cessions pertinents) al Barça i també a l’Ajuntament. A cada operació la calculadora trobarà la equació més escaient: tants milions d’€ vols guanyar, tants m2 et reconverteixo a sòl urbà restant la part que jo (Ajuntament) hem quedo i amb els quals faig el que hem convingui en el moment en que ho decideixo. I així a canvi de permetre que el Barça faci la reforma del Camp Nou els obliga a finançar la urbanització del Campus Sur de la universitat, com va fer pagar a l’Espanyol en el seu moment el túnel del c/Numància (La Illa), sense dotar al barri de més equipaments públics. I vosaltres hem direu que és el mínim que el privat pot fer, pagar, i jo us diré que finalment aquí hi ha un problema d'ètica si permetem sempre que el privat obtingui el seu benefici a costa del be comú. Perquè encara que sembli que les demandes veïnals aconsegueixen petites victòries sobre el privat, el gestor públic sap fer anar la seva màquina i el concepte de retorn de la plusvàlua a la societat es va retallant cada cop més. Un mecanisme que obliga a l’Ajuntament a posar-se del costat dels interessos privats i permetre les seves operacions, construint així la ciutat a base d’anar modificant el seu pla general per obtenir rendibilitat econòmica del seu sòl, un be com tots sabem, no renovable i escàs. Aquesta és una de les causes de la crisi del Model Barcelona, quan es comencen a construir gratacels a la nova Diagonal del 22@, al Fòrum o a la Plaça de les Glòries per finançar el Fòrum, o les torres que volen aixecar a La Sagrera per pagar a la Renfe, o l’Hotel Vela de la Barceloneta, etc.
I així arribem al moment actual de crisi econòmica, que és una crisi de les institucions financeres d’aquesta economia global, una crisi en definitiva del model econòmic, del capitalisme.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1223/born-in-bcn https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1223/born-in-bcn Sun, 28 Sep 2008 22:00:47 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/1223/born-in-bcn A banda dels spots de confecció pròpia, se’ls va acudir anar a buscar a un conegut director de cinema nord-americà perquè fes de Barcelona l’argument d’una de les seves pel·lícules, per tal de donar a entendre al món que no estem acabats, que el “model Barcelona” ha estat un èxit (i de passada que vinguin més turistes a veure si alguns fan més calaix).

El senyor director, en Woody Allen, sempre se l’ha conegut com a un home que no ha estat mai profeta a la seva terra però si a Europa. En principi la seva elecció per part dels gestors catalans era una aposta segura, però com succeeix en moltes de les pel·lícules del propi Allen, la realitat molts cops et dona un cop de puny. I vet aquí com els barcelonins/es ens hem de veure reflectits a la pel·lícula que val a dir, hem ajudat a finançar amb els nostres impostos. Curiosament el Sr.Allen ha filmat (potser per primer cop) una pel·lícula americana, és a dir, com ens veuen quan venen aquí o que és el que volen veure, a banda de complir amb el seu encàrrec i fer un publireportatge de la ciutat. Ostres, quina llàstima, no oblidaré mai Manhattan, potser una de les seves millors obres, sobretot des del punt de vista urbà.
Donat que VCBcn és francament decebedora, pregaria a les autoritats locals que hem donin un xec per anar al cinema (pot ser la Filmoteca) i veure d'aquesta manera recompensats els meus impostos.

Diuen que som a les acaballes del “model Barcelona” i ara ens hem d’inventar una altra cosa, però si-us-plau no calen més pel·lícules del Sr.Allen. Potser el que si que ens aniria bé és sentir-nos ciutadans que participem, que construïm la nostra ciutat. Ja que tenim un alcalde que ostenta la seva posició gràcies a una minoria de vots, potser podria aconseguir escoltar la opinió de la gran majoria de gent que no el vam votar si de tant en tant ens preguntés com volem que sigui Barcelona. O es que tampoc podem exercir el dret de decidir si volem que passi un tramvia per la Diagonal, ja que epl que fa al TGV tenim les de perdre? Es curiós com la por al referèndum envaeix al PSC en totes les seves dimensions. Prefereixen parlar de participació, i que és participació sinó demanar a l’altre que pensa, que vol, que s’impliqui en un projecte quan el paper encara és en blanc? perquè portar una proposta ja acabada i demanar a les associacions de veïns que s’hi posicionin no és obrir un procés de participació, és fer a la societat partícip de la teva pel·lícula, del teu engany.


]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/531/el-tunel-de-la-por https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/531/el-tunel-de-la-por Sun, 09 Dec 2007 21:02:16 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/531/el-tunel-de-la-por
Però mentre ens seguim manifestant, Londres es posa a dues hores de París des de la rehabilitada estació de Saint Pancras (que passa amb l'estació de França?) amb l’alta velocitat i els madrilenys van en metro a la T4 des de la Castellana; a la regió metropolitana de Barcelona tot just –i després d’un mes i mig- podem tornar a agafar el tren per anar a la feina, i les obres de la línia 9 sembla que reprenen l’activitat després d’estar aturades molts mesos.

Mentre el Ministeri de Foment posa en funcionament el nou túnel de Vielha, i segueixen endavant amb les obres de l’autovia Lleida-Vall d’Aran (de la qual els catalans en pagarem una part) perquè els madrilenys tinguin més a prop l’estació d’esquí de Vaquèira, a Barcelona encara estem empantanegats amb l’assumpte del túnel de l’Eixample (el túnel de la por?). Un túnel que segons pretén el govern de l’Ajuntament de Barcelona (en contra de gran part de la ciutadania ja que ni tan sols la representen) i la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ha de creuar la ciutat per comunicar les estacions de Sants i la Sagrera (encara per iniciar les obres), passant per sota de la Sagrada Família.

Tenim sort, que mentre els de Foment estan mirant de sortir del caos que han organitzat amb les rodalies, per tal de poder inaugurar (s’atreviran?) l’arribada del TAV a Sants abans de les eleccions espanyoles, no treuen a concurs el maleït túnel, ja que com molts ja s'ensumen , el pitjor està per venir.

A la vista dels greus problemes que ha causat la deficient execució i gestió de les obres del TAV al Baix Llobregat per enllaçar amb l’estació de Sants, i de que no hi ha unanimitat en quin ha de ser el traçat del túnel de l’Eixample, davant una decisió tan transcendental per a Barcelona com aquesta hauria de ser una prioritat per al govern de la ciutat aconseguir el màxim consens en aquesta infrastructura. Per tant és necessari obrir un nou procés de reflexió, consensuant el traçat definitiu i elaborant un projecte constructiu que inclogui les fórmules i el finançament adient per tal de tranquil·litzar la ciutadania afectada i assegurar que les obres es realitzaran amb plenes garanties i mesures de seguretat.

Barcelona com a capital de Catalunya, ha de tenir la voluntat de ser una ciutat capçalera o terminal de trajecte de l’alta velocitat, i des d’aquest punt de vista s’ha de qüestionar la necessitat d’enllaçar Sants i Sagrera. Barcelona s’ha de connectar amb Europa a través de França pel Vallès i l’entrada nordest amb l’estació de la Sagrera, i deixar la connexió amb Madrid pel Baix Llobergat per l’entrada sudoest a través de l’estació de Sants, només així deixarem de ser una parada més de la línia Lisboa-Madrid-París, i ens connectarem d’una vegada per totes directament amb Europa!
]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/472/lhabitatge-i-larticle-42 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/472/lhabitatge-i-larticle-42 Thu, 08 Nov 2007 22:09:35 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/472/lhabitatge-i-larticle-42 La notícia de la signatura es va cobrir amb el tarannà al que ens tenen acostumats els mitjans de comunicació, és a dir, segons l’òptica política que regeix la dinàmica editorial. Des de “Llum verda al lloguer forcós” (Avui) i “El Pacte de l’habitatge es signa sense consens” (La Vanguardia ), a la “Generalitat i constructors segellen el pacte de l’habitatge” (El Periòdico) i “CiU i el PP es queden fora del pacte per l'habitatge, que obté un suport massiu” (El Punt).

Aquest és el primer pacte de la legislatura, una eina que tracta de consensuar les polítiques entre el govern, les forces polítiques del Parlament i els agents econòmics i socials. El pacte ha de permetre arribar a grans acords socials que transcendeixin el govern i a les forces polítiques que l’integren, amb la voluntat de que les lleis que se’n derivin tinguin el consens polític i continuïtat. Un pacte doncs, que des d’aquest punt de vista no ha aconseguit tots els seus objectius al quedar-ne fora per voluntat pròpia la principal força de la oposició, CiU, que representa a una gran part de l’electorat català.

El pacte precedeix per tant la recta final en la tramitació de la Llei del Dret a l’Habitatge (que ha de derogar l’actual legislació d’habitatge, la llei 24/1991) on s’ha traslladat aquesta manca de consens. Tot i haver participat de la ponència (també assumint com a pròpies algunes reivindicacions de l’APCE) CiU justifica la seva negativa d’adherir-se al pacte bàsicament per l’article 42 (Actuacions adreçades a evitar la desocupació permanent dels habitatges) del Projecte de Llei. L’article en el seu apartat 6è regula el procediment pel qual pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers prèvia ala declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. Aquesta funció social de la propietat es regula a la legislació urbanística catalana (Llei d’Urbanisme DL 1/2005) i a l’Estatut de Catalunya, dues lleis aprovades per majoria parlamentaria, per tant amb suport de CiU.

L’article 42 és la punta de llança de la llei per part de CiU i d’ICV, cap dels dos vol renunciar a imposar les seves essències, tot i que ICV ja va declarar que es sotmetran al Consell Consultiu (tal com havia anunciat CiU, el 26 d’octubre en van demanar formalment el dictamen). Per tant, la signatura del Pacte no entrava en l’aplicació d’aquest article sinó més aviat en la voluntat d’incidir en l’aspecte que més preocupa a la societat actualment. A l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que es va donar a conèixer el 31 d’octubre va revelar que per primer cop l’habitatge és la principal preocupació dels ciutadans de l’Estat espanyol (37,3%) segons el baròmetre del mes de setembre.

La voluntat de reformar la Llei d’Urbanisme l’any 2002 (llei 2/2002 i 10/2004 que es refonen en la vigent, el Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2005 amb el Regalment D 305/2006 de 18 de juliol) va ser bàsicament per permetre un canvi d’orientació de la política d’habitatge. Aquesta (la llei 24/1991) s’havia demostrat obsoleta, i per tant una eina ineficaç per fer front als nous fenòmens que des de mitjans dels 90 demanaven altres eines per abordar el que ja llavors era un dels grans problemes de la població. La Llei d’Urbanisme, entre d’altres mecanismes, preveu el sistema d’actuació urbanística per expropiació (capítol IV) per tal d’executar el planejament urbanístic i l’edificació; també articula l’ocupació directa (capítol V) sobre terrenys que s’han d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic. La Llei d’Urbanisme va ser aprovada per majoria al Parlament el 2004, també amb el vot de CiU.

La negativa de CiU de no adherir-se al Pacte de l’Habitatge te un caire electorialista, com també ho te la de ICV per no haver estat capaç d’arribar a un acord amb el principal partit de la oposició i un dels més votats. Si han estat capaços de pactar amb el gremi dels constructors (encapçalats per la APCE i el seu president, el Sr.Reyna, de dubtosa afiliació política) i rebaixar alguns dels continguts del pacte, i tot i això i després de veure com els sindicats i entitats socials més afins no volien signar el pacte, però finalment s’hi ha avingut i ho han fet. Si han estat capaços d’això perquè no han pogut amb CiU?

No voldria posar en dubte el recolzament social de CiU, i el fet que s’hagin exclòs del pacte li resti força política, però les declaracions de CiU (qualificar el pacte com un “acord sectorial”) no hem semblen gens afortunades, a banda de ser incoherent amb actuacions passades. Menysprea l’esforç, el treball i la voluntat dels signants del pacte i no és una bona estratègia per a un partit polític que vol aspirar a ser “la casa gran del catalanisme” girar l’esquena a polítiques necessàries que tenen els mateixos objectius i esperit que la legislació urbanística a la que van donar suport i més d’encapçalar la ponència parlamentària.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/458/madalena-baixa-del-tren-duna-vegada https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/458/madalena-baixa-del-tren-duna-vegada Wed, 31 Oct 2007 21:49:25 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/458/madalena-baixa-del-tren-duna-vegada
A l’empresa privada, quan una persona no fa bé la seva feina acostuma a ser acomiadada, al món de la política el marge és molt més ampli, llàstima que la ètica personal i professional d'alguns i algunes no els hi dictin la suficient humilitat per deixar pas a un altre. Resto perplexa al que està passant amb la responsable del Ministeri de Foment, però no em sorprèn si penso en com es van depurar les responsabilitats polítiques del cas Carmel.

Senyors del PSOE-PSC, a veure si ens entenem: les obres del TGV estan aturades i l’executiu del qual depenen a hores d’ara no sap com continuar-les, hi ha tallades 4 línies de rodalies i afectacions greus a la línia dels FGC per la inoperància en l’execució de les obres que dificulten la mobilitat diària de més d’un centenar de milers de persones directament i d’una part considerable indirectament a banda de les pèrdues econòmiques directes i indirectes d’autònoms i petita i mitjana empresa, des de Foment ja van veure que entrar el TAV per Sants sense fer un nou túnel per rodalies al c/Aragó suposaria la interrupció del servei però van suposar que la ciutadania ha d’entendre que fer obres implica sacrificis ja que el resultat beneficiarà a no se sap qui (i si no ho van intuir...quina por!), que la titular de Foment davant la impossibilitat de fer arribar el TAV a Barcelona el 21 de desembre com li havia promès al seu ZP va forçar la màquina i va prendre decisions tan temeràries com la de començar la construcció d’una estació d’Alta Velocitat al Prat de Llobregat sense comunicar-ho ni al propi Ajuntament ni a la Generalitat ni a un dels seus col·laboradors més propers i Secretari d’Estat d’Infrastructures el Sr.Morlan responsable del Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària (CECOF), que ja han mort 13 operaris des que van començar les obres a Catalunya,.......seguim?

Les declaracions del diputat i portaveu adjunt del PSC Joan Ferran segons les quals “la dimissió d’Álvarez no serviria ara mateix per a res i fins i tot entorpiria la finalització de les obres”, apel·lant al “sentit comú” ja que la substitució “podria ser contraproduent” són totalment partidistes i demostren altra cop la submissió al PSOE. No n’hi ha prou en que el president del govern espanyol assumeixi personalment la responsabilitat del desastre en el que ara ens trobem, perquè als catalans i catalanes ja fa temps que li hem vist el llautó.
Espero per tant, que finalment ERC i CiU es posin d’acord amb la proposta de dimissió de la ministra Alvarez al Parlament, i demostrin que a Catalunya la majoria de la gent vol per als polítics la mateixa responsabilitat i grau d’exigència que se’ls exigeix i amb el qual fan d’aquest país un territori d’oportunitats.
Quan una persona assumeix una responsabilitat i es demostra que no ha pres les decisions correctes per desenvolupar-la, perjudicant amb la seva decisió a tercers (aquells que l’han escollit), acostuma a renunciar a aquest càrrec i deixar pas a un altre.

A l’empresa privada, quan una persona no fa bé la seva feina acostuma a ser acomiadada, al món de la política el marge és molt més ampli, però el que és evident es que la ètica personal i professional dicta la humilitat i deixar pas a un altre vol dir assumir els errors comesos i voluntat de que les coses vagin millor. Resto perplexa al que està passant amb la responsable del Ministeri de Foment, però no em sorprèn si penso en com es van depurar les responsabilitats polítiques del cas Carmel.

Senyors del PSC, a veure si ens entenem:
les obres del TGV estan aturades i l’executiu del qual depenen a hores d’ara no sap com continuar-les,
hi ha tallades 4 línies de rodalies i afectacions greus a la línia dels FGC per la inoperància en l’execució de les obres que dificulten la mobilitat diària de més d’un centenar de milers de persones directament i d’una part considerable indirectament a banda de les pèrdues econòmiques directes i indirectes d’autònoms i petita i mitjana empresa,
des de Foment ja van veure que entrar el TAV per Sants sense fer un nou túnel per rodalies al c/Aragó suposaria la interrupció del servei però van suposar que la ciutadania ha d’entendre que fer obres implica sacrificis ja que el resultat beneficiarà a no se sap qui (i si no ho van intuir...quina por!),
que la titular de Foment davant la impossibilitat de fer arribar el TAV a Barcelona el 21 de desembre com li havia promès al seu ZP va forçar la màquina i va prendre decisions tan temeràries com la de començar la construcció d’una estació d’Alta Velocitat al Prat de Llobregat sense comunicar-ho ni al propi Ajuntament ni a la Generalitat ni a un dels seus col·laboradors més propers i Secretari d’Estat d’Infrastructures el Sr.Morlan responsable del Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària (CECOF),
i que ja han mort 13 operaris des que van començar les obres a Catalunya,....seguim?

Les declaracions del diputat i portaveu adjunt del PSC Joan Ferran segons les quals “la dimissió d’Álvarez no serviria ara mateix per a res i fins i tot entorpiria la finalització de les obres”, apel·lant al “sentit comú” ja que la substitució “podria ser contraproduent” són totalment partidistes i demostren altra cop la submissió al PSOE. No n’hi ha prou en que el president del govern espanyol assumeixi personalment la responsabilitat del desastre en el que ara ens trobem, perquè als catalans i catalanes ja fa temps que li hem vist el llautó.
Espero per tant, que finalment ERC i CiU es posin d’acord amb la proposta de dimissió de la ministra Alvarez al Parlament, i demostrin que a Catalunya la majoria de la gent vol per als polítics la mateixa responsabilitat i grau d’exigència que se'ls hi aplica a ells mateixos en la seva activitat laboral i àmbit professional amb el qual es construeix aquest país.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/437/renfe-una-nova-empresa-dautobusos https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/437/renfe-una-nova-empresa-dautobusos Mon, 22 Oct 2007 00:35:56 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/437/renfe-una-nova-empresa-dautobusos Els enginyers ja han manifestat haver sofert pressions per part del Ministeri de Foment per acabar les obres d’arribada del TAV a Barcelona dins el termini previst. I tot això perquè el president del govern espanyol necessita tallar la cinta a l’estació de Sants el 21 de desembre, ja que davant l'incertesa del resultat dels propers comicis electorals l'haurem de pagar bàsicament entre Catalunya i Eusakadi. A nosaltres ens tenen a pa i aigua i als bascos els empresonen. Així que el 22 de desembre inauguraran el TGV a Valladolid i el 23 a Màlaga. Fa lleig que el 21 no pugui arribar a Barcelona, sobretot quan els primers estudis per implantar-lo daten de finals dels anys 80, llavors el PSOE ja corria pels despatxos del govern de la Moncloa i aquell mític 1992 ja ens va enganyar inugurant el TGV entre Madrid i Sevilla.

Que s’ha fet malament (al meu entendre) en el disseny de la implantació del TAV? Bàsicament tot.
En aquest debat la presa de decisions gira al voltant de dos aspectes: el tècnic i el polític; el primer ha de ser el determinant i el segon ha de ser una conseqüència del primer.
En el cas del debat tècnic aquest te a veure amb l’enginyeria i l’urbanisme és a dir, amb el projecte tècnic ferroviari i de càlcul (des dels estudis geològics dels terrenys, la discussió dels radis i disposicions del traçat, al càlcul de les estructures: ponts i túnels) i amb el projecte urbanístic que comporta la dimensió territorial i el desenvolupament urbà, des d’una perspectiva estratègica.
En el cas del debat polític respon a un model, i en el nostre cas s'ha convertit en una lluita entre els diferents models als que aspira cada administració: al model d’estat radial i centralitsta pel que fa al govern espanyol, de país pel que fa al de Catalunya i de ciutat –amb implicacions de capital d’un país- pel que fa a Barcelona.
El paper que hauria de desenvolupar l’alta velocitat ferroviària a Catalunya, és el de possibilitar el seu desenvolupament econòmic i social per tal que esdevingui la porta logística del sud d’Europa, amb Barcelona com a gran hub europeu. El TAV, hauria d’esdevenir un element clau a l’hora de garantir el creixement metropolità, la implantació de noves activitats i la competitivitat internacional de Barcelona. Potenciar el seu paper de capital del país i d’articulació de la regió metropolitana, desvincular-la del llast de ser una ciutat subsidiària de Madrid.

Ja fa uns 15 anys que s’opina i es polemitza sobre el traçat del TAV per Barcelona, i en aquest temps malauradament hi han parlat molt els polítics i no tant els tècnics. Ha estat un exercici poc centrat en l’objecte real de la discussió i amb una important intervenció dels mitjans de comunicació, que els hi ha interessat més la partida Barcelona-Catalunya-Espanya que les dades objectives; i finalment, i poc aclaridor per al ciutadà que acaba perdent la confiança en les institucions que el representen.
L'enrenou d'aquyests dies no és l’únic fet negatiu de les obres del TAV, el pitjor està per venir, és a dir, el malaurat túnel de l’Eixample. El llistat d’errors és tan llarg que a hores d’ara ja s’ensuma que la decisió de fer entrar el tren per Sants i convertir aquesta en un intercanviador d’alta velocitat no va ser encertada, que s’ha de reconsiderar la decisió de traçat de l’Eixample, i que finalment no tindrem una infrastructura gaire operativa i que per tant no ens donarà el servei que necessitem.
És urgent doncs exigir responsabilitat política i tècnica al govern espanyol, els responsables de Foment, Adif, Renfe, i finalment al batlle de la ciutat de Barcelona i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.



]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/384/prat-a-laigua https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/384/prat-a-laigua Thu, 04 Oct 2007 10:29:53 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/384/prat-a-laigua
Sembla mentida que a un any de la vigència de l’Estatut’06 encara no s’hagi fet efectiu el traspàs de cap aeroport a la Generalitat, ni s’hagi constituït cap consorci per la gestió aeroportuaria i el nostre govern, els màxims representants de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, hagin de donar les gràcies als del PSOE perquè converteix l’aeroport de la capital de Catalunya en una gran terminal regional del low-cost i del pont aeri Barcelona-Madrid.

La T-Sur que s’està construint i que serà el gran enllaç que farà augmentar la capacitat de la T4 (Barajas), estarà connectada (previsiblement) amb la línia de l’Alta Velocitat, de manera que deixa en segon lloc pel que fa a la connectivitat amb la ciutat als usuaris de les companyies que operaran a les terminals 1 i 2 (o T-nord com ja han batejat els espanyols). A més a més, s’està construint un edifici que preveu exhaurir la seva capacitat i operativitat un cop finalitzi l’obra, no crec que això succeeixi a cap altre país del continent. Perquè no construeixen una gran terminal doblant la capacitat de la T-Sur actual?

Que voleu que us digui, decepció és el que sento del meu govern, i dels partits que l’integren. Que ha de fer ERC en aquestes circumstàncies, com a partit s’hi ha mostrat contrari, però forma part de l’executiu i aquest és el preu que s’ha de pagar, i si no que els hi diguin als de CiU que van sortir escaldats amb l'acord del Majestic. És el preu que s’ha de pagar també per ser el soci incòmode del PSC. Per cert, m’ha sorprès el cinisme de Montilla quan ha dit que es sent orgullós de ser president de la Generalitat gràcies als vots dels diputats i diputades independentistes, així els hi ho torna?]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/340/habitatge-electoral https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/340/habitatge-electoral Tue, 18 Sep 2007 01:30:58 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/340/habitatge-electoral
De la lamentable afirmació sobre la bona gestió de Renfe que en podem fer des de Catalunya m’estimo més no fer-ne cap comentari, perquè el grau de presa de pèl ofèn.

Més de la meitat dels catalans i catalanes que volen accedir a un habitatge necessiten ajuts públics. Es construeixen més habitatges que mai i mai hi ha hagut tants problemes per poder garantir aquest dret a la ciutadania. Ja ho sabem tots i estem cansats de llegir-ho als diaris, que el sector de la construcció és el que més activitat econòmica genera i aquells que hi estan implicats no i renunciaran tan fàcilment.
De fet, d’una manera o altrea aquesta dinàmica ens hi ha arrossegat a tots (la propietat és el bé material més estable, la millor inversió), des del propietari que ha decidit convertir el seu pla de jubilació en totxo o aquells que es financen la hipoteca amb el lloguer que cobren a un tercer mentre viuen a casa dels pares, els autèntics especuladors, els bancs i el negoci de les hipoteques (que han finançat aquesta demanada durant anys), els sindicats i les cooperatives sindicals d’habitatge, els propietaris de pisos protegits que fan el seu negoci com “tothom” (es clar, a veure si ells no hi ha de tenir dret), els venedors de pisos i solars, les immobiliàries petites i mitjanes, perquè les grans que cotitzen a la borsa ja fa temps que estan diversificant les seves inversions cap a l’energia (les elèctriques), etc...que us he d’explicar que a aquestes alçades no sapigueu ja.

Amb tot aquest context és fàcil d’endevinar perquè a hores d’ara i després de que el projecte de llei s’iniciés a la darrera legislatura, la Llei pel Dret a l’Habitatge encara no ha estat aprovada al Parlament de Catalunya, com tampoc no s’ha tancat el Pacte Nacional de l’Habitatge que s’està negociant des de fa més de sis mesos en paral·lel entre els partits polítics i els agents socials implicats (que inclou uns 40 que inclou entre d’altres sindicats i promotors privats).

A Barcelona, durant la darrera legislatura es va constituir el Consell de l’Habitatge Social (participat per l’Ajuntament i la Generalitat, pertany al Consorci de l’Habitatge Social), el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i fa un parell de mesos que es va publicar el llibre Blanc de l’Habitatge de Barcelona (es tracta d’un extens informe redactat per un conjunt d’experts sobre la situació de l’habitatge a Barcelona i mesures d’actuació). Des de la darrera modificació de la Llei d’urbanisme s’han portat a terme moltes iniciatives públiques per mirar de donar resposta a la problemàtica de l’habitatge, es podria dir que mai hi ha hagut tanta gent implicada en pensar i promoure des de l’administració polítiques d’habitatge a Catalunya.
Amb tot aquest context no acabo d’entendre la facilitat amb que alguns polítics llancen propostes tan alegrement, em refereixo als anuncis de la ministra Chacón de donar ajuts fiscals a aquells que no es puguin finançar la hipoteca (que no us penseu que no em sembli bé ajudar a aquells que no arriben!) o altres anuncis de bareta màgica, per no deixar de citar el projecte de Llei del Dret a l’Habitatge d’Andalusia (ja se que la realitat a cada lloc no és la mateixa). Aquesta política del taló del PSOE, de donar-nos uns calerons a veure si ens apanyem ja cansa, el mateix passa amb els pressupostos generals de l’estat que s’han d’aprovar, finalment ens portaran a l'hort com sempre!]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/305/els-botiflers-van-a-veure-a-la-ministra https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/305/els-botiflers-van-a-veure-a-la-ministra Thu, 06 Sep 2007 01:11:35 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/305/els-botiflers-van-a-veure-a-la-ministra
L’actual responsable del Ministeri d’Indústria del govern espanyol és un català (l’ex-batlle de Barcelona), i quan ens vam quedar a les fosques el ministre ni piu, i llavors el seu company de partit i nou batlle (que van heretar el tro per dret de successió) es va adonar de que els seus ciutadans potser podien pensar que seus socis del PSOE en tenien alguna cosa a veure amb aquell caos de les infrstructures, o que ja van ser al govern de l’Estat quan van decidir estrenar el TGV entre Madrid i Sevilla, i que ara faran mans i mànigues per fer el Madrid-Barcelona. I el Barcelona-Perpinyà, per quan?

Deuen estar preocupats a Madrid, si ens han enviat a tot un secretari d'Estat d’Infrastructures a Barcelona, i a més a més han posat en funcionament el Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària Barcelona 2007. Ja era hora que els enginyers de Madrid s’acostin fins aquí i deixin de planificar i executar les infrastructures a 600 quilòmetres, ja que no ho podem gestionar des d'aquí. Ara reclama el Sr.Hereu la presència de la ciutat en la pressa de decisions tècniques d’aquells àmbits que ens afecten directament, i perquè no ho han fet fins ara? I la Generalitat? que ha fet l’administració per els ciutadans i ciutadanes d’aquest país quan els serveis que hem rebut han estat sota mínims? Qui ens defensarà de Renfe, d’Aena, d’Endesa, de REE? Perquè no hi interposen una denúncia? Potser si que haurem de fer “tancament de caixes”, perquè si hem d’esperar que uns personatges com la delegació catalana-barcelonina que han dinat amb la ministra de Foment defensin els interessos del país, anem llestos!

Això si que seria refundar el catalanisme Sr.Mas, digui a aquest senyors que pensin en el país i deixin de jugar al Monopoly. Vol societat civil? Aquí la te. S’acosta l’11 de setembre i la temperatura patriòtica està bastant elevada, fins i tot el l’ex-president Pujol crida a la insubmissió fiscal. Quina llàstima que durant els anys que va ser president de la Generalitat fos tan assenyat, desplegant un estatut fins que els espanyols van dir prou, i va caure el teló i part de la bona gent d’aquest país se’n va adonar que tots plegats érem els actors d’una obra de teatre on tot era nacional, la ràdio, la televisió, l’auditori,...i vam obrir els ulls i van veure que l’obra es titulava comunitat autònoma.

Em sembla molt bé que vulguem fer front comú, perquè és una de les raons per les quals estem com estem, però un polític que se’n va a Madrid i pacta l’Estatut de Catalunya amb el president del govern espanyol, un polític que somia la sociovergència però predica la casa comú, un polític que és incapaç de fer una oposició constructiva no em mereix gaire confiança. El que hauria de fer Sr.Mas és deixar de desqualificar als seus companys de professió i arromangar-se perquè entre d’altres coses, la Generalitat pugui exercir el seu dret a aplicar l’article 122 de l’Estatut’07 i faci una consulta popular, i ja es tiraran els plats pel cap el dia en que el nostre Parlament sigui sobirà.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/285/un-altre-estiu-per-recordar https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/285/un-altre-estiu-per-recordar Wed, 29 Aug 2007 00:05:02 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/285/un-altre-estiu-per-recordar Encara recordo el lamentable incident a l’aeroport del Prat l’estiu passat, i altre cop torna a ocupar les primeres planes dels diaris. Aquest estiu, s’han tornat a col·lapsar les infrastructures a Catalunya, per la poca capacitat que tenen per absorbir la demanda (diària i punta) i la manca d’inversió dels successius governs espanyols, a la que s’hi ha d’afegir la incapacitat dels governs catalans per aconseguir més força a Madrid per poder defensar els interessos de Catalunya.

Problemes de mobilitat, patim una discriminació històrica envers altres territoris de l’Estat pel sistema de peatges vigent, fins i tot reconegut pel president de la Generalitat!. En la major part del territori, la ciutadania no te una alternativa possible a les vies de pagament, que a més a més es saturen setmanalment. Les cues que es produeixen habitualment a la A-7 (amb la punta històrica de 70 kilòmetres a principis d'agost) evidencien la insuficiència de la xarxa viària pública i privada a les comarques de Tarragona i al país en general. Com a responsable polític s’ha d’acusar al ministeri de Foment del govern espanyol, i indirectament al Departament de PTOP de la Generalitat de Catalunya, encara que no en tingui plenes competències.

Apagada elèctrica a Barcelona, convertint-la en la ciutat dels generadors sorollosos i pudents, els haurà filmat en Woody Allen? Responsables polítics, el ministeri d’indústria del qual n’és titular l’ex-batlle socialista de Barcelona, i l’Ajuntament en darrera instància. El Sr.Joan Clos encara no ha donat cap explicació, imagino que es deu mirar amb delit com entre els de Foment, la Fecsa i els de Red Elèctrica Espanyola juguen a “trileros” amb els polítics catalans. Aquesta és una de les conseqüències que ha portat la política de privatitzacions de les empreses públiques, s’ha concentrat en mans d’una única empresa i els abonats ens trobem sense alternatives.

Amb tot el debat que ha portat el desgavell elèctric a Barcelona, em puc imaginar que aviat sentirem a parlar als defensors de la MAT. En justificaran la seva necessitat i en reivindicaran la seva ràpida construcció. Personalment no tinc prous coneixments en aquesta matèria per emetre una valoració en aquests moments, però demanaria als responsables polítics i tècnics d’executar aquesta infrastructura, que si realment és necessària i el seu traçat és tècnicament el millor (i no el més econòmic pel promotor de l’obra), forcin a que l'empresa subministradora de la corrent a soterrar la línia.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/278/el-caos-de-les-infraestructures https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/278/el-caos-de-les-infraestructures Thu, 23 Aug 2007 00:49:56 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/278/el-caos-de-les-infraestructures Un any més s’ha pogut constatar l’estat de precarietat crònica en què es troben les infraestructures a casa nostra, un problema que es deu a la manca d’inversions i planificació per part dels gestors de l’Estat espanyol, i que fins i tot està recollit al Pacte del Tinell (*). És un fet tan evident que els polítics espanyols de tots els colors ni tan sols es molesten a negar-lo i per si fos poc, en treuen profit electoral. I nosaltres com de costum, a veure-les venir; i jo em demano quan deixarem de jugar a que som alguna cosa més per l’Estat que un dels seus (antics?) centres de producció i deixem d’escalfar les cadires que ens han llogat al Congres de Diputats de Madrid!

A l’acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres (o Pacte del Tinell) que van signar al 2003 ERC-PSC-ICV/EUiA com a Govern de la Generalitat, es defensa un nou projecte de país.
Des del punt de vista de les infraestructures i la mobilitat, hi ha la voluntat de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu i polítiques de mobilitat d’acord amb criteris de sostenibilitat per tal de garantir a la ciutadania igualtat d’oportunitats i accessibilitat arreu del territori, i també perquè es pugui garantir el progrés econòmic del país. Però per a poder portar a terme aquesta política cal una planificació (en aquest cas el PICT, tot i que el que es va aprovar està per sota de les primeres propostes presentades al Parlament), una gran inversió (el tan anhelat concert econòmic, encara que de moment podríem passar amb el compliment de l’Estatut, tot i que el PSOE ja va incomplir amb els pressupostos generals de l’Estat del 2007), voluntat política per dur-lo a terme (el Pacte Nacional de les Infraestructures que s’ha de concretar durant el nou curs polític al Parlament), i competències que s’havien d’assolir amb el nou marc estatutari i que quan arribin, seran insuficients. El balanç a un any de vigència de l’Estatut no pot ser pas positiu.

(* “Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna".)]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/228/arquitectes-pel-no https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/228/arquitectes-pel-no Mon, 09 Jul 2007 20:50:19 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/228/arquitectes-pel-no
I en tot aquest temps, i després d’esperar hem de veure com un cop més ZP es burla del poble català, anunciant intencions a un debat de política general, intencions de posar ordre a la nefasta gestió que els de Madrid sempre han tingut la cura de tenir per tot allò que ens afecta, intencions que pateixen les persones que no es desplacen en cotxe oficial, inclosos els antisistema. Perquè després vingui la nova consellera d’habitatge a les corts espanyoles i ens digui que no tindrem la sort de tenir-ne un altre com ell. Es clar, un altre que posi la política i els problemes de la ciutadania (alguns tan greus com l’habitatge o les infrastructures de transport, per exemple) pel darrere dels resultats electorals d’un partit polític. I perquè no fan dimitir a la responsable de Foment, com molt encertadament comenta al seu article d’opinió Salvador Cot (diari Avui, edició del 9/7/2007). Deu ser que en realitat els ministeris funcionen sols?

Us deixo amb algunes reflexions d’Arquitectes pel No a l’acte “construïm la senyera, construïm al nació” organitzat per la Plataforma Pel dret de Decidir el 16 de juny de 2006:

Tenim uns paisatges naturals, rurals i periurbans, força malmesos. Calen unes polítiques valentes i, sobre tot, amb molts recursos per a permetre gestionar urbanísticament el restabliment d'aquests desgavells. Amb aquest estatut, els recursos hauran d'anar, com fins ara, a tapar forats i les polítiques paisatgístiques també continuaran com fins ara. El nostres paisatges no aguantaran 25 anys més. NO A AQUEST ESTATUT]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/213/mes-enlla-de-la-nova-llei-del-sol-del-psoe https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/213/mes-enlla-de-la-nova-llei-del-sol-del-psoe Sun, 01 Jul 2007 21:05:31 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/213/mes-enlla-de-la-nova-llei-del-sol-del-psoe
És evident que aquesta llei suposa un avenç respecte a la llei 6/98, una legislació que suposava la liberalització del sòl amb l’excusa d’afavorir l’accés a l’habitatge. La teoria era que hi havia poc sòl i per tant se n’havia de produir més per poder construir més, i al posar al mercat més habitatges el seu preu es reduiria. La realitat va demostrar el contrari, que no es pot deixar en mans del sector privat les polítiques que ha de fer l’administració pública, polítiques que suposen un dret de tot ciutadà reconegut per la legislació de l’estat. La estratègia del PP ha afavorit un sector i una economia, la dels constructors, immobiliaris i tot aquell que s’apuntés al que ha estat un “esport” ibèric: l’especulació urbanística.

La primera Llei del Sòl de 1956 d’àmbit estatal, tot i estar redactada en un període no democràtic va representar un gran novetat per les seves connotacions de caire “reformista”. I com no podia ser d’altra manera, hi va participar activament un català (que no vol dir catalanista), el jurista M.Ballbé. La llei establia la distinció jurídica entre sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable; i l’obligatorietat de disposar d’un Pla General d’Ordenació Urbana a tots els municipis.
Amb el govern del PP, la “Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones”, que va ser modificada per la “Ley 10/2003, de 20 de mayo, de Medidas Urgentes de Liberalización en el Sector Inmobiliario y Transportes”, que definien com a sòl urbanitzable a tot el sòl no urbà, a excepció de que es pogués demostrar el seu valor especial, que es quan es classificava de no urbanitzable. És aquesta llei la que ha fet factible nombrosos desgavells a nivell estatal, i nombrosos escàndols de corrupció urbanística i política, el més flagrant dels quals ha estat el de Marbella.

Perquè aquí, l’element de fons és la plusvàlua, el guany econòmic. El text constitucional de l'Estat parla de qui i com ha de participar la societat en les plusvàlues que genera el negoci immobiliari. Aquest principi fonamental es recollit també per la Llei d’Urbanisme catalana, que parla de la “la participació de la comunitat en les plusvàlues generades” a l’article 4.

La nova llei ha estat aprovada Congrés dels Diputats amb el suport de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP. El PSOE com a partit de govern ha legislat una nova llei del sòl que respon a la seva política d’estat, és evident però que la derogació de la 6/98 era una necessitat. Però cada vegada que un govern espanyol legisla una nova llei, hi ha un intent de restar competències a Catalunya. Tot i que s’ha aconseguit reduir el nivell d’intervenció sobre les competències de la Generalitat, suposarà modificar aspectes puntuals de la llei d’urbanisme, sense que l’esforç de la negociació i redacció d’esmenes per part dels partits polítics catalans a Madrid, hagin estat suficients per aconseguir resoldre alguns dels dèficits que tenim a Catalunya en matèria d'habitatge i urbanisme.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/192/paraula-de-stone https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/192/paraula-de-stone Thu, 21 Jun 2007 19:35:02 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ariadna-alvarez/blog/192/paraula-de-stone
La xarxa de carreteres i trens de l’Estat va ser projectada pel dictador radialment, com el París de Lluís XIV, amb el punt zero a la Puerta del Sol. Ja som al segle XXI, el Paco ja fa temps que va estirar la pota i l’esquerra espanyola ens diu que són progressistes. Es veu que han entrat de ple al segle XXI, i que volen corregir la anacrònica política del passat implantant xarxes que -com va fer Cerdà amb l’eixample- posin a tothom al mateix lloc.

De moment el que tenim és una infrastructura que no arriba mai, que ho fa pel pitjor lloc, que s’aprofita per cobrir les deficiències cròniques que pateix Catalunya, com aprofitar-lo per fer-hi passar les rodalies. De moment, al baix Llobregat, i a Barcelona, el TGV funcionarà com una nova línia de metro. Encara que no sabem quan, pel 2012 o el 2022?

Però perquè ens hem de sorpendre? Si ja fa un any que es va votar el referèndum de l’Estatut, i malgrat que no és el que volen ni la meitat dels catalans, encara no s’han molestat a traspassar com qui diu ni els títols de les competències, molta reunió bilateral però nuls resultats.

Per acabar d’adobar una setmana que ja ha començat malament, el Barça perdent la lliga davant l’etern rival als darrers deu minuts, el mateix dia que vam haver de patir el lamentable espectacle de la cursa de braus a la Monumental de Barcelona.

Allà on ERC havia proposat traslladar el mercat dels Encants (amb un magnífic projecte d’arquitectura per cert) amb gran consesn per part de la ciutadania, allà van organitzar un bon circ diumenge. Armb la complicitat de La Vanguardia (un diari que s’ha d’evitar comprar i que va dur a la seva capçalera el subtítol d’Espanyola durant un temps), que va estar durant tres dies anunciant tan lamentable espectacle polític -no ho oblidem d’esport res o d’art com li diuen- amb unes capçaleres lamentables. Encara no han paït la declaració de Barcelona, ciutat anti-taurina que ERC va aconseguir fer aprovar pel consistori de la ciutat.

I parlant d’ajuntaments, dissabte es van constituir amb un ventall de pactes per a tots els gustos, alguns francament surrealistes. Em sembla que a hores d’ara, tots els partits polítics catalans han deixat enrere la castedat, i que tiri la primera pedra qui estigui lliure de pecat!

Sortosament, la setmana toca a la fi; s'acosta Sant Joan i els Stones actuen a Montjuïc. Sempre sembla que sigui el darrer cop, una servidora per si de cas, anirà a veure als nois a l’estadi i alhora oblidar tanta medicritat.

Paraula de Stone!]]>