Doncs bé, el pi de les tres soques d’Ebo, ara només en té una. Sembla ser que aquest arbre podia tenir una simbologia catalanista (3 soques - 3 països catalans) com el pi de Berga, i és clar a la Marina Alta això no hi podia ser, i per tant ara només té un cimal, el del Reyno de Valencia.  Coincidint amb la tala de l’arbre, al Cap i Casal del País Valencià les Nacions Unides discutien sobre el canvi climàtic, i el PP deia que la Comunidad Valenciana serà pionera en la conscienciació i en el respecte a la natura, els hi va faltar dir sempre i quan la fauna o la natura no puga ser entesa com un símbol d’unió entre els catalans del nord i els del sud.

 

Només espere que algú de la Vall d’Ebo o de la Marina faci públic aquest acte de vandalisme i que si alguna persona amb vertadera consciència nacional al Principat i amb capacitat de mobilització llegeix aquest article faci qualque aplec catalanista al mític pi de les tres soques de la Vall D’Ebo, per ara si convertir-lo en un símbol de resistència i unitat nacional.

Com a Mallorquí m'agradaria poder contribuir a s'illa, fer qualque cosa que pugui contar a n'es meu nebot quan sigui gran i que se senti orgullós, com es que poden contar a Sóller que varen participar a sa construcció des tren o es que obriren camí per França i les amèriques per tornar amb duros i invertir-los aquí. He estat pensant que podria fer, hi ha dies que un es planteja tot el que veu, i avui ha estat un d'aquests dies. He descartat ser polític, molt de trui, molt de ferem i bones pagues mentrestant passen es tres primers anys i torna es cacau. Voldria ser ecologista i defensar que Mallorca no desaparegui entre carreteres i ciment, però m'han dit que hauria d'estar en contra des correbous i es cunyat que es de Fornalutx no li feria gràcia. També emulant es padrins, fer-me empresari i tenir un negoci, però avui com avui, es petit empresari li donen llosques a dreta i esquerra, i més que alegries donaria deutes a n'es nebot. Llegint es diari ho he vist clar, ja no en tenc cap dubte, he de ser manobre a Son Espases. Mos juntarem gent de tot arreu, ficarem ciment i totxos dia i nit per tenir-ho enllestit. És de ben segur lo millor doncs tant de pactes com ppactes n'han estat d'acord, som-hi idò. Com es que ferem piràmides, amb sa benedicció des faraó i s'acceptació des nou rector de la real Deu mos en guarda. Es nebot podrà dir que es conco va posar pedres, i amb un poc de sort si encara en queden podrà comprar un piset a una de ses quaranta urbanitzacions que en faran devora. Per sort sa padrina guarda un parell de fotos d'un temps, on vorà ametllers i oliveres, camins i polsegueres.

 

A Mallorca es va pactar com a conditio sine qua non per a constituir el nou pacte de progrés que no es destruís Son Espases, i ara tot això és paper mullat.. A tot això la nostra amiga Maria de la Pau i el cap d’informatius IB3, segueixen sortint a la televisió pública de les Illes Balears, facturant, manipulant i fent un programa patètic. Qui estima Mallorca no la destrueix, però això s’aplica a dreta i esquerra, a Espanyols i Catalans, o sigui que un poc de decència democràtica i estima al país.

 

No puc evitar una mena d’enveja sana dels bascos, que tenen un Lehendakari digne successor d’Agirre i representant dels valors dels seu poble i del seu país, qui ni tant sols amb el PP a Madrid amenaçant d’empresonar-lo va trair el seu programa, la seva paraula i al seu poble. Ibarretxe és una d’aquelles persones que dignifiquen el càrrec que ostenten i doten de contingut i orgull la institució, és una persona que demostra que és el president d’una nació i que fa sentir orgull als ciutadans d’ Euskal Herria de ser bascos.

 

Però també tinc enveja sana de que hagi una força política al Parlament Basc que reclama el referèndum per tota Euskal Herria, és a dir, per Nafarroa i Iparralde, perquè són part del seu país, perquè entenen que el País Basc és una part de la seua Pàtria no el tot, i sense els seus germans navarresos o d’Iparralde no entenen la independència, la consulta, la selecció nacional o el que siga. Només espere que qualque dia al Principat de Catalunya hagi un partit que defense la possibilitat de que la gent del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord i la Franja pugan tenir el dret democràtic a triar en l’Estat que volen viure. Potser hauríem de començar per tenir un digne successor dels Presidents Macià i Companys, a qualsevol govern dels Països Catalans, i no personatges que són presidents de les Generalitats com si fossin presidents d’una diputació o del patí de ca seva, però mentres aquest representant no arriba, som els ciutadans que hem de lluitar per fer possible aquesta realitat, des de tots els estrats possibles, amb jo podem comptar com a molta gent de Banyoles o d'altres poblacions d'arreu dels Països Catalans, endevant.

 

Napoleó sabia de la transcendència d’aquests símbols per això quan arribà a la platja d’ Estrasburg procedent del seu primer exili, es va posar l’uniforme d’emperador i un voltor al muscle, ja que no va trobar cap àguila. Per mantenir el voltor en el seu lloc, l’emperador es va posar menjar a l’orella, fet que quasi el deixa sense aparell (auditiu). Napoleó pretenia mitjançant aquest muntatge estètic arribar a l’ànima dels seus conciutadans mitjançant l’explotació dels símbols identitaris de l’imperi francès, pensava que al veure aquesta imatge la gent el seguiria. L'Emperador sabia de la importància dels símbols estètics sobre l'imaginari del col·lectiu nacional.

 

Que passarà quan cremen 150.000 fotos del rei?, que passarà quan 50.000 persones realitzen l'objecció fiscal?, el que passarà no ho sé, el que si que sé, és que els espanyols estan acollonits i veuen que ja qualque cosa està passant, que per molta molla que et poses a l’orella l’àguila, el voltor o el canariet ja ha volat, i si et poses beneit et pica l’ull.

 

De totes maneres, i pel bé de la puresa nacional de la festa valenciana i del principi de legalitat, informarem al Jutge Grande - Marlaska de qualsevol ninot de falla que se sembli al Rei, la Reina o la seva família, no sigui que el cremen. De la llibertat d’expressió no és preocupen, això a Espanya no hi ha cap problema, com tampoc hi ha gays a l'Iran.

 

 

 

 

 

El que realment ens interessa com a Catalans és que la possible independència de Kosovo haja posat la independència de Catalunya a l’epicentre de la política mundial. Quan ell Sr. Putin es demanava en veu alta per què Kosovo si, i Catalunya o Euskadi no?, tot el planeta l’estava escoltant, tot el planeta menys TV3.

 

Si qualque dia volen aconseguir la independència hem de jugar molt bé les nostres cartes a la comunitat internacional, fent feina als diferents furs i espais internacionals, explicant que Catalunya existeix com a ens nacional per molt que els espanyols tracten de negar la seua existència, i que entenem que és pot aconseguir la independència sense vessa una sola gota de sang. Aquest segon aspecte els catalans l’hem d’explotar molt més, perquè ni els Americans ni els Europeus ens poden negar el seu ajut si el plantegem de manera pacífica i democràtica. Per tant, aquests senyors que de bona fe critiquen que Putin parle de Catalunya, que no s’espanten tant i que pensen que un cop independents ja farem la nostra política d’aliances amb Rússia o sense ella.