<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/</link>
	<title>Blog Antònia Lladonet Riera</title>
	<pubDate>Mon, 28 Oct 2013 15:07:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Quan la tranquil·litat és un miratge...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10960/quan-la-tranquillitat-es-un-miratge</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10960/quan-la-tranquillitat-es-un-miratge</comments>
		<pubDate>Mon, 28 Oct 2013 15:07:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10960/quan-la-tranquillitat-es-un-miratge</guid>
		<description><![CDATA[<div>  </div> <div> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">          El curs escolar va començar amb tres setmanes de VAGA dels docents, una vaga que va rebre molts suports, però també detractors, sobretot quan s&#39;anava allargant. S&#39;han arribat a sentir grans barbaritats sobre els docents, mentides i afirmacions manipulades. Es pot arribar a entendre que els pares i mares patissin per la situació, en veure que els seus fills no rebien classe i també els nervis, però no es pot entendre, que aquests pares i mares que tant patien per això, ara estiguin tan tranquils, perquè realment, el que els espera als seus fills no és una educació digna, precisament, perquè no és en mans dels docents, sinó dels polítics. És així, l&#39;educació dels nostres fills és a mans d&#39;uns polítics a qui no els preocupa gens el món educatiu, ni els nostres infants.</p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">  </p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">       Com a docent estic encesa, no m&#39;agrada sentir-me un titella del Govern, però com a mare... Què vos puc dir com a mare? Estic indignada i preocupada pel sistema educatiu que li tocarà viure al meu fill i al que ha d&#39;arribar... L&#39;únic que em conhorta és que sé que quan el meu fill és a l&#39;escola, està en bones mans, en mans dels mestres i estic convençuda que faran el possible per dur tota aquesta situació el millor possible.</p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">  </p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">       Sí, confiï plenament en la figura del mestre i de la mestra, perquè n&#39;he estat envoltada tota la meva vida i sempre ha estat una figura digna d&#39;admirar, tret d&#39;algunes excepcions.</p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">  </p> <p style="margin: 0px; color: rgb(0, 0, 0); font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium;">     Malgrat tot això, seguesc sentint-me molt orgullosa de la meva professió i em sent afortunada de poder guanyar-me la vida fent allò que més m&#39;estim: Educar. Seguirem lluitant mentre sigui necessari!</p> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Manca de solidaritat cap al sector educatiu en vaga]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10945/manca-de-solidaritat-cap-al-sector-educatiu-en-vaga</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10945/manca-de-solidaritat-cap-al-sector-educatiu-en-vaga</comments>
		<pubDate>Wed, 23 Oct 2013 12:09:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/10945/manca-de-solidaritat-cap-al-sector-educatiu-en-vaga</guid>
		<description><![CDATA[<div role="article"> <div class="_1x1" style="padding: 0px; margin: 15px 0px;"> <div class="userContentWrapper"> <div class="_wk" style="font-size: 13px; line-height: 18px;"> <div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_52679fbf941132483608362" style="display: inline;"> <span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}">Darrerament he sentit a dir "Els profes no es volen reciclar en anglès, són uns vagos" i ja que la gent que diu això no vol escoltar, faré la meva reflexió per aquí: Els professors ens passam la vida reciclant-mos, però la qüestió del reciclatge és voluntària i els temes que tries també. A mi m&#39;interessen especialment els cursets que xerren d&#39;educació, de com dur les classes, de com innovar-les, n<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">oves metodologies, etc. L&#39;anglès em podria interessar com a llengua estrangera a nivell personal, però no em serviria de res per a les meves classes, ja que som professora de llengua i literatura catalanes. La gent està tan desinformada que es pensa que tota la problemàtica del TIL és causada pel fet que els profes no volem reciclar-nos en anglès, cosa molt absurda. Ens reciclam en allò que ens interessa, evidentment, i que va íntimament lligat a la nostra carrera o professió! Estaria molt bé que es concedissin facilitats per a poder seguir formant-nos i recursos, molts profes, també tenim una família i quan acabam la feina ens pot resultar difícil posar-nos a estudiar, a anar a cursets, etc, si ja és difícil la conciliació familiar-laboral, imaginau la conciliació familiar-laboral-cursets... Sobretot els que tenim al càrrec fills petits. Va aquesta reflexió dirigida a totes aquelles persones que, sense tenir capacitat d&#39;empatia, fan comentaris ofensius cap a la nostra professió i són poc solidàries amb les nostres queixes. I què volem d&#39;una societat cada vegada més individualista i egoista?</span></span></div> </div> </div> </div> </div> <div class="fbTimelineUFI uiCommentContainer" style="position: relative; margin-bottom: -12px; margin-left: -12px; padding-top: 3px; width: 510px; color: rgb(78, 86, 101);"> <form action="https://www.facebook.com/ajax/ufi/modify.php" class="live_10201522285572568_316526391751760 commentable_item hidden_add_comment collapsed_comments" data-live="{"seq":0}" id="u_jsonp_24_1p" method="post" rel="async" style="margin: 0px; padding: 0px;"> <div class="fbTimelineFeedbackHeader"> <div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="zoom: 1; background-color: rgb(250, 251, 251); padding: 8px 12px 9px; border-top-width: 1px; border-top-style: solid; border-top-color: rgb(233, 234, 237); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">  </div> </div> </form> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Enllaçats per la música, una experiència inoblidable]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/8308/enllacats-per-la-musica-una-experiencia-inoblidable</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/8308/enllacats-per-la-musica-una-experiencia-inoblidable</comments>
		<pubDate>Fri, 27 Jul 2012 16:46:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/8308/enllacats-per-la-musica-una-experiencia-inoblidable</guid>
		<description><![CDATA[<br /> El concert que es va celebrar el dia 6 de juliol a la plaça de la Porta Pintada de Palma, està emmarcat en la campanya <em>Enllaçats pel català</em>, sorgida d'un grup de professors i professores, com a símbol de protesta contra les malifetes del Govern a la nostra llengua. Entre altres, deixar-la com a simple mèrit a l'Administració autonòmica, reduir la seva presència a la TV pública, i amb una política d'atac continu a la nostra comunitat lingüística, que no podem acceptar. Aquesta campanya, que ha tingut una gran acollida per part del poble, ha suposat una penjada de llaços quadribarrats als diferents centres educatius de les Illes i, fins i tot, a ajuntaments, cases particulars i edificis emblemàtics. Fruit de tot això, ha sorgit la iniciativa <em>Enllaçats per la Paraula</em>, que ha consistit en diferents jornades de lectura continuada en català, que també ha rebut molt de suport. Els llaços també han arribat al Principat, al País Valencià, a l'Alguer, a la Franja i a Perpinyà. Fins i tot han arribat al Parlament Europeu.<br /> El llaç és el símbol de la resistència i ens uneix en la defensa de la nostra llengua i cultura. Ha estat aquesta iniciativa i les ganes de passar una nit sentint música en català les que han inspirat <em>Enllaçats per la música</em>. A més, la música és un llenguatge universal que arriba a tothom, és l'expressió cultural de cada comunitat lingüística i ajuda a mantenir viva una llengua, en aquest cas, la nostra.<br />  Així va néixer la idea d'aquest concert i vàrem tenir la sort de comptar amb músics d'estils diferents, uns més coneguts, uns altres no tant i, fins i tot tinguérem representants del món del circ, en concret el Circ Bover, i diferents batucades (Binicada, Salbatukada, Saravá i Batucada infernal) que varen fer un cerca-vila per Palma fins arribar a la plaça de la Porta Pintada. Tots ells col·laboraren en aquesta diada de manera totalment altruista, la qual cosa és d'agrair i mereix tot el nostre reconeixement. A més, varen facilitar molt les coses i varen fer que l'organització d'aquest concert fos més senzilla. Estam parlant  de músics com Agustí Baró, Al-Mayurqa, Sonadors dels vuit vents, Rebentat de cassalla, Anegats, Cap pela, Cucorba, Trenclaclosques, Eima, Eskasos, Joan Miquel Riera, L'équilibriste, Lluci Villalonga, Nua, Ocults, Miquel Brunet i Maria Cardona, Muntaner duo, Oprimits, Pere Janer, No tots els àngels tenen ales, Suasi, Tiu, Si tot va bé, Torrat i bullit...  A tots ells i elles, els  donam les gràcies.<br />                 També agraïm el suport de les diferents entitats: Joves de Mallorca per la llengua, l'Obra Cultural Balear, l'STEI Intersindical i Músics per la llengua, perquè sense la seva ajuda tot això no hauria estat possible, sense cap dubte. I també volia anomenar unes quantes persones concretes: en Rafel Sedano, que s'ha encarregat d'aspectes tan importants com demanar la plaça, l'escenari i l'equip de so, l'ajuda incondicional dels meus companys, en Pere Antoni Bennàssar i na Cati Calvo que han fet una tasca molt eficient i necessària. No podia deixar d'esmentar la bona feina d'en Pere Sánchez per la seva tasca de presentador d'aquest esdeveniment; igualment als Joves per la llengua que realitzaren una bona tasca aquella nit. A en Tomeu Martí que també hi ha aportat el seu granet d'arena, al dissenyador del cartell Jaume Vich, a en Macià Calafat que ens ha ajudat amb la difusió a la premsa i a na M. Antònia Font, que fou la primera persona amb qui vaig parlar i que em va donar tot el seu suport.<br />                 També s'ha d'agrair especialment l'assistència de les persones que varen venir al concert. N’estam ben satisfets, no es va aturar de passar gent per la plaça de la Porta Pintada i hi va haver moments en què estava ben estibada. La intenció és unir forces per protegir la nostra llengua i perquè se la respecti com cal.<br /> Aquella nit vàrem gaudir d'una festa reivindicativa i vàrem tenir el gust d'estar <em>Enllaçats per la Música</em>, una experiència inoblidable!<br />                                                  <br />  ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El món torna boig...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7960/el-mon-torna-boig</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7960/el-mon-torna-boig</comments>
		<pubDate>Fri, 25 May 2012 23:46:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7960/el-mon-torna-boig</guid>
		<description><![CDATA[<span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">El món torna boig...</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap cada dia que passa.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan llegesc els diaris.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan veig informació manipulada.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és just.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca.</span><br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.</span><br /> <br style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; " /> <span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left; ">...o sempre ho ha estat.</span>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Interrogants i desigs]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7846/interrogants-i-desigs</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7846/interrogants-i-desigs</comments>
		<pubDate>Mon, 07 May 2012 21:38:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7846/interrogants-i-desigs</guid>
		<description><![CDATA[<p style="text-align: center; "> <span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">Interrogants i desigs</span><br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">Quant de temps haurem d'esperar</span><br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">perquè es desvetllin els nostres somnis,</span><br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">vestits d'una felicitat cobejada</span><br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">i amarats d’una dolça relació casolana?</span><br style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; " /> <br /> <span class="text_exposed_show" style="display: inline; color: rgb(51, 51, 51); font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left; ">Quant de temps haurem d'esperar<br /> per deixar de veure pensaments vexats,<br /> llibertats anihilades, indecències disfressades,<br /> aviors ignorades i dignitats exterminades? <br /> <br /> Quant de temps haurem d'esperar<br /> perquè ens deixin ser qui som,<br /> i no haver de viure en un món inventat<br /> pels que manen, amb el cor estressat?.<br /> <br /> Quant de temps haurem d'esperar<br /> per sentir la nostra terra lliure,<br /> amb el rostoll sec i la fruita humida,<br /> on es puguin recollir las llavors de la vida?.<br /> <br /> Quant de temps hem d'esperar,<br /> perquè no ens tornin a humiliar?<br /> <br /> Antònia Lladonet</span></p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[No ens queda més que la revolució pacífica]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7826/no-ens-queda-mes-que-la-revolucio-pacifica</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7826/no-ens-queda-mes-que-la-revolucio-pacifica</comments>
		<pubDate>Thu, 03 May 2012 10:26:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/7826/no-ens-queda-mes-que-la-revolucio-pacifica</guid>
		<description><![CDATA[<br /> <br />    Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè  s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual de les Illes Balears ho és.<br /> <br />   Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.<br /> <br />    Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.<br /> <br />   De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L'educació per al consum]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6976/educacio-per-al-consum</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6976/educacio-per-al-consum</comments>
		<pubDate>Wed, 07 Dec 2011 08:46:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6976/educacio-per-al-consum</guid>
		<description><![CDATA[Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.<br /> <br /> <br />                    Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.<br /> <br /> <br />                    L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. <br /> <br /> <br />                   La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.<br /> <br /> <br />                  Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.<br /> <br /> <br />                  Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Projectar-se en els fills]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6915/projectar-se-en-els-fills</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6915/projectar-se-en-els-fills</comments>
		<pubDate>Mon, 28 Nov 2011 16:22:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6915/projectar-se-en-els-fills</guid>
		<description><![CDATA[<div>  </div> <div> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">  </p> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> <span style="color:#0000ff;">           <font face="Georgia, 'Times New Roman', serif">Des del moment en què les persones ens convertim en pares i mares la nostra vida canvia molt i les nostres prioritats també. Giram al voltant del petit i és normal que així sigui. Deixam un poquet de banda les nostres inquietuds, les nostres aficions i les nostres diversions per a dedicar-nos-hi en exclusiva. Tot això és normal i molt necessari perquè els primers anys de vida dels infants ho requereixen.</font></span></p> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">  </p> </div> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> <span style="color:#0000ff;">         El problema pot arribar en aquells pares que únicament viuen a través dels seus fills i projecten la seva felicitat a partir de la felicitat dels petits, assumint els seus èxits o fracassos com a propis. En certa manera, és normal que passin a ser el centre del nostre món, però s'ha d'evitar caure en excessos perquè aquests fills creixeran i volaran del niu, deixant en alguns casos una buidor difícil d'omplir, que pot arribar a provocar un estat depressiu difícil de superar.</span></p> </div> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">  </p> </div> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> <span style="color:#0000ff;">        Hi ha pares que viuen els seus fills com una extensió d'ells mateixos, esperant que arribin on ells no han estat capaços d'arribar, dipositant en ells la responsabilitat de l'èxit i exigint-los que en tenguin, per a compensar les seves pròpies frustracions. Cal que els pares en prenguem consciència d'aquests fets i aprenguem a distingir-nos dels fills, tolerant les pròpies frustracions. Els pares frustrats poden traspassar la seva frustració als fills i això s'ha d'evitar.</span></p> </div> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">  </p> </div> <div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; "> <p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> <span style="color:#0000ff;">       Una manera d'aconseguir-ho serà desenvolupant els nostres interessos i les nostres ocupacions, això ens farà sentir bé com a persones autorealitzades i no dependrem tant dels èxits o fracassos dels fills. S'han de cercar altres fonts de satisfacció, ja que els fills no han de ser l'única via, encara que siguin els que ens en procuparan més. Si nosaltres ens sentim autorealitzats com a persones, donarem seguretat als nostres fills i això els ajudarà molt a créixer i a ser feliços.</span></p> </div> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El retorn a les meves arrels...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6884/el-retorn-a-les-meves-arrels</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6884/el-retorn-a-les-meves-arrels</comments>
		<pubDate>Thu, 24 Nov 2011 08:49:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6884/el-retorn-a-les-meves-arrels</guid>
		<description><![CDATA[              Ara ja fa un poc més d'un any que ens vàrem instal·lar a Campos i estic contenta de veure que va ser una molt bona decisió. Implicà un canvi radical d'estil de vida que ara agraïm molt.<br /> <br />               Tota la meva vida havia viscut a la ciutat i no m' imaginava que la vida a un poble m'agradaria molt més. A això s'hi han d'afegir els valors sentimentals que m'uneixen a aquest poble en concret,  ja que és el poble on varen néixer i créixer els meus pares i on hi tenim gairebé tota la família, dic gairebé perquè també en tenim de propera a Palma i a Barcelona. Ha significat el retorn a les meves arrels i això no té preu, sobretot en els temps que corren.<br /> <br />               Una de les coses que em fa feliç de viure al poble és la manera en què viurà i creixerà el nostre fill. És un sistema de vida molt diferent al d'una ciutat, més lliure, més sa, més familiar, més arrelat a la cultura, als costums, i més tranquil. Estic convençuda que aquest fet determina en gran mesura la personalitat de les persones i n'augmenta la seva qualitat de vida.<br /> <br />                El fet que treballi al poble també ha fet que ens hàgim adaptat molt més ràpid. Personalment, m'he sentit molt ben rebuda i he conegut algunes persones que s'han convertit en grans amistats.<br /> <br />               Una cosa que m'agrada moltíssim és l'aroma nocturna que desprèn aquest poble, ajuda a convertir-lo en un poble càlid, acollidor, amb certs tocs nostàlgics que el fa especial.<br /> <br />               A la nostra arribada alguna gent que no em coneixia sempre se'm dirigia en castellà, la qual cosa em sorprenia i em demostrava que hi ha molta de feina a fer en aquest sentit. Però aquest no és el tema del meu escrit d'avui. Això sí, en aquests moments ara ja tothom em parla en mallorquí, la qual cosa m'alegra.<br /> <br />               El jovent d'un poble no és millor que el jovent d'una ciutat, evidentment, però els seus valors són diferents i el seu modus vivendi ens agrada més, i és el que volem per al nostre fill.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Educar l'esperit crític i reivindicatiu dels més joves. PELS NOSTRES DRETS!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6822/educar-lesperit-critic-i-reivindicatiu-dels-mes-joves-pels-nostres-drets</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6822/educar-lesperit-critic-i-reivindicatiu-dels-mes-joves-pels-nostres-drets</comments>
		<pubDate>Mon, 14 Nov 2011 09:25:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6822/educar-lesperit-critic-i-reivindicatiu-dels-mes-joves-pels-nostres-drets</guid>
		<description><![CDATA[<font color="#9fc5e8">       </font><span style="color: rgb(0, 0, 255);">      Dissabte vàrem assistir amb la família a una manifestació en defensa dels nostres drets com a ciutadans, en defensa dels nostes drets lingüístics, en defensa dels nostres drets com a treballadors de l'administració pública, en definitiva, en defensa dels nostres drets com a persona.   Ens va agradar molt l'ambient que s'hi respirava, gens crispat, ja que el dret a queixar-nos ens fa sentir millor i perquè ens manifestàvem des del respecte, l'educació i el civisme, a mode de festa.</span> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p>  </p> </div> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p> <span style="color: rgb(0, 0, 255);">            Vàrem decidir anar-hi amb el petit perquè sabíem que era un acte pacífic i perquè, tot i la seva curta edat, pensam que és molt important per als seus futurs valors. I vàrem fer bé, perquè ell ho va viure com una festa. Hi havia batucada i un grup de dimonis, que tot i ser reivindicatius, convertien la manifestació en una revetlla de Sant Antoni. És extraordinari veure gent que encara fa les coses per pròpia convicció, i canvia un dissabte tarda de cinema o de gresca, per aquests tipus d'actes.</span></p> </div> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p>  </p> </div> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p> <span style="color: rgb(0, 0, 255);">             Tota aquesta moguda em va fer reflexionar com a professora també. Pens que hem d'educar l'alumnat en l'esperit crític. Els hem d'ensenyar com va el món i han de tenir unes idees bàsiques de política, ja que mou el món. Encara que no ens agradi, la política i l'educació van íntimament lligades.</span></p> </div> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p>  </p> </div> <div style="color: rgb(159, 197, 232);"> <p> <span style="color: rgb(0, 0, 255);">            Hem d'aprendre a ser ciutadans de primera, ciutadans preocupats pel nostre futur i pel futur dels nostres fills, preocupats per la nostra llengua i cultura, per les desigualtats socials, i hem d'aprendre a comunicar-ho als nostres fills, a ensenyar-los a través de l'exemple, a obrir-los els ulls quan tenguin l'edat adequada i sobretot, hem de fer tots els possibles perquè formin el seu propi esperit reivindicatiu. Aquesta és una més de les moltes labors que tenim com a educadors.</span></p> </div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Responsables, en certa mesura, dels seus somriures...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6806/responsables-en-certa-mesura-dels-seus-somriures</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6806/responsables-en-certa-mesura-dels-seus-somriures</comments>
		<pubDate>Thu, 10 Nov 2011 08:24:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/6806/responsables-en-certa-mesura-dels-seus-somriures</guid>
		<description><![CDATA[<br /> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">              M'agradaria fer un parell de reflexions sobre el que més m'agrada, les qüestions d'educació. La veritat és que he de dir que no aconseguesc ser molt objectiva, i tampoc no ho pretenc, ja que la faceta de mare em guia molt en tots els meus escrits.</span></p> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">              Avui m'agradaria parlar sobre la importància dels estímuls que rep l'infant de la gent que l'envolta, i de l'enorme necessitat de sentir el reforç positiu d'aquesta mateixa. Els pares tenim el paper protagonista en aquest sentit, ja que el nostre, és el reforç positiu que més necessita. Actua cercant la nostra aprovació, i és una cosa normal, natural i lògica. I, precisament és aquesta necessitat d'aprovació la que motivarà l'infant a fer les coses bé, i provocarà satisfaccions per a ambdues parts. De fet, se sol funcionar així a la vida en el món adult, ens agrada fer les coses ben fetes per a nosaltres mateixos, però també necessitam l'aprovació dels altres.</span></p> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">              L'infant encara  necessita més aquesta aprovació i la nostra actuació diària és molt important. Cada cosa positiva feta per l'infant ha de ser valorada i reforçada. Ha de tenir ben clar que si fa les coses ben fetes els adults ho valoraran. De quina manera? Fent-li saber que ho ha fet molt bé, amb paraules, gestos, mirades, amb una abraçada, una besada... Depèn del que es tracti, però l'important és que no hem de deixar de valorar les petites coses, perquè per als petits són grans coses.</span></p> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">             El fet de conèixer molt bé els nostres propis fills ens ajudarà a saber quins tipus de reforços positius necessiten, i no em referesc als reforços materials, regals, etc, sinó als de les nostres paraules, dedicació i atenció. Al cap i a la fi, és el que més necessiten, atenció i sobretot, amor.</span></p> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">             Exemples concrets de reforç positiu en l'etapa infantil: Si el nostre fill menja de manera correcta i autònoma és important recordar-li diàriament que ho fa molt bé. Si es passa estones a la seva habitació jugant solet, també, ha de saber que els pares valoram la seva autonomia. El simple fet d'acabar un trencaclosques solet, encara que ho hagi fet ja trenta vegades, també se li ha de valorar. Evidentment, tampoc no se n'ha de fer un gra massa. Les coses noves s'han de valorar per damunt de les altres, sinó també perdria el sentit.</span></p> <p> <span style="color: rgb(165, 42, 42);">            No hem d'oblidar que quan aquests infants es converteixen en adolescents també necessiten el reforç positiu, sobretot per tot el que es refereix a l'estudi. El fet que hagin crescut no vol dir que no necessitin saber que estam pendents d'ells, que ens interessa tot sobre el seu món i que valoram moltíssim tots els seus progressos.</span></p> <p>  </p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els infants sempre neixen motivats...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4108/els-infants-sempre-neixen-motivats</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4108/els-infants-sempre-neixen-motivats</comments>
		<pubDate>Fri, 13 Aug 2010 21:22:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4108/els-infants-sempre-neixen-motivats</guid>
		<description><![CDATA[Els infants neixen motivats per a fer totes les coses, per a conèixer, per a investigar, per a ensumar, per a participar, per a llegir, per a cantar, per a aprendre... i la base d'aquesta motivació és fer-ho davant dels pares ja que cerquen la seva aprovació constantment.<br /> <br /> Aquest escrit el faig després de veure la gran motivació amb què es desperta el meu fill de dos anys per viure el dia al màxim i conèixer coses noves. Tot i que també coneix el mal humor, a l'hora d'acceptar alguna petita frustració, sempre mostra entusiasme pels moments que viu i, el més important, aquest entusiasme i felicitat existeixen quan ho comparteix amb els seus pares i familiars. Això vol dir que necessita la nostra atenció i aprovació constants per assaborir les seves vivències i els seus petits èxits. Un exemple d'un petit èxit seu seria torcar-se la boca després de menjar. Un gest tan rutinari sempre és bo que sigui valorat pels pares i, el més important, que ell se senti valorat i amb energia per a seguir aprenent i volent fer les coses bé. Per tant, consider que és important valorar les petites coses que fan els petits, per insignificants que siguin, perquè això els fa molt feliços.<br /> <br /> I per què poden arribar a perdre aquesta motivació per a fer les coses? Tot i que depèn del propi caràcter, una part responsable important són els pares que, inmersos en les preocupacions quotidianes, moltes vegades no paren esment a les necessitats d'atenció dels seus fills i no valoren suficient els petits reptes que van aconseguint. Sobretot quan els fills van creixent ja que pareix que no necessiten tanta d'atenció, però cada vegada en necessiten més.<br /> <br /> A l'institut ens trobam fracàs escolar per aquesta manca de motivació. Nins que no tenen ganes de fer res, sense esma, i que es veuen incapaços de fer una o amb un tassó. En realitat, no són conscients de les capacitats que tenen i de les coses que poden arribar a fer molt bé. Arrosseguen una baixa autoestima que no els deixa concentrar-se, ni exigir-se a si mateixos. Són insegurs i així fan les feines, quan les fan, de manera insegura.<br /> <br /> <br /> Ben cert és que aquests nins varen néixer motivats per a aprendre, però el decurs de la vida i diferents situacions personals els ha duit a no mostrar interès per res. Són víctimes de la vida que els ha tocat viure, fins i tot aquells que tenen una família benestant, però que tal vegada no ha valorat prou els petits esforços quan era el moment, entre altres causes que hi pugui haver.<br /> <br /> <br /> Això vol dir que sempre s'han de responsabilitzar els pares de tot el que passa als seus fills? Evidentment no, però tot el que es pugui evitar sempre anirà bé i tot el que es pugui saber à priori, també. ]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Diferents reflexions sobre la comunicació...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4066/diferents-reflexions-sobre-la-comunicacio</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4066/diferents-reflexions-sobre-la-comunicacio</comments>
		<pubDate>Sun, 01 Aug 2010 00:43:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4066/diferents-reflexions-sobre-la-comunicacio</guid>
		<description><![CDATA[Sempre he pensat que la comunicació és el motor de qualsevol relació humana. És totalment necessària a les relacions de parella, d'amistat, entre germans i germanes, entre pares i fills, entre el professorat i l'alumnat, en definitiva... entre les persones. I no estic parlant només de la comunicació que s'estableix entre els sers humans quan parlen entre ells, sinó també d'aquella comunicació que es pot arribar a establir, entre les persones, sense necessitat de parlar-se.<br /> <br />                 La comunicació és un concepte molt ampli que es podria tractar sota diferents punts de vista. En aquest escrit, voldria fer referència a la importància d'aquesta entre pares i fills. Els pares són els responsables que, entre ells mateixos i els seus fills, hi hagi una bona comunicació.<br /> <br />                  Si ho pensam bé, la comunicació entre una mare i el seu fill comença ja en el ventre matern. Mare i fill, intercanvien informació constantment i sense haver de fer cap esforç. El petit pot captar si la mare estar tranquil·la o nerviosa, o si està contenta o trista i, a la inversa, la mare sap quan el petit dorm, si té fam o si està nerviós. Són coses extraordinàries de la naturalesa. Des dels primers moments de vida de l'infant, la comunicació brilla per la seva presència. La mare entén el que el seu fill demana a través de la seva mirada o dels seus gestos. I no en parlem del lligam comunicatiu que s'estableix en el moment de l'alletament, l'he viscut i és una de les coses més meravelloses d'aquesta vida. El pare també es comunica, amb el seu fill, sense necessitat de paraules, evidentment.<br /> <br />               Aquesta bona comunicació primària que s'ha establert entre els pares i el seu fill no s'ha de perdre en el moment en què el fill comenci a parlar. I sol passar... El fill no necessita que únicament se li donin ordres i ja està, sinó que necessita entendre el per què de la rebuda d'aquestes ordres o negatives a les seves peticions. Per exemple, quan el meu fill de dos anys em demana, insistentment, un plàtan a les 19h de l'horabaixa, tot i ser encara molt petit, li dic que no, però sempre amb l'explicació pertinent al darrera. Li dic: No perquè prest és l'hora de sopar i llavors no tendràs fam, i t'espera un soparet molt bo. I així en totes les coses que demana. Moltes de vegades són respostes que obviam perquè les tenim com a molt clares, però ells no, i necessiten una explicació de tot. Se solen rebotar davant un NO rotud, fins i tot els més petits. Això de: Perquè ho dic jo i s'ha acabat, ja no funciona, en realitat, no ha funcionat mai.<br /> <br />                 Aquesta comunicació anirà progressant així com el petit es vagi fent gran i permetrà que la relació sigui cada vegada més estreta. Puc dir-vos que gaudesc d'una molt bona comunicació amb els meus pares i mai no m'ha faltat una explicació quan l'he necessitada, i això és el que vull viure amb el meu fill.<br /> <br />                Per acabar, voldria dir que el símptoma més clar que una relació, sigui del tipus que sigui, viu un bon moment és la comunicació sense paraules, la del gest, la visual, la del tacte, la dels sentits, aquella en què les paraules, senzillament, sobren.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els dos primers anys de vida d'un infant, determinaran el seu caràcter quan arribi a l'edat adulta]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4000/els-dos-primers-anys-de-vida-dun-infant-determinaran-el-seu-caracter-quan-arribi-a-ledat-a</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4000/els-dos-primers-anys-de-vida-dun-infant-determinaran-el-seu-caracter-quan-arribi-a-ledat-a</comments>
		<pubDate>Sat, 17 Jul 2010 22:31:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/4000/els-dos-primers-anys-de-vida-dun-infant-determinaran-el-seu-caracter-quan-arribi-a-ledat-a</guid>
		<description><![CDATA[ Sempre he sentit a dir que els dos primers anys de vida d'un infant són molt importants i en determinaran, d'una manera definitiva, el caràcter i la personalitat quan arribi a l'edat adulta.<br /> <br />          Per això, i coincidint amb el fet que el meu fill tot just acaba de complir els dos anys, i tenint en compte que tots els infants neixen amb uns determintats gens que en condicionaran la seva manera de ser, voldria reflexionar sobre la importància de la nostra actuació a l'hora de demostrar-li el nostre amor.<br /> <br />           L'estimació no només l'hem de manifestar amb paraules o amb besades, no és suficient. Està clar que aquesta estimació és un sentiment que es té envers un fill. És sentir la seva unicitat, i estimar-la. Romandre oberts a la meravella que hi ha en ell, malgrat les tensions passatgeres. De fet, a mi em passa sovint, cada cosa que fa, diu o expressa em sorprèn, m'admira i m'enlluerna. Ell, això ho percep, i tant que ho percep, i el fa feliç i li dóna seguretat. Per percebre aquestes petites coses dels infants els hem d'observar, hem d'aturar el temps i dedicar-nos-hi. Moltes vegades pareix que ells no s'adonen i que no ho valoren, però sí, s'adonen de tot.<br /> <br />            Tot el que he escrit al paràgraf anterior és molt bonic, sobretot si es duu a la pràctica, però sabem que és complicat. Hem de ser conscients que aquesta estimació, moltes de vegades, es perd pel camí i no els arriba com cal. Com és possible? La vida quotidiana amb els infants ens fa oblidar el miracle representat per cada un d'ells. Tot i estar disposats a donar la vida per ells, molt sovint els deixam de banda, sigui pel que sigui.<br /> <br />            Qualsevol esforç que facem per augmentar la nostra capacitat d'estimació quedarà reflectit en l'autoestima del nostre fill. D'aquí la importància de les nostres actuacions i de la manera de relacionar-nos amb ells. L'autoestima és sinònim de felicitat i si podem posar el nostre granet d'arena per ajudar el nostre fill a tenir-ne, ho hem de fer, però n'hem de saber.<br /> <br />             Tot el que viu l'infant en aquesta etapa seran els ciments que més endavant ajudaran a construir el seu caràcter. És importan deixar que s'expressin, investiguin, facin i desfacin i que visquin les seves pròpies emocions com plorar i riure, així trobaran allò que els dóna benestar. És important que plorin, per tant és bo deixar-los plorar, per descobrir després el riure.<br /> <br />             Per acabar, i sempre des de la meva humil opinió i recerca sobre aquest camp, voldria dir que tots els infants necessiten sentir-se estimats i valorats. I, com més digne de ser estimat se senti l'infant, serà més probable que actuï de manera satisfactòria, ja que s'agradarà a si mateix.<br /> <br /> <br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La situació sociolingüística a Mallorca ha millorat els últims temps? Crec que no...]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/3940/la-situacio-sociolinguistica-a-mallorca-ha-millorat-els-ultims-temps-crec-que-no</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/3940/la-situacio-sociolinguistica-a-mallorca-ha-millorat-els-ultims-temps-crec-que-no</comments>
		<pubDate>Sun, 04 Jul 2010 20:11:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Antònia Lladonet Riera]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/antonia-lladonet-riera/blog/3940/la-situacio-sociolinguistica-a-mallorca-ha-millorat-els-ultims-temps-crec-que-no</guid>
		<description><![CDATA[<p> <br />    Aquest any he fet feina a un institut de poble i he gaudit molt de poder sentir la meva llengua, la catalana, a totes hores. La diferència ha estat notable ja que sempre havia fet feina a instituts de Palma o de la costa i la llengua vehicular dels centres, tot i que hauria de ser la catalana, era la castellana, i això dificultava molt la feina, tenint en compte que som professora de llengua catalana i la seva literatura.<br /> <br />    El professorat sempre s'ha de guanyar l'alumnat, pel simple fet de ser-ho. El professorat de llengua catalana, també ens l'hem de guanyar, però no només pel fet de ser professors, sinó també pel fet de ser professors de llengua catalana, una assignatura que sol ser molt rebutjada en segons quines zones de Mallorca. <br /> <br />    Als instituts de poble això no passa, però apareixen altres problemes que deixen molt clara la situació sociolingüística actual de la nostra llengua. Ha millorat? Pens que no. <br /> <br />    Si als instituts de costa has de lluitar perquè, com a mínim, l'alumnat se't dirigeixi a classe en català,  als instituts de poble, encara que la situació sigui molt diferent, has d'explicar, encara, que el mallorquí és un dialecte del català. Molts són els alumnes que estan en contra d'aprendre llengua catalana, voldrien aprendre llengua mallorquina. A part d'això, també te trobes amb la trista situació de tenir nou nins mallorquins i un nin sudamericà que entén perfectament la nostra llengua i quan parla, la resta passa a parlar en castellà, tenint molt clar que si no seria una falta de respecte. Per no contar-vos el que costa que deixin de dir alguns barbarismes, ja que els tenen tan interioritzats que els senten com a propis i pensen: "Però si ho hem dit així tota la vida".<br /> <br />    Crec que tot el que he explicat és símptoma d'una situació anormal i negativa per a la nostra llengua. Per a alguns no hauré dit res de nou, tot això ja se sap des de fa temps, però n'hi haurà d'altres que diran que som derrotista i que la situació no està tan malament. I sí que ho està, principalment per la manca de conscienciació lingüística i per l'autoodi, molts el pateixen sense ni adonar-se'n. <br /> <br />    Som els propis catalans els qui hem de defensar el que és nostre, però molts no ho fan i es necessita aquesta unió, la unió fa la força. No conec cap andalús que no defensi la seva cultura per damunt de tot, en canvi sí conec molts de mallorquins que passen de la seva. Si a tot això li afegim la situació política i econòmica actual, ens adonam que es necessita un canvi, el problema és que els que ens adonam de la necessitat d'aquesta canvi sempre som els mateixos i així, no arribam enlloc. <br /> <br />   Com pot canviar la situació si no canvia la <strong>consciència del poble</strong>? Si algú té la resposta ja sap el que ha de fer. <br /> <br />   Ara que... jo estic contenta de tenir-la aquesta consciència i caminar, menjar, dormir, beure i estimar... en català.<br />    </p> <p> <br />    <br /> <br />     <br /> <br />   <br /> <br />    <br /> <br />     <br /> <br />     <br />     </p>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
